Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La Biblioteca Popular d´Olot a prop dels cent anys 1918-2018

Posted by lejarza en 10 marzo, 2017


La Biblioteca Popular d´Olot a prop dels cent anys 1918-2018

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

L´any 1915, la Mancomunitat de Catalunya aprova el Projecte sobre la instal·lació a Catalunya d´un sistema de Biblioteques Populars i tres anys després, l´any 1918, s´inauguren les primeres biblioteques d´una xarxa que s´ha d´estendre per tot el territori català.

En 1918, la Mancomunitat obre cuatre biblioteques populars: Olot, Valls, Sallent i les Borges Blanques. Eugeni d´Ors s´encarrega de la tria del fons inicials d´Olot, tasca que clou Jordi Rubió, després de rellevar Eugeni d´Ors al capdavant de la xarxa, el mes de març de l´any 1920. A partir d´aquest moment, el nou director de la Central de Biblioteques Populars, Jordi Rubió, assumeix la formació del fons de Pineda i de Figueres.

La font per identificar les col·leccions distribuïdes a Olot és el llibre de registre on s´inventarien les obres. Cal precisar que no es disposa dels inventaris de Valls i de les Borges Blanques, desapareguts tots dos sota els estralls de la Guerra Civil franquista. A partir de la informació bibliogràfica s´obté una representació fidedigna del contingut de les respectives col·leccions que conformaren inicialment la biblioteca olotina: autors, títols, línies temàtiques, editorials, etc.

Els llibres triats per ambdós directors –aquells que es localitzen en més de tres biblioteques– es consideren com la proposta de lectura bàsica, atès el seu pes específic dins del sistema bibliotecari.

Els llibres de Literatura, distribuïts a la biblioteca garrotxina, en l´any 1918, tal com s´observa, evidencia alguns fets sorprenents pel que fa a l´evolució general de la literatura catalana en l´espai bibliotecari. Cal observar, en primer lloc, el volum reduït de títols que conformen els lots inicials d´Olot, sota la responsabilitat d´Eugeni d´Ors, amb unes xifres certament ridícules, de la literatura catalana 28 llibres i de la literatura castellana 100 que ocupen les primeres posicions en els prestatges pel nombre de títols i d´exemplars. A continuació, la tradició més ben representada correspon a la literatura francesa amb 33, seguida de la literatura clàssica 35.

El pes de les lletres catalanes s´incrementa de forma progressiva a partir de la inauguració del Vendrell l´any 1920, un cop Jordi Rubió ja es troba al capdavant de la direcció tècnica de la xarxa.

A partir d´aquí, tots els apartats evolucionen a l´alça, amb un augment especialment significatiu del teatre, que supera una presència fins aleshores testimonial. Pel que fa a la importància de cada gènere, la prosa se situa en primer lloc, seguida de la poesia i el teatre. Una distància tan gran entre les tries d´ambdós directors es fa difícil d´entendre.

Les biblioteques s´obren en el marc d´un procés de construcció de la identitat catalana, i tots dos directors comparteixen la consecució del mateixos objectius culturals des dels càrrecs que ocupen.

Des d´aquesta perspectiva, la literatura catalana s´hauria de convertir en un dels eixos fonamentals de la proposta de lectura encabint en l´espai bibliotecari el bo i millor de la tradició literària i de la creació contemporània en català. Malauradament no és així.

Els llibres de registre confirmen unes observacions similars a les que recull Jordi Rubió en l´informe que redacta sobre l´estat de les biblioteques un cop assumeix la direcció de la xarxa a la primavera de 1920:

Ja he anat assenyalant les deficiències que en els llibres de les Populars s´observen en relació a les necessitats de cada població. Totes estan a més tarades del mateix mal: l´escassíssima representació que hi té la literatura catalana. En totes les Populars es pot llegir Valle Inclán; en canvi la major part d´elles no tenen les obres de Maragall, i a Canet de Mar hi falta l´Atlàntida, amb la natural estupefacció dels lectors que és el primer que volen llegir de Verdaguer. No cal dir que els poetes de les generacions postmaragallianes són del tot oblidats. Però si les biblioteques han de correspondre a la il·lusió amb què són demanades, és indispensable que no hi faltin els nostres autors més selectes i fins aquells que no corresponent tal vegada del tot a les exigències del nostre gust modern, tenen un nom benemèrit i representatiu en les nostres lletres.” (Arxiu de la Diputació de Barcelona, lligall 3.735, exp. 1, doc. 33 bis, informe de Jordi Rubió, amb data de 20 de juny de 1920, p. 13.)

Jordi Rubió s´encarrega de distribuir a les biblioteques títols fonamentals de les lletres catalanes, com ara Solitud de Víctor Català, Pilar Prim de Narcís Oller, Pinya de rosa de Joaquim Ruyra, o La vida i la mort d´en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès. Tots ells es poden llegir a la xarxa a partir de les inauguracions del Vendrell, de Pineda i de Figueres.

Analitzant els títols de l´apartat de prosa catalana, la figura clàssica més ben representada és Ramon Llull, seguit de Bernat Metge.

Pel que fa als escriptors contemporanis, Alfons Maseras, amb sis títols, encapçala la llista; amb cinc el segueix Miquel Roger i Crosa; i amb quatre, Narcís Oller, Jacint Verdaguer, Víctor Català, Dolors Monserdà de Macià i Prudenci Bertrana.

A poca distància, es troben Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Eugeni d´Ors i Josep Pous i Pagès, amb tres títols cadascun.

De la resta d´autors, amb una o dues obres escollides, L’orfaneta de Menargues d´Antoni Bofarull, Lària de Josep M. Folch i Torres i les dues edicions dels Croquis Pirenencs de Jaume Massó Torrents; els melodrames del novel·lista de gran èxit popular Josep Roig i Raventós, Ànimes atuïdes i Argelaga florida; (no confondre amb Argelaguer) i la primera novel·la de Josep M. de Sagarra, Paulina Buixareu.

Anuncios

8 comentarios to “La Biblioteca Popular d´Olot a prop dels cent anys 1918-2018”

  1. lejarza said

    La Biblioteca Popular d´Olot a prop dels cent anys 1918-2018

    Data: 10 març,2017

    L´any 1915, la Mancomunitat de Catalunya aprova el Projecte sobre la instal·lació a Catalunya d´un sistema de Biblioteques Populars i tres anys després, l´any 1918, s´inauguren les primeres biblioteques d´una xarxa que s´ha d´estendre per tot el territori català.
    En 1918, la Mancomunitat obre cuatre biblioteques populars: Olot, Valls, Sallent i les Borges Blanques. Eugeni d´Ors s´encarrega de la tria del fons inicials d´Olot, tasca que clou Jordi Rubió, després de rellevar Eugeni d´Ors al capdavant de la xarxa, el mes de març de l´any 1920. A partir d´aquest moment, el nou director de la Central de Biblioteques Populars, Jordi Rubió, assumeix la formació del fons de Pineda i de Figueres.
    La font per identificar les col·leccions distribuïdes a Olot és el llibre de registre on s´inventarien les obres. Cal precisar que no es disposa dels inventaris de Valls i de les Borges Blanques, desapareguts tots dos sota els estralls de la Guerra Civil franquista. A partir de la informació bibliogràfica s´obté una representació fidedigna del contingut de les respectives col·leccions que conformaren inicialment la biblioteca olotina: autors, títols, línies temàtiques, editorials, etc.
    Els llibres triats per ambdós directors –aquells que es localitzen en més de tres biblioteques– es consideren com la proposta de lectura bàsica, atès el seu pes específic dins del sistema bibliotecari.
    Els llibres de Literatura, distribuïts a la biblioteca garrotxina, en l´any 1918, tal com s´observa, evidencia alguns fets sorprenents pel que fa a l´evolució general de la literatura catalana en l´espai bibliotecari. Cal observar, en primer lloc, el volum reduït de títols que conformen els lots inicials d´Olot, sota la responsabilitat d´Eugeni d´Ors, amb unes xifres certament ridícules, de la literatura catalana 28 llibres i de la literatura castellana 100 que ocupen les primeres posicions en els prestatges pel nombre de títols i d´exemplars. A continuació, la tradició més ben representada correspon a la literatura francesa amb 33, seguida de la literatura clàssica 35.
    El pes de les lletres catalanes s´incrementa de forma progressiva a partir de la inauguració del Vendrell l´any 1920, un cop Jordi Rubió ja es troba al capdavant de la direcció tècnica de la xarxa.
    A partir d´aquí, tots els apartats evolucionen a l´alça, amb un augment especialment significatiu del teatre, que supera una presència fins aleshores testimonial. Pel que fa a la importància de cada gènere, la prosa se situa en primer lloc, seguida de la poesia i el teatre. Una distància tan gran entre les tries d´ambdós directors es fa difícil d´entendre.
    Les biblioteques s´obren en el marc d´un procés de construcció de la identitat catalana, i tots dos directors comparteixen la consecució del mateixos objectius culturals des dels càrrecs que ocupen.
    Des d´aquesta perspectiva, la literatura catalana s´hauria de convertir en un dels eixos fonamentals de la proposta de lectura encabint en l´espai bibliotecari el bo i millor de la tradició literària i de la creació contemporània en català. Malauradament no és així.
    Els llibres de registre confirmen unes observacions similars a les que recull Jordi Rubió en l´informe que redacta sobre l´estat de les biblioteques un cop assumeix la direcció de la xarxa a la primavera de 1920:
    “Ja he anat assenyalant les deficiències que en els llibres de les Populars s´observen en relació a les necessitats de cada població. Totes estan a més tarades del mateix mal: l´escassíssima representació que hi té la literatura catalana. En totes les Populars es pot llegir Valle Inclán; en canvi la major part d´elles no tenen les obres de Maragall, i a Canet de Mar hi falta l´Atlàntida, amb la natural estupefacció dels lectors que és el primer que volen llegir de Verdaguer. No cal dir que els poetes de les generacions postmaragallianes són del tot oblidats. Però si les biblioteques han de correspondre a la il·lusió amb què són demanades, és indispensable que no hi faltin els nostres autors més selectes i fins aquells que no corresponent tal vegada del tot a les exigències del nostre gust modern, tenen un nom benemèrit i representatiu en les nostres lletres.” (Arxiu de la Diputació de Barcelona, lligall 3.735, exp. 1, doc. 33 bis, informe de Jordi Rubió, amb data de 20 de juny de 1920, p. 13.)
    Jordi Rubió s´encarrega de distribuir a les biblioteques títols fonamentals de les lletres catalanes, com ara Solitud de Víctor Català, Pilar Prim de Narcís Oller, Pinya de rosa de Joaquim Ruyra, o La vida i la mort d´en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès. Tots ells es poden llegir a la xarxa a partir de les inauguracions del Vendrell, de Pineda i de Figueres.
    Analitzant els títols de l´apartat de prosa catalana, la figura clàssica més ben representada és Ramon Llull, seguit de Bernat Metge.
    Pel que fa als escriptors contemporanis, Alfons Maseras, amb sis títols, encapçala la llista; amb cinc el segueix Miquel Roger i Crosa; i amb quatre, Narcís Oller, Jacint Verdaguer, Víctor Català, Dolors Monserdà de Macià i Prudenci Bertrana.
    A poca distància, es troben Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Eugeni d´Ors i Josep Pous i Pagès, amb tres títols cadascun.
    De la resta d´autors, amb una o dues obres escollides, L’orfaneta de Menargues d´Antoni Bofarull, Lària de Josep M. Folch i Torres i les dues edicions dels Croquis Pirenencs de Jaume Massó Torrents; els melodrames del novel·lista de gran èxit popular Josep Roig i Raventós, Ànimes atuïdes i Argelaga florida; (no confondre amb Argelaguer) i la primera novel·la de Josep M. de Sagarra, Paulina Buixareu.
    Per Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)
    http://www.elgarrotxi.cat/la-biblioteca-popular-dolot-a-prop-dels-cent-anys-1918-2018/

  2. lejarza said

    100 ANYS DE BIBLIOTECA A OLOT

    El 22 de setembre de 2018 se celebra el centenari de l’obertura de la biblioteca popular a la ciutat d’Olot.

    Aquest dia s’ha organitzat un programa d’activitats per celebrar l’aniversari i es presentarà un llibret que s’ha editat amb motiu del centenari.

  3. lejarza said

    Olot commemora el centenari de la Biblioteca Popular

    Prat de la Riba i Eugeni d’Ors tornaran a passejar pel Nucli Antic d’Olot en una rememoració histórica

    ddg 18.09.2018

    L’Ajuntament d’Olot, dissabte vinent, farà un acte commemoratiu del centenari de la inauguració de la primera Biblioteca Popular d’Olot. Consistirà en una festa d’aniversari a l’actual biblioteca Marià Vayreda. A les 11 hores, faran una rememoració històrica de la passejada d’una parella formada per Prat de la Riba i Eugeni d’Ors acompanyats d’una bibliotecària. La idea és recrear l’ambient d’Olot de fa cent anys.

    A les 12 hores, tindrà lloc l’acte commemoratiu del centenari dins de la Biblioteca Marià Vayreda. Empar Moliner presentarà el llibre que s’ha editat amb motiu del centenari i es comptarà amb la presència de diverses personalitats relacionades amb la cultura i les lletres. Al final de l’acte hi haurà un vermut popular. Tothom que hi assisteixi es podrà endur un exemplar del llibre del centenari. A les 18 h, la Cia. Insòlits presentarà un espectacle per a públic familiar anomenat Els contes del senyor Ramon. I, tot seguit, hi haurà berenar popular per a tothom.

    Durant tot el dia, la Biblioteca romandrà oberta i els usuaris hi podran accedir lliurament per participar a les activitats de l’aniversari, per llegir o consultar la premsa. Però alguns serveis es veuran afectats, com el servei de préstec, que no s’efectuarà en tot el dia. A més, a la tarda, s’obriran les portes a les 17 h.

    La Biblioteca Popular d’Olot era una de les quatre primeres biblioteques públiques promogudes per la Mancomunitat de Catalunya, conegudes com les «Prínceps». Corresponien a una per província catalana: Valls, Olot, Sallent i les Borges Blanques.

    https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/09/18/olot-commemora-centenari-biblioteca-popular/935642.html

  4. lejarza said

    Mancomunidad de Cataluña

    Registro núm. 227

    Consejo Permanente.

    El Consejo Permanente de la Mancomunidad de Cataluña, en su reunión del día 15 de los corrientes, acordó señalar el día 27 de Marzo próximo, á las 12 de la mañana, para la celebración de segunda subasta para adjudicar la construcción de un edificio destinado á Biblioteca Popular en la ciudad de Olot (Gerona), bajo el mismo tipo de 26.021,78 pesetas y con sujeción á las mismas condiciones de la primera subasta, según se anunció oportunamente en los Boletines Oficiales de Barcelona y Gerona, números 807 y 154 respectivamente, correspondientes al día 23 de Diciembre del próximo pasado año de 1916.

    Barcelona, 15 de Febrero de 1917. El Presidente, E. Prat de la Riba. El Secretario interino del Consejo, L. Janer.

    Butlletí Oficial de la Província de Girona. 20/02/1917, núm. 22, p. 3.

  5. lejarza said

    Festa d’aniversari aquest dissabte pels 100 anys de Biblioteca d’Olot

    El 22 de setembre de 1918 Olot inaugurava la Biblioteca Popular, era una de les quatre primeres biblioteques públiques promogudes per la Mancomunitat de Catalunya, conegudes com les Prínceps. Corresponien a una per província catalana: Valls, Olot, Sallent i les Borges Blanques.

    Quatre biblioteques idèntiques amb les mateixes formes, la mateixa decoració, les mateixes mides i totes en entorns naturals apartats dels centres urbans. L’únic dels quatre edificis que encara es conserva és el de Valls. L’arquitecte Lluís Planas va dissenyar l’edifici: un templet de línies neoclàssiques.

    A l’interior hi havia quatre grans espais: una sala de lectura, una sala de conferències, un despatx de treball i una zona de serveis amb guarda-roba i lavabo. No hi havia magatzem perquè els llibres es col·locaven a la sala de lectura en lliure accés. La biblioteca s’entenia com un temple de la cultura on tothom hi pugui accedir, tingui l’edat que tingui.

    A Olot, les primeres bibliotecàries van ser Dolors Hostalrich i Montserrat Fàbregues. Provenien de l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya, d’on en sortia personal femení eficient i altament vocacional.

    La Biblioteca Popular d’Olot va donar pas a la Biblioteca Jaume Bofill i Mates, inaugurada el 1968 als mateixos terrenys on hi havia la Biblioteca Popular. Es va enderrocar l’edifici de l’anterior i al seu lloc es va construir una nova biblioteca més gran, amb una sala infantil diferenciada de la sala general, una sala de revistes, un gran magatzem en quatre plantes i una sala d’exposicions.

    L’any 1987, l’Ajuntament d’Olot i la Generalitat de Catalunya van fusionar la Biblioteca Municipal ubicada a l’Hospici i la Bofill i Mates a l’Eixample Malagrida. La nova biblioteca passava a anomenar-se Biblioteca Marià Vayreda. Deu anys més tard, el 1997, la Marià Vayreda es traslladava al centre de la ciutat, en l’edifici que havia ocupat l’Ajuntament des de molt antic abans de traslladar-se al Firalet.

    CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE LA BIBLIOTECA A OLOT

    Aquest dissabte 22 de setembre, farà cent anys exactes de la data d’inauguració de la primera Biblioteca Popular d’Olot i es farà una festa d’aniversari a la Biblioteca Marià Vayreda.

    A les 11 h, Prat de la Riba i Eugeni d’Ors es passejaran pel centre d’Olot acompanyats d’una bibliotecària, recreant l’ambient que hi havia cent anys enrere.

    A les 12 h, tindrà lloc l’acte commemoratiu del centenari a la Biblioteca Marià Vayreda. Empar Moliner presentarà el llibre que s’ha editat amb motiu del centenari i es comptarà amb la presència de diverses personalitats relacionades amb la cultura i les lletres. Al final de l’acte hi haurà un vermut popular. Tothom que hi assisteixi es podrà endur un exemplar del llibre del centenari.

    A les 18 h, la Cia. Insòlits presentarà un espectacle per a públic familiar anomenat Els contes del senyor Ramon. I, tot seguit, hi haurà berenar popular per a tothom.

    Durant tot el dissabte 22 la Biblioteca romandrà oberta i els usuaris hi podran accedir lliurament per participar a les activitats de l’aniversari, per llegir, consultar la premsa, …. Però alguns serveis es veuran afectats, com el servei de préstec que no s’efectuarà en tot en dia. A més, a la tarda, s’obriran les portes a les 17 h.

    https://www.elgarrotxi.cat/festa-daniversari-aquest-dissabte-pels-100-anys-de-biblioteca-dolot/

  6. lejarza said

    Olot celebrarà els cent anys de la seva biblioteca viatjant en el temps

    18 de setembre de 2018

    Per Pau Masó

    La ciutat ha preparat diversos actes per aquest dissabte, justament el mateix dia que un segle enrere es va inaugurar l’equipament. A l’acte hi assistiran les figures teatralitzades de Prat de la Riba i Eugeni d’Ors, dos dels personatges històrics més importants en l’impuls de les biblioteques a Catalunya. Actualment la d’Olot té 400 usuaris cada dia.

    El 1918 la Mancomunitat de Catalunya, impulsada per Prat de la Riba, va escollir Olot per instal·lar-hi la primera biblioteca pública de la demarcació. Ho va fer sota el nom de Biblioteca Popular. Cent anys més tard, ha canviat de nom (es diu Marià Vayreda) i d’ubicació (es troba al centre de la ciutat). Però tal com remarca la directora de l’equipament olotí, Carme Simón, el que no ha canviat ha estat l’essència.

    Per celebrar els cent anys de l’essència de la Biblioteca d’Olot, aquest dissabte 22 de setembre s’ha preparat una diada amb actes que començaran a les 11 del matí. Durant una hora les figures teatralitzades de Prat de la Riba i Eugeni d’Ors, creador del Noucentisme, es passejaran pels carres d’Olot. Interactuaran amb els olotins i regalaran un llibre fet expressament per a la celebració.

    La diada d’homenatge als 100 anys de la Biblioteca d’Olot continuarà a les 12 amb l’acte commemoratiu on hi parlaran personalitats relacionades amb la cultura i les lletres, entre les quals hi haurà la Consellera Laura Borràs o l’escriptora Empar Moliner. La jornada es tancarà a les sis de la tarda amb un espectacle infantil a la plaça de l’Àngel. Durant tot aquest dissabte la Biblioteca estarà oberta al públic. Actualment, l’equipament atén a 400 usuaris diaris i té una col·lecció formada per 90.000 llibres, discos, revistes i tot tipus de material.

    http://www.radiolot.cat/noticies/olot-celebrara-els-cent-anys-de-la-seva-biblioteca-viatjant-en-el-temps/

  7. lejarza said

    Olot celebra el centenari de la Biblioteca Popular de la Mancomunitat

    L’esdeveniment va ser presidit per la consellera de Cultura, Laura Borràs

    olot 22.09.2018

    «És més important un llibre tacat de gelat que un llibre sense obrir», va dir l’escriptora Empar Moliner en la celebració dels actes commeratius del centenari de la Biblioteca Popular d’Olot, oberta el 22 de setembre del 1918. L’efemèride va vestir de festa l’actual Biblioteca Marià Vayreda i va dur fins a Olot la consellera de Cultura, Laura Borràs, que va avisar que «sense biblioteques no hi ha passat ni futur». A més de Laura Borràs, van participar en l’acte el diputat provincial Albert Piñeira, l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas, el regidor de Cultura, Josep Berga, i la directora de la biblioteca, Carme Simon.

    L’acte va tenir dos convidats excepcionals en les figures que representaven el president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, i de l’intel·lectual impulsor del Noucentisme i l’impulsor de les bibliotques populars de la Mancomunitat, Eugeni d’Ors.

    Els actes es van iniciar amb l’arribada de la consellera de Cultura, Laurà Borràs, a l’ajuntament d’Olot, on va ser rebuda per l’alcalde, Josep Maria Corominas, i el regidor Josep Berga. Tot seguit es va formar una comitiva que va caminar en direcció a la Biblioteca Marià Vayreda. Pel camí van trobar les figures d’Eugeni d’Ors, Prat de la Riba i una bibliotecària, que guiava per Olot els dos personatges històrics. La seva figura també tenia importància perquè tal com va dir la directora de la Biblioteca Marià Vayreda actual, Carme Simon, sense aquelles bibliotecàries no hi hauria hagut biblioteques. Els tres personatges van ser representats per actors de la companyia Insòlits.

    Ja dins de la biblioteca, va tenir lloc el parlament de l’escriptora Empar Moliner, que va presentar el llibret que han editat amb motiu del centenari i va opinar sobre la importància dels llibres i de les biblioteques.

    El mateix va fer la consellera Laura Borràs, que va fer un parlament carregat de referències literàries i va llegir la carta que Federico García Lorca va enviar als seus pares. Per la seva banda, el diputat Albert Piñeira va explicar que els sis ingredients que expliquen l’èxit cultural d’Olot són la cultura, equipaments, teixit associatiu, projectes, pòsit i ambició de futur. De manera simbòlica, els actes, que van ser seguits per un nombrós públic, van ser tancats per Prat de la Riba i per Eugeni d’Ors.

    La Biblioteca Popular d’Olot va ser la primera d’un projecte de biblioteques de la Mancomunitat destinades a difondre la cultura entre les classes populars. Als anys 40 va ser enderrocada, però havia deixat pòsit.

    https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/09/23/olot-celebra-centenari-biblioteca-popular/936594.html

  8. lejarza said

    El centenari de la Biblioteca Popular d’Olot a la vitrina del trimestre de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa

    La nova Vitrina del Trimestre de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, que es pot veure des del 9 d’octubre, està dedicada al centenari de la Biblioteca Popular d’Olot.

    El 22 de setembre de 1918 es va inaugurar la Biblioteca Popular d’Olot. Era una de les quatre biblioteques princeps, és a dir, una de les primeres quatre biblioteques creades el 1918 per la Mancomunitat de Catalunya, totes semblants, i que corresponien a una per província catalana: Valls (l’única que sobreviu), Olot, Sallent i les Borges Blanques.

    La biblioteca olotina era una de les manifestacions de la Mancomunitat de Catalunya, la institució que va agrupar les quatre diputacions catalanes i que, malgrat les competències i els recursos limitats de què va disposar, va desplegar una tasca notable en els camps de la cultura, l’ensenyament i les obres públiques. “Que no hi hagi un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”, havia dit el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Eugeni d’Ors va ser el factòtum de la planificació d’aquest pla renovador del sistema bibliotecari català, únic a Espanya, que seguia models anglosaxons. La creació de la Biblioteca de Catalunya (1914) i de l’Escola Superior de Bibliotecàries (1915) van ser dos elements més d’aquest projecte.

    El templet noucentista va persistir cinquanta anys. L’any 1968 va ser enderrocat i substituït per un altre edifici, conegut com la Casa de Cultura, que va albergar la Biblioteca Jaume Bofill i Matas. L’any 1987 aquesta biblioteca es va fusionar amb l’antiga Biblioteca Municipal i en va resultar l’actual Biblioteca Marià Vayreda, que l’any 1997 es va traslladar a la seu actual, l’antic ajuntament.

    Seguint l’esquema del llibret publicat per l’Institut Municipal de Cultura d’Olot per commemorar el centenari, la Vitrina del Trimestre presenta una mostra de documents i fotografies relacionats amb la Biblioteca Popular, especialment dels seus orígens. Es podrà veure fins al 29 de desembre.

    http://www.elgarrotxi.cat/el-centenari-de-la-biblioteca-popular-dolot-a-la-vitrina-del-trimestre-de-larxiu-comarcal-de-la-garrotxa/

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: