Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El Consistori incumpleix el acord dels contenidors de deixalles amb els veïns d´Argelaguer

Posted by lejarza en 23 septiembre, 2016


El Consistori incumpleix el acord dels contenidors de deixalles amb els veïns d´Argelaguer

Argelaguer – Vall del Llierca

Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA), amb NIF G55218093, domicili a la Casa d´Entitats (Ajuntament Vell) Crta d´Olot Núm. 23 i c/ Major, 26– 17853 Argelaguer.

Registre d´Entrada Núm. 564 Data 15-09-2016

Alcalde President Ajuntament d´Argelaguer,

L´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA); Exposa:

Que amb data de 25 de maig de 2015, fou exposat al públic l´Edicte Núm 5708 (BOPG), relatiu a la “Memòria Valorada: Pavimentació i condicionament d´un aparcament de vehicles al nucli d´Argelaguer”

Que amb data de 26 de juny de 2015, l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA), amb Registre d´Entrada Núm 423, presentà Al.legacions al projecte promogut per l ´Ajuntament d´Argelaguer i redactat per Serttec – Serconsttec Garrotxa, SL., amb codi identificador 351-131-5, amb cuatre punts.

Que amb data de 3 de setembre de 2015, el Ple de l´Ajuntament, va aprovar donar resposta a les Al.legacions d’acord amb el següent,

Ubicació dels contenidors:

l´Ajuntament està d’acord en cercar un altre espai que no sigui el projectat. Considerem que la presència de deixalles tant a prop de l’Era no és adequada. Estem treballant per resoldre la reubicació d’aquesta zona”. El Ple ho va aprovar per unanimitat.

Que amb data de 8 de setembre de 2015, en reunió presencial amb l´Alcalde President se´ns va comunicar lo acordat pel Ple.

Que amb data de 14 de setembre de 2015, amb Registre de Sortida Núm 276, se´ns va comunicar per escrit lo acordat per unanimitat pel Ple.

Que a dia d´avui 14 de setembre de 2016, lo acordat per unanimitat, relatiu al punt Ubicació dels contenidors”, no a sigut complert.

Que l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA), considerà molt preocupant que els veïns del nostre poble no tinguim la seguretat, de qué el que aprova el Consistori d´Argelaguer es cumpleixi, si incumpleix els seus propis acords.

Demanen:

Que es cumpleixi el punt relatiu a: Ubicació dels contenidors aprovat amb data de 3 de setembre de 2015 pel Ple de l´Ajuntament d´Argelaguer per unanimitat, i ratificat per mutu acord per l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA).

Argelaguer (la Garrotxa) 14 de setembre de 2016 Eva Llansana Benaiges, Presidenta

wp_20160921_08_57_08_pro

El Consistori incumpleix el acord dels contenidors de deixalles a l’Era de la esglesia amb L´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) Foto: Lejarza – Garrotxa

Anuncios

5 comentarios to “El Consistori incumpleix el acord dels contenidors de deixalles amb els veïns d´Argelaguer”

  1. lejarza said

    La Garrotxa 22 octubre 2017

    Increment del cost de recollida i gestió de deixalles

    J.C.

    L’estudi economicofinancer de la gestió, el tractament i la recollida de deixalles per l’any 2018, realitzat pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública i aprovat per unanimitat en l’últim ple del Consell de la Garrotxa, preveu un increment d’entre un 3,77% i un 4,40%, segons el municipi.

    La principal causa és l’obligació dels municipis de pagar el cànon d’entrada a l’abocador, establert per l’Agència de Residus de Catalunya.

    http://www.elpuntavui.cat/territori/article/13-serveis/1265364-increment-del-cost-de-recollida-i-gestio-de-deixalles.html

  2. lejarza said

    El Consorci de Medi Ambient aconsella encarir la recollida de deixalles a la Garrotxa

    x.v. 29.10.2017

    El Consell Comarcal de la Garrotxa –en el seu darrer ple– va aprovar un estudi econòmic i financer de la gestió, tractament i recollida de deixalles per a 2018. L’estudi ha estat realitzat pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) i recomana un increment d’entre un 3,77 per cent i un 4,40 per cent de la despesa de la recollida als municipis.

    Segons va explicar la consellera de Gestió econòmica, Fina Surina (PDeCAT), «l’increment, en gran part, és per causa de l’obligació que tenen els municipis de pagar el cànon d’entrada a l’abocador, establert per l’Agència de Residus de Catalunya». Es tracta d’un cànon que ha de seguir les directrius en residus que marca la Unió Europea.

    L’acord va ser aprovat amb els vots a favor del PDeCAT, ERC, la CUP i el PSC. Josep Guix (PSC) va demanar celeritat en l’activació del Centre de Triatge de Residus de la Garrotxa, a Sant Jaume de Llierca, i Lluís Rubió (CUP) va demanar un canvi de model de recollida. Rubió va valorar que la construcció del Centre de Residus, segons el seu criteri, no solucionarà el problema del cost de la recollida a la comarca.

    El ple també va acordar modificar la taxa per l’entrada de matèria orgànica a la planta de compostatge de la Garrotxa, la reguladora de la taxa de tractament de residus industrials assimilables a residus municipals comercials al dipòsit comarcal de la Garrotxa i la reguladora de la taxa pel tractament de residus municipals no vinculats als serveis comarcals de gestió de deixalles.

    Des de fa uns mesos, el Consell comarcal de la Garrotxa fa unes proves per tal d’escollir el model de recollida dels anys venidors. Les proves es varen activar a principis d’estiu i està previst que finalitzin el 31 de desembre del 2017, abans d’establir la propera concessió del servei de recollida.

    Diferents opcions als barris

    Primer, el procés de proves va consistir en sessions informatives, visites casa per casa i repartiment de material.
    Ara, els veïns dels sectors escollits per a l’experimentació ja fan servir el model de recollida que servirà per a l’avaluació.
    Al barri de les Olletes de la Vall d’en Bas fan el porta a porta; al de la Roureda de Sant Joan les Fonts han adoptat el mètode de bosses personalitzades; al nucli antic d’Argelaguer fan servir contenidors tancats amb obertura amb targeta i bosses identificatives; i al barri de can Blanc-can Jofre i can Potxa de Santa Pau fan servir contenidors amb identificació d’usuaris i bosses personalitzades.
    Tots els sistemes tenen prevista la identificació dels usuaris de cara a una possible regulació de la taxa segons els nivells de selecció de cada usuari.

    La intenció és aconseguir aturar la puja de la taxa per la recollida d’escombraries. En la major part de les localitats, el preu del rebut en pocs anys ha tinguts augments propers al 100%. En molts pobles la taxa de la recollida al 2007 era de 90 euros i ara volta els 180 euros per habitatge. El motiu de la puja continuada dels rebuts són les penalitzacions perquè no s’arriba als nivells de selecció estudiats. L’augment encara hauria estat més important si no hagués estat perquè alguns ajuntaments han aportat fons municipals al finançament de la recollida.

    Canvis als contenidors

    També cal tenir en compte que, en la major part de les localitats, la col·laboració dels veïns i canvis en l’ordenació dels contenidors de recollida han suposat puges significatives dels percentatges de selecció.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/10/29/consorci-medi-ambient-aconsella-encarir/876025.html

  3. lejarza said

    La Garrotxa estudia un sistema de recollida personalitzat i amb contenidors tancats

    Aquest model, que s’està provant a Argelaguer, permet que només els veïns puguin obrir els contenidors de deixalles, amb una targeta identificadora. El Consell Comarcal està provant diferents mètodes i al gener cada ajuntament triarà els més adequats

    xavier valeri 19.11.2017

    La Garrotxa vol aprovar l’any que ve nous sistemes de recollida de deixalles que siguin més selectius que l’actual. Per això, aquest estiu, el Consell Comarcal va començar a provar diferents models en localitats com Santa Pau o a Sant Joan les Fonts per comprovar quin encaixaria millor amb les característiques de la comarca i permetria incrementar l’índex de reciclatge per habitant. I de moment, n’hi ha un que s’ha imposat per sobre de la resta: el dels contenidors tancats i les bosses personalitzades.
    Almenys aquesta és la conclusió a la qual van arribar els representants del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, a partir de les proves realitzades a l’estiu, en una reunió celebrada el passat 7 de novembre, amb alcaldes i regidors de la comarca. Amb aquest sistema, els usuaris disposen de dues bosses setmanals per a la fracció resta amb una capacitat de 30 litres i de tres bosses setmanals amb capacitat de 30 litres per a envasos lleugers, totes elles personalitzades. Els contenidors resten tancats, i només els poden obrir els veïns de la zona amb una targeta identificadora. D’aquesta manera, es pot marcar el traçat i la quantitat de residus generats per cada llar. Aquest sistema és el que s’ha aplicat a Argelaguer i ha donat tan bons resultats que l’Ajuntament ja ha demanat que s’implanti definitivament. El consistori defensa que és el que més bé pot servir per aplicar una taxa de recollida de residus segons la producció de cada casa. Tot i això, no serà fins al gener quan es posarà nota final a cada sistema i es decidirà quin aplicar a cada poble, ja que els ajuntaments podran triar entre més d’un model, si és l’opció més adequada per a les seves localitats.

    De la resta de sistemes provats, el porta a porta és el més conegut. En aquest cas, les experiències es fan al barri de les Olletes de la Vall d’en Bas i no han donat tan bons resultats com el dels contenidors tancats. De fet, en localitats com Sant Joan de les Abadesses, pioners en el porta a porta, ja han debatut els resultats d’aquest sistema en el ple. Besalú ha de començar la recollida porta a porta, pel seu compte, a començaments de l’any vinent. El sistema amb menor resultat de selecció dels que s’han provat ha estat el que s’aplica al barri de la Roureda a Sant Joan les Fonts. És un model que no suposa un canvi en els hàbits dels veïns a l’hora de llençar els seus residus als contenidors. Els ciutadans disposen d’unes bosses personalitzades per a envasos lleugers i per a la fracció resta, i a partir d’aquí, gràcies a aquestes bosses es pot relacionar el productor amb la bossa.
    El que està en prova al barri de can Blanc-can Jofre i can Potxa de Santa Pau és un sistema situat entre el de les bosses de Sant Joan les Fonts i els dels contenidors personalitzats d’Argelaguer. Aquest model es diferencia de l’anterior perquè el ciutadà no té assignat un contenidor concret, sinó que pot fer ús de qualsevol dels contenidors instal·lats, però se li demanarà que cada cop que l’utilitzi, s’identifiqui. A Santa Pau, han aconseguit una important millora en la recollida d’envasos i un millor grau de netedat dels contenidors. El problema l’han tingut en la fracció resta, que és on els productors no acaben de sortir-se’n. Ara l’Ajuntament valora la possibilitat de posar compostadors en alguns indrets del nucli antic. De moment, a Mieres n’ha posat dos i els funciona i a la Vall d’en Bas n’han posat un en període experimental
    La voluntat és aconseguir millorar els percentatges de reciclatge per tal d’aturar la pujada de la taxa de recollida. La recomanació és una puja del 4,5% per al 2018, però de moment hi ha ajuntaments que no l’apliquen.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/11/19/garrotxa-estudia-sistema-recollida-personalitzat/880238.html

  4. lejarza said

    Els quatre punts de la Garrotxa en període de proves recliclen un 80%

    Els ajuntaments podran escollir el sistema que els vagi més bé, sobre la base de les necessitats i del preu. Els contenidors amb obertura personalitzada amb targeta i bosses identificables, de moment, es presenta com el sistema més eficaç

    x.v. 30.12.2017

    Les proves de recollida selectiva que fan a la Garrotxa assoleixen uns resultats parcials propers al 80% de reciclatge. Es tracta de la meitat més que els percentatges del sistema actual.

    Segons ha explicat el director del Consorci, Francesc Canalies, faran públics els resultats de les proves en el mes de març. Llavors, els ajuntaments podran escollir entre els sistemes provats sobre la base del preu, de la qualitat i de les possibilitats econòmiques de cada poble.

    Des del setembre, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa fa proves a Santa Pau (ca la Guapa-can Blanc), Argelaguer, Sant Joan les Fonts (la Roureda) i la Vall d’en Bas (les Olletes).

    Han escollit nuclis de població similars per poder estudiar millor els resultats. La finalitat és que a partir de la identificació dels productors les unitats de convivència pagui en funció de si tria molt o poc els residus.

    Els sistemes que estan en període de prova són el porta a porta al barri de les Olletes a la Vall d’en Bas. El de bosses personalitzades i contenidors personalitzats sobre la base d’una targeta a Argelaguer. Un sistema amb targeta per a qualsevol contenidor del municipi i bosses personalitzades al barri de ca la Guapa de de Santa Pau. Finalment, bosses personalitzades amb un codi QR per cada llar que permetin identificar el generador dels residus al barri de la Roureda de Sant Joan les Fonts.

    De moment, els sistemes que s’han mostrat més efectius són els d’Argelaguer i el barri de ca la Guapa a Santa Pau. Es tracta dels dos sistemes que permeten descobrir amb més facilitat la unitat de convivència que ha generat els residus.

    A Argelaguer, l’èxit del sistema ha estat tan gran que volen adoptar el sistema de personalització que ara proven. Es tracta d’un municipi de 415 habitants que el 2016 va assolir els objectius europeus de reciclatge. En concret van reciclar el 70% dels residus. La previsió és que en el 2017 hagin superat les exigències europees.

    La Vall d’en Bas prova el porta a porta al barri de les Olletes. En un dels darrers plens, la regidora de Participació i Comunicació va explicar que el percentatge de selecció del porta a porta volta el 80%.

    Es tracta de més de la meitat del que reciclen amb el sistema actual als altres nuclis del municipi, on el percentatge ha variat del 30% d’abans del darrer canvi en el sistema de contenidors fins al 35% actual.

    Es tracta d’un municipi amb un important nivell de disgregació, cosa que dificulta la recollida. Abans de l’aplicació de l’actual sistema de disposició dels contenidors, s’hi podien veure llocs on només hi havia el contenidor verd de resta. És a dir, els que reben tots els residus que no passen selecció.

    Fa a la vora d’un any, varen provar el sistema nou que consisteix posar grups de contenidors i ara com a mínim n’hi tenen dos, el verd de resta i el groc d’envasos. La separació dels envasos redueix en una part molt important el contingut de les bosses. En la major part de zones de contenidors hi tenen contenidors verds (resta), blaus (paper), grocs (envasos), grocs (vidre) i marrons (matèria orgànica). La Vall d’en Bas també, de fa poc, disposa d’un sistema de compostatge a Sant Esteve d’en Bas, on els veïns aboquen restes de poda i matèria orgànica i recullen compost per femar els horts i els jardins.

    Santa Pau també ha obtingut bons resultats en les proves fetes fins ara i el barri de la Roureda de Sant Joan les Fonts ha millorat molt respecte al sistema anterior, però no ha aconseguit els resultats de les altres localitats, on les exigències de personalització són més fortes.

    Equipaments

    La lluita per millorar el reciclatge i evitar la pujada del rebut d’escombraries i la degradació del medi ambient, no solament abasta canvis cap a sistemes de recollida amb molt més compromís dels usuaris que ara.

    El Consell Comarcal de la Garrotxa té en reserva uns 5 milions d’euros per començar el Centre de Triatge de Residus a Sant Jaume de Llierca en el decurs del 2018.

    També han fet acords amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany per l’ús compartit d’equipaments. Es tracta dels abocadors de Puigpalter (Pla de l’Estany) i de Beuda (la Garrotxa).

    La Garrotxa ha fet importants millores en els equipaments pel tractament de lixiviats a l’abocador de Beuda. Es tracta dels líquids provinents de la descomposició dels residus. La millora ha permès reduir el trasllat de lixiviats a plantes de fora de la comarca. També han millorat la planta de compostatge d’Olot i han fet un centre de primera selecció de residus a les Feixes. Es tracta del lloc, on els camions de recollida fan el traspàs als que traslladen els residus a l’abocador.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/12/30/quatre-punts-garrotxa-periode-proves/887597.html

  5. lejarza said

    El reciclatge que podem fer tots

    06.01.2018

    Tractament de residus. Un dels majors problemes que ha d’afrontar la humanitat és la gestió dels seus residus. Els experts consideren que tot passa pel reciclatge de les nostres escombraries. Tot passa també per la conscienciació ciutadana amb l’objectiu d’arribar a uns nivells acceptables.
    l reciclatge és el gran repte mundial de la societat del segle XXI. És un desafiament que abasta tothom i cadascú hi pot aportar el seu gra de sorra. Des de posar els residus al lloc que toca fins a aprofitar els materials i donar-los utilitat pràctica nosaltres mateixos. A la xarxa i a les revistes d’entreteniment hi ha idees que ens poden sorprendre pels resultats.
    La feina de conscienciar la població de l’esforç de reciclar i escollir és un dels compromisos més importants dels polítics. Per la seva part, i sobre la base de submergir la gent a una informació constant, els mitjans de comunicació han aconseguit que a poc a poc canviïn els hàbits de la gent i cada vegada tots triem més o aprofitem més les coses.
    La necessitat de reciclar ve assenyalada pels objectius marcats per la Unió Europea. El percentatge de reciclatge determinat per la Unió Europea és del 50% per al 2020 i del 70% per al 2030. També volen reduir la generació de residus en un 15%.
    Per arribar als objectius marcats, l’Agència Catalana de Residus en els darrers anys ha pujat el cost de dur la fracció de rebuig a l’abocador. El cànon ha passat de 19 ? per tona el 2015 a quasi uns 30 ? previstos per al 2020. L’augment del preu de l’entrada dels residus obliga els ajuntaments a millorar la gestió de la recollida i els veïns a col·laborar-hi per no entrar en una fase que dispari el cost de la taxa de recollida. Les gràfiques de l’ACA marquen que un veí del Baix Empordà produeix de mitjana 2,59 quilos de brossa al dia; un de la Cerdanya, 1,96; un de la Selva, 1,77 kg; un de la Garrotxa, 1,40; un del Ripollès, 1,33; i un del Gironès, 1,17. En global les comarques gironines estan força avall en els objectius del reciclatge. La que s’hi apropa més és el Gironès, que volta el 50% de reciclatge
    La voluntat de l’Agència és reduir la generació de residus en un 15%. Com fer que els veïns apostem per reduir la generació de residus? El primer consell és que comprem els productes alimentaris segons les necessitats i així no haver-lo de llençar, utilitzar cubells airejats i bosses compostables per reduir el pes de la fracció orgànica, aprofitar els aliments sobrants per elaborar altres plats.
    És a dir, cuinar. Aconsellen fer cremes de verdures, farina de galeta amb pa sec, melmelades de pell de taronja o canalons. També aconsellen el compostatge comunitari. Es tracta d’un compostador, on la gent pugui llençar restes orgàniques o de fracció vegetal i convertir-les en adob que serveixi per a fertilitzants.
    Hi ha elements que no són menjar i que, en veritat, són difícils de reciclar. Per exemple, els pneumàtics de cotxe o de moto que Catalunya produeix en nombre aproximat de 40.000 pneumàtics gastats a l’any. Els pneumàtics estan fets d’un material que tarda milers d’anys en descompondre’s. Amb una base als fons, es poden convertir en un petit hort casolà o en un gran test capaç d’encabir les arrels d’un arbre fruiter o de jardí. Ben ordenats i enganxats poden fer la funció de mobles i el seu cautxú pot servir d’aïllant en les reparacions a la llar. Plens de formigó poden servir de peces per a la construcció d’edificis.
    Això no obstant, el que puguin fer les persones inquietes i amb bones intencions no fa gairebé res davant l’acumulació de milers de pneumàtics gastats en la vora de setanta anys d’ús massiu de l’automòbil. Una altra cosa és la termòlisi (dissociació per la calor). La termòlisi consisteix a escalfar els residus a altes temperatures sense oxigen. El sistema aconsegueix fondre grans quantitats de pneumàtics. Feta la termòlisi, d’un pneumàtic en queda un 51% de negre de fum, un producte preuat en la fabricació de plàstics, pintures i fertilitzants. Un 40% es transforma en hidrocarburs aptes per a la calefacció i l’asfalt i el 7% final és el gas que serveix per alimentar el procés.
    És una de les esperances per acabar amb els grans dipòsits de pneumàtics. Al 2008, van muntar una planta especialitzada a desfer pneumàtics sobre la base de la termòlisi a València, però va tenir dificultats i va haver de vendre els seus actius.
    Un altre residu complicat són les ampolles d’aigua i de refresc de plàstic. Hi ha gent que les fa servir com a dipòsits d’aigua per regar el jardí o l’hort, les converteixen en joguines o les decoren per reconvertir-les.
    Això no obstant, la major part de les ampolles van a parar als conenidors grocs d’envasos mitjans i acaben a les empreses de reciclatge. El reciclatge converteix el producte en articles amb propietats físiques i químiques idèntiques a les de la matèria original.
    El procés de reciclar les ampolles consisteix a separar els diferents materials, netejar-los de paper i pols i convertir-los en pèl·lets.
    Les bosses de plàstic són un dels problemes ambientals que tendeixen a una solució. Fins al 2007, cada català consumia una bossa de plàstic d’un sol ús al dia. Això equivalia a uns 45 milions de bosses a la setmana que acabaven escampades pels boscos, obstruïen canonades o acabaven menjades pels animals. Fins i tot, arribaven al mar, on provocaven greus conseqüències sobre els ecosistemes marins.
    Des del març de l’any passat, els catalans paguem per les bosses de plàstic de nanses. Ho fem sobre la base del pacte de la bossa, signat el 2009 i refermat el 2016. Fet sobre la base del principi que qui contamina paga, el pacte és un compromís entre l’Agència Catalana de Residus, els fabricants de bosses de plàstic i les diferents associacions empresarials del sector de la distribució comercial per assegurar una reducció efectiva i sensible del nombre de bosses de plàstic de nanses d’un sol ús consumides.
    Un altre residu amb un gran impacte visual són les llaunes de conserves o de begudes. Amb llaunes es pot fer de tot. Per exemple, les llaunes de begudes són molt manipulables. Es poden tallar amb tisores i fer-ne trossos que es poden convertir en qualsevol element de la terra. Tot el que es pot fer amb la papiroflèxia, es pot fer amb llaunes d’alumini.
    Els pots de pintura ja són més complicats. Es poden decorar i fer servir per posar llapis o per recipients d’alimentar ocells. Un cop recollits, els recipients de metall tenen un reciclatge del 100%. Els porten a empreses especialitzades que els fonen.
    Quasi tots els estris poden ser retornats a una utilitat pràctica per qualsevol persona. Això no obstant, cal tenir precaucions, com posar-se màscara i no tocar-los si són tòxics. Cal que ens posem guants quan podem tallar-nos, per exemple quan tallem llaunes i, sobretot, el que no s’ha de fer és intentar cremar-los.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/01/07/reciclatge-que-tots/888691.html

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: