Argelaguer procés participatiu sobre el cicle de l’aigua
Posted by lejarza en 6 julio, 2011
Vall del Llierca, Argelaguer/Olot: Argelaguer procés participatiu sobre el cicle de l’aigua.-El procés participatiu sobre el cicle de l’aigua a la Garrotxa, te el suport de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
El Consell Comarcal de la Garrotxa es farà càrrec a traves del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient (SIGMA), dirigit per Francesc Canalias, de la totalitat del cicle de l’aigua, ara l’organisme es responsabilitzava de l’abastament d’aigua a domicilis i indústries i del seu sanejament. A partir de la posada en marxa d’una directiva Europea, tindrà responsabilitats en els rius d´Argelaguer com el Fluvià, Llierca i Borrò, rieras Vinyot, Juiàs, del Llierca, de Turrós, de Rifred, de Sales, de Castellar, i les fonts com Font de Plandiura, can Sisrals, de Morató, d’en Bonet, dels Morts, de la Mata, de l’horta del Molí, del Turrós, Font Puda, de la Llumarada, de can Barranc, d’en Perecaula, de Juiàs, de les Indianes, Font del Mig, de Coloma, de la Petronilla, de ca n’Abulí, de les Clotes, Font nova, de Grèvol, del Guilar i Font de ca l’Ornós, tanmateix els aqüífers.
Argelaguer Vall del Llierca 
lejarza said
L’Ajuntament de Beuda ha començat les primeres prospeccions per incloure el sector del Golabre a la xarxa d’aigua potable. Segons explica l’alcalde, Josep Serra (IpM), les prospeccions són per comprovar si a partir de pous es pot subministrar aigua potable a les 15 masies i cases rurals del sector. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) preveu que en el moment en què es desenvolupi la xarxa de la zona de Golabre es puguin instal·lar 4 nous hidrants a Cal Músic, a Ca la Lleona, al Carles i al Casalot. Els hidrants són per subminitrar aigua als bombers en situacions d’incendi.
En cas que les prospeccions tinguin uns resultats insuficients, l’Ajuntament demanarà una altra solució a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Un cop disposin de captacions per garantir el subministrament, l’Ajuntament cercarà fonts per incloure el Golabre a la xarxa. El subministrament al Golabre suposarà totalitzar la xarxa d’aigua potable a un municipi format per masies disseminades que, segons el Pla d’acció local per a la sostenibilitat, el 2003 no hi havia xarxa i les masies s’abastien de l’aigua d’11 pous privats i de diferents fonts. Ara el 80% del municipi està connectat a la xarxa de subministrament.
L’any passat Beuda va finalitzar les obres del subministrament d’aigua en alta al veïnat de Segueró. La incorporació del Segueró a la xarxa d’aigua potable va tenir un cost de 209.572 euros, 103.591 dels quals van ser finançats pel Pousc i 80.000 euros pel Departament d’Agricultura.
El Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Beuda les aigües subterrànies del municipi presenten una elevada concentració de sulfats, provinents de la dissolució dels guixos presents a l’aqüífer.
El municipi de Beuda té una demarcació de 35,75 quilòmetres quadrats i compta amb 124 habitants. El nucli de Beuda n’aplega 15 i la resta el 89%, es distribueix en diferents disseminats: Lligordà, Palera i Segueró. S’estructura en una zona planera i una de muntanyosa. La part muntanyosa pertany a l’EIN de l’Alta Garrotxa.
lejarza said
L’Agència Catalana de l’Aigua és una empresa pública de la Generalitat. Allò que en podríem dir milícia auxiliar, amb capacitat d’endeutament propi. Té com a funció “la gestió i la planificació del cicle integral de l’aigua”, amb un “principi bàsic”, que és “la sostenibilitat”. Però l’Agència gestiona malament, planifica pitjor i no se sosté de cap manera. Això explica que el govern hagi decidit perpetrar un augment radical en el preu de l’aigua. “Proporcional al consum”, això sí, i no en caldria una altra. L’Agència Catalana de l’Aigua suporta un deute de 1.300 milions d’euros, que l’obliga a un pagament anual de 60 milions en interessos bancaris. L’augment de la tarifa de l’aigua implicarà uns ingressos extraordinaris anuals de 40 milions, només. És a dir, ni per a pagar els interessos.
lejarza said
Un temporal causa destrosses a la Garrotxa
La tardor va fer ahir a la matinada la seva carta de presentació i va irrompre amb força a les comarques gironines. Els primers símptomes que l’estiu s’acaba van comportar llamps, trons, pedregades i pluges molt intenses sobretot al Ripollès i la Garrotxa, on es van superar els 100 litres per metre quadrat en diferents punts. De fet, en tan sols una hora van caure 52 litres per metre quadrat a Olot. El temporal va causar nombrosos desperfectes i va saturar els Bombers, que van haver de fer prop de noranta sortides, la majoria durant la matinada d’ahir.
La factura del temporal és especialment elevada a la Garrotxa, on hi va haver talls de llum a diversos municipis i molts arbres arrencats per la força del temporal.
L’hostal Els Ossos, a Santa Pau, va patir en carn pròpia la fúria del temps. Aquest establiment va perdre la terrassa i el sostre que la tapava, i va patir nombrosos desperfectes a la cuina a causa de l’aigua que s’hi va filtrar. A més, l’aigua va entrar dins el menjardor de l’establiment.
A Olot es van inundar baixos de locals i cases, i l’aigua va negar algunes zones d’esbarjo com el parc Espunya. A més, en algunes zones, com al vial Sant Jordi, els semàfors van deixar de funcionar i els embornals van quedar col·lapsats en no poder engolir més aigua.
De fet aquesta ciutat és la que va patir el gruix del temporal. De les 68 sortides que van fer els Bombers arreu de les comarques gironines 49 es van fer a la Garrotxa i, d’aquestes, 45 a Olot. Segons van informar els Bombers, la majoria d’aquestes sortides es van fer per inundacions i una bona part també per caiguda d’arbres i elements del mobiliari urbà a les vies de circulació, tant urbanes com interurbanes. Al Gironès, un esvoranc a la via del tren a Flaçà va obligar a tallar la circulació de trens durant mitja hora a quarts de nou del matí i un cop restablerta hi va haver retards d’entre vint i trenta minuts.
L’esvoranc es va produir a l’alçada de la granja Olivés i al voltant de les deu del matí, segons va informar Renfe, els trens ja van tornar a circular amb normalitat, un cop tapat el forat. La incidència va obligar a activar el pla del Govern per problemes en el transport.
Tots aquests problemes es van produir a causa d’un canvi sobtat de temps que va fer baixar les temperatures en picat i va deixar precipitacions importants concentrades a la matinada.
Les comarques més afectades van ser la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l’Estany. Sant Joan de les Abadesses es va emportar la palma amb 112 litres per metre quadrat. Olot el segueix en el rànquing de municipis «negats» amb poc més de 100 litres per metre quadrat. L’Empordà i el Pla de l’Estany també van patir els afectes de la pluja, amb registres de 68 litres per metre quadrat a l’Estartit i 53 a Bellcaire. A Banyoles van registrar 47 litres per metre quadrat i a Girona 24. A Riudarenes se’n van registrar 24.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
lejarza said
LA GESTIÓ DEL CICLE DEL AIGUA A CATALUNYA – DEFENSA DEL SERVEI PÚBLIC
El grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa
Us convida a participar a la Jornada oberta de treball
Dilluns, 3 d’octubre de 2011 – 16 h – Parlament de Catalunya – Sala 3
Truqueu al telèfon 93 304 65 64 Grup parlamentari ICV-EUiA per acreditar-vos: nom i DNI
Programa
16:00 h Benvinguda i presentació.
Joan Herrera. President del grup parlamentari ICV-EUiA
Salvador Milà. Diputat del grup parlamentari ICV-EUiA
16:30 h VIGÈNCIA DEL MODEL CATALÀ DE GESTIÓ INTEGRAL DEL CICLE DE L’AIGUA.
Intervenen:
Quim Pérez. Ecologistes en Acció
Ángel Muñoa Blas. Responsable de la política d’aigües de la Confederació sindical de CCOO
Presenta i modera:
Salvador Milà. Diputat del grup parlamentari ICV-EUiA
17:30 h. L’EXPERIÈNCIA DEL REFERÈNDUM A ITÀLIA CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA. Documental: “SE ESCRIBE AGUA, SE LEE DEMOCRACIA”.
Renato di Nicola. Mediterracqua Forum Italiano dei Movimenti per l’Acqua
Debat:
TITULARITAT PÚBLICA DE LES INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES
Intervenen:
Renato di Nicola
Jaume Delclòs. Enginyers sense Fronteres
Presenta i modera:
Sergi Alegre. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Prat de Llobregat
18’30 h. EL FINANÇAMENT DEL CICLE DE L’AIGUA: CÀNONS I CONTRACTE PROGRAMA.
Intervenen
Joan Gaya, de GIACSA
Un representant de la CONFAVB (per confirmar)
Presenta i modera:
Daniel Pi. Ex-diputat i ex-president del C.A.T.
Després de cada taula i haurà un torn obert de paraules
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
lejarza said
El Consell de la Garrotxa litiga contra l´Agència Catalana de l´Aigua
OLOT | XAVIER VALERI El Consell Comarcal de la Garrotxa, en el seu darrer ple, va aprovar la convalidació de 2 decrets de presidència, pels quals s’interposa un recurs contenciós administratiu contra la decisio de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) d’extingir part d’un conveni de col·laboració que, en matèria de sanejament d’aigües residuals urbanes, havien signat les dues parts fa 6 anys. L’acord de confirmació es va aprovar amb els vots de CiU i ERC i l’abstenció del PSC. També van aprovar encarregar la tramitació del contenciós a un gavinet jurídic.
L’extinció del conveni de col·laboració per al desenvolupament d’actuacions previstes entre els anys 2006 al 2008 dins del Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 a la Garrotxa, així com els afegits que el desenvolupaven, va arribar al Consell el 13 de juliol del 2012. Es tracta de les obres de sanejament, efectuades a la comarca en aquest temps. Un exemple n’és el col·lector de les aigües residuals de la Vall de Bianya, ja acabat, i pressupostat, inicialment, en 698.564 euros.
L’argumentació del Consell és que els canvis i retards en els projectes i, causa de l’extinció de l’acord, no els són imputables. Es justifiquen amb solucions tècniques i retards en les expropiacions imputables a l’ACA.
Fonts del Consell, han indicat que l’ACA no ha respost els requeriments previs al recurs i que han intentat negociar tant com han pogut. Han precisat que tot i l’inici de la via judicial continuen negociant. Tracte amistós i no arribar al litigi és el que va demanar el portaveu del PSC, Josep Guix, el qual va considerar de poca lògic l’enfrontament entre dos ens de l’Administració Pública.
lejarza said
Més recerques Pioners en la generació d´electricitat a partir d´aigües residuals
Des de la Universitat de Girona ja s’han desenvolupat altres tecnologies punteres relacionades amb les aigües residuals. El 2009, als laboratoris de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), una recerca dirigida pel doctor Sebastià Puig va aconseguir fer rodar les pales d’un ventilador -així com altres petits electrodomèstics- utilitzant electricitat obtinguda d’aigües fecals. L’objectiu d’aquesta investigació era aconseguir que les plantes depuradores puguin ser energèticament autosuficients, tot i que també es volia aplicar a altres àmbits de la societat. El projecte es denominava «Tractament d’aigua residual i producció d’electricitat».
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza