Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La Cova Fantasma d´Atapuerca cap al milió i mig d´anys d´antiguitat

Posted by lejarza en 22 julio, 2016


La Cova Fantasma d´Atapuerca cap al milió i mig d´anys d´antiguitat

Argelaguer – Vall del Llierca

La Cova Fantasma projecta Atapuerca cap al milió i mig d´anys d´antiguitat en un nou jaciment que començarà a excavar-se el proper any i que van presentar dos dels codirectors dels jaciments, Eudald Carbonell Roura* (Ribes de Freser) i Juan Luis Arsuaga (Madrid).

Carbonell en roda de premsa de balanç de la campanya d’excavacions, va presentar aquest nou jaciment que se situa al costat de La Sima del Elefante, a la Trinxera del Ferrocarril, i que podria convertir-se en el més antic d´Atapuerca i arribar al milió i mig d´anys d´antiguitat.

El codirector va detallar que aquest any s´han realitzat “prospeccions geofísiques” que han determinat l´existència d´aquest nou jaciment que és una cova que va estar oberta fins fa 400.000 anys, una datació similar a la de La Sima de Los Huesos.

Segons Carbonell, es tracta d´una cova de “grans dimensions” que podria superar els 30 metres d´ample i que està datada en 1,3 milions d´anys i podria a arribar a 1,5 milions.

*) Bibliografia de divulgació d´Eudald Carbonell Roura:

Carbonell, Eudald; Hortolà, Policarp. Ens farem humans?. Valls: Cossetània, 2015.

L’arqueòleg i el futur (2013)

Carbonell, E; Agustí, J: L’evolució sense sentit, Empúries, 2013 ISBN 9788497878500

Amb Cinta S. Bellmunt: El catalanisme evolutiu Ara Llibres, 2011 ISBN 9788415224204

Carbonell, Eudald. El sexe social. Barcelona: Ara llibres, 2010.

Carbonell, Eudald. La consciència que crema. Barcelona: Ara Llibres, 2008. ISBN 9788496767898.

Carbonell, Eudald. El naixement d’una nova consciència. Barcelona: Ara Llibres, 2007. ISBN 9788496767089.

Carbonell, Eudald; Hortolà, P. Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho). Tarragona: Publicacions URV, 2006. ISBN 9788484240716.

Carbonell, Eudald. Homínidos. Las primeras ocupaciones de los continentes. Barcelona: Ariel, 2005.

Carbonell, Eudald; Bermúdez de Castro, J.M.. Atapuerca. Perduts al Turó. Barcelona: Ed. Columna, 2004. ISBN 8466404988.

Carbonell, Eudald; Bellmunt., C. Els Somnis de l’Evolució. La Magrana, 2003. ISBN 8482644505.

Carbonell, Eudald; Sala, R. Encara no som humans. Barcelona: Editorial Empúries, 2001. ISBN 8475968740.

Carbonell, Eudald. «Homínidos i Comportamiento complejo» (en castellà). Mundo Científico, 208, gener 2000.

Carbonell, Eudald; Mosquera, M. Las Claves del Pasado. La Llave del Futuro (en castellà). Tarragona: Arola Editors, 2000. ISBN 8495134586.

Llompart, J.; Wagensberg, J.; Salvador, E. i Carbonell, E. Seres y Estrellas (en castellà). Barcelona: Ed. Plaza Janés, 2000.

Carbonell, Eudald; Corbella, J.; Carbonell, E.; Moyà, S. i Sala, R.. Sapiens. Un llarg camí cap a la intel·ligència. Barcelona: Edicions 62, 2000.

Carbonell, Eudald; Sala, R. Planeta humà. Barcelona: Editorial Empúries, 2000. ISBN 8475967027.

Carbonell, Eudald; cols.. Institut d’Estudis Catalans. L’Homo antecessor i el seu medi natural. Com eren i com vivien els europeus més antics, 1999 (Ciència i Cultura al llindar del segle XXI).

Cervera, J; Arsuaga, J.L., Bermúdez de Castro, J.M. & Carbonell, E.. Atapuerca. Un millón de años de historia (en castellà). Madrid: Plot Ediciones S.A., 1998.

atapuerca-burgos-2005-eudald-carbonell-i-roura-ribes-de-freser-eva-llansana-i-benaiges-argelaguer_2124551016_o

La Cova Fantasma d´Atapuerca cap al milió i mig d´anys d´antiguitat Foto Lejarza: Eudald Carbonell Roura de Ribes de Freser (Ripollès) i Eva Llansana Benaiges d´Argelaguer (Garrotxa) en Atapuerca (Burgos)

Anuncios

7 comentarios to “La Cova Fantasma d´Atapuerca cap al milió i mig d´anys d´antiguitat”

  1. lejarza said

    Els hipopòtams van arribar a Europa en 3 onades segons l’estudi del jaciment de la Gran Dolina a Atapuerca

    Fa aproximadament sis milions d’anys hi va haver una migració d’hipopòtams des de l’Àfrica al sud de l’Àsia i Europa, però al continent europeu aquests van acabar per extingir-se, encara que després van tornar a aparèixer en el plistocè, en tres onades diferents, la primera fa uns dos milions d’anys.

    Aquesta és la principal conclusió d’un treball que es publica en la revista Quaternary International, en un article signat per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals, el Centre Nacional d’Investigació sobre Evolució Humana i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, basat en l’estudi del jaciment de la Gran Dolina a Atapuerca, que conté abundants fòssils d’entre el plistocè inferior i mitjà.

  2. lejarza said

    Busquen nous indicis sobre els neandertals a l’Abric Romaní

    Eudald Carbonell dirigeix la campanya d’excavacions que ha arrencat aquesta setmana al jaciment de Capellades

    11.08.2016

    CAPELLADES | ACN El jaciment de l’Abric Romaní de Capellades (Anoia) ha arrencat aquesta setmana la 34a campanya d’excavacions arqueològiques, que s’allargaran fins al 28 d’agost amb la participació d’un equip de 55 persones. Enguany els treballs se centren al nivell Q, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’un assentament neandertal de fa 60.000 anys. Fins ara, aquest nivell d’ocupació ha aportat més de 10.000 restes arqueològiques, entre les quals s’ha trobat abundant indústria lítica i ossos de diferents animals. El director de l’excavació, Eudald Carbonell, ha explicat que el seu repte és convertir l’Abric Romaní «en un referent de com vivien i menjaven els neandertals», gràcies a la multitud de fogars, eines de fusta i restes d’animals i plantes que s’han localitzat.

    L’Abric Romaní és una balma que s’obre dins la cinglera del Capelló. Es tracta d’un jaciment arqueològic del paleolític que des de l’any 1983 es troba en procés d’excavació en diverses campanyes dirigides per l’arqueòleg i exdirector de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell. En la campanya d’estiu d’aquest 2016 els arqueòlegs se centraran a continuar excavant el nivell Q, de fa uns 60.000 anys, amb l’objectiu de seguir aprofundint en el coneixement dels assentaments neandertals i de com eren els seus models de conducta. Segons ha relatat Carbonell, de moment ja han començat a sortir campaments neandertals de grups d’entre sis i vuit persones «que eren caçadors de cavalls, cérvols i cabres».
    L’arqueòleg gironí creu que l’Abric Romaní és «molt monòton», ja que «un dels elements que sempre trobem són els fogars». De fet, cada any es troben entre 40 i 50 fogars, un fet molt singular que no es dóna a cap altre jaciment. Per això, diu Carbonell, l’Abric Romaní és «únic al món, ja que és el lloc on s’han excavat més fogars de la història». Aquestes abundants troballes de fogars han portat els investigadors a constatar que els focs eren molt importants per als neandertals perquè «afavorien la seva sociabilitat i ens indiquen que, sense els fogars, se sentien sols».

  3. lejarza said

    Excavacions al Pallars Jussà ofereixen noves dades sobre els neandertals al Pirineu

    9 d’agost de 2016

    Una campanya d’excavacions a la Cova dels Tritons, al Congost d’Erinyà (Pallars Jussà), han deixat noves dades sobre els neandertals al Pirineu. Al seu interior s’hi ha trobat una gran quantitat de restes òssies d’animals acumulats per aquests predadors, sobretot caprins i óssos de les cavernes, que indiquen l’ús de la cavitat per part de grans carnívors durant generacions. També s’hi han trobat indicis de presència humana. Entre els ossos acumulats pels carnívors s’ha localitzat una petita col·lecció d’eines lítiques que guarden les típiques característiques de l’època neandertal. Això fa que la Cova dels Tritons, juntament amb la Cova de les Llenes situada al mateix congost, representi una evidència més de la continuïtat d’aquestes comunitats neandertals a les valls prepirinenques durant bona part del Paleolític mitjà (300.000 a 40.000 anys d’antiguitat).

    La Cova dels Tritons és una cova de dimensions reduïdes, que consta d’un passadís estret d’uns 20 metres de llargada, al fons del qual hi ha una saleta d’uns 5-6m2. És el lloc perfecte per a l’establiment de caus de carnívors prehistòrics.

    Les excavacions a les Coves dels Tritons i de les Llenes s’integren dins del projecte de recerca de la Generalitat de Catalunya ”Compartint l’espai: les interaccions entre homínids i carnívors al Nord-est peninsular” (Ref. 2014/100573), el qual tracta d’esbrinar el rol d’aquests grups humans en contexts marginals com el Pirineu.

    Rastrejar els modes de vida dels neandertals a les valls prepirinenques i la seva convivència amb els grans carnívors és l’objectiu del projecte de recerca que s’està desenvolupant des del IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a la Comarca del Pallars Jussà. – ACN Senterada.

  4. lejarza said

    Nova campanya d’excavació a la Cova del Toll i Cova de les Teixoneres, a Mòia, a la recerca dels darrers neandertals

    La Cova del Toll i Cova de les Teixoneres, ubicades a Moià (Moinès), acull del 5 al 25 d’agost una nova campanya d’excavació per aprofundir en el coneixement de les societats neandertals.

    En els treballs hi pren part un equip de 25 persones provinents de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i de la Binghamtom University (USA). L’excavació la codirigeixen Jordi Rosell i Florent Rivals de l’IPHES juntament amb Ruth Blasco del CENIEH (Centro Nacional de la Investigación de la Evolución Humana).

    L’arqueòleg Jordi Rosell ha comentat que el propòsit de la campanya d’enguany és “contribuir al coneixement de l’extinció d’aquesta espècie humana a través de les seves relacions amb el medi natural i els grans carnívors”.

    Aquesta excavació compta amb l’ajut de la Generalitat, de l’Ajuntament de Moià i del propi IPHES. Forma part del projecte de recerca d’aquest institut que porta per nom “Compartint l’Espai: la interacció entre homínids i carnívors al Nord-est Peninsular”.

  5. lejarza said

    Las preguntas fundamentales con Eudald Carbonell

    Guillermo Orts-Gil

    ¿De dónde venimos? ¿Quiénes somos? ¿A dónde vamos? Tres preguntas fundamentales y un invitado de lujo para intentar hallar respuestas: Eudald Carbonell, probablemente uno de los mayores expertos a nivel mundial sobre eso que conocemos como ‘ser humano’. Porque este prehistoriador y paleoantropólogo lleva toda una vida haciéndose tales preguntas y excavando en multitud de rincones del planeta en busca de respuestas. Pero Carbonell no es solamente un eminente científico y codirector de Atapuerca, sino también un homo sapiens muy especial, con ideas que no dejan a nadie indiferente: el capitalismo está evolutivamente destinado a desaparecer, las personas competentes nunca compiten y… todavía no somos humanos.

    Eudald, la variabilidad genética ha sido clave en nuestra evolución, ¿verdad?

    Cierto, y las investigaciones en restos prehistóricos han sido algo básico para comprender esto, al poder demostrar que somos unos grandiosos híbridos, que nosotros, los Homo sapiens, tenemos genes de otras especies, indicando nuestra proximidad con ellas. Por eso, no entiendo el racismo, ¡la historia desmiente esta posibilidad!. Seguramente, sin variedad genética no habríamos resistido las presiones y restricciones que hemos sufrido en la evolución.

    Pero, pese a todo, dices que todavía no somos humanos del todo. Explícanos por qué.

    Hacerse humano es un proceso. Lo humano es producto de la integración evolutiva. Esta se basa en la selección natural y la selección cultural y técnica. La integración de la diversidad, la conciencia operativa y crítica serán los resultados de este proceso. Después, seremos humanos para convertirnos rápidamente en posthumanos.

    Cuéntanos más de la selección cultural

    La selección cultural nace de la selección natural. Pero a diferencia de ella, la selección cultural dispone de la capacidad humana para la reflexión, el pensamiento y la ética.

    Respecto a la revolución científico-técnica, ¿qué ventajas crees que va a tener para la humanidad?

    La revolución científico-técnica es la expresión del crecimiento demográfico y de la acumulación de conocimiento a lo largo de la evolución, así como de nuestra capacidad de pensar sobre lo que conocemos. La revolución científico-técnica puede que nos dé la posibilidad de monitorizar de forma holística, de entender nuestro entorno y, de esta manera, también de ser capaces de reflexionar sobre lo que significa ser humanos. El paso definitivo de nuestra humanización.

    Pero para llegar a todo esto, dices que tenemos que enfrentarnos a una crisis evolutiva…

    Obviamente, los cuellos de botella forman parte de los procesos naturales. Cambios climáticos, exponenciales convergentes, desastres cósmicos forman parte de la evolución del espacio-tiempo. De tanto en tanto se producen aceleraciones que hacen que se rompan equilibrios. La rotura de los mismos provoca cuellos de botella y la base para nuevas adaptaciones.

    Resumiendo, que nos aproximamos a un nueva evolución de nuestra especie…

    En el futuro, la selección natural no tendrá prevalencia sobre otros tipos de selección. La conciencia operativa será crítica y desbancará la falta de lógica humana en la adaptación y evolución de nuestro género.

    ¿Crees entonces, como Ray Kurzweil, que el transhumanismo es nuestro destino irremediable?

    Sí, pienso igual que Kurweil, que es el paradigma definitivo de la humanización.

    Bye, bye homo sapiens, hola homo ex-novo?

    Esa es la posibilidad de la humanidad autoconstruidas por la consciencia operativa.

    Dejemos por un momento el futuro y retrocedamos al pasado, ¿cuál ha sido el descubrimiento que te ha puesto a ti la piel más de gallina?

    El descubrimiento del Homo antecesor de cerca de un millón de años, en Atapuerca.

    (Nota: en el video En busca del primer europeo, uno puede descubrir más sobre el Homo antecesor y sus peculiares hábitos alimenticios).

    ¿Qué es lo que todavía te gustaría descubrir sobre nuestra especie?

    Quiénes somos.

    Si te quedaran dos meses de vida, ¿en qué los invertirías?

    En pensar qué ha significado vivir.

  6. lejarza said

    Descobreixen un dolmen inèdit a Romanyà de la Selva

    Al seu voltant també s’hi han identificat possibles abrics sepulcrals i un molí de vaivé d’època neolítica
    18.08.2016

    GIRONA | DDG El passat més ancestral de la demarcació de Girona té un nou element per al seu estudi, després que el palamosí Jordi Fernández descobrís, durant una passejada pel massís de les Gavarres, un dolmen megalític enmig del bosc, al terme municipal de Romanyà de la Selva. Segons un comunicat de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, l’historiador Gabriel Martín ha confirmat que es tractaria d’un dolmen de corredor, fet amb tres lloses de granit, de cambra rectangular i amb un túmul artificial de tendència circular.

    El monument prehistòric es troba situat entre el nucli de Romanyà de la Selva i la urbanització Roca de Malvet, un terreny important per als antics habitants d’aquesta zona, atès que ja s’hi han trobat d’altres restes similars.

    Al voltant del dolmen s’han identificat possibles abrics sepulcrals, així com un molí de vaivé, d’època neolítica.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: