Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

“NO a la dictadura financera. Aturem les retallades!”

Posted by lejarza en 25 enero, 2012


NO a la dictadura financera de CiU-PP. Aturem les retallades! Argelaguer Garrotxa

NO a la dictadura financera de CiU-PP. Aturem les retallades! Argelaguer Garrotxa

Vall del Llierca, Argelaguer/Olot/Besalú/Girona: “NO a la dictadura financera. Aturem les retallades!”.-28 de gener de 2012 Manifestació: El dissabte 28 de gener de 2012 tindrà lloc una manifestació a diferents poblacions de Catalunya per protestar contra les retallades. Barcelona, la coalició ICV-EUiA es trobarà a les 16,45h. a Balmes/Ronda Universitat amb una pancarta sota el lema “Hi ha alternativa”. Tarragona, la manifestació s’iniciarà a l’Estàtua dels Despullats a les 17’30h. Girona, concentració a les 12’00h a la Plaça de la Independència.. Lleida, a les 17’30h a la Plaça Ricard Vinyes.
MEMORIAL DE GREUGES DAVANT LES POLÍTIQUES DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:
Les organitzacions socials que formem la Plataforma Prou Retallades, des dels àmbits de la salut, l’educació, el món del treball, la cultura, l’associacionisme veïnal, juvenil, de la gent gran i cívic del nostre país, presentem el memorial de greuges de les polítiques injustes de retallades indiscriminades i els increments de preus que perjudiquen fonamentalment les classes populars, que el Govern de la Generalitat de Catalunya situa en la proposta de pressupostos per a l’any 2012 i suposen un atac a l’actual model d’Estat de Benestar.
Exigim el reconeixement del dret a la protecció de la salut igual per a tothom.
Defensem el servei nacional de salut públic i de qualitat!
Per això diem:
No al tancament indiscriminat de serveis de salut públics, als increments de les llistes d’espera i a la pèrdua de qualitat d’aquests serveis. No al trossejament de l’ICS perquè representa un pas més en la seva desintegració i reducció de la participació del servei públic de salut. No al repagament d’un euro per recepta. No als acomiadaments i a la precarització dels treballadors i treballadores de la sanitat. Demanem l’aplicació d’incompatibilitat en els càrrecs de l’administració pública amb interessos privats i corporatius.
Exigim el dret a l’educació pública, equitativa i de qualitat!
Per això diem:
No a la paralització de les construccions de nous centres educatius i dels anomenats RAM. No a la disminució de professorat. No a la reducció dels recursos destinats al pressupost de funcionament dels centres perquè generen seriosos problemes per garantir unes condicions
bàsiques de qualitat. No a l’increment de les quotes de les escoles bressol. Demanem l’augment de la ràtio professorat/alumnat.
Pel dret a uns serveis públics amb ocupació de qualitat i al servei de les persones!
Per això diem:
No als acomiadaments dels treballadors i treballadores públics.. No a la regressió de les seves condicions de treball. No a la privatització i a l’externalització de serveis.
Pel dret a l’emancipació juvenil i al treball digne per als joves!
Per això diem:
No a la supressió dels ajuts al lloguer. No a la supressió de noves concessions de la renda bàsica d’emancipació. No a l’augment de les taxes universitàries. No a la precarització del món laboral juvenil. Demanem polítiques actives que garanteixin l’empleabilitat dels i les joves. Demanem una educació i formació de qualitat que garanteixi al màxim el seu accés al mercat de treball.
Pel dret a una vida digne per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Per això diem:
No a la pèrdua de poder adquisitiu que afecta a la major part de la ciutadania i, de forma més greu, a les persones que es troben en situacions més vulnerables. No a la pèrdua constant del valor de les pensions de la gent gran del nostre país. No a l’increment indiscriminat dels preus del transport públic. No a la criminalització injustificada de les persones que cobren la Renda
Mínima d’Inserció ni a les restriccions en la concessió de la prestació. No al desmantellament dels serveis socials a Catalunya. No a la demora en l’aplicació de la Llei de la Dependència. No a les retallades de personal i a l’augment de ràtios en l’atenció als col∙lectius amb més dificultats (tallers ocupacionals, centres d’atenció a persones amb discapacitat, etc.). No a la fragmentació i privatització del Servei d’Ocupació de Catalunya i la rebaixa dels seus recursos per a l’atenció a les persones aturades. No a la reducció generalitzada de recursos per a les associacions i organitzacions socials del nostre país, que estan limitant dràsticament la seva capacitat i afebleixen seriosament el teixit associatiu i social de Catalunya. Demanem una educació i formació de qualitat, que garanteixi al màxim l’accés i el retorn al mercat de treball de les persones en situació d’atur. Demanem que es prioritzi la lluita contra l’atur amb accions clares i decidides, i amb mesures i recursos suficients per a garantir la protecció social de les persones aturades i de les que es troben en dificultats econòmiques. Demanem l’establiment d’una Renda Garantida de Ciutadania, tal com estableix l’Estatut de Catalunya, que garanteixi uns ingressos suficients per a les persones en situacions més vulnerables. Demanem que s’actuï de manera urgent davant la indefensió dels ciutadans i ciutadanes en relació a les seves hipoteques en cas d’impagament. L’habitatge és un dret i no un privilegi, i ens neguem a continuar sent mercaderia d’aquells bancs i caixes que n’han fet negoci. Demanem el desenvolupament de polítiques industrials que afavoreixin l’activitat econòmica i el canvi de model productiu, per lluitar contra l’atur i la precarietat laboral.
La Plataforma Prou Retallades promou aquest memorial de greuges per denunciar que el Govern de la Generalitat utilitza el missatge de la manca de recursos i la necessitat de les retallades per a encobrir una clara estratègia de desmantellament dels serveis públics, afavorir els interessos privatitzadors de determinats grups econòmics i la clara intenció de mercantilitzar aquests serveis.
Denunciem l’estratègia de justificar les retallades fabricant un consens artificial conforme són inevitables, i instal∙lant la por i la resignació entre la ciutadania utilitzant el fals argument de la manca de recursos com a excusa per retallar els drets socials i democràtics de la ciutadania de Catalunya.
Denunciem que s’estan creuant totes les línies entre legalitat i legitimitat. Cap partit polític es va presentar amb un programa electoral en el qual s’hi plantegés el desmantellament de l’Estat del Benestar. Per tant, a dia d’avui no es pot fer servir l’argument de la “legitimitat de les urnes” perquè la ciutadania del nostre país no ha estat consultada en aquest sentit. Per tant, demanem al Govern de la Generalitat que actuï amb responsabilitat davant del compromís que va adquirir amb el poble de Catalunya.
Coneixedors de la greu crisi econòmica internacional, europea, i a les quals no en som aliens, reclamem l’aplicació d’un model alternatiu per sortir de la crisi i aturar les agressions contra les persones que s’ha de basar de manera inalienable en la defensa de l’Estat del Benestar com a model de justícia i cohesió socials, i que exigeix de tots els governs una aposta clara i decidida per una fiscalitat justa i mediambientalment solidària que faci pagar a qui més té, perquè l’esforç contributiu al bé comú es faci en funció de la riquesa i els recursos econòmics de cadascú. En aquest mateix sentit, reclamem una aposta clara i decidida per lluitar contra el frau fiscal i l’evasió fiscal.
Amb una fiscalitat justa i la lluita contra el frau, els governs podrien recaptar milers de milions d’euros que farien innecessàries les actuals agressions a l’Estat del Benestar i la cohesió social. Tenim mecanismes per equilibrar financerament el món i l’impost sobre les transaccions financeres, n’és un.
Amb la complicitat dels poders públics i els organismes europeus i internacionals, el sistema financer segueix rebent suport amb mesures per garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris, mentre s’ataca el model social europeu cedint a les exigències del sistema financer internacional i es deixen de banda les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. I, mentrestant, cap dels directius responsables de les actuacions d’aquestes entitats financeres ha assumit les responsabilitats de la situació actual.
Per tot això, des de la Plataforma Prou Retallades volem fer sentir arreu que hi ha una altra manera de fer les coses i que hi ha recursos econòmics que no s’estan recaptant i que farien innecessàries aquestes polítiques d’ajust tant dures i injustes i les agressions als drets socials i laborals de la ciutadania del nostre país. I, insistim, aquests recursos permetrien una aposta clara per part del Govern en la creació d’ocupació i la garantia de la protecció social de les persones aturades tenint en compte l’alarmant índex d’atur que no para d’augmentar al nostre país.
Hi ha alternatives, per això denunciem el sentiment de resignació que es vol inculcar a la ciutadania de Catalunya des d’espais públics i privats, i que només respon a interessos particulars i corporatius. L’Estat del Benestar és un pilar fonamental de la nostra idiosincràsia com a poble i del model d’una Catalunya i un país de convivència i cohesió social, i que exigeix poder construir el seu futur sobre les bases de la solidaritat i la justícia social.
Contra les agressions a l’Estat del Benestar, continuem en acció! Els nostres drets no es toquen! Prou retallades!

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

7 respuestas to ““NO a la dictadura financera. Aturem les retallades!””

  1. lejarza said

    Crida a la manifestació #28G
    “No a la dictadura financera. Aturem les retallades!
    Dissabte 28 de gener a les 17h
    a Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere (Barcelona)
    Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i
    grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres
    faraòniques…- que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització.
    La crisi econòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats
    democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.
    Mentre que a Davos, al Forum Economic Mundial, els més rics es reuneixen per consolidar el neoliberalisme,
    a Catalunya més de 742.000 persones estan a l’atur, 1 de cada 5 catalanes està
    empobrida. Però tot i això, els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records
    de vendes. Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d’urgències, els Centres d’Atenció
    Primària redueixen els horaris, l’educació pública cau en el més absolut oblit, s’executa
    pràcticament un desnonament cada hora, s’expulsa dels serveis socials els més pobres i així i tot,
    els grans consorcis empresarials augmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les
    plantilles.
    Per això, és urgent i necessari que la ciutadania prenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la
    de les persones més desafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiques
    neoliberals que només beneficien als més rics, al l’1% de la població mundial que acumula prou
    riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i els pobles.
    Per això, des del Fòrum Social Català, espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no
    governamental i no partidari, que aplega més de 300 organitzacions, cridem tota la ciutadania a
    fer sentir la seva veu el proper dia 28 de gener a les cinc de la tarda a una manifestació
    sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere. Confluirem en
    el recorregut de la manifestació amb Plataforma Prou Retallades que anunciarà properament el
    seu lloc de concentració.
    Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè si convertim les propostes en projectes, si ens
    unim i alcem la nostra veu, el canvi serà possible.
    Passem de la indignació a l’acció! No a la dictadura financera! Aturem les retallades!
    Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!
    Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!
    Atenció!
    Les organitzacions ja poden adherir-se a la manifestació i al procés del FSCat del 2012, tot
    enviant un correu a info@forumsocialcatala.cat
    A l’Assemblea del 28 de gener, a les 11h del matí, es presentarà el procés del FSCat i s’acordaran
    les aportacions econòmiques que han de garantir la seva independència, com en les edicions
    anteriors.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  2. lejarza said

    Queden 3 dies per la manifestació del #28G.

    Us enviem la convocatòria i proposta de temes a tractar per a l’Assemblea de dissabte 28 de gener a les 11h del matí a Pl.Catalunya núm.9 4rt 2a. Important! Per facilitar la logística, confirmar assistència i, si es vol, reservar el dinar (5 €uromerkell a abonar en la recepció) abans de divendres 27 de gener a les 16h a info@forumsocialcatala.cat.

    A més a més, adjuntem la proposta de procés FSCat 2012 de participació de la ciutadania en la presentació i articulació de propostes per fer possible un altre món, que podrem treballar i discutir dissabte al matí (vegeu document adjunt).

    Recordem que el procés d’adhesions està obert i només cal enviar un correu electrònic a info@forumsocialcatala.cat, amb la vostra pàgina web.

    Crida a la manifestació #28G
    No a la dictadura financera. Aturem les retallades!
    Dissabte 28 de gener a les 17h
    a Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere (Barcelona)

  3. lejarza said

    El pressupost de la Generalitat per a Ensenyament es reduirà més de 238 milions respecte a l’any passat i gairebé 722 en comparació amb el 2010; entre el curs passat i l’actual s’han perdut 355 places de mestres i professors; en 4 anys, s’han rebaixat fins a gairebé la meitat els serveis de vetlladores per a alumnat amb necessitats educatives especials; des del 2010, s’ha disminuït més d’un 60% les aportacions a les llars d’infants municipals i un 79% les beques i ajuts per a l’estudi; i continua la retallada salarial dels docents.
    La Federació d’Ensenyament de CCOO va aportar ahir aquestes dades per reclamar al Govern que refaci el pressupost per a educació i denunciar que Catalunya és la comunitat autònoma que ha aplicat més retallades -evitables, segons el sindicat- en aquest àmbit. La secretària general de la federació, Montserrat Ros, va presentar un estudi elaborat pel sindicat sobre els comptes de la Generalitat.

    Augment d’alumnes
    Una de les principals conclusions de CCOO és que les plantilles dels centres demostren que s’han perdut llocs de treball, un fet que contradiu les declaracions de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau -tal com remarquen-. El sindicat basa aquesta afirmació en un estudi comparatiu entre les plantilles del curs passat i l’actual, fet a partir de les dades publicades pel Govern de la Generalitat en el seu Diari Oficial. El resultat mostra que hi ha 355 places menys.
    A més, CCOO va alertar que aquesta reducció no s’ajusta a l’augment d’alumnat i que aquest curs haurien fet falta 1.933 docents nous per atendre els 21.000 estudiants que s’han incorporat al sistema educatiu. De cares al proper curs, el sindicat va avisar que els nous pressupostos de la Generalitat no tenen en compte augmentar la plantilla tot i esperar-se prop de 18.000 alumnes més.
    Sobre els comptes d’Ensenyament, CCOO va criticar que els números previstos per al 2012 suposaran una pèrdua pressupostària del 13,57% respecte al 2010. Per al sindicat, aquest fet significa que «l’educació no és la prioritat» del govern d’Artur Mas, a qui van recordar el seu compromís de principi de mandat de deixar aquest sector al marge de les retallades.

    Retallades salarials
    Els sous del personal de l’escola pública són l’altre gran motiu de queixa de CCOO, que va denunciar que no s’hagi compensat la retallada salarial de 2010 i que encara no s’hagi concretat la que s’efectuarà aquest 2012, ni altres mesures com nous augments de jornada.
    El paquet de greuges presentat ahir per CCCO també destacava la reducció del nombre de vetlladores -personal subcontractat a empreses per donar suport a alumnes amb necessitats educatives especials-, que han passat d’1,3 milions de treballadores el 2009 a 641.000 aquest any (un 47,83% menys). També van qualificar de «brutal» la reducció de l’aportació de la Generalitat a les llars d’infants municipals i van lamentar que s’hagi disminuït un 19,9% l’aportació a les llars d’infants privades a través dels seus concerts i subvencions, un 60,81% en els dos últims anys, ; a més de censurar la pèrdua d’un 79,19% dels diners destinats a beques i ajuts per a l’estudi o de 209.570 euros, respecte el curs passat, per a nous Programes de Qualificació Professional Inicial.

  4. lejarza said

    ANÁLISIS CRÍTICO DE LA ECONOMÍA CAPITALISTA. EL MÉTODO MARXISTA Y SU APLICACIÓN AL ESTUDIO DE LA ECONOMÍA MUNDIAL ACTUAL
    El próximo 31 de enero va a comenzar la II edición del curso ANÁLISIS CRÍTICO
    DE LA ECONOMÍA CAPITALISTA. EL MÉTODO MARXISTA Y SU
    APLICACIÓN AL ESTUDIO DE LA ECONOMÍA MUNDIAL ACTUAL, que es
    un título propio de la Universidad Complutense de Madrid (UCM).
    Se imparte en la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la UCM, y consta
    de 150 horas, en sesiones de 18:00 a 21:00h los martes y los jueves, desde el 31 de
    enero al 26 de junio. El coste es de 600 euros, pero se pueden solicitar reducciones de
    matrícula justificadas.
    El director es Xabier Arrizabalo Montoro, profesor del dpto. de Economía Aplicada I
    de la UCM, y se ofertan 20 plazas. Para más información se puede escribir a
    xam@ccee.ucm.es
    A continuación proporcionamos información sobre el contenido del curso.
    1. Requisitos para matricularse:
    • Titulación: Con carácter general, diplomatura o tres cursos de licenciatura
    aprobada; no obstante, la dirección del curso podrá considerar otras situaciones
    debidamente justificadas y documentadas.
    • Otros: Recomendable el manejo de programas informáticos básicos
    (procesadores de textos y hojas de cálculo) así como la posibilidad de leer en
    inglés (e incluso francés), aunque no es imprescindible.
    • Documentación que ha de presentarse: currículum vitae y una breve
    exposición de las razones por las que el candidato quiere matricularse en el
    Diploma.
    2. La estructura de las horas de docencia es la siguiente:
    • 114 horas en 38 sesiones presenciales de 3 horas de duración.
    • 6 horas en 3 talleres de 2 horas de duración, en sendos viernes de 17:00 a 19:00;
    • 30 horas del trabajo de investigación original dirigida por un profesor del curso
    (mencionado en el apartado de evaluación e imprescindible para aprobar el
    Diploma).
    3. El programa se estructura de acuerdo a los siguientes ocho bloques:
    I. Fundamentos filosóficos, políticos y económicos del marxismo
    II. Categorías fundamentales del análisis económico marxista
    III. Debates y desarrollos teóricos y políticos posteriores a Marx
    IV. Metodología para el análisis empírico de la economía capitalista actual
    V. Análisis de la economía mundial actual
    VI. Estudios de caso (I): desarrollo desigual
    VII. Estudios de caso (II): España y la Unión Europea
    Y el programa detallado del curso es el siguiente:
    El lugar del marxismo en la historia del pensamiento económico
    Estructura y contenido de El Capital (I):
    Estructura y contenido de El Capital (II):
    Estructura y contenido de El Capital (III):
    Debate teórico sobre el imperialismo
    El debate soviético de los años 20 y la experiencia de la URSS
    Desarrollos teóricos posteriores en la economía crítica
    Comercio y competitividad
    Moneda y finanzas
    Desarrollo desigual y dependencia
    Técnicas cuantitativas de análisis y fuentes estadísticas
    Contabilidad nacional y categorías marxistas
    Antecedentes del capitalismo hasta la crisis de los setenta
    Panorámica de la economía mundial actual: crisis, ajuste y crisis
    Fuerzas productivas (I): población y recursos naturales
    Fuerzas productivas (II): medios de producción y progreso técnico
    Internacionalización y centralización del capital
    Mercado de trabajo, explotación y distribución del ingreso
    Intervención del Estado y política económica
    Competencia interimperialista, hegemonía y organismos internacionales
    Tendencias del comercio internacional
    Aspectos monetarios y movimientos internacionales de capital
    Procesos de “integración supranacional” y democracia
    Debate teórico sobre la crisis actual
    Estallido, desarrollo, caracterización y significado histórico de la crisis actual
    Economías más avanzadas: Estados Unidos y Japón
    Especificidades del proceso de acumulación en América Latina
    China y otros casos asiáticos y africanos
    Características del proceso de acumulación en Europa
    Desarrollo histórico de la «integración europea»
    La crisis del euro
    Antecedentes y especificidades del proceso de acumulación en España
    Recorrido reciente de la economía española (I)
    Recorrido reciente de la economía española (II)
    Conclusiones

  5. lejarza said

    Gobierno de España, S.A.

    Pere Rusiñol

    El Ejecutivo se suma a la ola tecnócrata que recorre la UE con el fichaje de ejecutivos de los principales sectores económicos. El mundo de las finanzas copa puestos clave a las puertas de la reestructuración que exige Europa

    Cuando, el pasado martes, los altos ejecutivos de las grandes empresas se reunieron solemnemente con el Gobierno del PP en el Palacio de Viana de Madrid para potenciar juntos la marca España, es posible que dedicaran un buen rato a darse recuerdos antes de ponerse a trabajar.

    El presidente de Endesa, Borja Prado, por ejemplo, podía mandar saludos al ausente ministro de Economía, Luis de Guindos, que se sentó en su consejo hasta el mismo momento en que Mariano Rajoy formó gobierno. Y Matías Rodríguez Inciarte, que acudió en representación del Banco Santander, preguntar por el exjefe de la asesoría jurídica del banco, Jaime Pérez Renovales, reclutado por Soraya Saénz de Santamaría como subsecretario de Presidencia. O el máximo ejecutivo del BBVA, Francisco González, interesarse quizá por Román Escolano, su director de Relaciones Institucionales hasta hace apenas un mes, cuando fue nombrado presidente del Instituto de Crédito Oficial (ICO). O Florentino Pérez (ACS) indagar sobre Marta Silva, la secretaria de su primer mandato en la Junta del Real Madrid y ejecutiva de su máxima confianza, a quien el ministro de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón, ha designado abogada general del Estado.

    La lista es larguísima: el presidente de Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, podría haber preguntado a su vez por el secretario de Estado de Economía, Fernando Jiménez Latorre, que en plena guerra con ACS firmó, desde la consultora NERA, un dictamen por encargo de la eléctrica dándole la razón. Y James Muir, presidente de Seat, tuvo la oportunidad de dejar atrás rencillas del pasado e interesarse por Luis Valero, flamante secretario de Estado de Industria y pymes tras años al frente de Anfac, la patronal del automóvil.

    Lobbies en el Consejo
    Mariano Rajoy ha situado en el Consejo de Ministros a destacados miembros del lobby financiero el propio Luis de Guindos, exdirectivo de Lehman Brothers en España y consejero del Banco Mare Nostrum, al frente de Economía, el armamentístico Pedro Morenés, consejero de hasta seis compañías del ramo en la cartera de Defensa, y el petrolero, con Miguel Arias Cañete como titular de Medio Ambiente, entre otros.

    Pero ha sido con el nombramiento de los siguientes escalafones del Gobierno secretarios de Estado, subsecretarios, presidentes de organismos oficiales cuando la impronta «tecnócrata» ha quedado más apuntalada, con vinculaciones directas en prácticamente todos los grandes sectores económicos de España.

    «Aquí no estamos tan acostumbrados a este fenómeno, pero en países anglosajones es lo habitual», opina José Ramón Pin, profesor de Ética Empresarial de la escuela de negocios IESE. A su juicio, se trata de una característica globalmente positiva: «En un Ejecutivo que reúne tanta experiencia en situaciones tan distintas, la capacidad de gestión aumenta», sostiene.

    Este es precisamente el razonamiento del Gobierno: atraerse a los mejores profesionales para que el Ejecutivo sea más competente. De hecho, esta es una de las características que mejor describe la ola tecnócrata que recorre la UE tras la sucesión de victorias electorales de la derecha: la inclusión en el Consejo de Ministros de ejecutivos procedentes directamente de la gran empresa en general y del sector financiero en particular.

    El nacionalista Artur Mas abrió en España el camino que ahora ha seguido Rajoy. Tras el triunfo en las autonómicas de 2010, Mas formó un equipo de importante componente tecnócrata, que llamó «el Gobierno de los mejores» y que incluye al frente de Sanidad a Boi Ruiz, el exjefe de la patronal sanitaria privada, que simboliza también la otra cara de la moneda: el potencial conflicto de intereses. No necesariamente desde un punto de vista personal la ley regula los casos que obligan a inhibirse o a abstenerse, como político: ¿la gestión del consejero de Sanidad, que promueve drásticos recortes y niega incluso que la salud sea un derecho, busca realmente la mejora de la sanidad pública o reforzar a sus colegas de la patronal privada?

    El mismo debate es especialmente vivo en el sector financiero y en toda la UE: destacados ejecutivos de la gran banca han ido copando los puestos económicos clave en los países de la UE a medida en que aumentaba la presión para regular el sector. Hoy su huella alcanza ya 17 de los 27 ejecutivos comunitarios, pese a que todos los expertos sitúan a la gran banca de inversión en el origen del crash.

    Captura del regulador

    «El problema es claro y tiene un nombre académico: la captura del regulador», advierte Antoni Comín, profesor de Ciencias Sociales de la escuela de negocios Esade, quien explica el concepto así: «El servidor público que debe regular un sector es capturado por técnicos procedentes de ese mismo sector, al que lógicamente volverá, y muy bien retribuido, cuando regrese al sector privado».

    «Esto es precisamente lo que ha sucedido con la crisis y nos ha llevado a la catástrofe», recalca Comín. Y concluye: «Pese a ello, el fenómeno se extendió también a la Unión Europea y ahora llega a España con gran intensidad».

    La banca tiene una gran presencia en el Ejecutivo de Mariano Rajoy. Empezando por el ministro de Economía, Luis de Guindos, el hombre de Lehman Brothers en España cuando el banco quebró, que luego pasó a Nomura y después al área financiera de PwC y al consejo del Banco Mare Nostrum. Pero va mucho más allá: tanto en su equipo como en el del otro polo económico del Gobierno el de Cristóbal Montoro en Hacienda abundan los ejecutivos procedentes del sector financiero.

    «Todas las patas principales del sector están muy bien representadas en los puestos clave: la banca de inversión internacional, con Barclays y antiguos ejecutivos de Lehman Brothers; la gran banca nacional, con el Santander y el BBVA; las consultoras financieras [PwC y NERA, vinculada a Marsh & McLennan] y los seguros y fondos de pensiones privados, como Mutua Madrileña», subraya Alejandro Inurrieta, profesor del Instituto de Estudios Bursátiles.

    El fichaje de Flavia Rodríguez-Ponga para la Dirección general de Seguros y Fondos de Pensiones del Ministerio de Economía es un ejemplo de lo que en el mundo anglosajón se conoce como «puerta giratoria»: fue durante 12 años alto cargo de esta misma dirección general hasta que, en 2004, tras la victoria del PSOE, se convirtió en ejecutiva de Mutua Madrileña, una de las empresas punteras del mismo sector que supervisaba desde el Ministerio. Y ahora se completa al emprender el camino de regreso, al frente de la dirección general, justo en el momento en que los fondos de pensiones privados sufren una importante crisis y su patronal reclama nuevas exenciones fiscales y la reforma urgente del sistema público para empujar a los ciudadanos hacia los fondos privados.

    Desembarco
    El jueves, el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, anunció que el Gobierno mejorará la fiscalidad de los planes de pensiones privados, pese a que esta misma semana la OCDE think-tank de los países ricos, referencia de la ortodoxia liberal advertía de que estas ayudas fiscales son ineficientes y sugería incluso su eliminación.

    El desembarco masivo de ejecutivos procedentes del sector financiero en el Gobierno de Rajoy no se produce en un momento cualquiera: coincide con la exigencia de la UE de una restructuración a fondo de la banca, lo que se ha convertido también en una des las grandes prioridades del Ejecutivo.

    Pese a que el sector está en ebullición y, por tanto, no todos los actores tienen exactamente los mismos intereses, los elogios a los primeros pasos del nuevo Ejecutivo han sido notables. El viernes, en una entrevista en The Wall Street Journal, el presidente del BBVA, Francisco González, no ocultaba su euforia: «El nuevo Gobierno está absolutamente comprometido a resolver los problemas del sistema financiero español de una vez por todas», explicaba.

    Optimismo
    El banquero se mostraba optimista también ante la evolución de la UE, «una vez se han ido los gobiernos que lo han hecho mal», una alusión, según el rotativo estadounidense, a Silvio Berlusconi y José Luis Rodríguez Zapatero.

    De Guindos ha mantenido formalmente una actitud de dureza ante el sector financiero, instándole a emprender una restructuración rápida, una recapitalización de al menos 50.000 millones y límites salariales en los bancos receptores de dinero público. Pero más allá de las palabras, con apenas una semana en el cargo, ya tomó tres medidas simultáneas que supusieron un gran alivio para el conjunto del sector. Y también para BMN, que, según la mayoría de analistas, es uno de los candidatos a solicitar dinero público y en cuyo consejo se sentaba el ministro.

    Las tres medidas se incluyeron en el decreto del 31 de diciembre que prorrogó los presupuestos: autorizó al Estado a otorgar avales al sector financiero por valor de 100.000 millones, prorrogó el plazo legal para que el suelo rústico conste en los balances como tal y no como urbanizable loque, según cálculos de Inurrieta, salvó a la banca de provisionar 30.000 millones y evitó que las cajas se vean obligadas a reconvertirse en fundaciones si pasan a controlar menos del 50% del capital del banco con el que ejercen la actividad financiera, lo que amenazaba, sobre todo, a Bankia.

    «En toda el área económica puede haber sospecha de conflicto de intereses», advierte Inurrieta, quien re-curre a la ironía: «Ahora no se sabe muy bien dónde acaba el Ibex y dónde empieza el Gobierno».

    El marco legal
    Ley de 2006

    José Luis Rodríguez Zapatero impulsó en su primer mandato una ley para regular los conflictos de intereses de los miembros del Gobierno y de los altos cargos.

    Inhibición y abstención

    La norma obliga a ministros y altos cargos «a inhibirse del conocimiento de los asuntos en cuyo despacho hubieran intervenido o que interesen a empresas o sociedades en cuya dirección, asesoramiento o administración hubieran tenido alguna parte».

    También los familiares

    La obligación de inhibirse o abstenerse no sólo se da ante materias relacionadas con la actividad previa del alto cargo, sino también la de «su cónyuge o persona con quien conviva en análoga relación de afectividad, o familiar dentro del segundo grado y en los dos años anteriores a su toma de posesión como cargo público».

  6. lejarza said

    CNT-AIT okupació de Patrimoni Sindical Acumulat

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 29 – 10 de febrer de 2012 Núm. 1505 CNT-AIT FIGUERES GIRONA
    Sindicat d’Oficis Varis
    Edicte sobre l’okupació de Patrimoni Sindical Acumulat
    En compliment de l’acord de l’Assemblea General d’aquest sindicat
    celebrada el 28-01-2012, es fa públic l’ús que aquesta organització
    dóna als bens immobles pagats per treballadors i treballadores.
    ANTECEDENTS:
    En aplicació de l’article 2 del decret 108 de 13 de setembre de 1936 i
    dels articles 1, 2 i 3 de la llei de 9 de febrer de 1939 sobre Responsabilidades
    Políticas contra qui promou la Revolució social i s’oposa
    al Movimiento Nacional, l’Estat es va apropiar legalment de tots els
    bens de la Confederació Nacional del Treball; l’anomenat Patrimoni
    Històric.
    En aplicació de la Ley de Bases de la Organización Sindical de 6 de
    desembre de 1940, el Movimiento Nacional amb la Falange Española
    Tradicionalista de las J.O.N.S. obligà tots els treballadors i treballadores
    a estar afiliades a la Comunidad Nacional-Sindicalista,
    única organització sindical reconeguda per l’Estat i corporació de
    dret públic dirigida pel mateix Estat.
    NOVA COMUNICACIÓ:
    Aprovada inicialment a l’assemblea de la Confederació Nacional
    del Treball de Figueres la tardor de 1998, es fa efectiva l’okupació
    dels baixos de l’edifici sindical situat al número 5 del carrer Poeta
    Marquina de la mateixa població el dia 15 de gener del 1999, com a
    mesura de recuperació del Patrimoni Sindical Acumulat d’obligat
    pagament al Regne d’Espanya entre 1941 i 1976. El mateix esdeveniment
    fou exposat respectivament al Ministerio de Trabajo i al Departament
    de Treball de la Generalitat de Catalunya el 16 de gener
    del 1999.
    Es publica per al general coneixement,
    Figueres, 1 de febrer de 2012
    La secretària general

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  7. lejarza said

    NOU MODEL PRODUCTIU?

    ALBERT CANO

    Des que va començar la crisi i després d’enfonsar-se l’entramat generat pel boom immobiliari, van començar a sorgir veus instant que el futur creixement no podia basar-se més en un sector intensiu en mà d’obra i baixa productivitat, com el de la construcció.
    Així, anàlisis independents adverteixen que l’habitatge encara afronta un llarg període de caiguda, a causa tant de factors d’excés d’oferta com demogràfics (si la població que accedeix a primer habitatge, situada entre els 25 i els 35 anys, és ara de vuit milions, a penes superarà els cinc el 2022). D’altra banda, l’impuls exportador dels últims anys és un factor positiu que dóna solidesa a les tesis defensores d’un nou model productiu (menys dependent del totxo). Però, és realment així?
    Per a experts com Sara de la Rica, economista de Fedea, el creixement passa per potenciar la creació de noves empreses, amb alt contingut innovador. Però és dubtós que es consolidi aquesta idea, davant les dificultats que posa l’administració per obrir un negoci o davant les elevades quotes (en comparació amb les d’altres països) que ha de pagar un autònom. A més, per a molts espanyols que decideixen emprendre això ?segueix sent sinònim de muntar un bar o adquirir una llicència de taxi, la qual cosa no és ben bé negocis amb alta productivitat, precisament.
    No obstant això, el pitjor són els signes que revelen que els nostres dirigents no aposten, de veritat, per «un nou model productiu»: l’obsessió per aconseguir les Olimpíades a Madrid o les catifes vermelles a Adelson a Eurovegas o a BCN World (en aquest cas, per part dels «innovadors» aspirants a la independència catalana), més aviat mostren nostàlgia pel retorn de l’economia bombollista. Una cosa que, mentre estiguem sota control de Merkel i Draghi, no succeirà.

Deja un comentario