Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Jornada de Diàlegs múltiples sobre el Manifest del Procés Constituent a Catalunya

Posted by lejarza en 9 julio, 2013


Jornada de Diàlegs múltiples sobre el Manifest del Procés Constituent a Catalunya
Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Barcelona :
CONVOCATÒRIA AMPLIADA DEL GRUP PROMOTOR DEL PROCÉS CONSTITUENT
Jornada de Diàlegs múltiples sobre els 10 punts del Manifest del Procés Constituent a Catalunya
14 de juliol, Col·legi La Salle Bonanova (Psg de la Bonanova, 8-Barcelona), de 10h a 18h
Les persones i col·lectius que ja estem implicats en el desenvolupament del Procés Constituent a Catalunya ens reunirem per dialogar tots aquells temes que volem aprofundir a partir de cada punt temàtic que recull el Manifest del Procés Constituent.
L’objectiu de la trobada és fer una experiència de diàlegs múltiples a partir dels temes que proposin els mateixos assistents a la jornada, que decidiran el programa-agenda de diàlegs repartits en agrupacions inicials de 100 persones al voltant de cada punt del Manifest.
Ens agradaria que la trobada fos el màxim de participativa possible i que assagéssim un mètode per compartir opinions i visions diverses que pot servir-nos per:
-dinamitzar els grups i les assemblees de cada localitat;
-conèixer les opinions, valors, propostes…al voltant dels punts del Manifest que tenen altres membres i assemblees del Procés Constituent;
-aprendre un mètode de diàleg que no es forci a arribar a cap conclusió, acord o decisió tancada, sinó que d’entrada comporti escoltar i parlar amb llibertat sabent que no hi ha cap expressió que esgoti la diversitat i la complexitat del món.
La proposta de diàlegs funciona amb unes normes mínimes que ens presentaran abans de començar, però heu de saber que es pretén que tothom participi amb plena autoritat, corresponsabilitat i llibertat en els diàlegs. Les normes per al bon funcionament suposen: que el diàleg és obert i per la “llei dels dos peus” tots els participants poden anar on més els interessi i participar l’estona que vulguin en aquell diàleg; es convida a escoltar i a aportar més que no a avaluar; es convida a intercanviar visions i opinions, més que no a confrontar ni a convèncer; es convida a proposar temes i a explorar quins desperten més debat, més expectatives, més necessitat d’aprofundir-los…
En les agrupacions inicials al voltant de cada punt del Manifest, els participants proposaran els temes de diàleg amb l’ajut d’uns facilitadors/es. Hi ha la possibilitat de crear 50 diàlegs simultanis (5 diàlegs per 10 punts temàtics dels Manifest) i durant 5 hores (de 12 a 17h, sense interrupció). Per tant, al llarg de la jornada poden arribar a fer-se 250 diàlegs. Les persones que proposin un tema, poden iniciar el diàleg en el subespai assignat, però hi participen com un membre més. Hauran de prendre nota de les idees, qüestions, propostes o suggeriments més significatius que surtin i, un cop acabat el diàleg, penjaran el full de resum al mural de cada punt del Manifest perquè es pugui llegir durant la jornada. Al plenari final, els participants podran compartir com ha anat l’experiència i es farà un comiat. La comissió de continguts recollirà les aportacions de tots els diàlegs per compartir-los per correu intern del Procés Constituent, i si s’escau, per fer-ne documents de treball perquè es puguin comentar i aprofundir en les assemblees locals si interessa.
Per inscriure’s a la trobada, cal emplenar el formulari d’inscripció entrant en aquest enllaç (www.procesconstituent.cat/dialegs1407 ) fins el DIMECRES 10 de juliol. Cal indicar només un dels 10 punts per on començareu l’activitat. Si el tema que us interessa no el podeu marcar, no us preocupeu, perquè després d’iniciar l’activitat pel punt que heu marcat podreu participar dels diàlegs de l’àmbit que vulgueu. Us recordem que cada assemblea local i les persones que a títol individual formeu el grup promotor, sou ara les convocants a la reunió de diumenge 14 de juliol, per tant, reenvieu aquesta convocatòria amb l’enllaç del formulari als participants de les assemblees del Procés Constituent a Catalunya, tot esperant que la inscripció pugui ser el més variada i repartida possible.
L’escola de La Salle Bonanova ens obre alguns espais, sales i aules amb cadires, tant per al plenari com per a alguns diàlegs. D’altres diàlegs, però, hauran de fer-se a l’aire lliure. Hi haurà algunes cadires plegables distribuïdes per l’espai obert.
Als patis de l’escola hi haurà serveis disponibles i fonts d’aigua. Cadascú podrà descansar o parar per dinar quan ho cregui convenient. Per dinar, hi haurà una zona de descans amb cadires prop de fonts i serveis, però es pot utilitzar tot l’espai obert del pati i jardins que ens ofereixen, mentre no es molesti els grups que continuïn en diàleg. Cal tenir en compte que és diumenge i que hi ha pocs locals de bar o restaurants oberts prop de l’escola; i també que l’organització del Procés no pot proveir menjar ni beguda per a tothom. Per això, cal que cadascú porti:
-esmorzar, dinar i beguda per a tota la jornada; -gorra, barret, paraigües, ventall…i protecció solar; -cadira plegable lleugera o tamboret de càmping, si vol emportar-se’l amunt i avall en el circuit pels diàlegs que li interessin; -material per escriure.

L’horari de la jornada del 14 de juliol és el següent:
10h–11h: Acollida, inscripcions i reconeixement de l’espai.
11–11.20h: Plenari de benvinguda al saló d’actes (Teresa Forcades i Arcadi Oliveres). Presentació de la dinàmica i les normes mínimes per als diàlegs.
11.30h-12.00h: Reunió a l’espai assignat per a cada punt del Manifest. Cada participant s’adreça al lloc on s’ha inscrit per proposar temes per als diàlegs i fer el programa-agenda de la jornada. Hi haurà un mural amb el programa: temes, hora i sala/espai assignats, persona que el proposa i persona que farà el resum. Al mural s’hi aniran penjant els resums de cada hora perquè es puguin llegir.
12.h-17.00h: Diàlegs simultanis de tots els punts del Manifest. Es crearan 50 diàlegs simultanis en 5 franges horàries d’una hora cadascuna. Cada participant escull els diàlegs als quals vol participar i s’organitza el seu temps de descans i de dinar. Es poden proposar nous temes mentre hi hagi espais i hores buides als programes penjats en els murals.
17.00h-18h: Plenari final i comiat al saló d’actes.
Donat que és una jornada intensa perquè volem fer l’experiència dels diàlegs múltiples, us volem dir que començarem amb puntualitat, malgrat que som conscients que hi ha persones que veniu de lluny. Tenim present que les properes trobades del grup promotor o possibles trobades temàtiques que s’organitzin en un futur han de poder fer-se fora de Barcelona.
Equip Procés Constituent – Neus Forcano, Núria Jàvega, Helena Martí

Assemblea Garrotxa Procés Constituent a Catalunya 2013  Jornada de Diàlegs múltiples (Argelaguer - Lejarza)

Assemblea Garrotxa Procés Constituent a Catalunya 2013
Jornada de Diàlegs múltiples
(Argelaguer – Lejarza)


Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

11 respuestas to “Jornada de Diàlegs múltiples sobre el Manifest del Procés Constituent a Catalunya”

  1. lejarza said

    Acta de l’assemblea del Procés Constituent Garrotxa (26/06/13)

    Lloc: Sala d’Actes de l’Hospici a Olot
    Hora: 19:30

    Hi assisteixen: Jordi Méndez, Jordi Gasulla, Josep Humet, Laura Carballes, Alba Serra, Pere Bahí, Juanjo Salas, Vicenç Gibert, Margarita Perez, Francesca Herrero, Silvia Molera, Xavier Cortés, Maria Canalias, Manel Martínez, Maria Rosa Turrado, Montserrat Pellicer, Chus Penas, Albert Banti, Juan R. Lejarza, Josep Calm, Claudio, Encarna Sanchez, Assumpta Morros, Elena Adelantado, Xavier Planagumà, Carles Carbonell, Luis Jiménez, Xavier Garcia, Enric Rodríguez, Xavier Masalo, Luis Gonzalez.

    S’excusen: Dolors Ros, Pepita Orriols, Francesc Moreno, Ester Canal.

    Ordre del dia:
    Aprovació de l’acta anterior
    Coordinació amb Barcelona
    Comissió Extensió
    Comissió Economia
    Comissió Difusió
    Popera reunió
    Acta:

    Aprovació de l’acta anterior

    S’aprova l’acta anterior sense cap esmena.

    Coordinació amb Barcelona

    En Luis Gonzalez informa que el proper dia 7 de juliol hi ha una trobada a Barcelona per coordinar els nuclis que s’estan creant per al Procés Constituent.

    S’acorda que hi assisteixin, en representació del nucli de la Garrotxa, la Francesca Herrero i en Luis Gonzalez.

    Comissió Extensió

    S’inicia un torn de paraules on s’evidencia la necessitat de crear una comissió específica per a l’extensió del Procés Constituent a la Garrotxa. Aquesta comissió s’hauria d’encarregar, per exemple, de la recollida de signatures, dels actes i/o debats públics, etc.

    S’acorda constituir la Comissió d’Extensió amb les persones següents: Encarna Sánchez, Alba Serra, Luis Jiménez, Xavier Garcia, Luis Gonzalez.

    Comissió Economia

    S’inicia un torn de paraules on es fa palesa la necessitat de demanar el màxim de transparència en la gestió dels recursos econòmics del Procés Constituent, tant a nivell local com de Catalunya. Sorgeixen diverses propostes a fer arribar a Barcelona: Explicitar transparència al web, preguntar a què es destinen els diners, separar més clarament l’adhesió de l’aportació econòmica, etc.

    S’acorda constituir la Comissió d’Economia amb les persones següents: Carles Carbonell, Maria Rosa Turrado, Juanjo Salas.

    Comissió Difusió

    S’inicia un torn de paraules on s’evidencia la necessitat de constituir una comissió dedicada als temes de premsa, xarxes socials i difusió en general. Aquesta comissió hauria de redactar una proposta comunicativa per donar a conèixer el Procés Constituent i fer-lo créixer a la Garrotxa.

    S’acorda constituir la Comissió de Difusió amb les persones següents: Sílvia Molera, Pep Calm, Jordi Gasulla, Laura Carballés.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  2. lejarza said

    Procés Constituent a la Garrotxa

    Acta de la Comissió de Difusió (03/07/13)

    Lloc: Bar 6T7 a Olot
    Hora: 19:45

    Hi assisteixen: Sílvia Molera, Pep Calm, Laura Carballés, Jordi Gasulla.

    Ordre del dia:
    Presentació
    Pluja d’idees de mètodes de difusió
    Propera reunió
    Acta:

    Presentació

    Comença la reunió amb tots els membres de la Comissió de Difusió, a la qual l’assemblea li ha fet l’encàrrec d’elaborar una proposta comunicativa del Procés Constituent a la Garrotxa.

    S’acorda començar per una pluja d’idees amb totes les vies possibles de difusió que se’ns acudeixin. Aquesta llista, es passarà a l’assemblea del Procés Constituent a la Garrotxa perquè sigui esmenada i millorada. Un cop s’hagi decidit per quins mitjans ens comunicarem, la Comissió començarà a fer la feina que se li encomani.

    Pluja d’idees de mètodes de difusió

    Establim 5 grans àmbits comunicatius: Carrer, Internet, Tu a tu, Mitjans de comunicació i Xerrades. Cada àmbit compta amb les idees següents:

    a) Carrer

    – Paradetes informatives (mercat, festes…)
    – Cartells (fixes i mòbils)
    – Campanyes virals
    – Festes pròpies

    b) Internet

    – Vídeos
    – Facebook
    – Twitter
    – Imatges/Cartells
    – Llista de distribució
    – Blog Garrotxa (on hi consti el llistat d’adherits de la comarca)

    c) Tu a tu

    – Campanya 1×1

    d) Mitjans de comunicació

    – Notícies
    – Entrevistes
    – Publicitat
    – Articles d’opinió

    e) Xerrades

    – A tots els pobles
    – Paper d’adhesions

    Propera reunió

    S’acorda decidirem el proper dia de reunió un cop s’hagi reunit l’assemblea del Procés Constituent a la Garrotxa.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  3. lejarza said

    PROPERS ACTES

    Assemblea Osona Est-Guilleries (l’assamblea es farà al teatre de Gurb)
    9 juliol 2013 19:30 | Gurb
    Assemblea Procés Constituent Ciutat Vella (Barcelona)
    9 juliol 2013 19:30 | Barcelona
    Presentació del Procés Constituent a Ripollet (Teresa Forcades; Josep Bel, sindicalista a Telefònica)
    9 juliol 2013 20:30 | Ripollet
    Assemblea Procés Constituent Sarrià-Sant Gervasi
    10 juliol 2013 19:00 | (Barcelona)
    Assemblea Procés constituent Baix Gaia
    10 juliol 2013 19:00 | Torredembarra
    2ª Assemblea a Sant Joan Despí (Plaça del Sol Solet (Entre C/ de Montjuïc i C/ Maria Tarrida))
    11 juliol 2013 19:00 | Sant Joan Despí
    Presentació del Procés Constituent a Deltebre (Amb Arcadi Oliveres i Esther Vivas)
    11 juliol 2013 19:00 | Deltebre
    Assemblea a Olesa de Montserrat
    11 juliol 2013 19:00 |
    Assemblea Osona – Vic
    11 juliol 2013 20:00 | Vic
    Presentació del Procés Constituent a Badia del Vallès
    12 juliol 2013 19:00 | Badia del Vallès
    Presentació Procés Constituent al Poble Sec (Barcelona) (Presentació Procés Constituent al Poble Sec (Barcelona))
    12 juliol 2013 19:00 | Poble Sec (Barcelona)
    Assemblea Procés Constituent a Cornellà de Llobregat
    12 juliol 2013 19:00 | Cornellà de Llobregat
    ASSEMBLEA COMARCAL DE L´ALT MARESME
    12 juliol 2013 20:00 | MALGRAT DE MAR
    Presentació del Procés Constituent a la Llagosta (T’enviem la convocatòria de l’acte de presentació del Procés Constituent que tindrà lloc el proper el dissabte 13 de juliol a la Llagosta a la Rambla Avinguda 11 de setembre (a l’alçada de l’Ajuntament) a les 17:30h. L’acte comptarà amb la presència d’Arcadi Oliveres i de Xavier Domènech, historiador i membre del grup promotor. En… Llegir-ne més »)
    13 juliol 2013 17:30 | La Llagosta
    Assemblea de la Selva del Camp
    13 juliol 2013 19:00 | La Selva del Camp
    Assemblea Baix Empordà (Et convoquem a una primera trobada “constitutiva” que tindrà per objectiu la creació de l’assemblea local del Procés Constituent al nostre territori, amb el següent plantejament: La intenció i motiu d’aquesta primera trobada és iniciar l’autoorganització de les diverses assemblees locals que coordinades puguin representar el territori baix empordanès. Informar dels aspectes organitzatius i de… Llegir-ne més »)
    13 juliol 2013 19:00 | Bisbal d’Empordà
    I Assemblea a la Garriga (Després de veure l’èxit de la presentació del Procés Constituent a la Garriga que va tenir lloc el passat diumenge 8 de juny al bar del Patronat i havent vist la disponibilitat horària dels assistents, convoquem la primera assemblea del Proces Constituent a la Garriga. Serà el diumenge 14 de juliol a les 19h a… Llegir-ne més »)
    14 juliol 2013 19:00 | 8530
    Presentació Procés Constituent a Horta-Guinardó (Barcelona)
    18 juliol 2013 19:00 | Horta-Guinardó (Barcelona)
    Presentació del Procés Constituent a Sentmenat (Amb Arcadi Oliveres)
    22 juliol 2013 20:00 | Sentmenat

  4. lejarza said

    Constituent

    Una vuitantena d’actes de presentació, alguns dels quals, com els de Sabadell, Tarragona, Vic o el barri de Llefià de Badalona, han reunit a més d’un miler de persones. Una quarantena d’assemblees locals ja constituïdes, tres mil persones que han demanat sense petició prèvia cotitzar en el procés i un grup promotor que ja reuneix a dos centenars de persones i aquest mateix cap de setmana en reunirà probablement a milers. Tot això que ja ha passat en els darrers tres mesos a l’entorn de la proposta del Procés Constituent,  sense haver posat gairebé encara el peu a Barcelona, porta a pensar en ella com una ferma candidata a ser una d’aquestes formacions sorgides de la desafecció. De fet, en el seu desplegament iniciàtic, ni molt menys conclòs, ja ha mostrat una sèrie de característiques sorprenents. En senyalaré dos, entre d’altres, que per mi són especialment significatives. La primera d’elles fa referència a la seva capacitat de penetració en àrees on actualment el conjunt del sistema polític català mostra un clar esgotament en la seva capacitat de convocatòria; la segona a la diversitat no política, sinó directament sociològica que s’està encarnant en les assemblees d’aquest moviment sociopolític.

    Els actes de presentació del Procés Constituent han tingut un fort impacte arreu del país, malgrat encara li falti molt terra per recórrer i encara també no hagi entrat de ple a Barcelona, però on probablement aquest impacte ha irromput amb més força, per inesperat, ha estat en les grans ciutats industrials de Catalunya. Un espai on el conjunt de les organitzacions polítiques catalanes ja des de fa anys han tingut cada cop menys capacitat de convocatòria pública i on, malgrat el viratge del vot cap a les opcions més a l’esquerra d’aquest sistema és progressivament evident, també ho és el pas cap a l’abstenció o cap un vot més de protesta que no pas d’adhesió a la proposta. Travessada la política catalana per dos eixos bloquejats en un debat circular, el social i el nacional, sembla clar que hi ha un espai polític cada cop més al descobert. Un espai que articularà o no el Procés Constituent, això dependrà de la seva capacitat d’assentament, però que aquest procés visualitza clarament. I ho fa precisament en l’espai polític i social que, per falta d’un decantament clar en aquests moments, és on es troben realment en joc la sort o dissort dels diversos projectes polítics de Catalunya. Alhora és també en aquest mateix espai on es visualitza més clarament la diversitat que està assolint la proposta del Procés Constituent. No és una diversitat només, ni bàsicament, de les “famílies” de l’esquerra política, tot i que evidentment molta base social d’aquestes esquerres estan participant en aquests debats, sinó impregnada de la pròpia diversitat social i política del país.

    Els debats en aquests espais no fan referència en aquest sentit a les organitzacions polítiques, sinó als grans projectes del país. Això afecta a pràcticament tots els debats, però potser on es fa més evident, per la seva presència prioritària en l’agenda de la definició del país, és en el debat sobre la independència. No hi ha cap dubte per ningú, o gairebé ningú, que la proposta d’un procés constituent català és inherent a la proclamació de la sobirania plena de Catalunya, d’altra manera seria impossible la seva concreció. També és explícit que dins del procés constituent s’ha integrat, com a part d’un tot ampli i divers, una corrent que prové de la cultura política el republicanisme federal de caràcter Pi Margallià. Una opinió que partint de la sobirania plena del país en forma d’una república catalana, no nega la possibilitat de partir d’aquesta mateixa sobirania prèvia per iniciar una dinàmica federal ibèrica en un futur indeterminat. Però el debat va més enllà d’això i no és tan elaborat políticament. Dins de les assemblees del procés s’ha fet explícit, especialment a l’àrea metropolitana, un debat entre aquells que es declaren explícitament independentistes i aquells que no es veuen a si mateixos dins d’aquesta corrent. El debat és en aquest sentit intens, tant com intensa és aquesta divergència social, cultural i política, però és un debat que arriba a un terreny comú. El terreny compartit, la possibilitat d’una terra compartida, no és altra que la definició i la possibilitat d’un model de vida diferent, d’un procés constituent que permeti als de baix definir el país on volen viure. En origen, molt abans de la definició dels projectes nacionals propis del darrer terç del segle XIX, l’espai comú tampoc era altra cosa que això. La pàtria, la seva proclamació i la seva defensa davant de qualsevol invasor, no feia referència a un territori concret, sinó a una forma de vida pròpia que es trobava en un territori sense fronteres clares. I és precisament en aquest camp on es produeix el diàleg i la transacció entre els sectors clarament independentistes i aquells que no es troben representats en aquest projecte polític i nacional. És precisament en aquest espai on es produeix la transacció i l’articulació d’un projecte divers i comú alhora. Això fa que alguns es posin les mans al cap, car per aquests la nació no és producte d’un pacte social, sinó una prioritat prèvia al propi pacte, per altres, entre els que em compto, els països que val la pena construir, són precisament els que parteixen del debat sobre el model de vida, ja que explicita o implícitament tot país es funda sobre una configuració social determinada. Realitat i debat que s’està vivint en l’espai del Procés Constituent com, crec, no s’està donant en cap altre espai. Aquest debat per significatiu i mil altres més mostren una potencialitat de confluència de també mil formes d’entendre la vida i la política i d’una necessitat comuna: reprendre el control sobre les nostres pròpies vides. El que ara no està en les nostres mans ha de retornar a elles. 

    S’ha argüit, i no sense poderoses raons, que la proposta d’un procés constituent parteix d’una irrealitat concreta, entre totes les possibles irrealitats que sempre hi ha en qualsevol proposta que parteix del que no és per anar cap el que es vol ser.  Aquesta no és altra que l’actual correlació de forces, clarament desfavorable a qualsevol intent d’iniciar un procés constituent a favor dels sectors populars. I és cert, després d’anys de retallades, d’imposicions, de pèrdua de drets conquerits en batalles que s’enfonsen en el cor dels segles, sembla més factible articular la defensa del que tenim que no la proposta del que volem. Però és cert en estàtic. En estàtic hem perdut, en estàtic no ens queda altre cosa que maldar per resistir. Tot això és veritat en estàtic, no ho és en la dinàmica. En la dinàmica, i això s’està demostrant en cada presentació i en cada assemblea, la gent que hi participa vol parlar precisament d’allò que volem, i no tan sols de com resistim; en la dinàmica la gent es vol agrupar a l’entorn de l’esperança en el futur i, sobretot, vol poder lluitar per ella. La correlació de forces no és una realitat matemàtica estable, si és alguna cosa és precisament dinàmica, i en ella allò pel qual la gent vol agrupar-se, participar i, finalment, lluitar, també esdevé un nou factor capaç de transformar el pes i les mesures de la resta de factors presents en la realitat social.

    Mentre el sistema polític català dona voltes sobre si mateix, cada cop més ràpidament cada cop amb una cadència reiterativa més esgotadora, entre els seus dos eixos tradicionals –el nacional, el social–, per sota el tercer eix pren forma. Un eix que entén el sistema en la seva globalitat, no només la forma que ha de tenir la seva organització institucional o les polítiques socials que s’han de fer, com el problema i la seva transformació com la solució. I és precisament en aquest espai on la proposta del procés constituent s’està desenvolupant, no com una proposta reclosa en si mateixa amb voluntat d’adquirir poder polític, sinó com una proposta oberta que té com a primer objectiu ajudar a articular una nova hegemonia social, cultural i política per poder construir les eines que transformin el poder. Tot això amb una velocitat de creuer que el fa estar obert a infitud de possibilitats evolutives i que alhora té uns reptes per davant immensos. I és cert, haurà d’arribar a un moment d’una major definició i articulació, un moment d’assentament i de preparació, on haurà de combinar formes d’articulació organitzativa de les assemblees de caràcter horitzontal i a la vegada obertes a la societat. Alhora el procés de participació en l’articulació d’una nova hegemonia, haurà d’anar acompanyada d’un major grau de definició estratègica i de continguts sectorials (quins models econòmics, quins models educatius, quins models polítics…). Tot plegat d’una gran complexitat i també d’una gran necessitat de creativitat per intentar posar-nos a l’altura dels reptes dels nostres temps.

    És aviat per saber-ne la sort final, però els principis ja han sacsejat, encara només sigui una mica, la realitat del debat polític del país. Un principis que han tingut com a eix bàsic la voluntat, de nou, de ser majoria, la voluntat, de nou, de fer que el nombre dels nostres membres sigui il·limitat, la voluntat, de nou, de dir que nosaltres no som les classes subalternes, sinó la representació de la majoria i per tant no volem conformar una assemblea només nacional, sinó una assemblea constituent, la voluntat, de nou, de dir que hi ha un 99% d’on poden sorgir el nous subjectes “surgidos de la desafección” no per encarar una reforma, sinó per construir la ruptura.

  5. lejarza said

    Un miler de persones assisteixen a la jornada de debat programàtic del Procés Constituent
    ACN
    El moviment impulsat per Arcadi Oliveras i Teresa Forcades ha omplert el col·legi La Salle Bonanova de Barcelona
    La jornada de diàleg s’ha organitzat a través de 250 diàlegs múltiples en 5 hores a partir dels temes que han proposat els mateixos assistents a la jornada al voltant dels 10 punts del Manifest.

    Recull de premsa díalegs múltiples 14 de Juliol
    15/07/2013
    Vilaweb: Un miler de persones participen a la jornada de debat programàtic del Procés Constituent
    http://www.vilaweb.cat/noticia/4133763/20130714/miler-persones-participen-jornada-debat-programatic-proces-constituent.html
     
    Agència Catalana de Notícies (ACN) i Ara: Un miler de persones assisteixen a la jornada de debat programàtic del Procés Constituent
    http://www.ara.cat/politica/Teresa_Forcades-Arcadi_Oliveres-Proces_Constituent_0_955704635.html
     
    Agència Catalana de Notícies (ACN) i 3/24 (notícia en text): Un miler de persones assisteixen a la jornada de debat programàtic del Procés Constituent
    http://www.324.cat/noticia/2149949/politica/Un-miler-de-persones-assisteixen-a-la-jornada-de-debat-programatic-del-Proces-Constituent
     
    BTV Notícies: Debat sobre el manifest del Procés Constituent
    http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/14/debat-sobre-el-manifest-del-proces-constituent/
     
    Público: Domingo constituyente para el proceso de Forcades y Oliveres
    http://www.publico.es/458904/domingo-constituyente-para-el-proceso-de-forcades-y-oliveres

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  6. lejarza said

    Assemblea sectorial de Sanitat del Procés Constituent. Que no ens robin la salut!
    Convocatòria de la primera assemblea sectorial de sanitat del Procés Constituent que tindrà lloc el dilluns 22 de juliol a les 19:30h al Pati Limona (c/ del Regomir 3; L4-Jaume I) de Barcelona. L’objectiu d’aquesta assemblea és reunir a totes les persones del Procés Constituent que desitgin impulsar un treball sectorial en l’àmbit de la sanitat, en defensa d’una sanitat pública i de qualitat. Animem a usuaris/es i a professionals del sector a participar en aquesta primera trobada sectorial de la sanitat ja que, com tots i totes en som conscients, la sanitat pública està en el punt de mira de les empreses privades que busquen fer negoci amb la nostra salut i privar-nos d’un dret fonamental com aquest. pots escriure a:sanitat@procesconstituent.cat

  7. lejarza said

    Assemblea sectorial d’Ensenyament del Procés Constituent
    Convocatòria de la primera assemblea sectorial d’ensenyament del Procés Constituent que tindrà lloc el dilluns 22 de juliol a les 19:00h a la Sala d’actes de les Cotxeres de Sants (entrada per c/ Olzinelles i Pl. de Sants; L1-L5 Plaça de Sants) de Barcelona. L’objectiu d’aquesta assemblea és reunir a totes les persones del Procés Constituent que formen part de la comunitat educativa (mestres, professors/es, pares i mares, alumnes…) de primària i secundària i que volen realitzar un treball sectorial en l’àmbit de l’ensenyament. L’ensenyament públic és un dels pilars i fonaments de qualsevol societat i ha estat un dels sectors més colpejats per les retallades i les polítiques d’austeritat. Per això considerem molt important començar a articular el treball sectorial d’ensenyament del Procés Constituent.
    pots escriure a: ensenyament@procesconstituent.cat

  8. lejarza said

    Acta de la tercera assemblea del Procés Constituent Garrotxa (08/07/13)
    Lloc: Sala d’Actes de l’Hospici Olot
    Hora: 19:30

    Hi assisteixen: Alba Serra, Albert Banti, Assumpta Morros, Carles Carbonell, Conxi Mayo Juanola, Dolors Ros, Encarna Sanchez, Elena Adelantado, Ferran, Francesc Moreno Sanchez, Francesca Herrero, Joan Altes Capella, Joan Asin Prades, Joaquim Llagostera, Josep Calm, Josep Rull Planaguma, Juan R. Lejarza, Juanjo Salas, Julia Turrado, Luis Jiménez, Luis Gonzalez, Llorenç Planaguma, Manel Martínez, Margarita Perez, Maria Rosa Turrado, Martí Lleixà, Miquel Font Pujol, Miquel Tort Santos, Pepita Orriols, Pere Bahí, Sara Rodriguez, Silvia Molera, Tomas Costa, Xavier Garcia,
    S’excusen: Jordi Gasulla, Ester Canal, Marina Planas.

    Ordre del dia:
    1. Aprovació de l’acta anterior
    2. Jornada de debat del dia 07 juliol a Barcelona
    3. Presentació idees de Comissió Extensió
    4. Presentació idees de Comissió Difusió
    5. Jornada de diàlegs múltiples del dia 14 juliol a Barcelona
    6. Propera reunió
    Acta:
    1. Aprovació de l’acta anterior

    S’aprova l’acta anterior sense cap esmena.
    Es demana un moderador de l’assemblea s’ofereix Luis Jiménez, també algú que faci l’acta s’ofereix Martí Lleixà.
    Es demana emplenar un full amb els assistents i els que ho desitgin posin el seu num. de telèfon per millorar la coordinació de les comissions.

    2. Jornada de debat del dia 07 juliol a Barcelona

    La Francesca Herrero – ens explica que en la jornada del diumenge 07 juliol eren 250 persones que es varen dividir en diversos grups de debat. Ella va participar en un debat del tema finances . Comenta que les aportacions que han anat fent les adherits al moviment fins al dia d’avui a suposat un import de 41.000€ que estan en un compte del Triodos banc . Encara estan legalitzant el NIF de l’associació per aquest motiu el compte no és plenament operatiu, per axó s’obrirà un segon compte en l’associació d’enginyers per les despeses del dia a dia.
    Ø  Es proposa una total autonomia econòmica de les associacions comarcals
    Ø  Es podran demanar diners a la central per activitats concretes, presentant pressupost i memòria de l’activitat.
    En Luis González ens explica el funcionament general de la jornada de debat , els participants varen proposar temes diversos, desprès es varen dividir en 20 sales per tractar dels temes proposats. Es tracta de debats oberts on cadascú dona la seva opinió i no cal arribar a cap conclusió, solament es tracta de tractar els temes obertament i acostumar-nos a treballar / debatre en assemblea. Comenta també :
    Ø  Tresa Forcades va explicar que fins ara les presentacions han estat dirigides a les diverses comarques de Catalunya. Ara es volen fer presentacions sectorials dirigides a col·lectius concrets : estudiants, sindicats, etc.
    Ø  El proper dia 14 és pensa repetir l’experiència de jornades de debat, aquest cop amb 1.000 persones i 50 sales per debatre els 10 punts del manifest del Procés constituent, (informació ampliada en el punt 5 d’aquesta acta)
    Ø  S’ha decidit participar en la cadena humana del 11 setembre, és parlarà com Procés constituent estarà representat en algun indret notori.
    Ø  Dia 13 octubre es pensa fer un acte global a la Plaça Catalunya de BCN.
     informa que el proper dia 7 de juliol hi ha una trobada a Barcelona per coordinar els nuclis que s’estan creant per al Procés Constituent.

    3. Presentació idees de Comissió Extensió

    Formada per :Encarna Sánchez, Alba Serra, Luis Jiménez, Xavier Garcia, Luis González.
    Dedicada als temes de : recollida de signatures, dels actes i/o debats públics, etc.
    Alba Serra : ens explica les idees que han treballat en la reunió de la comissió :
    Ø  Cal realitzar la difusió personal a persones conegudes
    Ø  Proposen realitzar una parada setmanal per recollida de signatures d’adhesió.
    Ø  Sol·licitar una parada a la fira de Sant Lluch per el pro
    Ø  Realitzar presentacions a les diverses entitats de la Garrotxa com : associacions de veïns, sindicats, empreses grans de la comarca, etc.
    Ø  Donar publicitat dels actes organitzats a la premsa local, comarcal, etc
    Ana Rodríguez: Presenta una iniciativa de fer 10 llibretes, una per cada punt del manifest de Procés Constituent, amb algunes cites d’introducció i totes les fulles en blanc. Es pretén que passin de ma en ma perquè tothom que vulgui pugui opinar i aportar idees i opinions. Ella te un taller d’edició i ofereix fer les llibretes gratuïtament.
    Luis Jiménez: Proposa fer alguna assemblea en algun local d’associació de veïns, per descentralitzar i facilitar la participació de la gent d’aquell barri.

    4. Presentació idees de Comissió Difusió
    Formada per :Sílvia Molera, Pep Calm, Jordi Gasulla, Laura Carballés 

    Dedicada als temes de: premsa, xarxes socials i difusió en general. Aquesta comissió hauria de redactar una proposta comunicativa per donar a conèixer el Procés Constituent i fer-lo créixer a la Garrotxa.
    Pep Calm: Ens llegeix la pluja d’idees de les iniciatives que varen parlar en la seva comissió. Moltes son semblants a la comissió anterior.
    Joan Asin : Proposa fer pins amb anagrama del Procés Constituent.
    Francesc Moreno : Proposa la fusió de les dues comissions. També ofereix el seu estudi de gravació per si cal gravar algun tema promocional.
    Luis González : Comenta que els objectius de difusió comentats a BCN són : Consolidar les assemblees / arribar a 100.000 persones adherides a Procés Constituent.
    Luis Jiménez: Proposa votar – Unificació de les dues comissions – Aprovat per unanimitat
    Realització idea de les 10 llibretes – aprovat per majoria absoluta ( – 2 vots)
    Luis González : Comenta l’idea de realitzar una gran presentació publica amb acte multitudinari a BCN el dia 13 octubre. Llavors es comenta que seria ideal poder fer un acte a la nostra comarca abans d’aquesta data ( que no coincideixi amb la festa de la ANC del 05 octubre).
    Es veu complicat doncs tenim la setmana festes del Tura, tindria que ser a final setembre.
    Llorenç Planagumà : proposa crear una comissió per l’organització del acte. No es concreta i decidim de fer la més endavant quan sapiguem que es vol fer.
    Xevi Garcia: proposa que s’enviï l’ informació que és diposi abans de les assemblees per e-mail , axó permetrà guanyar temps, si hem llegit abans de que parlarem.
    Alba Serra : llegeix una proposta de presentació per e-mail de Procés Constituent per fer mailing.

    5. Jornada de diàlegs múltiples del dia 14 juliol a Barcelona

    En Luis González informa que el proper dia 14 de juliol hi ha una jornada de diàleg i reflexió a Barcelona sobre els punts programàtics del Manifest per a la convocatòria d’un Procés Constituent a Catalunya .
    La trobada és participativa i es oberta a tothom , a través de 250 diàlegs múltiples en 5 hores a partir dels temes que proposin els mateixos assistents a la jornada al voltant dels 10 punts del Manifest. Es vol assajar un mètode per compartir opinions i visions diverses.
    Per inscriure’s a la trobada, cal emplenar el formulari d’inscripció entrant en aquest enllaç (www.procesconstituent.cat/dialegs1407) fins el DIJOUS 11 de juliol.
    Comentat a l’assemblea confirmen la seva assistència : Carles Carbonell, Xevi Garcia i Sara Rodríguez – desprès per e-mail també Josep M Humet,

    6. Propera reunió

    Es crea un debat si canviant el dia de la reunió facilitaria que vingués altra gent que no ha vingut fins ara. Finalment és proposa de mantenir el dilluns de moment i enquestar a tots els adherits al  Procés Constituent de la Garrotxa via e-mail quin dia prefereixen per realitzar les assemblees (pot ser més d’un alternativament)
    Dilluns, 22 de juliol de 2013, a les 19:30h a la Sala d’Actes de l’Hospici

    7. Recollida diners final de l’assemblea
    Al final de l’assemblea d’avui el la caixa dipositada s’ha realitzat una recol·lecta voluntària on  s’han recollit 110,40 €.
    Comissió d’Economia : Carles Carbonell, Maria Rosa Turrado, Juanjo Salas.
    Se li donen 50 € a Luis González per pagar el deute pendent de l’equip de so utilitzat en la presentació del Procés Constituent a Olot.                En Juanjo Salas s’encarrega de guardar el saldo restant final de 60,40 €.
     
    S’aixeca la sessió a les 21,30 hores del dilluns 08 juliol 2013.

  9. lejarza said

    El Proceso Constituyente a debate

    Manel Ros
    Periódico En lucha / Diari En lluita

    En este artículo hablamos con varias personas de base sobre el proceso constituyente y su visión sobre por qué se tiene que construir y quiénes deben ser los agentes políticos que lo impulsen

    Si hay un debate que hoy en día está en boca de casi todos los movimientos sociales y políticos, éste es sin duda el debate sobre el proceso destituyente y, al mismo tiempo, constituyente. La irrupción del movimiento del 15M, junto con la crisis del bipartidismo, cada vez más pronunciada, ha dejado a la vista de todo el mundo el parche que supuso la imposición de la Constitución del 78.
    Pero ¿por qué es necesario un proceso constituyente (PC) y en qué consistirá hoy en día? Para Carolina Pulido, de la PAH Madrid, el proceso constituyente de 1978 está falto de legitimidad, “fue una constitución que respondió sólo a intereses partidistas y que no fue refrendada por una amplia mayoría”. Sam Robson, profesor y miembro de En lucha y la CGT, cree que el neoliberalismo está aceptado “por todos los principales agentes políticos” y por eso es necesario un PC.

    Raul Robles, activista de Alternativa Unidad Popular Asamblearia de Alcorcón, afirma que el sistema capitalista ha llegado a su techo y “debería transformarse en otra cosa, por el bien del 99%”. Para este activista la economía de la península debe acometer “una transformación de fondo y cambiar de paradigma”. En este sentido Lluís Ravell, presidente de la Asociación de Vecinos y Vecinas de Barcelona (FAVB), cree que en pocos años puede quedar definida “una correlación de fuerzas fundamental entre las clases sociales, capaz de perdurar durante décadas”. Por lo tanto, para el presidente de la FAVB de esta crisis saldremos “dando un salto adelante en la democracia y la justicia social” o bien sufriendo “un retroceso secular en las condiciones del pueblo”.

    El rol que deben jugar las candidaturas y partidos políticos también es motivo de debate. Para Luis Ravell, el PC debe permitir y fundamentar “la articulación de una izquierda bastante amplia y plural como para convertirse en hegemónica”. Pero Ravell tiene una cosa muy clara: el programa del cambio no surgirá de un debate académico, “no será el resultado de la elucubración de una vanguardia ilustrada”, sino que será indispensable “que miles y miles de hombres y mujeres sean auténticos sujetos políticos”.

    Federico Noriega, activista en diferentes movimientos sociales y en el grupo por un Proceso Constituyente en Sevilla, cree que es necesario cambiar la Constitución española de principio a fin, “más cuando cualquier cambio está absolutamente blindado por los partidos mayoritarios-gobernantes, que además nos han traído hasta esta situación”. Para Patricia Ruiz Pérez, profesora de secundaria y activista en la Redverde, un proceso constituyente se hace necesario e imprescindible “para reapropiarnos del concepto de democracia en toda su dimensión”. Dadas las circunstancias actuales, “es necesario un empoderamiento para hacer real el sentido originario”. Marta Castillo, de En lucha y el SAT, cree que es necesario un PC como primer paso para garantizar una legitimidad democrática de las instituciones, “que en este momento no existe en el Estado español”. Consistiría, según la activista sevillana, en crear una nueva Constitución “que responda a las necesidades actuales”.

    Impulsar el proceso
    Seguramente una de las preguntas que traerá más debate durante el proceso será la manera como se debe llevar a cabo y qué agentes sociales y políticos lo deben impulsar. Jose Ignacio Aguilar, activista por un vivienda digna en Sevilla, imagina una combinación abierta y en la medida de lo posible coordinada “de acciones de resistencia, de sabotaje, de desobediencia, de construcción de espacios vitales autónomos, de movilización masiva, de transformación cultural y de formalización de la legitimación democrática”.

    Para Marta Castillo es esencial que esté impulsado y liderado desde abajo y buscar los medios para garantizar la mayor participación del pueblo a lo largo de todo el proceso constituyente. Las personas que participen deben ser “gente a pie de calle, trabajadores y trabajadoras de distintos sectores, estudiantes, inmigrantes, personas de distintas edades y colectivos, etc.”. Carolina Pulido cree que para desarrollar el PC debemos tener en mente referentes que pueden servir de modelo, “como es el caso de Venezuela”. Pero para ella lo principal es iniciar “un referéndum consultivo donde la ciudadanía se pronuncie sobre la convocatoria de una Asamblea constituyente”.

    Alex Pérez Santiago, miembro de En Construcción, colectivo de la Comunidad de Madrid que trabaja dentro de IU, cree que el acuerdo debería cerrar algunos puntos inasumibles para el sistema: “Impago de la deuda, referéndum de la monarquía, derechos de los pueblos, etc.”. A partir de ahí, el resto del programa, metodología, pasos y tiempos están a debate. Así como con los participantes: “Todos los sujetos y actores deben asumir en qué nos hemos puesto de acuerdo y en qué no” y la presencia de algunos “no puede ser motivo de veto para otros. Es necesario conciencia del momento, generosidad y ambición”. Pérez Santiago comenta que ya hay amplios sectores movilizados y organizados de la sociedad “mostrando que no tenemos nada que ver con la clase política actual”. Afirma que trabajan, tanto fuera como dentro de IU, para impulsar una alianza de izquierdas y movimientos sociales con su vertiente electoral, apoyada en una “movilización sostenida, creando red y movimientos populares”, para impulsar lo que llama un “cambio inevitable”.

    Anna Royo, activista en Hospitalet y miembro de En lluita, también piensa que el PC debe estar impulsado desde la base. Las personas que lo lleven a cabo no pueden ser “meramente ejecutoras o consumidoras”. Por ello son necesarios durante todo el proceso espacios críticos de reflexión y debate “en donde llegar a extraer consensos de mínimos”. Por su parte, Raul Robles cree que una coalición de candidaturas al parlamento estatal de Unidad Popular, que incluya la izquierda transformadora y la izquierda transformadora independentista, si “obtiene un gran apoyo electoral “al tiempo hay una fuerte resistencia a la calle, podría convertirse en el comienzo de un Proceso Constituyente. Pero para que esto suceda Robles cree que se debe conseguir que “el 99% se sienta identificado con estas propuestas de cambio”.

    Federico Noriega ha sido testigo de como durante estos últimos meses se han adelantado debates muy interesantes en las plazas, calles, foros, revistas, etc. Los debates han girado en torno a qué democracia se quiere llegar y sobre todo “la que no queremos”, dice Noriega. “Sin darnos cuenta hemos avanzado mucho desde el 15M”. Las ágoras populares se han convertido “en ágoras constituyentes”. Noriega cree que se han de unir en un proceso de ruptura democrática todos los movimientos sociales y partidos en una alianza “más allá del debate izquierda-derecha”. El Proceso debe ser lo más abierto posible y se deben sumar también “unas medidas antineoliberales de mínimos”. Con una mayoría en los parlamentos Noriega cree que se podría convocar “una Asamblea Constituyente, disolver Las Cortes y realizar un referéndum para empoderar al pueblo”.

    Sam Robson, por su parte, ve un problema cuando se habla de este tema y es que “a veces se plantea un proceso constituyente como un atajo, una alternativa fácil para llegar a un cambio profundo, como si fuera posible hacerlo en un vacío político”. Robson cree que se debe dejar claro que un proceso constituyente no será posible sin un aumento muy importante de las luchas fuera de las instituciones. “Está bien hablar de estas cosas porque es importante analizar dónde estamos y a dónde queremos llegar, pero a corto y medio plazo tenemos una tarea muy urgente”. Esa tarea no es otra que la de “forjar la unidad y las herramientas necesarias para defendernos como clase frente los ataques constantes que estamos sufriendo”.

    El Proceso Constituyente en Catalunya
    En Catalunya, si hay un proyecto de PC que está llevando debate, éste es el que han impulsado Arcadi Oliveres, profesor de Economía en la UAB de Barcelona, y Teresa Forcades, médica, teóloga y monja benedictina. A través de estas dos personas, muy destacadas dentro de los movimientos sociales catalanes, se está desarrollando un amplio movimiento que está llamando la atención de miles de persones con actos públicos y presentaciones por toda Catalunya.

    Este Procés Constituent concretamente se basa en diez puntos muy concretos que incluyen entre otras propuestas la expropiación de la banca privada y que se convierta en pública, democracia participativa y radical y contra los recortes y las privatizaciones, entre otros.

    Para Xavier Domenech, profesor de Historia en la UAB, la propuesta de Forcades y Oliveres tiene dos potencialidades. Por un lado anima desde una nueva latitud el debate sobre la necesidad de articular un frente de izquierdas. Y la segunda, la constitución de un movimiento político que si se despliega “espero que traiga muchas sorpresas más allá de los espacios políticos tradicionales”. Domenech es taxativo cuando dice que estamos en un momento de aprendizaje y que no cree que “nadie esté en condiciones de dar lecciones a nadie en este sentido y, por lo tanto, no nos queda sino abrirnos, confluir y aprender”.

    Anna Gabriel, miembro de la CUP, no tiene muy claro si lo que se está proponiendo es un PC en sí mismo o la voluntad de que lo sea, pero coincide en creer también “que no es todavía una fórmula cerrada”. En este sentido para Gabriel es un motivo de celebración el hecho de que crezca la perspectiva de la construcción “de la unidad popular como motor de cambio”. Regina Martínez, activista social y de En lluita, considera por su parte que es una propuesta muy necesaria y que “abre una gran oportunidad”, pero para no desaprovecharla debe hacerse “con toda la amplitud y cuidado que se merece”. Para ello cree que se deben tener dos puntos muy claros: evitar el sectarismo hacia la propuesta por la ideología (religiosa o política) de las personas que lo impulsan: “Será un frente amplio y diverso, o no será”; y que nadie debe predominar ni erigirse como la punta de lanza del proceso: “O hay un liderazgo colectivo y plural, o será una oportunidad perdida”. Lo que tiene claro es que sin la fuerza orgánica de las y los activistas que llevan tiempo construyendo resistencias desde diferentes visiones y ámbitos “será un esqueleto débil” que como mucho se podría sostener “con un proceso electoral que en sí mismo no cambiará nada”.

    Jesús Manuel Granado, activista social en Palma nos aporta la visión desde los Països Catalans: “Parece una iniciativa interesante que intenta implicar al máximo de organizaciones”. El activista de Palma cree que permite la participación individual “sin pertenencia a ningún grupo”. A Granado le gusta que se eviten esquemas pasados y que por encima de todo priorice “las personas antes que el capital. Si no seguimos características como éstas volveremos a caer en el mismo problema que tenemos ahora con la constitución vigente”.

    Manel Ros (@manelrosalvador) es militante de En lluita / En lucha

  10. lejarza said

    Acta de la quarta assemblea del Procés Constituent Garrotxa (22/07/13)
    Lloc: Sala d’Actes de l’Hospici
    Hora: 19:30

    Hi assisteixen: Alba Serra, Albert Banti, , Albert Nogue Font, Anna Mª Herrero, Anna Rodriguez Molins, Arlette Mana, Assumpta Morros, Carles Carbonell, Carme Bosch, Carme Busquets, Carme Senpau, Chus Penas, Dolors Ros, Encarna Sanchez, Elena Adelantado, Ferran Bravo, Francesca Herrero, Joan Altes Capella, Joan Pelaez, Joaquim Monturiol, Josep Calm, Jordi Méndez Badosa, Juan R. Lejarza, Juanjo Salas, Julia Turrado, Llorenç Planaguma, Manel Compte, Manel Martínez, Maria Carme Muntada, Maria Estrella Arbat, Maria Rosa Turrado, Marina Planas, Martí Lleixà, Miquel Aulina, Montse Navarro, Pepita Orriols, Ramon Mateu, Rosa Pujolar, Sara Rodriguez, Tatiana Stankovic, Vicenç Gibert, Xavier Bartolome, Xavier Caceres , Xavier Garcia, Xavier Planagumà. Total 44 persones.

    S’excusen: Bibiana Rubio Costa, Bosco Plans, Coral Barcons, Francesc Moreno Sanchez ,Jordi Gasulla, Luis Jiménez, Luis Gonzalez, Miquel Macias Arau , Rut Miralles ,Rufo Bellon,
    Ordre del dia:
    1. Aprovació de l’acta anterior
    2. Jornada de diàlegs múltiples del dia 14 juliol a Barcelona
    3. Presentació idees de Comissió Difusió
    4. Altres.
    5. Propera reunió
    Acta:
    1. Aprovació de l’acta anterior

    S’aprova l’acta anterior sense cap esmena.
    Martí Lleixà s’ofereix a fer l’acta, comenta el funcionament provisional dels grups de mail de contacte .
    El mail general de difusió és fa des de BCN amb l’adreça : garrotxa@procesconstituent .cat – des de on s’envia l’ informació a totes les persones adherides al moviment de la Garrotxa. Ens informen des de BCN que actualment els nombre d’ adherits a la Garrotxa es de 420 persones. També existeix un grup de mail igual per 17 comarques de Catalunya, s’anirà fent la resta a mida que es vagin demanant ( veure llistat en Informe comisió de comunicació del dia 07 juliol pagines 6 i 7 – enviat per Jordi Gasulla). També tenim un segon grup de mail local creat al googlegrups solament amb les persones que hem assistit a les assemblees locals i hem donat el mail.
    S’està treballant per millorar la coordinació de Catalunya des de BCN i a final de juliol estarà tot molt més lligat. –Comenta que s’ha passat des de aquest mail el passat divendres l’enquesta per indicar preferència del dia a realitzar les assemblees, solament han contestat per e-mail 10 persones , es passa en ma un llistat per convidar als assistent a respondre. També és convida als nous assistents que ho desitgin posin les seves dades (varen ser un total de 16 persones).
    Es demana un moderador de l’assemblea s’ofereix Xavier Garcia.
    2. Jornada de diàlegs múltiples del dia 14 juliol a Barcelona
    Finalment varen assistir a les jornades 7 persones de la Garrotxa + 1 de Pla del estany. És demana als participants ens expliquin com va anar.
    En Pep Calm – ens explica que en la jornada del diumenge 14 juliol eren unes 700 persones d’arreu de Catalunya. La proposta era debatre sobre els 10 punts del manifest, qualsevol participant podria proposar un debat sobre un punt, convidava a una hora concreta a parlar d’un punt. Els debats es convidava a dialogar, aportant cadascú les seves opinions, sense pretendre arribar a cap conclusió, és podia abandonar el diàleg quan un volia. La persona que havia proposat el diàleg tenia que fer de moderador i fer un resum del que s’havia parlat. Es varen realitzar uns 150 grups/diàlegs diferents.

    Xavier Planagumá : Comenta també l’esperit dels diàlegs, que eren totalment lliures. Que tot plegat és una progressió per fer participar cada cop a més gent, les jornades del dia 07 era per 250 persones les del dia 14 estaven pensades per unes 1.000 i el dia 13 octubre a la Plaça Catalunya es pretén que els diàlegs siguin amb milers de participants.
    Va remarcar 4 punts que va explicar la Tresa Forcades que condicionaven els diàlegs i la situació actual:
    Subjectivitat política
    Diversitat de veus
    Sentit d’urgència
    Estem fent una revolució.

    Carles Carbonell : Comenta també l’esperit viscut de la diversitat i llibertat de diàlegs. També que en les jornades va veure poca gent jove de menys de 30 anys i també a la nostra assemblea de la Garrotxa i proposa que és faci algun acte enfocat al jovent per presentar el Procés constituent.

    Rosa Ros : Pensa que també necessita aprofundir en els 10 punts del manifest i proposa de fer els diàlegs a nivell comarcal en la nostra assemblea de la Garrotxa.
    Martí Lleixà : Proposa de fer-ho separat, dedicar una assemblea a les informacions globals i de coordinació i una altra a dialogar sobre els manifest del Procés constituent.
    Joan Altes : Defensa que les assemblees son poc participatives, que podem fer una primera part amb els temes organitzatius i una segona a fer grups i parlar sobre un dels punts del manifest.

    Es genera una sèrie d’intervencions defensant les dues idees, on participa molta gent.
    Es parla també d’obrir un for Internet per opinar sense ser presencial.
    Pep Calm / Xavier Planagumà : Recorden que les reflexions dels diàlegs del passat dia 14 és resumiran i es penjaran a la web del Procés constituent perquè serveixin de base precisament per continuar els diàlegs arreu del país.

    Finalment es vota i l’assemblea decideix per amplia majoria, que a partir de la propera assemblea és farà una primera part organitzativa i una segona de diàlegs. Xavier Planagumà proposa una comissió per preparar el diàleg, abans de la propera assemblea s’ofereixen : Xavier Planagumà / Pep Calm / Carles Carbonell

    Sara Rodríguez : Comenta la proposta enviada per Rufo Bellon al mail de l’assemblea de la Garrotxa per recollir signatures per garantir una renda mínima a tots els ciutadans de Catalunya , com diu l’article 24.3 del Estatut de Catalunya.
    3. Presentació idees de Comissió Difusió

    Formada per :Encarna Sánchez, Alba Serra, Luis Jiménez, Xavier Garcia, Luis González. Sílvia Molera, Pep Calm, Jordi Gasulla, Laura Carballés, Cesc Moreno
    Dedicada als temes de : recollida de signatures, dels actes i/o debats públics, premsa, xarxes socials i difusió en general , etc.
    Alba Serra : ens explica que s’han reunit el passat dia 15 i ens comenta els diferents punts treballats. Remarcar :
    – varen parlar de donar la benvinguda a les persones noves que assisteixin a les assemblees
    – S’ha enviat un mail de presentació de l’assemblea a tots els adherits.
    – S’ha fet un comunicat de premsa d’aquesta assemblea – per axó han vingut el Garrotxí a filmar l’inici de l’assemblea , ho podeu veure al enllaç : http://www.elgarrotxi.cat/video-el-proces-constituent-a-la-garrotxa-es-consolida/
    >>>>>>>>>>>> Veure l’annex 01 amb l’acta complerta de la comissió al final del acta .
    Ana Rodríguez : Ha realitzat les llibretes al seu taller d’edició – Explica el funcionament per la gent que no estava en l’anterior assemblea. Es pretén arribar a la gent que no te costum de participar a Internet. Cada llibreta correspon a un dels punts del manifest del Procés constituent. Desprès d’una breu introducció amb 4 frases , la llibreta està buida i es convida a la tothom que vulgui que opini sobre el punt. Cal que la gent la passi a coneguts i familiars i és passi de ma en ma …. és recolliran el dia 21 setembre. Es reparteixen les llibretes entre els assistents a l’assemblea .
    Encarna Sánchez : En absència de les dus persones de la subcomissió Internet , ens llegeix la llista d’accions a realitzar que trobareu en l’annex 02 al final del acta.
    Alba Serra : continua amb altres propostes que estan parlant per donar a conèixer Procés constituent a la Garrotxa : Vídeo , presentacions , Streaming , dinar popular …….. es comenta que les dates son complicades i segurament caldrà fer l’acte de presentació desprès del 13 octubre quan es farà l’acte global de tot Catalunya a BCN , tot i que seria desitjable poder fer-lo abans.
    Francesca Herrero : ens recorda la proposta per participar en la fira d’entitats per Sant lluc, doncs cal demanar-ho immediatament es debat si seria adequat o no fer-ho. Es vota i l’assemblea decideix per amplia majoria demanar la participació.
    4. Altres
    Es parla de la possibilitat de fer l’assemblea en altres pobles i o locals , es demana opinió sobre locals alternatius a Olot ….. es realitza el recompte de vots de l’enquesta per indicar preferència del dia a realitzar les assemblees.
    Resultat :
    dilluns = 24
    Dimarts = 32
    Dimecres =31
    Dijous =27
    Divendres =20
    Dissabte =17
    5. Propera reunió
    Dimarts, 06 d’agost de 2013, a les 19:30h a la Sala d’Actes de l’Hospici
    6. Recollida diners final de l’assemblea
    Comissió d’Economia : Carles Carbonell, Maria Rosa Turrado, Juanjo Salas.
    Tal com es va acordar al final de l’assemblea d’avui el la caixa dipositada s’ha realitzat una recol·lecta voluntària on s’han recollit 69,96 €. El estat de comptes queda així :

    Fecha:
    Concepto:
    Entrada:
    Salida:
    Total:
    Receptor:
    Recibo

    08/julio/2013
    Donativos Asamblea.
    110,40 €

    110,40 €

    08/Julio/2013
    Pago alquiler sonido presentacion

    50,00 €
    60,40 €
    Luis Gonzalez

    22/Julio/2013
    Donativos Asamblea.
    69,96 €

    130,36 €

    22/Julio/2013
    Pago Libretas Puntos delProces

    26,29 €
    104,07 €
    Arques Copies
    si

    S’aixeca la sessió a les 21,05 hores del dilluns 22 juliol 2013.

    Annex 01 :

    COMISSIÓ DIFUSIÓ (FUSIÓ COMISSIONS)
    15/07/2013 19:00
    Assistents: Encarna Sanchez, Pep Calm, Cesc Moreno, Xevi Garcia, Laura Carballes, Silvia Molera, Joan Altes, Anna Rodriguez, Sara Rodriguez, Alba Serra
    Excusats: Luis Gonzalez, Lluis Jimenez, Jordi Gasulla.

    S’explica que a la pàgina web del procés constituent es penjaran uns vídeos per a explicar el procés i fer difusió
    Es proposa que en la propera assemblea (o en totes) es doni la benvinguda a les persones que hem convidat i vénen per primera vegada.
    Partim del mapa conceptual que ha realitzat la Silvia amb totes les propostes de les dues comissions prèvies a la fusió.
    Propostes concretes
    Llibreta: repartir-la, veure com funciona. Es proposa convocar una roda de premsa per anunciar que es fa.
    Creació subcomissió internet: Sílvia, Laura
    Creació blog: informació, enllaços, espai opinió
    Creació facebook
    Creació subcomissió mitjans comunicació: Cesc + ?
    S’ha enviat nota de premsa a mitjans comarcals per fer saber que s’ha posat en marxa el procés constituent a la Garrotxa i la data de l’assamblea d’avui.
    Es proposa fer una presentació del procés a la Garrotxa (per a què serveixi de suport si anem a diferents barris, pobles,…)
    Proposem que l’acte de presentació del procés a la Garrotxa sigui després del 13 d’octubre ja que per dates i logística ens sembla molt complicat fer-ho abans. Proposem que abans del 13 d’octubre fem algun acte de menys envergadura, potser dedicar els esforços especialment a animar les 250 persones adherides a la Garrotxa per animar-les a assistir a l’acte del 13 d’octubre
    Acte presentació: es proposa un dinar popular, festiu, en què es gravi un vídeo amb escenes que tinguin alguns valors, amb persones de la comarca que expressin la seva opinió, amb una crida final a dignar i penjar-lo al blog.
    L’streaming podria realitzar-se en l’acte post-13 octubre o abans segons com ho veiem.

    Annex 02 :

    Les funcions de la comissió Internet : Laura Carballes, Silvia Molera
    Obertura dels comptes a la Xarxes socials a partir d’un compte de correu creat expressament.
    Gestió i manteniment del perfil de l’Assemblea de la Garrotxa a la xarxa social.
    Emmagatzematge de persones administradores, noms d’usuari i contrasenyes dels comptes de xarxes socials.
    Comunicació a la comissió de difusió i comunicació dels noms de les persones administradores i dels noms d’usuari i contrasenyes dels comptes de xarxes socials per a la custòdia.
    Creació d’un blog, pàgina de Facebook i compte de Twitter.
    Disseny i creació del blog: Procés Constituent Garrotxa (es va quedar amb aquest nom)
    Disseny de l’avatar i del fons de pantalla a partir de la informació elaborada pel grup central.
    Definició del nom dels comptes de xarxes socials, així com d’altres textos relacionats: bio a Twitter, pestanya Informació i Participació a Facebook,etc.
    Trobades presencials i/o virtuals dels responsables dels comptes a les xarxes socials.
    Aquesta subcomissió es reunirà el dimarts 30 de juliol

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  11. lejarza said

    DIÀLEGS A LES ASSEMBLEES… I DESPRÉS…?

    Cesc Moreno Sánchez Adherit a Procés Constituent Garrotxa

    Ahir, dimecres 28 d’agost vàrem celebrar una nova assemblea del Procés Constituent a la Garrotxa. Aquesta assemblea va ser plantejada com a una jornada per a dialogar sobre el primer punt del manifest del Procés. Sincerament, crec que va ser tot un èxit. Va ser molt enriquidor treballar per grups, opinar, debatre i el que potser és més important: aprendre a relacionar-nos i a conèixer els altres companys i companyes del Procés a casa nostra. 
    Però crec que després del diàleg cal fer un pas, un pas individual i col.lectiu que semblarà obvi però que, en funció de si el fem o no, contribuirà a l’èxit o al fracàs del Procés: passar de les paraules a l’acció. 
    Cóm? Molt simple. Transmetre al nostre entorn més proper allò que hem extret dels diàlegs. Dit d’una altra manera: continuar amb aquest diàleg, de la forma més planera i senzilla, amb les persones que ens envolten. Fer arribar als nostres familiars, amics i coneguts la informació que hem compartit. Sobretot, a aquells familiars, amics i coneguts que, tot i participant de la idea de que un canvi és necessari, molt possiblement per por, per desconfiança o per inèrcia, acabaran votant als partits tradicionals, siguin del color que siguin.
    Com diu la dita, cap persona no passa a la història per les seves paraules, sinó per les seves accions. Un exemple: Rosa Parks, dona de color, va contribuir a “canviar el món” quan l’1 de desembre de 1955, a Montgomery (Alabama) va refusar d’obeir l’ordre de James Blake, un conductor d’autobús, d’asseure’s a la part del darrera del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs.
    Sense anar més lluny, l’altre dia, a la parada de la Plaça Major d’Olot, la persona que va venir a gravar en nom de TV Olot va escriure en una de les nostres llibretes: “sobren les paraules, cal passar a l’acció”.
    Recolzo els diàlegs: són útils, necessaris i cal continuar amb ells, però si no volem caure en l’endogàmia de les paraules, cal materialitzar el que hem après. Si no, al final, les paraules sempre se les acaba enduent el vent. .

Deja un comentario