Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Moció de l´Associació de Veïns d´Argelaguer per declarar la comarca de la Garrotxa contrària al Tractat Trasatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP)

Posted by lejarza en 9 junio, 2016


Moció de l´Associació de Veïns d´Argelaguer per declarar la comarca de la Garrotxa contrària al Tractat Trasatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP)

MOCIÓ DE L´ASSOCIACIÔ DE VEÍNS D´ARGELAGUER (AVA) PER DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA CONTRÀRIA AL TRACTAT TRANSATLÀNTIC DE COMERÇ I INVERSIÓ (TTIP)

Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) NIF G55218093 – Casa d´Entitats (Ajuntament Vell) Carrer Major 26 i Crtra d´Olot núm 23 Argelaguer 17853

Registre d´Entrada Nùm. 1-2016-003217-1 Data 30-05-2016

Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa

Assumpte: MOCIÓ DE L´ASSOCIACIÔ DE VEÍNS D´ARGELAGUER (AVA) PER DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA CONTRÀRIA AL TRACTAT TRANSATLÀNTIC DE COMERÇ I INVERSIÓ (TTIP)

Exposem:

La Unió Europea (UE) i els Estats Units d’Amèrica (EUA) estan negociant en secret, amb un intolerable dèficit de transparència informativa i control per part de la ciutadania i dels seus representants polítics un ampli acord de liberalització de comerç i inversions, que representa un seriós perill per a la democràcia, la deguda protecció dels drets laborals, mediambientals i la salut, prioritzant l´interès comercial dels inversors i les empreses transnacionals (ETN) davant l´interès general dels veïns dels municipis de la Garrotxa.

El TTIP, en perseguir la liberalització total dels serveis públics i l´obertura de prestació dels mateixos a les ETN, aixi com à les compres i licitacions de béns i serveis de les Administracions Públiques (AA.PP), posa en perill els serveis i les compres públiques del Consell Comarcal de la Garrotxa, a tots els nivells, i compromet la capacitat de les institucions electes per administrar lliurement les seves comunitats locals i promocionar l´economia i les iniciatives locals.

Demanen:

Que se admiteixi a tramit per al proxìm Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa la: MOCIÓ DE L´ASSOCIACIÔ DE VEÍNS D´ARGELAGUER (AVA) PER DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA CONTRÀRIA AL TRACTAT TRANSATLÀNTIC DE COMERÇ I INVERSIÓ (TTIP), I D’ALTRES INICIATIVES RELACIONADES (Annex document Pàg 1/5)

Argelaguer, 24 de maig de 2016 Presidenta, Eva Llansana i Benaiges

Text Integre:

MOCIÓ DE L´ASSOCIACIÔ DE VEÍNS D´ARGELAGUER (AVA) PER DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA CONTRÀRIA AL TRACTAT TRANSATLÀNTIC DE COMERÇ I INVERSIÓ (TTIP), I D’ALTRES INICIATIVES RELACIONADES

Exposició de motius:

La Unió Europea (UE) i els Estats Units d’Amèrica (EUA) estan negociant en secret, amb un intolerable dèficit de transparència informativa i control per part de la ciutadania i dels seus representants polítics (parlaments nacionals i europeu) un ampli acord de liberalització de comerç i inversions, que representa un seriós perill per a la democràcia, la deguda protecció dels drets laborals, mediambientals i la salut, prioritzant l´interès comercial dels inversors i empreses transnacionals.(ETN) davant l´interès general.

Aquesta “liberalització de les relacions comercials UE-EUA”, tal com està concebuda, implicara una rebaixa dels estàndards europeus, és a dir, de les regulacions que protegeixen els drets dels veïns dels municipis de la Garrotxa en àmbits com el consum, el treball o el medi ambient, ja que aquestas regulacions limiten els beneficis de les corporacions transnacionals. D’aquesta manera es posaria fi al “principi de precaució”, que a Europa domina la legislació sobre alimentació i els drets al consum europeus.

El TTIP, en perseguir la liberalització total dels serveis públics i l´obertura de prestació dels mateixos a les ETN, aixi com à les compres i licitacions de béns i serveis de les Administracions Públiques (AA.PP), posa en perill els serveis i lescompres públiques, a tots els nivells, i compromet la capacitat de les institucions electes per administrar lliurement les seves comunitats locals i promocionar l´economia i les iniciatives locals.

La UE i els EUA intenten incloure en el TTIP mesures per a la protecció dels inversors. En el cas de presentar conflictes per part d´aquest col·lectiu amb els estats, un “tribunal” d´arbitratge seria qui s´encarregués de resoldre´ls, l´anomenat Investor-State Dispute Settlement” (ISDS). Aquest órgan tindria competències per establir compensacions econòmiques dels estats a la inversió estrangera, per l´aplicació de mesures (p. ex. l´augment d´estàndards mediambientals o sanitaris) que puguin reduir els seus beneficis presents o futurs. L´estat no pot en aquest cas recórrer la sentència, ja que les decisions dels òrgans d’arbitratge són fermes i no poden ser qüestionades.

Així mateix, el TTIP recull la creació d´un organisme permanent anomenat Consell de Cooperació Reguladora que supervisarà totes les normes comunitàries relatives al que estableix el TTIP, donant accés directe als lobbies empresarials per influir i modificar en el seu benefici la nostra legislació.

D´aquesta manera, les lleis del comerç passen per sobre de qualsevol altra consideració social, i ignoren qualsevol legislació continental, estatal, autonòmica o comarcal. Les comunitats locals es troben limitades per ajustaments estructurals restrictius deguts als acords i les polítiques de lliure comerç i de protecció de l´inversor. Aquesta lògica desmantel.larà els serveis públics comarcals i suprimirà la llibertat dels Ajuntaments per subministrar els serveis i satisfer les necessitats dels seus veïns, atenent a polítiques i plans de promoció del teixit econòmic i social dels municipis.

L´aprovació del TTIP contribuira, en el cas de Catalunya, a l´ofensiva del govern d´Estat de desmantellament dels Consells Comarcals i els Ajuntaments, que sota el nom de “Llei de racionalització i sostenibilitat de l´administració local” pretén tres objectius bàsics:

a) Restringir l’autonomia local.

b) La supressió de competències i serveis públics dels Consells Comarcals.

c) La privatització total dels serveis municipals dels Consells Comarcals.

Els governs regionals de la UE (Catalunya, en el nostre cas), així com les corporacions supramunicipals (Consell Comarcal de la Garrotxa, en el nostre cas), tenen dret a ser informades sobre la legislació que serà acordada a escala europea que els pugui afectar, perquè puguin expressar les seves opinions. Aquest dret no s´ha facilitat fins ara respecte a les negociacions sobre el TTIP.

Pel que fa a la contractació pública del Consell Comarcal de la Garrotxa, l´objectiu que es pretén amb el TTIP és mantenir l´Acord sobre Contractació Pública (ACP) de l´Organització Mundial del Comerç (OMC) fins a crear un nou acord. L´ACP està sent utilitzat per la Comissió Europea com a justificació per reduir les garanties en la llei de la contractació pública.

Qualsevol classe d´acord, incloent la contractació pública, ha de conduir a augmentar les garanties i no a reduir-les. Així, aquest acord no ha de posar en perill els aspectos progressistes de la llei de contractació pública de la UE, especialment els que faciliten el desenvolupament autonòmic, comarcal i municipal. Aquests aspectes són importants, ja que permeten que es realitzin les contractacions públiques tenint en compte no només el preu, sinó també altres aspectes com els mediambientals i els socials.

Les administracions locals:

en estar a prop de les necessitats dels seus pobles, tenen el deure de responsabilitzar-se i posicionar-se respecte les implicacions de tota mena que comporta el TTIP, per a l´administració municipal, els drets dels veïns i el medi ambient;

sent els canals adequats per promoure els serveis públics i l´economia i ocupació locals, s´esforcen per a la seva promoció com a resposta a l´interès general;

estan obligades a resoldre els reptes socials, econòmics i mediambientals i, consegüentment, a defensar la universalitat dels serveis públics i la protecció dels seus veïns.

Les comunitats locals volen ampliar el debat públic i democràtic sobre el que està veritablement en joc darrere d´aquest tractat i la sort que correran els serveis i compres públiques:

el comerç i la inversió només poden conduir a intercanvis econòmics i socialment beneficiosos si respecten les necessitats humanes, i que no es basen únicament en el benefici de l´especulació financera i de les grans empreses multinacionals;

l´eliminació programada i progressiva dels serveis públics dels Consells Comarcals és al mateix temps l´eliminació progressiva de la solidaritat i la democràcia;

l´obertura màxima dels serveis i les compres públiques dels Consells Comarcals a la lògica del capital privat produirà efectes contraproduents pel que fa a la seva accessibilitat, la seva qualitat i el seu cost;

els drets socials dels veïns dels municipis de la Garrotxa són drets inalienables, per la qual cosa no poden dependre exclusivament de la lògica del mercat;

només l´existència diversificada de serveis públics socialment útils permet assegurar una qualitat de vida digna per a tothom i a tot arreu, en estret nexe amb l´exercici real de la democràcia participativa;

el control públic municipal ha de ser preservat per garantir l´accés als béns comuns de tots els garrotxins i garrotxinas i a la creació de nous serveis públics, així com per afavorir l´economia i ocupació locals.

Per tot això, l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa, l´adopció dels següents acords:

1. Declarar la comarca de la Garrotxa contrarià al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP), al tractat de lliure comerç de la UE amb Canadà (CETA) i a l´Acord Multilateral per a la Comercialització de Serveis (TISA), defensant els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social.

2. Donar suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats “serveis socialment útils”.

3. Que siguin declarats béns públics no susceptibles de negociació de cap Tractat d´Inversió ni de transacció mercantil els serveis educatius de les escoles de la Garrotxa, els serveis de salut (sanitaris i sociosanitaris), el subministrament d´aigua i energies.

4. Sol·licitar la derogació immediata amb caràcter retroactiu de la “Llei de racionalització i sostenibilitat de l´administració local” per legislar en el seu lloc una nova normativa enfocada a la millora de l´autonomia local.

5. Sol·licitar la suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords comercials similars com el CETA i el TISA.

6. Sol·licitar igualment que:

no es ratifiqui cap tractat que contingui la implantació de mecanismes de resolución de controvèrsies entre inversors i la Unió Europea o els seus estats membres que excloguin els procediments i òrgans judicials ordinaris, o qualsevol altra disposició que pugui comprometre els serveis socials, serveis públics i els subministraments bàsics i/o ser utilitzada per impugnar, qüestionar o comprometre la legislació que pugui promulgar el Parlament de Catalunya sobre aquestes matèries, sobre el medi ambient o sobre la protecció dels consumidors.

evitar en tot moment la creació d´organismes que institucionalitzin la intervenció de les empreses transnacionals (ETN) en les regulacions comercials que afectin els drets de la ciutadania.

7. Assolir el compromís de promoure la informació i el debat públic entre la ciutadania i les entitats associatives de la Garrotxa sobre l´impacte que podrien comportar aquests tractats a la nostra Comarca, així com la realització al poble d´Argelaguer d´una trobada comarcal dels municipis de la Garrotxa sobre aquesta temàtica.

Argelaguer, 24 de maig de 2016 Juan R Lejarza, vocalia 1ª

Anuncios

Una respuesta to “Moció de l´Associació de Veïns d´Argelaguer per declarar la comarca de la Garrotxa contrària al Tractat Trasatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP)”

  1. lejarza said

    DAVANT EL TTIP, QUÈ PODEM FER?

    XAVIER MERINO I SERRA

    El 20 de setembre de 2015 aquest diari em publicà l’article, El TTIP, atac a la democràcia. Ha passat el temps i el secretisme de les negociacions del tractat fins i tot s’ha accentuat. A causa d’una filtració de documents feta per Greenpeace Holanda, la UE ha determinat que ja no es podrà accedir a cap informació escrita sobre el TTIP i que des d’ara només se’n podrà tenir d’oral. Pot ser la confirmació que la UE actua com a agent dels interessos de les grans transnacionals i dels EUA. I la democràcia, on és?

    El gener de 2015 el nostre Parlament debaté una moció de la CUP en què retreia que el tractat “és un projecte ideològic” que “supera amb escreix l’àmbit econòmic” i deia que la seva aplicació comportaria “un impacte negatiu especialment en la salut, l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privacitat”. I demanava el rebuig del Parlament a aquest tractat, la creació d’una comissió que elaborés un informe en un termini de sis mesos i la celebració d’un referèndum. A més de la CUP, que l’havia presentada, ERC, IC-V i PSC van votar-hi a favor tot i que va ser rebutjada pel vot majoritari de CiU, PP i C’s.

    Amb la informació que ens arriba aquestes setmanes darreres sabem que l’objectiu del TTIP no és només la reducció d’aranzels sinó, també, l’eliminació de “barreres no aranzelàries”, o sigui, lleis de protecció laboral, ambiental i de salut, així com de protecció dels serveis públics.

    Als documents s’hi percep clarament l’amenaça contra el “principi de precaució” que permet la reacció ràpida davant d’un possible perill per a la salut humana o el medi ambient. Aquest principi ha impedit fins ara l’entrada de carn nord-americana tractada amb hormones, per la seva possible relació amb el desenvolupament de càncer. Aquest principi de precaució seria substituït pel de “gestió de risc”, aplicat als Estats Units, que obliga les administracions a demostrar els perills dels productes quan ja són al mercat. Això augmentaria notablement a Europa la quantitat de tòxics perillosos.

    També confirma la influència dels lobbys empresarials que, en contra del que la UE deia al darrer informe sobre les negociacions, són consultats habitualment pels negociadors. Els documents filtrats també parlen de suprimir controls als sectors financer i bancari, cosa que afavoriria la inestabilitat financera, la desocupació i el frau fiscal, com s’ha descobert amb els papers de Panamà.

    El mes de juliol hi haurà una nova ronda negociadora. Potser la definitiva? Sembla que hi ha un gran interès a aprovar el TTIP abans de l’acabament del mandat del president Obama. Donald Trump, possible nou president, s’hi ha manifestat totalment en contra, tot i que sembla un contrasentit.

    Amb paraules de l’eurodiputat Josep Maria Terricabras en un article, diria que “em miro la preparació del tractat amb preocupació, a estones amb desconfiança, per l’opacitat amb què es negocia. Hem de lluitar especialment per mantenir els drets ciutadans europeus i per ampliar-ne d’altres”.

    És a punt de començar la campanya per a les eleccions espanyoles. Donat que l’aprovació del TTIP sembla que afectaria negativament tota la ciutadania, em sembla molt important que abans d’anar a votar, a més d’altres factors que ens interessin, esbrinem la posició de cada partit davant del TTIP i si no aconseguim saber-la en demanem l’aclariment en els actes electorals d’aquells partits que poden rebre el nostre vot.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: