Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els humans i el foc

Posted by lejarza en 12 octubre, 2016


Els humans i el foc

Joan Abad Arbussé

Aquest article va ser publicat a les pàgines 34 i 35 del número 13 de la revista El Comú. Butlletí d’Informació Municipal de Tortellà

Durant segles, la gent de Tortellà i rodals va tenir una relació molt estreta amb l’agricultura.

Als anys cinquanta del segle passat, aquest sistema econòmic va entrar en crisi i molta gent va deixar les terres i els treballs al bosc i se’n van anar a treballar “a la fàbrica.”

L’arrel d’aquest canvi en l’economia dels pagesos cal buscar-la en les novetats que es van produir a les ciutats importants de Catalunya: el carbonet de cuinar va ser substituït per l’anomenat “gas ciutat”, que s’obtenia fent entrar en combustió el carbó de pedra (antracita). Llavors, els gasos que es generaven s’emmagatzemaven en grans dipòsits i el producte resultant de la mala combustió es distribuïa per tota la ciutat.

El carbó de coc, element residual, s’aprofitava encara per les cuines i pels sistemes de calefacció. Però el cop que va ser fulminant, i definitiu, va ser la bombona de butà: tothom que encara es guanyava la vida al bosc –i tota la cadena d’intermediaris que això generava–, van anar de cap a la ruïna.

El progrés els va passar pel damunt com una piconadora i d’aquells negocis, no en va quedar ni rastre en pocs anys. I d’aquesta història, relacionada estretament amb l’economia local, i amb moltes famílies, tampoc.

Els primers camps que es van treballar al terme de Tortellà, al Neolític (entre set i vuit mil anys abans d’ara), van ser els de la Casa Nova, el Serrat del Pont, la Quintana, Can Jou, Lloret…

Les proves d’aquesta asseveració es troben congelades en el temps a la Bauma del Serrat, on una colla d’arqueòlegs, als anys norant del segle XX, van posar al descobert les nombroses ocupacions que hi van tenir lloc al llarg de molts mil·lennis.

Hi ha una extensa obra per consultar, a l’entorn d’aquest jaciment arqueològic, al Museu Comarcal de la Garrotxa, l’antic Hospici d’Olot. La Montserrat Mallol, la seva directora, em va deixar que en custodiés la col·lecció completa, cosa que li agraixo profundament.

A principis d’abril d’aquest any, a l’eixida del Serrat vam encendre uns focs utilitzant els materials d’aleshores: bolets d’esca, avellaner, boix, pollancre… Aquesta tècnica ens ha fet decididament humans.

Sense el foc, difícilment hauríem aconseguit arribar als nivells actuals de progrés. Paradoxalment, en l’actualitat el foc és invisible. L’utilitzem contínuament a la cuina, però pràcticament no el veiem.

L’hem domesticat de tal manera que si una àvia de fa un segle entrés en una de les nostres actuals cuines, pensaria que tot allò és obra del dimoni i tindria un cobriment de cor.

Als amics Jordi, Gilbert i Esteve, que van mostrar un gran interès en saber com s’encenia un foc a la prehistòria, els vaig deixar les meves eines per tal que ells mateixos l’encenguessin.

Amb una petita demostració per part meva, allò d’iniciar algú en qualsevol dels nostres assumptes –perquè els humans som uns primats molt espavilats i solem aprendre les coses per imitació–, de seguida van comprendre aquesta senzilla tècnica, tan pròxima a nosaltres i a l’hora tan distant, i van encendre els seus focs entre confusos i radiants.

Set mil anys enrere, i a uns pocs metres d’on estàvem, les coses eren ben diferents: si no encenies el foc, no menjaves calent. En cap cas, encendre’l no era cap joc intel·lectual de quatre espavilats: els era imprescindible, perquè s’hi jugaven la supervivència.

El Serrat del Pont, Tortellà. Juliol de 2013

wp_20161007_12_34_19_pro

Tortellà pont medieval del riu Llierca (Foto: Lejarza – Argelaguer)

Una respuesta hasta “Els humans i el foc”

  1. lejarza said

    Humans o infrahumans

    Pere Reixach 04.11.2019

    M’adhereixo a «El crit» que el dimecres 09/10/2019 va fer Gabriel Janer Manilla, savi col·laborador d’aquestes pàgines d’opinió. Un crit que s’unia al de milers d’estudiants d’arreu del món: «No ens deixeu una terra plena de brutor i fems! No ens deixeu aquesta herència!». Un crit de protesta i d’espant que identificava, de manera plàstica, amb el Crit de desesperació d’Edvard Munch (1893).
    L’amenaça del col·lapse penja com una espasa de Dàmocles sobre l’espècie humana.
    La filòsofa Marina Garcés, ens explica a «Humanitats en acció», com veu la sortida d’aquest col·lapse que ens amenaça. Us en faig un tast.
    Els diagnòstics i representacions tant d’aquesta imminent catàstrofe com de la seva possible superació acostumen a focalitzar-se sobre fenòmens de tipus objectiu.
    Així quan parlem de la irreversibilitat de la crisi de civilització ens referim a l’esgotament de recursos energètics, a l’escassetat d’aigua potable, a l’escalfament de la temperatura, a l’extinció d’espècies que empobreix els ecosistemes i exhaureix recursos alimentaris com el peix, a la contaminació, a la brossa marina, als residus a l’espai, etc. De la mateixa manera, els qui presenten escenaris futurs de superació de la catàstrofe, també invoquen el desenvolupament d’elements de salvació de tipus objectiu: bàsicament tecnologies intel·ligents que seran capaces, per una raó o una altra, de fer millor que nosaltres tot allò que fins ara hem fet amb tantes limitacions. O apocalipsi o la tecnoutopia. I entremig, on som nosaltres? O més ben dit, qui som nosaltres?
    Per mi, doncs, la dicotomia és: serem més humans o més infrahumans?
    La meva aposta, i vull considerar que també ho és de l’amable lector, la d’esdevenir mes humans.
    Per això m’afegeixo (ens afegim?) a tots els «Crits» del món que diuen: «Prou contaminació», però no només perquè el nostre món físic, terra, mar i aire, està deliberadament contaminat, amb una contaminació que malmet la nostra salut física, sinó també perquè tenim, potser sense adonar-nos-en, una contaminació que ens denigra com a humans. La contaminació que rebaixa el nostre nivell cultural, intel·lectual, estètic, ètic, espiritual, fins a situar-nos en posicions infrahumanes.
    Afirma i escriu Klaus Schwab, fundadador del Fòrum de Davos i ideòleg de la Quarta Revolució Científica i industrial, que aquesta no només canviarà el que fem, sinó el que som. Per tant, no és només una revolució tecnològica, sinó antropològica i ontològica
    Amb el meu «Crit», em dirigeixo a tots aquells que per vocació o professió tenen la necessitat o l’obligació de comunicar-se, d’expressar-se, sigui a través de l’art, en totes les seves manifestacions, del pensament i de la paraula, i prego: no contamineu més la cultura! No intoxiqueu els nostres cervells i sentiments amb pensaments, paraules, escrits, representacions i imatges que denigren l’espècie humana i la situen en posicions infrahumanes!
    Anem a pams. El mot cultura, etimològicament cultivar la terra, esdevé conreu de coneixements i de facultats de l’home. Quines són aquestes facultats? Durant tota la història i en totes les civilitzacions del món, hi ha quatre dimensions bàsiques de l’experiència humana que procura la convivència i la felicitat.
    1. La dimensió intel·lectual, que aspira a la veritat.
    2. La dimensió estètica, que aspira a la bellesa.
    3. La dimensió moral, que aspira a la bondat.
    4. La dimensió espiritual, que aspira a la unitat.
    Respecteu i procureu la renaixença dels valors encarnats en aquestes experiències que han permès a la nostra espècie fer el salt evolutiu «d’hominització» -ja clos- a «humanització», d’«infrahumans a humans». Un procés sempre obert que depèn de nosaltres per avançar cap a més humanitat o retrocedir a posicions infrahumanes.
    He llegit –no recordo on– que Joan Brossa deia que tots som, si ens hi posem, si ens hi podem i volem posar, artistes, ja sigui creadors o receptors.
    Som-hi?

    https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/11/04/humans-infrahumans/1011670.html

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: