Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Sebastià Ferrussola rector de Sant Esteve funda una causa per dotar d´escola la vila d´Olot

Posted by lejarza en 10 junio, 2016


Sebastià Ferrussola rector de Sant Esteve funda una causa per dotar d´escola la vila d´Olot

Argelaguer – Vall del Llierca

Memòria Històrica d´Olot

Testament de Sebastià Ferrussola, rector de Sant Esteve d´Olot, que funda una causa per a dotar un estudi de primer ensenyament a la vila.

20 octubre, any 1568, Olot

(…) “En tots los altres emperò béns meus (…) fas hereu universal a nostre senyor Déu y a la mia ànima y un studi, lo qual vull sie fet en la present vila de Olot, per mostrar en aquell de legir y de gramàtica a tots los qui en quells volran venir apendre y studiar, volent, disposant y ordinant que encontinent seguida la mia mort (… els marmessors prenguin els béns de l’herència i els apliquin…) en la hobra fahedora del dit studi, fins y a tant que lo dit studi y casa de studi sia feta y ab tot lo effecta acabada, y la qual se hage de fer en la present vila de Olot y en lo lloch hont jo o lo dit mossèn Raphel, germà meu, y los honorables cònsols de la present vila volrem y elegirem y nos parrà més còmmodo y condecent per a fer y tenir-se dit studi (…)

Y perquè més prestament dita obra del dit studi se fassa y vinga a degut effecte, vull y ordon que per lo venerable clero de la dita sglésia de Olot sien elegidores y nomenadores dos personas laicas de la present vila que sien pràtigas y expertas en cosas de obras, peraquè juntament ab los dits manumissors meus o la major part de aquells entengan en fer fer y fabricar lo dit studi del millor modo y manera que a ells o a la major part de ells parrà dega star, perquè los laichs són més pràtichs en cosas de obras que los ecclesiàstichs, y poran mallor anar deçà y dellà ahont sera menester per a veure y comprar fusta y pedra y lo que serà menester per a dita obra (…).

Y perquè jo desige molt que en dit studi haie molt bon mestre o mestres doctes y batxillers que ligen y ansenyen en aquell, pues hi haurà ab la ajuda de Nostre Senyor molt bon salari y lo mestre tindrà casa pròpia, en la qual vull que dits mestres stiguen y habiten y no hagen de llogar casa ni star en altre part sinó en dit studi, per ço vull y ordon que encontinent en haver acabat dit studi y aprés lo temps y quant serà necessari de haver mestre o mestres per legir y amostrar de gramàticha en dit studi, que los dits mossèn Rafel, germà meu, y mossèn Mateu y Steva ça Coma, y après d’éls, los que.s trobaran rectors y protectors de dit studi per temps sdebenidors, dels quals sempre sia hu lo dit mossèn Rafel, germà meu, de vida sua, ensemps ab las ditas dos personas laicas que seran elegides ab ells, hajen y puguen tots plegats o la major part de aquelles elegir y cercar mestre o mestras per legir y amostrar en dit studi, que sien doctors y hòmens de bona vida y fama y dels millors que poran haver y trobar, y si per cas entre los dits dos sglesiàstics y dos laichs aurà divisió sobre la electió de dits mestre o mestres, ço és que los dos sglesiàstichs volguessen hu y los dos llaichs volguessen que fos altre, que en aquell tal cas lo qui pels dits dos sglesiàstichs seria elegit y nomenat prevalega y aje de ésser mestre per legir en dit studi (…)

Ítem, vull y man que lo mestra o mestras, quisvullen que sien, hagen y sien tinguts y obligats de legir y amostrar de franch a tots los fills de la present vila y terme de Olot y de la dita perròchia de Montagut, que a dits rectors o a la major part dells parrà ésser pobres y no poder pagar lo studi a llurs fills o per no tenir pares ni mares o altrament, los tindran y admetran per pobres (…)

Ítem més, vull y man que los dits mestre o mestres que legiran en dit studi haien y sien tinguts y obligats tots los diumenges y festas de tot l’any, que són manades colre per sancta mare Sglésia, aprés de dinar y encontinent que las vespras seran ditas, legir y ensenyar en la sglésia perrochial de Sanct Steva a tots los studiants, axí xichs com grans, y a tots los altres que allí seran y ésser-hi volran, axí hòmens com dones, fadrins y fadrinas, la doctrina cristiana, perquè los ignorans axí aprenguen, entenan y sàpien lo Pater noster y la Ave Maria, lo Credo manor y la Salve Regina, la confessió general y los deu manaments y los set pecats mortals y los articles de nostra santa fe cathòlica y altres bons documents que són en dita doctrina cristiana, perquè axí entengan y sàpien què cosa és esser cristià y viscan conforme al que nostra ley cristiana nos mana.

Ítem, vull y man que, si per cas en sdevenidor los honorables cònsols y consell de la present vila y terma de Olot, que ara són o per temps seran, volien fer altra estudi nou o mudar y de fet feÿahn o mudaven lo studi en lo monastir del Carme o en altre part de la present vila, que en dits casos y qualsevol de aquells, las rendas y béns dels quals fas hereu a dit studi sien del tot levades (…) Entès, emperò, y declarat que los dits honorables cònsols o altre qualsevol persona que tingués tal devoció, puguen y los sie lícit, si y tostemps que volran fer y constituir en lo dit studi una aula o moltas, las que hauran menester per legir en aquellas y fer legir de lògica y philosophia o altres facultats, pus emperò fassen dites aules a cost y despeses llurs, si ja no n’i havia de fetas, y que ells paguen y hagen de pagar los mestras qui legiran de ditas scièntias y facultats, com ma intentió sia que mos béns y rendas servescan solament per los mestres de gramàtticha y batxillers llurs, la qual és principi y fonament de totas las altres scièntias.

Ítem més, vull y ordon que en la present vila y terma de Olot no hy haie altres mestre o mestras o persones qui fore de dit studi amostren ni puguen amostrar de letra ni de legir ni de gramàticha sinó en lo dit studi, bé emperò puguen tenir scola o scolas de amostrar de scriura o de comptes hontsevulla, solament que no amostren de legir ni de gramàtica.”

En encetar la divuitena centúria Olot (Garrotxa) només comptava amb un mestre públic de primer ensenyament, i un altre per a la “gramàtica” o segon ensenyament. L´any 1726 es desdoblaria el primer, i el 1778, després d´alguns anys d´intents, es crearien dos magisteris de segon ensenyament, un per a la gramàtica i l´altre per a la retòrica. 1

Del primer ensenyament en tenien cura dos mestres que ja portaven molts anys fent-ho, a entera satisfacció del municipi: Jeroni Llauró i Jaume Barnó, que hi havien accedit mitjançant les oposicions celebrades l´any 1749, i que encara continuarien en el càrrec molts anys més. En Barnó encara ho era el 1793, i en Llauró fins a la seva mort, el 1782.

El segon ensenyament no presentava la continuïtat en els mestres com el primer ensenyament. L´any 1760 regentava aquesta aula el prevere oloti Esteve Cots, que n’havia guanyat les oposicions convocades pel municipi el 1752.

1) MIQUEL PUIG i REIXACH, Noves dades dels anys 1760-1761 per a la història de les institucions escolars d´Olot, ANNALS P.H.O.C. 1978

WP_20160605_13_27_33_Pro

El Greco en l´Esglesia parroquial de Sant Esteve d´Olot a la Garrotxa (Foto Lejarza Argelaguer)

El Greco en l´Esglesia parroquial de Sant Esteve d´Olot a la Garrotxa (Foto Lejarza Argelaguer)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: