Les corrandes

Les corrandes

“A l’Alta Garrotxa s’han cantat i es canten les Corrandes”

Xevi Pallàs

La cançó improvisada és un fenomen musical i social estès a la majoria de cultures. Des de sempre ha servit per comentar, per burxar, per seduir, per criticar, per fer broma… en definitiva, per tot allò que no ens atrevim a dir quan parlem.

Moltes vegades la improvisació ha tingut tanta gràcia que ha quedat fixada en el record deixant de ser art efímer per passar a ser part de la tradició.

A l’Alta Garrotxa s’han cantat i es canten encara les Corrandes, gairebé sempre relacionades amb música. Jaume Arnella en el seu cançoner, Les cançons de Beget, va fer un recull de les Corrandes que havien quedat fixades i que són part obligada en tots els saraus.

Nosaltres n’hem fet una selecció de les que tenen algun topònim relacionat amb l’Alta Garrotxa. És una mostra més de la riquesa cultural i de la interacció entre els habitants d’aquestes contrades.

Amb aquest viatge pels pobles, muntanyes i masies de l’Alta Garrotxa us animem a cantar i a demostrar el vostre enginy improvisant les Corrandes més divertides.

Les noies de Rocabruna / sempre van a pixar al riu, / i les de Beget es queixen / que l’aigua es torna lleixiu

Les noies de la Menera / són poques i ballen bé, / tenen la panxa arrugada / com la manxa del Ferrer

A la vall del Bac se corre / a la vall del Bac se diu, / que no hi ha més galant jove / que l’hereu de Llongarriu

Un dia m’hi passejava / per les serres de Monars / vaig sentir una veu que deia: / “les banyes tu portaràs”

Ai Mare de Déu del Mont / gireu’s-hi tota rodona que veureu / en Joan Micó festejar la Navarrona

A la Roca el sol hi toca / i al sunyer encara més, / i a can Batlle hi toca el gralla / i a la Codina el violó

A can Quel la capitana al Vilardell / la flor del llir, a la Farga / el fangot al Barrancot / la cua de porc

Les noies de Molló / són poques i mostatxudes, / quan passen pel carrer / fan petar les ferradures

Mare de Déu del Coral / vós que en sou tan coralera, / ajudeu-nos a casar les noies de la Menera