Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona (Xaloc) Ajuntament d´Argelaguer tributs exercici 2015

Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona (Xaloc) Ajuntament d´Argelaguer tributs exercici 2015

Vall del Llierca, Argelaguer – Girona:

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 83 – 30 d’abril de 2015 Núm. 4736

Edicte d’exposició pública de padró i de cobrament en període de pagament voluntari

Mitjançant el present edicte, i als efectes de notificació col·lectiva de conformitat amb els articles 102.3 de la Llei 58/2003, general tributària i 23, 24 i 25 del Reglament general de recaptació, es posa en coneixement dels subjectes passius i altres interessats que els padrons corresponents als tributs i/o altres ingressos de dret públic que es detallen tot seguit, dels municipis que tenen delegada la seva gestió i recaptació a XALOC es troben exposats al públic al taulell d’anuncis dels Ajuntaments d’aquests municipis i al de les oficines de la Xarxa Local de Municipis Gironins (XALOC) de la Diputació de Girona (Av. Sant Francesc, 29, 1er – Girona) per un període d’UN MES, comptat des del mateix dia dels respectius períodes de cobrament de conformitat amb l’article 19.1 de l’Ordenança general de gestió de XALOC.

El termini de pagament en període voluntari d’aquests tributs s’iniciarà el dia 01/05/2015 i finalitzarà 30/06/2015

RECURSOS I SUSPENSIÓ DEL PROCEDIMENT:

De conformitat amb l’article 14.2 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RDL 2/2004, de 5 de març) contra els actes d’aplicació i efectivitat dels tributs i resta d’ingressos de dret públic de les entitats locals es podrà interposar recurs de reposició, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la data de finalització del període d’exposició pública.

No obstant, la interposició de recurs només comportarà la suspensió del procediment en els casos i condicions previstos a l’article 73 del Reglament General de Recaptació.

LLOC I FORMA DE PAGAMENT:

Mitjançant la presentació del document – avís de pagament que els contribuents rebran al seu domicili, a les oficines de les següents entitats col.laboradores: BANCO POPULAR – BANCO SABADELL – BANCO SANTANDER – BBVA – CAJA DUERO – BANKIA – CATALUNYA BANC – IBERCAJA BANCO – “LA CAIXA” – SERVICAIXA – CAIXABANK – A L’OFICINA VIRTUAL http://www.xalocgirona.cat

En el cas de no recepció o pèrdua del document de pagament, es podrà sol.licitar un duplicat d’aquest a les oficines de XALOC. – Mitjançant càrrec en compte bancari per tots aquells rebuts i/o liquidacions respecte dels quals consti prèviament una ordre de domiciliació bancària formalitzada en la forma reglamentària corresponent.

AJORNAMENT I/O FRACCIONAMENT DEL DEUTE:

El pagament del deute tributari es podrà ajornar i/o fraccionar de conformitat amb allò que disposen els articles 81 a 84 de l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació de XALOC, i subsidiàriament els articles 44 i següents del Reglament general de recaptació.

PERÍODE EXECUTIU:

Un cop transcorregut el termini de pagament en període voluntari s’iniciarà la recaptació pel procediment de constrenyiment en via executiva, i s’acreditaran els corresponents interessos per mora i recàrrec de constrenyiment d’acord amb allò que disposen els articles 68, 69 i 70 del Reglament general de recaptació, aprovat per RD 939/2005, de 29 de juliol.

INFORMACIÓ i CONSULTES Telèfon: 872081791 Mail: gestiotributaria@xalocgirona.cat

Annex

PADRONS EXERCICI 2015:

MUNICIPI AJ. D’ARGELAGUER 2015:

IBIR 3.927,57€ IBIU 111.167,57€ TAXCEM 1.570,00€

Girona, 24 d’abril de 2015 Núria Prado i Andreu Directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació 

Argelaguer Xavier Quintana Ricart Govern Municipal de l´Ajuntament CiU-ERC ¡¡Enderroc Ja Dignifiquem la plaça!! de la Generalitat de Catalunya

Generalitat de Catalunya modificació dels estatuts de l’associació sindical Sindicat únic d’oficis varis d’Olot de la CNT

Generalitat de Catalunya modificació dels estatuts de l’associació sindical Sindicat únic d’oficis varis d’Olot de la CNT

Administració Autonòmica Departament d’Empresa i Ocupació

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 83 – 30 d’abril de 2015 Núm. 4725

Serveis Territorials a Girona

Anunci pel qual es fa públic el dipòsit de la modificació dels estatuts de l’associació sindical anomenada Sindicat únic d’oficis varis d’Olot de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

D’acord amb el que disposa l’article 4 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical, sobre dipòsit dels estatuts d’associacions de treballadors, i als efectes que preveu, es fa públic que en l’oficina pública de dipòsit d’estatuts dels Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació a Girona de la Generalitat de Catalunya, a les 12.10 hores del 17.04.2015 s’han dipositat l’acta de modificació i els estatuts de l’associació sindical anomenada Sindicat únic d’oficis varis d’Olot de la Confederació Nacional del Treball (CNT), els àmbits de la qual són:

Àmbit territorial: comarques de la Garrotxa, el Ripollès, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Cerdanya i la Selva.

Àmbit professional: treballadors de tots els sectors professionals.

Domicili social: plaça Cinema Colón, 4, 17800 d’Olot.

Per acord de l’Assemblea General de 20.03.2015, la modificació afecta el conjunt del text dels estatuts, i en concret la denominació que afegeix la paraula “únic” i es tradueix al català.

Les persones que signen l’acta de modificació són David Becerra Rigart, secretari general, i Xavier Borruel i Ric, secretari d´organització i arxius.

Girona, 22 d’abril de 2015 Ferran Roquer Padrosa Director dels Serveis Territorials 

La CNT obre la marxa de l’1 de maig 2015 a Olot a les 11 del matí a Sant Esteve i finalitza a la plaça Colon (Lejarza Argelaguer)

Pelegrinatge pel camí de Sant Jaume al monestir Sant Pere de Rodes

Pelegrinatge pel camí de Sant Jaume al monestir Sant Pere de Rodes

Vall del llierca – Argelaguer

Diumenge 3 de maig tindrà lloc la III Pujada a Sant Pere de Rodes, organitzada amb l’objectiu de rememorar els antics pelegrinatges, pel camí de Sant Jaume (Santiago de Compostel·la a Galicia), i que es feien al monestir benedictí fins l’any 1697 i donar a conèixer una de les celebracions més importants que es realitzava a l’antiga abadia.

La iniciativa, que va tenir lloc per primera vegada l’any 2013 amb la celebració de l’Any Sant a Sant Pere de Rodes, està organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Associació Via Pirena, dedicada a la recuperació, conservació i difusió dels béns culturals.

La pujada al monument es podrà fer des de nou municipis del Cap de Creus: Cadaqués, la Selva de Mar, el Port de la Selva, la Vall de Santa Creu, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Roses. Totes les rutes finalitzaran a l’antic poble de Santa Creu, que forma part del Conjunt Monumental de Sant Pere. Davant l’església de Santa Helena de Rodes es rebrà als assistents.

Al llarg de tot el dia hi haurà jornada de portes obertes a Sant Pere de Rodes i es faran visites guiades gratuïtes al monestir, els seus horts, l’església de Santa Helena, el poble de Santa Creu i el castell de Sant Salvador.

L’activitat té un cost de 2€ que cobreix les despeses de l’assegurança dels inscrits. Cal inscriure’s prèviament a la pàgina web (www.viapirena.org).

Carrer Major, via Annia (segle II aC.) d´Argelaguer antic camí de Sant Jaume a Galicia (Santiago de Compostel·la) Foto: Lejarza

Nedador de fons

Nedador de fons

Lídia Angelats Jordà, Ripoll (Ripollès)

Sobre la Naturalesa i les tallades d´arbres que jo penso que es fan, com la frase diu “a les palpentes”. I també penso que hi ha un divorci profund entre les autoritats de qualsevol rang i la Naturalesa.

Ja fa dies que a Ripoll talen arbres grossos vora del riu Ter; incomoditat! Els arbres són per al riu com el riu és per als arbres; una raó de ser.

I tot això quan a la vora el riu està disfressat amb plàstics i robes multicolors que van canviant de formes estriposades fins que l´última ventada se´ls emporta als abismes on espanten els peixos. I els submarinistes es repeteixen: “És ben bé que tot queda, tot queda”. A vegades se´n recullen tones, del fons del mar Mediterrani. No és fàcil, no. I l´ACA, què fa?

Les tales d´arbres són degudes al fet que alguna gent es queixa, que si ve un altre aiguat com el de l´any 1940 ho taponaran tot i Ripoll quedarà embassat d´aigua com va passar llavors.

Això que en part va ser veritat, ara és tan repetitiu i fàcil que sembla ja una llegenda.

Els arbres també aguanten els embats de l´aigua i retarden la crescuda perquè no baixi tota de cop i inundi encara més la plana.

Fan ombra i així a l´estiu l´evaporació de l´aigua és més lenta.

Aguanten la terra evitant esllavissades també als pendents de les muntanyes. M´ha dit que al santuari (ermita) del Remei de Ripoll també s´hi fan grans talades i diuen, per què?

Estimem els arbres, com també estimem els animals, perquè estimem la vida. Des de la Ruta del Ferro de Ripoll jo he vist com talaven un arbre a la vora del riu. Era gruixut, alt, ara brotava, tenia una bona capçada. Bellesa absoluta, benestar. Cop de serra ultramoderna i… pataplaf! A l´aigua! Caldria una altra sensibilitat.

La Naturalesa és el millor quadre de la més magnífica exposició. Un regal dels Déus.

Consorci D`Accio Social de la Garrotxa establiment del servei de menjador social a Olot

Consorci D`Accio Social de la Garrotxa establiment del servei de menjador social a Olot

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 80 – 27 d’abril de 2015 Núm. 4460 Consorci D`Accio Social de la Garrotxa.

Edicte sobre l’aprovació inicial de l’establiment del servei de menjador social de la Garrotxa.

La Junta General del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, de data 31 de març de 2015, va aprovar inicialment l’expedient per l’establiment del servei de menjador social de la Garrotxa, d’acord amb la Memòria Justificativa, el projecte d’establiment i el Reglament que el regula.

L’expedient se sotmet a informació pública, per un termini de trenta dies, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’edictes del Consorci, a l’efecte els interessats/interessades, puguin formular les observacions i al·legacions que estimin pertinents.

El termini de 30 dies es comptarà a partir del següent de la darrera publicació.

En cas de no presentar-se cap al·legació ni reclamació, l’expedient es considerarà aprovat definitivament, sense necessitat de cap nou acord.

L’aprovació definitiva de l’expedient i el reglament del servei s’hauran de publicar íntegrament en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, en el tauler d’edicte i un extracte en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i els acords que s’hi contenen entraran en vigor als quinze dies hàbils següents de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial de la Província, els quals fa referència l’article 70.2, en relació a l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Olot, la Garrotxa, 9 d’abril de 2015 Josep Maria Corominas Barnadas President

Comsa Emte

Comsa Emte

Salvador López Arnal

Josep Vilarasau, uno de los directores que capitaneó La Caixa, desempeñó cargos de responsabilidad durante el fascismo español: estuvo al frente de la petrolera CAMPSA y de Telefónica.

Isidre Fainé hizo sus pinitos al frente del Banco Atlántico a mediados de los años 60. Jordi Fainé, su hijo, fue contratado por Carles Sumarroca para abrir mercado en China.

Sumarroca es vicepresidente de Comsa-Emte. Tamisa, sociedad participada por Comsa-Emte, aparece en la lista de empresas que habrían pagado su pajes al Palau de la Música en tiempos milletianos. A cambio, habría obtenido concesiones de obras por parte de la Generalitat.

Redes, tupidas redes que dan poder y privilegios.

Pues bien, Emte SLU, filial del grupo Comsa Emte, presentó el pasado 13 de abril un ERE para despedir a 195 de sus más de 1.100 trabajadores en sus distintos centros en España.

Cerca de la mitad de los afectados, unas 90 personas, se encuentran en Cataluña: 37 en El Prat de Llobregat, 36 en Barcelona y 14 en Girona.

Este es el tercer despido colectivo que la compañía realiza en los últimos dos años. ¡El tercero!

Alrededor de 150 trabajadores perdieron su empleo el año pasado.

En 2013, pasó lo mismo con unos 90. La firma no quiso confirmar el ERE “por motivos de confidencialidad”.

CC OO y CGT informaron que EMTE alega causas económicas, productivas y organizativas para ejecutar los despidos. Con palabras del responsable de Automoción y Transporte de CC OO en Cataluña, Bernat Villarroya: “El problema es que ya han aplicado otros dos ERE en los últimos años y que la plantilla aceptó una importante rebaja salarial para ayudar y garantizar la viabilidad de la empresa. No nos parece serio que ahora quieran realizar otro y que los planes que presentaron para que la compañía sea viable hayan dejado de ser válidos solo un año después”.

Explicación de la dirección empresarial (les preparan en sesudas y cotizadas escuelas de negocios): quieren simplificar la estructura de la empresa. Las unidades más afectadas son las que se dedican al mantenimiento contra incendios y a la automatización.

La Caixa de les hipoteques “Caixabank l´imperi de les torres negres de la Diagonal de Barcelona”

Vic, la universitat d’aquí

Vic, la universitat d’aquí

Ramon Iglesias

Hi ha un centralisme pitjor que el barceloní: el gironí. Un exemple el tenim amb la Universitat de Girona, una institució molt tancada i intel·lectualment incestuosa, que viu empantanada en les seves coses i que no interactua amb el món exterior i, encara menys, amb les ciutats del seu territori.

Mentre la UdG continua comportant-se de forma arrogant (posat d’altra banda incomprensible perquè no és una universitat excel·lent en res), la Universitat de Vic li va menjant terreny en ciutats com Olot, Ripoll i últimament també a Figueres.

«És cert que una és pública i l’altra privada… però l’arrogància dels catedràtics de Girona acabarà convertint la UdG en un centre encara més provincià», m’explica un important alcalde.

A l’alcalde de Sant Jaume li “fastigueja” el tema de la planta de triatge

A l’alcalde de Sant Jaume li “fastigueja” el tema de la planta de triatge

Jordi Altesa

L’alcalde de Sant Jaume lamenta que el municipi hagi estat mediàticament destacat els últims anys per la construcció de la planta de triatge. Diu Ferran Puig que li “fastigueja” el tema però que la realitat no els ha deixat més remei i assenyala que tot el procés és una pèrdua de temps i diners pel poble però l’actitud de Consell i Generalitat no els ha deixat més remei.

El nom de Sant Jaume de Llierca ha estat protagonista per la polèmica amb la planta de triatge que es vol construir al poble i que a l’actual consistori no li agrada l’ubicació escollida. En declaracions a Ràdio Olot, Ferran Puig ha explicat que aquest tema és el que ha tingut més expectació mediàtica però que no els agrada que hagi estat al centre del debat.

Puig creu que el problema es podria haver solucionat evitant la via judicial però lamenta la poca predisposició a negociar del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat que no ha ni rebut a l’alcalde.

L’alcalde assegura que han estat mesos demanant hora per tal de que el conseller Santi Vila els rebés i asseguren que no hagi estat així. El cas ha acabat arribant al punt legal i és un magistrat el que pot acabar prenent les decisions. Un litigi que a més suposa un cost important a Sant Jaume. Segons càlculs de Puig, a l’Ajuntament li pot costar uns 40.000€.

L’equip de govern explica que ha intentat fer de mediador entre els veïns que no volien la planta de triatge de cap manera i la posició del Consell Comarcal de la Garrotxa de “fer-la a tot preu”.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) expedient de modificació de crèdit 1/2015

Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) expedient de modificació de crèdit 1/2015

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 79 – 24 d’abril de 2015 Núm. 4358

Edicte sobre l’exposició pública de l’expedient de modificació de crèdit 1/2015.

Aprovat per Junta General del dia 31 de març de 2015 l’expedient 1/15 de modificació de crèdit del pressupost d’enguany, amb un origen de fons provinent de l’aplicació de romanent líquid de tresoreria i generació de crèdit i una aplicació de fons per suplements de crèdit i generació de crèdit.

El pressupost modificat queda resumit a nivell de capítols de la següent manera:

INGRESSOS:

Capítol III Taxes i altres ingressos 376.249,98€ Capítol IV Transferències corrents 922.573,80€ Capítol V Ingressos patrimonials 1,00€ Capítol VII Transferències de capital 9.000€ Capítol VIII Actius financers 2.807,50€ Total 1.310.632,28€

DESPESES:

Capítol I Despeses de personal 1.002.668,53€ Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 255.463,75€ Capítol III Despeses financeres 500€ Capítol VI Inversions reals 52.000€ Total 1.310.632,28€

S’exposa al públic durant 15 dies a efectes de presentació d’al·legacions i suggeriments.

Passat aquest termini sense que se n’hagin presentat la modificació quedarà definitivament aprovada.

Olot, la Garrotxa, 7 d’abril de 2015 Joan Espona Agustín President

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa:
La Miana (Sant Ferriol) diu NO a la Planta de Triatge al riu Fluvià del Consell Comarcal.
Foto: Lejarza

L´alcalde de Sant Jaume de Llierca declara per un delicte urbanístic

L´alcalde de Sant Jaume de Llierca declara per un delicte urbanístic

DdG – Olot Xavier Valeri

L’alcalde de Sant Jaume de Llierca i president comarcal d’ERC, Ferran Puig, va haver de passar pel Jutjat d’Instrucció número 1 d’Olot per declarar com a imputat en relació amb la denúncia efectuada per Maria Àngels Davesa, la dona que ocupava la masia can Coma de Dalt i que va qüestionar el seu desallotjament.

El 12 de maig del 2014, a través del despatx Montoliu Advocats, Davesa va denunciar l’alcalde per entrada il·legal a la casa, per ensorrar-la sense autorització i per corrupció urbanística destinada a afavorir els interessos de l’empresa Indebe Tavil. També reclamava la suspensió de manera cautelar de l’enderroc mentre no hi hagués un pronunciament sobre la denúncia, però la casa va ser ensorrada el 14 de maig.

La denunciant argumenta que sempre havia viscut a la casa, que el seu pare cultivava la terra del voltant i que en morir ella se’n va continuar ocupant. A més, assegurava que la van fer fora amb una ordre judicial caducada perquè des del consistori es pretenia afavorir els interessos d’Indebe Tavil, que és una empresa metal·lúrgica que té en procés avançat la construcció d’una gran factoria al sector on s’ubicava aquesta finca.

Per fonamentar la denúncia, la veïna remarcava que les llicències d’obres majors sempre les dóna la Junta de Govern però que en el cas de l’enderroc de la masia ho va fer l’alcalde directament. Al respecte, afegeix que quan es va materialitzar l’ensorrament de la vivenda després d’haver-la fet fora a ella encara no era ferma l’ordre de desallotjament.

Per la seva part, l’alcalde de la població explica que la seva presència als jujtats va ser únicament per tancar l’expedient de la denúncia presentada el 13 de maig del 2014. Segons ell, «és previsible que la denúncia no passi de les diligències prèvies i d’una investigació». Apunta que «en el seu moment, el jutjat ja va resoldre desestimar-la, però es va tancar de manera provisional i ara fan el tràmit de tancar-la de manera definitiva tal com van demanar des del jutjat de Girona després d’analitzar l’expedient enviat des del jutjat d’Olot arrel d’un requeriment dels altres advocats». Ho defineix com «pur tràmit». No obstant, va ser l’Audiència Provincial de Girona la que va manar reobrir el cas en presentar-se noves dades que podien aportar més llum a les primeres diligències que es van obrir.

L’alcalde insisteix que «un jutge ja es va llegir l’expedient i ens va autoritzar a actuar, i els mateixos advocats no posaven en dubte el tràmit urbanístic. I com que això és fals i va quedar demostrat al seu moment ja els van desestimar la denúncia, ra falta tancar-la definitivament».

Abans del 2001, la masia els Casals era de propietat privada i el pare de Maria Àngels Davesa era el masover que tenia cura dels camps. Quan el ministeri de Foment va construir l’autovia A-26, la casa va quedar dins de la franja dels 50 metres lineals de la vora de la carretera, en què no hi han d’haver edificis. Es tracta d’un fet que va condicionar tots dels replantejaments posteriors al 2001. La nova ordenació provocada per l’autovia va provocar que l’Ajuntament fes un replantejament, pel qual es va quedar un 10% de l’espai del polígon de Politger.

Aleshores, l’Institut Català del Sòl va compensar el propietari de can Coma de Dalt amb una parcel·la en sòl aprofitable i en conseqüència l’Ajuntament de Sant Jaume va convertir-se en el propietari de la masia. En aquell moment -segons l’alcalde- l’Ajuntament va dir al masover que tenia dret a viure a la casa mentre mantingués l’activitat agrària. Per la seva part, l’Incasòl li va oferir una indemnització que no va acceptar.

Segons l’alcalde, quan el pare va morir, Maria Àngels Davesa va continuar residint a la casa, però de manera intermitent. Puig manté que a partir de la mort del pare, els acords de residència per l’activitat agrària van quedar sense vigència i que Maria Àngels Davesa va passar a ser una ocupant il·legal.

El 7 de març del 2014, el Jutjat Contenciós Administratiu numero 2 de Girona va concedir autorització d’entrada i ocupació efectiva amb recuperació del Mas can Coma de Dalt a l’Ajuntament de Sant Jaume. Ho va fer per procedir al desallotjament de l’habitatge i al llançament dels seus ocupants. També va indicar que l’Ajuntament podia ser assistit per les forces d’ordre públic. Els Mossos d’Esquadra, davant la negativa a marxar de Maria Àngels Davesa, la van haver de desallotjar per la força.

Maria Àngels Davesa El Casals o can Coma de Dalt a l’era de casa seva Foto: R. E.