Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for the ‘Uncategorized’ Category

Ajuntament d’Argelaguer bases reguladores del procés a seguir per a la consulta popular no referendària d’iniciativa institucional sobre el concurs d’idees “La plaça que vull” i del cens de la consulta

Posted by lejarza en 24 marzo, 2021

Ajuntament d’Argelaguer bases reguladores del procés a seguir per a la consulta popular no referendària d’iniciativa institucional sobre el concurs d’idees “La plaça que vull” i del cens de la consulta

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 8372 – 24.3.2021 CVE-DOGC-A-21078067-2021

ANUNCI sobre exposició pública de les bases reguladores del procés a seguir per a la consulta popular no referendària d’iniciativa institucional sobre el concurs d’idees La plaça que vull i del cens de la consulta.

El Ple de l’ajuntament de data 16-06-2020 va aprovar el plec de clàusules administratives particulars que ha de regir el concurs d’idees “La plaça que vull”.

En el mateix Ple es van aprovar les bases reguladores del procés a seguir per a la consulta popular no referendària d’iniciativa institucional sobre el concurs d’idees “La Plaça que Vull” que consten en continuació, les quals es publicaran en el BOP i en DOGC, així com al tauler d’anuncis municipal, exposant-les al públic i permetre la consulta del cens d’aquest procés, durant el termini de 15 dies naturals, comptats a partir des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en l’última publicació dels diaris oficials.

Durant el període d’exposició pública, les persones interessades podran examinar les bases i personalment el cens, i presentar-hi les al·legacions i/o reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període indicat sense haver-se presentat reclamacions, l’aprovació esdevindrà definitiva sense necessitat de prendre cap nova resolució.

Argelaguer, 19 de març de 2021. Artur Ginesta Rambla, Alcalde.

BASES REGULADORES DEL PROCÉS A SEGUIR PER A LA CONSULTA POPULAR NO REFERENDÀRIA D’INICIATIVA INSTITUCIONAL SOBRE EL CONCURS D’IDEES “LA PLAÇA QUE VULL”

El Ple d’aquest ajuntament de data 16-06-2020 va aprovar el plec de clàusules administratives particulars que ha de regir el concurs d’idees “La plaça que vull”.

Aquest concurs d’idees consta de dues fases: La primera, amb intervenció d’un jurat d’experts que ja s’ha fet, i de la qual han sortit tres propostes. A aquestes tres propostes els correspon passar a la segona fase.

La segona, mitjançant consulta popular.

Aquestes bases regulen el procés a seguir per dur a terme la consulta popular no referendària d’iniciativa institucional de la segona fase del concurs d’idees “La plaça que vull”, i s’han redactat emparades en:

L’article 23 de la Constitució espanyola, que regula el dret de participació en els assumptes públics i l’article 29 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que regula el dret de participació dels ciutadans en els afers públics en els supòsits i en els termes que estableixen l’Estatut i les Lleis.

La Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, recull la participació ciutadana com a principi general de l’actuació de les administracions públiques de Catalunya i estableixi que aquestes han de fomentar la participació ciutadana en les actuacions administratives de llur competència per tal de recollir les propostes, els suggeriments i les iniciatives de la ciutadania.

La Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana.

L’article 8 del Reglament de participació ciutadana d’Argelaguer.

Per tot això, s’estableixen les següents BASES:

Primera.- Objecte de la consulta

Escollir una proposta de les tres escollides, pel jurat d’experts, i guanyadores de la primera fase del concurs d’idees “La plaça que vull”.

Segona.- Caràcter de la consulta

En correspondència amb la naturalesa de les consultes populars en general i aquesta en particular, el resultat no pot ser vinculant per l’ajuntament. No obstant, l’ajuntament en sessió plenària de data 22-02-2021 va prendre el compromís que, malgrat que el resultat d’aquest tipus de consultes té caràcter jurídicament no vinculant, assumiria com a propi el resultat de la consulta i per tant a atorgar a aquest resultat la consideració de políticament vinculant.

Tercera.- Comissió de seguiment

Es constitueix una única comissió de seguiment, amb seu a l’ajuntament d’Argelaguer, C/ Major, 91, amb les funcions que estableix l’article 16.1 de la Llei 10/2014.

Estarà formada per tres membres: l’alcalde, un membre del Consell de poble i la secretària municipal, que actuarà com a secretària de la Comissió. En cas d’impossibilitat sobrevinguda, seran substituïdes per les persones que legalment es designin a fi de completar el nombre de tres persones.

Quarta.- Dret de vot

Tindran dret a vot totes les persones físiques que el dia 1 de març de 2021 siguin majors de 16 anys i constin empadronades al municipi a la data de la darrera publicació de la present convocatòria en els butlletins oficials corresponents.

Per a poder votar caldrà la identificació de la persona. A tal efecte caldrà aportar en el moment d’emetre el vot qualsevol tipus de document públic que acrediti la mateixa: DNI/NIF, passaport, NIE (en el cas que no tingui fotografia s’haurà de presentar també el document d’identitat del país de naixement) o carnet de conduir.

No es permet la delegació del vot.

L’òrgan municipal corresponent ha d’elaborar el llistat de persones legitimades a partir de les dades existents al Padró municipal d’habitants, d’acord amb les indicacions detallades.

Cinquena.- Pregunta, sentit i modalitat del vot

La pregunta que es realitzarà és:

“Quina plaça vols??

(tria la teva proposta)

– Aiguaneix

– Argelarios. Poble d’aigua

– Fil connector

El sentit del vot, en resposta a la pregunta formulada, es realitzarà marcant una creu en la casella corresponent.

El fet de no marcar capa casella de la papereta computarà com a vot en blanc.

Computarà com a vot nul el fet de marcar més d’una casella, ja que les opcions són excloents.

Qualsevol papereta que inclogui alguna altra opció o que inclogui comentaris ofensius o insults computarà com a vot nul.

Només s’admetrà la votació presencial, no permetent-se la delegació del vot.

Les paperetes es confeccionaran en suport paper i caldrà que els interessats les dipositin en una urna precintada que s’obrirà en la data i hora fixada per a l’escrutini.

No s’habilitarà cap tipus de modalitat de vot electrònic.

Sisena.- Data i llocs de la consulta

La consulta se celebrarà durant el dia 18 d’abril de 2021 (*)

El lloc habilitat per a la consulta serà la sala d’actes de l’ajuntament d’Argelaguer, situat al C/ Major, 91.

L’horari de la votació serà el següent:

– De 10 a 13

– De 16 a 19

Setena.- Cens

El cens de la consulta estarà format per les persones físiques que el dia 1 de març de 2021 siguin majors de 16 anys i constin empadronades al municipi a la data de la darrera publicació de la convocatòria.

Vuitena. Exposició pública i al·legacions

Aprovades aquestes Bases pel ple, es donarà la màxima publicitat de l’acord durant el període d’informació pública. Es podran presentar al·legacions pel termini de 15 dies naturals a comptar des de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al BOP i al tauler d’anuncis.

El cens de la consulta també es podrà consultar a la secretaria de l’ajuntament pel mateix període de temps per tal de que si és el cas, puguin presentar-se al·legacions contra el mateix sobre inclusions i/o exclusions, prèvia identificació amb la documentació oficial acreditativa en la que aparegui la fotografia de la persona interessada en la consulta. L’alcaldia resoldrà les al·legacions que puguin presentar-se, tant a les bases com en el cens, previ informe corresponent. I pel cas de que s’estimin les al·legacions, l’alcalde procedirà a l’aprovació definitiva de les bases i/o del cens. De no presentar-se cap al·legació a les bases i/o cens es consideraran definitivament aprovades sense necessitat de prendre cap nova resolució.

Novena.- Campanya d’informació i debat públic

L’ajuntament organitzarà un document informatiu sobre la convocatòria de la consulta, i un acte d’informació pública que anirà a càrrec dels arquitectes que han format part del Jurat d’experts de la primera fase del concurs “La plaça que vull”.

Desena.- Participació

Per tal de donar eficàcia al resultat obtingut s’estableix que la participació efectiva en la consulta sigui del 35% del cens. L’opció guanyadora serà la que obtingui un nombre de vots superior dels vots emesos i vàlids.

Onzena.- Col·laboració municipal

La corporació municipal facilitarà tots els recursos humans i mitjans tècnics per tal de que la consulta es celebri en les millors condicions.

L’ajuntament posarà a disposició dels votants les corresponents paperetes i sobres per a la votació.

A més, d’entre el personal de la Corporació, designarà els empleats que es responsabilitzaran de la mesa de votació, coordinats per la secretaria municipal.

Dotzena. Escrutini

L’obertura de l’urna es realitzarà en sessió pública, un cop tancada la votació. És a dir el dia 18 d’abril de 2021 a les 7 hores.

La Comissió de seguiment serà l’encarregada de fer les operacions de recompte i aixecar l’acta dels resultats i informar-ne la Comissió de Control.

El resultat es publicarà pels diferents mitjans de comunicació municipals (web municipal i xarxes socials)

Tretzena. Subsidiarietat normativa

Per a tot allò que no estigui regulat per aquestes Bases, es prendrà en consideració la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, i qualsevol altra normativa que li sigui d’aplicació.

(*) La data de la consulta té caràcter provisional, i pot variar depenen de la situació i les restriccions que hi hagin amb motiu del Covid. (21.078.067)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Espai d’acollida turística a la zona esportiva de Tortellà

Posted by lejarza en 10 marzo, 2021

Espai d’acollida turística a la zona esportiva de Tortellà

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 45 · Núm. edicte 1783 · Data 08-03-2021

Edicte d’aprovació inicial d’un projecte d’obres.

Aprovat inicialment per Decret d’Alcaldia núm. 33/2021, de data 3 de març, el “Projecte basic i executiu de la realització d’un espai d’acollida turística a la zona esportiva de Tortellà, situat a l’inici del terme municipal a tocar de la GI-523” amb un pressupost d’execució per contracte de 27.144,62 euros (expedient número X2021000095).

De conformitat amb el que disposa el Decret 179/1995, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, el projecte s’exposa al públic durant el termini de trenta dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província de Girona. Durant el termini esmentat podrà ser examinada i s’hi podran formular les reclamacions i al·legacions que es considerin oportunes.

La documentació tècnica es pot consultar a la Secretaria d’aquest Ajuntament de Tortellà.

Tortellà, data signatura electrònica. Josep Reig Canals, Alcalde.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer Taxa de Recollida d´Escombraries any 2021

Posted by lejarza en 27 febrero, 2021

Ajuntament d´Argelaguer Taxa de Recollida d´Escombraries any 2021

Diputació de Girona

Edicte d’exposició pública de padró i anunci de cobrament en període de pagament voluntari.

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 39 · Núm. edicte 1530 · Data 26-02-2021 · CVE BOP-2021_0_39_1530

Mitjançant el present edicte, i als efectes de notificació col.lectiva de conformitat amb els articles 102.3 de la Llei 58/2003, general tributària i 23, 24 i 25 del Reglament general de recaptació, es posa en coneixement dels subjectes passius i altres interessats que els padrons corresponents als tributs i/o altres ingressos de dret públic que es detallen tot seguit, dels municipis que tenen delegada la seva gestió i recaptació a XALOC es troben exposats al públic al tauler d’anuncis dels ajuntaments d’aquests municipis i al de les oficines de la Xarxa Local de Municipis Gironins (XALOC) de la Diputació de Girona (Av. Sant Francesc, 29, 1er – Girona) per un període d’UN MES, comptat des del mateix dia dels respectius períodes de cobrament de conformitat amb l’article 19.1 de l’Ordenança general de gestió de XALOC.

El termini de pagament en període voluntari d’aquests tributs s’iniciarà el dia 01/03/2021 i finalitzarà 30/04/2021.

RECURSOS I SUSPENSIÓ DEL PROCEDIMENT

De conformitat amb l’article 14.2 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RDL 2/2004, de 5 de març) contra els actes d’aplicació i efectivitat dels tributs i resta d’ingressos de dret públic de les entitats locals es podrà interposar recurs de reposició, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la data de finalització del període d’exposició pública. No obstant, la interposició de recurs només comportarà la suspensió del procediment en els casos i condicions previstos a l’article 73 del Reglament General de Recaptació.

LLOC I FORMA DE PAGAMENT

– Mitjançant la presentació del document – avís de pagament que els contribuents rebran al seu domicili, a les oficines de les següents entitats col.laboradores:

BANCO POPULAR – BANCO SANTANDER – BBVA – BANKIA – IBERCAJA BANCO – SERVICAIXA – A L’OFICINA VIRTUAL http://www.xalocgirona.cat

En el cas de no recepció o pèrdua del document de pagament, es podrà sol.licitar un duplicat d’aquest a les oficines de XALOC.

– Mitjançant càrrec en compte bancari per tots aquells rebuts i/o liquidacions respecte dels quals consti prèviament una ordre de domiciliació bancària formalitzada en la forma reglamentària corresponent

AJORNAMENT I/O FRACCIONAMENT DEL DEUTE

El pagament del deute tributari es podrà ajornar i/o fraccionar de conformitat amb allò que disposen els articles 81 a 84 de l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació de XALOC, i subsidiàriament els articles 44 i següents del Reglament general de recaptació.

PERÍODE EXECUTIU

Un cop transcorregut el termini de pagament en període voluntari s’iniciarà la recaptació pel procediment de constrenyiment en via executiva, i s’acreditaran els corresponents interessos per mora i recàrrec de constrenyiment d’acord amb allò que disposen els articles 68, 69 i 70 del Reglament general de recaptació, aprovat per RD 939/2005, de 29 de juliol.

INFORMACIÓ i CONSULTES

Centre d’atenció a l’usuari (CAU) Telèfon: 972 900 251 Mail: cau@xalocgirona.cat

ARGELAGUER 2021 TAXESC 27.893,47€. BESALÚ 2021 IVTM 164.948,85€. PLANES D’HOSTOLES 2021 IVTM 117.039,49€. SANT FERRIOL 2021 IVTM

20.591,43€.

La directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació. Núria Prado i Andreu

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El jaciment de Vilauba al municipi de Camós

Posted by lejarza en 27 febrero, 2021

El jaciment de Vilauba al municipi de Camós (Pla de l´Estany al Pla de la Perpinyana)

El jaciment de Vilauba està situat a l’oest del terme municipal de Camós i afecta, en una part reduïda, el terme municipal de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany, al paratge conegut amb el nom del Pla de la Perpinyana. L’entorn de Vilauba en realitat és una vall d’uns dos quilòmetres i mig de llargada per uns siscents metres d’amplada. El jaciment se situa a l’oest de la vall, en un indret lleugerament elevat, des d’on domina una petita plana. La vil·la queda emmarcada entre dos torrents que la tanquen al nord i al sud i ocupa una extensió aproximada de 10.000 m2.

La vil·la romana de Vilauba és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles II-I aC i els segles VI-VII dC. Aquesta ocupació llarga el converteix en un jaciment excepcional per a l’estudi del món rural d’època romana a Catalunya. La cronologia àmplia de la vil·la (més de 700 anys de seqüència ininterrompuda) permet conèixer l’evolució del model d’explotació i d’ocupació del territori imposat per Roma a partir del segle I aC i fins al trànsit al període altmedieval.

El bon estat de conservació de les restes arqueològiques i la superposició de les diferents edificacions han facilitat la interpretació global del conjunt i la seriació de la seqüència en tres grans etapes. A banda de les precedents, la primera etapa ben coneguda correspon al període altimperial (segles I-III dC), que acaba amb un incendi sobtat que destrueix una bona part de l’habitatge principal. Aquest tràgic succés marca l’inici de la segona gran etapa, que, cronològicament, abasta els segles IV i V dC. El final d’aquesta fase està marcat per un seguit de transformacions constructives i funcionals que, a la pràctica, representen el darrer esforç per mantenir el model de l’antiga vil·la i frenar-ne el declivi. Els canvis radicals que es constaten durant la darrera etapa, amb la creació d’un petit vilatge datat entre els segles VI-VII dC, són conseqüència d’una transformació profunda del model tradicional romà de poblament rural i d’explotació del territori. La identificació d’aquest establiment amb el topònim Villa Alba conservat en documents del segle X i, posteriorment, la seva pervivència en un Mas proper permeten seguir el fil de l’antic establiment romà fins a l’actualitat.

Les tres etapes d’ocupació de la vil·la romana són: Segles I-III dC: d’aquest període se’n coneix, sobretot, la pars urbana o habitatge principal, com també algunes estructures agrícoles distribuïdes al seu voltant. Sembla que l’edificació residencial es va anar configurant amb el pas del temps, de manera que no va ser fins al segle III dC que va adquirir l’aspecte definitiu de tres ales disposades en forma d’U al voltant d’un pati central. Els tres blocs constructius es composen d’una galeria o corredor frontal i una bateria d’estances a la part posterior. S’han pogut individualitzar fins a un mínim de 29 àmbits repartits de la manera següent: 8 a l’ala nord, 9 a l’ala oest, 6 més a l’ala sud i, finalment, 6 a les termes. Es tractava d’una edificació molt senzilla i austera, amb els murs fets amb un sòcol de pedres i un alçat de tàpia, i els paviments eren de terra batuda o, en algunes estances, d’opus signinum. L’ús de la pintura mural quedava restringit només a les estances més singulars o representatives. Dins l’apartat d’espais amb funcionalitat residencial, s’ha identificat el menjador o triclinium, pràcticament l’únic que tenia les parets decorades amb pintura mural. L’altre espai del sector residencial de la vil·la era el rebost i la cuina, identificat gràcies a la troballa de prop de 200 peces de terrissa i també alguns objectes de vidre i de metall. D’entre els espais més singulars destaca el sacrarium, on hi havia el larari de la vil·la, a l’interior del qual es van recuperar quatre estatuetes de bronze. Dins d’aquests espais residencials s’hi inclou un petit conjunt d’estances dedicades al confort dels habitants de la casa (cubicula) que configuraven el sector termal de la vil·la, situat just a l’extrem est de l’ala sud. La superfície total d’aquestes termes era d’uns 130 m2 i s’hi incloïen els espais corresponents al caldarium i al tepidarium, com també zones destinades al forn i de servei. Aquest conjunt de la zona termal enllaçava amb l’ala sud a través de dues estances que s’interpreten com una petita latrina, situada just a la part posterior de l’edificació i que aprofitava les canalitzacions de recollida de les aigües pluvials del pati i de desguàs de les termes. Finalment s’han identificat tres estances que podien correspondre a espais d’emmagatzematge i de servei.

Malgrat que l’esfondrament de la teulada a causa de l’incendi del segle III dC va provocar la trencadissa i el desplaçament de molts objectes, s’han pogut determinar la funcionalitat, la composició i les característiques de la majoria de les estances descobertes. L’estudi d’aquest conjunt tancat de materials va constituir una oportunitat única per conèixer l’instrumentum domesticum d’una vil·la romana modesta cap a finals del segle III dC.

Segles IV-V dC: l’incendi que va causar la destrucció pràcticament total de l’ala nord de la vil·la a la fi del

segle III dC va motivar l’inici d’una nova etapa que va suposar un canvi substancial. La planta de l’etapa baiximperial es caracteritza per la pervivència de l’àrea central oberta, se suprimeix l’esquema de tres naus i, pel que fa als espais d’ús domèstic, les possibilitats es redueixen al conjunt d’habitacions situades al sud i a l’est del pati, que, en planta, es disposen en forma d’L. A diferència de l’etapa precedent, en coneixem, sobretot, les restes corresponents a la pars fructuaria de la vil·la, és a dir, les instal·lacions relacionades amb l’emmagatzematge i la transformació dels productes agrícoles; un segon pati on hi havia un pou; una cisterna de planta rectangular i de dimensions reduïdes, i les restes d’una possible premsa, al voltant de la qual s’organitzen altres espais relacionats, molt probablement, amb aquesta mateixa activitat. El procés d’abandonament i de transformació que pateixen una part de les dependències a partir de finals del segle IV i durant el segle V queda palès amb la presència d’alguns enterraments a l’interior de l’àrea edificada. Es tracta d’un grup petit de tombes situades al pati central o dins d’algunes estances ja abandonades dels sectors oest o sud, que s’utilitzen com a àrea de necròpolis.

Establiment dels segles VI-VII dC: es tracta d’un petit nucli d’hàbitat (vilatge) format per tres unitats domèstiques independents. Entre els diferents sectors de l’establiment hi havia diversos espais oberts que exercirien de nexes vertebradors, tal com sembla demostrar la presència d’un pou d’abastament d’aigua a prop del nucli d’hàbitat. D’aquesta cronologia també se n’identifiquen unes edificacions de caire agrícola emplaçades al nord i distribuïdes a l’entorn de l’edificació d’un trull d’oli i un pati annex. L’ocupació continua i l’emplaçament topogràfic del vilatge en relació amb l’antiga vil·la romana s’expliquen, en bona part, per la reutilització de les edificacions velles com a font de matèries primeres per a les noves construccions i també per l’aprofitament puntual d’algunes instal·lacions productives.

La riquesa, la singularitat, la quantitat i l’estat excel·lent de conservació d’algunes de les peces recuperades constitueixen un altre dels valors fonamentals del jaciment de Vilauba. Així mateix, l’ampli ventall cronològic del jaciment, amb més de set segles d’història continuada, permet estudiar, conservar i exhibir la cultura material des de l’arribada dels romans fins a pràcticament l’època altmedieval. Ara bé, Vilauba és, sobretot, excepcional i singular pel fet d’haver aportat conjunts únics, motivats pel tràgic succés que va patir en el curs de la seva existència, l’incendi del segle III dC, i que ha permès conservar molts materials en el seu lloc original.

Com a exemple del que s’ha dit abans, podem destacar l’important conjunt d’objectes recuperats a l’interior del rebost de la vil·la, que adquireix un valor considerable si es té en compte que proporciona, de manera sincrònica, l’instrumentum domesticum que s’utilitzava a la vil·la, format per un ampli repertori de més de 200 peces de terrissa, com també alguns objectes de vidre i de metall relacionats amb l’emmagatzematge, la preparació i la cocció dels aliments. Així mateix, cal destacar el conjunt d’estatuetes localitzades en una estança identificada com el larari o sacrarium de la vil·la que constitueixen un dels pocs casos trobats en context arqueològic a l’Estat espanyol. També s’han recuperat molts altres objectes vinculats a l’abillament personal dels homes i les dones que vivien a la vil·la. Es tracta d’un conjunt de peces de naturalesa diversa, habitualment de bronze o d’os, de joieria, que poden ser simples complements del vestit, com ara sivelles de cinturó, fíbules, botons, etc. També s’han recuperat altres peces relacionades amb la higiene o la cura personal, com per exemple agulles de cap o acus crinalis, fetes d’os per fixar el pentinat de les dones, o espàtules i culleretes, igualment d’os. És especialment notable el grup d’agulles, amb diverses formes, unes amb decoració i d’altres més simples. Finalment, destaca per la seva singularitat el material numismàtic recuperat que ens proporciona dades de gran interès per reconstruir alguns aspectes de la vida econòmica de la vil·la, com ara les relacions comercials entre les diferents àrees geogràfiques o la composició del numerari. El jaciment també ha proporcionat la troballa de dos conjunts monetaris de gran interès. El primer va ser la troballa d’una gerra amb 48 monedes a l’interior del rebost de la vil·la, amb una datació de la segona meitat del segle III dC. El segon conjunt correspon a un lot de 40 monedes, amagat en una bossa, a l’interior d’una de les conduccions de l’àrea termal, format per monedes del tipus Ae4 de Constanci II, encunyades cap a mitjan segle IV dC.

Vilauba també és un jaciment extraordinari per la recerca arqueològica intensa duta a terme durant més de 40 anys de treballs continuats, iniciats l’any 1978 i que continuen fins a l’actualitat, i que ha convertit el jaciment en un referent en l’àmbit nacional i internacional per estudiar el món rural d’època romana en general i per conèixer la transformació del camp a partir de la romanització i fins al pas a l’alta edat mitjana. El valor patrimonial i la significació històrica de Vilauba són de gran rellevància, perquè des del començament es va apostar per la seva recuperació, la seva posada en relleu i la seva divulgació, amb l’adequació del jaciment per a la visita pública, amb una mínima infraestructura de suport.

Descripció de la delimitació.

La línia que defineix el perímetre de l’àrea protegida del Bé Cultural d’Interès Nacional, Zona Arqueològica, respon a criteris científics i patrimonials i preveu l’extensió potencial del jaciment.

El jaciment de la vil·la romana de Vilauba es troba als afores dels nuclis de Camós i Porqueres i al límit de tots dos municipis. La superfície total de la delimitació és exactament de 71.179 m2 (7,1 ha).

Les coordenades centrals seguint el datum ETRS89 31N són: X- 478649,8 m, Y- 4660896,5 m, Z- 199 msnm.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer calendari fiscal de l´exercici any 2021

Posted by lejarza en 7 febrero, 2021

Ajuntament d´Argelaguer calendari fiscal de l´exercici any 2021

XARXA LOCAL DE MUNICIPIS GIRONINS

Diputació de Girona

EDICTE

Exposició pública del calendari fiscal de l’exercici 2021.

Mitjançant el present edicte, i de conformitat amb l’article 18 de l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic de XALOC, es posa en coneixement dels subjectes passius i altres obligats al pagament els terminis de cobrament en període voluntari corresponents a l’exercici 2021 dels Ajuntaments que han delegat les funcions de gestió i recaptació tributària a XALOC, i que s’indiquen.

D’acord amb l’article 112 de la Llei 39/2015 de 1 d’octubre, l’exposició pública del Calendari fiscal es considera un acte tràmit no qualificat, contra el qual no és possible la interposició de cap recurs administratiu.

MUNICIPI: ARGELAGUER IAE 1 SETEMBRE – 31 OCTUBRE. IBIR 1 MAIG – 30 JUNY. IBIU 1 MAIG – 30 JUNY. IVTM 15 MARÇ – 5 MAIG. TAXCEM 1 MAIG – 30 JUNY. TAXESC 1 MARÇ – 30 ABRIL.

LLOCS I MITJANS DE PAGAMENT:

A les oficines de les següents entitats col·laboradores: BANCO SANTANDER – BBVA – BANKIA – IBERCAJA BANCO – SERVICAIXA – A L’OFICINA VIRTUAL www.xalocgirona.cat presentant el tríptic que rebreu al vostre domicili.

El pagament es podrà efectuar amb diners de curs legal o xec nominatiu a favor de XALOC. Així mateix, es podrà pagar mitjançant el document tramès als subjectes passius, proveït de codi de barres o bé ordenant el càrrec en compte bancari. Igualment, l’oficina virtual de XALOC facilitarà la realització dels pagaments per Internet.

PERÍODE EXECUTIU:

Un cop transcorregut el termini de pagament en període voluntari, els deutes seran exigits pel procediment de constrenyiment i meritaran els recàrrecs del període executiu, els interessos de demora i les costes que es produeixin de conformitat amb allò que es disposa a la Llei 58/2408, general tributària.

INFORMACIÓ I CONSULTES:

Per qualsevol aclariment adreceu-vos a: Centre d’atenció a l’usuari (CAU) Telèfon 972 900 251 – cau@xalocigirona.cat Horari: de dilluns a divendres 8:30h. a 16:30h.

La Directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació, Núria Prado Andreu. Girona, 2 de febrer de 2021.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Ajuntament de la Vall de Bianya a acordar ratificar l’aprovació dels Estatus del Consorci a l’Alta Garrotxa

Posted by lejarza en 14 enero, 2021

Ajuntament de la Vall de Bianya a acordar ratificar l’aprovació dels Estatus del Consorci a l’Alta Garrotxa.

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 7 · Núm. edicte 12 · Data 13-01-2021

EDICTE

Ratificar l’aprovació dels Estatus del Consorci a l’Alta Garrotxa.

El Ple de la Corporació en sessió ordinària del dia 22 de desembre de 2020 a acordar ratificar l’acord del Consell Plenari del Consorci per a la Protecció i la Gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa d’aprovació de la modificació dels Estatuts del Consorci per tal d’adaptar-los a les previsions de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Se sotmet l’expedient a informació pública pel termini de trenta dies hàbils a efectes de presentació de possibles al·legacions i reclamacions, a comptar a partir de la publicació del corresponent anunci al BOP de Girona i al DOCG, tal i com disposa l’article 313.3 del ROAS.

En cas de no presentar-se al·legacions l’acord s’entendrà elevat a definitiu.

La Vall de Bianya, a la data de la signatura electrònica, L’Alcalde.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Constitució Provisional de la Junta Electoral de Zona d´Olot (Garrotxa) per les eleccions del 14 de febrer de 2021

Posted by lejarza en 29 diciembre, 2020

Constitució Provisional de la Junta Electoral de Zona d´Olot (Garrotxa) per les eleccions del 14 de febrer de 2021

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 249 · Núm. edicte 9970 · Data 29-12-2020

EDICTE DE CONSTITUCIÓ PROVISIONAL DE LA JUNTA ELECTORAL ZONA D’OLOT

En compliment de la vigent legislació electoral i en relació a la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d´acord amb el que estableix el Decret 147/2020, de 21 de desembre de dissolució automàtica del Parlament de Catalunya i de la convocatòria d´eleccions pel dia 14 de febrer de 2021, conseqüent publicació al BOE de 22 de desembre de 2020, queda provisionalment constituïda, en data d´avui, la Junta Electoral de Zona d´Olot, de la següent forma.

PRESIDENT : Il·ltre. Sr. JOSÉ CARLOS JIMÉNEZ CASTREJÓN, Jutge titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d’Olot

VOCALS JUDICIALS :

– Il·ltre. Sra. ARANTZA ESCOBAL SACRAMENTO, Jutgessa titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 d´Olot.

– Il·ltre. Sr. JOSEP MOLAS PLANAGUMÀ, Jutge de Pau titular del Jutjat de Pau de Les Preses.

SECRETÀRIA : Il·ltre. Sra. Penélope Cuy Tubau, Lletrada de l´Administració de justícia del Jutjat de 1ª Instància i Instrucció núm. 1 d’Olot i Lletrada Directora del Servei Comú Processal General d´Olot.

La Junta Electoral de Zona d´Olot tindrà la seva seu i celebrarà les seves sessions en els locals del Servei Comú Processal General ( Sala Biblioteca ) d´Olot, ubicat a la plaça de Can Joanetes, núm. 6, d´Olot.

Olot, 23 de desembre de 2020. Secretària de la Junta Electoral de Zona d´Olot.

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Ajuntament d´Argelaguer aprovació definitiva de la modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2021

Posted by lejarza en 28 diciembre, 2020

Ajuntament d´Argelaguer aprovació definitiva de la modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2021

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 248 · Núm. edicte 9856

EDICTE SOBRE L’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS 2021

El Ple de l’ajuntament en sessió de data 30-10-2020, va aprovar provisionalment la modificació de les ordenances fiscals 2021.

L’expedient ha estat exposat al públic, mitjançant anunci publicat al BOP núm. 214 de 6-11-2020 pel termini de 30 dies hàbils, període comprès entre els dies 9-11-2020 al 21-12-2020, sense que en l’esmentat període s’hagin presentat reclamacions.

Per això, l’acord provisional ha quedat aprovat i elevat a definitiu, tal i com estableix l’article 17.3 del Real Decret Legislatiu 2/2004, text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

De conformitat amb allò que es determina a l’apartat 4rt de l’article 17 del RD Legislatiu 2/2004, es fa públic el text íntegre definitiu de les modificacions aprovades, que hauran d’entrar en vigor el dia 1 de gener de 2021.

1.- NOVA ORDENANÇA FISCAL NÚM. 2

IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA

Article 1.- Fet imposable

1. L’impost sobre vehicles de tracció mecànica és un tribut directe, que grava la titularitat dels vehicles d’aquesta naturalesa, aptes per circular per les vies públiques, sigui quina sigui la seva classe i categoria.

2. Es considera vehicle apte per a la circulació el que hagi estat matriculat en els registres públics corresponents i mentre no hagi causat baixa. Als efectes d’aquest impost també es consideraran aptes els vehicles proveïts de permisos temporals i matrícula turística.

3. No estan subjectes a l’impost:

a) Els vehicles que, havent estat donats de baixa en els registres per antiguitat del seu model, poden ser autoritzats per circular excepcionalment amb motiu d’exhibicions, certàmens o carreres limitades als d’aquesta naturalesa.

b) Els remolcs i semiremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica, la càrrega útil dels quals no sigui superior a 750 quilos.

Article 2.- Subjectes passius

1. Són subjectes passius d’aquest impost les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, a nom de les quals consti el vehicle en el permís de circulació.

2. Els obligats tributaris que no resideixin a Espanya hauran de designar un representant amb domicili en territori espanyol. L’esmentada designació haurà de comunicar-se a l’Ajuntament abans del primer acreditament de l’impost posterior a l’alta en el registre de contribuents.

Article 3.- Responsables i successors.

1. Són responsables tributaris les persones físiques i jurídiques determinades com a tals a la Llei General Tributària i a l’Ordenança General.

2. La derivació de responsabilitat requerirà que, prèvia audiència de l’interessat, es dicti acte administratiu, en els termes previstos a la Llei General Tributària.

3. Les obligacions tributaries pendents s’exigiran als successors de les persones físiques, jurídiques i entitats sense personalitat, en els termes previstos a la Llei General Tributària i a l’Ordenança General.

Article 4.- Beneficis fiscals de concessió obligatòria i quantia fixa

1. Estaran exempts d’aquest impost:

a) Els vehicles oficials de l’Estat, comunitats autònomes i entitats locals adscrits a la defensa nacional o a la seguretat ciutadana.

b) Les ambulàncies i altres vehicles directament destinats a l’assistència sanitària o al trasllat de ferits o malalts.

c) Els vehicles la tara dels quals no sigui superior a 350 kg. i que per construcció no puguin assolir en pla una velocitat superior a 45 km/h., projectats i construïts especialment -i no merament adaptats- per a l’ús d’una persona amb defecte o incapacitat física.

d) Els vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu, als quals s’aplicarà l’exempció mentre es mantinguin les dites circumstàncies, tant els vehicles conduïts per persones amb discapacitat com els destinats al seu transport. Es considera persona amb discapacitat qui tingui aquesta condició legal en grau igual o superior al 33 per 100.

Per poder gaudir de l’exempció a què es refereix l’apartat anterior, els interessats hauran d’aportar el certificat o la resolució de reconeixement del grau de la discapacitat emès per l’òrgan competent.

Caldrà justificar la destinació del vehicle, per a la qual cosa s’adjuntarà a la sol·licitud una manifestació signada pel titular del vehicle on s’especifiqui si aquest serà conduït per ell mateix o bé es destinarà al seu transport.

La falsedat o inexactitud en la manifestació efectuada constituirà infracció greu, de conformitat amb el que preveu l’article 194 de la Llei general tributària, raó per la qual s’iniciarà el procediment sancionador de conformitat amb l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic.

Les exempcions previstes a les lletres c) i d) no seran aplicables als subjectes passius que en siguin beneficiaris per a més d’un vehicle simultàniament.

e) Els tractors, remolcs i semiremolcs i maquinària proveïts de la Cartilla d’Inspecció Agrícola.

2. Per poder gaudir dels beneficis fiscals a què es refereixen les lletres c), d) i e) de l’apartat 1 d’aquest article, els interessats hauran d’instar-ne la concessió indicant les característiques dels vehicles, la matrícula i la causa del benefici. Un cop declarada l’exempció per l’Ajuntament, s’expedirà un document que acrediti la seva concessió.

Les exempcions sol·licitades amb posterioritat al meritament de l’impost, referents a liquidacions que han estat girades i encara no han adquirit fermesa al moment de la sol·licitud, produeixen efectes en el mateix exercici sempre que s’hagin complert els requisits establerts per tenir-hi dret quan es merita l’impost.

3. No caldrà que l’interessat aporti certificat de la discapacitat, o altres documents acreditatius dels beneficis fiscals sol·licitats, quan l’Administració gestora del tribut pugui consultar i verificar telemàticament les dades declarades i consti el consentiment de l’interessat perquè es realitzi l’esmentada consulta.

Article 5.- Beneficis fiscals de concessió potestativa i quantia variable

a) S’estableix una bonificació del 100 % de la quota de l’impost a favor dels titulars de vehicles històrics a què es refereix l’article 1 del Reglament de vehicles històrics, RD 1247/1995, de 14 de juliol.

El caràcter històric del vehicle s’acreditarà aportant certificació de la catalogació com a tal per l’òrgan competent de la Generalitat.

b) S’estableix una bonificació del 75 % de la quota de l’impost a favor dels titulars de vehicles elèctrics mitjançant acreditació amb certificat tècnic i els vehicles biomodals (híbrids) mitjançant acreditació amb certificat tècnic.

Per poder gaudir d’aquestes bonificacions, els interessats hauran d’instar-ne la concessió indicant les característiques dels vehicles, la matrícula i la causa del benefici.

Les sol·licituds de bonificació presentades amb posterioritat a la meritació de l’impost, referents a rebuts i/o liquidacions que han estat aprovats, però que encara no han adquirit fermesa al moment de la sol·licitud, produeixen efectes en el mateix exercici tributari sempre que s’hagin complert els requisits establerts per tenir-hi dret quan es merita l’impost.

Article 6.- Quota tributària

1. Aquest impost s’exigeix de conformitat amb el següent quadre de tarifes:

Potència i classes de vehiclesEUR
A) Turismes
De menys de 8 cavalls fiscals20,30
De 8 fins a 11,99 cavalls fiscals54,83
De 12 fins a 15,99 cavalls fiscals115,70
De 16 fins a 19,99 cavalls fiscals144,15
De 20 cavalls fiscals en endavant180,21
B) Autobusos
De menys de 21 places133,98
De 21 a 50 places190,81
De més de 50 places238,57
C) Camions
De menys de 1.000 quilograms de càrrega útil68,02
De 1.000 a 2.999 quilograms de càrrega útil134,01
De més de 2.999 a 9.999 quilograms de càrrega útil190,83
De més de 9.999 quilograms de càrrega útil238,59
D) Tractors
De menys de 16 cavalls fiscals27,18
De 16 a 25 cavalls fiscals44,64
De més de 25 cavalls fiscals134,00
E) Remolcs i semiremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica
De menys de 1.000 kg i més de 750 quilograms de càrrega útil28,40
De 1.000 a 2.999 quilograms de càrrega útil44,64
De més de 2.999 quilograms de càrrega útil134,00
F) Altres vehicles
Ciclomotors7,10
Motocicletes fins a 125 cc7,10
Motocicletes de més de 125 cc fins a 250 cc12,18
Motocicletes de més de 250 cc fins a 500 cc24,34
Motocicletes de més de 500 cc fins a 1.000 cc48,70
Motocicletes de més de 1.000 cc97,45

2. La potència fiscal expressada en cavalls fiscals és l’establerta d’acord amb el que disposa l’annex V del Reglament general de vehicles, RD 2822/1998, de 23 de desembre.

3. Llevat de determinació legal en contra, per a la determinació de les diverses classes de vehicles s’estarà al que es disposa en el Reglament general de vehicles.

Article 7.- Període impositiu i meritació de l’impost

1. El període impositiu coincideix amb l’any natural, excepte en el cas de primera adquisició dels vehicles. En aquest cas, el període impositiu comença el dia en què es produeix aquesta adquisició.

2. L’impost es merita el primer dia del període impositiu.

3. En els casos de primera adquisició del vehicle l’import de la quota a exigir es prorratejarà per trimestres naturals i es satisfarà la que correspongui als trimestres que restin per transcórrer en l’any, inclòs aquell en què es produeix l’adquisició.

4. En els casos de baixa definitiva o baixa temporal per sostracció o robatori del vehicle, es prorratejarà la quota per trimestres naturals. Correspondrà al subjecte passiu pagar la part de quota corresponent als trimestres de l’any transcorreguts des de la meritació de l’impost fins al trimestre en què es produeix la baixa al Registre de Trànsit, aquest inclòs.

5. Quan la baixa té lloc després de la meritació de l’impost i s’ha satisfet la quota, el subjecte passiu pot sol·licitar l’import que, per aplicació del prorrateig previst en el punt 4, li correspon percebre.

Article 8.- Règims de declaració i d’ingrés

1. La gestió, la liquidació, la inspecció, la recaptació i la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària, corresponen a l’Ajuntament del domicili que consti en el permís de circulació del vehicle.

2. En el cas de primeres adquisicions de vehicles o quan aquests es reformin de manera que s’alteri la seva classificació als efectes d’aquest impost, els subjectes passius presentaran, davant l’oficina gestora corresponent, en el termini de trenta dies que es comptaran des de la data de l’adquisició o reforma, una autoliquidació segons el model aprovat per aquest Ajuntament, que contindrà els elements de la relació tributària imprescindibles per a la liquidació normal o complementària que s’escaigui i la seva realització. S’aportarà la documentació acreditativa de la seva compra o modificació, el certificat de les seves característiques tècniques i el document nacional d’identitat o el codi d’identificació fiscal del subjecte passiu.

3. Proveït de l’autoliquidació, l’interessat podrà ingressar l’import de la quota de l’impost resultant a l’oficina gestora o en una entitat bancària col·laboradora.

4. En els supòsits de canvi de titularitat administrativa d’un vehicle, el titular registral haurà d’acreditar el pagament de l’impost corresponent al període impositiu de l’any anterior a aquell en què es realitza el tràmit, Als efectes de l’acreditació de l’impost, l’Ajuntament abans del dia 1 de gener de cada exercici, comunicarà a Trànsit els rebuts impagats de l’exercici en curs.

Article 9.- Padrons

1. En el cas de vehicles ja matriculats o declarats aptes per a la circulació, el pagament de les quotes anuals de l’impost es realitzarà en el període de cobrament que es fixarà cada any i que es farà públic mitjançant els corresponents edictes al Butlletí Oficial de la Província i per altres mitjans previstos per la legislació. En cap cas el període de pagament voluntari serà inferior a dos mesos.

2. En el supòsit regulat en l’apartat anterior, la recaptació de les quotes corresponents es realitzarà mitjançant el sistema de padró anual.

Les modificacions del padró es fonamentaran en les dades del Registre Públic de Trànsit i en la comunicació de la Prefectura de Trànsit relativa a altes, baixes, transferències i canvis de domicili. Tanmateix, es podran incorporar també altres informacions sobre baixes i canvis de domicili de què pugui disposar l’Ajuntament.

Article 10.- Data d’aprovació i vigència

Aquesta ordenança fiscal, aprovada pel Ple en sessió celebrada a 30 d’octubre de 2020, començarà a regir el dia 1 de gener de l’any 2021 i continuarà vigent mentre no se n’acordi la modificació o derogació. En cas de modificació parcial, els articles no modificats restaran vigents.

Disposició addicional primera.- Beneficis fiscals concedits a l’empara de la present ordenança

Els beneficis fiscals concedits a l’empara d’aquesta ordenança i que es puguin estendre a exercicis successius al del seu reconeixement, mantindran la seva vigència per a aquests exercicis futurs sempre que se’n prevegi la concessió a l’ordenança fiscal corresponent a l’any en qüestió, i, en tot cas, es requerirà que el subjecte passiu reuneixi els requisits que per al seu gaudiment s’hi estableixin.

Així mateix, la quantia i l’abast del benefici fiscal seran, per a cada exercici objecte de tributació, els que determini l’ordenança fiscal reguladora del present impost, vigent per a l’exercici de què es tracti.

Disposició addicional segona. Modificació dels preceptes de l’ordenança i de les referències que fa a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors.

Les modificacions produïdes per Llei de Pressupostos Generals de l’Estat o altra norma de rang legal que afectin a qualsevol element d’aquest impost seran d’aplicació automàtica dins l’àmbit d’aquesta Ordenança.

2.- ORDENANÇA FISCAL NÚMERO 6 DEL SERVEI DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS

Es modifica l’article 6è. QUOTA TRIBUTÀRIA dels habitatges que quedarà redactat com segueix: Per cada habitatge estigui habitat o no92,29 €
Per cada habitatge amb l persona sola jubilada46,14 €

0,60 Reformes que afectin elements estructurals.

0,45 Reformes que no afectin elements estructurals.

Rehabilitació de façanes amb substitució de fusteria o tancaments.

0,30 Reformes de poca entitat que no afectin elements estructurals ni instal·lacions.

Rehabilitació de façanes sense substitució de tancaments

I la correcció dels dos últims coeficients per a les obres d’enderroc:

1. COEFICIENT D’ÚS (Cu).

USOS Cu

– Altures de menys de 10 metres. 0,15

– Altures de més de 10 metres. 0,20

4.- ORDENANÇA FISCAL NÚMERO 14 REGULADORA DE SERVEIS ADMINISTRATIUS

a) S’afegeix a l’article 7è. QUOTA TRIBUTÀRIA, l’apartat següent:

Targeta obertura contenidors

Per unitat………………………………………………………………….. 5 €

Cal indicar que, les Ordenances fiscals no ressenyades en els acords precedents, continuen vigents mentre no s’acordi la seva modificació o derogació.

Artur Ginesta Rambla, Alcalde. Argelaguer, 22 de desembre de 2020

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer aprovació inicial del pressupost municipal per a l´exercici 2021

Posted by lejarza en 10 diciembre, 2020

Ajuntament d´Argelaguer aprovació inicial del pressupost municipal per a l´exercici 2021

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 237 · Núm. edicte 9312 · Data 10-12-2020

Anunci d’aprovació inicial del pressupost municipal per a l’exercici 2021

Aprovat inicialment pel Ple de la Corporació, en sessió extraordinària de data 4 de desembre de 2020, el Pressupost General de la Corporació per a l’exercici 2021, així com la plantilla de personal que comprèn els llocs de treball reservats a funcionaris i personal laboral, i tota la documentació annexa, romandrà exposat al públic pel termini de 15 dies hàbils, durant els quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que considerin oportunes, de conformitat amb el que disposa l’article 169 del RD legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

Transcorregut el termini d’informació pública esmentat sense que s’hagin presentat reclamacions, el pressupost es considerarà definitivament aprovat sense necessitat de prendre cap més acord.

Argelaguer, 4 de desembre de 2020. Artur Ginesta Rambla, Alcalde.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

De Caixa d’Estalvis a CaixaBank

Posted by lejarza en 18 noviembre, 2020

De Caixa d’Estalvis a CaixaBank
Carles Bastons, Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
Em permeto per responsabilitat cívica i com a client veterà decebut dels nous serveis, comentar l’evolució que ha viscut la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorro de Cataluña y Baleares. Sí, molt positiu fou catalanitzar el nom, però amb el pas del temps tot ha canviat a pitjor: supressió d’oficines a pobles, viles i ciutats, transformació en store (botiga) sense gaire sentit per als clients. D’Estalvi, poca cosa, perquè ara per tenir una llibreta o un compte corrent (interessos 0), et cobren comissió de manteniment i per a la Vellesa, pròpia de gent gran, tercera edat, que viu a pobles i no tenen ja oficina (a les terres gironines un munt) o a ciutat amb mínimes tradicionals, amb horari limitat, amb cues o llargues esperes, un sol taulell per atendre els clients.
En fi, em pregunto: Quo vadis? A on van les entitats bancàries? Què ha suposat la fusió de Caixes (p. e. Caixa de Girona), que funcionaven, eren properes i els clients se sentien ben atesos? Crec fermament que és un problema humanitari, més que humà i social, la pèrdua o reducció d’oficines; no ser atès en una finestreta i fer les operacions en màquines deshumanitzades, els caixers automàtics, dels quals molta gent no recorda el codi secret o erra en teclejar o opera amb risc d’un robatori o atracament.
Per aquest camí arribaran tres fets:
1.-Intuïció que a llarg termini no circularan monedes ni bitllets i tot es farà amb targeta.
2-.Retirada de dipòsits i guardar l’estalvi com feien els nostres avis sota una rajola o un matalàs.
3.-Desig que nasqués una entitat bancària, semblant als orígens de la Caixa, ben nostra, sense macroestructures, ni afany d’especular ni estar pendent dels grans i potents bancs europeus, i moguda només per una ferma voluntat de servei financer i econòmic a la ciutadania, mancada avui d’uns serveis, oficines i personal que es troben molt a faltar.
Faig una crida per prendre consciència del tema, molt seriós per als municipis i els col·lectius vulnerables.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »