Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Manifestació dels afectats per la hipoteca a la Garrotxa al ple de l´Ajuntament d´Olot

Posted by lejarza en 21 febrero, 2014


Manifestació dels afectats per la hipoteca a la Garrotxa al ple de l´Ajuntament d´Olot

Lejarza/Olot-Argelaguer Vall del Llierca

“Lluitarem!”, cridaven les més de cent persones que es van concentrar a la porta de l’Ajuntament d’Olot a la Garrotxa. Tots van coincidir a declarar que tenen problemes d’habitatge i de subsistència. La causa de la seva presència era la presentació d’una moció de la Plataforma per l’Habitatge referent als pisos buits que estan a mans de bancs que han rebut ajudes públiques.

Poc abans de la lectura, l’alcalde els va deixar entrar, Ramon Mateu, un dels líders de la PAH a Olot, va fer les reclamacions.

A Olot, les xifres ens demostren la magnitud del problema: segons l’últim indicador oficial (IDESCAT), a Olot hi ha 3.118 habitatges buits, una xifra que representa el 18,60% del parc d’habitatges disponible a la ciutat, segons les dades oficials del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, 102 famílies van ser desnonades de casa seva al llarg de l’any passat.

Ens trobem doncs davant d’una situació d’emergència habitacional, la situació d’emergència en que es troba gran part de la població de la Garrotxa s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d’habitatges. Una forma d’accés a l’habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi, a Olot i als municipis de la Garrotxa: Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres i Santa Pau, hi ha una gran quantitat d’habitatges buits, es imprescindible que els Ajuntaments de la comarca sàpigan qui són els grans propietaris per tal de prendre mesures efectives per a posar-los a disposició de les famílies que ho necessitin.

Al final la moció va tirar endavant amb els vots de CiU, PSC,PxC, ERC i l’abstenció del PP. Els manifestants van expressar alegria i van sortir del ple.

Manifestació sobre els habitatges buits a l´Ajuntament d´Olot. (Garrotxa) X.V.

Manifestació sobre els habitatges buits a l´Ajuntament d´Olot. (Garrotxa) X.V.

Anuncios

17 comentarios to “Manifestació dels afectats per la hipoteca a la Garrotxa al ple de l´Ajuntament d´Olot”

  1. lejarza said

    A Olot i als municipis de la Garrotxa hi ha d’habitatges buits
    Juan R. Lejarza d´Argelaguer 18 enero, 2014

    https://llierca.wordpress.com/2014/01/18/a-olot-i-als-municipis-de-la-garrotxa-hi-ha-dhabitatges-buits/

    http://www.elgarrotxi.cat/36596

    Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a Espanya, ja s’ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries, de les quals 96.927 a Catalunya. Segons l’informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durant l’any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d’habitatge habitual per dia hàbil. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 s’executen 45 llançaments al dia de mitjana.
    A Olot, les xifres ens demostren la magnitud del problema: segons l’últim indicador oficial (IDESCAT), a Olot hi ha 3.118 habitatges buits, una xifra que representa el 18,60% del parc d’habitatges disponible a la ciutat, segons les dades oficials del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, 102 famílies van ser desnonades de casa seva al llarg de l’any passat.
    Ens trobem doncs davant d’una situació d’emergència habitacional, la situació d’emergència en que es troba gran part de la població s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d’habitatges. Una forma d’accés a l’habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi.
    La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària.
    Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d’execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l’espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d’habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que ha de complir el dret de propietat.
    Gran part d’aquestes entitats financeres han estat, d’una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes directament gestionades a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d’actius al anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d’ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social.
    La situació descrita requereix actuacions per part de l’administració que possibilitin l’accés a l’habitatge de tots aquells ciutadans que se’n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l’article 47 de la CE. Encàrrec als poders públics que reiteren l’article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) i 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC).
    Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals, resulta urgent mobilitzar l’habitatge buit en mans de les entitats financeres. Fomentar i garantir la funció social de l’habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, per donar resposta a la vulneració del dret, cal que els ajuntaments defensin les necessitats habitacionals de la població, amb procediments sancionadors.
    A Olot i als municipis de la Garrotxa hi ha una gran quantitat d’habitatges buits. És imprescindible que l’Ajuntament sàpiga qui són els grans propietaris de la ciutat per tal de prendre mesures efectives per a posar-los a disposició de les famílies que ho necessitin.
    L’article 41 de la Llei 18/2007, del Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDHC) estableix com a utilització anòmala d’un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada. Així mateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests supòsits l’administració competent haurà d’obrir un expedient administratiu per realitzar els actes d’instrucció necessaris per determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els que haurà de dictar una resolució.
    L’article 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions han d’adoptar per a evitar la desocupació permanent dels immobles. Tals com: l’aprovació de programes d’inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d’immobles buits sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; el impuls de polítiques de foment de la rehabilitació d’habitatges en mal estat; la possibilitat de cedir els immobles a l’Administració Municipal per que els gestioni en règim de lloguer; i l’adopció de mesures de caràcter fiscal, tant de foment com penalitzadores.
    Alhora, l’article 123.1.h de la LDHC tipifica com a infracció molt greu en matèria de qualitat del parc immobiliari mantenir l’habitatge desocupat un cop l’administració hagi adoptat les mesures de foment contemplades al precepte 42. Segons els articles 118.1 i 131 del mateix text normatiu, aquesta actuació pot ser sancionada amb multes de fins a 900.000 euros. Cal destacar que d’acord amb el que estableix l’article 119 de la LDHC, les quantitats obtingudes s’hauran de destinar al finançament de polítiques públiques destinades a garantir el dret a l’habitatge.
    Finalment, l’article 3 del Codi Civil, estableix que les normes s’han d’interpretar d’acord al context i a la realitat social en què s’apliquen. Un context, caracteritzat per una situació d’emergència habitacional.

  2. lejarza said

    Moció de la PAH

    Radio Olot Data: 21-02-2014 http://www.radiolot.cat/noticia/ple-febrer-olot

    ANNA PRAT | Amb aquesta moció, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca s’estrena a la ciutat. Pretén sancionar aquelles entitats que tenen pisos desocupats i no els posen ni a la venda ni a lloguer. Amb la mesura proposada es vol promocionar doncs el lloguer social i evitar així la manca d’habitatge que hi ha en aquests moments. Inspeccionar els immobles que porten força temps deshabitats o multar a entitats bancàries que tinguin pisos desocupats són alguns dels punts que formen part de la moció aprovada pel Ple.
    A més, des de la PAH també s’ha demanat a l’Ajuntament que s’insti a la Generalitat a emprendre aquestes mateixes accions i que iniciï processos sancionadors als bancs en cas de mantenir els pisos desocupats.
    La Moció de la PAH ha rebut el suport de tots els grups municipals amb l’excepció del Partit Popular, que s’ha abstingut. La portaveu de la formació, Júlia Sala, ha argumentat que “hi ha alguns punts amb els quals no hi estem d’acord, com és el cas de sancionar a les entitats bancàries en cas de tenir pisos buits”.
    Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya ha reiterat la importància que té aquesta moció i l’existència de la PAH a la ciutat. El seu portaveu, Pere Gómez, ha demanat a l’Ajuntament “ser-hi durant tot el procés i fer costat als afectats”.
    Plataforma per Catalunya també ha donat suport a la moció, tot i que ha advertit que “si les sancions i multes anessin també destinades a particulars amb habitatges desocupats el nostre vot hauria estat diferent”. Ignasi Mulleras.
    Els socialistes han remarcat la importància que està prenent la ciutat d’Olot en el tema dels desnonaments i la falta d’habitatges socials. Per això, el seu portaveu, Albert Rubirola, ha explicat que “a Olot s’ha creat la primera Oficina Local Integral d’Habitatge a Catalunya”.
    Finalment, des de CiU, Anna Linares ha reconegut que “hem tingut dubtes sobre el punt en què reclama multar a les entitats bancàries en cas de tenir pisos buits”.
    Una moció finalment aprovada per tots els grups presents al Ple, exceptuant l’abstenció del Partit Popular. Un dels membres de la Plataforma d’Afectats de la Hipoteca, Ramon Mateu, també ha reivindicat la gran feina que està fent la Taula d’Habitatge a Olot, tot i que creu que “hi falta més representació política”.
    La sala de plens de l’Ajuntament ha quedat plena d’integrants per la Plataforma d’Afectats de la Hipoteca que han mostrat el seu suport a la moció i han celebrat la seva aprovació.

  3. lejarza said

    L’AJUNTAMENT D’OLOT ES COMPROMET A MULTAR ELS BANCS QUE TINGUIN HABITATGES BUITS

    http://www.elgarrotxi.cat/38330

    El Ple de l’Ajuntament d’Olot més massiu que es recorda en els últims anys: Gairebé 150 persones van assistir a la crida realitzada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) per donar suport a la moció que reclamava que es multessin les entitats bancàries i grans empreses que mantenen habitatges buits sense justificació. Una bona representació va poder entrar a la sala de plens amb cartells i pancartes per veure com tots els partits (menys el PP) aprovaven la moció.

    Arran de la situació d’emergència habitacional provocada per la bombolla immobiliària, el text aprovat considera urgent mobilitzar l’habitatge buit, fomentant i garantint la funció social de l’habitatge, desincentivant-ne la utilització anòmala i penalitzant-ne, si s’escau, l’ús antisocial. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Olot s’ha compromès a imposar fins a 3 multes que poden arribar als 100.000€ a les entitats bancàries i grans empreses que mantinguin els habitatges buits després d’haver estat advertits d’estar cometent una il·legalitat.

    A més a més, l’Ajuntament es compromet a aprovar programes d’inspecció; facilitar garanties als propietaris d’immobles buits sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; impulsar polítiques de foment de la rehabilitació d’habitatges en mal estat; oferir als propietaris la possibilitat de cedir els immobles a l’Administració Pública per que els gestioni en règim de lloguer; i adoptar de mesures de caràcter fiscal, tant de foment com penalitzadores.

    La PAH ja havia presentat aquesta moció perquè es debatés al Ple de gener, però els partits amb representació a l’Ajuntament (CiU, PSC, ERC, PP i PxC) van decidir per unanimitat que se’n posposés el debat i aprovació fins al mes de febrer. El motiu era que consideraven necessari un debat en el si de la Taula de Coordinació Local pel Dret a l’Habitatge abans de portar-la a votació al Ple. Després d’incorporar-hi un parell d’esmenes tècniques, la Taula va donar el vist-i-plau al text. Les peticions polítiques, però, quedaven intactes.

    La CUP, que també va exigir que es multin els bancs que tenen pisos buits, ha felicitat la feina realitzada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i ha animat a tothom a continuar-hi participant per tal de posar en evidència que a la nostra comarca també hi ha un problema d’habitatge que exigeix solucions polítiques.

  4. lejarza said

    Una altra fórmula contra els desnonaments

    GIRONA | L.G.

    Cada dia de 2013, prop de 160 famílies de mitjana, van perdre casa seva per no poder afrontar el pagament de la hipoteca, segons dades del Banc d’Espanya. El drama social de les famílies que han d’abandonar els seus habitatges continua, encara que els procediments de desnonament en sentit estricte hagin remès des que els va prohibir una resolució del Tribunal de Justícia de la UE a principis de 2013. Succeeix a la vegada que la morositat hipotecària ha augmentat el 40% en un any, esperonada per l’atur i el desgast de la renda familiar després de sis anys de crisi.
    En aquest context, està guanyant volum una proposta que té origen en l’àmbit jurídic: utilitzar una antiquíssima figura del Dret Civil, l’anomenada emfiteusi, per contenir els efectes dels impagats d’hipoteques i en certa mesura conjugar els interessos de les llars deutores i de la banca creditora. Suposa, de manera molt esquemàtica, el següent: el banc es fa amb la propietat temporal de l’habitatge, encara que la família en dificultats reté el seu ús i altres drets, obté una rebaixa significativa de la seva quota hipotecària i pot rescatar la plena titularitat si arribat un termini determinat millora la seva situació econòmica.
    El procediment està basat en les regles del tècnicament anomenat cens emfitèutic, un tipus de contracte els orígens del qual es remunten, com tantes coses de l’ordenament jurídic espanyol, al Dret Romà. L’emfiteusi (paraula que en grec clàssic significa plantacions) va ser una figura molt estesa durant l’Edat Mitjana, quan s’utilitzava per a situacions molt diferents a les que es plantegen ara. Els pagesos, obligats per la inseguretat, lliuraven les seves terres als poderosos de llavors (nobles o ordes monàstics) a canvi de protecció; el pagès cedia l’anomenat “domini directe o potencial”, però conservava el “domini útil”: el dret a explotar la finca i a disposar dels seus fruits. El senyor feudal o el monestir rebien un cànon anual del pagès. El contracte va passar segles després al Codi Civil transformat en un dret de servitud i amb una regulació que, segons un sector de juristes, serviria sense canvis per millorar la situació de no poques famílies hipotecades en dificultats.
    Segons les explicacions del notari José Ángel Martínez Sanchiz, un dels experts que amb més fermesa ha defensat aquesta fórmula, l’emfiteusi aplicada als deutors hipotecaris funcionaria com es resumeix en els següents punts:
    La cessió
    El deutor que no pot pagar la hipoteca entrega al banc la propietat, però no plena, sinó el “domini potencial” que preveu el contracte emfitèutic. La família conservaria el “domini útil”, fet que implica que pot seguir gaudint de la casa, però també arrendar-la o transmetre el seu dret a altres mitjançant herència i fins i tot venda. Per complir els requeriments formals de l’emfiteusi s’establiria un cànon anual simbòlic, “d’un euro”, detalla Martínez Sanchiz.

    La hipoteca
    A canvi de l’entrega del “domini potencial” al banc, aquest cancel·la una part del préstec hipotecari (per exemple, el 30%). El deutor obté així una rebaixa de la quota mensual que serà encara més alta si es renegocia i allarga el termini de pagament del crèdit. Segons el notari Martínez Sanchiz, “fàcilment la rebaixa total podria arribar al 50%”.

    El rescat
    La cessió de la propietat al banc seria temporal; duraria el mateix que el nou termini d’amortització del préstec. Finalitzat aquest temps, la família tindria la possibilitat de rescatar la propietat plena abonant la part del préstec inicial (30%) que va ser cancel·lada a canvi que el banc obtingués el “domini potencial”.
    Durant aquesta crisi, tan associada a la bombolla immobiliària, als excessos del sector financer i a l’enorme endeutament privat, els moviments ciutadans i algunes organitzacions polítiques han fet bandera de la reivindicació de la dació en pagament (lliurament de la propietat de l’habitatge al banc) com a via per liquidar deutes hipotecaris, combinada amb la concessió d’un “lloguer social”, per sota del preu de mercat, perquè la família que no pot abonar les seves quotes hipotecàries sí pugui romandre en el seu habitatge.
    L’alternativa de l’emfiteusi resulta, segons els seus defensors, més avantatjosa per a totes les parts. Com explica el també notari Fernando Senent en un article recent, “sense que suposi la panacea, si és possible buscar alguna alternativa que eviti el desnonament i pugui generar un descens del nivell de morositat”.
    Per al titular de la hipoteca, la fórmula comentada evita la sortida de l’habitatge i l’extinció completa del dret de propietat, permet alleugerir les quotes del préstec i dóna l’opció de recuperar el domini ple de la casa si les seves dificultats econòmiques es redueixen en el futur i disposa dels diners o del crèdit necessaris per abonar aquella part de la hipoteca que va ser cancel·lada en aplicar el procediment de l’emfiteusi.
    Per al banc, pensen els juristes consultats, aquesta alternativa als embargaments i a la dació en pagament alleugeriria l’obligació de realitzar provisions (reservar capital) per cobrir la morositat i també les que han de fer les entitats quan s’adjudiquen immobles per impagats o negociacions amb els clients.
    En la mesura que el banc adquireix la propietat de manera temporal i només en la versió de “domini potencial”, les esmentades dotacions serien menors. I en la mesura que es rebaixa la càrrega financera sobre la família que té la hipoteca, el risc d’impagats també es reduiria.

  5. lejarza said

    La PAH de Banyoles ocupa un banc de Besalú

    Els activistes van aprofitar-ho per fer classe a mainada en una entitat que, segons la plataforma, es resisteix a negociar dacions en pagament

    08/01/15 – BESALÚ / BANYOLES – RAMON ESTÉBAN

    Un grup de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Banyoles va ocupar dilluns l’oficina del Banc Popular de Besalú. Una acció similar s’havia fet la setmana anterior en la sucursal de la mateixa entitat a Banyoles, i amb la mateixa finalitat: pressionar el banc perquè accedeixi a negociar dacions de pisos en pagament pel deute hipotecari que els afectats tenen contret amb l’entitat. Com en les ocupacions al Banc Popular de Banyoles, durant les hores en què van estar a l’oficina de Besalú van donar classes de reforç a unes quantes criatures de famílies de la PAH. “Volíem aprofitar el temps”, va justificar ahir la Mònica, una de les activistes. Si van traslladar la protesta de Banyoles a Besalú va ser perquè al Banc Popular de la ciutat de l’estany els havien posat impediments perquè es quedessin a les oficines. “A Besalú ens van acollir bé”, va assegurar la mateixa integrant de la plataforma. Avui la PAH banyolina es reunirà per analitzar les accions que s’han fet darrerament i planificar les pròximes.

  6. lejarza said

    Berenar solidari a Sant Joan les Fonts a la Garrotxa

    ¡De fora vindran, que de casa te treuguran!

    13.10.2015

    Dissabte passat va tenir lloc un berenar solidari a la plaça Major de Sant Joan les Fonts. L’organització va recollir 320 € que seran destinats a ajuda humanitària per als refugiats sirians. El berenar va ser un d’un seguit d’actes previstos per l’Ajuntament amb la intenció de donar ajuda als refugiats sirians. La col·laboració amb els refugiats va ser aprovada per unanimitat en el ple del 21 de setembre.

  7. lejarza said

    La PAH ocupa el local d’Endesa per reclamar el restabliment de la llum a una família amb menors amb pocs recursos

    La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la Garrotxa ha ocupat aquest matí la seu d’Endesa d’Olot, en motiu del tall de llum a una família amb menors al seu càrrec el passat divendres, sense previ avís als serveis socials. La plataforma ha anunciat la seva intenció de no abandonar el local fins el restabliment de l’electricitat a la família.

    La companyia energètica ha acordat tornar-los a donar d’alta abans de les sis d’aquesta tarda, després de dues hores de protesta. Segons la llei 24/2015 aprovada pel Parlament de Catalunya el passat mes d’agost no es pot tallar cap dels serveis bàsics a famílies amb risc d’exclusió social, a més d’aquelles que tinguin infants al seu càrrec, i s’ha de posar sempre en coneixement als organismes de benestar social.

  8. lejarza said

    Vídeo: Endesa es salta la llei i talla la llum a una família amb risc d’exclusió social a Olot

    Un grup de persones la majoria de la PAH Garrotxa han entrat a l’oficina d’Endesa a Olot, per reclamar que tornin a donar el subministrament elèctric a una família amb menors a càrrec seu que els hi havia prèviament tallat el llum sense avisar i sense comprovar si estaven en llista de risc d’exclusió social o pobresa energètica, incomplint d’aquesta manera la llei 24/2015 aprovada aquest mateix any. Hem de fer un recordatori que des del 2008 l’electricitat ha pujat un 60% i l’aigua una mitjana del 66%. Endesa s’ha compromès a retornar el subministrament elèctric amb aquesta família aquesta mateixa tarda.

    Mesures per evitar la pobresa energètica

    – Les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics a les persones en situació de risc d’exclusió residencial.
    – Serveis socials serà coneixedor de la situació i així intervindrà per evitar els talls de subministraments
    – Les administracions públiques han d’establir els acords amb les companyies d’aigua, de gas i electricitat per garantir que concedeixin ajuts a fons perdut.
    – L’empresa subministradora abans de fer un tall ha de sol·licitar prèviament l’informe als serveis socials. Si compleix els requisits d’exclusió residencial, no se li tallarà el subministrament i se li oferirà ajuts a fons perdut.
    – L’empresa subministradora ha d’informar dels drets relatius a la pobresa energètica establerts en aquesta llei.

    La PAH anima a totes les famílies que es troben en aquesta situació a venir dilluns a les 18h al local d’entitats del Passeig de la Muralla

    Que diu la LLEI 24/2015
    http://www.icab.cat/files/242-493104-DOCUMENTO/dogc%205-5-2015.%20habitatge.pdf

    http://www.eldigitaldegirona.com/video-endesa-talla-la-llum-a-una-familia-amb-risc-dexclusio-social-a-olot/

  9. lejarza said

    Olot aprova la cessió obligatòria de pisos buits d’entitats bancàries per oferir-los a famílies en risc d’exclusió residencial

    La llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge estableix que un ajuntament pot requerir la cessió obligatòria d’un habitatge buit, propietat d’una entitat bancària o una altra persona jurídica, per incorporar-los al fons d’habitatges de lloguer per a polítiques socials, durant un període de tres anys i sempre que al municipi hi hagi alguna família en risc d’exclusió residencial. La llei es troba en vigor des de l’agost de l’any passat i són pocs els ajuntaments que han iniciat els tràmits d’una manera ferma per donar-li compliment. Un d’ells és el d’Olot, que avui ha aprovat la declaració a la Junta de Govern Local.

    A partir d’avui, l’Ajuntament d’Olot ja té potestat per demanar la cessió obligatòria d’habitatges buits de les entitats bancàries durant un període de tres anys, sempre i quan els serveis socials determinin que una família es troba en risc d’exclusió residencial. A la ciutat hi ha 270 pisos inscrits al Registre d’Habitatges Buits de la Generalitat. L’Ajuntament podrà demanar la cessió d’alguns d’aquests pisos davant un cas d’emergència social. Per fer-ho, es prioritzaran aquelles entitats propietàries que gaudeixin de menys bonificacions en l’impost sobre els habitatges buits.

    Si l’entitat bancària no cedeix l’habitatge, se la sancionarà. Aquest és un altre punt important de la declaració aprovada avui per la Junta de Govern Local d’Olot. La llei determina que les sancions poden arribar als 900 mil euros, tot i que han de ser proporcionals a la població que existeix al municipi.

    La mesura aprovada per la Junta de Govern Local s’afegeix a altres polítiques que l’Ajuntament està emprenent en matèria d’habitatge, com el dret de tempteig i retracte és el dret que l’administració té per adquirir pisos que han patit execucions hipotecàries.

    Les famílies en risc d’exclusió residencial són determinades pels serveis socials un cop analitzen la seva situació econòmica. Els ciutadans poden conèixer més informació adreçant-se al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa o a l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament d’Olot.

  10. lejarza said

    Olot reclamarà la cessió de 270 habitatges per a lloguer social

    OLOT | DDG

    La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Olot d’ahir va aprovar l’inici d’expedients per la cessió obligatòria d’habitatges buits. És a dir, a partir d’ahir l’Ajuntament sancionarà els propietaris d’habitatges buits que es neguin a cedir-los quan els els demanin per al lloguer socials. Sobre les sancions va dir: «No hi ha una xifra exacta, però si que la llei d’Habitatge preveu multes adequades al nombre d’habitants», va explicar Josep Berga (regidor de Benestar Social i Drets Civils per CiU). Les sancions -segons ell- tenen el límit en els 900.000 €.
    «Nosaltres – va explicar-,ara, ens podem adreçar a aquestes entitats bancàries i demanar-les que de manera obligatòria i durant 3 anys ens cedeixin els habitatges que tenen buits». Va assenyalar: «Parlem de 270 habitatges buits». Segons ell, els 270 pisos consten al registre d’habitatges buits establert a partir del Decret de mesures urgents en matèria d’habitatges buits del 27 de març del 2015. Al registre, els propietaris hi han d’inscriure els habitatges adquirits en un procés d’execució hipotecària i que estiguin ocupats o desocupats sense contracte. L’Ajuntament ha demanat la cessió dels 270 habitatges inscrits. «De fet els demanem tots», va dir Berga. A partir de la cessió l’Ajuntament, els adjudicarà segons les necessitats. Les condicions de les cessions són per unt termini de 3 anys i les condicions de pagament seran determinades a partir de les rendes dels llogaters. Va concretar: «El lloguer quedarà establert en un 10%, en un 12% dels ingressos segons els indicadors de renda per suficiència». Va exemplificar: «Sí una família té 1.000 € d’ingressos, l’entitat bancària o llogater només percebrà 100 € i si una família només ingressa 800 € el lloguer serà de 80 €». Va precisar: «Canvia la taula segons el nombre de membres de la família».

    Llei d’emergència
    Berga va explicar que la demanda de cessions obligatòries d’habitatges per al lloguer social ha estat possible gràcies a la la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica que va aprovar el Parlament el juliol passat.
    Segons ell, «es tracta d’una nova eina que per primer cop situa clarament com a beneficiàries les persones en risc d’exclusió residencial, és a dir, que o bé tenen dificultats per pagar la hipoteca o les factures dels serveis bàsics on viuen o no poden accedir a un habitatge». En el darrer ple l’Ajuntament ja va demanar la cessió de 28 habitatges.

  11. lejarza said

    La PAH usarà les titulitzacions per frenar més desnonaments

    Tres sentències ratifiquen que els bancs no poden reclamar habitatges si s’han venut els drets hipotecaris

    02.02.2016

    GIRONA | DDG La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Girona i Salt ha trobat un nou forat legal per frenar els desnonaments. L’entitat ha llançat una ofensiva pública per donar a conèixer les titulitzacions hipotecàries i com d’aquesta manera el banc perd el dret a demanar el desnonament. El col·lectiu va recordar ahir que hi ha tres sentències recents que assenyalen que els bancs no poden ni desnonar ni reclamar els diners a títol personal. Aquestes resolucions han generat jurisprudència, fet que posa les coses un pèl més fàcils als afectats per les hipoteques.
    L’entitat va comptar ahir amb l’advocat Oscar Viera per donar a conèixer quins són els passos legals per aturar un desnonament en el cas que el banc hagi titulitzat la hipoteca. Viera va assenyalar que qualsevol procediment legal “present o passat” de desnonament en què el banc hagi cedit els drets a un fons d’inversió, mitjançant la via de titulitzacions o altres formes jurídiques, “són nuls de ple dret”.
    Va ser aquest advocat qui va aconseguir obrir aquesta via judicial. El Banc d’Espanya, en resposta a una consulta realitzada per l’advocat, va emetre una comunicació on assenyalava que per al cas que un crèdit o préstec amb cobertura hipotecària hagi estat “titulitzat” -convertir determinats actius, generalment préstecs, en valors negociables al mercat- l’entitat originària -o sigui, la que va concedir l’operació creditícia- deixa de ser la part creditora del vincle contractual. Els jutjats de Fuenlabrada i Arganda ja han avalat aquesta interpretació del Banc d’Espanya i consideren que les entitats financeres en el cas d’haver cedit a un tercer -a un “Fons de Titulització”- els drets que tenia sobre un determinat deute, ja no formarien part de la relació contractual i, per tant, no tindrien res a reclamar a títol personal.
    Davant aquesta situació, la PAH ha decidit promoure cursets gratuïts perquè les persones que estan amenaçades pels desnonaments puguin saber si la seva hipoteca ha estat “titulitzada”. De moment, ja hi ha almenys dos gironins que tenen la documentació que confirma que la seva hipoteca ha estat titulitzada. La plataforma també avisa que hi ha empreses especialitzades a fer aquestes investigacions però que cobren molts diners, augmentant els problemes de les famílies hipotecades.

  12. lejarza said

    La PAH Garrotxa ha evitat 15 desnonaments en dos anys

    Cada setmana unes 40 persones es reuneixen a Olot per ajudar-se en problemes d’habitatge

    11.02.2016

    OLOT | X. V. Quinze famílies d’Olot han trobat solució a deutes hipotecaris de 120.000, 100.000 i 80.000 euros en el decurs dels 2 anys d’existència de la Plataforma per la Hipoteca de la Garrotxa. «Algunes famílies duien 8 anys pagant sense interrupció i quan va entrar la crisi es van trobar que els volien fer fora del pis i encara els demanaven que continuessin pagant». El problema -segons un dels afectats- era que moltes famílies havien signat una hipoteca perquè no havien trobat un pis de lloguer.
    La desesperació va fer que al febrer del 2013 les famílies en aquesta situació acudissin a les reunions que la Plaforma va activar al local de les entitats del passeig de la Muralla. «A les dues primeres reunions van venir unes 130 persones», explica Jordi Gasulla, activista de la PAH. Després, l’assistència va baixar. Això no obstant, en 2 anys el nombre de persones a la sala de reunions no ha baixat mai de 40 persones. A la darrera reunió (el 8 de febrer) van assistir-hi un total de 52 persones.
    La situació econòmica de molts dels assistents -segons testimonis- consisteix en els 426 € al mes del PIRMI, i els ajuts que puguin obtenir del Banc d’Aliments o de Càritas i intentar que una família de 10 membres o més sobrevisqui.
    Durant els 2 anys d’existència de la PAH no hi ha hagut cap desnonament a Olot. Això no obstant, sí que han tingut lloc situacions exetremes. «En una ocasió -recorda Gasulla- una família en va haver d’acollir una altra».
    Ara, els desnonaments i les dacions en pagament han perdut part del protagonisme que tenien fa dos anys. Els lloguer d’habitatges en mal estat els ha substituït. «La setmana passada -indiquen els testimonis-, va caure el sostre d’un vàter i la gent de la casa va estar prop de prendre-hi mal».

    Els 270 habitatges
    La reclamació de 270 habitatges buits a Olot per part de l’Ajuntament ha estat rebuda amb recel per la PAH. Segons Jordi Gasulla, el problema rau en el sistema d’adjudicació. Indica que l’actual llista d’espera fa que l’Ajuntament només tingui en disposició un sol habitatge social, cosa que alenteix que la resta d’aspirants pugui obtenir-lo. Els donen segons un barem de necessitats, però les diferències entre els aspirants solen ser similars. El fet fa que la situació de carestia de les famílies que no van al davant s’allargui.

  13. lejarza said

    L’Ajuntament d’Olot no té la intenció de reclamar cap dels 270 pisos buits

    La PAH Garrotxa a assegurat a diversos mitjans de comunicació que l’ajuntament d’Olot incompleix l’establert amb la llei ILP aprovada l’estiu passat

    Segons confirma la PAH Garrotxa, l’ajuntament d’Olot no té cap intenció de “reclamar” cap pis buit, malgrat que fa poques setmanes en roda de premsa el regidor Josep Berga, havia anunciat que reclamarien la cessió forçosa de 270 habitatges buits a la ciutat que portaven almenys dos anys sense que hi hagi viscut ningú i que són majoritàriament propietat d’entitats bancàries. Ara l’ajuntament d’Olot ha canviat d’opinió i així o va reconèixer a la PAH, en poques paraules, i que l’oficina municipal d’habitatge que depèn de l’ajuntament, només buscarà la cessió de pisos buits de particulars i no reclamarà els de la banca.

    També l’entitat explica que el consistori no aplica la ILP d’habitatge que a finals de juliol, el Parlament va aprovar per unanimitat. Una llei basada en la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de mesures urgents per a fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica. Aquesta llei pretén reduir els desnonaments i els talls de subministraments bàsics com aigua, llum i gas.

    La PAH recorda que els ajuntaments i la Generalitat també tenen un paper actiu i “obligat” en aquesta llei i que, per tant, han de “pressionar” entitats bancàries perquè els cedeixin pisos per a la borsa d’habitatge social. També els insta a oferir pisos de lloguer social a famílies que ja no poden pagar la hipoteca o el lloguer i han de ser desnonats.

    La PAH Garrotxa va celebrar el passat dissabte els dos anys de lluita per una justícia social i el dret a l’habitatge.

    Una de les plataformes més actives de la Garrotxa va reunir ahir dissabte en un gran dinar on unes dues-centes persones celebraven el segon any de la seva creació.

    La plataforma d’afectats per la hipoteca de la Garrotxa reuneix cada setmana a desenes de persones que lluiten per les famílies en risc de ser desnonades que hi ha a la nostra comarca. Busquen solucions i acords amb els bancs perquè de forma majoritària converteixin els habitatges en lloguers socials. Ja són varies les famílies que ho han aconseguit, però encara queda molta feina al davant. Ja és conegut les diverses protestes en bancs d’Olot demanant mesures per pal·liar aquesta problemàtica. Cada dilluns hi ha assemblea i assessorament col·lectiu al local d’entitats del Passeig de la Muralla d’Olot. De 18 h a 20 h.

    En la celebració es va trobar a faltar recolzament per part de grups polítics, només la CUP va estar present a l’acte ajudant a diverses tasques.

  14. lejarza said

    Olot ha reclamat sis pisos buits per a famílies necessitades

    L’Oficina Local d’Habitatge ha rebut un 55% més de consultes respecte el 2014, la majoria per ajuts de lloguer i assessorament jurídic

    L’Ajuntament d’Olot continua fent passos per executar el procediment de cessió obligatòria que estableix l’article 7 de la Llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Tot i que la llei va entrar en vigor el juliol passat, els Serveis Socials olotins ja han tramitat sis informes de famílies que tenen una emergència habitacional i que estan a l’espera de poder rebre un pis de lloguer social.

    El primer tinent d’alcalde de la ciutat i regidor d’Habitatge, Josep Berga, ha reconegut que aquest és un “procés complex” i que des de l’Ajuntament s’està “anant molt endavant” fins al punt que altres ajuntaments s’han posat en contacte amb ells per conèixer com ho estan fent. A finals de gener, el consistori va anunciar que havien iniciat la tramitació per reclamar la cessió dels 270 habitatges que constaven al registre com a pisos buits, la majoria d’entitats bancàries, perquè feia dos anys que no hi vivia ningú.

    Berga ha volgut deixar clar que això no vol dir que l’Ajuntament ja disposi d’aquests 270 pisos sinó que es cediran en funció de la necessitat que hi hagi i seguint uns terminis. Ara estan pendents de poder conèixer quines entitats “es penalitzaran” amb aquesta cessió forçosa. Es preveu que la Generalitat ho comuniqui a partir del 21 de març, dia en què finalitza el període d’autoliquidació dels immobles per part de l’entitat.

    Durant el 2015, també es van tramitar 35 informes de Serveis Socials relacionats amb la pobresa energètica per tal d’evitar que les famílies amb problemes per afrontar el pagament dels rebuts no patissin cap tall de subministrament.

    Fa uns dies, la PAH Garrotxa acusava l’Ajuntament de no fer prou per reclamar els pisos buits i de falta de voluntat política. Preguntat per això, Berga ha respost que voldrien que la plataforma fos “més col·laborativa” i no tant “combativa” i que buscar la “confrontació” amb el consistori era un error perquè ambdós treballen per reduir l’exclusió social. El regidor també ha reconegut la “feina extraordinària” que ha fet aquesta plataforma a tot Catalunya.

    L’Oficina Local d’Habitatge rep un 55% més de consultes que el 2014

    Aquest dijous s’han donat a conèixer les dades de l’Oficina Local d’Habitatge durant el 2015 que va viure un repunt de l’activitat respecte l’any anterior amb un total de 17.478 peticions, un 55% més, situant-se a nivells d’anys anteriors com el 2010 i 2011. Entre els factors que expliquen aquest augment d’activitat, hi ha els efectes de la crisi econòmica encara molt present i el trasllat de l’oficina del barri vell fins a l’Ajuntament que ha fet que el servei sigui més pròxim, segons paraules del regidor d’Habitatge.

    Quatre de cada deu gestions que es van fer durant el 205 van estar relacionats amb els ajuts de lloguer. Concretament, s’han tramitat 7.840 casos mentre que l’any anterior havent estat 4.255. Aquest increment s’explica perquè la Generalitat no va convocar els ajuts de lloguer durant el 2014 ni tampoc el 2013 mentre que l’any passat sí.

    L’altre segon àmbit que ha concentrat més consultes ha estat el relacionat amb l’assessorament jurídic en temes d’habitatge amb un total de 641 gestions, el que representa un augment del 26% respecte el 2014. Algunes de les consultes estaven relacionades amb temes sobre impagament de la hipoteca o com evitar perdre el domicili per una execució hipotecària.

    Pel que fa a la Borsa d’Habitatge que gestionat l’oficina, durant el 2015 es van rebre 2.379 de consultes. En els deu anys que porta en marxa, s’han formalitzat 240 contractes. Actualment, es gestiona un parc de 140 habitatges, dels quals 45 són propietat de l’Ajuntament; 7 han estat cedits per la Generalitat i 17 són cessions de bancs que no tenen a veure amb el compliment de la llei d’habitatge de l’any passat. Pel que fa a la sol·licitud d’habitatge de lloguer i de protecció oficial, durant l’any passat es van rebre 1.397 consultes.

    En quant a les cèdules d’habitabilitat es van tramitar un total de 785 expedients, mentre que les consultes sobre reagrupament familiar van ser 722 i les gestions de Serveis Socials, 669, entre d’altres aspectes.

    Des que l’oficina va obrir portes fa deu anys ha fet un total de 143.467 gestions.

  15. lejarza said

    L’Ajuntament d’Olot vol aclarir les coses amb la PAH Garrotxa

    L’Ajuntament d’Olot vol col·laborar amb la PAH Garrotxa, però aclarint alguns aspectes

    L’Ajuntament d’Olot reconeix la feina ben feta per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, però no entenc aquests atacs mediàtics i l’hi agradaria que fos una “entitat més col·laborativa i menys combativa”, segons el regidor d’Olot Josep Berga. El mateix regidor també va remarcar que la polèmica del perquè no va assistir al segon aniversari de l’entitat, era simplement per què no va ser convidat

    Per altra banda, Josep Berga en la mateixa roda de premsa també va voler aclarir com és realment la llei ILP i apartar els mites i populismes que hi ha al respecte.Durant el 2015, i en aplicació de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, des de l’Oficina Local s’ha pres la determinació d’executar el procediment de cessió obligatòria que estableix l’article 7, aprovant un llistat de 270 habitatge buits propietat de les entitats bancàries susceptibles de cessió. S’han emès 6 informes de Serveis Socials per fer front a l’emergència en l’àmbit de habitatge i 35 informes de Serveis Socials per fer front a l’emergència en l’àmbit de la pobresa energètica. També s’ha formalitzat un Fons solidari municipal amb SOREA per fer front a la pobresa energètica en els subministrament d’aigua

  16. lejarza said

    La PAH Garrotxa va celebrar amb un gran dinar el seu segon aniversari

    La PAH Garrotxa celebra dos anys lluitant per la justícia social i el dret a l’habitatge

    Una de les plataformes més actives de la Garrotxa va reunir ahir dissabte en un gran dinar on unes dues-centes persones celebraven el segon any de la seva creació.

    La plataforma d’afectats per la hipoteca de la Garrotxa reuneix cada setmana a desenes de persones que lluiten per les famílies en risc de ser desnonades que hi ha a la nostra comarca. Busquen solucions i acords amb els bancs perquè de forma majoritària converteixin els habitatges en lloguers socials. Ja són varies les famílies que ho han aconseguit, però encara queda molta feina al davant. Ja és conegut les diverses protestes en bancs d’Olot demanant mesures per pal·liar aquesta problemàtica. Cada dilluns hi ha assemblea i assessorament col·lectiu al local d’entitats del Passeig de la Muralla d’Olot. De 18 h a 20 h.

  17. lejarza said

    Les noves febres de l´habitatge a Olot

    XAVIER VALERI OLOT

    Després de la febre per la construcció d’habitatges del 2002 al 2007, ha començat una altra elevació anormal de la temperatura emocional a Olot. La nova febre té l’origen en el repartiment dels excedents de la primera. És a dir, com s’han de repartir els pisos que consten al Registre d’Habitatges Buits de la Generalitat, establert a partir del Decret de mesures urgents en matèria d’habitatges buits del 27 de març del 2015.
    El decret va ser resultat de la Iniciativa Legislativa Popular de mesures urgents per fer front a l’emergència Habitacional i la Pobresa Energètica presentades al Parlament per les Plataformes per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC. La seva aprovació ha fet possible que l’Ajuntament d’Olot reclami la cessió forçosa de 270 pisos de la ciutat que consten com a buits al Registre d’Habitatges Buits de la Generalitat.
    Es tracta d’una de les primeres reclamacions de cessió que tenen lloc a Catalunya. “Ens truquen d’altres ajuntaments per demanar-nos com ho fem”, va explicar el regidor d’Habitage per CiU, Josep Berga, a la presentació de les gestions fetes per l’Oficina Local d’Habitatge el 2015. En el mateix acte va aclarir: “No és que ens donin 270 pisos i les corresponents claus perquè les famílies facin el que vulguin”. I va matisar: “Te’ls cedeixen quan els necessites”.
    Berga va prosseguir: “Quan tenim una família en exclusió residencial, diem a la Generalitat que ens ha de cedir per tres anys un dels 270 pisos del Registre”. De moment, sis famílies han demanat un pis i han demostrat estar en situació d’exclusió residencial, és a dir, que no tenen un sostre estable. “En tenim més en procés”, va assenyalar.
    Berga va indicar que els expedients per accedir als habitatges buits es començaran a concretar el 21 de març. En aquesta data, els propietaris han de fer la liquidació de l’impost pels habitatges buits i, segons Berga, se sabrà quins estan més bonificats o menys. El regidor va definir el procés de petició d’habitatges del registre: “És una espècie de sanció pels grans tenidors per tenir habitatges buits”.
    Berga va qualificar de “complexa” l’execució forçosa dels expedients de cessió d’habitatges. “Porta dificultats”, va afirmar. “Ara tenim la llei i hem de veure com l’apliquem, perquè som els primers que ens hem atrevit a demanar el llistat d’habitatges buits”, va afegir, tot indicant que han creat un grup de treball a l’Oficina Local d’Habitatge per aconseguir resultats.
    A part dels que pugui reclamar en cessió forçada, l’Ajuntament d’Olot, en els darrers anys, ha aconseguit almenys 38 habitatges dels bancs per posar-los a lloguer social. Segons Berga, es tracta de cessions negociades de dret entre l’Ajuntament i els bancs. “Els demanem -va dir- i ens els donen a poc a poc”. També tenen una borsa de lloguer social, és a dir, propietaris que cedeixen la gestió del lloguer al municipi. La intenció, segons ell, és acabar amb la precarietat per manca d’habitatge.
    Després de reconèixer el paper de la Plataforma de la Hipoteca en el Decret del 27 de març, Berga va demanar: “Ens agradaria que la PAH de la Garrotxa fos una entitat més col·laborativa i no tan combativa”. Unes hores després, el regidor de la CUP a Olot i conseller comarcal Lluís Rubió va respondre. Ho va fer al Ple del Consell comarcal, en el decurs de l’aprovació d’un conveni d’habitatge. “S’ha demanat que la PAH col·labori amb l’administració i la funció de la PAH, per desgràcia, és arribar on l’administracio no arriba”. I va afegir: “La PAH tindrà sentit mentre no ens dotem de les mesures necessàries perquè no hi sigui”. Rubió va exposar que “la realitat és gent que viu amb rates a casa, amb sostres que cauen, amb humitats perpètues i amb grans deutes als bancs”. Va reclamar que el Consell sigui una eina de pressió perquè els ajuntaments apliquin la Llei d’emergència en habitatge.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: