Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El poble d´Avià guardonat amb el premi d’excel·lència energètica de l’Institut Català de l’Energia

Posted by lejarza en 5 julio, 2016


El poble d´Avià guardonat amb el premi d’excel·lència energètica de l’Institut Català de l’Energia

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES)”

Argelaguer – Vall del Llierca

Som Energia, cooperativa sense afany de lucre que produeix i comercialitza energia 100% verda, ha guanyat la licitació del subministrament elèctric públic del municipi d’Avià (Berguedà).

L’Ajuntament del Berguedà se suma al canvi de model energètic i té un pla d’acció que promou l’estalvi, la millora i la renovació energètica: ha incorporat energies renovables a les instal·lacions municipals i ha canviat l’enllumenat públic.

Avià ha estat guardonat amb el premi d’excel·lència energètica atorgat enguany per l’ICAEN, l’Institut Català de l’Energia. Té un Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) i forma part del Pacte d’alcaldes i alcaldesses contra el canvi climàtic. També participa en la Xarxa per a la sostenibilitat de la Diputació de Barcelona,

En un any Avià ha fet un esforç intens per disposar del primer punt de càrrega de vehicles elèctrics de la comarca. Té dues dependències municipals amb plaques solars tèrmiques i dues més amb fotovoltaiques, i una tercera en construcció. Enguany ha aïllat edificis tèrmicament i ha canviat tots els llums de les dependències municipals per LEDS. Avià ha demanat que l’ajuda que atorga la Diputació, a través de la seva mesa de concertació, vagi destinada en part a canviar a LED els 548 fanals de l’enllumenat municipal, actualment de vapor de sodi/mercuri.

Fins ara, 19 municipis tenen la llum contractada amb la cooperativa.

El plec de contractació del subministrament d’energia elèctrica en baixa tensió i de recintes municipals de l’Ajuntament d’Avià, exigia que l’origen de l’electricitat fos d’origen renovable. Aquest contracte de licitació pretén afavorir i divulgar un model de sostenibilitat energètica mitjançant la realització d’actuacions de divulgació i formació als empleats públics i la ciutadana, en el foment d’aquest model.

Segons Josep Subirana, regidor de l’Ajuntament d’Avià, “aquesta opció es justifica en el deure que tenen els poders públics de facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social, tal i com diu l’article 9.1 de la Constitució espanyola i de garantir el dret a gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona i vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva, com es pot llegir a l’article 45″.

Avià és situat a 3 quilòmetres al sud-oest de Berga, i 119km de Barcelona, al bell mig del Berguedà i tocant el riu Llobregat, el qual constitueix el seu límit oriental.

Sortint de Barcelona, l’accés més ràpid és mitjançant l’autopista A-18 fins a Manresa. Tot seguit es boreja Sallent, Balsareny, Navàs, Puig-reig i Gironella. Cal sortir, després, per la primera entrada de Berga, agafant la variant direcció Solsona. Avià és situat a 3 quilòmetres de Berga.

Baixant pel Túnel del Cadí, es voreja Bagà, Guardiola de Berguedà, Cercs, La Rodonella i Sant Jordi. Arribant al segon trencant de Berga cal agafar la variant en direcció a Solsona.

El poble d’Avià es va formar al voltant de la parròquia de Sant Martí. Aquesta església, que inicialment estava a l’actual carrer Portal, va ser edificada per ordre del Comte Guifré el Pilós a finals del segle IX, i consagrada pel bisbe Nantigis l’any 907.

Durant la primera Guerra carlina, abans de la presa de Berga, a la rectoria d’Avià s’hi va instal·lar el quarter general carlí, i també el comte d’Espanya, que va ser destituït el 26 d’octubre de 1839 i fet presoner a la mateixa rectoria abans de ser assassinat a Pont d’Espia el 2 de novembre d’aquell mateix any.

L’acta de consagració de l’església de Sant Martí (907) ja menciona el nucli: “villam nominatam Avizano”, on el comte Guifré feu construir l’església. Es va formar una sagrera al seu voltant i a prop del castell situat a la plaça Abat Oliba; aquest castell devia ser una torre castellera de vigilància dels camins d’accés. La primera sagrera ocupava la zona al voltant de la plaça Abat Oliba, de cal Gasolà a la plaça; a la part més elevada hi havia l’església romànica, la rectoria i el cementiri, els quals van ser traslladats fora del nucli al segle XVIII, degut a l’augment de població. Una part de la sagrera devia estar emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal li donaven protecció per la part est. Dues portes hi donaven accés: la del carrer Portal, de la que se’n conserva l’arc entre dues cases, que comunicava amb el camí ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró i que es devia trobar a cal Gasolà. Aproximadament al segle XIV hi havia unes 12 cases al nucli, que va engrandir-se per la part sud cap a la plaça del Padró durant els segles XVI i XVII, i fins a l’església nova durant els segles XVIII i XIX. Al cadastre de 1767 hi havia 56 cases repartides entre els carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya).

A l’amillarament de 1862 hi constaven 72 cases repartides entre els carrers Abat, Portal, Padró i de Baix. El nucli antic s’ha mantingut com a lloc de residència al llarg dels segles tal i com ho demostren els fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886); així com documents particulars (cal Mas, Vilamarí, Santamaria); fet que es pot constatar en l’evolució d’algunes cases.

En fer la pavimentació de la plaça Abat Oliba, pels volts dels anys 50, alguns veïns recorden que es van trobar restes òssies que podien correspondre a l’antic cementiri que es trobava en aquest lloc, al costat de l’església. També hi ha constància de tombes antropomòrfiques en aquesta zona, de les quals en resta una mostra a l’antiga plaça dels Estudis, darrera de cal Gabarró.

Avià: Població 1/01/2015: 2.225 habitants. Altitud: 693m. Superfície: 27,14 Km². Nuclis de població: Graugés, Obiols, la Plana, barri de la Creu i Molí del Castell. Comarca: Berguedà. Àmbit territorial: Comarques Centrals. Província: Barcelona

A Avià es celebra Sant Galderic; el nom de “Galderic”, és derivat de la llengua alemanya “Gaut” que vol dir “Déu” i “Eric” que vol dir “ Servidor”.

Podríem traduir el nom per “Aquell qui està al servei de Déu”. Sant Galderic va néixer l’any 820 a la vila de Vilavella (Carcassès, Aude France), a la qual, actualment, s’ha posat el nom de Sant Galderic o, en francès, Saint Gaudéric.

Aquesta localitat és situada a prop dels municipis de Miralpeix, Fanjeaux, Castellnaudary i la ciutat de Carcassona.

Es tractava d’un camperol que conreava unes terres que eren d’un riquíssim propietari rural i que defensava els drets dels pagesos, tot protegint-los dels abusos i maltractaments dels senyors.

Mort l’any 900, ràpidament s’esdevingueren un seguit de miracles i l’any 990, va ser canonitzat com a sant en el Concili de Narbona.

El cos de Sant Galderic (Gaudericus) va ser enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó.

Al monestir del Canigó, on originàriament, igual com a Montserrat, Ripoll i altres monestir benedictins, hi havia el culte a la imatge d’una verge negra, esdevingué un monestir santuari i lloc de pelegrinatge de Catalunya especialment des de l´any 1.014, va ser substituït 500 anys després, a mitjans del segle XV, per que defensava els drets dels pagesos remenças, tot protegint-los dels abusos i maltractaments, els senyors el van canviar per Sant Jordi més moderat, mes de dretes.

Se’n conserva un document que és un fragment del sermó per a la festa de Sant Galderic, escrit per l’abat Oliba, germà del comte Tallaferro de Besalú a la Garrotxa, entre l´any 1018 i el 1046. A dalt del pergamí, en molt mal estat de conservació i avui guardat al Museu Episcopal de Vic (Osona) (arxiu capitular, fragment XIII-6), a la dreta i a dalt del document podem veure la signatura d’Oliba.

Des de el 16 d’octubre de l´any 2013 es pot venerar una relíquia de Sant Galderic, donada pel bisbat d’Elna-Perpinyà (França) a l’església parroquial de l’antic monestir benedictí de Sant Pau de Camp de Barcelona.

La festivitat de Sant Galderic es celebra al santuari de Nostra Senyora del Mont a la Garrotxa el dia 16 d’Octubre.

Al municipi d´Avià es fa una missa cantada per la Coral Santa Maria d’Avià i un concert. Tercer diumenge d’octubre a l’Església de Graugés

avia

El poble d´Avià guardonat amb el premi d’excel·lència energètica de l’Institut Català de l’Energia “Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES)” Argelaguer – Vall del Llierca

Anuncios

Una respuesta to “El poble d´Avià guardonat amb el premi d’excel·lència energètica de l’Institut Català de l’Energia”

  1. lejarza said

    Som Energia subministrarà electricitat procedent de renovables al poble d’Avià

    06.07.2016

    GIRONA | DDG/ACN La cooperativa Som Energia, amb seu a Girona, ha guanyat el concurs per dur a terme el subministrament elèctric del municipi d’Avià (Berguedà), que inclou les dependències municipals i l’enllumenat públic. L’adjudicació ha tingut un preu final de 79.000 euros i s’ha fet per a un període de dos anys. D’aquesta manera, Avià s’ha convertit en un dels primers municipis d’Espanya que funciona íntegrament amb energia renovable. Segons explica el regidor de Medi Ambient, Josep Subirana, al llarg d’aquest any el municipi ha impulsat diversos projectes per aconseguir un ús més efectiu de l’energia renovable, com ara la instal·lació de plaques solars, plaques tèrmiques, l’aïllament d’edificis o el canvi d’enllumenat públic per la tecnologia LED.
    El municipi d’Avià té un Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i també participa a la Xarxa per al Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. En aquest sentit, durant aquest any, el consistori ha fet diversos canvis per aconseguir un ús més efectiu de l’energia renovable com la instal·lació de plaques solars, plaques tèrmiques, aïllament d’edificis o el canvi d’enllumenat per LED. Així, Josep Subirana calcula que amb aquests canvis es podran estalviar 200.000 euros en quatre anys, més de la meitat de la factura energètica. Subirana ha explicat que Som Energia ha guanyat el concurs perquè «garanteix que tota l’electricitat sigui d’origen renovable, i aposta per una sèrie de condicions que no oferien les altres empreses com ara xerrades amb els ciutadans, monitoritzar el consum de l’energia dels edificis o l’assessorament individual per a les consultes que pugin fer els ciutadans».
    Properament, l’Ajuntament proposarà a la Diputació una ajuda per fer el canvi de l’enllumenat municipal, que segons Subirana suposaria «un estalvi molt important». En concret, l’ajuda permetria canviar l’enllumenat públic a LED dels 548 fanals del municipi. L’acció, que es preveu impulsar el 2017, tindria un cost d’entre 150.000 i 200.000 euros. Subirana ha destacat que, en ple segle XXI, «la revolució recau en decidir on ens gastem els nostres diners, i els municipis hem de donar exemple i hem de ser els primers a gastar els nostres diners de manera ètica i socialment responsable».
    Un total de 19 municipis tenen contractat el servei de la llum amb la cooperativa Som Energia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: