Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La màfia catalana

Posted by lejarza en 9 mayo, 2016


La màfia catalana

Carles Enric López

Bon moment per reflexionar sobre aquests conceptes, de vegades, ocults en la nostra Catalunya.

Dic nostra perquè, encara que alguns ho vulguin oblidar, és una terra de tots. Ja saben, alguns confonen ser català amb aprofitar-se de ser català.

Una cosa tan tristament recurrent aquests anys. Sens dubte, ha de ser estudiat pels historiadors en el futur. Per entendre-nos, i potser ara, és bo fer servir la paraula màfia.

Màfia, no en el sentit estricte del clan sicilià, sinó en el més ampli de la Reial Acadèmia de la Llengua: “grup organitzat que tracta de defensar els seus interessos”. Com qualsevol organització amb una estructura definida.

Aquells que manen i aquells que són manats. Tots, però, amb un fi comú: “viure millor gràcies als seus contactes i la seva forma singular d’aprofitar-se de Catalunya”. Una màfia requereix d’unes estructures. Curiosament, per citar el món de la comunicació i la cultura, és ben fàcil trobar-les.

A hores d’ara ningú no dubta que hi ha mitjans, editorials o fundacions anomenades culturals destinades exclusivament a viure de Catalunya. A saquejar els diners públics per mitjà de subvencions i altres dons.

Hi ha personatges clarament definits perquè han estat incapaços de sortir d’aquest escenari. Com ja hem esmentat en altres columnes gent com Toni Soler, Miquel Calçada, Joan B Culla, Xavier Sala i Martín (aquest, després de la seva estança a Nova York) o Mònica Terribas.

Tots presenten un currículum cobert exclusivament per empreses i institucions públiques, o amb fons públics. No se’ls coneix altra activitat fora d’elles. Sense la Catalunya actual, ells serien uns vulgars desconeguts.

Personatges sempre embolicats en una bandera, un himne i una llengua com qualsevol activista de l’extrema dreta més rància d’Europa. Què bromes faria el Toni Soler en el seu “Polònia de la Catalunya dels somriures” si un intel·lectual portés la bandera espanyola, tarareara l’himne o digués que només cal educar en castellà? Siguem sincers. Com a mínim seria qualificat com un fatxa d’extrema de dreta, sense drets ni opcions socialment.

A Catalunya, però, aquesta extrema dreta governa, i s’aprofita de la singularitat de ser català. Són catalans per aprofitar-se, no per servir.

Aquesta màfia organitzada, com no, té diversos escalafons. No tots públics. Pensin, quanta gent votant de CDC té el seu sou, la seva forma de vida, associada a aquesta catalanitat més rància?

Quants catalans es nodreixen cada mes dels diners de tots? ¿Milers funcionaris a dit, mitjans de comunicació, editors, actors, polítics…? Grups organitzats, en algun cas sense cap tipus de vergonya com TV3, l’únic fi no és el bé de Catalunya sinó mantenir el seu actual estatus.

Per a ells, ser català és viure de Catalunya. Una cosa que qualsevol bé nascut no faria al seu territori.

La màfia tan organitzada, al final és un greu problema social. Catalunya no està fracturada només políticament sinó, sobretot, econòmicament. Hi ha alguns, com els esmentats i desenes de milers més, que en la seva vida només han cobrat sou gràcies al poder a Catalunya.

En aquests dies, mirin al seu voltant. Quanta gent pot dir que directament o indirectament no ha guanyat ni un euro “públic” de Catalunya? Quants dels que creu que sí que han encadenat sempre les mateixes feines, els mateixos contactes?

Al final, la màfia no és quelcom eteri, sinó que és una cosa que tenim molt a prop. I el problema és que molts ni ho saben, perquè han fet de la màfia catalana la seva forma de servir al poder. I aquest sí que és el gran problema de Catalunya.

La màfia catalana no és tan visible com alguns creuen, sinó que s’ha ficat sigilosament a la vida de molts. Fins i tot algun, sense saber-ho, ja forma part d’aquesta màfia, d’aquest grup de gent l’únic fi és viure de saquejar a Catalunya.

Anuncios

2 comentarios to “La màfia catalana”

  1. lejarza said

    Sant Feliu de Pallerols encarregarà una auditoria per posar fi a les “acusacions infundades”

    L’equip de govern (CiU) assegura que l’informe resultant quedarà a disposició dels veïns que el vulguin consultar

    L’equip de govern de Sant Feliu de Pallerols (CiU) ha anunciat que encarregarà una auditoria externa per posar fi al que consideren unes “acusacions sense fonament” de l’únic partit a l’oposició sobre unes suposades irregularitats en els comptes municipals. Units per Sant Feliu-ERC-AM va anunciar fa uns dies que ho portarien a la Sindicatura de Comptes en considerar que els números no s’ajusten a la realitat i denunciar que no han pogut comprovar-ho tot i portar mig any reclamant els extractes bancaris a l’equip de govern. L’equip de govern també s’ha compromès a posar a disposició dels ciutadans perquè puguin consultar l’informe resultant i ha lamentat que aquestes acusacions hagin pogut perjudicar el bon nom d’aquest poble de la Garrotxa i a la gent que treballa a l’administració local.

    En un comunicat firmat per l’alcalde Joan Casas (CiU), l’equip de govern afirma estar “cansat de tanta recriminació” per part del partit a l’oposició. Consideren que aquestes denúncies “falses i infundades” han comportat un “desgast polític” i també han perjudicat els veïns, empreses i comerços pel “mal nom” que han donat al poble. A més a més, denuncien que aquestes reiterades acusacions, demandes i actuacions també han “obstaculitzat” la feina administrativa del dia a dia.

    És per això que estan decidits a encarregar una auditoria externa. En la pròxima junta de Govern Local s’acordarà demanar varis pressupostos a empreses especialitzades en auditories públiques. “I així, poder deixar clara d’una vegada la qüestió i veure d’on venim, on som i cap on anem”, es diu en el comunicat.

    L’equip de govern també lamenta que aquesta operació comporti haver de destinar-hi uns recursos que no estaven previstos als pressupostos però defensa que és la manera per posar “punt i final” a la insistent demanda de documentació, als entrebancs que ocasiona en la feina diària i a les acusacions sense fonament”.

    L’informe de l’auditoria quedarà a disposició de tots els veïns que vulguin fer les consultes oportunes. Els seus impulsors confien que, un cop presentat el document, es podrà “iniciar una activitat municipal constructiva i deixar enrere tots els rumors desacreditacions i notícies que només fan mal al bon nom del poble i a la gent que ha treballat i treballa a l’administració local”. I també poder continuar amb les actuacions recollides al programa electoral.

    La denúncia de l’oposició

    Units per Sant Feliu-ERC-AM va anunciar el 27 d’abril passat la intenció d’acudir a la Sindicatura de Comptes en considerar que s’havien comès irregularitats en els comptes municipals i que calia depurar responsabilitats. Concretament parlaven d’ingressos que no s’han comptabilitzat i l’”ocultació” dels interessos de demora derivats d’una sanció d’hisenda relacionada amb els IVA aplicats a una polèmica urbanització del pla de Bastons.

    L’endemà, l’alcalde va defensar la gestió de l’equip de govern i va assegurar estar “ben tranquil” perquè si la Sindicatura de Comptes actua es demostrarà que s’ha fet correctament. Casas també els va acusar de voler “guanyar als jutjats allò que no van poder fer-ho a les urnes” i d’intentar “desgastar” l’equip de govern.

    Referent a l’acusació que els va fer Units Per Sant Feliu-ERC-AM de no haver-los lliurat la documentació requerida en diferents ocasions, l’alcalde va respodnre que si no s’havia fet era perquè no era legal i perquè es tractava d’exercicis ja tancats.

    Es dóna la circumstància que des del 2015 un jutjat d’Olot està instruint una querella contra el consistori que un antic regidor d’Units per Sant Feliu va presentar a títol personal per irregularitats en la urbanització del pla de Bastons. L’alcalde, el primer tinent d’alcalde, el secretari municipal, un enginyer i un arquitecte van declarar a finals de gener davant del jutge com a imputats per delictes de prevaricació, tràfic d’influències, falsedat documental i frau.

  2. lejarza said

    Lloret i Olot apugen el deute en 2,3 milions

    GIRONA | PAU ESPARCH Els 221 ajuntaments de la província de Girona han tancat el 2015 amb un deute viu de 467,7 milions d’euros. Tot i que els consistoris gironins -en conjunt- han reduït els crèdits en més de 30 milions respecte al 2014, ja que llavors fregaven els 500 milions, una vintena de municipis han augmentat el seu endeutament en l’últim any. Segons les dades del Ministeri d’Hisenda, els ajuntaments que més han incrementat el deute viu el 2015 han estat Lloret de Mar i Olot; en tots dos casos, en gairebé 2,3 milions d’euros. A continuació s’han situat Portbou -ha pujat el deute en 1,7 milions-, Caldes de Malavella (prop de 700.000 euros més) i Puigcerdà, amb un augment de més de 500.000 euros.

    Ara bé, Ogassa s’ha mantingut com el municipi gironí més endeutat en proporció als seus habitants (segons les dades definitives del padró del 2015). Si es divideix el deute viu del consistori entre la seva població, el resultat és que l’any 2015 els crèdits han suposat 4.000 euros per a cada habitant d’Ogassa. Tot seguit s’han posicionat els ajuntaments de Bàscara (amb un deute per habitant de més de 2.500 euros), Portbou (també de 2.500 euros), Vallfogona del Ripollès (de gairebé 2.400 euros), Pardines (de més de 2.150 euros). Així mateix, amb uns crèdits a tocar dels 2.000 euros per habitant s’han situat els municipis de Boadella i les Escaules, Besalú, Massanes i Mollet de Peralada.

    Pel que fa a les poblacions de la província de Girona que més han reduït el seu deute el darrer any, Figueres, Roses i Castell-Platja d’Aro han estat els consistoris que més han baixat l’endeutament (en 4,3 milions d’euros, 3,7 milions i 2,5 respectivament). De fet, més de 150 dels 221 municipis gironins han disminuït el deute viu entre el 2014 i el 2015. De la mateixa manera, una quarantena dels ajuntaments de la província han tancat l’any sense crèdits pendents. Malgrat tot, són consistoris amb pocs habitants, ja que el més gran és Fornells de la Selva amb una població de 2.500 persones.

    En canvi, en termes absoluts, els ajuntaments gironins amb més habitants són els que han tancat el 2015 amb les quantitats més elevades de deute viu. Per exemple, els crèdits de Girona, Lloret i Blanes han sumat -en total- 52,2 milions d’euros, 34,2 milions i 31,8 milions respectivament. El deute viu es calcula segons els crèdits financers, els valors de renda fixa i els préstecs o els crèdits a tercers. Per tant, no inclou el deute comercial; només el bancari.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: