Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Posts Tagged ‘Argelaguer’

Un milió de persones no podrà encendre la calefacció a Catalunya

Posted by lejarza en 27 octubre, 2013

Un milió de persones no podrà encendre la calefacció a Catalunya

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Olot

La pobresa energètica ja afecta a més del 13% de la població i seguirà en augment, per la qual cosa gairebé un milió de persones de Catalunya no podran encendre la calefacció aquest hivern perquè no poden pagar-la.

L’arribada de temperatures més baixes marca el principi d’una època en la qual moltes llars no podran afrontar unes condicions de vida amb un mínim de benestar, degut, entre altres causes, al malbaratament energètic i a unes polítiques públiques que incideixen en la marginació de les persones amb menys recursos.

Amb més d’un 23% de la població activa en atur i la considerable reducció salarial que està patint bona part de la població (7% de mitjana), les contínues pujades de les factures d’electricitat i gas estan sent dramàtiques en multitud de llars catalanes, que encara no s’enfronten a un desallotjament.

Aquesta situació, sumada als deficients sistemes de calefacció i aïllament de nombrosos habitatges, fa que ja siguin gairebé un milió de persones les que es troben en situació de discriminació energètica (més del 13% de la població). Aquesta situació previsiblement es veurà agreujada per les últimes pujades de l’electricitat, que ja suposen un 80% més del que es pagava fa 10 anys pel mateix consum,mentre el nivell adquisitiu no deixa de baixar, sense que des de les administracions públiques es busquin solucions per a les famílies amb menys ingressos.

El progressiu procés de mercantilització de l’energia, promogut intensament fins i tot des d’instàncies públiques, ha conduït a una situació en la qual les administracions defugen la seva funció de garantir el benestar mínim de la població i de, al mateix temps, penalitzar els malbarataments dels béns comuns com l’energia.

S’ha de preveure l’accés a l’energia de la població en condicions adequades mitjançant polítiques públiques que garanteixin un mínim a les persones empobrides i que penalitzin els malbarataments i acaparaments d’energia. És hora també que s’acabin els abusos de les companyies elèctriques i que s’eliminin les barreres al fet que la ciutadania pugui generar la seva pròpia energia.

Anuncios

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 4 Comments »

Descubren un poblado ibérico de los Siglos IV y II A.C. en Sant Joan les Fonts

Posted by lejarza en 26 octubre, 2013

Descubren un poblado ibérico de los S. IV y II AC en Sant Joan les Fonts

Confirma la existencia de población ibérica en la Garrotxa según las arqueólogas encargadas del proyecto

Vall del Llierca – Argelaguer – Sant Joan les Fonts – Nerea Guisasola

Dos arqueólogos han confirmado la existencia en Sant Joan les Fonts (Girona) de un poblado ibérico de entre los siglos IV y II antes de Cristo dentro del municipio, sobre la pared basáltica del espacio del Boscarró. De momento, sólo se han localizado ánforas, vajilla, cerámica y alfarería de la época y de procedencia griega, púnica e incluso del Norte de África. Las arqueólogas encargadas resaltan que desconocen la dimensión del poblado pero que se trataría de un núcleo pequeño que desapareció con la llegada de los romanos. “Hemos encontrado los restos a unos 50 centímetros de profundidad, es un yacimiento somero pero confirma la presencia ibérica en la comarca”, señala la arqueóloga Maribel Fuertes.
Durante los años 90, un grupo de estudiantes que paseaba por este entorno del espacio del Boscarró ya encontraron algunos restos de la época ibérica. Según ha explicado el alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, los estudiantes inventariaron todo lo que habían localizado en el registro de la Generalitat. Sin embargo, no ha sido hasta este año que, después de limpiar y desbrozar toda la zona, comenzaron a detectar restos de cerámica de la época ibérica. “Casualmente en el pueblo hay algunas personas que estaban buscando elementos de la historia del municipio por si había la posibilidad de que en este peñón se hubiera construido una antigua masía y, finalmente, detectaron esta población antigua”, comentó.
Por ello, el consistorio decidió encargar a dos arqueólogas gerundenses, Anna Maria Puig y Maribel Fuertes, el estudio de este espacio. Una investigación que ha permitido determinar la existencia de un poblado ibérico de entre el siglo IV y II antes de Cristo. “Básicamente hemos hecho siete pequeñas excavaciones, de dos metros de ancho por metro y medio de profundidad, y hemos encontrado cerámica, vajilla, utensilios dedicados al almacenamiento de grano, ánforas o fragmentos de otros objetos tanto del territorio como de procedencia púnica, de Ibiza, del norte de África o incluso de Grecia “, ha explicado Puig. Según las dos expertas se trata de materiales “habituales” en este tipo de yacimientos.
Yacimientos de la edad de bronce
Ambas arqueólogas han comentado que aún desconocen las dimensiones de este poblado ibérico pero que todo apunta a que se trataría de un pequeño núcleo. “Hasta que no vayamos más adelante con la excavación no lo sabremos pero creemos que no se trata de una capital, no es un Ullastret o Peralada, pero sí que es una ocupación importante”, puntualizó Fuertes. En este sentido, las dos profesionales han recalcado que este nuevo hallazgo permite “confirmar” la presencia de poblaciones ibéricas en la comarca de la Garrotxa. “Normalmente se habían encontrado yacimientos en la comarca del Alt o Baix Empordà, también en Besalú o Maià de Montcal pero no teníamos conocimiento de que hubieran llegado más al interior de la Garrotxa”, han explicado.
De momento, no se pueden adelantar más detalles de este yacimiento ibérico porque hay que avanzar en las excavaciones. “Estamos al principio del camino, los detalles nos están esperando aquí abajo, la arqueología ya nos lo dirá”, ha valorado Fuertes. Los restos de este poblado ibérico se han localizado a unos 50 centímetros de profundidad. “Es un yacimiento muy somero pero la zona está bien delimitada por dos ríos y parece que se trataría de un lugar o un emplazamiento idóneo”, han augurado.
De momento, el Ayuntamiento de Sant Joan les Fonts les ha encargado la elaboración de un estudio completo que valore la extensión real del yacimiento y planifique una posible excavación completa de cara al futuro. “Si hacemos una buena excavación supondrá una novedad porque nunca se ha hecho una buena investigación en profundidad de los otros yacimientos existentes en la zona y de la comarca”, han asegurado.
Según las dos expertas, en Sant Joan les Fonts también se habían localizado anteriormente otros yacimientos de la edad de bronce. “Será un trabajo que durará años pero es muy interesante saber cómo vivía la gente aquí, en qué condiciones y conocer todo lo que tenemos en casa para saber de dónde venimos, dónde estamos y hacia donde debemos ir”, ha valorado el alcalde. Espona ha explicado que desde el consistorio intentarán encontrar los recursos económicos necesarios para llevar adelante las excavaciones.”Quizás habrá que hacer campos de trabajo, iniciar colaboraciones con entidades o la Universitat de Girona pero en estos momentos todavía nos encontramos en una primera fase inicial”, concluyó.

El descubridor Josep Oliveras poblado ibérico de los S. IV y II AC en Sant Joan les Fonts a la Garrotxa

El descubridor Josep Oliveras poblado ibérico de los S. IV y II AC en Sant Joan les Fonts a la Garrotxa

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 4 Comments »

La polèmica de la planta de Sant Jaume de Llierca s’endureix

Posted by lejarza en 26 octubre, 2013

La polèmica de la planta de Sant Jaume de Llierca s’endureix

El Consell Comarcal de la Garrotxa, l’equip de govern municipal i l’oposició s’intercanvien dures acusacions

Vall del Llierca – Argelaguer – Sant Jaume de Llierca – Ramon Estéban

La crispació que des de bon principi envolta el projecte de la planta de triatge de la Garrotxa, que es preveu construir al terme de Sant Jaume de Llierca, ha augmentat considerablement de to els darrers dies, a còpia d’acusacions creuades entre el Consell Comarcal (impulsor del projecte i governat per CiU), l’equip de govern municipal (Junts per Sant Jaume-AM) i l’oposició municipal (de CiU). La guspira que ha encès el nou episodi la va encendre el vicepresident del Consell, Josep Berga Vayreda, en unes declaracions a Olot TV el 10 d’octubre, en què va acusar l’alcalde, Ferran Puig, de confondre, intoxicar i manipular la informació en relació amb els accessos a la futura planta. En un ple extraordinari celebrat dijous, l’Ajuntament (amb els vots de Junts per Sant Jaume i el no de CiU) va emetre una rèplica molt dura contra Berga, en què es confirma la qüestió dels accessos i s’acusa el vicepresident de mentir, perquè havia afirmat que a les instal·lacions no hi hauria planta de lixiviats (quan en el pla especial es diu que sí que n’hi haurà) i d’exercir el “cinisme” perquè havia ofert diàleg i no ho està complint. En el document s’acaba exigint a Berga “una disculpa i una rectificació pública” per haver “qüestionat l’autoritat, la honorabilitat i la responsabilitat” de l’alcalde.
Ahir, CiU de Sant Jaume va criticar la moció, amb una nota de premsa en què s’acusa l’alcalde i el seu equip de portar el tema “moguts més pel seu afany de protagonisme i els seus interessos com a grup polític que no pensant en el conjunt del poble”. També s’hi afirma que el cas ha esdevingut “una autèntica obsessió” per a Puig.
LA FRASE: Exigim una disculpa i una rectificació pública al vicepresident del Consell Comarcal

L'alcalde amb el grup de veïns de Sant Jaume opositors al centre de gestió de residus a Can Coma de Baix manifestant-se fora del ple després de l'aprovació del pla especial. Foto: J.C. Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca  (Argelaguer)

L’alcalde amb el grup de veïns de Sant Jaume opositors al centre de gestió de residus a Can Coma de Baix manifestant-se fora del ple després de l’aprovació del pla especial. Foto: J.C.
Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca
(Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comment »

Tossols

Posted by lejarza en 24 octubre, 2013

Tossols

Jordi Martínez

Un estudi liderat pel geòleg Llorenç Planagumà ha identificat 81 turonets de la zona volcànica de la Garrotxa, coneguts com a tossols, que pel que sembla tenen una composició mineral única, només existent a Islàndia i al planeta Mart. Una singularitat més que s’afegeix a la riquesa paisatgística d’una comarca que té en el seu paisatge el seu gran capital, i que no sempre l’ha sabut explotar i gestionar adequadament.
De vegades, no som prou conscients del valor afegit que pot aportar el patrimoni natural davant un nombre creixent de turistes àvids de descobrir les singularitats del territori, ja ?siguin culturals, naturals, gastronòmiques o esportives, i com més elements diferenciadors es puguin incloure més atractiva es farà l’oferta turística de la comarca.
De fet, els responsables turístics de la Garrotxa ja haurien de posar fil a l’agulla a com incorporar la troballa de Llorenç Planagumà a la seva oferta i a com habilitar la visita a alguns d’aquests turonets, encara que la majoria es troben en finques privades. En això ens hauríem d’emmirallar una mica més en els nostres veïns del nord, dels quals sempre m’ha sorprès la capacitat que tenen de posar en valor qualsevol element que destaca en el seu territori, ja sigui un roc, un detall o el més insignificant dels recursos. I potser no cal arribar als seus extrems, però una mica més d’orgull territorial no ens vindria gens malament.
Hem passat massa dècades sense donar cap mena d’importància a allò que ja teníem i hem preferit apostar per allò que ens resultava més atractiu i més fàcil, encara que fos de cartró pedra i totalment artificial, mentre hem deixat passar un munt d’oportunitats on només calia visualitzar tot el que era natural o herència dels nostres avantpassats. Els tossols són només uns turonets però potser ens serveixen d’excusa per començar a valorar allò que ja hi era.

El geòleg Llorenç Planagumà Guàrdia
 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) i militant D´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a Olot

El geòleg Llorenç Planagumà Guàrdia
 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) i militant D´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a Olot

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comment »

La fiscalia investiga l’alcalde de Castellfollit de la Roca a la Garrotxa, per autoadjudicar-se un sou i possible prevaricació i malversació de diners públics

Posted by lejarza en 24 octubre, 2013

La fiscalia investiga l’alcalde de Castellfollit de la Roca a la Garrotxa, per autoadjudicar-se un sou i possible prevaricació i malversació de diners públics

Vall del Llierca: Garrotxa-Argelaguer–Girona ACN

La Fiscalia de Giona ha obert d’ofici una investigació a l’alcalde de Castellfollit de la Roca, Moisès Coromina, pels delictes de prevaricació i malversació de diners públics. El fiscal ha incoat diligències després que l’alcalde s’adjudiqués, via ple municipal i fent valer la seva majoria, una indemnització de 500 euros al mes per complementar la seva pensió de jubilació. Els diners surten del sou de dos regidors de l’equip de govern que van renunciar a la seva retribució, d’una partida que fins ara rebia el grup municipal de CiU i d’una part del pressupost que servia per pagar la Seguretat Social de l’alcalde. La fiscalia sospita que darrere d’aquests moviments hi pot haver indicis de delicte.
L’alcalde de Castellfollit de la Roca, Moisès Coromina, va aprovar en el ple de principis d’octubre atribuir-se una “indemnització” de 6.000 euros l’any per complementar la seva pensió de jubilació. L’alcalde, que al llarg de la seva trajectòria professional ha treballat de comercial, es va jubilar a l’abril i va haver de renunciar al sou d’alcalde perquè no pot cobrar dos salaris públics alhora. Per continuar percebent una retribució per la seva dedicació a l’alcaldia, l’equip de govern va fer valer la seva majoria per aprovar aquesta fórmula de cobrament en forma d’indemnització.
La fiscalia ha decidit obrir diligències d’investigació per dos possibles delictes: un de malversació de diners públics i un altre de prevaricació perquè entén que l’alcalde es podria haver extralimitat en les seves funcions. La fiscalia ha actuat d’ofici, arran de les notícies que han sortit als mitjans de comunicació, i ja ha enviat l’ordre a la policia perquè investigui el cas. Ara, la policia analitzarà la documentació del cas, com l’acord de ple o altres actes, i prendrà declaració als implicats per comprovar si hi ha indicis que s’ha comès algun delicte. Finalment, presentaran un atestat amb les conclusions a fiscalia.
Fonts de fiscalia han detallat que la prioritat és comprovar si, amb aquests acords, s’ha causat algun perjudici a les arques municipals. Segons l’acord del ple, Coromina cobrarà en concepte d’indemnització 500 euros al mes que surten del sou de dos dels sis regidors de l’equip de govern que han acceptat deixar de cobrar, dels diners que el grup municipal de Convergència i Unió (CiU) deixa d’ingressar -retallada dràstica de la partida, de 1.200 euros a només 200- i, la resta, sortirà de la partida que el pressupost municipal destinava fins ara a pagar la Seguretat Social de l’alcalde.
A més, en el ple, Coromina va indicar que la mesura tenia caràcter retroactiu, és a dir, que cobraria a partir de l’abril (tot i que els dos regidors que han renunciat al sou a l’octubre han estat cobrant cada mes) i també va admetre que durant aquests mesos havia anat demanant avançaments de sou. Segons Coromina, la quantitat anticipada ha estat de 900 euros. Tot plegat, ha fet sospitar la fiscalia que ha decidit investigar si hi ha hagut malversació de diners públics en benefici de l’alcalde.
No és la primera investigació
No és la primera vegada que investiguen l’alcalde de Castellfollit de la Roca. La construcció d’un nou ajuntament a la població va desencadenar una batalla legal entre el propietari dels terrenys i l’alcalde que ja ha viscut diversos assalts i encara cueja. A banda d’altres demandes per la via contenciosa, l’assumpte va desembocar en dos procediments penals oberts, un per una suposada falsificació de certificat per aconseguir una subvenció de forma fraudulenta i un altre per una presumpta expropiació il·legal dels terrenys.
El primer episodi penal té sentència ferma. Va arribar a judici el maig del 2012 al Jutjat penal 2 de Girona i la jutge va absoldre tant l’alcalde com la secretària municipal. El segon assalt per la via penal va ser un mes després. El juny del 2012, un mes després, alcalde i secretària van declarar com a imputats per expropiació il·legal als Jutjats d’Olot per, segons la demanda, ocupar conscientment més terreny del que havien expropiat. El jutjat va donar la raó a alcalde i secretària, va considerar que no hi havia base legal per tirar endavant la demanda i el va arxivar inicialment. En un recurs, l’Audiència de Girona, però, va ordenar reobrir el cas.
Paral·lelament, l’Ajuntament i el propietari dels terrenys on es va construir el nou consistori continuen negociant per arribar a un acord que eviti l’enderroc de l’edifici, després que una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Girona conclogués que no compleix la normativa. Per evitar l’enderroc total de l’edifici, ja construït, els advocats de les dues parts estan intentant arribar a un acord de compensacions.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 6 Comments »

Els petits volcans del Bosc de Tosca de Les Preses de fa 17.000 anys només es troben a Islàndia i a Mart

Posted by lejarza en 20 octubre, 2013

Els petits volcans del Bosc de Tosca de Les Preses de fa 17.000 anys només es troben a Islàndia i a Mart

Vall del Llierca: Garrotxa-Argelaguer–Girona ACN

Els tossols o turons petits són una de les formes volcàniques més abundants al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) però també de les més desconegudes. Fan entre 4 i 15 metres d’altura i es troben situats damunt la colada de lava. Sovint la vegetació els tapa i difumina en l’entorn. N’hi ha un total de 81, segons el catàleg elaborat per un equip d’experts encapçalat pel geòleg Llorenç Planagumà, que vol posar en valor aquest patrimoni natural. Calculen que l’acció de l’home n’haurà destruït un 30% del que hi havia en total a la zona, compresa entre les Preses, Olot i Santa Pau.

Els seus impulsors han analitzat els estudis científics que s’han publicat a nivell internacional i han descobert que aquestes formacions volcàniques només s’havien descrit fins ara al planeta Mart i a Islàndia. Segons explica Planagumà, això es deu perquè calen un seguit de factors que afavoreixin aquestes formacions. Bàsicament, que la colada de lava flueixi per damunt d’una zona humida d’aiguamolls i sediments gelats que, quan es posen en contacte amb la matèria líquida roent es genera vapor d’aigua. Aquest vapor puja amunt per les escletxes de la lava que es va refredant i hi ha una petita erupció que, un cop solidificat, dóna lloc als petits turons. Tècnicament, aquests turons es diuen ‘cons volcànics desarrelats’, ja que no tenen xemeneia i són arrodonits.

Els antics usos de la pedra volcànica 

Gràcies a aquesta investigació, que ha comptat amb un ajut del fons europeu FEDER de 6.000 euros, també s’ha sabut per primer cop que aquestes formacions volcàniques contenen un tipus de pedra al seu nucli que és més manejable que la pedra volcànica current i que des del segle XVII que s’ha utilitzat per a construccions de cases i cabanes. Tècnicament, aquest mineral són ‘escòries volcàniques soldades’, o el que és el mateix, bocins de pedra volcànica que el tossol les ha fos per les elevades temperatures, un fet que la fa més tova i més fàcil de treballar.

Això explica per què des del segle XVII els habitants de la zona del bosc de la tosca van utilitzar-la per a la construcció de cases -sobretot per als cantoners- o per a fer voltes. Un exemple clar, que encara es conserva, és la cabana de pedra seca que en un finca de les Preses, feta amb aquesta pedra volcànica del nucli del tossol juntament amb d’altres d’ordinària. 

A banda d’això, l’ésser humà també va aprofitar els tossols per extreure la greda que hi havia, un material molt bo per enriquir el sòl dels camps i també per delimitar les parcel·les en forma de paret baixa. “Era una economia de subsistència; si es compraven un terreny on hi havia un tossol, ja hi tenien el material per als camps i les roques per construir-hi la casa”, explica Planagumà. Aquests aprofitaments de la roca han fet que actualment alguns tossols només conservin una part de la seva forma arrodonida.

Un treball de recerca en col·laboració amb els veïns

Els impulsors d’aquesta iniciativa han comptat amb la col·laboració dels veïns de la zona, que els han ajudat a recuperar bona part dels antics noms que tenien els tossols. No hi ha cap document que parli dels tossols i la descoberta s’ha fet des de l’observació de l’entorn. Sí que s’han trobat fotografies d’algunes voladures que es van fer per eliminar el tossol i aplanar els terrenys on ara hi ha la trama urbana de poblacions com Olot. 

A banda de l’inventari, també s’ha elaborat un documental que es distribuirà entre als ajuntaments, veïns i propietaris de negocis que els poden utilitzar per donar a conèixer aquest patrimoni natural als visitants. El pressupost total ha estat de 9.000 euros, dels quals 6.000 provenien de l’ajut del fons FEDER i els 3.000 restants que ha posat l’empresa Geonat, dedicada a la geologia i la investigació. També s’ha comptat amb el suport del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Departament d’Agricultura. En un futur, està previst elaborar un estudi científic sobre la formació i els usos dels tossols per poder-lo publicar a nivell internacional.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 5 Comments »

“Créixer en família” experiències sobre l’educació al Institut Municipal d’Educació d’Olot (IME)

Posted by lejarza en 20 octubre, 2013

“Créixer en família” experiències sobre l’educació al Institut Municipal d’Educació d’Olot (IME)

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

Ser pares i mares, avui en dia, no és un paper fàcil ni hi ha un manual únic que serveixi per enfocar amb èxit la tasca educativa de les famílies. Són molts els reptes que s’han d’afrontar, com diferents les circumstàncies que envolten cada família.
“Créixer en família” són cicles de tallers on els pares i mares reflexionaran i intercanviaran experiències sobre l’educació dels fills i filles, guiats per un professional expert que els orientarà, reforçarà i donarà eines per exercir la seva parentalitat de manera positiva.
A qui va adreçat?
A mares i pares amb fills i filles que estiguin fent de 6è de primària a 4t d’ESO
Quina estructura i contingut té el programa?
El curs consta de sis sessions de 2 hores cadascuna que tractaran temàtiques com: l’afecte, l’autonomia, l’autoritat, la resolució de conflictes, les responsabilitats en l’àmbit domèstic, el lleure i l’entorn, el paper educatiu de l’escola, etc.
Cinc sessions són en format taller i una sessió monogràfica d’aprofundiment adaptada als interessos dels pares i mares participants.
MOLT IMPORTANT: A fi de garantir el procés de debat i reflexió, i complir així amb l’objectiu del programa, el compromís de les famílies participants ha d’incloure la seva assistència a la totalitat del cicle de tallers.
On i quan es farà el curs?
Lloc: Institut Municipal d’Educació d’Olot (IME) a la Garrotxa. Avinguda Sant Joan de les Abadesses, 20-22 Telèfon: 972 27 00 49 Horari: de 19’30h a 21’30h
Dies (6 sessions): els dimecres 13, 20 i 27 de novembre i 4, 11 i 18 de desembre
On us podeu adreçar per inscriure-us-hi?
O bé presencialment o bé per telèfon entre 8 i 15h a l’IME. Places limitades. Les inscripcions s’aniran fent per ordre de demanda. Data límit d’inscripció el 31 d’octubre de l´any 2013.
No té cap cost per a les famílies. És un programa finançat per la Generalitat de Catalunya.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comment »

Embotits Monter nova planta al Municipi de Sant Ferriol

Posted by lejarza en 19 octubre, 2013

Embotits Monter nova planta al Municipi de Sant Ferriol

Vall del Llierca: Garrotxa-Argelaguer–Girona

Embotits Monter de Sant Jaume de Llierca ha comprat uns terrenys al polígon de les Forques en el terme municipal de l´Ajuntament de Sant Ferriol a la Garrotxa. La previsió, segons fonts de Monter, és que serveixin per una ampliació dels actuals equipaments de les Planes d’Hostoles i de Sant Jaume de Llierca. Això no obstant, l’empresa ha assenyalat un termini llarg per la creació de l’equipament. En concret, ha exposat que fins l´any 2017 Monter invertirà en estructures a les Planes d’Hostoles i que després és molt possible que en faci a Sant Ferriol.
La implantació de Monter comportarà la creació d’un consorci per la gestió conjunta del polígon entre els Ajuntaments de Besalú i de Sant Ferriol.
Aquesta empresa és líder en la producció d’embotits curats. La firma compta amb quatre plantes ubicades a Sant Jaume de Llierca, Serinyà, Vic i les Planes d’Hostoles i és pionera en el desenvolupament d’embotits curats de gall d’indi, entre altres especialitats.
A Embutidos Monter disposen de dinou referències pròpies que fabriquen amb la marca Hacendado (Mercadona), i segons les dades de Nielsen, tenen un 85 per cent de la quota de mercat d’embotits curat de gall dindi a Espanya.
La companyia té un laboratori propi d’investigació que actualment col·labora amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària de la Generalitat (IRTA) i altres fabricants en el desenvolupament d’embotits baixos en sal.
Embutidos Monter SA és interproveïdor exclusiu de Mercadona des de l’any 1998, i des d’aleshores ha experimentat un creixement progressiu. L’empresa es va crear l’any 1989 i és propietat de la família Cañigueral.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 7 Comments »

Deneguen el permís de “fracking” per buscar hidrocarburs a la Garrotxa

Posted by lejarza en 16 octubre, 2013

Deneguen el permís de “fracking” per buscar hidrocarburs a la Garrotxa

Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Barcelona 16.10.2013

Les sol·licituds presentades per l’empresa Montero Energy Corporation no comptaven amb el contingut mínim exigit per la normativa d’hidrocarburs
 
El Govern ha acordat avui denegar els permisos d’investigació d’hidrocarburs “Darwin” i “Leonardo”, que havia sol·licitat l’empresa Montero Energy Corporation SL. La decisió es fonamenta en el fet que l’empresa no va presentar un projecte d’investigació amb el mínim contingut que estableix la normativa d’hidrocarburs, sinó un programa de treballs de caràcter genèric, sense cap vinculació a la informació existent sobre la composició geològica de les zones a investigar, i s’ha pres després de desestimar les al·legacions presentades per Montero Energy.
 
La sol·licitud de permís “Darwin” pretenia investigar l’existència d’hidrocarburs no convencionals en el subsòl d’una àrea de 89.683 hectàrees, que comprenia les comarques de la Noguera, l’Urgell, la Segarra, el Solsonès i l’Anoia. La sol·licitud de permís “Leonardo” afectava 76.641 hectàrees de les comarques de l’Osona, Bages, Berguedà i la Garrotxa (Riudaura).

Deneguen el permís de “fracking” per buscar hidrocarburs a la Garrotxa Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura - Barcelona - Lejarza)

Deneguen el permís de “fracking” per buscar hidrocarburs a la Garrotxa
Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Barcelona – Lejarza)

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comments »

Honor i memòria als defensors de la república

Posted by lejarza en 14 octubre, 2013

Honor i memòria als defensors de la república

Marc Vidal i Pou, diputat al Parlament de Catalunya per ICV-EUIA

Avui hem fet un acte a Besalú (Garrotxa) necessari. Joan Panyella, Ramon Solsona i Àngel Moreno, tres militants del PSUC que l’any 1953 encara mantenien viva l’esperança de guanyar els feixistes i restituir la democràcia a Espanya varen ser abatuts per la guàrdia civil a l’entrada d’aquesta població. Els hereus d’aquell PSUC els hem retut un petit homenatge. Íntim i emotiu. Dues-centes persones contra l’oblit. Contra la ignomínia de l’oblit en un país d’amnèsies culpables.
Tinc el convenciment que ells mai varen voler ser màrtirs ni herois. I que aquest país, el 1953, no necessitava, igual com ara, ni màrtirs ni herois. Que, de fet, els màrtirs i els herois mai no ens fan falta. Per contra, els imagino arrossegats per un esperit de llibertat i de la lluita que els cors joves, que sempre són generosos, fan per assegurar la justícia.
Tinc la certesa que per ells, com per molts d’altres, la guerra que havien començat uns militars feixistes per defensar els privilegis d’uns quants, ja fossin senyoritos andalusos o industrials catalans, catorze anys després no s’havia acabat.
Com no es va acabar en el llarg exili de centenars de milers de persones que va haver de fugir del seu país perquè havia tingut la gosadia de defensar la república i la democràcia. Gent que havia estat maltractada en la tristíssima retirada per les democràcies europees, arraconada com a gossos a la platja d’Argelès, al camp de Bram, i que havia tornat a lluitar contra els nazis per defensar novament la democràcia amb l’esperança que si es guanyava la guerra a Europa es restituiria la legitimitat republicana a Espanya.
Com no s’havia acabat la guerra per molta altra gent del PSUC que es va quedar en aquella Espanya grisa, trista, empobrida i espantada del franquisme i va canviar les armes de batalla per les armes de resistència intel·lectual, de dissidència, de construcció d’oposicions i alternatives, d’agitació per seguir la lluita a les fàbriques, a les universitats i als carrers. Lluites que es van seguir cobrant víctimes fins a la mort del dictador.
I ha estat aquesta persistència i aquest esperit de lluita de tanta gent el que ens va portar una tímida democràcia que hem consolidat amb els anys però que avui es mostra, encara, massa fràgil.
Fràgil perquè avui encara hi ha gent que es considera vencedora d’aquella guerra i no ha passat pàgina ni assumint l’existència de culpa en l’aixecament militar del 36 -i en la terrible postguerra- ni fent passes decidides per restituir l’honor als que van perdre la vida entre els republicans.
Nosaltres no volem màrtirs però hi ha gent que sí. Avui mateix, l’església catòlica, que va tenir un paper decisiu en l’adoctrinament del feixisme, ha beatificat 522 víctimes de la guerra perquè els considera màrtirs. Màrtirs perquè van morir a mans de l’enemic defensant la seva ideologia. Encara creuen que hi ha enemic? L’arquebisbe Pujol de Tarragona ha dit que és només un acte religiós, però no és cert. D’entre aquestes víctimes, segur que n’hi ha d’innocents, però n’hi havia molts que van aplaudir, ajudar i enaltir el feixisme.
Totes les víctimes d’una guerra mereixen repòs i record entre els seus. Però no podem enaltir, -ni tan sols fent-les pujar al cel-, aquelles víctimes que van ser còmplices dels botxins. Senyor Mas, em sent? No podem fer-ho per respecte a la resta de morts d’aquesta guerra.
Com no podem permetre que avui, encara, hi hagi centenars de fosses comunes a tot el país i no puguem dignificar-les i restituir la memòria dels qui van defensar els valors que molts defensem. Perquè s’ha alentit, senyora Ortega, la feina que va començar a fer el Memorial Democràtic en l’època del govern d’esquerres?
Ni tampoc podem acceptar que encara hi hagi torturadors i botxins, passejant-se tranquil·lament pel carrer, que no hagin passat per la justícia d’una democràcia i hagin de ser els jutges argentins que, en aplicació del concepte de justícia universal, estiguin investigant els crims del franquisme. Mentrestant aquí, expulsem de la judicatura el jutge que s’ha atrevit a començar a fer-ho.
En quin país normal admetrien que, mentre a Salamanca es guarda la documentació de moltes organitzacions i famílies catalanes com a botí de guerra, segueixi l’exaltació de la victòria del feixisme en un monument que és la mostra més cruel d’esclavatge i de repressió d’una guerra com és el Valle de los Caídos, on encara hi ha la tomba del dictador amb tots els honors.
En quin país europeu democràtic una representant del govern posaria medalles honorífiques als voluntaris que van lluitar a Rússia amb les tropes nazis? I sense anar més lluny, dijous passat, en quin Parlament democràtic vint-i-nou diputats s’aixecarien del seu escó per no condemnar aquest fet i no condemnar la dictadura que hi ha hagut al seu país durant quaranta anys?
Hi ha gent que segueix creient encara, després de més de setanta anys, que som els vençuts. I vol seguir subjugant-nos acaparant el poder real: l’econòmic i el mediàtic, fent retrocedir els drets conquerits en la llarga transició per la classe treballadora, alenant els moviments feixistes novament en contra de la nova generació de persones immigrades.
Però s’equivoquen: mai no hem estat els vençuts. La nostra gent ha sofert, la nostra gent ha mort a mans dels feixistes, però mai no ens han vençut perquè la flama de la lluita per la dignitat i la llibertat del poble sempre ha estat encesa. I ara més que mai, ara que podem donar per definitivament tancada la transició, cal el nostre esperit de vencedors. El mateix que els dels Moreno, Panyella i Solsona: mai la resignació. Mai l’abandonament.
Hi ha gent que diu que no hem de reobrir les ferides. I tenen raó. No s’han de reobrir. Mireu: que el meu avi, que va desaparèixer a la batalla de l’Ebre tingui una senzilla inscripció que diu Rafel Pou Torrent al memorial de les Campusines, el que va fer va ser tancar una ferida a la meva mare que l’havia vist marxar de ben petita i mai més no en va saber res. Per tant, diguem-los a aquesta gent que no es poden reobrir les ferides que encara mai no s’han tancat, però sí que es pot dignificar la memòria dels que van lluitar, van patir, van morir per defensar allò que uns mal nascuts els van arrabassar: justícia, llibertat, democràcia, república.
Honor i memòria als defensors de la república. Visca la República!

Joan Panyella, Ramon Solsona i Àngel Moreno, tres militants del PSUC que l’any 1953 encara mantenien viva l’esperança de guanyar els feixistes. Les milicies de la Garrotxa i Besalú - Argelaguer

Joan Panyella, Ramon Solsona i Àngel Moreno, tres militants del PSUC que l’any 1953 encara mantenien viva l’esperança de guanyar els feixistes.
Les milicies de la Garrotxa i Besalú – Argelaguer

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »