Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Estiu del 1993: la pel·lícula

Posted by lejarza en 14 septiembre, 2017


Estiu del 1993: la pel·lícula
Pere Espinet i Coll operador de cinema. Anglès.
Als amants del cinema i sobretot al català, de tant en tant, la vida ens dona una mica d´alegria.
Aquesta ha estat la de la Carla Simón amb la seva pel·lícula, escollida per l´Acadèmia per tal de representar-nos als propers Oscars de Hollywood com a millor pel·lícula de parla no anglesa.
No obstant això, a la Carla encara li queden dos filtres prou dificultosos per obtenir la tan preuada estatueta, icona del Setè Art.
Però aquí ella i els seus tenen un valor afegit, ja que per arribar fins a la seva proclamació, l´equip de la Carla ha hagut de competir, colze a colze, dia a dia, amb marques avalades per les distribuïdores multinacionals.
Seria molt agosarat per part meva avaluar el seu rodatge-filmació, però sí us puc dir que tant el poble de les Planes d´Hostoles com el de Sant Feliu de Pallerols s´hi varen bolcar en cos i ànima, fet que es fa palès en diferents seqüències de la pel·lícula.
Com a espectador, dir-vos que l´hora i mitja de durada em va passar volant, és a dir, la pel·lícula se´m va fer curta.
Als de mitjana edat, de ben segur que enyorareu quan a les Planes i a Sant Feliu, fins la dècada dels 70, anar al cinema els dissabtes i festius per gaudir de dues pel·lícules i el No-do era un veritable esdeveniment, m´atreviria a dir la litúrgia del dies de festa. Als nostres joves això els pot semblar un fet sense importància o fora de context en els moments actuals que ens han tocat viure.
Acabaré continuant demanant als Àngels Custodis de la Carla que l´acompanyin en el recorregut cap a la cerimònia de Los Angeles. Molt bona sort, Carla!

Anuncios

2 comentarios to “Estiu del 1993: la pel·lícula”

  1. lejarza said

    «’Estiu 1993′ m’ha fet sentir confiada en la meva manera de treballar»

    alicia pardo 17.09.2017

    Carla Simón (Barcelona, 1986) tenia sis anys quan va perdre la mare. El VIH, la mateixa malaltia que s’havia endut el pare només tres anys abans, convertia la directora en òrfena i la conduïa a una nova família, la dels seus oncles i la seva cosina, a la qual aviat acabaria anomenant germana. La història d’aquella època, que Simón ha batejat com Estiu 1993, la narra ara al film que representarà Espanya als Oscar, i que després de mesos s’estrenar-se encara es projecta en alguns cinemes (Truffaut a Girona), i la té a ella ocupada amb constants presentacions.

    Carla Simón (Barcelona, 1986) tenia sis anys quan va perdre la mare. El VIH, la mateixa malaltia que s’havia endut el pare només tres anys abans, convertia la directora en òrfena i la conduïa a una nova família, la dels seus oncles i la seva cosina, a la qual aviat acabaria anomenant germana. La història d’aquella època, que Simón ha batejat com Estiu 1993, la narra ara al film que representarà Espanya als Oscar, i que després de mesos s’estrenar-se encara es projecta en alguns cinemes (Truffaut a Girona), i la té a ella ocupada amb constants presentacions.

    Quant hi ha finalment de vostè en aquest llargmetratge?
    Té molt de mi, però és veritat que no recordo tant d’aquella època, així que vaig haver de preguntar molt, inspirar-me en les fotos, i llegir sobre psicologia infantil per entendre bé quin havia de ser el viatge de la nena. Al final explica la història que jo volia, però pel que fa a imatges no és exactament el mateix, perquè això és complicat.
    Va entendre alguna cosa nova sobre aquella època durant el rodatge?
    Moltíssim. Em va ajudar a entendre més com em sentia i també altres personatges. Vaig aprendre molt de la meva família.
    Existia el risc de caure en el drama. Ho temia?
    Això va ser una cosa que sempre vaig parlar molt amb les meves productores, perquè l’argument sona molt dramàtic. Però en realitat jo no tenia por, perquè el film tenia més a veure amb aquesta mena de supervivència dels nens, que intenten seguir endavant sense deixar de ser-ho. Per a mi era important que tingués aquest to lluminós i que el missatge fos d’esperança.
    És diferent, com a directora, dirigir un film tan personal?
    Sí. L’avantatge que té explicar una cosa que coneixes tant és que tens un coneixement molt profund sobre els personatges. La part dolenta és que prendre distància és difícil. Moltes vegades això era una lluita interior durant el rodatge.
    El seu paper l’interpreta Laia Artigas. Què havia de tenir l’actriu per ser el seu alter ego?
    El més important era que, jugant, pogués creure’s el que estava fent i que s’assemblés la protagonista en la personalitat. La seva relació amb la petita en la vida real també havia d’assemblar-se a la del film. De fet, de vegades fora de càmera ens trobàvem amb situacions que tranquil·lament podien haver estat en la pel·lícula.
    Per exemple?
    Per exemple, aquest amor incondicional de la petita cap a la gran. En la vida real també passava. Laia tenia aquest poder sobre Paula per una qüestió d’edat evident.
    Com ho van fer perquè es fiquessin en el paper?
    Vam intentar treballar situacions prèvies a l’estiu del 93 per crear records comuns entre els actors. Cuinàvem, passejàvem… Però sempre dins del rol.
    Li parlava al principi de l’èxit d’aquesta pel·lícula. Serà una pressió o un avantatge per al seu proper projecte?
    Les dues coses [riu]. Sens dubte és una pressió molt gran, però l’avantatge és que m’ha fet sentir confiada amb la meva forma de treballar. Quan estàs rodant per primera vegada una pel·lícula l’equip et mira estrany, perquè a estones sembla que no saps el que estàs fent. Ara sento que vaig trobar alguna cosa en la manera de treballar amb els actors i en la naturalitat que m’agrada.

    http://www.diaridegirona.cat/cultura/2017/09/17/estiu-1993-mha-fet-sentir/867930.html

  2. lejarza said

    Cultura

    17 setembre 2017

    LES PLANES D’HOSTOLES

    Homenatge a Carla Simon i “Estiu 1993”

    La realitzadora Carla Simon i part de l’equip de la pel·lícula Estiu 1993 (candidata a l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa) va ser present ahir a les Planes en la projecció del film, rodat a la Garrotxa. Simon, que va passar la infantesa a les Planes, va fer el pregó de la festa de la Santa Espina, davant unes 550 persones.

    http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1240690-homenatge-a-carla-simon-i-estiu-1993.html

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: