Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Ingilberga, mil anys de l´última abadessa

Posted by lejarza en 17 agosto, 2017


 

Ingilberga, mil anys de l´última abadessa

 

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

 

Aquest any es celebra a Sant Joan de les Adadesses els mil anys de ultima Abadessa del Monasteri de Sant Joan de Ripoll. L´Abadessa Ingilberga era la filla extramatrimonial del comte Oliba Cabreta de Besalu i l´esposa del vicari del castell de Besora.

 

Quan la nena tenia poc més de deu anys, el pare, potser per purgar els seus pecats, va decidir donar-la a Sant Joan de Ripoll (Sant Joan de les Abadesses). Ingilberga va ferse gran entre les parets del monestir, i el 996 va substituir l´abadessa —la seva tia Fredeburga—, que acabava de morir.

 

Només era una adolescent, i li faltava la vocació o l´habilitat per governar: durant anys l´abadia va viure sense pena ni glòria… fins que algú va denunciar les monges per conductes immorals. El mateix comte Bernat Tallaferro, mig germà d´Ingilberga, va anar a presentar “el cas de les monges” al papa Benet VIII, i l´abat Oliba, també mig germà seu, va tenir una actitud molt tèbia davant aquest cas.

 

El peix estava venut, i Ingilberga ho tenia tan clar que ni tan sols es va molestar a anar a Roma per donar la seva versió.

 

De manera que el 1017 va acatar la butlla papal que obligava a dissoldre la comunitat per haver convertit “la casa d´oració en un bordell de meretrius de Venus”, aixi el papa Benet VIII, mitjançant la seva butlla Cuperamus Quidem, decretà l´expulsió de l´abadessa i les seves monges.

 

És difícil saber del cert si aquelles dones -la majoria monges per desig dels pares- havien trencat el vot de castedat.

 

Però és evident que al comte Bernat I de Besalu el va beneficiar molt la sentència, perquè va aconseguir que el papa creés un nou (i efímer) bisbat a la seva jurisdicció, Besalú, i que el seu fill en fos el primer titular.

 

L´acusació venia del seu germà Bernat Tallaferro, que aspirava a posseir i controlar els béns del monestir com a dotació del naixement del bisbat de Besalú, circumstància que fa dubtar de la veracitat de l´acusació que, de fet, mai no va ser provada.

 

L´any 1016 Bernat va anar a Roma acompanyat del seu germà l´abat Oliba i un seguici de religiosos per denunciar Ingilberga davant del Papa Benet VIII.

 

El Papa, potser no s´acabava de creure les acusacions de Bernat i Oliba, ja que abans de dictar la butlla comdemnatòria va trametre una missiva instant Ingilberga a presentar-se a Roma a defensar-se de les acusacions de què era objecte, però l ´abadessa no ho va fer i va ser declarada en rebel·lia.

 

Ingilberga abadessa “domna Ingilberga, amita mea, que fuit soror domni. Olive pontificis, et abbatissa Sancti Ioannis. Que sepulta est intra aulam Sancti Ioannis”.

Ingilberga, mil anys de l´última abadessa Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Ingilberga, mil anys de l´última abadessa Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: