Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Plantes de purins, d’un gran fracàs a una gran oportunitat

Posted by lejarza en 22 febrero, 2014


Plantes de purins, d’un gran fracàs a una gran oportunitat

Grup de Defensa del #Ter
Les plantes de purins no eren una solució sostenible ambientalment ni econòmica. La ramaderia del porc privatitza els guanys i socialitza les pèrdues (contaminació i subvencions).

El porcí és un sector amb un futur incert. Les autoritats pertinents haurien de vetllar perquè aquests residus no acabin augmentant la contaminació de casa nostra i els productors se’n facin càrrec. Aquesta situació és una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli per la terra i la seva salut.

Manlleu (Osona), 19 de febrer del 2014. L’aposta tecnològica de la Generalitat per fer “desaparèixer” els excedents de purins a Catalunya ha fracassat. Fa 15 anys, arran de les denúncies d’Europa que manifestaven la mala gestió dels purins i la contaminació dels aqüífers, la Generalitat va posar sobre la taula dues solucions. Una d’elles era promoure les plantes de cogeneració elèctrica (plantes que cremen gas natural generant electricitat i alhora aprofiten la calor que es desprèn d’aquest procés per assecar purins). Aquestes instal·lacions no eren una solució sostenible ambientalment ni econòmica, com molt bé va denunciar el Grup de Defensa del Ter des de la posada en funcionament de la planta de Masies de Voltregà. Ara, en veure’s anunciat el seu tancament degut a la reducció de les subvencions, en tenim la millor prova. Des del grup ens preguntem, -com s’entén que tanquin un negoci quan les instal·lacions ja quasi estan amortitzades mentre que ens surten els purins per les orelles?- I és clar, qui va decidir engegar aquestes plantes tan li feia tractar purins comun altre cosa, l’objectiu era arreplegar un grapat de primes (que per cert, hem pagat entre tots). L’altra aposta de la Generalitat ha estat promoure els purins com a fertilitzants en conreu. El 97% del purí és escampat pels camps amb el conseqüent perill de contaminació del subsòl que això representa.

Els governants, amb la consciència ben tranquil·la després de justificar davant d’Europa que treballava amb solucions per al problema dels purins, han permès augmentar la cabana porcina fins al nomenystenible nombre de 7 milions de porcs, amb l’agreujant que es concentren en unes àrees concretes del territori. El resultat és un augment de la contaminació dels pous. Actualment el 47% dels aqüífers catalans no són potables i ens fan falta grans infraestructures per poder suplir els recursos contaminats. Una vegada més, ha vençut el productivisme més inconscient que privatitza els guanys i socialitza les pèrdues (contaminació i subvencions). Per què sempre hem de pagar tots nosaltres?

El mon rural està ferit. Paral·lelament al creixement de la indústria ramadera, en el món de la pagesia s’ha expandit una nova oligarquia que controla tot el seu capital. La petita pagesia ha anat abandonat la seva empresa per passar a ser subordinats d’uns pocs. Les granges de caràcter familiar estan tancant, aquesta última dècada s’han reduït un 37%. Al seu lloc construeixen en plena natura grans naus industrials que allotgen 4000 mil porcs. Les mega-granges només necessiten d’un grup reduït de treballadors per funcionar. La població activa en el sector ramader català es va dessagnant i ha disminuït un 40% aquests últims 10 anys. El porcí és un sector amb un futur incert perquè controla poques o cap variable i no aporta valor afegit. Depèn d’un cereal que està important i d’uns mercats exteriors on vendre la carn. Per exemple, a la llotja del porc aquest principi d’any han baixat de forma notable els preus per la prohibició de Rússia a l’entrada del porc de la UE. Del cost del combustible no cal dir massa res.

Aquest és el trist panorama general. Però el tancament de les plantes de purins implica un problema immediat que és: on aniran a parar els 600 mil m3 de purí que gestionaven anualment. Hi ha granges que en depenen fins el 80% i la seva capacitat d’emmagatzematge arriba a uns pocs mesos. Les autoritats pertinents haurien de vetllar perquè aquests residus no acabin augmentant la contaminació de casa nostra i els productors se’n facin càrrec. Altres industries han fet esforços per adaptar els seus processos productius a models menys contaminants i continuen sent competitives. La indústria porcatera també hauria d’internalitzar els costos de la seva activitat. El 2013 exportacions del sector varen arribar als 1.400 milions d’euros. També es podrien demanar responsabilitats a les plantes de purins per deixar-los amb el cul a l’aire o als polítics que no van preveure la ineficàcia d’aquesta solució. Desitgem que algun dia això sigui realitat.

En tot cas, des del Grup de Defensa del Ter creiem que aquest fracàs és una oportunitat per reduir la cabana porcina i trobar l’equilibri amb el territori. Una oportunitat per implantar solucions sostenibles de gestió dels purins, com per exemple el biogàs. Una oportunitat per dibuixar un nou model ramader que es basi en la qualitat i l’aliança entre productors i consumidors.Una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli per la terra i la seva salut.

Anuncios

5 comentarios to “Plantes de purins, d’un gran fracàs a una gran oportunitat”

  1. lejarza said

    ICV-EUiA dóna suport a la protesta sobre la gestió de purins

    ICV-EUiA/Argelaguer

    La Diputada d’ICV-EUiA Sara Vilà ha recordat que “a ICV-EUiA ja fa un any que estem fent oposició a aquesta reforma que sabíem que seria un desastre per totes les petites i mitjanes empreses relacionades amb la producció d’electricitat i els consumidors però que en canvi suposaria un benefici per les grans companyies del sector elèctric”. La diputada ecosocialista ha afegit que “el que passa amb les plantes d’assecatge i les de biogàs n’és un exemple molt clar, però és que a més tenim un excedent de matèria contaminat que necessita una solució immediata perquè pot suposar un greu impacte mediambiental si aquests purins acaben generant abocaments il·legals. Si això passa els responsables no en seran els ramaders sinó les administracions” .
    Tot i donar-hi suport com a mesura immediata, la moratòria no satisfà ICV-EUiA com a solució ja que la consideren “un pedaç d’última hora” i subscriuen que cal retirar la reforma elèctrica, que no només afecta el sector porcí i ramader sinó també l’eòlic, el solar i totes aquelles empreses que havien apostat per la cogeneració. “Serem al costat del sector quan vagi a Madrid però estem molt decepcionats amb la manca de previsió del Govern Generalitat que ja sabia quines conseqüències podia tenir aquesta reforma i que no ha fet res per trobar solucions sinó tot el contrari. Ha donat llum verda a l’augment sense mesura de la producció porcina en els darrers anys i pretenia modificar decrets europeus per desregular la quantitat permesa per llençar al camp”.
    En els darrers anys la cabana de porcs ha augmentat arreu i especialment a Catalunya. Espanya ja és el quart país al món més important en producció i Lleida ha incrementat en el darrer any un 10% la seva producció.
    Finalment per ICV-EUiA la solució passa per les plantes de biogàs que consideren com una alternativa més sostenible que no pas les de tractament i assecatge, i una aposta per una ordenació i/o planificació de la producció de porcs amb granges més petites, més distribuïdes i menys intensives. Augmentar la cabana de porcs ecològics alimentats, augmentar el consum de pinsos ecològics que millorin la qualitat del purí i el faci menys contaminant i, sobretot, advoquen per fer un front comú amb la resta de les indústries i productors d’energies renovables afectades així com amb les empreses que utilitzen la cogeneració per diversificar la seva activitat econòmica.

  2. lejarza said

    Els ramaders garrotxins estan preocupats pel tancament de les plantes de purins d’Osona

    La Vall d’en Bas

    A Catalunya, el problema essencial el tenen els ramaders d’Osona i de la demarcació de Lleida. Allà, compten amb més bestiar que no pas terres per poder col·locar l’adob, per la qual cosa, els anava molt bé poder portar els fems fins a les plantes de tractament de purins. La Garrotxa compta amb un nombre equilibrat de bestiar i de camps, però els ramaders locals temen que la mesura del ministeri d’Indústria pugui portar conseqüències fins a la nostra comarca.
    La decisió del Ministeri d’Indústria de tancar les plantes de tractament de purins d’Osona no afecta de forma directa als ramaders de la Garrotxa, perquè hi ha un equilibri entre els purins que es generen i els terrenys on s’aboquen. Però els treballadors osonencs del sector es poden veure obligats a portar els seus residus a comarques veïnes, i això preocupa a les explotacions locals. Andreu Costa és ramader de la Granja garrotxina Tinosell, i ens ha explicat la seva preocupació.

    El tancament pot derivar a que, davant l’excedent generat de purins, els propietaris dels terrenys facin pagar als ramaders per abocar els residus als seus camps. Els grangers garrotxins demanen que, com a mínim, es mantingui oberta una de les plantes de tractament de purins a Osona, per evitar que hi hagi excedents a les dues comarques.

  3. lejarza said

    On van a parar els purins de Girona?

    A les comarques de Girona hi ha un total de 879.767 porcs, el que representa que n’hi ha 1,15 per cada habitant

    31.03.2014

    GIRONA | S.BONET La reforma elèctrica ha reobert un vell debat: la gestió dels purins. Els excrements dels porcs són un adob excel·lent per als camps perquè contenen nitrogen, fòsfor i potassi -ingredients que necessiten les plantes per donar millors fruits-. Aquest gran recurs, això no obstant, pot convertir-se en una autèntica amenaça per al medi ambient si s’utilitza de forma inadequada. Quan el sòl rep més nitrats del que les plantes necessiten, es dissolen i es filtren al subsòl, fins a arribar a les aigües subterrànies, i deixar-les contaminades. Malgrat que l’Organització Mundial de la Salut estableix que l’aigua no és potable amb nivells de nitrats superiors als 50 mil·ligrams per litre, molts municipis gironins van arribar a triplicar aquesta xifra durant la dècada passada.

    Només cal consultar l’hemeroteca per comprovar que en algunes zones de la demarcació es van registrar fins a 146 mil·ligrams de nitrats per litre. Després d’anys de queixes veïnals i denúncies reiterades d’entitats ecologistes i partits polítics, el novembre de 2001 l’aleshores conseller de Medi Ambient, Felip Puig, admetia que 52 municipis catalans, entre ells 26 de les comarques de Girona, tenien l’aigua contaminada.

    Una dècada després, la situació ha millorat de forma considerable gràcies, en part, a la construcció de plantes potabilitzadores i a la bona gestió dels purins per part dels ramaders, però també a la innovació. L’empresa banyolina Pinsos Figueras, per exemple, ha aconseguit una important reducció del nitrat excretat pels porcs a través dels seus pinsos. La companyia, a través d’un laboriós procés de fabricació dels seus pinsos de porcí, ofereix un programa innovador amb l’objectiu de reduir la quantitat de nitrogen excretat en un 25 per cent plaça/any en el cas de truges reproductores i en un 44 per cent de reducció de nitrogen plaça/any en porcí d’engreix. Aquesta innovació és fruit d’un treball d’investigació que l’empresa va iniciar el 2007 i que va donar els seus primers fruits el 2010, quan van aconseguir reduir el nitrogen excretat en un 20 per cent en el cas de les truges i en un 25 per cent en el cas dels porcs d’engreix.

    Les excepcions

    Malgrat les millores, encara hi ha alguns municipis de la demarcació que segueixen patint el problema dels nitrats. L’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat) ha confirmat que en cinc municipis gironins es van superar, de forma puntual, els llindars del límit legal de nitrats per aigua potable durant l’any passat. Llampaies és un dels punts de la geografia gironina afectats per aquesta problemàtica. L’alcalde de Saus, Camallera i Llampaies, Bernardí Costa, explica que el consistori ja treballa per aconseguir una solució definitiva per a la potabilitat de la seva aigua. Per això ja han presentat al Pla Únic d’Obres i Serveis el projecte d’una canalització que vagi des del dipòsit de Camallera fins al de Llampaies. Mentre no arriba una solució definitiva, el consistori subministra aigua embotellada de forma gratuïta a les famílies que tinguin nens de menys de 3 anys i també als malalts quan l’aigua no és potable. “El nivell de nitrats oscil·la perquè a vegades es registren 53 mil·ligrams per litre i en altres, 60”, explica Costa. Aquestes oscil·lacions en el nivell de nitrats també es registren, per exemple, a Borrassà, on es fan anàlisis periòdiques de l’aigua que es poden consultar a la pàgina web del consistori per comprovar-ne la potabilitat.

    Ara, el fantasma de la contaminació dels aqüífers planeja de nou sobre Catalunya. Són molts els que es pregunten si la decisió del Govern espanyol de retallar un 40% les primes que fins ara rebien les plantes de tractaments de purins podria provocar un abocament incontrolat dels excedents d’aquestes dejeccions al sòl.

    En pocs temps, molts productors porcins que enviaven els excedents de purins a aquestes plantes -que han tancat les seves portes per la imminent entrada en vigor del règim retributiu a la producció d’electricitat- asseguren que no sabran com gestionar aquests excrements. El responsable del sector porcí de JARC, Jaume Bernis, reclama a les administracions solucions urgents al tancament de les plantes de purins per a garantir la viabilitat de les explotacions. Malgrat que reconeix que la clausura d’aquestes plantes no afecta de forma directa les comarques gironines -on hi ha un total de 879.767 porcs repartits en les diferents explotacions ramaderes-, adverteix que “indirectament” perjudica tot el sector porcí. “Quedarà en qüestió com es gestionen els purins”, assegura Bernis. Mentrestant, la Generalitat ultima un acord amb el Govern espanyol per garantir una correcta gestió dels excedents dels purins.

  4. lejarza said

    Condemnen a presó un ramader per haver abocat purins a una riera d´Osona

    12.01.2015

    ORISTÀ | ACN/DDG

    El jutjat penal número 1 de Manresa ha emès sentència contra un empresari d’Oristà que l’any 2010 va abocar purins a la riera Gavarresa, a Osona. Segons la sentència, Josep Ramisa, propietari de la granja El Soler, va abocar entre 450.000 i 675.000 litres de purins al riu, per la qual cosa se’l condemna a cinc mesos de presó. D’altra banda, el jutge també condemna Jaume Puigdesens, que llavors era l’encarregat de l’explotació, a una pena de tres mesos. A més, hauran de pagar una multa de 1.800 i 720 euros, respectivament.
    Segons s’explica a la sentència el propietari de la granja, d’acord amb l’encarregat, es van trobar amb què havia caigut una forta nevada a la zona i no havien pogut gestionar els purins de forma ordinària. Immediatament, els dies 11, 12 i 13 de març de 2010, els dos homes van decidir desfer-se d’una gran quantitat d’aquells purins emmagatzemats en unes basses de la granja, i dirigir-los cap al torrent del Magre, un afluent de la riera Gavarresa. Van ser els Agents Rurals qui, aigües avall, a uns set quilòmetres, van detectar que la riera Gavarresa feia una forta olor de purins. Els agents van decidir investigar d’on provenien les espumes i les olors i van arribar fins a un punt de l’afluent del riu que estava molt a prop de les basses on el propietari de la granja tenia emmagatzemats els purins. De les mostres que es van prendre, va resultar que els abocaments van produir una important i greu contaminació del torrent de Cal Magre, la qual cosa va impossibilitar el manteniment de la vida aquàtica en el curs fluvial.
    Malgrat que el jutge hagi condemnat els dos ramaders, com que les penes de presó no són superiors als dos anys, cap dels dos haurà d’anar a la garjola. El magistrat, doncs, els imposa una multa a manera de compensació: 3.000 euros per a Ramisa i un total de 1.080 per a Puigdesens.

  5. lejarza said

    Benvolguts,

    Us adjuntem una sentència del Jutjat Penal núm.1 de Manresa sobre un abocament de 4.500 litres de purins de la granja El Soler d’Oristà (municipi del Lluçanès). El delicte va tenir lloc al 2010 i va afectar la riera Gavarresa. El Soler és una de les macrogranges d’Oristà, amb capacitat per més de dos mil porcs. Segons la sentència els culpables d’aquests fets són Jaume Puigdesens, com a encarregat de l’explotació, i Josep Ramisa, propietari de la granja i persona rellevant de la indústria ramadera, càrnia i alimentària de Catalunya. Les penes imposades són de tres mesos de presó i 720 € de multa, i cinc mesos de presó i 1.800 € de multa respectivament.

    Tot i la minsa pena imposada, sentències condemnatòries com aquesta són un oasi en el desert de permissivitat per part de les administracions. La qual cosa acaba comportant que els nostres aqüífers continuïn contaminats i s’estengui la taca.

    Aquestes actituds delictives tenen lloc en un context de concentració de la ramaderia porcina industrial, amb un excés de porcs (i de purins en conseqüència) respecte el territori agrari disponible; amb Osona al capdavant de les comarques amb excedent de purins. El recent tancament de les plantes de purins encara ha posat més en evidència una situació insostenible i que ens temem s’agreujarà en un futur.

    Estem convençuts que la solució passa per la reducció de la cabana porcina fins a uns nivells d’equilibri amb el territori. Alhora que es recolzi la diversificació de la pagesia i es treballi per la conversió del sector a models que no siguin agressius amb el medi. El fruit de tot això ha de ser una pagesia menys vulnerable, menys vinculada a la gran indústria i més lligada al seu entorn.

    Felicitem els agents rurals per fer la seva feina, però és evident que cal més control sobre el territori i gent disposada a fer complir les lleis.

    Des del Grup de Defensa del Ter creiem que el fet que surtin sentències condemnatòries per aquells qui cometen delictes en la gestió dels seus purins és una bona notícia per la pagesia que s’esforça a fer-ho bé.

    Perdoneu, En el correu anterior hi ha un error.

    L’abocament és d’entre 450.000 i 675.000 mil litres de purí, i les penes imposades són de dues multes de 3.000 i 1.800€ respectivament.

    Gràcies,10 de gener de 2015

    file:///C:/Users/z68x/Downloads/Sent%C3%A8ncia%20El%20Soler.pdf

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: