Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 21 septiembre 2016

L´Ajuntament ha instal·lat la cartellera demanada per l´Associacio de Veïns d´Argelaguer a Hostalnou de Llierca

Posted by lejarza en 21 septiembre, 2016

L´Ajuntament ha instal·lat la cartellera demanada per l´Associacio de Veïns d´Argelaguer a Hostalnou de Llierca

Argelaguer – Vall del Llierca

De Hostalnou de Llierca (barri del Pont) surt una carretera en direcció nord en paral·lel al riu Llierca que porta cap a les empreses Cales de Llierca, S.A. i Cales Yesos i Cementos de Olot, S. A. (CYCOSA), i enllaça amb la carretera GIV-5233 entre Montagut i Oix i el municipi de Tortellà. A partir de aquet punt es desprenen tots els camins que drenen la banda occidental del pla de Tapioles d´Argelaguer (can Pagés, can Fiol, can Soler i mas Pequín).

Al municipi d´Argelaguer el 76% dels seus habitants resideixen al nucli urbà, a la plana del Fluvià a uns 400m. al nord del riu, i el 6%, al barri d´Hostalnou de Llierca o barri del Pont que, per raons de proximitat, estableix les seves relacions amb Sant Jaume de Llierca i la població disseminada formada per antics veïnats i antigues parròquies (19%), que es troba al Guilar, a Sant Sebastià, a Santa Magdalena i al Pla de Tapioles.

Aquesta dispersió de la població en diferents nuclis, tot i no ser molt elevada, dificulta el manteniment de les infraestructures i dels serveis bàsics per a la població alhora que dificulta també la gestió dels espais oberts amb la possibilitat d´augmentar els riscos ambientals (bàsicament, incendis forestals).

El petit nucli d´Hostalnou de Llierca, com és limítrof amb el nucli de Sant Jaume de Llierca, fa ús de les infraestructures i serveis d´aquest municipi.

hostalnoudelliercabarridelpont

L´Ajuntament ha instal·lat la cartellera demanada per l´Associacio de Veïns d´Argelaguer a Hostalnou de Llierca (barri del Pont) Foto: Lejarza Argelaguer – Garrotxa

Anuncios

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Movistar: un negoci sense cap mal de cap

Posted by lejarza en 21 septiembre, 2016

Movistar: un negoci sense cap mal de cap

Cristina Camps Fernández, Besalú (Garrotxa)

Els dies 13 i 14 d’agost vaig anar a Andorra, i m’ha arribat una factura de 1.943 euros de Movistar, pel tema del roaming.

Segons em diuen a Movistar s’ha activat per defecte, ja que tenim un smartphone…; no van avisar de res, que el legal és avisar, doncs no.

Quan et passes de 50 euros, tinc entès o tens el 80% del consum t’han d’enviar un missatge, que és el correcte, cosa que ells no van fer.

Hem realitzat una queixa a ells (Movistar) i em contesten que van enviar un missatge, cosa que no és veritat, i que a ells els consta una modificació (cosa errònia).

Ho hem portat a consum a veure què podem fer, ja que truques a Movistar i et diuen a les 8.00 h que el mega val 10 euros, i a les 11.00 h val 8 euros, com si fos una subhasta, ridícul.

Sincerament, crec que això és un robatori i una estafa de les més grans, perquè, us heu parat a pensar que això ho facin a només 100.000 persones a tot el país? Quant facturen?

Si algú s’ha trobat amb això i em pot ajudar, a veure com ho puc fer. Gràcies.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La elèctrica Bassols Energia d´Olot te abandonants pals elèctrics al poble d´Argelaguer

Posted by lejarza en 19 septiembre, 2016

La elèctrica Bassols Energia d´Olot te abandonants pals elèctrics al poble d´Argelaguer

Argelaguer – Vall del Llierca

L´Associacio de Veïns d´Argelaguer (AVA), amb NIF G55218093, domicili a la Casa d´Entitats (Ajuntament Vell d´Argelaguer) c/ Major, 26– 17853 Argelaguer.

Notifica al Sr. Director de Bassols Energia, Avinguda de Girona, 2 – 17800 Olot, la seguent nota;

Exposem:

Que a diferents llocs del nostre poble d´Argelaguer, la companyia elèctrica Bassols Energia te abandonants diferents pals electrics, que en temps passat, forem usats per mantener les lineas de subministrament, avui inservibles.

L´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA), considerà, que aquest pals son propietat de la companyia, i, consideren que como empresa responsable, Bassols Energia d´Olot debe retirar aquestas infraestructuras lo més aviat possible.

Sol.licitem:

Que es retiren els pals elèctrics abandonants a diferents llocs del poble d´Argelaguer per, la companyia elèctrica Bassols Energia d´Olot (Garrotxa).

Argelaguer (Garrotxa) 17 de setembre de 2016 Eva Llansana i Benaiges, presidenta de la Associacio de Veïns d´Argelaguer (AVA).

dscf1806

La elèctrica Bassols Energia d´Olot te abandonants pals elèctrics al poble d´Argelaguer (Foto: Victor Rey)

1

2) La elèctrica Bassols Energia d´Olot te abandonants pals elèctrics al poble d´Argelaguer (Foto: Victor Rey)

dscf1821

3) La elèctrica Bassols Energia d´Olot te abandonants pals elèctrics al poble d´Argelaguer (Foto: Victor Rey)

wp_20160907_12_50_21_pro

4) La elèctrica Bassols Energia d´Olot te abandonants pals elèctrics al poble d´Argelaguer (Foto: Lejarza – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Bases d´ajuts pel transport escolar per al estudiants de Montagut i Oix

Posted by lejarza en 19 septiembre, 2016

Bases d´ajuts pel transport escolar per al estudiants de Montagut i Oix

Argelaguer – Vall del Llierca

BASES PER A LA CONCESSIÓ D’AJUTS INDIVIDUALS PEL TRANSPORT ESCOLAR NO OBLIGATORI PER ALS ESTUDIANTS DEL MUNICIPI DE MONTAGUT I OIX

El termini màxim de presentació de sol·licituds és el dia 3 d’octubre de 2016

PRIMERA. Àmbit d’aplicació.

L’Ajuntament de Montagut i Oix concedirà ajuts individuals de desplaçament als alumnes d’educació infantil i primària (de P-3 a 6è) escolaritzats en el centre docent públic del municipi de Montagut i Oix.

SEGONA. Objecte de la convocatòria.

La finalitat d’aquests ajuts és contribuir de forma excepcional durant el curs 2015-16 al pagament de les despeses abans esmentades.

TERCERA. Requisits dels beneficiaris i sol·licitants.

Podran ser beneficiaris dels ajuts per al transport escolar no obligatori els alumnes empadronats al municipi de Montagut i Oix i que hagin sol·licitat el servei de transport escolar al Consell Comarcal de la Garrotxa pel curs 2015-2016.

QUARTA. Import dels ajuts.

Sobre les tarifes aprovades pel Consell Comarcal de la Garrotxa l’ajuntament de Montagut i Oix concedirà un ajut del 50% per alumne i curs.

CINQUENA. Compatibilitats.

Aquests ajuts són incompatibles amb qualsevol altre ajut d’una altra administració o organisme públic o privat rebut pel mateix concepte.

SISENA. Tramitació.

Per iniciar l’expedient de la convocatòria en curs, serà necessari informe d’Intervenció sobre l’existència de crèdit suficient.

Les sol·licituds individuals, segons el model de l’annex I d’aquesta convocatòria, es presentaran degudament signades per l’interessat o per la persona que exerceixi la pàtria potestat o la tutoria sobre el menor, al registre general de l’ajuntament de Montagut i Oix.

Amb la sol·licitud presentada s’entendrà que accepten plenament aquestes bases per part dels interessats.

Juntament amb l’escrit de sol·licitud caldrà acompanyar, segons model normalitzat, una declaració conforme el sol·licitat està al corrent de les obligacions amb la Hisenda Pública i la Seguretat Social, i no té deutes pendents amb l’ajuntament (en aquest sentit caldrà que en la unitat familiar hi hagi algun contribuent per qualsevol concepte tributari municipal), ni amb el Consell Comarcal de la Garrotxa amb el pagament de la quantitat corresponent al servei de transport escolar, així com no es troba en cap de les circumstàncies previstes en l’article 13.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Si en la presentació de la sol·licitud s’observa alguna deficiència o hi manca algun dels documents es reclamarà a l’interessat per tal que en el termini màxim de 10 dies naturals pugui esmenar la falta.

Si en aquest termini no es produeix l’esmena i/o no s’aporta la documentació sol·licitada, s’entendrà que es desisteix de la petició i s’arxivarà sense més tràmits.

SETENA. Termini de presentació de les sol·licituds.

La documentació s’haurà de presentar abans del 3 d’octubre de 2016.

Un cop finalitzat el termini de presentació de sol·licituds es farà efectiu l’import de la subvenció en el termini màxim de tres mesos. No s’acceptarà cap sol·licitud després d’aquesta data.

VUITENA. Procediment de pagament dels ajuts.

Un cop presentada la documentació de sol·licitud, s’emetrà informe en relació a l’acompliment de les condicions per part dels sol·licitants.

L’òrgan competent aprovarà la concessió individual dels ajuts amb càrrec a l’aplicació número 326.480.00 “Ajuts transport escolar” del pressupost general, exercici 2016.

El pagament es farà efectiu als beneficiaris mitjançant transferència bancària.

NOVENA. Vigència dels ajuts.

La convocatòria és excepcional per aquest curs 2015-16. No es podrà invocar com a precedent la concessió d’una subvenció per a aquest objectiu i no prejutja la seva ulterior concessió en noves edicions de l’activitat objecte de subvenció.

DESENA. Publicitat.

Els ajuts concedits a l’empara de la present convocatòria es comunicaran directament als sol·licitants.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Al Llierca, la unió fa la força

Posted by lejarza en 19 septiembre, 2016

Al Llierca, la unió fa la força

El Punt/Avui, Ramon Estéban – Montagut i Oix

Els ajuntaments de la Vall del riu Llierca, a la Garrotxa, estan bastint el que, a mitjà o llarg termini, podria esdevenir una mancomunitat de municipis, tot i que els implicats eviten fer servir aquest nom, almenys de moment. L´objectiu és racionalitzar els recursos respectius a base de compartir equipaments i serveis, i alhora mostrar-se com un bloc quan es relacionin (és a dir, quan vagin a demanar ajuda o a fer reclamacions) amb les administracions superiors i grans empreses, com van haver de fer recentment amb Telefónica per reclamar millores en el servei. En definitiva, és un intent de portar a la pràctica la dita que la unió fa la força.

La idea havia estat latent amb anterioritat, però el projecte s´ha començat a vertebrar arran de les últimes eleccions municipals. Els alcaldes o regidors de Montagut i Oix, Tortellà, Sant Jaume de Llierca i Argelaguer es reuneixen un cop al mes o mes i mig i, de mica en mica, van posant les bases d´aquesta cooperació. El cinquè poble de la vall, Sales de Llierca, no té representació a les trobades, però des de l´Ajuntament van seguint el procés i hi estan interessats, assegura el seu alcalde, Miquel Palomeras.

Hi ha sintonia entre nosaltres, ens entenem bé”, comenta l´alcalde de Tortellà, Rafel Domínguez. És significatiu que no els uneixin unes sigles polítiques: a Sant Jaume i a Montagut i Oix governa CiU; a Sales de Llierca, l´alcalde és socialista; a Tortellà, és independent, encara que d´ideologia socialista; i a Argelaguer, independent. Tres són nous: l´esmentat Domínguez, de Tortellà; Jordi Cargol, de Sant Jaume, i Artur Ginesta, d´Argelaguer. Els de Sales (l´esmentat Palomeras) i Montagut i Oix (Mònica Boix) ja eren batlles amb anterioritat.

L´escola com a referent

L´exemple de cooperació intermunicipal que es fa servir a la Vall del Llierca és la zona d´escolarització rural (ZER), composta per les escoles Joan Roura, de Tortellà; Les Escomes, de Sant Jaume; Mont Cós, de Montagut, i Montpalau, d´Argelaguer. L´experiència de compartir recursos i personal en aquests centres seria el model de la mancomunitat, coincideixen a assenyalar els alcaldes. “Funciona genial”, resumeix Domínguez. Un altre precedent, tot i que d´àmbit ben diferent, és el club de futbol Atlètic Llierca, fundat la temporada passada amb jugadors de Montagut, Tortellà, Sant Jaume i Argelaguer, uns pobles entre els quals històricament hi havia hagut una gran rivalitat. Fan servir les instal·lacions esportives de Tortellà i Argelaguer.

Una agenda d´actes culturals de Montagut i Oix, Argelaguer, Sant Jaume i Tortellà (Sales, encara no), estrenada fa pocs mesos, també permet visualitzar aquest front comú.

Primers passos

Ara mateix ja hi ha alguns serveis que alguns dels pobles comparteixen. El subministrament d´aigua n´és un. La captació del Gomarell (terme de Montagut i Oix) abasteix la xarxa del nucli de Montagut i, a més, les de Tortellà i Argelaguer, així com el polígon industrial del Pla de Politger, de Sant Jaume. Precisament un dels projectes que tenen sobre la taula –segurament el més ambiciós– és la interconnexió de les xarxes respectives. “De tant en tant, a l´estiu, en algun o altre poble patim manca d´aigua, i si les xarxes estiguessin interconnectades se´n podria transvasar d´un lloc a l´altre”, explica l´alcalde de Sant Jaume, Jordi Cargol. La flamant planta de tractament del seu poble podria tractar la de tota la xarxa interconnectada, hi afegeix. De gran abast és també el front comú que estan fent aquests pobles perquè els arribi la fibra òptica. El Consell Comarcal ho està gestionant a nivell de tota la Garrotxa, però tot i així la Vall del Llierca mira de tenir veu pròpia.

El terreny en què sembla fàcil l´entesa és la cessió de material (cadires o material elèctric, posem per cas), que ja fan puntualment quan és la festa major o té lloc un esdeveniment important en un dels pobles. D´altra banda, s´està treballant en la creació d´una brigada intermunicipal. “Seria un reforç de les brigades que ja té cada poble”, puntualitzen.

L´aprofitament dels equipaments és un camp que, sobre el paper, pot donar molt de si. L´únic centre de dia per a gent gran de la zona és el de Tortellà, i estan parlant que doni servei a tota la Vall. A Argelaguer disposen d´un poliesportiu cobert infrautilitzat pel mateix municipi; de piscina pública n´hi ha a Montagut i a Tortellà, però no als altres pobles; i la llar d´infants que en aquest darrer poble volen obrir el curs vivent també podria afegir-se als equipaments a compartir.

El segon “municipi” de la Garrotxa

El municipi de la Vall del Llierca amb més habitants és Montagut i Oix, amb 949 (any 2015); i el que té el pressupost més gran, Sant Jaume de Llierca, amb 1,6 milions d´euros (any 2015). El més petit, en gent i diners, és Sales (139 veïns i 180.000 euros de pressupost). Tots plegats, però, sumen 3.116 habitants, fet que els converteix en el segon municipi més gran de la Garrotxa, rere d´Olot.

alcaldes-de-la-vall-del-llierca

Alcaldes de la Vall del Llierca, a la Garrotxa: Artur Ginesta (Argelaguer) Domínguez (Tortellà) Mònica Boix (Montagut i Oix) Jordi Cargol (Sant Jaume) Foto: Ramon Estéban

Posted in Uncategorized | 3 Comments »

El mirador de Bellcaire

Posted by lejarza en 18 septiembre, 2016

El mirador de Bellcaire

Joan Enric Carreras Mercader

Farà cosa de tres anys vaig atrevir-me a proposar al senyor alcalde del municipi la possibilitat de reconvertir la vella estructura del dipòsit de l´aigua en un mirador de la plana empordanesa, atès que és el lloc més alt del municipi, més que l´emblemàtic castell, pensant sempre amb la millora de les visites turístiques i la possibilitat de reconvertir el lloc en un punt obligat per als molts turistes que visiten l´entorn, com l´Escala o Torroella.

Inclús vaig oferir-me a col·laborar profes­sionalment i de forma altruista en el projecte, però farà cosa de tres dies vaig rebre uns papers, com tots els residents, perquè votéssim unes propostes de millora, i una d´elles era restaurar i pintar l´estructura i l´altre era derruir-la i esmicolar-la.

A hores d´ara no sé si el poble va votar la que per a mi és la pitjor o tot quedarà com estava.

Resulta que el nostre consistori ha tingut la “brillant idea” de crear un Consell entre Associacions i també algun particular perquè facin aquests tipus de propostes i decisions, això sí, de forma totalment democràtica i sobretot gratuïta, perquè suposo que els actuals membres del Consistori seguiran cobrant igual, només és tracta de passar la “patata calenta” al Consell i així ells no han de “cremar-se” per “cosetes” de caire popular.

De fet la idea està bé atès que la suma de les propostes no poden tenir un cost superior als 30.000€ i no podrà haver-hi cap “sobrecost”.

És clar que si el Consell fa la feina que haurien de fer els regidors elegits pel poble hi ha alguna cosa que falla (rectifico, els nostres són posats a dit, només hi havia una llista) però hauríem de tenir confiança.

De fet, en els pobles primitius ja tenien un Consell de Vells per decidir coses, el que no sé és si al mateix temps tenien un Consistori remunerat.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Acordionada a Tortellà festa de la música popular

Posted by lejarza en 17 septiembre, 2016

Acordionada a Tortellà festa de la música popular

Argelaguer -Vall del Llierca

Tortellà (Vall del Llierca) acull el proper dissabte 24 de setembre la setena edició de l´Acordionada. Al llarg de tota la jornada es fan activitats a l´entorn de la música i l´acordió.

Tortellà sempre ha tingut una important tradició musical. Fins a mitjan del segle passat, l´activitat de la comarca es centrava en el treball al bosc i la fabricació de culleres de boix i espardenyes.

Els joves, al mateix temps que aprenien l´ofici d’espardenyer o culleraire, s´iniciaven en la música com una manera de complementar els ingressos familiars. Bona part d´aquells músics eren sense solfa, és a dir, sense estudis oficials de músic, però eren els qui feien ballar tothom als pobles de la Garrotxa i comarques properes.

L´acordió i el violí havien estat els instruments clàssics presents en aquestes valls de la muntanya prepirinenca. Tortellà, situat a la plana del Llierca, és poble de cobles i orquestres.

Esglesia de Tortellà (Vall del Llierca) Foto: Lejarza – Argelaguer – Garrotxa

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Beuda acaba una “obra faraònica” de portar aigua a totes les masies del municipi

Posted by lejarza en 17 septiembre, 2016

Beuda acaba una “obra faraònica” de portar aigua a totes les masies del municipi

Jordi Altesa

Beuda acabarà aquest any una de les obres més ambicioses que ha tingut a sobre de la taula en els últims anys. Ja s’han executat les obres que faran que pràcticament totes les masies tindran accés a l’aigua potable. Ha estat feina de més d’una dècada i que, en el seu moment, ningú es pensava que es podria fer. Ara, arriba al final però l’electricitat i les noves tecnologies són els nous reptes que marca l’alcaldessa.

Beuda té uns 200 habitants repartits en diferents masies en 36 quilòmetres quadrats. Ara, es fa una obra de connexió dels dos grans dipòsits al poble, el de Beuda i el de Segueró, que té un cost de 70.000€ més Iva. D’aquesta manera es podran passar aigua d’una banda a l’altra en funció de la necessitat. Les distàncies i els pocs habitants repartits en la zona han fet que hagi estat “una obra faraònica”. Tot plegat va començar fa dotze anys amb un projecte amb el qual pocs confiaven però que ara s’acaba. S’ha anat fent amb fases per tal de fer-ho possible amb un cost que sobrepassa els 0,5M€. L’alcaldessa, Anna Vayreda, ha explicat a Ràdio Olot que aquest any s’acaba del tot l’obra que ha tingut diferents fases però que no per això s’acaba la feina amb els serveis bàsics: la llum i Internet són ara les prioritats.

Quatre se n’han quedat fora

Vayreda ha explicat que totes les masies que han volgut hi ha pogut optar a excepció de tres o quatre masies que estan per sota de la cota del dipòsit. En aquest cas, l’alcaldessa ha explicat que han obert línies de subvencions per tal de que tinguin els seus propis magatzems d’aigua a casa.

El municipi de Beuda, a banda de moltes cases disseminades, inclou quatre nuclis de població. Beuda en sí que té menys de la meitat dels habitants, Segueró amb una cinquantena, Lligordà en té una trentena i una quinzena més viuen a Palera.

wp_20160731_13_26_58_pro

Esglesia de Sant Feliu de Beuda a la Garrotxa (Foto: Lejarza – Argelaguer) El Sant Sepulcre de Palera Beuda estén el seu terme en un pendent lleuger des del nucli que dóna nom al municipi, fins pràcticament la llera del Fluvià, acostant-nos ja a Besalú.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades passaram per la Porta Santa

Posted by lejarza en 17 septiembre, 2016

Al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades passaram per la Porta Santa

Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Demà diumenge, 18 de setembre, totes les parròquies de l’Alt Empordà s’aplegaran a La Salut de Terrades per celebrar la gran festa de la Misericòrdia.

Amb assistència del senyor Bisbe de Girona, passarem la Porta Santa.

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades, va ser fundat per Mossèn Felip Olivet i la primitiva capella va ser inaugurada el 8 de setembre de 1681. Al seu interior guarda una col·lecció d’exvots i és un lloc molt conegut i visitat amb una gran devoció de tots aquells romeus i peregrins que s’hi apleguen periòdicament i que provenen de tots els pobles i viles de la comarca.

S’esperen turismes, autocars i joventut a peu, de tot l’Empordà. S’han programat festes populars, activitats per als petits i per als joves.

Presentació a Maria dels infants batejats i oferiment dels matrimonis i famílies. Plantació d’un xiprer, signe de pau i concòrdia.

Via Lucis a Santa Magdalena, l´Ermita de Santa Magdalena està situada a 570 metres sobre el nivell del mar. Per accedir-hi s’ha d’agafar el camí que surt del Santuari de la Salut. És un camí senyalitzat i de bon fer. L’ermita, restaurada al segle XV, es troba envoltada de grans roques i des de dalt es contempla una magnífica vista de l´Emporda.

Arrossada popular. Final de festa musical amb Veus Empordaneses. Al Santuari de la Salut, l’Empordà recordarà amb Misericòrdia els malalts i impossibilitats a casa i als hospitals. Als avis i àvies, als infants, a les famílies amb falta de recursos, als que han de viure de caritat, els qui els falta sostre. Als matrimonis, a la joventut que busca feina.

Als temples de l’Empordà guardaran silenci. Només les campanes repicaran a festa, al ressò del campanar de la Salut.

wp_20160424_10_37_06_pro

Via Lucis a Santa Magdalena, l´Ermita de Santa Magdalena de Terrades (Alt Emporda) està situada a 570 metres sobre el nivell del mar (Foto: Lejarza – Argelaguer

wp_20160424_10_35_44_pro

Ermita de Santa Magdalena de Terrades (Alt Emporda) agafar el camí que surt del Santuari de la Salut, camí senyalitzat i de bon fer, restaurada al segle XV, es troba envoltada de grans roques (Foto: Lejarza – Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El riu Ter

Posted by lejarza en 16 septiembre, 2016

El riu Ter

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El riu Ter és el principal curs fluvial que talla el massís de les Guilleries per la seva banda nord. Aquest riu és un dels més importants dels que es troben dins de les Conques Hidrogràfiques internes de Catalunya.

El Ter neix a la part més oriental dels Pirineus. Neix a Ulldeter, a una altitud de 2.400 metres i recull les aigües de muntanyes que envolten els 3.000 metres d’altitud. quan arriba a la seva desembocadura a la platja de Pals al Baix Emporda, ha recorregut uns 208 quilòmetres i ha recollit aigua d’una conca fluvial de 3.000 km2. El seu cabal mitjà és de 20m3/segon, amb uns períodes de màxims cabals centrats entre la primavera ia la tardor. El Ter, com la majoria dels rius de règim mediterrani, pateix a l’estiu una forta disminució del seu cabal.

En un primer moment, el Ter descendeix en direcció nord-sud, creuant la serralada dels Prepirineus fins arribar a la Plana de Vic. En aquest tram el riu té una gran aprofitament industrial als municipis de Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Sant Quirze de Besora i Torelló. Tot seguit penetra a la Plana de Vic, plana al·luvial on la producció agrària i industrial és molt important. El Ter canvia de direcció a la Plana, dirigint sobtadament d’oest a est i entrant en una altra zona muntanyosa, a la comarca de les Guilleries. Finalment desemboca al Mar Mediterrani.

La importància d’aquest riu ha suposat que, des d’anys enrere, s’hagin volgut aprofitar les seves aigües, ja sigui per a la indústria, la producció elèctrica, el reg de les grans planes gironines o el consum per a la població. En definitiva, podem afirmar que el Ter és un factor primordial de desenvolupament econòmic d’una àmplia zona, tant en els voltants com més lluny, posant per cas el creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona i el desenvolupament turístic de la Costa Brava.

Posted in Uncategorized | 4 Comments »