Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els Agents Rurals reclamen l’agilització dels tràmits per infraccions ambientals

Posted by lejarza en 10 agosto, 2016


Els Agents Rurals reclamen l’agilització dels tràmits per infraccions ambientals

Argelaguer – Vall del Llierca

Només el 40% de les 602 denúncies posades principalment pels Agents Rurals i també Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil l’any 2015 per infraccions a les lleis de caça, pesca, prevenció d’incendis forestals, circulació motoritzada al medi natural i recursos forestals a Girona van acabar en multa.

A més, de les 158 denúncies per infringir les normatives de protecció dels animals, espais naturals i biodiversitat, 55 encara s’han de tramitar.

Des de l’Associació Professional d’Agents Rurals (ASPARC) es lamenta que als darrers anys hagi regnat la sensació que les infraccions al medi natural són “poc importants” per als governants i que encara no s’entengui la seva feina “de garants de la llei”.

Consideren que “les lleis que s’aproven són foc d’encenalls si no es sanciona a qui les incompleix”.

Pel que respecta a les denúncies per infraccions ambientals o contra la normativa de protecció dels animals, espais naturals i biodiversitat, que es van posar del 1 de març de 2015 a l’1 de març de 2016, la conselleria de Territori ha recordat que els 10 primers mesos de 2015 la tramitació d’expedients sancionadors per infracció a aquestes normatives es va fer de del Departament d’Agricultura. I que les denúncies que se’ls varen transferir, així com les rebudes directament a Territori ascendeixen a Girona a 158.

D’aquestes només 69 (43’6%) han generat la incoació d’un expedient sancionador i 55 (35%) encara estan pendents de tramitar. Aquesta situació s’agreuja a nivell de Catalunya on de les 613 denúncies rebudes, la gran majoria referents a la protecció d’animals, 479 (78’1%) encara no s’han tramitat i 10 han prescrit.

DSCF0584

Foto: Lejarza – Argelaguer Els arbres de la Garrotxa

Anuncios

7 comentarios to “Els Agents Rurals reclamen l’agilització dels tràmits per infraccions ambientals”

  1. lejarza said

    Advocats demanen acabar amb les batudes nocturnes de senglars perquè són «il·legals»

    Aposten per combinar «mètodes tradicionals» amb altres d’anticonceptius, com es fa amb les colònies de coloms i gats

    10.08.2016

    BLANES | ACN / DDG Els advocats gironins demanen «diàleg» amb el Departament d’Agricultura i els agents rurals per poder acabar amb les batudes nocturnes de senglars fetes des d’un tot terreny. La portaveu de la Comissió de Protecció de Drets dels Animals (CPDA) del Col·legi d’Advocats de Girona, Marina Vall-llosada, admet que la superpoblació de l’espècie és un problema, sobretot perquè els senglars causen estralls als conreus. Ara bé, emparant-se en la Llei de Caça, recorda que les incursions nocturnes són «il·legals» i reclama que el creixent nombre de porcs es controli combinant «mètodes tradicionals» amb altres d’anticonceptius, com es fa amb les colònies de coloms i gats. «Hem de trobar una via de solució que no passi per aquests sacrificis, que no són 100% efectius», afegeix. Per això, una vegada passat l’agost, els advocats de la CPDA es pretenen reunir amb Agricultura i el cos d’agents rurals per parlar-ne.

    Els advocats s’emparen en l’articulat de la Llei de Caça per assegurar que les captures de senglars que fan els agents rurals des d’un tot terreny a la nit són «il·legals». L’actual legislació data dels anys 70 i el seu abast és estatal (perquè -de moment- a Catalunya no n’hi ha cap d’específica). Vall-llosada diu que un dels punts de l’articulat fixa que se sancionaran els que «cacin de nit, amb armes de foc o bé accionades amb gas o aire comprimit», que s’auxiliïn amb els focus «d’un vehicle a motor o d’un altre dispositiu» que emeti llum artificial. «Volem notificar al Departament d’Agricultura que la legislació prohibeix de manera explícita aquests mètodes», precisa.

    També la portaveu de la CPDA del Col·legi d’Advocats de Girona avança que no denunciaran ningú, però sí que es pretén reclamar «diàleg» amb la Generalitat per posar fi a aquestes batudes. Vall-llosada sosté que la superpoblació de porcs senglars no s’ha de combatre «amb sacrificis», perquè ja ha quedat clar que «no tenen efectivitat» i que cada any la població de porcs va en augment.

    «Demanem aplicar els mètodes alternatius», diu Vall-llosada, que subratlla que l’eficàcia de l’administració de vacunes anticonceptives és «del 80%».

  2. lejarza said

    Els agents rurals capturaran senglars des d’un tot terreny també a la Garrotxa

    9 d’agost de 2016

    ACN

    El Departament d’Agricultura ha decidit estendre aquest sistema a totes les comarques gironines on hi ha plaga d’aquest animal després de comprovar que és efectiu.

    La Garrotxa és una de les zones de les comarques gironines amb més proliferació de senglars. Es poden arribar a trobar més de vuit exemplars per metre quadrat, i la superpoblació d’aquesta espècie provoca danys considerables als conreus. Per reduir-ne el número, es fan batudes o aguaits, però tot i que se’n cacen, amb això no n’hi ha prou per evitar que continuïn reproduint-se i augmentin any rere any. És per això que el Departament d’Agricultura i els agents rurals han decidit estendre a les comarques gironines una mesura que ja ha funcionat en altres territoris. Es tracta de captures nocturnes de senglars des d’un tot terreny.

    D’aquesta manera pretenen controlar la crescuda desmesurada d’aquesta espècie al territori, que ja rep la categoria de plaga. Es tracta d’una mesura que ja s’ha comprovat que és més efectiva que les batudes i els aguaits: s’han arribat a abatre 243 senglars en 29 recorreguts. El cap dels agents rurals de les comarques Gironines, Ignasi Dalmases, diu que la millora és gràcies al tot terreny, que permet cobrir una àrea molt àmplia en poques hores.

    S’actua sempre en camps de conreu i cultius situats dins àrees de cacera, cosa que els caçadors no sempre veuen amb bons ulls, ja que temen que això els perjudiqui la temporada de cacera. Les dades però, demostren que per més senglars que es cacin, el seu número no disminueix d’un any per l’altre. Ara bé, per implantar el mètode arreu del territori, s’haurà de comptar amb el vistiplau dels caçadors.

    Resposta animalista

    Advocats animalistes demanen que s’aturin les caces nocturnes de senglars amb 4×4 per “cruel, indiscriminat i perillós”. Els lletrats diuen que existeixen mètodes “molt més ètics i útils” com ara les vacunes anticonceptives.

  3. lejarza said

    Els pagesos gironins recolzen les captures de senglars amb tot terreny

    ACN | Data: 10 agost 2016

    Els pagesos gironins recolzen les captures de senglars de nit i amb tot terreny perquè, asseguren, calen “actuacions d’urgència” per evitar que la plaga continuï provocant “més danys als conreus” i accidents a les carreteres. El coordinador general d’Unió de Pagesos, Joan Caball, recorda que a la zona de Cruïlles i la Bisbal els porcs han arranat els conreus i han provocat pèrdues de fins a 30.000 euros. “Recolzem aquestes actuacions i totes les que vinguin per combatre la plaga”, subratlla el coordinador general. Més enllà del perjudici econòmic, però, Caball matisa que la proliferació de l’espècie també es tradueix en més accidents a les carreteres, i que els sinistres provocats per fauna salvatge -la majoria, senglars- s’han arribat a doblar en els darrers cinc anys.

    Els pagesos gironins asseguren que la superpoblació de senglars s’ha convertit en un autèntic problema, no només pels danys que fan als conreus, sinó també perquè provoquen accidents de trànsit. El sindicat UP subratlla que, per més porcs que es matin, el seu número no deixa de créixer any rere any, i per això recolza actuacions “extraordinàries”, com les captures que els agents rurals fan de nit amb un tot terreny.

    Aquests darrers dies, per exemple, s’ha fet una d’aquestes incursions a la zona de Cruïlles i la Bisbal d’Empordà. Aquí, els pagesos han vist com els senglars causaven estralls als conreus. Només l’any passat, una primera valoració va xifrar en 30.000 euros les pèrdues que l’espècie va provocar als camps.

    “S’ho mengen tot; ens destrossen els cereals, com l’ordi i el blat, i hem arribat al punt de deixar de plantar gira-sol perquè deixaven els camps arranats”, explica un dels pagesos de la zona, Jaume Viella. Per a ell, les captures amb 4×4 són “l’única mesura efectiva” que ha permès reduir la plaga de senglars.

    De fet, aquest 2016, en 29 recorreguts fets en quatre àrees de cacera de la demarcació, els rurals han arribat a abatre 243 porcs. Entre d’altres, a més de la zona de Cruïlles, les captures de nit amb tot terreny també es fan a l’àrea de la Vall del Llémena.

    Augment “espectacular”

    El coordinador general d’UP, Joan Caball, tira de xifres per fer palesa la proliferació de senglars arreu de la demarcació. Recorda que durant la temporada 2014-2015, els caçadors van arribar a abatre’n 15.000. Dos anys enrere, van ser-ne 10.000. “Això demostra l’espectacular augment de l’espècie a la demarcació, que ja ha de rebre la categoria de plaga”, subratlla.

    Per a Caball, les captures nocturnes amb 4×4 han de continuar. El coordinador general explica que no entén la queixa dels advocats animalistes, que les qualificaven de cruels, i recorda que aquí no s’està parlant només d’un problema per al sector, sinó que també s’estén a la resta de la ciutadania, perquè a la demarcació els porcs són al darrere de molts accidents de trànsit provocats per fauna salvatge.

    “Quan parlem de pèrdues de 30.000 euros, això són perjudicis importants; si no tens collita, no la pots vendre”, subratlla Caball. I en referència a la sinistralitat viària, novament Unió de Pagesos es remet a les estadístiques per fer evident que els sinistres provocats per l’espècie no fan més que augmentar any rere any.

    Es doblen els accidents en cinc anys

    Aquest passat juliol, en tan sols un mes, a les carreteres gironines hi ha hagut una seixantena d’accidents provocats per senglars. I l’any passat, a la demarcació es van registrar 594 sinistres causats per fauna salvatge. La majoria d’ells, novament, per senglars. Una dada, la dels accidents, que en només cinc anys s’ha doblat (perquè al 2010 van ser-ne 272).

    “Per tant, estem parlant d’un problema que no només afecta el sector, sinó al conjunt de la ciutadania”, reitera Joan Caball. Davant d’això, els pagesos gironins recolzen les captures nocturnes i asseguren que són útils per combatre la plaga, al costat d’altres mètodes (com els aguaits i les trampes) que demanen que no es deixin de fer.

    Per últim, el sindicat considera “imprescindible” que es faci una nova normativa que superi “l’obsoleta” llei de cacera, que és d’àmbit estatal i que data dels anys 70. “Una llei que inclogui mitjans i procediments adequats per combatre les situacions de superpoblació i danys reiterats dels senglars”, insisteix UP.

    Escrit de queixa a Agricultura

    A l’altra banda, però, se situen els caçadors. El col·lectiu no sempre veu amb bons ulls les captures, perquè consideren que els poden comprometre la temporada de cacera.

    La Federació de Caça de Girona ha entrat, precisament, un escrit de queixa als serveis territorials d’Agricultura. Al text, els caçadors qüestionen el ‘modus operandi’ amb què es fan les captures nocturnes perquè, asseguren, és contrari a la llei de caça.

    L’escrit recorda que hi ha un “delicat equilibri” entre caçadors, pagesos i Administració. En referència a ells, asseguren que estan “cansats” d’assumir “una feina que no els correspon i que els costa molts diners”; sobre el pagesos, admeten que “realment pateixen molts danys però que en molts casos ben poca cosa fan per evitar-los”; i a l’Administració, després d’admetre que estigui mancada de recursos, li retreu que no dubti a “sancionar-los”.

    Els caçadors recorden que han arribat a abatre fins 18.000 senglars durant la darrera temporada. Per últim, demanen a Agricultura que “depuri responsabilitats” en l’afer.

  4. lejarza said

    Més de 3.000 actuacions dels Rurals per evitar incendis

     Les franges de protecció a les urbanitzacions i al voltant de masos aïllats són l’assignatura pendent a les comarques gironines

     La Garrotxa va ser on l’any passat es van fer més accions de prevenció

    Xavier Pi (ACN) – TORROELLA DE MONTGRÍ

    Els episodis de calor a l’estiu, lligats a humitats baixes, són sinònim de l’activació del pla Alfa davant del risc d’incendi forestal. Però la feina per prevenir els focs, tot i que s’intensifica entre mitjan març i l’octubre, abasta tot l’any.

    A les comarques gironines, els Agents Rurals arriben a fer anualment més de 3.000 inspeccions (el 2015, van ser-ne 3.091) per evitar que una guspira es tradueixi en hectàrees cremades. Es ressegueixen línies elèctriques perquè els cables no toquin la capçada dels arbres. Es recorren línies de tren i carreteres per veure l’estat del voral. Es comproven les àrees recreatives al bosc. La feina és ingent. “Allà on hi pugui haver una guspira, això és un risc; només a l’N-II, ens en faríem creus dels centenars de burilles llençades al costat de l’asfalt”, diu el cap del cos a la demarcació, Ignasi Dalmases. Les actuacions dels Agents Rurals per prevenir focs s’estenen a totes les comarques. L’any passat, on se’n van fer més va ser a la Garrotxa (773), seguit del Pla de l’Estany (597), la Selva (501) i el Gironès (454).

    Davant un incompliment aixequen acta o interposen denúncia. Això darrer passa, per exemple, en casos d’imprudència clara (fer foc on no està permès) o si el gestor d’alguna infraestructura fa ulls clucs a l’obligació de tenir-la neta de vegetació.

    L’any passat, a la demarcació, els Rurals van interposar-ne 146. Gairebé el 30% (38) van ser contra companyies elèctriques. I una trentena més, contra administracions que tenien els vorals de les carreteres plens de matolls. La resta es reparteixen entre cremes no autoritzades, fer fogueres on no es pot o abocar al medi materials combustibles.

    La directora dels serveis territorials d’Agricultura a Girona, Elisenda Guillaumes, explica que l’objectiu del departament és que a finals d’aquest any tots els municipis gironins hagin dibuixat sobre plànol els llocs on hi ha d’haver franges de protecció. Per tirar-ho endavant es preveu fer línies d’ajuts als municipis. Però els ajuntaments també tenen la facultat de cobrar una taxa als veïns i propietaris que permeti tenir net el sotabosc. Un dels que ja fa els deures és Torroella de Montgrí. “Tenim una desena d’urbanitzacions i ens convé mantenir netes les seves franges perimetrals; el que fem és que els veïns paguin una petita taxa per dur a terme la neteja del sotabosc i el seu manteniment”, explica l’alcalde, Josep Maria Rufí.

    Torroella de Montgrí és un bon exemple. Però la realitat és que casos com aquests no proliferen. Una passada amb l’helicòpter dels Agents Rurals per damunt de la comarca permet adonar-se, a vista d’ocell, que moltes urbanitzacions i masos aïllats tenen el bosc pràcticament a la porta de casa.

  5. lejarza said

    La protecció de zones residencials, prioritat davant dels incendis

    Tots els ajuntaments gironins hauran de tenir dissenyada, en finalitzar aquest any, la planificació de protecció d’urbanitzacions
    15.08.2016

    GIRONA | ACN / DDG Els agents rurals van fer més de 3.000 actuacions l’any passat a les comarques gironines per evitar que una guspira es tradueixi en desenes d’hectàrees cremades. Inspeccions de línies elèctriques, de l’estat en què es troben carreteres i línies de tren o altres punts on una guspira pot encendre el sotabosc (com ara àrees recreatives) en són exemples. Les actuacions dels rurals per prevenir focs s’estenen a totes les comarques. L’any passat, on se’n van fer més va ser a la Garrotxa (773), seguida del Pla de l’Estany (597), de la Selva (501) i del Gironès (454).

    La demarcació arrossega des de fa temps una clara assignatura pendent: les franges de protecció a urbanitzacions i masos aïllats, on s’ha de deixar net un tram de 25 metres per evitar que les flames arribin a les cases. En aquesta línia, el Departament d’Agricultura s’ha fixat que tots els municipis gironins tinguin dibuixat sobre plànol a finals d’any on cal fer aquests perímetres de protecció. Després, caldrà executar totes les franges (i sobretot, mantenir-les).

    Perímetres d’urbanitzacions
    En paral·lel a la feina dels rurals sobre el terreny, hi ha també la del Departament d’Agricultura que treballa en “la gestió dels boscos, per evitar que estiguin plens de combustible vegetal que facilitarà la propagació d’un incendi”, explica la directora dels serveis territorials a Girona, Elisenda Guillaumes.

    D’aquí neix el pla de franges a urbanitzacions o masos aïllats, que decreten que, com a mínim, ha de tenir un perímetre de 25 metres i que s’han convertit en la gran assignatura pendent a la demarcació. Aquí, el gran incendi de l’Empordà del 2012 va marcar un punt d’inflexió. “Els Bombers van haver de destinar esforços a desallotjar gent d’urbanitzacions i cases que no tenien fetes les franges, i això suposava no poder-se dedicar a atacar el foc”, recorda Guillaumes.

    Per això, l’objectiu de la Generalitat és que, a finals d’aquest mateix any, tots els municipis de la demarcació de girona hagin dibuixat sobre plànol els llocs on hi ha d’haver franges de protecció. I a partir d’aquí, instar que s’executin com més aviat millor.

    Taxa als veïns
    Per tirar-ho endavant, es preveuen fer línies d’ajuts als municipis. Però els ajuntaments també tenen la facultat de cobrar una taxa als veïns i propietaris que permeti tenir net el sotabosc. Un dels que ja fa els deures és Torroella de Montgrí, enclavat en ple parc natural.

    “Tenim una desena d’urbanitzacions i ens convé mantenir netes les franges perimetrals; el que fem és que els veïns paguin una petita taxa per dur a terme la neteja del sotabosc i el seu manteniment”, explica l’alcalde, Josep Maria Rufí.

    “Aquest és un tema clau per a la seguretat de les persones; la franja de protecció permet que un foc forestal baixi d’intensitat quan arribi a tocar de cases d’urbanitzacions”, hi afegeix Ignasi Dalmases.

    Denúncies contra elèctriques
    Davant un incompliment, els agents rurals aixequen acta o interposen denúncia. Això darrer passa, per exemple, en casos d’imprudències clares (fer foc on no està permès) o si el gestor d’alguna infraestructura fa ulls clucs a l’obligació de tenir-la neta de vegetació.

    Només a la demarcació de Girona, els agents rurals van interposar l’any passat 146 denúncies i gairebé el 30% van ser contra companyies elèctriques. I una trentena més, contra administracions per tenir els vorals de les carreteres plens de matolls.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: