Assemblea Garrotxa del Procés Constituent

Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona: Assemblea Garrotxa del Procés Constituent.-Acta de l’assemblea del Procés Constituent Garrotxa (15/06/2013) Lloc: Sala d’Actes de l’Hospici Olot Hora: 12:00 – 13:52

Assistents: Josep Humet, Laura Carballés, Quique Rodríguez, Xavier Garcia, Carmina Hinojosa, Joan Asin, Vicenç Gibert, Xavier Masalo, Margarita Perez, Chus Penas, Carles Carbonell, Encarna Sanchez, Rufo Bellón, Julià Turrado, Joan Rodriguez (Argelaguer), Jordi Fàbregas, Maria Rosa Turrado, Maria Teresa Barnera, Manel Martinez, Elena Adelantado, Dolors Ros, Lluis Fontrodona, Isaac Maso, Tatjana Stankovic, Angi Vilà, Juan Rodriguez Lejarza (Argelaguer), Xavier Planagumà, Carme Senpau, Carme Clapera, Àngels Capdevila, Francesc Freixanet, Raquel Gómez, Josep Calm, Núria Melià, Albert Banti, Martí Lleixà, Alba Serra, Bosco Plans, Lluís Rubió, Luis González, Jordi Gasulla, Miquel Torn (Argelaguer).
S’excusen: Pilar Aumatell, Imma Domenech, Emili Duran, Montse Gou, Eva Aguilera, Joan Bassols, Laura Pigem, Pepita Orriols, Manuel Compte, Xavier Cortés, Francesc Moreno, Ester Canal, Ricard Rúbies, Maria Figueres, Jordi Carbonell, Ferran Bravo, Pere Avià, Carlota Giralt, Sílvia Molera (Argelaguer), Pere Bahí, Gemma Ros, Neus Oriol, Lluis Jiménez, Anna Pujol, Montse Mundet, Mercè Serrat, Sergi Gómez.
Ordre del dia:
1. Presentació
2. Exposició dels 10 punts
3. Constitució oficial de l’assemblea de la Garrotxa
4. Organització
5. Propera assemblea

Acta:
1. Presentació

En Luis González explica que ell i en Jordi Gasulla van assistir a una reunió organitzativa a Barcelona on es va parlar -entre altres coses- de quin hauria de ser el procés a seguir un cop feta la presentació pública del Procés Constituent a la Garrotxa. Tots dos expliquen que fins ara, la presentació i la primera assemblea s’han hagut de convocar des d’un petit grup de persones a títol individual perquè encara no hi havia una assemblea constituïda oficialment a la nostra comarca, però que la seva intenció és passar a un segon pla a partir que aquesta es constitueixi i incorpori molta més gent.

Tot seguit, es fa una roda de noms perquè les persones assistents es presentin, en la qual diuen el seu nom, la població i si estan implicats en alguna entitat, associació o partit.
2. Exposició dels 10 punts

A petició d’un dels assistents, es procedeix a llegir els 10 punts que inspiren el Procés Constituent, que llistem tot seguit:
Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.

3. Constitució oficial de l’assemblea de la Garrotxa

Fetes les presentacions i llegits els 10 punts, les persones assistents constitueixen oficialment l’assemblea comarcal del Procés Constituent a la Garrotxa.
4.
5. Organització

S’inicia un torn obert de paraula en el qual alguns assistents mostren alguns dubtes a nivell organitzatiu, els quals es responen amb les dades que ens han facilitat les persones responsables d’Extensió del Procés Constituent a nivell de Catalunya.

Quina estructura hi ha a nivell nacional? Mentre no hi hagi una assemblea general (representació de totes les assemblees locals) està funcionant un Grup Promotor que consta dels nuclis creats, dels que estan en procés de creació i de 3 Comissions: Comissió d’Extensió, Comissió d’Economia i Finances i Comissió de Comunicació.

Com és el funcionament assembleari? L’assemblea és la reunió de tots els adherits al Procés Constituent de la comarca. En aquesta hi pot participar tothom amb el mateix dret a veu i vot. Totes les decisions que es prenen es fan prioritàriament per consens, i si no és possible, votant. Aquestes decisions són executades per les persones que escull l’assemblea, que s’han de limitar a fer estrictament allò decidit entre totes i tots. No hi ha un grup dirigent, sinó que hi pot haver amb responsabilitats assignades per l’assemblea amb l’objectiu de realitzar tasques concretes.

Com ens coordinem, a la Garrotxa? Un dels primers objectius segurament serà anar a presentar el Procés Constituent al màxim nombre de pobles de la comarca. Mentrestant, ens trobem a les assemblees i ens comuniquem a través d’internet, hi ha dues formes de contacte: La llista de correu interna (procesconstituentgarrotxa@googlegroups.com), que serveix per coordinar-nos entre reunió i reunió i que rep automàticament tothom; i el correu electrònic (garrotxa@procesconstituent.cat) que només el rep la persona o persones responsables de revisar els correus electrònics que arriben de persones no adherides.

És un nou partit polític, el Procés Constituent? No. El Procés Constituent és un grup de pressió que s’ha creat per aconseguir que aquelles persones, entitats o partits que comparteixen els 10 punts programàtics s’uneixin en una coalició electoral a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

A quines altres eleccions es presentarà? A cap. El Procés Constituent s’ha creat per presentar-se al Parlament i iniciar un procés en el qual es creï la Constitució d’un nou estat amb unes bases sòlides de justícia social. Per aquest motiu, no es prestarà ni a les eleccions estatals, ni europees, ni municipals.

Què podem fer, des de la Garrotxa, pel Procés Constituent? De moment, tenim dues tasques molt importants. En primer lloc, explicar a tothom de què es tracta i fer créixer el número d’adhesions fins a 100.000. No es tracta només de fer créixer un número de signatures, sinó d’aprofitar per explicar el contingut de la proposta. I en segon lloc, començar a generar debat social entorn als 10 punts programàtics, ja sigui mitjançant actes al carrer, parlant amb gent, etc. Aquesta feina es concretarà i es planificarà a la propera assemblea comarcal.

Algun d’aquests temes els podeu trobar més detallats al document que us adjuntem, que ens ha facilitat la Comissió d’Extensió a nivell de Catalunya.
Annex Document:
Funcionament i activitat de les Assemblees locals
(document aprovat a la reunió del Grup Promotor del 02/06/13)

Constitució i funcionament de les Assemblees locals
Des d’ara fins a finals de juliol hem de dedicar el màxim esforç possible a posar en marxa
les assemblees locals. El punt d’arrencada a cada localitat és variable: en alguns casos
les assemblees han començat a ser impulsades per col.lectius locals preexistents i que
han decidit impulsar el projecte del Procés Constituent (candidatures locals alternatives,
nuclis del 15M, gent d’entitats socials…). En d’altres es tracta de persones més o menys a
títol individual que s’han posat en contacte a través de la web.
Les Assemblees s’han de constituir de forma oberta, invitant d’entrada a tots els i les
firmants del Manifest i fent difusió pública de la seva celebració. La base política d’acord
inicial és el Manifest. La composició de les Assemblees està sent, i serà, molt diversa. En
aquesta fase inicial cal un esforç de treball consensual i un esperit col.laboratiu per
arrencar una dinàmica de treball. En la mesura en què sigui possible és convenient que la
funció dinamitzadora i motriu de les Assemblees locals la realitzin persones vinculades a
col.lectius amb legitimitat política i social a la localitat i per persones de consens. El mateix
criteri és vàlid per les taules dels actes de presentació.
De moment no hem posat en marxa assemblees sectorials i ens hem centrat en l’àmbit
territorial, però hem de tenir present també que a mig plaç també caldrà posar en marxa
algunes assemblees sectorials en aquells sectors on hi hagi condicions i tingui
funcionalitat fer-ho.
Un cop constituïdes és important que les Assemblees locals tinguin un pla de treball i
tasques concretes a realitzar, per a mantenir una dinàmica en ascens. Cada Assemblea
local pot organitzar el seu propi pla de treball i la seva agenda, però és convenient tenir
una pauta general que serveixi de referència i d’estímul a les diferents Assemblees locals
a l’hora d’organitzar la seva pròpia activitat. A nivell general cal també llançar iniciatives i
campanyes d’àmbit català.
Cada assemblea hauria de fixar una periodicitat regular en les seves reunions, en funció
del seu tamany, tasques a fer, disponibilitats, etc. Una periodicitat mensual podria ser
indicativa.
En aquesta fase inicial les tasques que les Assemblees haurien de començar a fer podrien
ser les següents:
1.Pla d’Extensió: l’objectiu ha de ser arribar a més persones de cada localitat, buscant
sumar més persones i sectors socials al projecte.
-D’entrada la tasca prioritària és impulsar un pla de recerca de firmes al Manifest
fundacional (via internet i xarxes socials i amb taules al carrer). L’objectiu general és
arribar a les 100.000 firmes. La recerca de firmes és la primera campanya general
coordinada del Procés Constituent. Cal posar en marxa una bateria de materials de difusió
per afavorir la recerca de firmes (vídeos, cartells, etc)
-Cal regularitzar també activitats de difusió (repartides de material, encartellades….)
2.Discussió política, formació i sensibilització
-organitzar debats públics monogràfics sobre cada un dels deu eixos del manifest en
forma de xerrades, debats, etc.; aquests debats tindran tant la funció de cohesionar
políticament a les noves assemblees creades com d’aprofundir en la reflexió programàtica
i la discussió col.lectiva. Han de servir per a donar un pla de treball concret d’activitats a
les assemblees.
-començar a realitzar un treball de vinculació de les problemàtiques locals amb les
propostes més generals
-concretar i implementar en el territori les campanyes generals que s’acordin realitzar a
nivell de Catalunya. La primera d’elles és la recerca de firmes pel Manifest. Més endavant
ja s’establiran noves campanyes.

Funcionament del Grup Promotor, comissions de treball i coordinació general de les Assemblees locals
El procés de creació d’assemblees locals hauria de culminar en una Assembla o encontre
general a nivell de Catalunya. Ara és encara prematur per a fixar un calendari i els
terminis. El setembre hauríem de poder fer-ho.
A mesura que es van posant en marxa assemblees locals aquestes s’han de vincular al
grup promotor general, enviant una persona/es a les seves reunions.
Fins que no hi hagi una Assemblea o encontre general el Grup Promotor ha de ser un
òrgan que es vagi ampliant (geogràficament, sectorialment…) successivament amb la
incorporació de noves persones que es van afegint al procés, ja sigui en nom
d’assemblees locals, de col.lectius que s’afegeixen, etc. La funció de l’òrgan és prendre
els grans acords polítics i ser un punt de trobada d’assemblees locals i dels col.lectius i
persones vinculades al projecte.
Junt amb el grup promotor tenim tres comissions de treball, obertes, en marxa: extensió
(encarregada dels contactes amb les localitats i d’ajudar a posar en marxa les assemblees
locals, i també encarregada de fer contactes amb col.lectius i entitats per a presentar-los
el projecte); organització i finances (que s’ocupa d’atendre les peticions via web, distribuir
materials, portar les finances i estar en contacte amb les assemblees locals un cop
creades); i comunicació (encarregada de la web, xarxes socials, audiovisuals, catells,
premsa…). Les tres comissions fan el treball quotidià necessàri per a impulsar el Procés
Constituent a nivell general i contribuir a ajudar a les assemblees locals.
També hem de començar a realitzar un treball d’aprofundiment programàtic i de
desenvolupament de continguts, a partir dels deus punts incials del manifest. CAmb
aquest objectiu es constituirà una comissió de continguts que elabori en aquest terreny.
Haurem de posar en marxa a partir d’ara una comissió tècnica de coordinació amb
persones de les tres comissions per a coordinar les tasques de les tres comissions.
Tot aquest funcionament és provisional fins que no poguem concluir el procés de posada
en marxa de les assemblees locals i d’extensió del projecte a nous col.lectius i àmbits.

Assemblea Garrotxa Procés Constituent 2013 (Argelaguer – Lejarza)

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

El Parlament de Catalunya aprova que l’IVA per activitats culturals sigui del 4%

Vall del Llierca, Argelaguer – Girona: El Parlament de Catalunya aprova que l’IVA per activitats culturals sigui del 4%.-El Parlament de Catalunya ha aprovat, per unanimitat, amb el vot a favor de tots els grups de la cambra, un punt d’una moció presentada per ICV-EUiA que demana la modificació de la llei de l’Impost sobre el Valor Afegit “per tal de gravar amb un IVA super reduït del 4% a totes les activitats i productes culturals, així com a tots els serveis que se’n derivin”.
Per contra, CiU-ERC han rebutjat tres punts de la moció que ha defensat la diputada Dolors Camats que insten al Govern de la Generalitat a “aprovar un calendari de pagaments de tots els deutes del Departament de Cultura amb les entitats, empreses i ajuntaments, que respongui a una priorització en els pagaments en funció de criteris objectivables i a informar-ne als afectats” així com també permetre a les entitats, empreses i ajuntaments a incloure els interessos de les despeses bancàries ocasionades “per la demora en el pagament de les subvencions atorgades”.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Ajuntament d`Argelaguer compte general de l’exercici any 2012

Vall del Llierca, Argelaguer – Besalú – Girona: Ajuntament d`Argelaguer compte general de l’exercici any 2012.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 120 21 de juny de 2013 Núm. 7323 Ajuntamet de Argelaguer (Girona).
Edicte d’informació pública del compte general de l’exercici any 2012.
Formulats els comptes generals d’aquest ajuntament corresponents a l’any 2012, s’exposen al públic junt amb els seus justificants i els informes de la Comissió de Comptes durant el termini de quinze dies i vuit més, als efectes del seu examen i presentació de reclamacions i observacions que es considerin adients contra els esmentats comptes de conformitat amb l’article 212 del RDl 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
Argelaguer, 3 de juny de 2013 Josep Dorca Serrat Alcalde
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

El bipartidisme ha entrat en hores baixes

Juan R. Lejarza d`Argelaguer (Garrotxa): El bipartidisme ha entrat en hores baixes.-L`aparició de diverses enquestes sobre la intenció de vot de la ciutadania ha desfermat inquietuds i alarmes mal dissimulades entre les formacions del sistema. De les enquestes, però, no es pot deduir tant el vaticini d’un resultat electoral com la confirmació d’una tendència, sobretot quan hi ha coincidències notables. Així a Catalunya la via de CiU cap al desastre sembla la crònica d’un esdeveniment ineludible.

En Mas i el seu equip amb el suport d`ERC, entestats en considerar la realitat que els envolta com una emanació de la seva pròpia ment, es veuen atrapats entre la paràlisi d’una acció de govern insostenible i l’abraçada de l’ós d’un aliat interessat. El vell bipartidisme CiU/PSC-PSOE, que tants bons rèdits va aportar als sectors dominants de Catalunya, avui ha esdevingut història i exemple de malversació de les potencialitats de canvi i transformació de la societat catalana del 1977 ençà.

A nivell d’Espanya també el bipartidisme ha entrat en hores baixes. I això no és cap futilesa, perquè el bipartidisme, com la monarquia-franquista, són pedres angulars del sistema heretat d’una transició concebuda segons la paradoxa de Lampedusa: canviar-ho tot per tal que allò que és essencial –en aquest cas els interessos dels poderosos- no sigui ni tocat ni posat en perill. en aquest terreny també les enquestes marquen una tendència: el bipartidisme fa aigües.

L’aparició de “zombis” polítics –Aznar n’és un paradigma, però no l’únic– respon als intents de ressuscitar l’artefacte i salvar la nau del bipartidisme, com també en aquesta línia cal entendre la recerca de pacte de cara a Europa entre PP i PSOE-PSC. Però tenen credibilitat? Poden els piròmans responsables de l’actual situació econòmica, social i política, els capdavanters en l’aplicació de les “solucions” neoliberals, esdevenir els bombers que han d’apagar el foc? estan disposats el PP i el PSOE-PSC a derogar l’última reforma de la Constitució que van manegar entre tots dos, amb el suport de CiU i que prioritza per damunt de tot el pagament del deute? Volen, potser, avançar en l’aplicació d’una reforma fiscal progressiva, un veritable pla de lluita contra el frau fiscal, la reforma del Banc Central Europeu (BCE) o impulsar una auditoria de la part del deute il.legítim? La resposta és no. És la cançoneta de sempre, engalipadora i servil, que avui a pocs, però, pot enredar.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

L’Ajuntament d´Argelaguer (CiU-ERC) vol legalitzar el parc de les desaparegudes cabanes de la zona de can Sis Rals que ha obligat a desfer

Vall del Llierca, Argelaguer – Besalú – Olot – Girona: L’Ajuntament d´Argelaguer (CiU-ERC) vol legalitzar el parc de les desaparegudes cabanes de la zona de can Sis Rals que ha obligat a desfer.-El passat 12 de maig 2013, coincidint amb la Festa del Roser d´Argelaguer, es va muntar una parada a la plaça de la Generalitat amb fotografies, documents i recollida de signatures de suport a la campanya de la Plataforma “Salvem les cabanes d’Argelaguer”. Com se sap, fa gairebé mig segle que Josep Pujiula “Garrell”, va començar a construir les cabanes al terme municipal d’Argelaguer a la Vall del Llierca.
Ara l’Ajuntament d’Argelaguer, que junt a l`ACA obligarem a desfer, buscarà la manera de legalitzar les construccions sòlides que han quedat del parc de cabanes de can Sis Rals. Josep Dorca Serrat (alcalde d’Argelaguer per CiU-Olot) ha declarat a Olot Televisió Societat Limitada que “hem d’estudiar la manera de legalitzar aquest espai i fer-lo perdurar el màxim que sigui possible». Per això l’Ajuntament intentarà tramitar informes tècnics i culturals que avalin la construcció de Josep Pujiula (en Garrell) davant de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
L’Agència va fer arribar un requeriment a Josep Pujiula. La demanda obligatòria de l’ACA consisteix a restituir al seu estat original la sèquia situada al costat de l’A-26, riu Fluvià i del nucli urbà d’Argelaguer. L’incompliment del requeriment suposa l’inici d’un expedient sancionador. El document de l’ACA ha provocat la reacció dels partidaris del parc. En concret s’ha reactivat el moviment Salvem les Cabanes. Es tracta d’una Plataforma que durant anys va lluitar per salvar els laberints i les cabanes .
Les darreres cabanes van desaparèixer l’hivern passat, però va quedar un seguit de camins escalats fets amb ciment i còdols, d’embassaments artificials, de fonts, i de torres elevades sobre els forats dels desguassos de l’A-26.
Fora les cabanes els tècnics de l’ACA van veure les construccions i van assenyalar que l’Agència té l’obligació de fer treure els elements que poden ser considerats obstacles en un curs d’aigua.
Composició del Govern Municipal CiU-ERC: Josep Dorca i Serrat, Cèlia Roca i Roca, Xavier Quintana i Ricart, David Palomeras i Rodríguez, Valentí Llaguno i Lobato, Marta Solanich i Pié, Carles Batlle i Jordà
Mes informació: Es pretén salvar les cabanes que l’Ajuntament d´Argelaguer (CiU-ERC) i l´ACA han obligat a desfer
https://llierca.wordpress.com/2013/05/27/es-preten-salvar-les-cabanes-que-lajuntament-dargelaguer-ciu-erc-i-laca-han-obligat-a-desfer/#comment-2847

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

La Plataforma RiudauraJunts contra el “fracking” acusa al Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d’hidrocarburs

Vall del Llierca, Argelaguer – Sant Joan les Fonts – Riudaura: La Plataforma RiudauraJunts contra el “fracking” acusa al Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d’hidrocarburs.-La Plataforma RiudauraJunts contra el “fracking” ha acusat al Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d’hidrocarburs. “Volem donar a conèixer que no ens podem fiar d’aquest organisme perquè ens van assegurar, verbalment, que ens donarien suport i no ha estat així”. Segons ha explicat la presidenta de la Plataforma, Blanca Gómez, l’origen de la desconfiança està en la visita privada d’Ignacio Ozcariz (un enginyer amb interessos al projecte Ripoll de Teredo Oils Segunda Sucursal Societat Limitada (S. L.) i la Generalitat de Catalunya) i el president de la presidéncia del Consell Comarcal de la Garrotxa, el alcalde de Sant Joan les Fonts Joan Espona Agustín (CiU-Olot). L’entrevista va tenir lloc el passat dimarts 11 de juny de 2013, i, segons Blanca Gómez, la Plataforma no se’n va enterar fins el dijous, 13 de juny, en el decurs del darrer Consell d’Alcaldes de la Garrotxa.
El Consell d’Alcaldes és integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca i ha d’ésser convocat i presidit pel president del Consell Comarcal perquè informi al Consell Comarcal de les propostes que siguin d’especial interès per al Ajuntament d´Olot (CiU-Olot), aquet Consell d’Alcaldes te la següent composició: Josep Dorca i Serrat  (Argelaguer), Lluís Guinó i Subirós  (Besalú), Josep Serra i Puigvert  (Beuda), Moisès Coromina i Soler  (Castellfollit de la Roca), Eduard Llorà i Cullet  (Les Planes d’Hostoles), Pere Vila i Frigola  (Les Preses), Joan Gainza i Agustí  (Maià de Montcal), Josep Rovira i Reig  (Mieres), Mònica Boix i Pagès  (Montagut i Oix), Josep Mª Corominas i Barnadas  (Olot), Eulàlia Masana Serra  (Riudaura), Miquel Palomeras i Anglada  (Sales de Llierca), Francesc Oliveras i Torrent  (Sant Aniol de Finestres), Joan Casas i Carreras  (Sant Feliu de Pallerols), Josep Masmitjà i Guinart  (Sant Ferriol), Ferran Puig i Estartús  (Sant Jaume de Llierca), Joan Espona i Agustín  (Sant Joan les Fonts), Josep  Companys i Güell  (Santa Pau), Joaquim Pagès i Manté  (Tortellà), Miquel Calm i Puig  (La Vall d’en Bas), Santi Reixach i Garriga  (La Vall de Bianya).
La desinformació de la trobada va provocar la indignació de la Plataforma i també de l’Ajuntament de Riudaura, el qual ha convocat una roda de premsa per avui amb la finalitat de publicitar la seva desconfiança amb el Consell Comarcal de la Garrotxa.

La Plataforma RiudauraJunts contra el “fracking” acusa al Consell Comarcal de la Garrotxa de deslleialtat en la lluita contra la cerca d’hidrocarburs – Argelaguer

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Els treballadors de Torraspapel de Sant Joan les Fonts a la Garrotxa es mobilitzen

Vall del Llierca, Argelaguer – Sant Joan les Fonts – Olot: Els treballadors de Torraspapel de Sant Joan les Fonts a la Garrotxa es mobilitzen.-Els treballadors de Torraspapel van començar un seguit de mobilitzacions i vaga als diferents centres de treball de tota Espanya, entre els quals el de Sant Joan les Fonts a la Garrotxa, Sarrià de Ter i Sils. Els treballadors denuncien que, malgrat els acomiadaments dels darrers anys, l’empresa manté la “dinàmica” de retallades de plantilla i de drets i que, en aquest sentit, ha plantejat la supressió de l’aportació de l’empresa al pla de pensions que tenien pactat, en què el promotor aportava el 3,5% i el treballador l’1% del salari brut anual, i que aquesta mesura afecta només els treballadors i no el fons de directius. Els treballadors també denuncien que l’empresa pretén eliminar tots els acords i pactes d’empresa de caràcter col·lectiu. “Es tracta de millores socials aconseguides en les últimes dècades, com ara estudis dels empleats o d’altres”.
A les oficines centrals, situades a Barcelona, els treballadors han convocat per aquests tres primers dies de la setmana protestes en què reclamaven que l’empresa s’avingui a continuar negociant i poder arribar a acords.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Turisme sostenible i de proximitat contra turisme destructiu

Raül Valls: Turisme sostenible i de proximitat contra turisme destructiu – En un context marcat per la fi del petroli barat, i crisi del model de transport aeri amb el que s’ha basat la indústria turística, repensar el sector des de la “proximitat” esdevé una oportunitat i, al mateix temps, una necessitat. 
Com serà el turisme en una societat que vulgui viure en equilibri amb una natura saludable i duradora? Es fa difícil no tenir en compte la crisis energètica com a un element que tindrà una transcendència central en una situació que ha estat totalment trastornada. El peak oil i la certesa que el petroli barat es cosa passada amenaça en posar les coses al seu lloc.  Els viatges extremadament barats han generat una situació del tot irreal que ha permès a sectors amplis d’Occident accedir a una mobilitat absurda i suïcida. Han fet creure a la majoria de la població que aquest model turístic de llargues distancies pot ser durador, que és una conquesta més de la civilització i quelcom al que no podem ni tenim perquè renunciar.
Un model insostenible i injust
El turisme tal com s’està desenvolupant les darreres dècades es correspon a la perfecció amb la naturalesa expansivo-destructiva del capitalisme imperant. La voluntat de control per part de les grans multinacionals del sector escombren els petits negocis turístics arrelats al territori, sobretot quan es desenvolupen en els espais que aquests agents desitgen pels seus negocis. Es cerca la concentració de capital i un model que faciliti l’extensió dels grans complexos turístics. La complicitat de les oligarquies locals és fonamental per implementar el model. Davant d’això els habitants dels territoris es veuen desvalguts i poden ser fàcilment bandejats. En el millor dels casos esdevindran mà d’obra barata pels hotels i urbanitzacions de luxe.  Estem davant formes particulars de lluita de classes, amb greus conseqüències territorials i forts impactes ambientals, i una ocupació del territori sense precedents. Al complex hoteler, privatitzador de la línia de la costa hi segueixen, a molts llocs, especialment a noves destinacions emergents a les perifèries, les urbanitzacions de luxe pensades bàsicament pels estrangers del països més rics.  Aquest model implica una expulsió de les comunitats locals i un ràpid canvi dels usos de sòl.
Una aposta per la proximitat
En un escenari de reducció dràstica de la disponibilitat energètica el turisme haurà de contraure les seves fronteres i cercar nous elements de qualitat. La proximitat i la contenció esdevindran un valor fonamental.  La pregunta no serà “on vaig aquest any”, si no què vull veure del món, tenint en compte que les possibilitats de viatges s’haurà de democratitzar (com a possibilitat per a tothom) i restringida (quantes vegades podré viatjar en la meva vida?).
A les milers d’habitacions disponibles davant llunyanes platges idíl·liques, robades als seus habitants seculars, s’hi ha d’oposar un model basat en la petita escala i el manteniment del control per part dels que hi viuen: un turisme així és una activitat que esdevé conseqüència de l’estructura econòmica realment existent, sigui l’agricultura o la industria i que acompanya i complementa  l’economia local sense monopolitzar-la com a única alternativa.
En aquest context la “proximitat” esdevé una oportunitat i una necessitat.  Davant d’un escenari on els llargs desplaçaments quedaran limitats caldrà un model turístic que prioritzi allò que és més proper i la qualitat per damunt de la llunyania i la quantitat. Un turisme lligat als valors del territori: productes locals, paisatge i natura, historia i cultura. Un turisme que sigui conseqüència derivada de la base productiva del mateix territori, que sigui volguda i democràticament decidida pels seus habitants, i que es marqui uns límits clars pel que fa a la capacitat d’acollir turistes i també en  el pes econòmic que aquest sector ha de tenir en l’estructura econòmica de la zona. Un turisme entès com a possibilitat d’enriquiment cultural entre poblacions d’iguals.
El model espanyol com a alerta
La profunditat de la crisis que pateix Espanya no és aliena a aquest nefast model basat en el monocultiu turístic, conreat amb persistència les darreres dècades i convenientment acompanyat per un tsunami urbanitzador sense precedents històrics que, al mateix temps, ha justificat un creixement irracional de les infraestructures de mobilitat. L’Espanya arruïnada, de l’atur i els desnonaments ha de fer front a la immensa factura del manteniment d’infraestructures de mobilitat que ara resulten inútils: autopistes infrautilitzades, aeroports sense vols, trens d’alta velocitat que mai seran rendibles.
Aquest model fracassat, i que a les properes generacions li toca revertir,  pot ser exportat a d’altres territoris per la golafreria de curt termini d’unes classes empresarials sense escrúpols. Advertir a les poblacions d’altres territoris de les conseqüències de caure en mans d’aquests desaprensius socials i econòmics és una obligació moral de primer ordre per evitar que els interessos d’una minoria s’imposin a les necessitats i voluntats de la majoria.  Un punt clau, en definitiva, de la nova agenda de la solidaritat internacional.
 
Nota: Article elaborat per la xerrada sobre turismes de proximitat i productes locals en el marc de la 1ª Edició de la Jornada Jove de Turisme Sostenible, organitzada el dia 14 de juny per l’Associació Ethnic

L´Alcalde de Besalú Lluís Guinó Subirós president de la Comissió del «fracking» del Parlament de Catalunya

Vall del Llierca, Argelaguer – Barcelona – Riudaura – Besalú: L´Alcalde de Besalú Lluís Guinó Subirós president de la Comissió del «fracking» del Parlament de Catalunya.-La junta de portaveus del Parlament de Catalunya ha acordat que Lluís Guinó (CiU-Olot) sigui el president de la comissió d’estudi dels permisos de prospecció i explotació d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulica, «fracking».
La comissió, que el ple va aprovar el 10 d’abril de 2013 ha trigat dos mesos, per decidir qui liderava la comissió, com per tot facin igual…, haurà d’estudiar la normativa vigent sobre aquesta tècnica, els problemes que se’n deriven, el seu impacte ambiental, social i econòmic, la possible suspensió dels permisos i les llicències atorgats per la Generalitat de Catalunya (CiU) i les moratòries corresponents i els informes d’impacte d’aquesta activitat. Estarà formada per dos membres de cada grup, hi podran assistir tècnics, especialistes i altres membres de la societat civil, durarà un mínim de tres mesos i un màxim de sis i haurà de redactar un informe final.
Recentment la Generalitat de Catalunya va retirar el permís a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal Ltd. per extreure petroli a la Garrotxa i el Ripollès mitjançant la tècnica del fracking, una decisió celebrada pels opositors a aquesta tècnica.
La plataforma de Ridaura contra la fracturació hidràulica, vol tenir representació a la comissió assessora que va acordar crear el Parlament de Catalunya per conèixer a fons aquesta tècnica d’investigació i d’extracció d’hidrocarburs. RiudauraJunts manté que, en aquesta comissió, hi hauria d’haver també experts en la matèria que fossin imparcials. En aquest sentit, temen que bona part dels tècnics que hi vol la Generalitat de Catalunya hagin treballat per a empreses que fan fracturació hidràulica. D’aquest parer és l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, que té recels també respecte de la moratòria dictada pel govern català sobre el fracking i de l’anul·lació del permís.
 “Vostès amb la comissió volen marejar la perdiu i no decidir”, ha dit Milà d´ICV-EUiA.

L´Alcalde de Besalú Lluís Guinó Subirós president de la Comissió del «fracking» del Parlament de Catalunya
Argelaguer – Barcelona – Riudaura – Besalú – Garrotxa

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Fira de la Farina i l’Artesania d’Argelaguer

Vall del Llierca, Argelaguer – Besalú – Olot – Girona: Fira de la Farina i l’Artesania d’Argelaguer.-La primera edició de la fira de L’Enfarinada arranca amb empenta i amb moltes ganes de convertir-se en una fira de referència especialitzada en productes vinculats a l’univers de la farina, però també en productes artesanals de tota mena (joieria, pelleteria, cremes i olis essencials, ceràmica, cistelleria, roba feta a mà, productes ecològics, conserves, entre molts d’altres).

Argelaguer, com la majoria de poblacions de les contrades de la Garrotxa i ubicades prop d’un riu, compta amb una remota tradició de molins fariners. La farina de blat, transformada en una rica varietat d’aliments. Però potser el fet més excepcional que vincula a Argelaguer amb la història del blat i amb la farina té un contingut mitològic. A Argelaguer va créixer Sant Damas I (304-384), l’únic papa de Catalunya, i la tradició en diu:

«Nasquereu de humil fortuna, fill de un pobre Moliner, y en est Loch de Argelaguer; fou la vostra patria y cuna: ahont la flor de vostre edat, consagrareu al Señor, en tota necessitat»

Aquesta brillant Glòria de l’Església va tenir per casa pairal la cridada Can Servant i coneguda amb el nom de Molí de Sant Damas.
Un any amunt un any avall, Damas va néixer amb la pujada al poder de Constantí I el Gran (1).

Els seus orígens es desconeixen, però es diu, tradicionalment, que algú el va recollir del riu Fluvià (2), junt a la seva germana Irene, més o menys com li va passar a Moisès, és a dir, baixava riu avall i algú el trobà, i d’aquí, la Gorga de Sant Damas (3).

El moliner va trobar el cistell, el va recollir i confià els dos infants a la seva muller, perquè els criés junt a la seva llarga fillada. Els bessones van anar creixent i fent-se grans. I des de llavors la casa abans esmentada ha tingut per nom Molí de Sant Damas, no existent a l´actualitat.

El folklore popular ha conservat refranys i dites que fan al·lusió als Molins. Per exemple:

«El moliner porta l’aigua al seu molí»,
«Arribar i moldre»

Alguns fan referència a la suposada desaprensió dels moliners:

«De moliner mudaràs que de lladre no podràs».

Un altre parla de la festa dels moliners, que tenien com a patró Sant Martí, bisbe de Tours (11 de novembre). Diu així:

«Per Sant Martí ni mola ni molí»
.
Recordarem, finalment, un joc-cançó infantil que es referia a un moliner dormilega, que feia així:

“Roda bé molí
tant de nit com de dia, roda bé molí
que jo pugui dormir“

A les roques om actualment hi ha la Gorga de Sant Damas, situat al curs d´aigua del riu Fluvià, el antic Clodianus dels romans, hi havia el Molí on treballava el pare del Sant; L´Antoni i la seva mare Lorença, ajudat pels seus dos fills, en Damas i la Irene.

La farina sortia del farinal i queia per una mena de caixa (la farinera), d’on el pare o la mare de Sant Damas la treia per ensacar-la. Cal dir que la producció d’un molí d’aquestes característiques no era gaire elevada, ja que la mòlta d’una quartera de blat (uns 60 kg) requeria de 2 a 5 hores, segons la finor de la farina obtinguda.

La figura del moliner ha estat molt divulgada en la cultura popular i en el viuré de moltes generacions argelaguecs i argelaguencas (4).

Programa:

El proper diumenge dia 16 de juny de 2013, a partir de les 9 del matí, tindrà lloc la Fira de la Farina i l’Artesania d’Argelaguer. L’enfarinada ens convida a fer un tomb per la història dels moliners a través de diverses activitats com l’exposició de blats antics o el taller pràctic d’elaboració de llevat mare. A més, també hi podrem trobar un conjunt d’activitats pensades pels més menuts de casa, com jocs de cucanya, aixecament de globus aerostàtic i passejades en burro. La fira, acollirà un gran nombre d’artesans vinguts de diferents indrets de Catalunya i els restaurants del poble oferiran un menú gastronòmic amb la farina com a ingredient principal.
9.30 h. Obertura de la fira al públic i de l’Exposició de blats antics a la Cúpula Geodèsica.
Música de L’Enfarinada.
Presentació de la fira i benvinguda a firaires i visitants.
11.00 h. Música i contes de la farina organitzats per l’Associació Literària LlunaPlena.
12.30 h. Xerrada “El pa saludable” a càrrec de Víctor Garcia, de Triticatum.
13.30 h. Menús de la farina al bar de la fira, organitzat per l’AMPA i el FC. Argelaguer, al Casal del poble i al Restaurant El Cafè d’Argelaguer.
16.00 h. Música i contes de la farina organitzats per l’Associació Literària LlunaPlena.
16.45 h. Taller de Llevat mare a càrrec de Víctor Garcia, de Triticatum.
17.30 h. Jocs de Cucanya amb farina al parc infantil, organitzat pels Geganters d’Argelaguer.
19.00 h. Aixecament de globus aerostàtic cautiu (si la metereologia ho permet). Durant tot el dia passeigs en burro català.

Notes al text:

1) Constantí I el Gran (Naissus, 27 de febrer de 272 – Ancycrona 22 de maig de 337) va ser Emperador dels romans dos anys després del naixement de Sant Damas I d’Argelaguer, fou proclamat per les seves tropes el 25 de juliol de 306 . Constantí és conegut per haver re-fundat la ciutat de Bizanci (actual Istambul, a Turquia), cridant-la Nova Roma o Constantinoble (Constantinopolis; la ciutat de Constantí). Va convocar el Primer Concili de Nicea en 325, pel gual va tolerar la religió cristiana en peus d’igualtat amb totes les altres, sense legalitzar-la. Seria posteriorment que l’emperador Teodosi I, durant el Pontificat de Sant Damas I, la va fer religió legal i única per a tot l’Imperi. Còpies de les constitucions imperials de Constantí i Licini, traduïdes del llatí: “Havent advertit feia molt temps que no havia de ser cohibida la llibertat de religió, sinó que havia de permetre’s a l’arbitri i llibertat de cadascú per exercitar-se en les coses divines conforme pel que sembla de la seva ànima, hem sancionat que, tant tots els altres, quant els cristians, conservin la fe i observança de la seva secta i religió…
“…que als cristians i a tots els altres se’ls concedeixi lliure facultat de seguir la religió que a bé tinguin; a fi que qualsevol que volgués el numen diví i celestial pugui ser propici a nosaltres ja tots els quals viuen sota el nostre imperi. Així, doncs, hem promulgat amb saludable i rectíssim criteri aquesta nostra voluntat, perquè a cap es negui en absolut la llicència de seguir l’observança i religió cristiana. Sinó que sigui lícit a cadascun dedicar la seva ànima a aquella religió que estimés convenir-li”. Aquesta constitució imperial va ser confirmada quan Sant Damas I tenia 9 anys, pel famós Edicte de Milà datat en any 313.
2) La llegenda que s’atribuïx a Sant Damas I d’Argelaguer és similar a la del sobirà rei d´Akkad, Sargón: “La meva venerable mare em va concebre, en secret em va donar a llum. Em va posar en una cistella de joncs, amb peix va segellar la meva tapadora i em va llançar al riu, que no es va aixecar. El riu em va transportar i em va dur a Akki, l’aiguader. Akki, l’aiguader, em va nomenar jardiner”. És el primer sobirà de la dinastia de Agade ( ciutat d’Acàdia) es cridava Sharrum-kin, es pronuncia Sharken, en la Bíblia, llibre de Isaïas 20:1, és citat com monjo Sargón. Posteriorment s’atribuiria aquesta llegenda a Moisès (casualitat, costum a l’ús o còpia de la tradició?). El naixement de Moisès va ocórrer en circumstàncies en les quals el monarca egipci de l’època havia ordenat que tots els nens barons que tinguessin els esclaus hebreus fossin llançats al Nil. La Torà no especifica la identitat d’aquest faraó, alguns historiadors creuen que va poder ser Ramsés II, encara que també s’han suggerit altres faraons. Iojebed, tia paterna (i esposa) del levita hebreu Amram, va donar a llum a un fill baró al que, segons el Tal-mud, va cridar Iekutiel, i el va mantenir amagat durant tres mesos. Quan no va poder mantenir-lo ocult durant més temps, en lloc de lliurar-lo als soldats egipcis el va col·locar a la deriva del Nil en una petita cistella empastifada amb fang en el seu interior i brea en l’exterior, per a fer-la impermeable. La filla del faraó, cridada Batia en el Tal-mud, va descobrir al bebè, el va adoptar com el seu fill, i el va anomenar Moisès, que significa “segó de les aigües”. Miriam va preguntar a la princesa Batia si li agradaria que una dona hebrea cuidés al bebè. Llavors Iojebed es va fer càrrec del nen i el va alletar durant dos anys. Quan Moisès va créixer, va ser lliurat novament a la filla del faraó. Conta la tradició oral recopilada en la Mishná que a l’edat de tres anys, Moisès estava assegut a la taula al costat dels seus avis adoptius,el faraó i la seva esposa, la princesa Batia i els ministres. Moisès va baixar de la falda de Batia i va caminar cap al rei. Va aixecar la seva corona i la va col·locar sobre el seu propi cap. Profeta i legislador d’Israel les accions del qual estan descrites en el llibre de l’Èxode. No obstant això, aquest llibre de l’Antic Testament està escrit en un registre literari i simbòlic que deixa en la penombra la figura històrica de Moisès, envoltant-la de miracles, prodigis i llegendes; i fins i tot existeixen dubtes sobre l’existència real de Moisès, que podria ser un mite.
3) Darrera el Camp de Futbol Municipal d´Argelaguer. No existeix en l’actualitat, però es poden observar els murs de l’antic molí en la desembocadura de les aigués del Torret de Vinyot.
4) Extracte del Capitol II del libre «Sant Damas I el papa de Catalunya – Argelaguer any 304 – Roma 384» Juan R. Lejarza d´Argelaguer Cal Music. Inedit.

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA