Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Notícia del poble d´Esponellà

Posted by lejarza en 11 octubre, 2016


Notícia del poble d´Esponellà

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El poble d´Esponellà és situat a la part septentrional del terme municipal, vora la riba dreta del Fluvià. La seva església parroquial és dedicada a sant Cebrià. El lloc i l´església són documentats l´any 921.

Aquest document parla d´un judici o mall celebrat dins l´església parroquial (Sancti Cipriani… basilica in villa Espondiliano), al qual assistiren les més altes dignitats del comtat de Besalú: el comte Miró, acompanyat dels vescomtes Seguer i Ènnec, el bisbe de Girona Guiu, i molts altres notables i prohoms.

El judici tractava del reconeixement, a favor del bisbe, de l´honor de Bàscara, que els testimonis juraren damunt les relíquies de l´altar de Sant Cebrià.

L´edifici, d´origen romànic, va ser modificat als segles XV i XVI, reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d´armes. Conserva encara l´absis semicircular primitiu sobrealçat. S´hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l´altra d’alabastre, del segle XIV.

Sant Vicenç de Besalú posseí algunes terres a la parròquia d´Esponellà, que li foren donades pel comte Bernat I “Tallaferro” l´any 1000, entre les quals es destaca el mas Grimau (a Spondiliano).

Del castell d´Esponellà, que centra la història del lloc, en resten part dels murs que formen diferents recintes. A Esponellà hi ha algunes cases pairals lligades a famílies il·lustres com els Girgós, els Tria o Tries i els Martís.

El pont d´Esponellà no té res a veure amb un suposat pont romà que servís l´estrada romana interior. La primera notícia certa de l´ús del pont és de la senyora del lloc, Sibil·la de Vilademuls, la qual, l´any 1392, n´autoritzava la construcció i, un cop acabat, imposava el dret de pontatge, exceptuant-ne els veïns d´Esponellà i els de Porqueres i Merlant, ja que tots ells havien treballat i contribuït a la construcció del pont.

Que fou una obra extraordinària per aquells temps, ens ho diuen les seves característiques: 16m d´alçada sobre les aigües del riu Fluvià i 156m de llargada sobre sis arcades semicirculars, la central més gran que les altres.

Moltes pedres tallades porten, encara, els senyals dels diversos picapedrers que hi treballaren. Amb motiu de la Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas donà ordre de volar-lo, per tal d´impedir el pas de les tropes franceses. A pesar de l´oposició de la gent d´Esponellà, el pont va ser inutilitzat enderrocant-ne l´arcada central; al començament del segle XX fou restaurat.

De les festes d´Esponellà destaca la festa de la Candelera i Sant Blai, que s´escau el dissabte després del 2 de febrer; l´acte central i tradicional és el ball del Tortell, amb els elements que el componien originàriament recuperats el 1990. El Dilluns de Pasqua té lloc la benedicció i el repartiment de panets; i pel setembre, el diumenge després del 26 té lloc la festa major de Sant Ciprià i dels Sants Metges.

El terme municipal d´Esponellà, a la comarca del Pla de l´Estany, te una extensió de 16,00Km2, està situat als Terraprims d´Empordà. El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar.

El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà. El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s´uneix amb la riera de la Farga; a l´aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Can´Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d´Esponellà torç vers l´W confrontant amb el terme de Cabanelles (Alt Empordà), travessant el riu Fluvià i encloent una petita part de la plana de la vorera esquerra del riu, on hi ha algunes masies, entre les quals la Torre, Can Ballard, Mas dels Planells, Mas Secret, Can Carreter del Pi i Can Bosquera, així com el veïnat que les aplega anomenat de les Caselles.

El municipi és drenat pel riu Fluvià i pel seu afluent el torrent d´Espolla, nascut a l´Estany d´Espolla. La part accidentada del terme coberta de boscos de pins i alzines. El terme comprèn els pobles d´Esponellà, cap del municipi, Centenys i Vilert, i els veïnats de les Anglades, les Caselles, Batllori, Borrell, Brunsó i Martís.

Esponellà és ben comunicat, passa la carretera local de Banyoles a Navata, que enllaça amb la N-260 de Portbou a Argelaguer. Al poble mateix d´Esponellà s´inicia la carretera que duu a Bàscara, on pot enllaçar amb la N-II de Barcelona a la Jonquera.

El terme d´Esponellà es troba a 100m i 246m d´altitud. L´extrem nord del municipi limita amb el riu Fluvià. El terme municipal en quan a l´orografia el podríem definir en quatre parts ben diferenciades: – La zona planeja amb un desnivell entre els 100 i els 125m forma allargassada d´uns 4,5Km de llargada i d´uns 700 a 100 metres d´amplada on es situen els nuclis d´Esponellà, Vilert i les Anglades. – Una segona zona planera situada a la part occidental del nucli i en una posició més elevada entre les cotes 190 i 225 respecte del nivell del mar. Forma part del Pla de Martís. – Una tercera zona amb topografia més abrupte, separa les dues planes formant part de la vessant nord dels turons situats entre el bosc de la Creu i els boscos del mas Petit, amb una extensió d´uns 5,00Km, uns desnivells entre 125 i 246m respecte del nivell del mar. – Una quarta zona del municipi d´orografia planera es situa a la part nord del riu Fluvià amb uns desnivells entre els 100 i els 146m i unes dimensions d´uns 3,00Km de llarg per 1,00Km d´amplada. En ell hi trobem el nucli de les Caselles.

El primer cens de població (esponellanencs) de vers l´any 1380 assenyalava 24 focs a Esponellà, 12 dels quals eren d´eclesiàstics, 10 de ciutadans i 2 d´aloers. El 1553 hi havia 73 focs. Al cens del 1787 s´enregistrà una població de 468h. El 1860 n´hi havia 995, dels quals 34 famílies habitaven al cap de municipi, 37 al veïnat de les Anglades, 25 al poble de Batllori, 14 al veïnat de les Caselles, 28 a Martís, 19 a Centenys i 34 a Vilert.

L´any 1900, amb 759h, la població inicià una davallada progressiva (710h el 1930, 599h el 1960, 499h el 1970, 374h el 1981), aturada durant la dècada de 1990 (380h el 1990 i 398h el 1999). Amb el canvi de segle la població passà dels 369h el 2001 als 432h el 2005.

L´agricultura és de secà, ja que l´orografia fa difícil l´aprofitament de les aigües del Fluvià. S´hi produeixen sobretot cereals (ordi i blat), farratge i gira-sol. La vinya s´ha perdut totalment. Destaquen les granges avícoles i porcines, per bé que també hi ha bestiar oví i boví. Càmpings i residències casa de pagès cobreixen l´oferta d´allotjaments d´un sector turístic en expansió.

dscf0510

El poble d´Esponellà és situat a la part septentrional del terme municipal, vora la riba dreta del Fluvià (Foto: Lejarza Argelaguer (Garrotxa)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: