Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El riu Ter

Posted by lejarza en 16 septiembre, 2016


El riu Ter

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El riu Ter és el principal curs fluvial que talla el massís de les Guilleries per la seva banda nord. Aquest riu és un dels més importants dels que es troben dins de les Conques Hidrogràfiques internes de Catalunya.

El Ter neix a la part més oriental dels Pirineus. Neix a Ulldeter, a una altitud de 2.400 metres i recull les aigües de muntanyes que envolten els 3.000 metres d’altitud. quan arriba a la seva desembocadura a la platja de Pals al Baix Emporda, ha recorregut uns 208 quilòmetres i ha recollit aigua d’una conca fluvial de 3.000 km2. El seu cabal mitjà és de 20m3/segon, amb uns períodes de màxims cabals centrats entre la primavera ia la tardor. El Ter, com la majoria dels rius de règim mediterrani, pateix a l’estiu una forta disminució del seu cabal.

En un primer moment, el Ter descendeix en direcció nord-sud, creuant la serralada dels Prepirineus fins arribar a la Plana de Vic. En aquest tram el riu té una gran aprofitament industrial als municipis de Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Sant Quirze de Besora i Torelló. Tot seguit penetra a la Plana de Vic, plana al·luvial on la producció agrària i industrial és molt important. El Ter canvia de direcció a la Plana, dirigint sobtadament d’oest a est i entrant en una altra zona muntanyosa, a la comarca de les Guilleries. Finalment desemboca al Mar Mediterrani.

La importància d’aquest riu ha suposat que, des d’anys enrere, s’hagin volgut aprofitar les seves aigües, ja sigui per a la indústria, la producció elèctrica, el reg de les grans planes gironines o el consum per a la població. En definitiva, podem afirmar que el Ter és un factor primordial de desenvolupament econòmic d’una àmplia zona, tant en els voltants com més lluny, posant per cas el creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona i el desenvolupament turístic de la Costa Brava.

Anuncios

3 comentarios to “El riu Ter”

  1. lejarza said

    Girona es rebel·la contra el Pla de sequera
    Més de 60 ajuntaments alerten que el Ter “no dóna més de si” i s’oposen a un projecte que amenaça “la sostenibilitat del riu”
    04.10.2016

    GIRONA | ACN/F.B. El territori s’ha rebel·lat contra el Pla de Sequera que proposa l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Un ampli ventall d’administracions i entitats, com els 61 municipis del Consorci del Ter, l’Ajuntament de Girona o la Junta Central d’Usuaris del Baix Ter van alçar les seves crítiques contra algunes de les mesures del projecte que prepara el Govern per prevenir possibles episodis de sequera extrema.
    En aquest sentit, els afectats van presentar ahir al·legacions per oposar-se que el riu Ter hagi de donar encara més aigua a d’altres conques (especialment al Llobregat, per abastir l’àrea metropolitana) i per alertar que el gran dels rius gironins “no dóna més de si”.
    El gerent del consorci, Ponç Feliu, recorda que de mitjana el 70% de l’aigua del Ter se’n va cap a Barcelona. Això, segons va lamentar, està posant en risc els ecosistemes del riu, que es troben amenaçats. Entre d’altres, el pla de l’ACA preveu reduir fins a 0,5 metres cúbics per segon el cabal del Ter en casos de sequera extrema. “Són uns valors irrisoris que deixarien el riu sec en els seus trams baixos”, va alertar Feliu.
    Des del territori creuen que aquest pla “aprofundeix en la ferida” d’un riu que alerten que ja està malmès. Segons Feliu, l’elevat transvasament d’aigua cap a Barcelona afecta negativament el riu perquè no hi ha aigua suficient per mantenir els ecosistemes i les espècies en bones condicions.
    Les altres conques
    “El cabal del riu és insuficient, l’aigua ha millorat en qualitat però no en quantitat i això provoca un greuge important a les espècies autòctones i amenaça els hàbitats fluvials, que van en regressió per falta d’aigua”, reflexiona el gerent del consorci.
    Segons Feliu, el problema principal és que el pla de sequera s’aborda tenint en compte només les conques del Ter i del Llobregat. Tant des del Consorci com des de l’Ajuntament de Girona van agrair al Govern que es plantegi tirar endavant un pla com aquest, fins ara inexistent. Tanmateix, a les al·legacions demanen al Govern que, per pal·liar la sequera, tingui en compte altres conques del país, augmenti l’aigua procedent de les dessaladores i també aposti per l’estalvi d’aigua i la reutilització.
    El gerent del Consorci del Ter va criticar que algunes de les propostes del Pla de sequera “hipotequen els valors del riu” en cas de sequera. I en va posar un exemple.
    A banda de subratllar que la mesura de deixar el riu a 0,5 metres cúbics per segon és “molt dolenta per a les espècies i per als valors mediambientals del riu”, Feliu també va recordar que el Ter està regit per una llei de 1959 que estableix com i de quina manera es pot enviar aigua a d’altres conques. Segons Feliu, aquesta llei s’ha d’actualitzar perquè se n’ha “pervertit” el contingut.
    Buscar “altres equilibris”
    Per la seva banda, l’Ajuntament de Girona (que també està dins el consorci) va registrar ahir les seves pròpies al·legacions. Segons l’alcaldessa, Marta Madrenas, com a capital de la demarcació volen “liderar la lluita” en favor del riu. Per una banda, va celebrar que el Govern tingui la “valentia” d’afrontar la creació d’un pla per a casos de sequera.
    “És bo debatre ara que no tenim cap perill imminent i que podem parlar tranquil·lament del que cal fer en cas de sequera”, va reflexionar. Ara bé, recorda que els gironins ja són “solidaris” amb Barcelona i que en cap cas es tracta d’oposar-se a donar aigua a la conca del Llobregat per a necessitats de consum humà.
    Tanmateix, fa una crida al Govern a buscar “altres equilibris” per tal que no tota l’aigua que necessita Barcelona procedeixi del Ter, tal com passa actualment. “El primer de tot és assegurar l’aigua de boca, tots en som conscients i som solidaris, però sota cap concepte podem permetre que la sostenibilitat del nostre riu es vegi ni mínimament qüestionada”, va subratllar.
    La setmana passada, també va presentar al·legacions a aquest pla la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter. Precisament, aquesta agrupació considera que la llei franquista del 1959 “prioritza les necessitats de la pròpia conca del riu Ter i només permet transvasar aigua quan hi hagi excedents”.
    “Així que, si es declarés una situació de sequera a la conca del Ter, aspecte que regula l’esmentat pla, les necessitats del territori gironí haurien d’ésser prioritàries davant les necessitats d’altres zones del país”, va constatar.
    “Permanent restricció”
    Els usuaris consideren a més que el pla no proposa cap solució per minimitzar el dèficit que el Pla de Gestió de Conca Fluvial de Catalunya 2015-2021 estima a Conques Internes de Catalunya en 60 hectòmetres cúbics l’any, fet que “condemna a viure aquests territoris en un permanent estadi d’alerta i restricció”.
    I segueixen afirmant que “l’ incompliment flagrant de la llei que va possibilitar el transvasament d’aigua del riu Ter cap a altres conques hidrogràfiques, evidencia un model esgotat de gestió de l’aigua a Catalunya”, i que la confecció d’un nou acord territorial ha de passar, necessàriament, “pel reconeixement i el desgreuge de la situació que pateix el riu Ter i el seu territori”.

  2. lejarza said

    revolta a girona en defensa de l’aigua del ter

    09.10.2016

    Tot i que fa uns dies l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) anunciava que deixaria de captar set metres cúbics per segon al riu Ter per mirar de reduir els efectes de la sequera, les mesures que el mateix organisme preveu en l’anomenat Pla Especial de Sequera han provocat una autèntica rebel·lió a les comarques gironines, fins al punt que una seixantena d’ajuntaments i diversos col·lectius d’usuaris del riu han presentat al·legacions contra aquest projecte. L’Ajuntament de Girona s’ha sumat a aquesta revolta que denuncia que el Ter “no dóna més de si” i que el pla de sequera de l’ACA suposa una amenaça més per a la seva sostenibilitat.
    No és nova, en absolut, la queixa de les comarques gironines pel transvasament d’aigua del riu Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona. Fa molts anys que es denuncia que de manera sistemàtica s’incompleixen els cabals mínims que es va garantir que tindria el riu, la qual cosa posa en perill regadius, ecosistemes, entorn natural i fins i tot amenaça de deixar el riu completament sec en segons quins trams. Però és que el Pla Especial de Sequera de l’ACA agreujaria encara més la situació, segons entitats i administracions que s’han mobilitzat aquesta setmana i han presentat aquestes al·legacions per oposar-se al fet que el riu Ter hagi de donar encara més aigua a altres conques (especialment al Llobregat, per abastir l’entorn de Barcelona). Es calcula que en l’actualitat entre el 70% i el 75% de l’aigua del Ter ja se’n va cap a aquella zona i segons els impulsors de les al·legacions “ja no dóna més de si”.
    En les al·legacions que han presentat la seixantena d’ajuntaments que formen part del Consorci del Ter es lamenta que el pla de sequera s’aborda tenint en compte només les conques del Ter i del Llobregat. En aquest sentit, tant des del Consorci com des de l’Ajuntament de Girona es demana al Govern de la Generalitat que, per pal·liar la sequera, tingui en compte altres conques del país, augmenti l’aigua procedent de les dessaladores i també aposti per l’estalvi d’aigua i la reutilització.
    També ha presentat al·legacions al projecte la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter, que recorda que la llei franquista del 1959 que encara regula el transvasament “prioritza les necessitats de la pròpia conca del riu Ter i només permet transvasar aigua quan hi hagi excedents. Així que, si es declarés una situació de sequera a la conca del Ter, aspecte que regula l’esmentat pla, les necessitats del territori gironí haurien d’ésser prioritàries davant les necessitats d’altres zones del país”. El problema, però, segons els usuaris, és que “l’incompliment flagrant de la llei que va possibilitar el transvasament d’aigua del riu Ter cap a altres conques hidrogràfiques demostra un model esgotat de gestió de l’aigua a Catalunya”.
    És evident que elaborar un projecte per prevenir els efectes que pugui tenir la sequera en el conjunt de Catalunya és una acció necessària, i és per això que tant el Consorci del Ter com l’Ajuntament de Girona reconeixen la iniciativa del Govern català en aquest sentit. Però no ho és menys que fa molts anys que el riu Ter està sobreexplotat i que la Generalitat no té en compte les justes reivindicacions del territori, que tem de manera més que justificada els efectes que pot causar la sobreexplotació del riu.

    http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/10/09/revolta-girona-defensa-laigua-del/808345.html

  3. lejarza said

    L´aigua del Ter

    Pere Espinet i Coll. portaveu del grup municipal Per Anglès Units. anglès.

    A la comarca de la Selva, i en concret la Selva interior, un dels dons que ens ha donat la naturalesa és la de la riquesa de l´aigua. No cal ser un expert saurí per detectar les moltes deus d´aigua que travessen pels diferents indrets del nostre territori, molt sovint no aprofitats del tot, la qual cosa ens pot perjudicar en èpoques d´una certa sequera. Val a dir que els mitjans de comu­ni­cació fan palesa l´escassetat d´aquest bé tan preuat, que és font de vida. Si no hi posem remei, si no aprofitem aquest bé, en podem patir restriccions. És ben evident que caldrà una consciència més estricta per part de tothom per no malmetre el paisatge per on passa el riu. Això només és possible si el riu porta el cabal d´aigua necessari per mantenir les espècies de ribera i, sobretot, que aquesta aigua arribi a les persones per al seu ús.
    També podríem afegir que el Ter neix a Ulldeter, comarca del Ripollès, passa per les nostres comarques i desemboca a la Gola, en el municipi de Torroella de Montgrí-l´Estartit. De tothom és conegut que el pantà de Susqueda, damunt dels nostres pobles, és una perfecta torre de control de les seves aigües. Ter avall, dins la zona del Pasteral, tenim les diferents bifurcacions, com les que van cap a Barcelona i la Costa Brava. Com es pot veure i comprovar, la nostra subcomarca sempre ha estat al costat de la gent que necessita aquest bé tan preuat, però malauradament, com s´ha fet palès, més d´un poble de la comarca de la Selva n´està patint les conseqüències.
    Crec ben honestament que caldrà un replantejament de tot el sistema hídric. Hem de pensar que moltes de les obres d´infraestructures i estudis són dels anys 50 i començament dels 60, on podríem, amb una auditoria prèvia, treure profit de la captació, emmagatzematge, distribució i l´entorn natural de la pròpia comarca.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: