Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for octubre 2016

Oficina del Jurat llista dels candidats a jurat pels municipis de la Garrotxa

Posted by lejarza en 17 octubre, 2016

Oficina del Jurat llista dels candidats a jurat pels municipis de la Garrotxa

Argelaguer – Vall del Llierca

SERVEI COMÚ PROCESSAL GENERAL DE GIRONA Oficina del Jurat

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 198 – 17 d’octubre de 2016 Núm. 8586

Llista provisional bianual dels candidats a jurat

Període de vigència: De l’1 de gener de 2017 fins al 31 de desembre de 2018.

MUNICIPI NUM. COGNOM 1 COGNOM 2 NOM DATA NAIX. SEXE DNI

ARGELAGUER 0012823 FERRER DELLA CARLOS 19600704 V 35030241E

BESALÚ 0031699 CALVET MAÑACH ALBERT 19881007 V 40374729T

BESALÚ 0031947 FERNANDEZ COROMINAS DAVID 19740626 V 46671747D

BESALÚ 0032196 HIDALGO BENITEZ DOLORES 19630707 M 40515993K

BESALÚ 0032444 MONROIG GRANADA SANTIAGO 19740201 V 46652368L

BESALÚ 0032692 QUINTANA GRATACOS JUAN 19580925 V 40294571C

BESALÚ 0032941 SENPAU SABATE MATILDE 19500416 M 77893868K

BESALÚ 0033189 VILA CORNELLA MARTA 19810925 M 40338870K

BEUDA 0036914 PALLARES CIURANA CLARA 19850524 M 46358159A

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 0104966 COMA VILA MARINA 19630609 M 77906773T

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 0105214 MASDEU SEGUI FRANCISCA 19240123 M 40199836E

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 0105463 TUDO VIDAL ANNA MARIA 19700814 M 46588341R

MAIÀ DE MONTCAL 0267892 OLIVET BOSCH ROBERT 19480322 V 40460424C

MIERES 0274597 VILA SOLER ISIDRE 19480226 V 40258446M

MONTAGUT I OIX 0275094 CABEZA MARTÍN FERNANDO 19631215 V 50058667H

MONTAGUT I OIX 0275342 MARGARIT CASAS ADRIÀ BERENGUER 19850804 V 47801443Z

MONTAGUT I OIX 0275591 SANCHEZ PALOMERAS TERESA 19660920 M 46670750R

OLOT 0278323 AGUSTI AGUSTI MARIA ANGELS 19360802 M 40215554P

OLOT 0278571 ALONSO VEGA TERESA 19270418 M 11745711W

OLOT 0278820 APETREI SIMON EDUARD 19780201 V 41700567A

OLOT 0279068 ARRABAL CABO ROSA 19270320 M 77885193V

OLOT 0279316 AVILA MUÑOZ INES 19500719 M 77892829V

OLOT 0279565 BALDRICH DANES XAVIER 19620219 V 33886214S

OLOT 0279813 BARROSO BOADA DAVID 19841026 V 40366972V

OLOT 0280061 BATLLE BOADA ASTRID 19860704 M 43635559M

OLOT 0280310 BERGA CODONY NURIA 19451025 M 77885811Z

OLOT 0280558 BOIX COLLELL JOAN 19621013 V 40297889A

OLOT 0280806 BOSCH VILARO ANNA 19610626 M 77905162E

OLOT 0281055 BUSQUETS COMPTE JOSEFINA 19530827 M 40272660M

OLOT 0281303 CALM DOMENECH PALMIRA 19651115 M 46671093E

OLOT 0281552 CANAL DEMIQUELS MANUEL 19450328 V 77885736P

OLOT 0281800 CAPDEVILA CUNILL M TERESA 19531227 M 40600377H

OLOT 0282048 CARRERE RUIZ ANA MARIA 19670411 M 46235162X

OLOT 0282297 CASALS TALAVERA MARC 19770108 V 77914920M

OLOT 0282545 CASTILLO MOREA FRANCISCO 19510319 V 77893119P

OLOT 0282793 CIVICO RUZ BELINDA 19900224 M 40353682K

OLOT 0283042 COLL BELTRAN CARLES 19851218 V 77918720X

OLOT 0283290 COLOMER GRANATCHE MARIA MERCEDES 19580830 M 77902863T

OLOT 0283538 COMPTE BURCH FRANCISCO 19630408 V 43625218Z

OLOT 0283787 COROMINA OLLER DUNIA 19820602 M 40355566L

OLOT 0284035 COSTA CLADERA JUANITA 19681024 M 46673739T

OLOT 0284284 CRUZ DE VIÑOLAS ROSER 19600119 M 77906762N

OLOT 0284532 DAUCIK PIELLA FERRAN 19871124 V 40365705S

OLOT 0284780 DILME VICENTE PILAR 19630518 M 40516116Y

OLOT 0285029 DURAN CARBONELL EVA 19701118 M 77912153K

OLOT 0285277 ESPIGULE LLOVER MARC 19950629 V 43634752A

OLOT 0285525 FABREGA BOSCH FRANCISCO 19230909 V 40133403J

OLOT 0285774 FARRES SACREST JOSEP MARIA 19481209 V 40262193A

OLOT 0286022 FERRAN BASSOLS JUAN 19440712 V 40239957P

OLOT 0286270 FLORES RODRIGUEZ CONCEPCION 19691022 M 46673691K

OLOT 0286519 FRANCH COROMINAS SONIA 19790519 M 40343802P

OLOT 0286767 GALOBARDES RUBIROLA JOSEFINA 19571018 M 77900002Z

OLOT 0287016 GARCIA RAIGON MARIA 19581022 M 40285952A

OLOT 0287264 GIFREU SERRANO LIDIA 19710416 M 40441677H

OLOT 0287512 GOMEZ SILVEN M CARMEN 19360521 M 42546370G

OLOT 0287761 GRABULOSA VALERI MARIA 19300829 M 40163909K

OLOT 0288009 GUILLEN RUIZ CARMEN 19270127 M 36285414Q

OLOT 0288257 HERAS LAS ARNAU CORAL 19761027 M 77912728K

OLOT 0288506 IDRISSI EL MONHOU SULIMAN 19980515 V 43637586P

OLOT 0288754 JIMENEZ RICART JOSE 19501107 V 40505833G

OLOT 0289002 JURADO ARAU MIQUEL 19770531 V 43629815B

OLOT 0289251 LARRULL FERRES NEUS 19650215 M 46670089F

OLOT 0289499 LLAGOSTERA TEIXIDOR CARLES 19690413 V 46672940Y

OLOT 0289748 LOPEZ CASTRO YOLANDA 19801227 M 43630692Z

OLOT 0289996 LUENGO LOPEZ ANTONIO 19640508 V 46333543C

OLOT 0290244 MARCOS CASTILLO FELIX 19820324 V 43627883B

OLOT 0290493 MARTINEZ BATLLE DOLORS 19581008 M 40287137S

OLOT 0290741 MASDEU GUILLAMET BARTOMEU 19630801 V 77908098Z

OLOT 0290989 MASSEGU SANCHEZ DAVID 19930503 V 77923173R

OLOT 0291238 MENDOZA FUNES DE CATALINA CONCEPCIÓN 19651125 M 45172770B

OLOT 0291486 MOLAS PAIRALO MONTSERRAT 19610405 M 77908033H

OLOT 0291734 MONTOYA CASTAÑO JAIME 19640820 V 41592591N

OLOT 0291983 MORENO MUÑOZ JESUS 19591227 V 77902873X

OLOT 0292231 MUÑOZ DE LEON QUINTANA ROSA 19380430 M 74785068Q

OLOT 0292479 NOGUE PUJOLAR ANGELINA 19400220 M 40200580F

OLOT 0292728 OLMEDO BRAUER MARCELO GABRIEL 19770609 V 45171369J

OLOT 0292976 PADROSA SOLER MARGARITA 19660927 M 46670348J

OLOT 0293225 PALMERO COMA FRANCESC 19911126 V 43633782E

OLOT 0293473 PAVON GOMEZ MARIA 19560709 M 75377921K

OLOT 0293721 PEREZ MONTENEGRO JOSE ANTONIO 19950213 V 07264948F

OLOT 0293970 PLADEVEYA VILA ISIDRO 19510424 V 77892977G

OLOT 0294218 PLANAS PUIGDEVALL JORDI 19650211 V 46670091D

OLOT 0294466 PONS ZAVALA PILAR 19641123 M 46670595F

OLOT 0294715 PRAT PERACAULA ANGELS 19560513 M 77897847K

OLOT 0294963 PUIGDEVALL NOGAREDA JOAQUIM 19651030 V 46671038J

OLOT 0295211 PUJOL PUJOLAR PILAR 19400509 M 40240454E

OLOT 0295460 QUINTANA SURROCA MONTSERRAT 19381219 M 40228706G

OLOT 0295708 REIG GIBERT DAVID 19780703 V 43629646A

OLOT 0295957 RIBAS ROMERO JORGE 19730825 V 77912878X

OLOT 0296205 RIVAS COROMINOLA ESTHER 19680204 M 46671331F

OLOT 0296453 RODRIGUEZ FILGUEIRA ANGELICA 19420620 M 40601631F

OLOT 0296702 ROMERO HUERTAS JUANA 19580616 M 25947967B

OLOT 0296950 ROVIRA FABREGA SARA 19710514 M 79295119C

OLOT 0297198 RUSIÑOL COSTA LLUIS 19330625 V 39050245V

OLOT 0297447 SALA RAMIREZ TERESA 19800107 M 77920636V

OLOT 0297695 SANCHEZ MARTOS ENCARNACION 19450525 M 75275102N

OLOT 0297943 SARMIENTO CARABALLO HENRY 19820709 V 41699455H

OLOT 0298192 SERRA FERRAN ROGER 19970429 V 77923208J

OLOT 0298440 SIBI SIBI MOHAMEDOU 19720216 V 41684374W

OLOT 0298689 SOLE AMARGANT JUANA 19540207 M 40278024X

OLOT 0298937 SOY CASELLAS ESTEBAN 19540225 V 77896336M

OLOT 0299185 TAPIA CABALLERO DELFINA 19431113 M 77885265C

OLOT 0299434 TOBARIAS CARVAJAL ADRIANA 19850109 M 43631692W

OLOT 0299682 TOURAY DUKARA MUSA 19680501 V 45170398P

OLOT 0299930 TUNKARA JAMIGAY HAWA 19920116 M 77923192C

OLOT 0300179 VAYREDA CASADEVALL MONTSERRAT 19520922 M 40272287T

OLOT 0300427 VIDAL POL ROSA 19630414 M 40462097Z

OLOT 0300675 VILALTA IBAÑEZ YOLANDA 19730204 M 40331013F

OLOT 0300924 VILLATORO SALAS MIGUEL 19600929 V 77903718G

PLANES D’HOSTOLES (LES) 0334701 CAROLA SAU CONCEPCION 19420520 M 40232065M

PLANES D’HOSTOLES (LES) 0334949 GARCIA CONTRERAS JOSE 19420101 V 38687045X

PLANES D’HOSTOLES (LES) 0335198 MAS GARCIA LUIS 19601115 V 40431867Y

PLANES D’HOSTOLES (LES) 0335446 QUIN CORTES MARTA 19721110 M 43428378P

PLANES D’HOSTOLES (LES) 0335695 VILALTA AULINAS JAVIER 19700602 V 43627805W

PRESES (LES) 0340910 BANUS COMAS IRENE 19620227 M 77907576K

PRESES (LES) 0341159 COSTA SOLER SILVESTRE 19750315 V 43629165M

PRESES (LES) 0341407 GRISALES MAFLA NELSON DE JESÚS 19591011 V 45172302A

PRESES (LES) 0341655 MORCHON SERRAT MERITXELL 19970604 M 43636337R

PRESES (LES) 0341904 ROBRES ROCA EMMA 19980717 M 43639150P

PRESES (LES) 0342152 VILA CANAL ROSA 19310908 M 40155209S

RIUDAURA 0365746 CONDE CARBO ARNAL LLIBERT 19800121 V 40352757Q

RIUDAURA 0365995 TEIXIDOR JORDA BENVINGUDA 19400502 M 40216029T

SALES DE LLIERCA 0378661 SALA TULSA ROSER 19620104 M 77907373W

SANT FELIU DE PALLEROLS 0409210 ADELL AMOROS LLUIS 19551001 V 37677222W

SANT FELIU DE PALLEROLS 0409458 COLLELL BRAS MATILDE 19420415 M 40245017P

SANT FELIU DE PALLEROLS 0409707 LLAMAZARES VADILLO ISABEL 19660628 M 37746761N

SANT FELIU DE PALLEROLS 0409955 RIGALL GRAVALOSA JOSEP MARIA 19620505 V 77908386A

SANT FELIU DE PALLEROLS 0410203 VILANOVA FÀBREGA XEIMA 19930626 M 77921251B

SANT JAUME DE LLIERCA 0417157 DAVESA VERGES ROSA 19370418 M 40187605G

SANT JAUME DE LLIERCA 0417406 PUJOL ESTEBAN MARIA LOURDES 19710210 M 77913271N

SANT ANIOL DE FINESTRES 0439262 MARTINEZ MARTINEZ ROBERTO 19720113 V 40322987P

SANTA PAU 0439510 BAYARRI ESTRADA PAULA ESTEFANIA 19781108 M 03251854E

SANTA PAU 0439758 CROS PUIG MERCEDES 19431123 M 40240223K

SANTA PAU 0440007 JUNCA VILALTA RAMON 19480127 V 77889626B

SANTA PAU 0440255 PICART DESCAMPS MARTA 19770804 M 40334132K

SANTA PAU 0440504 SERRAT COLLELL M DOLORS 19431004 M 40240318R

SANT JOAN LES FONTS 0440752 ASENSIO CID DEL JAVIER 19781201 V 52161083G

SANT JOAN LES FONTS 0441000 CARRE BASAGAÑAS MARIA DEL CARMEN 19590118 M 77900816T

SANT JOAN LES FONTS 0441249 DIAZ LOPEZ ERNESTO 19931223 V 53346268E

SANT JOAN LES FONTS 0441497 GARRIDO MATIAS CRISTINA 19820918 M 40329801Z

SANT JOAN LES FONTS 0441745 LLONGARRIU DOMINGUEZ OSCAR 19790207 V 77919402W

SANT JOAN LES FONTS 0441994 NOGUER SOLER DOLORES 19540204 M 77897331B

SANT JOAN LES FONTS 0442242 PUIGVERT PICART JORGE 19730419 V 46671248Q

SANT JOAN LES FONTS 0442490 SAGRISTA PLANA GEORGINA 19940316 M 43634449E

SANT JOAN LES FONTS 0442739 VALENCIA RAMON ESTER 19850517 M 43633021C

TORTELLÀ 0462359 BALAGUER ROIG SALVADOR 19580227 V 40857408R

TORTELLÀ 0462608 MARCE SALVANS CARME 19410202 M 40227065L

TORTELLÀ 0462856 SUBIRAS JUNCA FRANCESC 19600921 V 40601832R

VALL D’EN BAS (LA) 0468072 BAGO SOBRERROCA MARIA ASSUMPCIO 19600526 M 40292625Y

VALL D’EN BAS (LA) 0468320 CAMPS SOLER CONCEPCIO 19610709 M 77907326R

VALL D’EN BAS (LA) 0468569 COLOMER TALLADA JOSEP MARIA 19770506 V 40449216J

VALL D’EN BAS (LA) 0468817 FARGAS MOLLEVI ELISABET 19640330 M 37325615L

VALL D’EN BAS (LA) 0469065 GUSI GRACIA JOAQUIN JOSE 19680728 V 52204736A

VALL D’EN BAS (LA) 0469314 MAYA PICART SALVIO 19660730 V 46671943K

VALL D’EN BAS (LA) 0469562 PEY GRAELLS MARIA TERESA 19540808 M 37783301M

VALL D’EN BAS (LA) 0469810 REGAS COMAS MARIA ELENA 19720610 M 40338829A

VALL D’EN BAS (LA) 0470059 SERRAMITJANA GOMEZ RAQUEL 19771030 M 77916571T

VALL D’EN BAS (LA) 0470307 VILARRASA MONELLS NURIA 19651121 M 46670958W

VALL DE BIANYA (LA) 0470555 COPA ROCA ENRIC 19850318 V 39908495E

VALL DE BIANYA (LA) 0470804 LOPEZ ESQUENA SILVIA 19750514 M 77916277M

VALL DE BIANYA (LA) 0471052 PUJOL MASO JOSEP 19880506 V 43633075M

VALL DE BIANYA (LA) 0471300 VILA BRUNSO MARINA 19240713 M 40143006W

La llista precedent s’ha obtingut a partir del Cens Electoral, d’acord amb el que disposa l’art. 13 de la Llei Orgànica 5/1995, del Tribunal del Jurat, segons el procés de selecció previst en el Reial Decret 1398/95, de 4 d’agost de 1995.

Girona, 29 de setembre de 2016 Vanessa Morejon Villanueva Lletrada de l’Administració de Justicia. Directora del Servei Comú Processal General de Girona i Oficina del Jurat

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

El “fracking”, neutralitzat a Girona

Posted by lejarza en 16 octubre, 2016

El “fracking”, neutralitzat a Girona

Diari de Girona (DdG)

Al llarg dels últims anys, sobre les comarques gironines han planat diversos projectes de multinacionals per buscar gas i petroli amb la tècnica del “fracking”. El cas que va provocar més mobilització ciutadana afectava Riudaura i una zona propera a Ripoll. L´oposició veïnal va arribar a l´esfera política i es va traduir en una prohibició d´aquest tipus de projectes al Parlament. Tot plegat ha fet que aquest tipus d´iniciatives s´hagin anat desinflant.

Les aspiracions de les empreses que projectaven buscar gas o petroli a Girona mitjançant la tècnica de la fractura hidràulica o fracking s´han anat desinflant, tant per l´oposició del territori com per les traves que s´han trobat a l´administració.

A la Garrotxa, el petit municipi de Riudaura -amb menys de 500 habitants- s´ha erigit en l´exemple de la mobilització ciutadana contra un projecte agressor per al territori.

Davant les intencions de l´empresa anglesa Teredo Oils Limited, que volia reactivar uns pous de petroli aixecats el 1965, es va constituir la plataforma Riudaura Junts contra el fracking, que durant 13 mesos -entre 2012 i 2013- es va oposar incansablement a la recerca d´hidrocarburs a la comarca.

Al seu costat es van posar polítics locals i comarcals, que van traslladar la preocupació dels veïns al Parlament de Catalunya. En un altre pla, la campanya contra la fractura hidràulica també va anar sumant el suport de mocions municipals aprovades per ple als ajuntaments gironins.

La determinació de Riudaura contra el fracking va motivar una trobada d´activistes mediambientals europeus en aquesta població de la Garrotxa, durant la qual es van compartir les experiències viscudes als seus països.

L´esdeveniment va tenir lloc el març de 2015, dintre de la III Conferència Euro-Mediterrània contra l´explotació abusiva dels combustibles fòssils, que va aplegar una setantena d´integrants de plataformes contràries al TTIP i al fracking a Polònia, Bulgària, Grècia, Regne Unit, Romania, França, Alemanya, Dinamarca i Espanya.

Val a dir que l´interès de Teredo Oils no es limitava a la Garrotxa, sinó que també incloïa el Ripollès. De fet, existeix un “projecte Ripoll” en el qual la companyia concretava el rendiment que esperava treure i assenyala dues falles: la de Vallfogona -de Besalú a Ripoll-, que preveia 14 fonts d´olis minerals en un tram que arriba fins a Riudaura; i la de serra Cavallera, entre Campdevànol i Ripoll, on el mapa cartogràfic dibuixava tres brolladors.

A banda del rebuig del territori, l´administració tampoc ha facilitat les coses als interessats en fer prospeccions per fractura hidràulica; de fet, els ho ha impedit.

Aquest abril, el Govern de la Generalitat va acordar que impediria l´ús del fracking, encara que el Tribunal Constitucional hagués anul·lat la llei catalana que prohibeix aplicar aquesta tècnica d´extracció. Més recentment, a finals de setembre, el Col·legi d´Ambientòlegs de Catalunya va demanar que la futura llei catalana sobre el canvi climàtic prohibeixi el fracking.

wp_20161012_12_12_27_pro

A la Garrotxa, el petit municipi de Riudaura -amb menys de 500 habitants- s´ha erigit en l´exemple de la mobilització ciutadana contra la fractura hidràulica o fracking (Foto, Lejarza: pintada a la Pinya (Vall d´en Bas)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Tortellà presentarà un preacord amb Cycosa d´Olot per restaurar la pedrera dels Comuns

Posted by lejarza en 16 octubre, 2016

Tortellà presentarà un preacord amb Cycosa d´Olot per restaurar la pedrera dels Comuns

Argelaguer – Vall del Llierca

L’Ajuntament de Tortellà i Cales Yesos y Cementos d´Olot SA (CYCOSA), instal·lada al riu Llierca al municipi d’Argelaguer, han arribat a un preacord a través del qual l’empresa del president de la Cambra de Comerç de Girona, restaurarà parcialment la pedrera dels Comuns.

Cycosa aprofitarà les obres que es fan en diversos municipis per reomplir el forat amb terra que permetrà fer-hi créixer novament la vegetació. L’Ajuntament explicarà als veïns el preacord i de quina manera es portarà a terme la restauració en un acte públic que organitzarà el proper 27 d’octubre.

L’extracció que Cycosa va fer de la pedrera dels Comuns de Tortellà va deixar un forat d’1,5 milions de metres quadrats. L’Ajuntament calcula que, durant el temps que va explotar la pedrera, l’empresa va extreure 500.000 metres cúbics més del que havia acordat amb el consistori.

És per això que l’administració local va interposar un litigi contra l’empresa que recentment s’ha reparat, en un dels seus dos aspectes, el de la restauració. Empresa i Ajuntament han arribat a un preacord que comporta el reompliment parcial de la pedrera amb 36.000 metres cúbics de terra natural.

Fa mesos que tècnics de l’Ajuntament i de l’empresa Cycosa, així com diversos organismes del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya treballen en una solució per a la pedrera dels Comuns de Tortellà. paral·lelament, una comissió formada per electes i tècnics del consistori, treballen en l’articulació d’un nou ús públic per aquest espai que es va veure modificat arran de l’explotació sense control, que durant anys va fer l’empresa Cycosa.

dscf1568

Tortellà presentarà un preacord amb Cycosa d´Olot per restaurar la pedrera dels Comuns (Foto: Lejarza Argelaguer – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

L´Escola Montpalau d´Argelaguer te el servei de menjador escolar més car de la Garrotxa

Posted by lejarza en 16 octubre, 2016

L´Escola Montpalau d´Argelaguer te el servei de menjador escolar més car de la Garrotxa

Argelaguer – Vall del Llierca

El preu dels menjadors escolars que gestiona el Consell Comarcal de la Garrotxa varia entre els 3 i els 9 euros. Els instituts són els que tenen un menú més econòmic.

El Consell Comarcal de la Garrotxa ha aprovat la modificació provisional de l´Ordenança del preu públic del servei de menjador escolar per a aquest curs 2016-2017.

Els centres on el servei de menjador és més econòmic són els d´educació secundària on el preu pels alumnes fixes és de 3’65 euros per dia i el dels estudiants que utilitzen el servei esporàdicament no arriba als cinc euros.

Les escoles on el menjador escolar és més econòmic són la de Sant Roc d´Olot i la Bòbila de les Preses, on utilitzar el servei de menjador de forma habitual costa 5’20 euros.

El centre escolar on és més car és l´Escola Montpalau d´Argelaguer on costa gairebé dos euros més per dia en el cas dels estudiants habituals i el preu s´incrementa per sobre els 9 euros per als alumnes que utilitzen el servei de menjador de forma esporàdica.

A les dues escoles bressol on el Consell Comarcal gestiona el servei, el dinar costa menys de 4 euros i al centre d´educació especial Integra d´Olot el preu del menú no arriba als 5 euros.

wp_20160820_11_52_59_pro

L´Escola Montpalau d´Argelaguer te el servei de menjador escolar més car de la Garrotxa (Foto: Lejarza – Vall del Llierca)

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Els humans i el foc

Posted by lejarza en 12 octubre, 2016

Els humans i el foc

Joan Abad Arbussé

Aquest article va ser publicat a les pàgines 34 i 35 del número 13 de la revista El Comú. Butlletí d’Informació Municipal de Tortellà

Durant segles, la gent de Tortellà i rodals va tenir una relació molt estreta amb l’agricultura.

Als anys cinquanta del segle passat, aquest sistema econòmic va entrar en crisi i molta gent va deixar les terres i els treballs al bosc i se’n van anar a treballar “a la fàbrica.”

L’arrel d’aquest canvi en l’economia dels pagesos cal buscar-la en les novetats que es van produir a les ciutats importants de Catalunya: el carbonet de cuinar va ser substituït per l’anomenat “gas ciutat”, que s’obtenia fent entrar en combustió el carbó de pedra (antracita). Llavors, els gasos que es generaven s’emmagatzemaven en grans dipòsits i el producte resultant de la mala combustió es distribuïa per tota la ciutat.

El carbó de coc, element residual, s’aprofitava encara per les cuines i pels sistemes de calefacció. Però el cop que va ser fulminant, i definitiu, va ser la bombona de butà: tothom que encara es guanyava la vida al bosc –i tota la cadena d’intermediaris que això generava–, van anar de cap a la ruïna.

El progrés els va passar pel damunt com una piconadora i d’aquells negocis, no en va quedar ni rastre en pocs anys. I d’aquesta història, relacionada estretament amb l’economia local, i amb moltes famílies, tampoc.

Els primers camps que es van treballar al terme de Tortellà, al Neolític (entre set i vuit mil anys abans d’ara), van ser els de la Casa Nova, el Serrat del Pont, la Quintana, Can Jou, Lloret…

Les proves d’aquesta asseveració es troben congelades en el temps a la Bauma del Serrat, on una colla d’arqueòlegs, als anys norant del segle XX, van posar al descobert les nombroses ocupacions que hi van tenir lloc al llarg de molts mil·lennis.

Hi ha una extensa obra per consultar, a l’entorn d’aquest jaciment arqueològic, al Museu Comarcal de la Garrotxa, l’antic Hospici d’Olot. La Montserrat Mallol, la seva directora, em va deixar que en custodiés la col·lecció completa, cosa que li agraixo profundament.

A principis d’abril d’aquest any, a l’eixida del Serrat vam encendre uns focs utilitzant els materials d’aleshores: bolets d’esca, avellaner, boix, pollancre… Aquesta tècnica ens ha fet decididament humans.

Sense el foc, difícilment hauríem aconseguit arribar als nivells actuals de progrés. Paradoxalment, en l’actualitat el foc és invisible. L’utilitzem contínuament a la cuina, però pràcticament no el veiem.

L’hem domesticat de tal manera que si una àvia de fa un segle entrés en una de les nostres actuals cuines, pensaria que tot allò és obra del dimoni i tindria un cobriment de cor.

Als amics Jordi, Gilbert i Esteve, que van mostrar un gran interès en saber com s’encenia un foc a la prehistòria, els vaig deixar les meves eines per tal que ells mateixos l’encenguessin.

Amb una petita demostració per part meva, allò d’iniciar algú en qualsevol dels nostres assumptes –perquè els humans som uns primats molt espavilats i solem aprendre les coses per imitació–, de seguida van comprendre aquesta senzilla tècnica, tan pròxima a nosaltres i a l’hora tan distant, i van encendre els seus focs entre confusos i radiants.

Set mil anys enrere, i a uns pocs metres d’on estàvem, les coses eren ben diferents: si no encenies el foc, no menjaves calent. En cap cas, encendre’l no era cap joc intel·lectual de quatre espavilats: els era imprescindible, perquè s’hi jugaven la supervivència.

El Serrat del Pont, Tortellà. Juliol de 2013

wp_20161007_12_34_19_pro

Tortellà pont medieval del riu Llierca (Foto: Lejarza – Argelaguer)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Als socis del Club Natació Olot

Posted by lejarza en 12 octubre, 2016

Als socis del Club Natació Olot

Àngel Moliner, Olot (Garrotxa)

Canviada la derrama per una quota mensual, tornen a presentar el seu projecte de nous edificis, serveis i piscines amb un nou finançament.

No de manera informativa sinó en una campanya publicitària digna d´un partit polític en eleccions.

La presentació es féu amb tota la pompa, presència i suport incondicional de les autoritats presents, una de les quals felicità la Junta per la valentia que mostrava en embarcar-se a l´aventura en un mar tan gran i amb un temps tan insegur.

Valentia o imprudència i vanitat?

No m´agrada la subordinació de la Junta amb la manera de fer del president, que fa i desfà i dóna per fet el seu projecte i la seva realització en un sol cop.

Què hauria costat fer un concurs d´avantprojectes amb arquitectes d´Olot, els quals han estat marginats, i de fora; presentar-los als socis, per tal que escollissin el que creguessin més convenient amb la seva veu i vot.

A on s´ha vist que només es pregunti i es voti si estan d´acord amb la forma de pagar els set milions i escaig d´euros del projecte?

Per què s´ha de fer d´un sol cop en dos o tres anys seguits i no en diferents etapes i a mesura de les disponibilitats econòmiques del Club, sense quota o derrama per obres a pagar durant quinze anys… si tot va bé.

Talment sembla com si volguessin passar a la petita història del Club amb placa a la paret i inauguració de les noves construccions amb el President de la Generalitat en el cinquantè aniversari de la fundació del Club.

Amb aquesta interessada campanya, sense oposició, i comptant amb el vot comprat dels avis que no pagaran, poden donar per guanyada la votació. Si no és així la Junta i el president al davant haurien de dimitir i una nova junta començar de nou, fent les coses ben fetes i com el soci vol, deixant els personalismes i la vanitat fora del Club.

Posted in Uncategorized | 12 Comments »

El Sindicat Remença de Sant Feliu de Rocabruna

Posted by lejarza en 11 octubre, 2016

El Sindicat Remença de Sant Feliu de Rocabruna

Recull per Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El Comitè Internacional del Programa Memòria del Món reunit a Gwangju (República de Corea) va acordar inscriure el Llibre del Sindicat Remença de 1448 al Registre Memòria del Món de la UNESCO. Ha estat el primer document de Catalunya inclòs en el registre.

El Registre Memory of the World (MOW) és un programa promogut per la UNESCO destinat a la protecció, la preservació, l´accés i la difusió del patrimoni documental.

El seu objectiu és promoure i preservar de l´amnèsia col·lectiva els documents capitals per a entendre l´evolució de la humanitat.

1448 octubre 30, dimecres. Sant Feliu de Rocabruna

En presència de Jaume Coma, notari, i dels testimonis esmentats, són convocats amb so de corn, a la parròquia de Sant Feliu de Rocabruna, els homes de Rocabruna, Sant Martí de Salarçà i Baget, vegueria de Camprodon, amb llicència de l´honorable Ramon Pallarès, veguer d´aquest lloc, també present.

Consequenter autem die mercurii que erat intitulata tricesima mensis octobris et anni supradictorum, in presentia mei Iacobi Coma, notarii, prelibati et testium supra proxime descriptorum ad hec vocatorum et specialiter assumptorum, convocati et congregati homines infrascripti parrochiarum infrascriptarum, vicarie Campirotundi antedicte Gerundensis diocesis, in parrochia Sancti Ffelicis de Rochabruna per sonum cornu emissum, de licentia honorabilis Raymundi Pallares, vicarii predicti Campirotundi, ibidem presentis, videlicet.

Rocabruna Guillelmus Vos, Arnaldus Destarrat, Iacobus Bochabartela, Iacobus Torrent, Guillelmus Feu, Bernardus Fabraga, Iohannes Noguer, Petrus Capellera alias Grau, Iacobus ça Vila, Iacobus Puiol, Anthonius Planes, Petrus Soler, omnes parrochie Sancti Ffelicis de Rochabruna.

Sancti Martini de Çalarça: Guillelmus Mayans, Ffranciscus Ricard, Iohannes Puig, Ffranciscus Stephani, vicinatus Sancti Valentini de Çalarça.

Baget: Iohannes Massana, Simon de Cardonet, Petrus Casella, Petrus Valls, Iohannis Sala alias Maso, Anthonius Casals, Bartholomeus Calvell, An-thonius Puigmal, Iohannis Bonant, Bernardus Fornells, Anthonius Ale-gret, Anthonius Sunyer, Iohannes Ginebrosa, Anthonius Riera, Petrus Cudina, Anthonius Maso, Iohannes Calvell, Anthonius Bolasel, omnes parrochia Sancti Christofori de Baget.

Cal observar que “Bach de Rocabruna” junt amb Verntallat, Ferrer i Vilacetru, amb un contingent de 700 homes o poc més, remenses, dominaven per complet les altes terres, fatigaven les viles amb sorpreses i bloqueigs; intentant entrar per assalt a Sant Joan de les Abadesses, a Camprodon destruïren, a Olot cremaren algunes cases fora de murs, i al peu de la muralla de Ripoll sostingueren furiosos combats a les poblacions d´Els Nou Sants, Miralles í Avellanadell, els Nou Sants és el nom donat al lloc amb motiu d´una creu que varen posar-hi per haver-hi trobat unes sepultures.

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa) extracte del llibre Remençalia Històries d'Argelaguer

Argelaguer Sindicat Remença Besalú Tortellà Montagut Serinya Fontcoberta Rocabruna

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Notícia del poble d´Esponellà

Posted by lejarza en 11 octubre, 2016

Notícia del poble d´Esponellà

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El poble d´Esponellà és situat a la part septentrional del terme municipal, vora la riba dreta del Fluvià. La seva església parroquial és dedicada a sant Cebrià. El lloc i l´església són documentats l´any 921.

Aquest document parla d´un judici o mall celebrat dins l´església parroquial (Sancti Cipriani… basilica in villa Espondiliano), al qual assistiren les més altes dignitats del comtat de Besalú: el comte Miró, acompanyat dels vescomtes Seguer i Ènnec, el bisbe de Girona Guiu, i molts altres notables i prohoms.

El judici tractava del reconeixement, a favor del bisbe, de l´honor de Bàscara, que els testimonis juraren damunt les relíquies de l´altar de Sant Cebrià.

L´edifici, d´origen romànic, va ser modificat als segles XV i XVI, reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d´armes. Conserva encara l´absis semicircular primitiu sobrealçat. S´hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l´altra d’alabastre, del segle XIV.

Sant Vicenç de Besalú posseí algunes terres a la parròquia d´Esponellà, que li foren donades pel comte Bernat I “Tallaferro” l´any 1000, entre les quals es destaca el mas Grimau (a Spondiliano).

Del castell d´Esponellà, que centra la història del lloc, en resten part dels murs que formen diferents recintes. A Esponellà hi ha algunes cases pairals lligades a famílies il·lustres com els Girgós, els Tria o Tries i els Martís.

El pont d´Esponellà no té res a veure amb un suposat pont romà que servís l´estrada romana interior. La primera notícia certa de l´ús del pont és de la senyora del lloc, Sibil·la de Vilademuls, la qual, l´any 1392, n´autoritzava la construcció i, un cop acabat, imposava el dret de pontatge, exceptuant-ne els veïns d´Esponellà i els de Porqueres i Merlant, ja que tots ells havien treballat i contribuït a la construcció del pont.

Que fou una obra extraordinària per aquells temps, ens ho diuen les seves característiques: 16m d´alçada sobre les aigües del riu Fluvià i 156m de llargada sobre sis arcades semicirculars, la central més gran que les altres.

Moltes pedres tallades porten, encara, els senyals dels diversos picapedrers que hi treballaren. Amb motiu de la Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas donà ordre de volar-lo, per tal d´impedir el pas de les tropes franceses. A pesar de l´oposició de la gent d´Esponellà, el pont va ser inutilitzat enderrocant-ne l´arcada central; al començament del segle XX fou restaurat.

De les festes d´Esponellà destaca la festa de la Candelera i Sant Blai, que s´escau el dissabte després del 2 de febrer; l´acte central i tradicional és el ball del Tortell, amb els elements que el componien originàriament recuperats el 1990. El Dilluns de Pasqua té lloc la benedicció i el repartiment de panets; i pel setembre, el diumenge després del 26 té lloc la festa major de Sant Ciprià i dels Sants Metges.

El terme municipal d´Esponellà, a la comarca del Pla de l´Estany, te una extensió de 16,00Km2, està situat als Terraprims d´Empordà. El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar.

El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà. El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s´uneix amb la riera de la Farga; a l´aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Can´Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d´Esponellà torç vers l´W confrontant amb el terme de Cabanelles (Alt Empordà), travessant el riu Fluvià i encloent una petita part de la plana de la vorera esquerra del riu, on hi ha algunes masies, entre les quals la Torre, Can Ballard, Mas dels Planells, Mas Secret, Can Carreter del Pi i Can Bosquera, així com el veïnat que les aplega anomenat de les Caselles.

El municipi és drenat pel riu Fluvià i pel seu afluent el torrent d´Espolla, nascut a l´Estany d´Espolla. La part accidentada del terme coberta de boscos de pins i alzines. El terme comprèn els pobles d´Esponellà, cap del municipi, Centenys i Vilert, i els veïnats de les Anglades, les Caselles, Batllori, Borrell, Brunsó i Martís.

Esponellà és ben comunicat, passa la carretera local de Banyoles a Navata, que enllaça amb la N-260 de Portbou a Argelaguer. Al poble mateix d´Esponellà s´inicia la carretera que duu a Bàscara, on pot enllaçar amb la N-II de Barcelona a la Jonquera.

El terme d´Esponellà es troba a 100m i 246m d´altitud. L´extrem nord del municipi limita amb el riu Fluvià. El terme municipal en quan a l´orografia el podríem definir en quatre parts ben diferenciades: – La zona planeja amb un desnivell entre els 100 i els 125m forma allargassada d´uns 4,5Km de llargada i d´uns 700 a 100 metres d´amplada on es situen els nuclis d´Esponellà, Vilert i les Anglades. – Una segona zona planera situada a la part occidental del nucli i en una posició més elevada entre les cotes 190 i 225 respecte del nivell del mar. Forma part del Pla de Martís. – Una tercera zona amb topografia més abrupte, separa les dues planes formant part de la vessant nord dels turons situats entre el bosc de la Creu i els boscos del mas Petit, amb una extensió d´uns 5,00Km, uns desnivells entre 125 i 246m respecte del nivell del mar. – Una quarta zona del municipi d´orografia planera es situa a la part nord del riu Fluvià amb uns desnivells entre els 100 i els 146m i unes dimensions d´uns 3,00Km de llarg per 1,00Km d´amplada. En ell hi trobem el nucli de les Caselles.

El primer cens de població (esponellanencs) de vers l´any 1380 assenyalava 24 focs a Esponellà, 12 dels quals eren d´eclesiàstics, 10 de ciutadans i 2 d´aloers. El 1553 hi havia 73 focs. Al cens del 1787 s´enregistrà una població de 468h. El 1860 n´hi havia 995, dels quals 34 famílies habitaven al cap de municipi, 37 al veïnat de les Anglades, 25 al poble de Batllori, 14 al veïnat de les Caselles, 28 a Martís, 19 a Centenys i 34 a Vilert.

L´any 1900, amb 759h, la població inicià una davallada progressiva (710h el 1930, 599h el 1960, 499h el 1970, 374h el 1981), aturada durant la dècada de 1990 (380h el 1990 i 398h el 1999). Amb el canvi de segle la població passà dels 369h el 2001 als 432h el 2005.

L´agricultura és de secà, ja que l´orografia fa difícil l´aprofitament de les aigües del Fluvià. S´hi produeixen sobretot cereals (ordi i blat), farratge i gira-sol. La vinya s´ha perdut totalment. Destaquen les granges avícoles i porcines, per bé que també hi ha bestiar oví i boví. Càmpings i residències casa de pagès cobreixen l´oferta d´allotjaments d´un sector turístic en expansió.

dscf0510

El poble d´Esponellà és situat a la part septentrional del terme municipal, vora la riba dreta del Fluvià (Foto: Lejarza Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Bassols Energia Comercial obtindrà mensualment la lectura del contador

Posted by lejarza en 8 octubre, 2016

Bassols Energia Comercial obtindrà mensualment la lectura del contador

Argelaguer – Vall del Llierca

Bassols Energia SL imforma que aquet mes d´octubre farà la darrera factura del subministrament elèctric amb caràcter bimestral, -cada dos mesos- en aplicació de la seva legislació vigent.

L´Empresa distribuïdora, Bassols, facturarà a partir del proper mes de novembre mensualment, a partir dels nous comptadors intel·ligents instalats a diverses zones de la comarca de la Garrotxa i el Pla de l´Estany.

Els nous equips de mesura porten incorporat un sistema de telegestió que permet, entre altres funcions, una lectura més detallada del consum elèctric dels clients. La instal·lació d´aquests equips fan possible a la companyía elèctrica, a travès de les telecomunicacions i sistemes informàtics poder llegir els comptadors de forma remota, i sin necessitat de contractar personal.

Bassols Energia Comercial és una comercialitzadora d´energia elèctrica amb oficines a Olot, Avda. De Girona, 2 a la Garrotxa i a Banyoles (Pla de l´Estany).

El grup Bassols va iniciar la seva activitat de generació i distribució elèctrica l´any 1905 a la zona de Banyoles, on es distribuïa l´energia procedent bàsicament de la central hidroelèctrica Molí Nou del terme d´Argelaguer al curs del riu Fluvià. Posteriorment es va anar ampliant la cobertura del subministrament a diverses zones de la comarca de la Garrotxa, alhora que es construïen noves centrals hidroelèctriques, tant al riu Fluvià com al curs alt del Ter.

wp_20160925_11_49_20_pro

Bassols Energia Comercial obtindrà mensualment la lectura del contador (Foto: Lejarza – Argelaguer – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Instal·lada la caseta d´observació d´aus d´Argelaguer al riu Fluvià

Posted by lejarza en 7 octubre, 2016

Instal·lada la caseta d´observació d´aus d´Argelaguer al riu Fluvià

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

El Consistori d´Argelaguer (IPA) a instal.lat una caseta d´observació d´aus fluvials, a la resclosa d’en Bassols Energia d´Olot, la caseta queda situada al costat de la resclosa, en una plana, cosa que permet una bona observació de les aus, sota les aigües del riu Fluvià hi creixen herbassars de Potamogeton i també hi ha llenties d’aigua (Lemna).

A les vores de la resclosa hi prolifera el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha dominguensis), les jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus), el càrex pèndul (Carex pendula), els herbassars de gram d’aigua (Paspalum paspaloides), etc.

La vegetació forestal de ribera hi està molt ben constituïda, amb vernedes (hàbitat d’interès comunitari prioritari: codi 92E0) i salzedes (hàbitat d’interès comunitari: codi 92A0) i espècies com el vern (Alnus glutinosa), el salze (Salix alba), la sarga (S. elaeagnos), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), etc.

L´Espai destaca pel seu bosc de ribera. Constitueix un punt important per la dispersió de llavors d’arbres de ribera autòctons. Així mateix, és una zona de nidificació i hivernada d’ardèids.

L’existència d’aquest bosc de ribera ben conservat fa que aquesta resclosa sigui un punt important de descans de molts ardèids. Així mateix, a la zona hi nidifiquen diverses espècies d’anàtids i s’hi observen amb regularitat diversos limícoles.

Particularitats ecològiques i biològiques:

De especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza.

1- Presència d’una comunitat forestal de ribera ben estructurada i amb genotips propis de la zona.

2- Important zona de refugi i hivernada d’ocells i diverses comunitats d’animals terrestres.

3- Elevada diversitat biològica i representativitat.

4- Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats de la Unió Europea.

5- Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats.

6- Nidificació d’aus de l’annex I de la Directiva d’aus.

7- Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos 3 i 4 del Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

8- Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animals.

9- Pla de conservació de la Lutra lutra (llúdriga) (DMAH), gestió activa, Espai inclòs dins el Pla de Conservació de la Llúdriga (Ordre MAB/138/2002).

10-Forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120021 “Riu Fluvià”

wp_20161001_11_33_24_pro

Instal·lada caseta d´observació d´aus d´Argelaguer al riu Fluvià (Foto 1: Lejarza Vall del Llierca – Garrotxa)

wp_20161001_11_35_24_pro

Instal·lada caseta d´observació d´aus d´Argelaguer al riu Fluvià (Foto 2: Lejarza Vall del Llierca – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »