Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 6 marzo 2017

L´últim jaciment de petroli

Posted by lejarza en 6 marzo, 2017

L´últim jaciment de petroli

Argelaguer – Vall del Llierca

L´extracció de petroli desapareix de l´Espanya peninsular. El Ministeri d´Energia ha rebutjat concedir una pròrroga al permís d´explotació del jaciment Lora, ubicat a Ayoluengo (Sargentes de la Lora). Fonts d´aquest departament han informat que aquest era l´únic jaciment de petroli en terra que romania en actiu al país. A Espanya queda alguna explotació més, però són plataformes marines, situades enfront de les costes de Tarragona, han indicat les mateixes fonts.

El 6 de juny de 1964, el fred i tranquil poble de Ayoluengo de la Lora, a la província de Burgos, es convertia en l´epicentre informatiu del país.

Els esforços del règim franquista i del monopoli estatal Campsa semblaven haver donat els seus resultats, i d´aquest racó d´Espanya (Burgos), avui deshabitat, brollaven els primers litres de cru.

A l´església del poble van repicar les campanes i el somni daurat de convertir-se en els xeics del cru es va estendre entre tots els veïns de la zona. Diversos ministres es van presentar a la comarca a bord dels seus cotxes Seat 1.500.

Han passat 53 anys de la troballa; és l´any 2017 i el Govern acaba de retirar la concessió a l´empresa que explota el camp després dels 50 anys d´operació. En l´erm, aturats i oxidats, segueixen presents els 12 cavallets que van ser instal·lats en els 70 per bombar a la superfície el cru. El seu ús ha anat declinant i els 4.000 barrils que s´extreien diàriament en els primers anys de treballs han quedat reduïts a 150 en els últims dies d´explotació.

LGOEnergy explota-va els pous a través de la seva filial a Espanya, Companyia Petrolífera de Sedano (CPS).

La companyia ha treballat en els últims anys per aconseguir la continuació de la concessió de la Lora, però els canvis en la legislació d´hidrocarburs a Espanya, sumats als últims mesos d´incertesa política, en què no hi va haver un interlocutor clar, han derivat en la situació actual, en què la falta d´una resposta per part del Govern, primer, i la negativa a la pròrroga després, han obligat l´empresa a suspendre les operacions de Ayoluengo. Des de la companyia asseguren que no hi ha hagut una altra elecció.

D´acord amb el que preveu l´article 73.1.2 del Reglament de la Llei sobre Investigació i Explotació d´Hidrocarburs de 27 de juny de 1974, aprovat per Reial Decret 2362/1976, de 30 de juliol, en el termini de 60 dies comptats a partir del venciment del termini de vigència de la concessió d´explotació “Lora”, la concessionària haurà d´acreditar davant la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d´Energia, Turisme i Agenda Digital que ha complert amb totes les obligacions derivades de l´atorgament, presentant a aquest fi, una memòria amb les dades assenyalades en el referit article.

Així mateix, el concessionari haurà de presentar a la Direcció General de Política Energètica i Mines, l´actualització del pla d´abandonament de les instal·lacions denominat Ayoluengo Oilfield Decommissioning Programme, en el mateix, s´ha d´incloure el desmantellament de les noves instal·lacions incorporades a l´explotació, així com l´abandonament de tots els pous de la concessió.

La pròrroga es denega a haver-se complert ja els 50 anys que estipulava la concessió d´aquest jaciment, que data de finals dels anys seixanta.

LGO Energy, va sol·licitar al Ministeri d´Energia una nova llicència per operar el camp petrolifer durant 30 anys més.

lejarza

L´últim jaciment de petroli. L´extracció de petroli desapareix de l´Espanya peninsular. El Ministeri d´Energia ha rebutjat concedir una pròrroga al permís d´explotació del jaciment Lora (Burgos), ubicat a Ayoluengo (Sargentes de la Lora).

Anuncios

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El jutjat d’Olot admès la querella del Consell Comarcal contra Antoni Tomàs, de l’Associació de Veïns de Sant Jaume de Llierca

Posted by lejarza en 2 marzo, 2017

 

El jutjat d’Olot admès la querella del Consell Comarcal contra Antoni Tomàs, de l’Associació de Veïns de Sant Jaume de Llierca

 

Argelaguer – Vall del Llierca

 

L’oposició que l’Associació de Veïns de Sant Jaume de Llierca “No a la planta de triatge” ha fet li ha costat al seu President una querella per injúries del president del Consell Comarcal de la Garrotxa (PDeCat). Antoni Tomàs va dir de Joan Espona, alcalde de Sant Joan les Fonts (PDeCat) que era un cacic. El President de l’Associació assegura que la denúncia no l’intimida. Davant del jutge d’Olot s’ha reafirmat en les seves paraules.

 

El ple del Consell Comarcal va considerar que els atacs, més enllà d’anar contra la persona de Joan Espona, estaven dirigits a la presidència del Consell. El ple de desembre de la corporació va aprovar emprendre accions civils i penals contra Tomàs amb els vots a favor de PDeCat i el PSC.

 

Antoni Tomàs va declarar als jutjats d’Olot a mitjans de febrer. El president de l’Associació Veïns No a la planta de triatge ha explicat a OLOT TELEVISIÓ que davant el jutge va reafirmar-se en les paraules per les quals ha estat denunciat. A la declaració de Tomàs li seguiran les intervencions dels advocats de la defensa i l’acusació. El jutjat d’instrucció decidirà llavors si porta el cas a judici.

 

L´Associació de Veïns de Sant Jaume de Llierca (AVSJ), tè el suport de l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA), entitats ecologistes, partits polítics com la CUP del Llierca i sectors econòmics com la pagesia de la Vall del Llierca.

WP_20160630_11_49_16_Pro

No la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca del Consell Comarcal de la Garrotxa d´Olot (Foto Lejarza Argelaguer)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Remences i molins

Posted by lejarza en 2 marzo, 2017

 

Remences i molins

 

Jordi Dalmau

 

La geografia i la història mantenen la vida d’un país, cadascuna amb les seves maneres. Mentre la presència geogràfica ens entra directament, tot trepitjant la terra que ens mostra tantes coses reals, la notícia històrica treballa la memòria, el més pretèrit del record llunyà. Harmonitzar notícies, les geogràfiques i les històriques, és un bon propòsit d’informació general. Dit això aterrem a una realitat concreta, la dels antics molins fariners de quan en el marc històric de Catalunya hi havia els remences.

 

Rosa Lluch i Bramon, historiadora, precisa sobre el nom: «Els remences eren pagesos adscrits i lligats a la terra i també al propietari d’aquesta terra. Eren persones que depenien del seu senyor, al qual havien de fer prestacions de diferent tipus i lligades sempre a aquesta condició servil». Aquestes «prestacions» obligatòries eren sovint terribles i humiliants, i el seu detall no té cabuda en un article breu; eren els «mals usos» que s’havien anat allargant durant tota una època a la Catalunya Vella; els maltractaments varen desembocar en dues guerres dels remences que varen aconseguir el que avui en diríem un bon guany dels drets humans. La mateixa historiadora citada diu que aquella victòria dels remences va ser «la primera reeixida de pagesos medievals europeus». Aquella fita històrica es va dir Sentència Arbitral de Guadalupe, signada per Ferran II de Catalunya i Aragó, l’any 1486.

 

De l’època d’aquells pagesos es conserven records ben resistents, unes construccions venerables que desafien el pas del temps. Per exemple, els molins fariners. Ens situarem a un lloc ben emblemàtic, a la Garrotxa, que conserva històricament el nom de Francesc de Verntallat, capitost dels remences. I ja a dintre de la comarca ens podem fixar en el poble de Sant Feliu de Pallerols que, entre els seus molts atractius, era plaça forta en molins fariners, alguns d’ells eren del segle XII, i que a la seva època representaven una bona força econòmica. (Alguns molins varen funcionar i rendir fins als primers anys del segle XX, quan les farineres que ja utilizen la força elèctrica desplacen les arcaiques estructures.) Antigament el riu Brugent i les seves rieres de la Fàbrega i de Sant Iscle, varen afavorir la construcció –sempre complicada– dels molins, que varen arribar al número de 17, en el mateix terme municipal. Aquesta xifra ja indica una vitalitat notable del territori; efectivament, a principis del segle XIV aquesta vall tenia 310 masos i masoveries. Una construcció supervivent d’aquella època és el molí de la Conqueta o de can Maurici, que ja apareix documentat l’any 1285 com a propietat del senyor Guillem Galceran de Cartellà.

 

Quan l’any 2002 es va publicar la monografia de Sant Feliu de Pallerols, a Quaderns de la Revista de Girona, número 98, constava que el molí de la Conqueta era abandonat. Ha passat molta aigua pel riu Brugent i per les seves rieres: heus aquí que actualment el molí està en perfecte funcionament, per a visita turística, després d’una restauració difícil, intel·ligent i fidel, que ha sigut obra d’una estimació molt profunda.

 

Poder veure i poder escoltar l’acció del rodet de pales, apreciar el moviment de la mola voladera, aprendre la funció del canalot i la tremuja, tot és informació directa i càlida, vivència directa d’uns episodis de geografia, història, economia, vida, pàlpit autèntic d’aquest país.

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa) extracte del llibre Remençalia Històries d'Argelaguer

Argelaguer Sindicat Remença Besalú Tortellà Montagut Serinya Fontcoberta Rocabruna

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer informació pública del Reglament de participació ciutadana

Posted by lejarza en 1 marzo, 2017

 

Ajuntament d´Argelaguer informació pública del Reglament de participació ciutadana

 

Argelaguer – Vall del Llierca

 

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 42 – 1 de març de 2017 Núm. 1618

 

Anunci d’informació pública del Reglament de participació ciutadana

 

El Ple de l’Ajuntament en sessió de data 23-02-2017, va aprovar inicialment el Reglament de participació ciutadana d’Argelaguer i sotmetre’l a informació pública per un període de trenta dies.

 

En compliment del tràmit d’informació pública, els acords esmentats i el text del Reglament es poden consultar a les oficines municipals tots els dies feiners en horari d’oficina, durant el termini de trenta dies hàbils des de la publicació del present Anunci al Butlletí Oficial de la Província. Aquest mateix Anunci es publicarà al diari “Diari de Girona” i a la pàgina web.

 

Les reclamacions i al·legacions es poden presentar davant l’ajuntament dintre del mateix termini d’informació pública, per qualsevol dels mitjans que permet la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

 

Si no s’hi presenta cap reclamació ni al·legació, el Reglament esdevindrà aprovat definitivament sense cap tràmit ulterior, llevat de la seva publicació, tal com disposen l’article 178.1.c) del TRLMC, i 70.2 de la LBRL, en concordança amb l’article 66 del ROAS.

 

Argelaguer, 24 de febrer de 2017 L’Alcalde

dscf9946

Ajuntament d´Argelaguer informació pública del Reglament de participació ciutadana Foto Lejarza: La secretària de l’Ajuntament d’Argelaguer, simpática, guapa i alegre com sempre, encantada de signar el que faci falta.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »