Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La siembra en la huerta

Posted by lejarza en 6 julio, 2011


Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú: La siembra en la huerta.-Las fases lunares son importantes en muchas cosas. La luna ejerce influencia sobre las mareas y estas propician que la savia de las plantas ascienda. Parece ser que el plenilunio y su luz provoca el crecimiento en altura de las plantas. La luz de la luna interviene en la fotosíntesis y en la germinación, ya que los rayos lunares tienen capacidad para penetrar en el suelo.
Luna llena: Es cuando mas savia tienen los tejidos de los productos agrícolas, es recomendable para la recolección de frutos y la preparación de la tierra. Luna menguante, adopta la forma de la letra “C”: la savia se concentra en las partes subterráneas, es recomendable para injertos, podas, las ramas sarmientos y cañas son mas resistentes cortadas en esta fase. La siembra de productos de los que se consume la parte subterránea, patatas, zanahorias etc. La siembra de hortalizas de las que se consume la parte aérea pero que se quiere evitar su espigado o granado.
Luna creciente, adopta forma de “D” : la savia sube a la parte aérea, se recomienda para plantar y podar en los casos que se quiera favorecer el rendimiento productivo de los arboles. La siembra de productos de desarrollo aéreo excepto aquellas que se puedan espigar o granar a causa del calor.
Siembra: Patata temprana, ajo, ajo puerro, cebolla, lechuga, guisantes verdes, borraja rábanos, zanahorias.
Preparación de tablares para nuevas siembras de huerta, con abonado de estiércol y compots, Recolección de berzas, repollos, bróculi, zanahorias, remolacha de mesa , achicoria , apio , escarola ,acelga , lombarda etc… Encalado de troncos y sulfatado de la vid y frutales de hueso. En jardinería, momento oportuno para la siembra de tulipanes, lirios, narcisos alhelíes etc.
Febrero.
Siembra : Patata temprana, espárragos, lechuga, tomate, cebolla, fresa, guisantes verdes lenteja, garbanzo, calabaza y calabacín.
Estercolado del terreno de las patatas, siembra de Castañas, Alisos y Alamos. Se sigue plantando frutales. Poda de frutales de hueso y pepita así como de arbustos exceptuando los de flor en madera de un año, lilas, jazmines… Se siembran las gardenias y las hierbas olorosas Tomillo, Lavanda, Albahaca, Orégano, etc.
Marzo.
Siembra: Patata, Col y repollo, lechuga, calabaza y calabacín, cebolla, puerro y judías verdes, berenjenas, garbanzos, tomate, pimiento, ajos.
Abonado de la tierra en general (estiércol, compots, o similares) especialmente la de los frutales, terminar de plantar y podar. Injertar con púa, en jardinería se siembra: margaritas claveles D. Diego de día / noche anémonas…
Junio.
Siembra: Maíz col y repollo, acelga, endibias, pepinos, berenjenas, escarola, coliflor judías verdes.
Seguiremos con especial cuidado la proliferación de plagas como el pulgón, binamos con la azada las patatas, remolacha, judía, maíz etc. Colocamos los tutores a las judías y a las tomateras. Este mes prestaremos atención a las malas hierbas, ya que si se controlan al principio del calor no hay excesiva proliferación, es importante dejar alguna zona de nuestro huerto sin desbrozar ya que en ella se protegerán insectos benéficos (y dañinos claro, J )
En jardinería colocamos tutores a las plantas que lo necesiten, sacamos de la tierra los bulbos de jacintos y tulipanes.
Julio.
Siembras: Col y repollo, acelga, escarola, alcachofa coliflor y judías verdes, puerro y zanahoria.
Seguiremos con el control de las malas hierbas, azufrado y cobreado de las plantas propensas a sufrir ataques de hongos. Injerto de escúdete en arboles frutales.
En Jardinería se injertan los claveles y se siembra violeta y Don Diego de Día.
Agosto.
Siembras: Col y repollo, Bróculi, Espinaca, Acelga Alcachofa, Puerro y Ajos para verdes.
Se siembra el Adonis, anémona, jacinto, claveles, pensamientos etc.
Septiembre.
Siembras: Lechuga, Espinaca y Acelga, Borraja, habas tiernas tempranas, Zanahorias.
Se empieza a almacenar las semillas del próximo año en lugares secos y ventilados.
Octubre.
Siembras: Habas, Espinaca, Escarola, acelga, Apio, Lentejas, Guisantes, Lechugas y Espárragos.
Se empiezan a arrancar los cultivos que van finalizando su ciclo: Calabacines, Tomates etc. aireando el terreno y compostandolo para la siembra de los de invierno. Los últimos tomates se cuelgan con la mata y van madurando hasta casi Navidad en un lugar frío y seco.
Noviembre.
Siembras: Lenteja, espinaca, fresa y fresón, ajo, guisantes, habas, escarola y alcachofas.
Se preparan las camas calientes para semilleros. Se empieza con las labores de poda de frutales de pepita, y rascado de la corteza vieja. Tiempo de sembrar violetas y jacintos.
Diciembre.
Siembras: Ajos, guisantes verdes, habas verdes, espinaca.
Podar y descortezar los frutales de pepita. Tratar los frutales con sulfato de petróleo y jabón, añadir estiércol o compost a los frutales y al huerto.
CALENDARIO DE SIEMBRAS:
ENERO, FEBRERO, MARZO, ABRIL Y MAYO: Bulbos de Verano, césped, pepino, calabacín, melón, sandia, perejil, rabanitos, zanahoria, remolacha, endibias, judías, cardo, borraja, acelga, ajos, semillas de flor, aromáticas, patatas.
JUNIO, JULIO, AGOSTO, SEPTIEMBRE: Cardo, borraja, acelga, zanahoria, rabanitos, nabos, césped. OCTUBRE, NOVIEMBRE Y DICIEMBRE: Habas, espinacas, guisante, bisalto, ajos, bulbos de primavera, semillas de flor y aromáticas.
CALENDARIO DE TRANSPLANTE:
ENERO, FEBRERO Y MARZO: Cebolla temprana, cebolla de fuentes, lechuga, borraja, acelga, puerro, fresas, espárragos, rosales, arboles frutales y ornamentales, arbustos comestibles. ABRIL, MAYO Y JUNIO: Tomate, pimiento, berenjena, lechuga, cebolla tardana, cebolla de fuentes, acelga, borraja, guindilla, albahaca, perejil, puerro, col, calabacín, pepino, sandia, melón, judía. JULIO, AGOSTO Y SEPTIEMBRE: Alcachofa, col, coliflor, apio, puerro, acelga, borraja, lechuga, escarola, cardo. OCTUBRE, NOVIEMBRE Y DICIEMBRE: Cebolla temprana, lechuga, borraja, acelga, fresas, rosales.

7 comentarios para “La siembra en la huerta”

  1. lejarza said

    Unió de Pagesos, un sindicat al servei dels pagesos i de la terra?

    Montserrat Vila Subich. Mas Cademont, Fellines (Viladasens).

    Unió de Pagesos, a través de la seva empresa de serveis, Agroxarxa SLU, ha capitalitzat les negociacions entre Red Eléctrica de España (en endavant REE) i els propietaris de terrenys afectats pel projecte del segon tram de la MAT, línia de quàdruple circuit de 400/220 i 400/132 kv, entre Bescanó i Santa Llogaia d´Àlguema.
    Unió de Pagesos van ser els primers a tenir, de mà de la pròpia REE, el projecte d´execució de la línia, fins i tot abans que els ajuntaments afectats, garantint-se d´aquesta manera l´avantatge de poder treballar la documentació amb temps, abans no es publiqués la llista d´afectats al BOE (Boletín Oficial del Estado).
    Recordem que Unió de Pagesos i de retruc Agroxarxa tenen en cartera una part molt important dels pagesos de les comarques gironines, per tant, de propietaris i/o arrendataris de terres. D´aquí que REE els hagi cedit a ells bona part de les negociacions amb els afectats pel projecte.
    Fins aquí, res de nou, però el que ens resulta totalment vergonyós és el missatge que ha estat donant fins ara Unió de Pagesos als seus clients, per a més inri, amb la campanya «Defensa´t de la MAT? apunta´t al col·lectiu majoritari».
    Podem assegurar que aquesta informació, en tots els casos, ha estat contrastada, i segons la nostra opinió i judici, el missatges d´Unió de Pagesos sempre són clars i contundents a favor de la rendició dels seus pagesos a la massacre que REE esta duent a terme; aquests tan sols són uns quants exemples del to de manipulació del sindicat: «signa que no hi tens res a fer», «si no acceptes la compensació de REE i vas al tribunal d´expropiacions no cobraràs gairebé res», «si signes, demà mateix t´ingressem la bestreta», […]
    D´aquesta manera, molts pagesos ràpidament es van deixar endur per la por i cediren a una ridícula compensació econòmica. Tanmateix, amb aquells qui no accepten l´oferta o bé no compartien el projecte, es manifesten insistents fins a dia d´avui.
    Potser algú diria que tot això és prou comprensible, si no fos perquè aquests qui pressionen els propietaris perquè cedeixin s´emporten al voltant d´un 8% del valor de la compensació que ofereix REE.
    Estem rotundament en contra! No! El sindicat de Pagesos, majoritari a Catalunya i adherit a la plataforma No a la MAT, hauria de tenir uns valors ètics mínims i lluitar per la defensa d´aquells que treballen la terra i sobretot la mateixa terra. La nostra Terra!
    Ens agradaria saber si la resta d´afiliats d´Unió de Pagesos coneixen aquestes pràctiques i el més important, les comparteixen?

  2. lejarza said

    Sembra directa a terra; tot l’altre és sembrar la llavor per fer planter. El planter sol requerir entre quatre i deu setmanes abans del trasplantament segons el cultiu i el moment de l’any.]

    GENER: Alls*; Ceba Seca; Enciams; Espinacs*; Estirabecs*; Faves*; Pèsols*

    FEBRER: Alls*; Ceba Seca; Cols; Col-i-Raves; Enciams; Espàrrecs; Espinacs*; Estirabecs*; Faves*; Nyàmeres; Pastanagues*; Pèsols*; Porros; Remolatxes; Rúcula; Xirivies*

    MARÇ: Albergínies; Api; Bitxos; Bledes(*); Carbassons; Carxofa; Cigrons*; Cogombres; Cols; Col-i-Raves; Enciams; Moniato (en test); Pastanagues*; Patates*; Pebrots; Pèsols*; Porros; Raves*; Remolatxes; Rúcula; Tomàquets

    ABRIL: Blat de Moro*; Bledes(*); Carabasses(*); Carbassons(*); Cogombres(*); Enciams; Julivert; Melons(*); Mongeta Tendra*; Pastanagues*; Porros; Raves*; Síndries(*); Tomàquets

    MAIG: Blat de Moro*; Bledes(*); Carabasses; Carbassons; Cogombres; Cols de Brussel·les; Enciams; Julivert; Melons; Mongeta Tendra*; Pastanagues*; Porros; Raves*; Síndries; Tomàquets

    JUNY: Blat de Moro*; Bròquils; Carbassons*; Cogombres*; Cols de Brussel·les; Col-i-Flors; Enciams; Mongeta Tendra*; Porros

    JULIOL: Bledes(*); Bròcolis; Bròquils; Carbassons*; Carxofa; Cogombres*; Cols; Col-i-Flors; Enciams; Fonoll; Mongeta Seca*; Mongeta Tendra*; Pastanagues*; Patates Tardanes; Raves*; Remolatxes

    AGOST: Alls Tendres*; Calçots*; Canonges; Carxofa (rebrots); Enciams; Escaroles; Espinacs(*); Mongeta Tendra*; Naps; Pastanagues*; Raves*; Rúcula

    SETEMBRE: Calçots*; Ceba Tendra; Enciams; Espinacs(*); Pastanagues*; Raves*; Rúcula

    OCTUBRE: Adob Verd (Llegums + Cereals); Enciams; Espinacs(*); Raves*

    NOVEMBRE: Adob Verd (Llegums + Cereals); Alls*; Estirabecs*; Faves*; Pèsols*

    DESEMBRE: –

    Bones sembres.

  3. lejarza said

    Com guardar llavors

    Si s’ha fet durant tants segles, la tasca de guardar llavors no ha de ser tant complicada. Al contrari – en línies generals, és una tasca fàcil, basada principalment en l’observacio de la planta i de la seva evolució, seguint el patró següent : floreix, fa llavors, i quan estan seques, es recullen.

    Tot i així, i tal com passa amb tot, hi ha algunes consideracions importants que hem de tenir en compte, primer durant el cicle vegetatiu de les plantes:

    Evidentment, a l’hort, hem d’aplicar un maneig adequat per tenir plantes fortes i sanes; plantades segons la seva temporada i respectant el seu cicle natural.

    Quan tenen una mida mitjana, hem de començar a seleccionar les plantes més fortes i resistents de la varietat que volem guardar.

    Hem de triar les plantes o fruits que corresponen millor a les característiques pròpies de la varietat (que no vol dir necessàriament els més grossos).

    A més, sempre que sigui possible, hem de seleccionar diverses plantes i/o diversos fruits per tal de tenir més diversitat genètica (especialment en el cas d’hortalisses al·lògames).

    Per a hortalisses de fulla, ens interessa seleccionar les plantes que estan resistint més a l’espigat, per a no afavorir aquest tret no desitjat.

    Per a hortalisses de fruit, mirarem de triar de cada planta seleccionada, els fruits més macos, sans i més aviat primerencs (tot i que no cal que siguin els primers de tot).

    Després de la recollida de llavors de la planta, aquests són els punts clau, per assegurar-ne una bona conservació:

    – Mantenir les llavors en un lloc fresc i sec. (També es poden mantenir a la nevera o congelades.)

    – Envasar-les en pots de vidre o sobrets de paper (no en plàstic). Es pot posar dins l’envàs gel de silici o guixos de pissarra per mantenir les condicions de sequedat.

    – Conèixer les duracions de les llavors de cada hortalissa per poder planificar les renovacions d’estoc – penseu que les llavors de xirivia i ceba “caduquen” deprés de només un any, i, per tant, s’han de recollir cada temporada per assegurar-ne una bona germinació. En canvi, altres, ben guardades, fàcilment poden passar set o vuit anys a l’armari..

    Les excepcions i/o les coses que sí que ens poden complicar una mica la tasca, serien principalment aquestes:

    + S’ha de recordar, que, són les varietats les que es poden encreuar, i no pas les espècies. Per tant, val molt la pena aprendre els noms científics de les hortalisses, o al menys, fixar-s’hi al moment de comprar/intercanviar llavors. Així evitarem diversos possibles entrebancs.

    Veurem, per exemple, que tant la bleda com la remolatxa són l’espècie Beta vulgaris. Vol dir que sí que es poden encreuar, si es deixen florir i fer llavor simultàniament. Si es fa, les llavors noves segurament ens donaran bledes vermelles. Tot això no vol dir que no puguem conrear al mateix temps bledes i remolatxes, sinó que n’hem de treure l’una o l’altra abans de la floració si volem guardar-ne llavors fiables.

    + El mateix passa amb les carabasses. Hi ha una gama àmplia de formes i colors de carabasses, però al final, quasi totes les comestibles provenen de dues espècies – Cucurbita maxima, i Cucurbita moschata. Per tant, s’ha de saber quina espècie tenim – així cada any podem guardar llavors de dues varietats, mentre que una sigui Maxima i l’altra Moschata, però no pas dues del mateix. (Si es volgués, també s’hi podria afegir una carabassa de cabell d’àngel, que és una altra espècie: Cucurbita ficifolia).

    + Amb les crucíferes, arriba a ser encara més embolicat, ja que totes les varietats de col, col-i-flor, col de brussel·les, bròquil, bròcoli etc. són la mateixa espècie – Brassica oleracea. Per tant, només podem deixar florir (i guardar llavors) d’una d’elles cada vegada (i, a més, en el cas de les crucíferes, en calen uns 50 exemplars per assegurar la fiabilitat genètica) – tot plegat, és la família que representa més problemes si tenim un hort petit. Per descomptat, sempre hi ha l’opció de col·laborar amb veïns i amics al moment de planificar sembres etc., i intercanviar les llavors posteriorment.

    + L’altra consideració principal té a veure amb els cultius biennals. Aquesta paraula enganya una mica, perquè realment no viuen dos anys, sinó el tret distintiu és que són cultius que passen un hivern abans de florir (vernalització) durant la seva segona primavera (i, per tant, solen tenir un cicle d’uns 16 mesos, més o menys). Sabent que això és el seu cicle natural, s’ha de respectar al moment de recollir-ne llavors. És a dir, si plantem una bleda a la primavera, i se’ns espiga ja a l’estiu, no ens interessen gens aquestes llavors, perquè estarem afavorint una característica nefasta.

    La bleda (i el seu bessó, la remolatxa) ha d’aguantar l’estiu, passar tot l’hivern a terra, i florir cap a l’abril. Així, una vegada ben seques, collirem les llavors cap a juny. Altres hortalisses que segueixen aquest patró són: ceba, porro, cols, umbel·líferes (api, julivert, pastanaga, xirivia – però amb tanta presència de pastanaga silvestre en aquestes contrades, costa molt guardar llavors de pastanagues).

    En general, les hortalisses més fàcils, tinguis l’espai que tinguis, són aquelles que són autògames, que vol dir, que molt difícilment hi haurà problemes d’encreuament. Són els enciams, els tomàquets i els pèsols – per tant, no hi ha cap excusa per no guardar llavors d’aquests cultius, i així començar a endinsar-se en el món fascinant de les llavors.

  4. lejarza said

    Ditas de l´Hort

    A l’all res li fa que sigui mal plantat si és ben renegat
    A l’any de traspàs de faves no en plantis pas
    A l’hort on hi ha ruda, totes les plantes tenen fortuna
    Al juriol se plante la col
    Al mallol recent plantat, tin-lo sempre molt cavat
    Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
    Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari
    Amb plantatge i cascall, fuig el mal de queixal
    Any de traspàs, de faves no en plantis pas
    Aquí cols plantava l’avi, aquí cols planto jo, savi
    De mala mata no ix bona planta
    Dijous sant, carbasses a plantar
    Dona, si no saps plantar, tapa’m la barba i deixa’m estar
    El dia de sant Lluc és el millor per a plantar faves
    El millor fava és el plantat pel Pilar
    El planter no saps cuidar si no’t cuides d’escardar
    El que planta, canta
    El qui sempre mira els vents, mai sembra ni planta a temps
    En febrer, rega el teu planter
    En terra al riu arrimada no deixes de fer plantada
    Entre les dues Mares de Déu, ni planteu ni conreeu
    La millor col és la plantada en juliol
    Les fulles verdes mostren que la planta no és seca
    Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren
    Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes
    Més val hort que jardí, i pollastre que teuladí
    No plantes vinya en costera ni sembres blat en barranc ni et cases en forastera… Mira que t’enganyaran!
    On es cria ruda totes les plantes tenen virtut
    Pel febrer trau l’alfàbega del planter
    Pel gener planta l’aller; cap al darrer, no pel primer
    Pel mes d’abril planta la fava com un fil; pel mes de maig, com un pal
    Per l’Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
    Per Sant Andreu, si no heu plantat, planteu
    Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carbasser
    Per Sant Bernabé, planta els fesols o fes-ho fer
    Per sant Blai, planta ton all
    Per Sant Pere, planta ton all; per Sant Pere, capça l’all; per Sant Pere arrenca l’all
    Per santa Àgata, planta l’alfàbrega; dama polida ja la té eixida
    Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida
    Per tindre bona col, planta-la pel juliol
    Planta, sembra i cria, i viuràs amb alegria
    Plantar cebes fa gandul i treballar fa burro
    Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
    Quan canta el rossinyol, planta el fesol.
    Quan fa vent, les plantes tenen turment
    Quan l’any s’acaba planta la fava
    Quan Santa Cecilia vegis arribar, planta el favar
    Qui de jove planta de vell canta
    Qui planta maduixeres, menja maduixes
    Qui planta per l’Advent guanya un any de temps
    Si faves vols menjar, per l’hivern les has de plantar
    Si terres tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu
    Si vol tenir bona col, planta-la pel (o es) juliol
    Si vols all coent planta’l un dimecres d’Advent
    Si vols all coent, planta’l per l’advent; si el vols bo i fi sembra’l per Sant Martí
    Si vols bon aller, planta’l pel febrer
    Si vols bon planter, tu mateix te l’has de fer
    Si vols ceba de diner, planta-la pel gener
    Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent
    Si vols menjar pèsols pel segar, per l’abril els has de plantar
    Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l’has de plantar
    Si vols tenir bona col, planta-la al juliol
    Si vols tindre un bon favar, planta-lo pel Pilar.
    Tansplantar el julivert porta mala sort
    Terra per a fer plantiu, la de vora riu
    Tot lo qu’hajes trasplantat deixau sempre ben regat
    Tota planta que es soterra, fa bon profit a la terra
    Tota planta transplantada vol ser aviat regada

  5. lejarza said

    GENER
    Aigua de gener omple bótes i graner.
    Pel Gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
    Aigua de Gener, prenya l’oliver.
    Del gener el pagès, no entreu res.
    Gener mullat, bo per a la terra i mal per al ramat.
    Qui rega en gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l’oliver.
    Ceba de cap d’any, bon averany.
    Col de Gener, bona com el corder.
    Si vols ceba de diner, planta-la pel Gener.
    Flor de Gener, no omple el graner.
    Vols conèixer el Gener ?. Mira l’ametller.
    Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener.
    De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé.
    Pels reis el dia creix i el fred neix.
    El millor femer, el de la lluna nova del gener.
    Si vols tenir un bon aller, planta’l pel gener.
    Glaçada de gener la terra estova bé.
    FEBRER
    De la lluna de Febrer, no n’esperis res de bé.
    Guarda la llenya al llenyer per quan arribi el Febrer.
    Pel Febrer abriga’t bé.
    Si el Febrer no febreja, tot l’any bogeja.
    Quan pel Febrer trona la neu ja ressona.
    Pel mes de Febrer, un dia dolent i els altres també.
    Orenetes pel Febrer, mal any ve.
    El Febrer ja és jornaler.
    Pel Febrer treu flor l’ametller.
    Pel Febrer, un dia de sol i l’altre al braser.
    Sol de Febrer, emmascara com un calderer.
    Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s’ en surt.
    Si no plou pel Febrer, no hi ha bon prat ni graner.
    Al Febrer has de llaurar, el que al Març vulguis sembrar.
    Qui replega l’oliva abans del Gener deixa l’oli a l’oliver… però el troba l’any que ve.
    MARÇ
    Per la Mare de Déu de març la múrgola treu el nas.
    Tota vinya estimada, pel març treballada.
    Març ventós pel pagès és profitós.
    Març, marçot, mata a la vella a la bora del foc i a la jove si pot.
    El sol de març porta refredats.
    Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada.
    Març ventós i abril plujós fan a maig florit i formós.
    Març, marcer és mentider
    Març ventós i Abril plujós, fan esser el pagès orgullós.
    Març marceja, Abril boigeja.
    Quan al Març trona, l’ametlla es bona.
    Quan el Març fa de Maig , el Maig fa de Març.
    Pel Març la falceta al braç.
    Pel Març, els ametllers en flor i el jovent en amor.
    Si no llaures pel Març, ja no llauraràs.
    Si no podes pel Març, no veremaràs.
    Si el bou vols engreixar, de mig Febrer a Març l’has de pasturar.
    Quaresma ventosa, collita granosa; si massa vent fa, ni palla ni gra.
    ABRIL
    Abril plovent i maig rient.
    La flor més gentil, la clavellina d’abril.
    Si per l’abril sents tronar, ordi i blat no faltarà.
    Per Sant Jordi, espiga l’ordi.
    Fins que la lluna d’abril no hagi passat no donis l’hivern per acabat.
    Abril finit, el cep florit
    Abril mullat, bo pel blat.
    L’abril fa el pecat i el març és l’acusat.
    Gelada abrilera, fam al darrera.
    Gelada d’Abril, fam per tot l’any.
    L’abella per l’Abril dóna la cera i l’ovella la pella.
    Març ventós i Abril plujós, fan el Maig florit i formós.
    Març ventós i Abril plujós, fan ésser el pagès orgullós.
    Març ventós i Abril plujós, porten el Maig joiós.
    Matant una mosca a l’Abril, se’n maten més de mil.
    Per l’Abril, espigues mil.
    Per l’Abril, arrenca un card i en naixeran mil.
    Per Sant Jordi, espiga d’ordi. Per Sant Marc, espiga de blat.
    Per Sant Jordi, garbes d’ordi.
    Pluja d’Abril i sol de tardor, solen fer l’any millor.
    Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
    Si no vols menjar sopes tot l’estiu, sembra pèsols per l’Abril.
    Si a l’Abril sents tronar, ordi i blat no en faltarà.
    Trona l’Abril, ve bon estiu.
    Tronada per l’Abril, cada gra en torna mil.
    MAIG
    Sembra julivert pel maig i tot l’any tindràs.
    Maig humit fa el pagès ric.
    Una flor no fa maig, ni una gota un raig.
    Trons pel maig, vents a raigs.
    Al maig, conforme vaig.
    Si sembres bledes al maig, per Nadal encara en menjaràs.
    Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon ferment.
    A bona hora vingui el maig, el millor més de tot l’any.
    De l’aigua d’Octubre i del sol de Maig, en neix el blat.
    Fang de Maig, espiga d’agost.
    Maig ventós i Juny calent, fan bon vi i bon forment.
    Març ventós i Abril plujós, porten el Maig joiós.
    Ningú s’alabi del blat, fins que el Maig sigui acabat.
    No és bon Maig si no deixa la bassa plena.
    Pel Maig, murtra; pel Setembre, fruita.
    Pluja de Maig, collita segura.
    Qui poda en Maig i alça en Agost, no fa pa ni most.
    JUNY
    Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi
    i molt blat.
    El juny formós és abundant.
    Aigua de juny primerenca, molts mals arranca.
    Pel Juny, la falç al puny.
    Si plou per Sant Pere, ploura un mes darrere.
    Juny benigne i humit, de carreroles el prat n’és farcit.
    Al juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny.
    Aigua per San Joan, celler buit i molta fam.
    Al juny corbella al puny i la roba lluny.
    Juny, Juliol i Agost, ni dona, ni col, ni most.
    La civada, com l’espelta, per Sant Isidre es desperta.
    Si plou a primers de Juny, el bon temps és lluny.
    Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.
    Aigua per Sant Joan, celler vuit i molta fam.
    Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam.
    D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
    Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l’era.
    De llana de Sant Joan, fes el teu abrigall.
    Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant.
    Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any.
    Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
    Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l’era.
    Qui de la muntanya es vulgui enamorar, per Sant Joan hi ha d’anar.
    Tronada de Sant Joan, les nous corcades.
    Trons per Sant Joan, la collita reeixiran.
    Per Sant Joan, el primer bany.
    Per Sant Joan, garbes al camp.
    Per Sant Pau, l’hora hi cau.
    Per Sant Pere i Sant Feliu, l’avellana surt del niu.
    Per Sant Pere, garbes a l’era.
    JULIOL
    Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada.
    Nit de juliol, pluja no vol.
    Pel juliol beure, suar i la fresca buscar.
    A mig juliol sembra el fesol, per la Mare de Déu Carmeta, a sembrar la mongeta.
    Pel juliol, amb poc foc vull el perol.
    Qui no pesca pel juliol no pesca quan vol.
    Si no regues pel juliol, tot l’any el camp se’n dol.
    Raïm per Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre  te’n llepes els dits.
    Pel Juliol, el raïmet porta dol i l’oliva també en vol.
    Pel Juliol, la forca al coll.
    Pel Juliol, sega qui vol.
    Qui no bat pel Juliol, no bat quan vol.
    Quan plou pel Juliol, fusta plou.
    Qui no es banya pel Juliol, no es banya quan vol.
    El bon nap, Per Sant Jaume ha d’ésser nat.
    Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de Setembre, te’n llepes els dits.
    La bona col, ha d’ésser feta pel Juliol.
    AGOST
    A l’agost bull el mar i bull el most.
    La lluna d’agost clareja quan es fa fosc.
    Aigua d’agost, safrà, mel i most.
    Quan Sant Llorenç porta capa la pluja no s’escapa.
    Per l’agost a sol post, de seguida es fa fosc.
    Per la Mare de Déu d’agost, a les set és fosc.
    Si no plou per l’agost no gastis diners en most.
    A l’agost la dalla no té repòs.
    Per l’agost el bestiar de llana es mor de gana.
    Most d’Agost, mal color i pitjor gust.
    Tempesta a l’Agost, bons raïms i millor most.
    Agost té la culpa i Setembre porta la fruita.
    Allò que Agost madura, Setembre assegura.
    Cada cosa al seu temps, com les figues a l’Agost.
    L’Agost els pastura i el Setembre els madura.
    La Mare de Deu d’Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare.
    Aigua per la Mare de Déu d’Agost, treu oli i aigua al most.
    SETEMBRE
    Al setembre cadascú cull el que sembra.
    Setembre assaonat, bolet al Prat.
    Setembre de secada, bolet a l’ombrada.
    Bona gallina serà la que pongui pel veremar.
    Setembre s’endu els ponts i eixuga les fonts.
    Lluna setembral, la més clara de l’any.
    Pel mes de setembre es talla el que penja.
    Santa Tecla, patrona dels avisats, i també dels descuidats.
    Pel Setembre, neteja tines, portadores i premsa.
    El Setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor.
    Allò que Agost madura, Setembre assegura.
    L’Agost els pastura i el Setembre els madura.
    Al Setembre, carbasses.
    El fred de Setembre mata l’eruga.
    Pel Setembre, cull les pomes, abans no vinguin les bromes.
    Pel Setembre, qui tingui blat que en sembri.
    Setembre boirós, graner polsós.
    OCTUBRE
    A la tardor ni fred ni calor
    Octubre finit, raïm recollit.
    Si vols tenir un bon favar sembra’l per la Mare de Déu del Pilar
    Pel Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va.
    Quan l’octubre va a la fi, tots els ocells d’hivern ja són aquí.
    Castanya bullida, castanya ensopida.
    Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou.
    Octubre tronat, hivern nevat.
    L’octubre al peu, prepara l’arreu.
    Si a darreres d’octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat.
    Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat.
    De l’aigua d’Octubre i del sol de Maig, en neix el blat.
    El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.
    Per Sant Narcís, cada mosca en val sis.
    Si a l ‘Octubre fa bon fred, mor el cuquet.
    Quan l’Octubre ja és finit, mor la mosca i el mosquit.
    Quan trona pel mes d’Octubre, neu segura.
    NOVEMBRE
    Pel novembre cava i sembra.
    Darrera del novembre nuvolós ve el gener polsós.
    De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi.
    Lluna roja de novembre se’n duu tota la sembra.
    Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet, fam i fred.
    De Santa Caterina a Nadal, un mes no hi val.
    Pluja per Sant Andreu, neu o fred molt greu.
    Per Tots Sants, amaga el ventall i treu els guants.
    A Sant Martí, iguals el dia i la nit.
    Pel novembre, cull el nap el que pel juliol la sembrat.
    Novembre humit, et farà ric.
    Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.
    De Tots Sants a l’advent, ni massa pluja ni massa vent.
    Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots.
    Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
    Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
    Per Tots Sants, les olives a les mans.
    Per Tots Sants, mira els teus naps.
    Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs.
    Per Tots Sants, per fruita glans.
    Per Tots Sants, sembrar restos i plans.
    Per Tots Sants, sembrats els camps.
    Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar.
    Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat.
    Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
    Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sembrar és.
    DESEMBRE
    Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent.
    En lluna de Nadal, talla el pi  i el verdal.
    Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una.
    Si sant Silvestre plora, tot l’any plora; si sant Silvestre riu, tot l’any riu.
    Desembre nevat, bon any pel blat.
    Calor pel desembre i calor per gener, fred fort pel febrer.
    Per sant Silvestre, per la porta o la finestra.
    El sol  de desembre i de gener  porta gelades al Febrer.
    Si l’any se’n va rient, bon any vinent.
    Nit clara d’hivern, l’endemà dia d’infern.
    Cada cosa al seu temps i els naps a l’Advent.
    Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent.
    D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
    Pel Desembre, gelades i sopes escaldades.
    Si el Desembre amb neus vé, eixampla el graner.
    El forn, per Nadal, no para un instant.
    Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar.
    Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal.
    La pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val.
    Si no plou per Nadal, no hi haurà sembra com cal.
    Nadal en dilluns, festes a munts.
    Nadal en dijous, penja l’arada i ven els bous.
    Nadal en divendres, sembra fins les cendres.
    Nadal en diumenge, quan ja ha passat, ven els bous i compra blat.
    Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una.

  6. lejarza said

    REFRANYS POPULARS SOBRE LES HERBES REMEIERES

    S’ha mort?… i tenia sàlvia a l’hort?
    L’orenga tots els mals trenca.
    Si et fa mal el païdor, el fonoll és el millor.
    L’esperit de romaní, el dolor fa fugir.
    L’aigua de farigola tot ho consola.
    Per la gola: farigola.
    No hi ha medecina més bona que ceba, all i llimona.
    Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any.
    Amb farigola, malves, i grans de rosari, es planta un ric herbolari.
    Cada herba té la seva virtut.
    La ruda, herba d’aventura.
    Menta olorada, noia casada.
    La Ceba: al matí or, al migdia plata, i al vespre mata.
    Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall.
    Les olives: la primera és or, la segona plata, la tercera mata.

  7. lejarza said

    Tomàquets i transgènics

    jaume fàbrega 20.04.2018

    Tot i que ara es tornen a trobar bons tomàquets, en general de productors de proximitat, és ben sabut que els tomàquets –o, si voleu, tomàquets, tomaques, tomàtics, tomàtigues…– ja no són el que eren. Els que venim de pagès ho sabem molt bé: ni la flaire, ni el gust de la major part dels tomàquets actuals no tenen res a veure amb els d’abans. Una altra qüestió, és clar, és que ara la gent vol menjar tomàquets tot l’any i, evidentment això no és possible: cal recordar que és un fruit d’estiu?
    El problema dels tomàquets actuals, sobretot dels que es troben a les grans superfícies comercials, és que s’han modificat transgènicament… i els investigadors, en algun cas, es van descuidar dels gens que inclouen la flaire! El que es busca és tomàquets molt regulars, durs i que no maduren: l’ideal d’aquests tomàquets és una pilota de tennis de color vermell!

    Però això no és només un problema de política alimentària, sinó simplement, de política. Així, per exemple, la marca Heinz –que fabrica productes com salses, quètxups i les sopes de tomàquet als quals són tan afeccionats els anglosaxons– subministra anualment més de 6.000 milions de llavors de tomàquets a tot el món. Això suposa que el 34% de tots els tomàquets que es processen procedeixen de llavors d’una única multinacional: per això dic que és un problema de control polític, com passa amb les llavors de la Monsanto. Totes aquestes són «híbrides», és a dir, han estat transformades a fi de potenciar algunes característiques, però evitant que les llavors d’aquests tomàquets transformats siguin fèrtils i, per tant, els pagesos si en volen plantar n’han de comprar llavors cada any –naturalment a la mateixa empresa!–. Per descomptat, això pot provocar la misèria dels agricultors dels països en vies de desenvolupament.

    Després de les llavors fruit de la hibridació han arribat les granes transgèniques. La modificació genètica inclou la introducció de gens d’un altre organisme. Això s’aplica de forma sistemàtica al blat de moro, la colza i la soja, suposadament dedicats a fabricar pinsos per a la ramaderia industrial i agrocombustibles per a vehicles. No obstant, des de fa uns cinc anys una nova tècnica està permetent un desenvolupament molt ràpid. La tècnica CRISPR permet, explicat de forma profana, suprimir trossos de gen o tallar i enganxar trossets del gen en altres llocs esperant obtenir amb això noves característiques. Tant es pot fer només amb el material genètic propi que es vol modificar com combinant amb altres organismes donant lloc llavors a un transgènic. A les revistes científiques –d’algunes de les quals he extrets aquestes informacions– publiquen regularment èxits científics tant sobre les llavors com sobre els animals. S’aconsegueixen porcs amb menys greix, vaques que només pareixen mascles, o vaques resistents a la tuberculosi, etc. etc. Hem d’estar preocupats? No sabem exactament els efectes sobre la salut d’aquests «monstres», però és evident que responen a un control politicoeconòmic de la societat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: