Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El Sindicat Remença de Sant Feliu de Rocabruna

Posted by lejarza en 11 octubre, 2016


El Sindicat Remença de Sant Feliu de Rocabruna

Recull per Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El Comitè Internacional del Programa Memòria del Món reunit a Gwangju (República de Corea) va acordar inscriure el Llibre del Sindicat Remença de 1448 al Registre Memòria del Món de la UNESCO. Ha estat el primer document de Catalunya inclòs en el registre.

El Registre Memory of the World (MOW) és un programa promogut per la UNESCO destinat a la protecció, la preservació, l´accés i la difusió del patrimoni documental.

El seu objectiu és promoure i preservar de l´amnèsia col·lectiva els documents capitals per a entendre l´evolució de la humanitat.

1448 octubre 30, dimecres. Sant Feliu de Rocabruna

En presència de Jaume Coma, notari, i dels testimonis esmentats, són convocats amb so de corn, a la parròquia de Sant Feliu de Rocabruna, els homes de Rocabruna, Sant Martí de Salarçà i Baget, vegueria de Camprodon, amb llicència de l´honorable Ramon Pallarès, veguer d´aquest lloc, també present.

Consequenter autem die mercurii que erat intitulata tricesima mensis octobris et anni supradictorum, in presentia mei Iacobi Coma, notarii, prelibati et testium supra proxime descriptorum ad hec vocatorum et specialiter assumptorum, convocati et congregati homines infrascripti parrochiarum infrascriptarum, vicarie Campirotundi antedicte Gerundensis diocesis, in parrochia Sancti Ffelicis de Rochabruna per sonum cornu emissum, de licentia honorabilis Raymundi Pallares, vicarii predicti Campirotundi, ibidem presentis, videlicet.

Rocabruna Guillelmus Vos, Arnaldus Destarrat, Iacobus Bochabartela, Iacobus Torrent, Guillelmus Feu, Bernardus Fabraga, Iohannes Noguer, Petrus Capellera alias Grau, Iacobus ça Vila, Iacobus Puiol, Anthonius Planes, Petrus Soler, omnes parrochie Sancti Ffelicis de Rochabruna.

Sancti Martini de Çalarça: Guillelmus Mayans, Ffranciscus Ricard, Iohannes Puig, Ffranciscus Stephani, vicinatus Sancti Valentini de Çalarça.

Baget: Iohannes Massana, Simon de Cardonet, Petrus Casella, Petrus Valls, Iohannis Sala alias Maso, Anthonius Casals, Bartholomeus Calvell, An-thonius Puigmal, Iohannis Bonant, Bernardus Fornells, Anthonius Ale-gret, Anthonius Sunyer, Iohannes Ginebrosa, Anthonius Riera, Petrus Cudina, Anthonius Maso, Iohannes Calvell, Anthonius Bolasel, omnes parrochia Sancti Christofori de Baget.

Cal observar que “Bach de Rocabruna” junt amb Verntallat, Ferrer i Vilacetru, amb un contingent de 700 homes o poc més, remenses, dominaven per complet les altes terres, fatigaven les viles amb sorpreses i bloqueigs; intentant entrar per assalt a Sant Joan de les Abadesses, a Camprodon destruïren, a Olot cremaren algunes cases fora de murs, i al peu de la muralla de Ripoll sostingueren furiosos combats a les poblacions d´Els Nou Sants, Miralles í Avellanadell, els Nou Sants és el nom donat al lloc amb motiu d´una creu que varen posar-hi per haver-hi trobat unes sepultures.

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa) extracte del llibre Remençalia Històries d'Argelaguer

Argelaguer Sindicat Remença Besalú Tortellà Montagut Serinya Fontcoberta Rocabruna

Anuncios

Una respuesta to “El Sindicat Remença de Sant Feliu de Rocabruna”

  1. lejarza said

    El Catllarí de Rocabruna: un molí?

    El dia va néixer netíssim i el cel, aquell cinc de l’agost passat, era d’un blau pur com és habitual en les nostres contrades. Eren les vuit del matí i en Fontanelles, en Melcior i jo ens trobàrem puntuals davant Can Torrens Vell, en el centre de Rocabruna. On anem avui? En Josep de les Fontanelles diu que està a la nostra disposició i que qualsevol racó de Rocabruna està ple de records i d’anècdotes que el temps i el despoblament de la Vall va oblidant. En la seva mirada blava i profunda es nota una certa tristor difícil d’escrutar. En Melcior proposa anar al Molí del Catllarí. Feia poques setmanes que en Fontanelles l’havia mostrat en una de les sortides que aquest dos amants de camins, cingleres i canyades havien fet per Rocabruna.

    Comencem el nostre recorregut amb pas alegre i mentre contemplem algunes de les cases habitades actualment, en Josep va recordant la vida i alegria que hi havia en les cases dels seus records infantils. Totes les llars estaven poblades de dues i tres generacions que feien de Rocabruna un lloc de treball, de vida, alegre i acollidor. Ara només tenen vida en alguns moments de bany i… algunes cases s’han convertit en pallisses o estan en runes i d’altres tan sols conserven quatre pedres per dir que abans també hi eren.

    Hem deixat el trencall de la Masó i les Ferreres a la nostra esquerra i el de Can Janot a la dreta i passem pel costat de Can Simonet Baix, avui convertida en apartaments. Can Simonet Alt o Ca La Boira com un veí l’anomena, queda a la nostra esquerra i no es veu des de la carretera. Arribem a Ca la Sivina que està en obres i al seu costat hi ha les pedres tristes i solitàries del que era Can Xacó. A la Casilla hi torna a haver vida i a Can Tadeu l’alegria dels menuts omple la Vall. Deixem el camí que condueix cap a les runes del castell i prenem el camí de la Vila, on les poques vaques que no són a les muntanyes ens miren amb aquella mirada avorrida i lànguida, com dient “a on van aquests tres?”, i nosaltres saludem en Josep i la Paquita que ja fa hores que treballen a l’hort i amb el bestiar. Alguns gossos ens borden d’enveja perquè voldrien venir amb nosaltres. On aneu? – pregunta la Paquita. -al Catllarí! Al molí del Catllarí. No hi ha estat mai. A Cal Fuster no hi ha ningú i a la seva esquerra, queda solitari el camí que ens condueix a l’Arneta. En Joan, infatigable treballador, ha enllestit el bestiar i té la feina ja ben organitzada. Fa molts anys que no ha estat en el Catllarí.

    Baixem fins la Riera de Rocabruna, d’aigües netes i generoses, que antigament era la força mitjà de molts molins, com el d’en Sorolla, avui restaurat i tancat. En Fontanelles ens explica l’activitat diària i constant d’aquest molí i com en Joan el Moliner rreballava i ajudava tothom. Abans la gent s’ajudava molt i encara que no hi havia telèfon ni carreteres ni bons camins, quan algú passava per un mal moment, sempre trobava ajuda i companyia. Davant del Molí d’en Sorolla hi ha encara tres cases velles que avui són tancades.

    Agafem el G.R. 11, el vell camí pirinenc que va d’Ondarribia al Cap de Creus, passant també per Rocabruna i Beget i el seguim després de creuar de nou la Riera de Rocabruna. Pugem pel sender que ens allunya de la Riera però només per poc tros. Caminant per l’estret sender trobem un altre corriol, quasi imperceptible per la majoria de caminants que recorren diàriament el GR 11 (però no per en Josep i en Melcior) i que baixa de nou fins un congost estret i solitari on la riera de Rocabruna forma una mena d’essa, on les aigües baixen amb força i alegria. Hem arribat a les ruïnes del Catllarí. En Josep ens diu que ell sempre ha sentit que el Catllarí era el molí de les Gasoveres i que antigament totes les cases grans solien tenir un molí per moldre el gra de la propietat. Les Gasoveres va deixar de ser habitable quan hi va haver una esllavissada i es va tenir por que la pròpia casa baixés. Llavors, tot va quedar abandonat.

    Contemplant l’estructura del molí o del que en queda actualment ens preguntem si aquestes pedres tan ben treballades i col·locades en forma de carreus perfectament rectangulars, i l’arcada tan ben conservada en el mig de la gran sala és pròpia d’un molí o si és més adient d’una construc ció senyorial o fins i tot de caire religiós. Quin és l’origen real del Catllarí? Si despullem la paraula Catllarí veiem que pot provenir de Catllar, mot que venia a dir “senyor”. Podria doncs ser el Catllarí algun tipus d’edificació relacionada amb el senyor del Castell de Rocabruna?

    Sigui un molí o no, ( possiblement durant molt anys aquesta construcció s’ha utilitzat com a molí després de l’abandonament del castell a finals del segle XVII o principis del XVIII) el tipus de construcció del Catllarí sembla també de tipus militar i no té les característiques d’una edificació particular, tret que sigui senyorial. Si mirem la seva situació, relacionada amb la del castell, ens adonem que l’edifici es troba situat en un estret amagat en la zona sud del castell i de difícil accés pel possible enemic provenint del nord. Aquesta mena de torre de control del congost era l’única porta o via d’accés al castell per la banda sud i, a més, podria ser la porta de sortida del castell en cas de fugida ràpida. Convé recordar que la porta del castell no estava situada en la cara nord del mateix sinó en una paret amagada a la vista del visitant del nord. Per altra banda la llegenda ens parla d’una comunicació entre el castell i la Riera de Rocabruna que servia per abastar-lo d’aigua. La mateixa llegenda ens diu que hi havia un conducte secret i amb una entrada amagada per afavorir el pas clandestí dels habitants del Castell.

    La situació estratègica del Catllarí, el lloc tan amagat on es troba i el tipus de construcció i estil que encara perdura, ens donen ales per pensar que el Catllarí té un origen paral·lel al Castell de Rocabruna, és a dir, que data també del segle XI, i que possiblement ha tingut moltes funcions al llarg dels segles, per acabar esdevenint un molí depenent de Les Gasoveres, avui mig en runes i situada també en la cara sud del castell, entre aquest i el Catllarí.

    Hem estat molta estona gaudint de la tranquil·litat i pau que emanaven d’aquestes pedres, de la remor de les aigües de la Riera, i hem tingut temps de parlar de molts temes. El temps passava i els records s’anaven acumulant.

    Els pensaments i les preguntes sense resposta també, però els bons moments passats en la passejada i en la conversa ja formen part de les nostres vides. Quina sort tenim de viure en una Vall tan plena de vida, d’història i de persones amb passat i futur. Llàstima que les pedres, malgrat que ens inspiren moltes coses, no ens parlin.

    Autors: Josep de les Fontenelles Joan Melcior Gemma Masons Fermí Bobi
    Publicat a la revista Camp Rodó, El. 1/11/2007. de Camprodon (Ripollès)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: