Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La Vall d’en Bas es troba situada a la comarca de la Garrotxa i està creuada pel riu Fluvià

Posted by lejarza en 17 febrero, 2020


La Vall d’en Bas es troba situada a la comarca de la Garrotxa i està creuada pel riu Fluvià

Vall del Llierca – Argelaguer

La Vall d’en Bas es troba situada a la banda sud-oest de la comarca de la Garrotxa, ocupa una superfície d’uns 100 km2 i està creuada pel riu Fluvià. Es tracta d’una zona planera, situada a uns 460 metres sobre el nivell del mar, a l’entorn de la qual hi ha elevacions muntanyoses com puig Rodon, amb 907 metres d’altitud, la zona de Falgars, per sobre els 900 metres, o el Puigsacalm, amb 1.515 metres. Diversos nuclis de població estan actualment repartits per la vall.

Moltes vegades s’ha parlat que en aquesta vall hi havia hagut, durant molts i molts anys, un llac que ocupava bona part de la zona i s’ha fet referència a diversos arguments que avalaven aquesta situació lacustre. La presència del llac es troba també en algunes publicacions de diferents èpoques.

Un exemple de la descripció d’un llac i de les interpretacions de les seves característiques el podem trobar en publicacions com la d’Esteve Paluzie.

Aquest autor, al seu llibre Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local, publicat a Barcelona el 1860, diu, parlant de la vall d’en Bas, que “antiguamente constituían estos valles un lago de tres horas de longitud por cerca de una y media de latitud, siendo las pruebas convincentes e irrecusables que se ven y se hallan de su existencia, la turba que se encuentra en todas las capas profundas de dichos valles y superficialmente en la ribera de Codella; hallarse construídos todos los edificios antiguos en las faldas de los montes a bastante altura del nivel del llano y ser modernos todos los edificados en éste; conservarse el camino antiguo para ir de Olot a Barcelona y subsistir aun los parajes donde se hallaban empotradas gruesas anillas para aferrar las barcas”.

La época del desagüe de dicho lago es ignorada. Antiguamente el Fluviá seguía su curso por la parte de la Piña, extremo del lago, tocando al punto conocido por hostal de la Corda y seguía el cauce que tiene la ribera de Ridaura, según lo demuestra la posición del terreno, y se unía a la ribera conocida por de Biaña más abajo de la capilla de la Virgen de la Esperanza.

Abriose el nuevo cauce del río entre rocas en la palanca de Codella, sigue hacia S. Roque y atravesando el llano de Olot”… “Esta nueva dirección del Fluviá secó el lago, abriéndose zanjas en los valles que terminan en la citada palanca, para dar curso a las aguas que las vertientes de las montañas precipitan en ellos, y consiguiose con el desagüe del lago, además del inmenso beneficio en la parte sanitaria, utilizar muchos miles de cuarteras de tierra de superior calidad para los cultivos, cuya adquisición ha dado a la agricultura de aquel valle un impulso extraordinario.

Es de advertir que si se cegara este paso, las aguas se extenderían otra vez por el llano y quedaría el lago nuevamente formado”. I continua, referint-se a Codella, “por la tradición cuentan algunos ser obra de los árabes el boquete por donde se dió curso a las aguas del lago; y también podrá serlo el cauce”.

Els relats que parlen de l’existència d’un llac a la vall d’en Bas no s’adiuen, però, amb les dades científiques de què es disposa actualment i són fantasiosos en molts aspectes. Tot i això, tenen, però, una certa base real. No va existir-hi un llac pròpiament dit, però si que durant molts mil·lennis la vall va estar ocupada per aiguamolls, més o menys amplis en segons quins moments i depenent d’en quines èpoques.

La presència d’aquesta aigua va dificultar la vida de les persones a la vall, però, al mateix temps, la va afavorir donat que es tractava d’una zona on hi podien viure amb facilitat determinats animals i plantes i que havia de ser propícia per a la cacera i la recol·lecció o també per als conreus.

Actualment, la vall d’en Bas és una zona molt fèrtil per causa, en part, a l’existència d’aquests antics aiguamolls.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: