Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 21 julio 2016

Quedem-nos el nom de Bracons

Posted by lejarza en 21 julio, 2016

Quedem-nos el nom de Bracons

Jordi Dalmau

Ben pintorescament, el llibre guia de muntanya Puigsacalm, de Ramon Vinyeta, va publicar-se amb el «nihil obstat» i l’«imprimatur» propis de la censura eclesiàstica, any 1951.

Era dels primers llibres en català, dificultosos per l’època, i el bisbat de Vic va prestar la seva «censura», que va servir de cuirassa perquè l’editorial Alpina el pogués publicar sense problemes amb l’autoritat.

Per als aprenents de l’excursionisme de llavores el nom de Puigsacalm i saber l’intringulis d’aquell llibre, tot junt, era una referència per recordar; tot ens quedava ben subratllat quan els més grans ens deien que Puigsacalm i el seu entorn són la Suïssa catalana.

Acostumo a seguir un consell de Josep M. Espinàs que recomana tornar a mirar mapes i llegir guies d’indrets de bona memòria, per reviure sentiments i desvetllar imaginacions. I també hi col·labora aquella estrofa del cançoner de muntanya: «com més petits ens fem, allà dalt, molt més gran veurem el món.»

Una presència molt contundent d’aquell massís és el Coll de Bracons, un singular indret a 1.130 metres d’altitud, partió entre Garrotxa i Osona, divisòria de conques fluvials, la del Ter i la del Fluvià.

Bracons, per ser un coll elevat, ja feia entrar l’excursionista en reacció, aleshores que ningú parlava de carretera. El llibre t’anomenava les cases del camí, la Feixa, la Carrera, cal Sant Pare.

Si ho feies bé, com deia el llibre, de Joanetes al cim del Puigsacalm passant pel Coll de Bracons significava dues hores i mitja. Ara el meu Puigsacalm és tot rebregat i groguenc i em fa la companyia de deixar-me imaginar els incomptables camins que encara no he conegut i que ara ja toca mirar-se’ls de molt lluny. Però el nom de Bracons és d’aquells que queda.

Amb els anys i el progrés va venir el projecte i la realització d’una carretera ben asfaltada, difícil, preciosa i molt empinada, que va millorar la comunicació entre la Garrotxa i Osona, tot i que alguns defensors del paisatge natural ja es varen escandalitzar. Altres anys i altres necessitats de bones comunicacions varen destapar la capsa dels trons amb el projecte de túnel per solucionar aquella altitud de 1.130 metres del Coll de Bracons. Aquesta vegada els seus partidaris i els seus contraris varen expressar-se continuadament amb la fermesa pròpia dels seus convenciments. La sacralitat del paisatge, per un costat, i la vital necessitat de les comunicacions, per l’altre, ocupaven sengles espais dels mitjans de comuicació. Els acords, els pactes i les intel·ligents determinacions varen anar perfilant el dibuix de la solució avinguda, que va donar pas a la realització de les obres fins al seu objectiu, que ara es pot contemplar i utilitzar.

Queda enrere un temps de tensions entre els convençuts naturalistes i els frígids tècnics d’obres públiques. El progrés ha deixat una esgarrapada ben contundent en la carretera d’accés al túnel per la part de la Garrotxa, certament, però tota esgarrapada en el paisatge pot cicatritzar aviat, sobretot si algú hi posa voluntat.

Quedem-nos el nom de Bracons, que és ben representatiu d’una voluntat d’entesa entre dues posicions distintes referents a la modificació dels paisatges. Bracons és ara la realització d’una voluntat de pactar, que significa voluntat, si cal, de renunciar a una victòria total de ningú, i signe de convivència intel·ligent, possible i acordada, després d’un temps de lluita o presentació de credencials de pensaments i teories. El túnel de Bracons, amb el seu ja llarg servei, ha de ser un recordatori de que les enteses són possibles, i a la mateixa comarca cal tenir-ho present quan ja es projecten altres obres públiques necessàries, que portaran una afectació del paisatge.

Anuncios

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Castellfollit de la Roca projecta un film per homenatjar l’home de les cabanes d´Argelaguer

Posted by lejarza en 20 julio, 2016

Castellfollit de la Roca projecta un film per homenatjar l’home de les cabanes d´Argelaguer

Argelaguer – Vall del Llierca

L’Ajuntament de Castellfollit de la Roca ha organitzat la projecció del film Sobre la marxa de Jordi Morató i Termita Films.

La projecció serà a les 22 h a la plaça Major de Castellfollit.

La pel·lícula està protagonitzada per Josep Pujiula, en Garrell (1937-2016).

El film és un repàs al gran projecte de vida de Pujiula que varen ser les Cabanes d’Argelaguer.

L’Ajuntament vol aprofitar l’acte perquè diferents entitats, veïns del poble i la Garrotxa en general puguin participar en l’homenatge a l’home de les cavanes d´Argelaguer.

Lejarza

L’Obra d’en Josep Pujiula “Garrell, El Tarzan d’Argelaguer” patrimoni cultural i artístic del poble d’Argelaguer (f. Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Cycosa ha retornat només un 1% del que es va endur de la pedrera a Tortellà

Posted by lejarza en 20 julio, 2016

Cycosa ha retornat només un 1% del que es va endur de la pedrera a Tortellà

Jordi Altesa

En va tenir l’explotació setze anys però un informe municipal assenyala que es va passar de llarg en l’extracció.

El consistori només ha aconseguit una restauració de mínims que es quedarà lluny de reparar la muntanya.

La muntanya dels Comuns de Tortellà és de propietat municipal i durant 16 anys la companyia olotina Cales, Yesos y Cementos en va tenir l’explotació. Va pactar amb l’Ajuntament uns límits d’extracció de roques però un informe municipal diu que va treure 500.000 metres cúbics de més.

Ara, Cycosa hi ha fet una aportació de terra neta d’obra que són 5.000 metres cúbics.

L’alcalde de Tortellà, Rafel Domínguez, tira de pragmatisme perquè el mal ja està fet i espera que almenys l’any que ve s’hagi pogut fer una restauració de mínims.

Tortellà espera tenir aquest mateix mes el nou projecte de restauració de la pedrera.

Com que el pressupost per a fer-la s’ha reduït a una desena part, ara estan buscant la manera de fer factible unes actuacions més cosmètiques que no pas per a la restauració efectiva de la zona.

Un cop s’hagi fet aquestes actuacions que haurien d’estar en el termini d’un any, Domínguez es manté en que serà el poble, que al cap i a la fi és el propietari de la pedrera, qui decidirà els usos que ha de tenir la zona.

Per a Domínguez, a hores d’ara l’empresa i el propi Departament s’han avingut en fer aquesta restauració de mínims i considera que hi ha bona sintonia per a fer aquestes millores. Una voluntat que no exclou la demanda per a danys i prejudicis cap a l’empresa que l’Ajuntament de Tortellà té intenció de mantenir.

http://www.elpunt.cat

Entrada a Cycosa i Cales de Llierca empresa situada al terme municipal d´Argelaguer al riu Llierca (Foto Lejarza Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament de Montagut i Oix rehabilitació del Mas Can Blanch al Veïnat de Pera promogut per Victoria Surrubi Garcia

Posted by lejarza en 19 julio, 2016

Ajuntament de Montagut i Oix rehabilitació del Mas Can Blanch al Veïnat de Pera promogut per Victòria Surrubi Garcia

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 137 – 19 de juliol de 2016 Núm. 6052

Edicte sobre informació pública d’un avantprojecte en sòl no urbanitzable

De conformitat amb el que disposen els articles 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i 51 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, se sotmet a informació pública, pel termini d’un mes, l’avantprojecte d’obres per a la rehabilitació del Mas Can Blanch al Veïnat de Pera al municipi de Montagut i Oix, promogut per la senyora Victòria Surrubi Garcia, a fi que qui hi estigui interessat pugui examinar l’expedient i formular les al·legacions i observacions que estimi pertinents.

L’expedient es pot consultar a la secretaria d’aquest Ajuntament, de dilluns a divendres de 8h. a 15h.

Montagut, 11 de juliol de 2016

Mònica Boix Pagès Alcaldessa

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El Consell de la Garrotxa a aprovat un conveni per la construcció de la planta de triatge a Sant Jaume de Llierca

Posted by lejarza en 15 julio, 2016

El Consell de la Garrotxa a aprovat un conveni per la construcció de la planta de triatge a Sant Jaume de Llierca

L´alcalde de Besalú s´hi va oposar a la planta de triatge de Sant Ferriol”

Argelaguer – Vall del Llierca

El ple del Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat un conveni amb l´Agència de Residus de Catalunya (ARC) per la construcció de la planta de triatge a can Coma de Baix de Sant Jaume de Llierca, pel qual aquest organisme de la Generalitat de Catalunya en finançarà la construcció amb 14 milions d´euros.

Van votar a favor del conveni amb l´Agència de Residus de Catalunya (ARC) els consellers de l´equip de govern, de CiU (excepte l’alcalde de Sant Jaume de Llierca, que es va abstenir) i el PSOE-PSC de Pedro Sanchez, mentre que ERC i la CUP van votar no.

Al ple del Consell Comarcal de la Garrotxa van recordar, que hi ha una forta oposició veïnal, i que l´Ajuntament manté un contenciós administratiu contra el pla especial del lloc on volen fer la planta i que s´hauria de consensuar amb el Pla de l´Estany, ja que aquesta comarca també farà servir la planta. “Escolteu el clam popular de Sant Jaume”, va demanar la consellera Clara Bayona Lucena, que és regidora de l´oposició de Sant Jaume de Llierca.

Inicialment la planta de triatge de residus anava al municipi de Sant Ferriol, a can Roset, una proposta a la qual s´oposaven els ajuntaments de Sant Ferriol, Besalú i Serinyà, així com el Consell Comarcal del Pla de l´Estany (Banyoles) i col·lectius veïnals, liderats per Lluís Guinó Subiros alcalde de l´Ajuntament de Besalú (CiU), s´hi va oposar. Un grup de veïns va començar a recollir firmes en contra i la Comissió Antiabocador de Beuda, creada als anys vuitanta, es va reactivar.

Can Roset, una finca a tocar el Pla de l´Estany, va ser escollida en primera instància per un equip de tècnics i posteriorment la tria va ser ratificada pel Consell d´Alcaldes de la Garrotxa. Davant la negativa dels habitants, el mateix Ajuntament de Sant Ferriol i la veïna població de Besalú, el Consell d´Alcaldes de la Garrotxa va acordar que els tècnics revisessin si seria possible encabir la planta en un polígon industrial, existent o bé tot just programat.

El l´actualitat el Consell Comarcal de la Garrotxa d´Olot, preveu construir una planta de tractament d’escombraries en una finca rústica a can Coma de Baix al riu Fluvià.

AVA Planta

Sant Jaume de Llierca. Inicialment la planta de triatge de residus anava al municipi de Sant Ferriol, a can Roset, una proposta a la qual s´oposaven els ajuntaments de Sant Ferriol, Besalú i Serinyà, així com el Consell Comarcal del Pla de l´Estany (Banyoles) i col·lectius veïnals, liderats per Lluís Guinó Subiros alcalde de l´Ajuntament de Besalú (CiU), s´hi va oposar. (Foto Lejarza Argelaguer – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Els Burots d´Olot

Posted by lejarza en 10 julio, 2016

Els Burots d´Olot

Al Burot li convé que el servei de neteja de l´Ajuntament d´Olot passi a retirar la bruticia acumulada”

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

L´any 1962 el govern espanyol va abolir la contribució de consums i amb ella, la figura dels cobradors del fielato o burots, encarregats de la recaptació municipal.

Amb l´impost i l´antic ofici també van desaparèixer del paisatge urbà d´Olot les omnipresents casetes on els funcionaris municipals de l´Ajuntament s´aixoplugaven i guardaven les balances, els pesos, els talonaris de rebuts i altres estris necessaris per cobrar taxes a les mercaderies i els vehicles que la gent portava al nucli urba d´Olot.

Es pagava l´impost al burot expedint una cèdula talonària, autoritzada pel cap burot, en la qual es detallava la quantitat d´espècie, drets, càrregues i data, com a comprovant d´haver satisfet el pagament.

Als burots es mantenia un control sobre les mercaderies que s´havien fet cada dia, amb aquest propòsit, i a cada oficina, hi havia un llibre de anotar-hi les recaptacions dels dies parells i un altre pels senars.

La dotzena de casetes de burots que controlaven les entrades de productes a la ciutat d´Olot es van edificar a partir de l´any 1912 als principals accessos viaris.

L´expansió experimentada per la vila olotina, va obligar les autoritats a abandonar els locals de lloguer que ocupava i a bastir en punts estratègics unes casetes aïllades molt característiques.

Actualment, només se´n conserva la que controlava l´accés a Olot per la carretera de Sant Joan de les Abadesses, en l´actualitat a aquest Burot li convé que el servei de neteja de l´Ajuntament d´Olot passi a retirar la bruticia acumulada, així mateix una mà de pintura i una nova placa informativa, li seria molt convenient per la imatge turística de la ciutat d´Olot.

WP_20160620_10_50_27_Pro

Els Burots d´Olot: Al Burot de la carretera de Sant Joan de les Abadesses li convé que el servei de neteja de l´Ajuntament d´Olot passi a retirar la bruticia acumulada (Foto; Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

L´Ajuntament de Tortellà treballa per la rehabilitaciò del Pont medieval del Llierca

Posted by lejarza en 9 julio, 2016

L´Ajuntament de Tortellà treballa per la rehabilitaciò del Pont medieval del Llierca

Argelaguer – Vall del Llierca

L´Ajuntament de Tortellà a detectat un deteriorament important en l´estructura del Pont medieval, així com deficiències pel que fa a la seguretat i prevenció de riscos als accessos al Pont i a l´hora de travessar la carretera des de l´aparcament.

Aquesta carretera és l´eix principal d´accés a l´interior de la Vall del Llierca, Santa Cecilia de Sadernes, passa per aquest lloc necessàriament, un veritable nus de comunicacions d´àmbit local, de contacte entre la població de l´interior muntanyós i les planes fluvials de la vall mig del riu Fluvià. Aquest emplaçament coincideix amb una ruta nord sud que accedia als relleus muntanyosos de l´Alta Garrotxa i una ruta transhumant, que creua encara actualment, el riu Llierca pel Pont que es troba a pocs metres dels jaciments arqueòlogics: Plansallosa I i Plansallosa II.

El mot Plansallosa deriva del conjunt de paraules “Pla Sa Liosax”, nom amb el qual es coneix la zona més meridional i oriental de la serra de Santa Barbara de Pruneres, delimitada pels torrents de Plujà i de l´Estanyol. Aquesta area, forma una petita serralada que havia estat explotada per les cases de Plansalloses i Nova de Plansalloses, i que en sentit descendent aniria del puig Sa Creu (589m) al puig de Lloses (469m), per a decórrer ràpidament fins a la rnateixa vora del Pont del riu Llierca. El poblat neolític de Plansallosa, a la riba dreta del riu, cobreix un període d´entre 4.200 i 3.800 anys avants de la nostra era.

Així mateix l´Ajuntament de Tortellà vol millorar la zona arqueològica de la Bauma de Serrat del Pont (anomenat antigament Gratacós) a la riba esquerra.

La Bauma del Serrat del Pont és troba a la riba del riu Llierca, just creuam el Pont medieval, és un jaciment arqueòlogic excepcional pel fet que presenta una estratigrafia coneguda amb una seqüència històrica que va des del Mesolític fins a l´època Romana, amb materials medievals i moderns barrejats amb materials romans; per sota, aparegué un nivell arqueològic d´època ibèrica, durant la qual la Bauma fou tancada amb un mur de pedra seca; amb anterioritat, durant el Bronze Final i durant el Bronze Antic, la Bauma s´utilitzà com a refugi estacional/temporal.

L´Ajuntament de Tortellà compta amb l´ajuda del Consorci de l´Alta Garrotxa i del departament Sigma del Consell Comarcal de la Garrotxa d´Olot, qui ha elaborat una memòria valorada amb les millores que s´haurien de fer al Pont del Llierca i als seus entorns.

Pont d´estil romànic, tot i que no coneixem la data de la seva construcció. En el segle XIV ja s´utilitzava amb finalitats comercials i es cobrava un peatge per a poder-lo creuar amb bestiar o mercaderies, anomenat “Teloneo” dret que hom solia pagar en les fronteres, ponts i en les portes de les viles i pobles.

La tradició diu que van fer-lo construir el senyors de la Baronia del Castell de Sales, entre els segles XIV i XV, essent utilitzat, primordialment com una part del camí ramader que, des de Toralles (Montmajor i Montpetit), pel collet de Camporiol i el coll de Palomeres, baixaba a la casa de Plansalloses i d´aquí a la ribera del Llierca. Posteriorment, el camí ramader, per Tortellà, s´ajuntava a Argelaguer amb el que venia de ponent, seguint el riu Fluvià.

Té un sol arc, molt esvelt, que s´alça 28 metres per sobre del nivell de les aigües del riu Llierca. La seva longitud és de 52 metres i té 3 metres d´amplada.

L´Ajuntament de Tortellà continua treballant i promovent aquest projecte en les institucions pertinents de la Diputació de Girona i de la Generalitat de Catalunya, per tal de poder trobar ajuts i poder fer realitat la millora d´aquest espai.

2007_0105MariaJesusLlierca0005

L´Ajuntament de Tortellà treballa per la rehabilitaciò del Pont medieval del Llierca (Foto Lejarza Argelaguer – Vall del Llierca)

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Càritas Garrotxa s´estendrà a Argelaguer, Tortellà, Sant Jaume de Llierca i Montagut i Oix

Posted by lejarza en 8 julio, 2016

Càritas Garrotxa s´estendrà a Argelaguer, Tortellà, Sant Jaume de Llierca i Montagut i Oix

Argelaguer – Vall del Llierca

Càritas Garrotxa s´estendrà a la Vall del Llierca, l´entitat busca descentralitzar-se d´Olot i ser més present en la resta de pobles de la comarca.

Per bé que alguns indicadors macroeconòmics apuntin a una certa millora de les condicions econòmiques, Càritas Garrotxa constata que encara hi ha un important col·lectiu de persones a qui aquestes milloren no els arribaran, perquè es troben immerses en un cercle d´exclusió o perquè no tenen les competències necessàries ni l´autoestima suficient per millorar la seva situació personal. La raó de ser de Càritas Garrotxa continua essent fer costat a aquestes persones.

Càritas Garrotxa vol reforçar la seva presència als pobles d´Argelaguer, Tortellà, Sant Jaume de Llierca i Montagut i Oix, l´entitat ha iniciat els procediments per posar en marxa els seus propis programes a la Vall, l´objectiu es que puguin tenir voluntaris, com ja ho està fent actualment a la Comtal vil.la de Besalú.

El sector de la Vall del Llierca comptara amb una persona de referència i la voluntat és iniciar-hi programes propis i portar-hi algunes de les accions que ja es duen a terme tant a Olot com a Besalú, en funció de les necessitats; Càritas no descarta portar a terme la mateixa iniciativa descentralitzadora en d´altres municipis garrotxins.

Càritas Garrotxa gestiona un Centre de Distribució d´Aliments a Olot, es un espai destinat a oferir aliments bàsics a persones de la comarca que es troben en una situació de precarietat econòmica i/o social, i que tenen moltes dificultats per cobrir adequadament les seves necessitats més bàsiques.

Càritas Garrotxa te el suport de institucions i entitats per al desenvolupament de la seva acció social, a la Vall del Llierca i sòn col·laboradores l´Ajuntament d’Argelaguer i Ajuntament de Sant Jaume de Llierca.

L´àmbit territorial d´actuació de Càritas Garrotxa és el territori de les parròquies de l´Arxiprestat de l´Alt Fluvià del Bisbat de Girona.

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

El Consell de la Garrotxa està treballant una demanda judicial contra els veïns de Sant Jaume de Llierca per la planta de triatge

Posted by lejarza en 7 julio, 2016

El Consell de la Garrotxa està treballant una demanda judicial contra els veïns de Sant Jaume de Llierca per la planta de triatge

Argelaguer – Vall del Llierca

El Consell Comarcal de la Garrotxa i l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca es reuniran per tractar sobre la planta de triatge, la reunió arriba després de les mobilitzacions dels veïns de Sant Jaume per l´aprovació del conveni de finançament de la planta, projectada a Can Coma de Baix al riu Fluvià.

El equip de govern de Sant Jaume de Llierca segueix reclamant que es faci al polígon industrial Politger. Des del Consell Comarcal, no es tanca la porta a un canvi d´ubicació de la infraestructura, ha afirmat el president del Consell Comarcal, Joan Espona, actualment alcalde de Sant Joan les Fonts, pel que fa a l´ubicació de la planta.

L´equip jurídic del Consell Comarcal Garrotxa està treballant en la interposició d´una demanda judicial contra els veïns de Sant Jaume de Llierca per unes suposades acusacions realitzades contra els funcionaris tècnics, els representants polítics i contra el President. En aquests moments s´està estudiant tot el material del que disposa, i en base a les proves existents s´interposaran les demandes que s´estimin convenients.

El Consell Comarcal de la Garrotxa ha anunciat que farà el mateix que l´Associació de Veïns de Sant Jaume de Llierca (AVSJ) i es reunirà amb els quatre diputats del Parlament de Catalunya que la setmana passada van rebre una delegació de veïns per parlar de la planta de triatge.

L´Associació de Veïns de Sant Jaume de Llierca (AVSJ), tè el suport de l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA), entitats ecologistes, partits polítics com la CUP del Llierca i sectors econòmics com la pagesia de la Vall del Llierca, que aposten perquè la Planta de Triatge es fací al Polígon Politger.

El projecte, impulsat pel Consell Comarcal de la Garrotxa d´Olot, preveu construir una planta de tractament d’escombraries en una finca rústica, can Coma de Baix al riu Fluvià.

WP_20160630_11_41_07_Pro

El Consell Comarcal de la Garrotxa d´Olot està treballant una demanda judicial contra els veïns de Sant Jaume de Llierca per la planta de triatge (Foto Lejarza Argelaguer – Vall del Llierca)

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

El poble d´Avià guardonat amb el premi d’excel·lència energètica de l’Institut Català de l’Energia

Posted by lejarza en 5 julio, 2016

El poble d´Avià guardonat amb el premi d’excel·lència energètica de l’Institut Català de l’Energia

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES)”

Argelaguer – Vall del Llierca

Som Energia, cooperativa sense afany de lucre que produeix i comercialitza energia 100% verda, ha guanyat la licitació del subministrament elèctric públic del municipi d’Avià (Berguedà).

L’Ajuntament del Berguedà se suma al canvi de model energètic i té un pla d’acció que promou l’estalvi, la millora i la renovació energètica: ha incorporat energies renovables a les instal·lacions municipals i ha canviat l’enllumenat públic.

Avià ha estat guardonat amb el premi d’excel·lència energètica atorgat enguany per l’ICAEN, l’Institut Català de l’Energia. Té un Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) i forma part del Pacte d’alcaldes i alcaldesses contra el canvi climàtic. També participa en la Xarxa per a la sostenibilitat de la Diputació de Barcelona,

En un any Avià ha fet un esforç intens per disposar del primer punt de càrrega de vehicles elèctrics de la comarca. Té dues dependències municipals amb plaques solars tèrmiques i dues més amb fotovoltaiques, i una tercera en construcció. Enguany ha aïllat edificis tèrmicament i ha canviat tots els llums de les dependències municipals per LEDS. Avià ha demanat que l’ajuda que atorga la Diputació, a través de la seva mesa de concertació, vagi destinada en part a canviar a LED els 548 fanals de l’enllumenat municipal, actualment de vapor de sodi/mercuri.

Fins ara, 19 municipis tenen la llum contractada amb la cooperativa.

El plec de contractació del subministrament d’energia elèctrica en baixa tensió i de recintes municipals de l’Ajuntament d’Avià, exigia que l’origen de l’electricitat fos d’origen renovable. Aquest contracte de licitació pretén afavorir i divulgar un model de sostenibilitat energètica mitjançant la realització d’actuacions de divulgació i formació als empleats públics i la ciutadana, en el foment d’aquest model.

Segons Josep Subirana, regidor de l’Ajuntament d’Avià, “aquesta opció es justifica en el deure que tenen els poders públics de facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social, tal i com diu l’article 9.1 de la Constitució espanyola i de garantir el dret a gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona i vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva, com es pot llegir a l’article 45″.

Avià és situat a 3 quilòmetres al sud-oest de Berga, i 119km de Barcelona, al bell mig del Berguedà i tocant el riu Llobregat, el qual constitueix el seu límit oriental.

Sortint de Barcelona, l’accés més ràpid és mitjançant l’autopista A-18 fins a Manresa. Tot seguit es boreja Sallent, Balsareny, Navàs, Puig-reig i Gironella. Cal sortir, després, per la primera entrada de Berga, agafant la variant direcció Solsona. Avià és situat a 3 quilòmetres de Berga.

Baixant pel Túnel del Cadí, es voreja Bagà, Guardiola de Berguedà, Cercs, La Rodonella i Sant Jordi. Arribant al segon trencant de Berga cal agafar la variant en direcció a Solsona.

El poble d’Avià es va formar al voltant de la parròquia de Sant Martí. Aquesta església, que inicialment estava a l’actual carrer Portal, va ser edificada per ordre del Comte Guifré el Pilós a finals del segle IX, i consagrada pel bisbe Nantigis l’any 907.

Durant la primera Guerra carlina, abans de la presa de Berga, a la rectoria d’Avià s’hi va instal·lar el quarter general carlí, i també el comte d’Espanya, que va ser destituït el 26 d’octubre de 1839 i fet presoner a la mateixa rectoria abans de ser assassinat a Pont d’Espia el 2 de novembre d’aquell mateix any.

L’acta de consagració de l’església de Sant Martí (907) ja menciona el nucli: “villam nominatam Avizano”, on el comte Guifré feu construir l’església. Es va formar una sagrera al seu voltant i a prop del castell situat a la plaça Abat Oliba; aquest castell devia ser una torre castellera de vigilància dels camins d’accés. La primera sagrera ocupava la zona al voltant de la plaça Abat Oliba, de cal Gasolà a la plaça; a la part més elevada hi havia l’església romànica, la rectoria i el cementiri, els quals van ser traslladats fora del nucli al segle XVIII, degut a l’augment de població. Una part de la sagrera devia estar emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal li donaven protecció per la part est. Dues portes hi donaven accés: la del carrer Portal, de la que se’n conserva l’arc entre dues cases, que comunicava amb el camí ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró i que es devia trobar a cal Gasolà. Aproximadament al segle XIV hi havia unes 12 cases al nucli, que va engrandir-se per la part sud cap a la plaça del Padró durant els segles XVI i XVII, i fins a l’església nova durant els segles XVIII i XIX. Al cadastre de 1767 hi havia 56 cases repartides entre els carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya).

A l’amillarament de 1862 hi constaven 72 cases repartides entre els carrers Abat, Portal, Padró i de Baix. El nucli antic s’ha mantingut com a lloc de residència al llarg dels segles tal i com ho demostren els fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886); així com documents particulars (cal Mas, Vilamarí, Santamaria); fet que es pot constatar en l’evolució d’algunes cases.

En fer la pavimentació de la plaça Abat Oliba, pels volts dels anys 50, alguns veïns recorden que es van trobar restes òssies que podien correspondre a l’antic cementiri que es trobava en aquest lloc, al costat de l’església. També hi ha constància de tombes antropomòrfiques en aquesta zona, de les quals en resta una mostra a l’antiga plaça dels Estudis, darrera de cal Gabarró.

Avià: Població 1/01/2015: 2.225 habitants. Altitud: 693m. Superfície: 27,14 Km². Nuclis de població: Graugés, Obiols, la Plana, barri de la Creu i Molí del Castell. Comarca: Berguedà. Àmbit territorial: Comarques Centrals. Província: Barcelona

A Avià es celebra Sant Galderic; el nom de “Galderic”, és derivat de la llengua alemanya “Gaut” que vol dir “Déu” i “Eric” que vol dir “ Servidor”.

Podríem traduir el nom per “Aquell qui està al servei de Déu”. Sant Galderic va néixer l’any 820 a la vila de Vilavella (Carcassès, Aude France), a la qual, actualment, s’ha posat el nom de Sant Galderic o, en francès, Saint Gaudéric.

Aquesta localitat és situada a prop dels municipis de Miralpeix, Fanjeaux, Castellnaudary i la ciutat de Carcassona.

Es tractava d’un camperol que conreava unes terres que eren d’un riquíssim propietari rural i que defensava els drets dels pagesos, tot protegint-los dels abusos i maltractaments dels senyors.

Mort l’any 900, ràpidament s’esdevingueren un seguit de miracles i l’any 990, va ser canonitzat com a sant en el Concili de Narbona.

El cos de Sant Galderic (Gaudericus) va ser enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó.

Al monestir del Canigó, on originàriament, igual com a Montserrat, Ripoll i altres monestir benedictins, hi havia el culte a la imatge d’una verge negra, esdevingué un monestir santuari i lloc de pelegrinatge de Catalunya especialment des de l´any 1.014, va ser substituït 500 anys després, a mitjans del segle XV, per que defensava els drets dels pagesos remenças, tot protegint-los dels abusos i maltractaments, els senyors el van canviar per Sant Jordi més moderat, mes de dretes.

Se’n conserva un document que és un fragment del sermó per a la festa de Sant Galderic, escrit per l’abat Oliba, germà del comte Tallaferro de Besalú a la Garrotxa, entre l´any 1018 i el 1046. A dalt del pergamí, en molt mal estat de conservació i avui guardat al Museu Episcopal de Vic (Osona) (arxiu capitular, fragment XIII-6), a la dreta i a dalt del document podem veure la signatura d’Oliba.

Des de el 16 d’octubre de l´any 2013 es pot venerar una relíquia de Sant Galderic, donada pel bisbat d’Elna-Perpinyà (França) a l’església parroquial de l’antic monestir benedictí de Sant Pau de Camp de Barcelona.

La festivitat de Sant Galderic es celebra al santuari de Nostra Senyora del Mont a la Garrotxa el dia 16 d’Octubre.

Al municipi d´Avià es fa una missa cantada per la Coral Santa Maria d’Avià i un concert. Tercer diumenge d’octubre a l’Església de Graugés

avia

El poble d´Avià guardonat amb el premi d’excel·lència energètica de l’Institut Català de l’Energia “Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES)” Argelaguer – Vall del Llierca

Posted in Uncategorized | 1 Comment »