Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Posts Tagged ‘Tortellà Montagut Oix Alcaldia Argelaguer Llierca Garrotxa Lejarza Girona Jaume Olot Besalú Fluvià’

Consell Comarcal de la Garrotxa convocatòria de subvencions per activitats o esdeveniments esportius

Posted by lejarza en 9 septiembre, 2011

Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú/Girona: Consell Comarcal de la Garrotxa convocatòria de subvencions per activitats o esdeveniments esportius.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 173 – 9 setembre de 2011 Núm. 11709 Consell Comarcal de la Garrotxa
Edicte sobre l’aprovació de la convocatòria de subvencions per a l’organització d’activitats o esdeveniments esportius de caràcter extraordinari.
Mitjançant acord del Consell de Presidència de data 29 d’agost de 2011, es va aprovar la convocatòria pública d’ajuts als ajuntaments i a les entitats de la comarca de la Garrotxa per a l’organització d’activitats o esdeveniments esportius de caràcter extraordinari, d’acord amb les bases aprovades pel Ple del Consell Comarcal de data 9 de juliol de 2009, i d’acord amb les següents condicions, terminis, quanties i límits que es fixen en la present convocatòria:
– Les subvencions hauran de finançar la realització de les següents
actuacions i/o activitats:
Organització d’actes i activitats esportives excepcionals o de gran transcendència (torneigs, competicions, memorials, celebracions commemoratives, i altres anàlegs).
– Les subvencions es concediran o denegaran per ordre de sol·licitud, valorant principalment els criteris següents:
– Programa de l’activitat o acte extraordinari. – Nombre de participants i beneficiaris. – Àmbit territorial – Pressupost de l’activitat.
– Els beneficiaris hauran d’estar al corrent de les seves obligacions fiscals i financeres amb qualsevol administració local de la comarca, i amb la Seguretat Social. L’acreditació es farà constar mitjançant declaració jurada que s’acompanyarà a la sol·licitud per a prendre part en la convocatòria.
– El termini de presentació de sol·licituds s’inicia l’endemà de la publicació
d’aquesta convocatòria en el BOP, i la convocatòria restarà oberta en tant hi hagi disponibilitat pressupostària.
– El termini de presentació de justificants de la realització de la despesa finalitza als 4 mesos a comptar des de la data de l’acord d’atorgament de la subvenció.
– L’ajut serà com a màxim del 90% del cost total de l’activitat subvencionada.
La convocatòria d’ajuts va a càrrec de l’aplicació pressupostària 2011 12 341 48002 “Programa d’esports” del pressupost vigent, que té consignats 12.400€ a aquesta finalitat.
Acords que es fan públics d’acord amb el que disposa l’article 125.1 del Decret 179/95, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals. Olot, 6 de setembre de 2011 Joan Espona i Agustín President

Anuncios

Posted in Uncategorized | Etiquetado: | 1 Comment »

Decisió del Sr. Mas

Posted by lejarza en 6 septiembre, 2011

Judit Puiggros Rovira, Extreballadora CTSC Regió Girona: Decisió del Sr. Mas.-Sr. Mas (president CiU), el dia 31/08/2011 va ser un dels més difícils de la meva vida, ja que la meva empresa, CTSC de Transport Sanitari Regió Girona em va haver d´acomiadar per les decisions que vostè i el seu govern han pres en les retallades en Sanitat. Des que m´ho han comunicat he sen­­tit una profunda tristor, però no només per mi, sinó pels pacients que transportava cada dia amb l´ambulància, ja que ara no podré ajudar-los, ni escoltar-los, ni cuidar-los, ni donar-los suport, ni ànims, ni abraçades al seu dolor per la seva malaltia i això era el meu dia a dia, m´enriquia el cor i l´ànima. Sr. Mas, la meva feina era el més important per a mi i ara m´ha quedat una buidor en perdre-la ja que em donava tantes satisfaccions. Només li volia fer dues preguntes, Sr. Mas, com pot deixar desemparats sense servei d´ambulàncies i la gent que els atenia donant-ho tot per ells? Pot viure tranquil amb les decisions que ha pres? Finalment, voldria donar gràcies a la meva em­presa, CTSC Regió Girona, que durant tres anys m´ha donat l´oportunitat de treballar en el que més m´agrada. Gràcies perquè han estat els anys més plens i feliços de la meva vida i moltes gràcies als meus companys perquè també m´ho han donat tot, amistat i amor, i no us oblidaré mai. Sou els millors.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: | 5 Comments »

Els taxistes d’Olot

Posted by lejarza en 6 septiembre, 2011

Col·lectiu de taxistes autònoms d’Olot (Garrotxa): Els taxistes d’Olot.-El col·lectiu de taxistes autònoms d’Olot, davant l’article publicat al núm.188 de juliol del setmanari la Garrotxa al Dia, volem puntualitzar:
Primer: Que no som una minoria, som majoria i tots hem vist nombroses vegades com carreguen passatgers a Olot a vehicles amb llicències de la Vall d’en Bas, St. Jaume de Llierca (Vall del Llierca) i St. Joan les Fonts, tal com queda reflectit en diverses denúncies no solament nostres, sinó també d’agents policials.
Segon: Les citades llicències tenen la base d’operacions a la ciutat d’Olot, per tant, els seus ajuntaments no els controlen, s’han limitat a concedir-les i no saben ni qui les condueix ni si els xòfers tenen els papers en regla, etc.
Tercer: Els usuaris d’Olot tenen dret a saber que a vegades se’ls transporta amb vehicles il·legals. Als taxis d’Olot se’ns distingeix per portar l’escut de la ciutat més el número de llicència a la porta i un aparell taxímetre amb els preus vigents per llei.
Quart: El telèfon de la parada de taxis d’Olot és el 972 26 15 66, no el que la citada empresa utilitza com a taxis d’Olot en els seus anuncis per confondre els usuaris.
Cinquè: Dir-li al Sr. Joan Alba, portaveu de Taxi Tour Garrotxa SL, que deixi de mentir, manipular i que compleixi les lleis com tothom, ja que, amb les seves activitats, els perjudicats som tots.
Sisè: De les manifestacions del Sr. Joan Alba que diu que no li cal utilitzar aquestes llicències perquè ja en tenen el 35% a Olot, dir-li que vostè mateix diu incomplir la llei, perquè sols se’n pot tenir fins a un 15%. I en el seu cas concret, Taxi Tour Garrotxa només disposa d’una llicència que correspon a un vehicle adaptat.
Davant de tot això, demanem a les autoritats que posin fre a aquestes activitats il·legals que tan mal fan a la imatge i al correcte funcionament dels taxis a Olot.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: | 2 Comments »

En peu de dignitat! Més que mai!, tal com estan les coses

Posted by lejarza en 6 septiembre, 2011

Joaquim Llagostera, Garrotxa: En peu de dignitat! Més que mai!, tal com estan les coses.-Em serveixo del títol de l’escrit del meu amic Luís González 21/07/2011. Aquest món, el món occidental amb el seu capitalisme, no té futur; cada dia s’ensorra una mica més. És un món impossible, tal com deia el nostre estimat (ja finat) Raimond Pauikkar des de Tavertet. Perquè és un món construït basant-se en la mentida, el robatori, l’assassinat… perpetrats per grans poders econòmics, financers, militars… amb la complicitat de bona part dels polítics i institucions.
És de domini públic que avui els rics són cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres i que augmenta la fam al món. Quan tots sabem que hi ha prou aliments i prou diners per a tothom i encara en sobren. Com és això? “Massa xoriço per al pa que hi ha”; uns pocs s’ho volen fer tot seu i fer-se els amos del món; i deixar mitja humanitat sense menjar i sense diners. Aquesta és la base per a la indignació pacífica, que considero un moviment invencible i creixent, en l’àmbit mundial, natural i saludable per a la humanitat. Que va en consonància amb els nous temps d’acord amb “el 2012”.
Constato per la premsa que el moviment pacífic dels indignats té el suport dels grans filòsofs, intel·lectuals, defensors de la veritat, els drets humans, la democràcia real i cada vegada de més gent. Mentre que alguns poders polítics, financers, econòmics, militars…., que són els que roben i assassinen, es troben cada dia més sols i aïllats; ells i els seus milions robats, les seves bombes, els seus assassins, terroristes, periodistes a sou…
A aquestes altures se’ls veu el llautó. Cada vegada són més les persones que s’adonen que aquest món no pot continuar així. Que hi ha una altra manera de fer les coses; que és possible fer les coses d’una altra manera i que les coses no seran mai més com ara. Aquest món s’acaba d’ensorrar, com diu Ignasi Ramonet en “la Catàstrofe perfecta”, ja mai més no tornarà a ser el mateix. Per això és tan important que siguem creatius. Ens pertoca, en el moment històric en què ens trobem, construir un altre món. La indignació pacífica és una força que pot iniciar aquest procés, sense indignació ni creativitat tornaríem a l’època feudal; però la humanitat no tornarà enrere; per més que alguns ho pretenguin. Això s’ha acabat, llegeixo a La Vanguardia: “Els responsables polítics, econòmics i monetaris continuen improvisant sense saber què fan”; és el pa de cada dia. O “Occident és com un “Titànic” que s’enfonsa i l’únic projecte de la tripulació és posar-hi pedaços perquè no s’enfonsi del tot. Assistim a la lenta caiguda del capitalisme irreal”, Luis Eduardo Aute, també a La Vanguardia.
La humanitat necessita dels indignats pacífics, tal com aquests indignats ens necesiten a tots els que tenim bona voluntat. Així, entre tots, podrem sortir de la ignorància, prendre consciència del nostre poder, fer possible un camí de pensament que doni lloc a un altre ordre mundial més just i solidari.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: | 11 Comments »

Montagut i Oix atura els projectes de la llar d’infants i del museu

Posted by lejarza en 5 septiembre, 2011

Ramon Estéban – MONTAGUT I OIX – 05/09/11: Montagut i Oix atura els projectes de la llar d’infants i del museu.-El nou equip de govern de Montagut i Oix (Vall del Llierca), de CiU, no completarà dos dels principals projectes iniciats per l’anterior Ajuntament, governat per independents associats a ERC. Es tracta de la llar d’infants, que es volia encabir a l’antiga casa del mestre de Montagut –on ja hi havia hagut una ludoteca–, i el centre d’interpretació de l’Alta Garrotxa, que es volia condicionar a l’antiga rectoria d’Oix.
Els nous governants no veuen clara la viabilitat del nou centre educatiu. Per sortir de dubtes, aquest mes faran una enquesta entre els veïns per calcular quantes famílies estarien interessades a dur-hi la criatura. “Com a mínim haurien de ser una quinzena d’alumnes”, assenyala l’alcaldessa, Mònica Boix. Si es donés aquesta circumstància, aleshores estudiarien la manera d’aconseguir recursos. Si no hi hagués prou demanda mirarien quina utilitat alternativa es pot donar a aquests locals.
Quant al centre d’interpretació de l’Alta Garrotxa, CiU no havia vist mai bé el projecte. “A més, ho hem consultat amb els veïns i les entitats d’Oix i hem constatat que opinen com nosaltres”, afegeix Boix. Sí que es completarà la primera fase de l’obra –amb un pressupost de 208.000 euros– que consisteix a consolidar l’edifici i fer-hi els tancaments. L’execució de la següent fase no s’aprovarà fins que no s’hagi redefinit la utilitat de l’edifici. “El que és segur és que no serà un centre d’interpretació”, diu de manera contundent l’alcaldessa.
LA XIFRA: 24 places hauria tingut la llar d’infants, segons el projecte de l’antic Ajuntament. LA FRASE: Ni nosaltres, ni els veïns, ni les entitats d’Oix veiem bé que es faci el centre d’interpretació. Mònica Boix ALCALDESSA DE MONTAGUT I OIX

Posted in Uncategorized | Etiquetado: | 5 Comments »

La desigualtat social, més que un problema moral

Posted by lejarza en 3 septiembre, 2011

Nieves Simal Velez. membre de la Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública: La desigualtat social, més que un problema moral.-Si em preocupa l’organització de l’atenció sanitària és perquè veig que és fonamental per el tipus de salut que promou i també per les conseqüències socials que tindrà una organització que respon a uns interessos econòmics que col·lideixen amb els interessos dels ciutadans del nostre país.
Des de l’any 86 tenim una sanitat pública universal per a tots amb uns trets específics. La Salut Pública està molt poc desenvolupada. Persisteixen mútues per a alguns col·lectius privilegiats, algunes prestacions no s’inclouen com l’odontologia, d’altres són de difícil aplicació com l’avortament i sobretot l’atenció sociosanitària que la distribució patriarcal del treball de cura de la vida fa recaure encara sobre les dones. L’equitat de totes aquestes prestacions depèn de l’organització de la sanitat pública.
La globalització econòmica imposant unes regles de mercat que intenten introduir-se en tots els àmbits en que hi ha possibilitat de benefici i que han entrat a poc a poc en la sanitat, ens condueix a situacions d’in-equitat provocades per l’accés desigual als recursos. Es fa clara i palesa la dificultat de l’accés a drets que crèiem garantits i per als que hem aportat la nostra contribució amb els impostos. Ens fem cada cop més conscients de les desigualtats entre nosaltres. Amb aquesta consciència de la desigualtat cada cop serà més difícil arribar a trobar el sentit de dependència mútua i de defensa d’objectius comuns que són l’eix de tota comunitat.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: | 4 Comments »

L´església de Santa Magdalena d´Argelaguer

Posted by lejarza en 1 septiembre, 2011

Argelaguer església de Santa Magdalena (by lejarza)

Argelaguer església de Santa Magdalena de Montpalau (by lejarza)

Juan R. Lejarza: L´església de Santa Magdalena d´Argelaguer.-L´església de Santa Magdalena d´Argelaguer és la capella del Castell de Montpalau i va iniciar-se la seva construcció l´any 1212 (segle XIII) pels senyors del Castell de Sales, Arnau i Alamanda.
Arnau va donar tots els delmes, la décima part dels fruits i productes de la terra que percebia de les parróquies de Sant Martí de Cabissó o de Sales, de Sant Miquel de Monteià i de Sant Andreu de Guitarriu.
El mes de juliol de l´any 1221, Alamanda de Sales, vídua d´Arnau, i les seves tres filles comunes van prometre, la donació d´una lliura de cera cada any, pel dia de Pasqua.
Al cap de poc, van donar en feu l´esglesiola, el castell i el poble d´Argelaguer, als senyors del Castell de Montpalau.
L´octubre de l´any 1228 va ser consagrada pel bísbe de Girona Guillem de Cabanelles a: “Sancte Marie Magdalene in castro de Montepalatio in parrochia sancte Marie de Argilagueriis”, i va quedar sota la protecció de la seu gironina.
Hi ha un document de l´any 1558 en el qual consta que el campanar disposava d´una esquella.
L`edifici és una petita construcció romànica de començaments del segle XIII, formada per petits carreus ben alineats amb una ampliació posterior que es va fer aprofitant el pòrtic antic després de tapiar-lo per fer-ne un de nou. Es compon d´una sola nau rectangular amb volta de canó, absis semicircular a llevant, porta d´entrada amb porxo a ponent í no té sagristia.
A ponent, hi ha un porxo ampli amb una paret petita que té un passant a cada costat. El terra és empedrat. Des d´aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques del poble d´Argelaguer i les Valls dels rius Llierca i Fluvià i de l´Alta Garrotxa. El porxo està subjectat per dos pilars quadrats de pedra i un embigat de fusta amb teulat a dos pendents. Aixopluga la porta principal, rectangular i de dos batents, i a cada costat una finestra quadrada de doble esqueixada amb una reixa. Des d´aquestes obertures es pot veure l´interior de la capella. Al costat de migdía de la porta, hi ha una petita pica beneitera de pedra decorada amb una creu. Tot l´espai de porta i fínestres està enguixat de color blanc i forma un sol marc. Per d´amunt el porxo, i seguint la façana, s´aixeca el campanar d´espadanya amb teulat a dues aigües, d´un sol ull i sense campana, les seves funcions són realitzades per una llanta de vehicle que penja del porxo.
A les parets laterals, s´hi observa un sobrealçament de la coberta deixant un espai buit de ventilació d´amunt la volta. També s´hi pot veure una espitllera cegada al costat de migdia.
La capçalera es troba a llevant, amb l´absis semicircular que té una finestra central quadrada, actualment tapiada. El teulat no està sobrealçat.
L´interior, amb el terra de ceràmica de color vermell, té les parets enguixades i pintades de blanc, una imposta de color blau cel a tot el volt, inclòs a l´absis que és amb volta de quart d´esfera. La nau, amb tot de bancs de fusta, queda dividida en dues parts per un arc de mig punt que correspondria a l´ampliació que s´hi va fer. Aquí hi ha una gran porta enreixada a dos batents i una reixa fixa del mateix estil al d´amunt que tanca l´arc. Uns bancs laterals de pedra van des de l´arc fins al presbiteri, el qual es troba aixecat per dos graons. A l´altar major, situat al centre del presbiteri, s´hi troba la imatge de Santa Magdalena envoltada de rams. Repartides sobre la imposta del presbiteri hi ha d´altres petites imatges i un Crist Crucificat al centre.
Durant el segle XVII, el benefici fundat obligava l´obtentor a dir missa per les festes de Santa Magdalena i de Santa Bàrbara. També consta que la capella tenia un retaule, segons jurament del rector d´Argelaguer durant una visita pastoral que hi va fer.
De temps molt reculat s´hi celebra un aplec. Abans de la guerra, es feia pel 3 de maig, diada de la Veracreu (Santa Creu). Es deia una missa, es beneía el terme municipal d´Argelaguer i es donava una ofrena de pa blanc. Els argelaguencs i les argelaguencas berenavan al voltant de l´ermita. Les cases de pagès de Canet, Cordonet, Gifreda, Morató i el Turrós, totes pertanyents al Ajuntament d´Argelaguer donaven cadascuna tres quartans de blat, per a l´elaboració dels panets.
Segons les veus populars, fa molt de temps, en una ocasió que l´enemic va assetjar i rodejar el Castell de Montpalau esperant que es rendís, els habitants del castell mai van patir gana ja que s´alimentaven dels peixos que pescaven en el riu Fluvià, al qual accedien a través d´un túnel que arribava fins a la font Pudosa. L´enemic, cansat d´esperar, es va haver de retirar-se i va acabar per donar per perduda la batalla.
També es diu que en aquest túnel hi ha amagada una cabra d´or, pero fins al dia d´avui ningú n´ha pogut esbrinar res i tot plegat es coneix com la llegenda de les mines de Santa Magdalena d´Argelaguer.
Per accedir a l´església de Montpalau travesserem el riu Fluvià per un passadís, ens trovarem una bassa amb la font Pudosa i enfilarem per el costat dret del torrent, dit de la Miana, i després de deixar un antic pou de glaç seguirem la pista asfaltada fins arribar a l´esplanada de Can Font al peu del turó de Montpalau, des d´aquest punt enfilarem una pista que surt a mà esquerra, força dreta, que aviat arriba al castell. Ens trobarem situats per sobre dels 300 metres d´alçada al costat dret del riu Fluvià i enfront del riu Llierca
Bibliografia
-“El castell d´Argelaguer” Juan M. Rodriguez Lejarza i Eva Llansana Benaiges (Cal Músic). Revista L´Argelaga núm. 10 -desembre 2002.
-Arrels i Llavors d´Argelaguer. Xavier Valeri. Ed. Ecuador 21.S.L.-2002.
-Argelaguer. Josep Vilar Vergés. Quaderns de la revista de Girona, núm 139-2008
-Una petjada per la Vall del Llierca AAVV. Edita Ajuntaments de la Vall del Llierca-2008

Posted in Uncategorized | Etiquetado: | 2 Comments »

A propòsit d´Olot

Posted by lejarza en 31 agosto, 2011

Enric Guiter: A propòsit d´Olot.-Si ens referim al Diccionari Català-Valencià-Balear, ens diu que la pronúncia usual és “Awlot”, i que l´etimologia és desconeguda. Nogensmenys, recorda les propostes etimològiques de Balari Jovany, per “Olla”, i d´Antoni Griera, per “Ilicetu” (alzinar). El fet de pronunciar “Awlot” ens podria fer pensar en la supervivència d´una forma antiga començant amb “au” o “eu”. Però l´Atlas Lingüístic del Pireneu Oriental ens indica que Olot (Garrotxa) es troba al bell mig d´una zona que articula “Ureya”, i no pas “Aurella”, com més a l´oest o al nord. Les atestacions més velles que posseïm d´Olot sempre presenten una “O” inicial: “locum Olotis” ( any 871), “Oloto” (any 979). I un mot tal que “olor” es diu “awló” en la part major del catala, encara que la seva inicial etimològica sigui una “O”. Doncs s´ha de renunciar a la hipótesis del grup “au”.
Uns quants topònims semblen presentar el mateix radical que Olot. A les terres catalanas són nombrosos.
Oleda, nom d´un Coll al nord del Ajuntament de Cantallops (Alt Empodà), a mig camí dels castells de Rocabertí i de Requesens. Olèrdola, Ajuntament de l´Alt Penedès, Olerdula pel any 990. Olesa de Montserrat, atestat Euolosa (any 982), i Olesa de Bonesvalls. Oleta, vil.la situada al Vallespir a la desembocadura de la Vall d´Evol al riu Tet, apareix sota la forma Oleta pel any 872. Olià, poblet al sud-oest de Bellver de Cerdanya, i Oliana, municipi al sud de la Seu d´Urgell, atestat Huliana pel any 839. Oló (Sta. María d´Oló) donat com a non de riu, Olone, pel any 889. Olopte, poblet de l´Ajuntament d´Isòvol, Olorbite pel any 839. Olorda pel any 986 (Sta Creu d´Olorda), muntanya i poblet de l´Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, en la actualitat Olèrdola. Olost, municipi o Ajuntament del Lluçanés (Lluça). Oluges, poble a 5 quilòmetres de l´Ajuntament de Cervera. Olvan, poble de la Comarca del Berguedà, tambè es presenta amb una “l” intervocàlica, Holoanne pel any 839.
Formacions més o menys aproximades s´encontren a l´oest, al nord i a l´est de les terres catalanes.
A Aragó, Olalla, Oliete, Olba (Teruel), Olvés, (Zaragoza), Olson, Olvena (Huesca). A Llenguadoc i Gascunya, Aulas (Gard), Ols, Olemps (Aveyron), Aulos, Aulus (Ariège), Aulon (Haute-Garone), Oléac, Aulon (Hautes-Pyrénées).
A Còrsega i Sardenya, Oletta, Olcani (Còrsega) Ola, Oliena, Olólvica i també Ula, Ulia, Ulassai (Sardenya).
El Diccionari Català-Valencià-Balear les indica com a prerromana per Olesa, i basques per Olèrdola, Olopte i Olorda, però sense cap explicació.
René Lafon, ens a senyalat la presència al País Basc (Euskal Herria) de topònims de la forma Oleta. Però a un Oleta basc nomès podria correspondre un “Olleda” català.
Aquesta consideració ens condueix a precisar les correspondències basco-romàniques dels fonemes que intervenen.
Les vocals basques tenen en romànic el tractament de les vocals breus del llatí. Doncs una “o” basca donarà una “o” oberta romànica, i una “u” basca, una “o” tancada. Però en posició àtona, com és el cas d´Olot i d´Oleta les llengües de la Romània contínua neutralitzen la diferència d´obertura, de tal manera que una “o” i una “u” basques hi tenen la mateixa representació. En sard, al contrari, la “u” breu del llatí ha timbre “u”; per això hem presentat unes formes sardes tals com Ola i Ula, que només difereixen per la vocal radical.
La “l” (L) intervocàlica del basc modern representa una “ll” (LL) doble antiga, la qual es palatalitza en català. El fet resulta evident en els manlleus llatins del basc: llatí “cella”, “castellu”, catala “cella”, “castell”, basc “gela”, “gaztelu”. Així, el basc “ola” (fàbrica), tan fraqüent en la toponímia (Olaba, Olaberria, Olaeta, Olaibar, etc…) no pot intervenir en el cas d´Olot i d´Oleta.
La “l” intervocàlica del basc antic s´ha tornat “r”. Un mot basc tal com “ili” (vila), que apareix en formacions d´epoca romana com “iliberri”, esdevé “iri” en basc modern. Els manlleus llatins també porten la seva prova: llatí “pala”, “uoluntate”, “caelu”, català “pala”; “voluntat”, “cel”, basc “bara”, “borondate”, “zeru”. Però la “r” intervocàlica antiga subsisteix tambè (llatí “tempora”, bacs “denbora”); no podem doncs considerar totes les “r” intervocàliques del basc modern com a corresponents de “l” antigues.
Després del radical “ol”, finals -ot, -eda, -eta, -ó, semblen sufixos romànics coneguts -ottu, -eta, -itta, -one, i -uja, és el sufix pirinenc -egia, combinat amb una vocal velar precedent.
Amb quin mot base podem dones relligar el radical “ol”?
L´aparició de la forma “uja” del sufix “egia” ens fa pensar que es terminava amb una vocal velar. Amb una vocal palatal, nomès tindríem “ore” (massa, pasta, matèria), el sentit del qual no sembla convenir. Amb vocal velar trobem “oro” (tot, tots) i “oru”, (solar, terreny).
No veiem massa com es podrien fer derivats del primer; el segon, al contrari, es pot admetre. Ha donat alguns topònims bascos: Orube, Orue, Orueta, Oruezabal,…
Aquest vocable “Oru” és el que en escollit per explicar l´origen d´Olopte; Olorbite correspondria al bacs modern “orukobide” (camí de solar).
Sense cap problema, veiem “oruegia” (lloc del solar) relacionat amb “Oluges” o “Oruoztu” (solar refredat) amb Olost.
Per Olot, Oleta, Oló, ens fa dificultat que un sufix romànic s´hagi afegit a un radical basc. A dir veritat, aquesta dificultat només resisteix per Oleta; i, això i tot, el mot no pot ser romànic, derivat del llatí “aula” perquè llavors la forma corsa seria “Uletta” i no “Oletta”.
En el cas d´Olot (Ajuntament d´Olot a la Garrotxa) podem suposar una formació basca composta, per exemple “oru-ote” (argelagues de solar); la primera atestació del any 871 “Olotis” pertany a la tercera declinació llatina, i suposa doncs una vocal final “e”. El pas a la segona declinació “Oloto” ( any 979) podria ser analògic dels mots romànics de sufix “ottu”.
Ara, s´hauria de saber si les “argelagues” (Argelaguer) constitueixen un element important del contex olotí? No el coneixem prou bè per a tornar contesta. Proposem una etimologia que s’acorda amb la fonética: els fills d´Olot ens diran si també convé pel sentit; la proximitat del municipi o Ajuntament d´Argelaguer (Vall del Llierca) ens ho faria suposar. (Publicat per Lejarza, Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Etiquetado: | 1 Comment »

Argelaguer la missa els festius

Posted by lejarza en 29 agosto, 2011

Argelaguer Sant Damas I Papa

Argelaguer Sant Damas I Papa de Catalunya

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Girona: Argelaguer la missa els festius.-El model més habitual que ofereixen les parròquies gironines és la missa els festius i, en menys casos, les vigílies.
Sant Damàs d’Argelaguer, Sant Fruitós de Llofriu (Palafrugell), Sant Pere de Mieres, Sant Martí de Peralada, Sant Jordi Desvalls, Sant Martí de Masarac, Sant Martí d’Empúries i Sant Pere de Juià són exemples de parròquies gironines que ofereixen missa només els festius. En canvi, Sant Climent d’Amer, La Mota (Palol de Revardit), Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols), Sant Andreu de Pedrinyà (La Pera) i Sant Julià de Llor són casos de parròquies diocesanes sense culte, segons els horaris de missa del Bisbat de Girona.
La diòcesi presenta una varietat d’horaris que respon a diversos criteris, com ara els capellans disponibles o número de fidels que hi assisteixen.
El decret d’institució de les celebracions dominicals en absència de prevere, recenment publicat pel Bisbat, insta als rectors a una revisió dels horaris. Si tenim en compte el tiratge del Full Parroquial, que s’ajusta a la demanda per raó econòmica, els gironins que habitualment van a missa haurien de ser un mínim de 15.000. La diòcesi té 841.965 habitants, segons la dada oferta pel Bisbat i que correspon al primer de gener de 2010. La publicació té una distribució gratuïta (bàsicament, en els punts de culte) però, habitualment, el fidel dóna un donatiu en el recipient de les almoines quan l’agafa.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: | 10 Comments »

Argelaguer aprovació definitiva expedient de modificació de crèdit

Posted by lejarza en 29 agosto, 2011

Vall del Llierca, Argelaguer/Hostalnou de Llierca/Tortellà: Argelaguer aprovació definitiva expedient de modificació de crèdit.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 164 – 29 d´agost de 2011 Núm. 11185 Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa).
Edicte d’aprovació definitiva d’un expedient de modificació de crèdit. No havent-se presentat reclamacions contra l’acord de Ple de data 19 de juliol de 2011, d’aprovació inicial de la primera modificació de crèdit del pressupost 2011, la qual es va exposar al públic mitjançant edicte publicat en el BOP núm. 144, de 29 de juliol de 2011, i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, l’acord d’aprovació inicial ha quedat elevat a definitiu. En compliment de l’article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei estatal 39/1988, reguladora de les hisendes locals, es publiquen la modificació:
INGRESSOS. Pressupost d’ingressos 2011: Partida: 42000 (FNC) Consig. Inicial 53.500€ Partida: 5.500 Consig. Inicial 59.000€ Partida: 79000 (FEDER) Consig. Inicial 0€ Modif. Núm. 1 113.605€ Consig. Final. 113.605€.
TOTAL Consig. Inicial 53.500€ Modif. Núm. 1 119.105€ Consig. Final. 172.605€
DESPESES. Pressupost despeses 2011: Partida: 34-21004 Consig. Inicial 1.000€ Modif. Núm. 1 500€ Consig. Final 1500€ Partida: 16-60915 Consig. Inicial 6.000€ Modif. Núm. 1 5.000€ Consig. Final 11.000€ Partida: 15-61902 Consig. Inicial 27.395€ Modif. Núm. 1 113.605€ Consig. Final 141.000€.
TOTAL Consig. Inicial 34.395€ Modif. Núm. 1 119.105€ Consig. Final 153.500€.
Contra aquest acord, que esgota la via administrativa, els interessats poden interposar recurs en via contenciosa administrativa davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, dins el termini de dos mesos, comptats a partir de l’endemà d’aquesta publicació. Argelaguer, 19 d’agost de 2011 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Posted in Uncategorized | Etiquetado: | Leave a Comment »