Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La campana d´Argelaguer cumpleix un segle 1915-2015

Posted by lejarza en 3 mayo, 2016


La campana d´Argelaguer cumpleix un segle 1915-2015

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Aproximar-se al món de les campanes a Catalunya a l´entrant del segle XXI no sembla pas una qüestió senzilla, els han passat massa coses a les campanes d´aquest país.

Les campanes son un bé moble i tenen valor monumental, arqueològic i històric i, per tant, han estat objecte de represàlia per part dels poderosos en tots els temps, per ser un instrument de comunicació de la comunitat a la que serveixen. Tanmateix, és un bé escassament protegit a la Garrotxa i a les demés comarques gironines.

Les campanes des d´una òptica etnomusicològica són instruments musicals en els aspectes morfològics, funcionals i artístics, segons el musicòleg Erich von Hornbosted i Curt Sachs les presentan com idiòfons d`entretoc, es a dir, l´instrument es posa tot ell en vibració en ser colpejat i ens dóna una nota “fonamental”, barrejada amb “concomitants”, anomenades també “parcials”, i són la “tercera menor” (so harmònic només present a les campanes) i la “quinta” (harmònic present en tots els instruments), i “l`octava superior” o “nominal” que concorda sempre amb la “fonamental”, i “l`octava inferior” anomenada “hum”, o sigui “remor” és la que causa el ressó prolongat.

A més s`hi detecten notes més agudes ditas “mixtures”, entre les quals la més notable és la “onzena”, que en la campana d´Argelaguer se sent com una “quarta” de la “fonamental” i es considera una “fonamental secundària”. En l´acustica campanística també són importants els jous i el propi campanar com a “caixa” del instrument.

Els responsables del so de les campanes són els fonedors, antigament la profesió era molt ambulant, traslladar una campana grossa és molt complicat, per aixó les campanes es fonien ben a prop del campanar, l´altra feina del fonedor era la refossa de les antigues, amb el pas dels segles s´escardan i se van fent malbé.

Per aquet motiu la campana grossa d´Argelaguer fou fosa de nou a finals de l´any 1914, i va pujar al campanar el 31 de gener de l’any 1915, fa un segle, pesa 550 kilos i es va fondre al taller d´en Barberí d´Olot àmb l´acert d´aquesta casa fonedora, el bronze empleat en la fundició, procedia de l´altra campana de principis del segle XVIII.

Es tradicció que les campanes porten noms femenins fins a tres, la nostra porta dos, el primer per Santa Maria, el segon pel Pontífex Sant Damas papa d´Argelaguer, aixi fou rebategada amb el mateix nom de l´anterior: Maria i Damassa.

Diversos diaris de l´època es van fer ressò de l´esdeveniment, agafem un, el setmanari catòlic El Deber d´Olot, diu aixi:

Diumenge passat, 31 de gener de l´any 1915, va celebràr-se a Argelaguer una extraordinària solemnitat relligiosa, amb motiu de la benedicció de la nova campana major de la iglesia Parroquial.

La festa tingué lloc a la tarda, acudint a presenciar-la gran nombre de fidels dels pobles comarcans, que omplenaren de gom a gom l´espaiós temple.

La campana estava sospesa en un lloc apropòsit convenientament engalanada; fou beneïda per el digne Sr. Rector de aquell poble, Mn. Francisco Badosa, i actuaren de padrins la virtuosa i distingida senyoreta, na Àngela Robert Pujol, filla del acabalat propietari d´aquella població D. Francisco, i D. Leandre Plandiura Casabona, molt amic nostre i prestigiós propietari d´Argelaguer.

Acabada la benedicció, el chor de les Filles de Maria cantà una escullida lletreta acomodada a la festa que se celebrava, i acte seguit ocupà la sagrada càtedra nostre volgut amic el Llic. Mn. Carles Bolòs Vayreda, vicari de aquella parròquia, qui en son sermó exposà la missió que les campanes tenen, cantant les belleses del seu brandar i fent ressaltar la íntima relació del ressonar de la seva veu amb la santificació de la vida.

Acabada la funció, i després d´una abondosa llençada de confits amb que´ls padrins obsequiaren a la mainada, els esmentats senyors padrins, clero i demés persones invitades se reuniren a la Casa Rectoral, ont s´hi celebrà un “lunc” íntim en el que hi regnà la més franca cordialitat i alegria per l´èxit del acte que s´acabava de celebrar.”

El poble d´Argelaguer

en record del centenari 1915-2015

de la refosa de la campana

Maria i Damassa de 550 kilos

Argelaguer (Garrotxa) 2016

DSCF0949

La campana d´Argelaguer cumpleix un segle 1915-2015 Foto: Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Anuncios

10 comentarios to “La campana d´Argelaguer cumpleix un segle 1915-2015”

  1. juan said

    NIT DE CAMPANES

    JOSEP QUINTANAS BOSCH

    Nit de Campanes, estimulant i agradosa per les persones -joves i majors- que hi han participat i per als que han tingut l’amabilitat d’acompanyar-la. Per la novetat, sorpresa per a molts. Per la riquesa sonora, un gaudi. Les campanes són part d’un patrimoni sonor que es perd pels revolts del temps i que, de cop, se’ns posà a l’abast. Un patrimoni col·lectiu, coral, variat i amb tocs màgics al mig de la nit. Nou campanars dialogant. Els protagonistes, com sempre que hi ha música, els músics: professors i alumnes del Conservatori i amants de les campanes i de la música. I les campanes. Reconegudes, elles i el seu so, Béns Culturals d’Interès Local. Algunes, emparades pels Monuments, declarats BCI Nacional, que les sostenen. Com les de la Catedral i Sant Feliu.
    Estem convençuts que ningú els vol mal, però hi ha qui no entén què signifiquen ni el valor que tenen les gironines per a la seva ciutat. S’ha generat un conflicte que algú té molt interès a sostreure la seva resolució de la vida i els mecanismes institucionals gironins i encomanar-lo al senyor jutge. Els entesos diuen que podrien sortir-se amb la seva, donada la legislació emanada d’una directiva europea. A part de moltes paradoxes, sembla força clar que si una societat vol conservar una cosa que no vulnera cap dret humà, ni ecològic ni social, que està arrelat al costum de la comunitat, i una llei podria subvertir aquesta voluntat, la llei està mal feta i els legisladors s’haurien d’afanyar a adequar-la a la realitat social i cultural del poble al qual haurien de servir.

    Seria espectacular que una llei feta per controlar l’agressió del lleure nocturn, del transport i de l’activitat al dret al descans dels veïns es faci servir, precisament, per agredir els millor símbol que té Girona per reivindicar el dret a no convertir-se en un parc temàtic. Vuit com una clova d’ou nial.

  2. lejarza said

    AJUNTAMENT DE GIRONA Edicte de declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el so de les campanes del municipi

    Núm. 96 – 20 de maig de 2016 Núm. 4196

    Edicte de declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el so de les campanes del municipi

    Exp. 2016010273 – C. 02.035.193

    El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària del dia 9 de maig de 2016, va adoptar el següent acord:

    “1.- Declarar com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el so de les campanes del municipi, de conformitat amb el que disposa l’article 17.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català, atesa la seva consideració de bé patrimonial immaterial, de conformitat amb l’informe emès per la Cap de Servei Planejament i Llicències en zones d’especial protecció i PLU.

    2.- Sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la inscripció, en el Registre del Patrimoni Cultural Català, de conformitat amb el que disposa l’article 17.2 de la Llei 9/1993, de 30 de desembre de Patrimoni cultural Català, del so de les campanes del municipi, tot recollint-lo en suport material mitjançant partitures, així com la seva gravació en format digital (CD), en els termes que resulten de l’expedient tramitat.”

    Contra el present acord, que és definitiu i posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos comptats a partir del dia següent de la publicació d’aquest edicte. Potestativament es pot interposar prèviament un recurs de reposició davant del Ple de la Corporació en el termini d’un mes, a comptar a partir del dia següent de la publicació d’aquest edicte. Si transcorre el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la data d’interposició del recurs de reposició sense que hagi estat dictada i notificada cap resolució expressa, s’entendrà desestimat. En aquest cas, el recurs contenciós administratiu podrà interposar-se en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al de la data en què presumptament s’hagi desestimat el recurs de reposició.

    Girona, 9 de maig de 2016

    Marta Madrenas i Mir Alcaldessa

  3. lejarza said

    Barberí: adéu a quatre segles de l’art de la fosa de campanes i d’escultures

    La històrica foneria nascuda a Olot i traslladada a Riudellots de la Selva tanca els forns llastada per la crisi · L’empresa acomiada la pràctica totalitat de la plantilla, però es mantindrà activa per gestionar les patents de la marca Castey

    acn / ddg 23.11.2016

    «El segell de l’empresa està format per aquests tres elements: una campana, una escultura i una olla. Espiritualitat, bellesa i aliment. Allò vital per a qualsevol ésser humà mínimament sensible». L’historiador Xavier Carmaniu, col·laborador de Diari de Girona, escriu aquestes paraules en el llibre Barberí. Història de la foneria artística Barberí (2014), en el qual repassa la trajectòria de l’empresa originària d’Olot i, fins ara, amb seu a Riudellots de la Selva. Ahir, Ramon Castey, el propietari actual, anunciava que l’empresa tanca: «Ens dol, però ens hi veiem obligats», declarava a l’Agència Catalana de Notícies. Que la fosa de campanes hagi anat a la baixa i que la demanda d’escultures per a espais públics, també, són els dos factors que han abocat a l’empresa al tancament.

    La pràctica totalitat de la plantilla se’n va al carrer, però la firma, tot i tancar la foneria, es mantindrà activa per gestionar les patents de la marca Castey, el fabricant d’articles de parament de la llar que comparteix seu amb Barberí. Ramon Castey lamenta que la crisi econòmica «massa llarga» hagi fet caure les comandes; de mitjana, els últims temps, de la foneria Barberí en sortien unes deu campanes l’any (les últimes, les del santuari dels Àngels i la de la Llibertat, elaborada a petició de l’Assemblea Nacional Catalana de la Garrotxa).
    Als anys noranta, el ritme de producció era molt superior: la foneria elaborava una mitjana d’entre dues i tres campanes cada mes. Per tot plegat, la facturació anual de Barberí havia caigut a la meitat i, l’any 2015, es quedava en poc més de 139.000 euros. De la vintena de treballadors que havia tingut la firma, només en quedaven vuit. Així que l’empresa ja ha tancat els forns i la plantilla es dedica aquests dies a netejar el taller i els motlles de les escultures, alguns dels quals s’entregaran als artistes. A mitjan mes de desembre l’empresa dirà l’adéu definitiu a la fosa artística.

    Campanes centenàries

    La mateixa foneria recorda que, segons els historiadors Miquel de Garganta i Josep Ma Dou, els seus orígens es remunten a l’any 1544: «En aquella època, tres germans procedents d’Itàlia que recorrien pobles i regions treballant en l’art de fer campanes es van instal·lar a Olot. Al cap d’uns anys els germans van continuar el seu camí, però un d’ells, Miquel, el petit, es va casar amb una olotina i allà va fixar definitivament la seva residència. Segons Garganta i Dou, una de les primeres peces que sortí dels Barberí va ser la campana de Sant Miquel de Falgars, que datava de mitjan segle XVI». A l’escut de l’empresa, sota el nom de Barberí, s’hi fa constar l’any 1565. Més de quatre segles d’història que arriben al punt i final:

    Al carrer Lorenzana d’Olot

    Malgrat que l’inici de l’activitat es remunta al segle XVI, no es conserven excessives referències documentals de la feina d’aquells primers temps. Sí que n’hi ha, en canvi, d’algunes de les campanes que van fondre més endavant, com les del Capsec (1788), una de les dues de l’església de Sant Andreu del Coll (1797) o la refosa de la campana major de Sant Joan les Fonts (1817). Els Barberí, amb seu al carrer Lorenzana d’Olot i que ja eren prou coneguts a la Garrotxa i en l’entorn més proper, van voler mostrar la seva obra a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Hi van muntar un stand i hi van rebre una medalla d’or per «la bellesa, perfecció i excel·lent sonoritat de dues campanes, una destinada al Mallol i l’altra a Sant Hipòlit de Voltregà». Tot i que la fosa de campanes va ser la seva activitat inicial i principal, hi ha constància que ja al segle XVII la Foneria Barberí elaborava cassoles de bronze, i que durant el segle XIX també s’hi creaven escultures importants. Se sap igualment que l’empresa ha fet fins i tot canons d’artilleria: «Durant la tercera guerra Carlina (1872-1876) es varen fondre canons per als dos bàndols en conflicte», expliquen a Barberí. Després de la Guerra civil, la fosa de campanes va tornar a ser l’activitat principal a la Foneria Baberí, perquè «moltes havien estat destruïdes per utilitzar el metall per fabricar armament».

    La catedral de Girona
    Segons els responsables de l’empresa, «les campanes de la catedral de Girona, que havien resistit guerres i invasions estrangeres, en són un bon exemple. No van sobreviure a la fúria inicial del conflicte bèl·lic i la família Barberí es va encarregar de fondre’n de noves l’any 1946». El segle XX és també molt important per als Barberí des del punt de vista de la fosa artística. En la primera meitat de la centúria, a més, s’hi elaboren obres que destaquen per la seva monumentalitat, com un dels grups de l’homenatge al Dr. Robert (alcalde de la Barcelona republicana), original de Joaquim Llimona; l’estàtua de la República, obra de l’escultor Viladomat; l’altar major del monestir de Ripoll, segons un projecte de Rubió, etc. Entre les obres d’aquella època, a l’empresa en remarquen dues: la imatge en bronze de Santa Elena, obra d’Eduard Batiste i Alentorn, que des del 1913 corona el cimbori de la Catedral de Barcelona, i la imatge del Sagrat Cor de Jesús, de Josep Miret, que corona des del 1950 el temple del Tibidabo, també a Barcelona.

    Els Jocs Olímpics

    El 1976, amb la mort de Pere Barberí i la posterior jubilació del seu germà Iu, s’arriba al final de la nissaga fundadora. L’empresa va continuar funcionant en fer-se’n càrrec Ramon Castey Sala, un antic empleat format a Ripoll que havia marxat de la foneria per muntar una empresa de fosa d’alumini, però que va tornar per aportar una nova empenta a Barberí. En aquest procés va comptar amb la col·laboració dels seus fills Joan i Ramon. La foneria va tenir una intensa activitat relacionada amb els Jocs Olímpics de Barcelona i va obrir un procés d´internacionalització que la va portar a fondre escultures per a països tan diversos com Aràbia Saudita, Estats Units o el Japó.

  4. lejarza said

    Les campanes de la Basílica de Sant Feliu

    enric mirambell i belloc 29.10.2017

    l dia vint-i-u del mes de juliol de l’any 1946 es va fer festa grossa en la parròquia de Sant Feliu de la nostra ciutat. Aquella tarda d’estiu es varen beneir cinc noves campanes que ocuparien el lloc que deixaren les antigues, que foren defenestrades, també un mes de juliol del 1936.
    Havien passat deu anys des que el temple havia estat bàrbarament saquejat i els finestrals del campanar havien quedat buits. Ara eren temps de recuperació. Recuperació en la relació personal esborrant diferències i arraconant rancors, agermanant i unint i no separant. Recuperació d’altars, retaules i imatges. Reorganització del culte. I també arribà l’hora de retornar a l’emblemàtic campanar la veu que un trist dia li havia estat arrabassada.
    Sant Feliu, que havia estat segles enrere catedral, col·legiata fins al 1851, ara tenia el títol de Parròquia Major. Però de les tres parròquies que aleshores eren actives en la ciutat, era la més pobra. Si bé entre els seus parroquians hi havia famílies de bona posició social i econòmica i algunes d’elles amb una dedicació incondicional a la parròquia, però hi abundaven bosses de pobresa, precisament en les barriades més properes al temple parroquial.
    Des de l’any 1941 en què havia mort el rector titular, regentava la parròquia, en qualitat d’ecònom, mossèn Joan Tusell. Mossèn Tusell era un home intel·ligent, molt inquiet, superactiu, molt conscient de la pobresa que imperava entre una bona part dels seus parroquians i ben disposat a posar-hi remei. Molt preocupat per la dignitat del temple, i en conseqüència amb una intensa laboriositat per encarrilar la restauració i l’embelliment del recinte sagrat. En la predicació era molt directe, sense eufemismes ni subterfugis; però moltes vegades incorria en la indiscreció que no deixava d’incomodar la jerarquia eclesiàstica. Potser això darrer fora la causa que, aquell mateix any, mossèn Tusell hagués de deixar la parròquia de Sant Feliu i retornar a Camprodon, d’on era rector titular. Allí era molt estimat, de tal manera que quan arribà a l’edat que es considera l’inici de la vellesa rebé un fervorós homenatge de la feligresia, recordant el que havia fet ell a favor dels vells desemparats i faltats del caliu familiar. I en ocasió de la seva mort la població es vestí de dol, i a l’hora de l’enterrament fins i tot tancaren els comerços a fi que tothom que volgués pogués assistir a les exèquies.
    De l’acte de la benedicció de les campanes se n’edità un senzill, però molt elegant recordatori, del qual tinc un exemplar que em permet ara comentar les característiques de les cinc campanes. Potser va ser un error voler posar cinc campanes, atès que les disponibilitats econòmiques eren limitades. I per aconseguir-ho es reduí la grandària, de tal manera que un cop posades al campanar queden esquifides, i el seu so és molt dèbil, tot i que en aquells anys el soroll del trànsit urbà era molt més reduït del que posteriorment s’ha anat prodigant en l’àmbit de la ciutat. Ja aleshores hi havia qui considerava que si no se’n podien fer cinc s’acontentessin fent-ne dues o tres, però d’una grandària més considerable. I en una altra ocasió construir les restants. Però semblava que el nombre havia de ser el mateix que havia estat fins al 1936. O potser també el cas era que el rector tenia pressa, preveient la proximitat del seu relleu.
    La descripció de les campanes per ordre de la seva grandària és la següent. La primera porta el nom de Feliua, Lluïsa i Caterina. Es va pagar amb l’aportació dels fidels de la parròquia. En foren padrins, el que aleshores era Governador Civil de la província i la senyora Catarina Gironella, viuda Tapiola. D’una família molt vinculada a la parròquia. El professor i organista Rafel Tapiola va ser mestre de la capella parroquial, durant molts anys. El to d’aquesta campana és Sol natural. El seu diàmetre és d’1,05 metres i pesa mil quilos.
    La segona porta els noms de Narcisa, Joana i Antònia. Va ser una ofrena de la família Massot. Els esposos Massot-Gimbernat en foren padrins. Ells mateixos havien regalat a la parròquia la imatge que presideix l’altar de Sant Narcís. Tenien una botiga a l’Argenteria. Venien objectes de regal i també imatgeria religiosa. El to d’aquesta campana és de Si bemoll. Té un diàmetre de 0,80 metres i pesa 500 quilos.
    La tercera porta els noms de Trinitat, Joaquim i Maria. Va ser pagada per la família Escatllar. En foren padrins la senyora Trinitat Bonet, vidua Escatllar, i el seu fill Joaquim. La família Escatllar tenia un important comerç sota les voltes de la Rambla i un magatzem al costat del temple de Sant Nicolau, l’antic Hospital dels Capellans.
    Aquesta campana té un to Mi bemoll. Un diàmetre de 0,70, i pesa 250 quilos.
    La quarta s’anomena Josepa, Joana i Afra. En va fer ofrena el Bisbe Josep Cartañà. Actuaren de padrins el senyor Miquel Cuesta, que aleshores era president de la Diputació. Enginyer agrònom i molt vinculat a l’Església. I la senyora Maria Bosch, esposa del senyor Franquet, titular de l’aleshores ben arrelada impremta i llibreria Franquet. El to d’aquesta campana era el Mi bemoll. El seu diàmetre 0,60 metres i pesa 150 quilos.
    La cinquena porta els noms d’Esperança, Rafela i Camila. Ofrena de la senyora Esperança Bru, en memòria del seu difunt espòs, l’arquitecte Rafel Masó, qui havia estat un fidel enamorat del campanar de Sant Feliu. En foren padrins la mateixa senyora Esperança i el seu fill Josep. El to d’aquesta campana és el de Sol natural. Té de diàmetre 0,55 metres i pesa 125 quilos.
    Totes cinc campanes porten gravada un referència a la seva dedicació al servei del culte parroquial. I s’hi fa constar que foren beneïdes pel senyor bisbe Josep Cartañà, el mes de juliol de l’any 1946. Sent rector (en realitat era ecònom i no rector), el Dr. Joan Tusell i Palomé. En el parlament que en aquella ocasió va fer mossèn Tusell va demanar que quan arribés el dia de la seva mort algú es recordés de fer brandar aquelles campanes, de la construcció i reposició de les quals ell havia estat promotor.
    Aquell acte de benedicció de les campanes tingué un gran ressò. El temple de Sant Feliu s’omplí de gom a gom, com en els dies de les grans solemnitats. En ocasions com aquella els gironins recordem que el temple de Sant Feliu és on hi ha les arrels del cristianisme entre nosaltres. La cerimònia va ser retransmesa per l’emissora de Ràdio Girona.
    Des que el temple de Sant Feliu té la consideració de Basílica, en les festivitats hi ressona una altra campana. La del tintinacle, insígnia basilical. En la solemnitat de Sant Narcís les cinc campanes de Sant Feliu, i també les de la Catedral anuncien la celebració del pontifical. I la campaneta del tintinacle, que precedeix la processó, va deixant sentir el seu alegre so, mentre la comunitat de fidels entona el cant d’entrada: «Veniu, veniu, beneïts del meu Pare».

    http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/10/29/campanes-basilica-sant-feliu/876028.html

  5. lejarza said

    El divendres 3 de novembre, a
    les set de la tarda, a la sala d’actes
    de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa,
    el musicòleg Xavier Pallàs Mariani
    (Olot, 1980) presentarà els resultats
    del treball de recerca amb el projecte
    del qual va obtenir ex aequo la Beca
    Ernest Lluch de Ciències Socials i
    Humanes l’any 2015. Es tracta d’un
    inventari exhaustiu de les campanes i
    els campanars de la Garrotxa que inclou,
    entre altres dades, una fitxa amb
    la descripció de cada element i l’enregistrament
    del so de cada campana.

  6. lejarza said

    Xavier Pallàs presentarà divendres el treball de recerca “Les campanes de la Garrotxa”

    Aquest divendres, 3 de novembre, a les 7 de la tarda, a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, el musicòleg Xavier Pallàs Mariani (Olot, 1980) presentarà els resultats del treball de recerca Les campanes de la Garrotxa.

    El treball és el resultat de la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes que l’autor va obtenir ex aequo l’any 2015. L’any 2009, Pallàs va iniciar l’inventari de totes les campanes existents a la comarca, en el marc d’un projecte de reivindicació d’aquests elements com a patrimoni cultural. Ara, gràcies a la Beca Ernest Lluch, ha pogut elaborar un exhaustiu catàleg dels campanars i les campanes de la Garrotxa que inclou un fons documental sonor i gràfic de totes les peces. L’estudi ha pres com a base el mètode de recollida de dades proposat per l’associació Campaners de la Catedral de València, que recull tota la informació gràfica, epigràfica, simbòlica, sonora i organològica possible.
    La recerca també ha permès al musicòleg oferir una anàlisi ben documentada de l’evolució de la campana i els seus usos a la Garrotxa, des del segle XIV fins a l’actualitat, elaborada a partir d’una intensa consulta arxivística i bibliogràfica i d’entrevistes amb campaners i eclesiàstics.
    Format a la Universitat de Girona i a l’Escola Superior de Música de Catalunya, Xavier Pallàs és director de l’Escola Municipal de Música d’Olot, on imparteix classes de violí i instruments tradicionals. Ha treballat en la recuperació de la música i els intruments tradicionals catalans i en la divulgació del patrimoni musical conservat a l’arxiu parroquial de Sant Esteve d’Olot. És autor dels llibres Contradanses olotines i altres balls de l’Arxiu de Sant Esteve (2008), amb Josep Pujol i Carme Monells; Contradanses, minuets i passapiés per a orquestra, de Carles Baguer (2014), amb Carme Monells, i Escola de Ministrers (2016).

  7. lejarza said

    La Garrotxa té la campana més antiga de Catalunya
    31 d’octubre de 2017
    Per Pau Masó
    És una de les conclusions i curiositats que revela l’estudi fet per Xavier Pallàs sobre les campanes garrotxines i que es presentarà aquest divendres a l’Arxiu Comarcal. El musicòleg ha estat els últims anys visitant els 194 campanars de la comarca i ha localitzat 203 campanes.

    L’estudi també certifica que hi ha una cinquantena de campanars garrotxins que no tenen campana. L’explicació d’aquest fet podria ser la Guerra Civil, ja que durant aquesta època es van fondre moltes campanes per convertir-les en material bèl·lic. Totes aquestes dades s’extreuen de l’estudi que ha fet el musicòleg Xavier Pallàs. Segons ell, ja portava anys amb aquest projecte entre mans, però gràcies a una beca l’ha pogut acabar. Pallàs explica a Ràdio Olot algunes de les principals conclusions: “Tenim campanes des del segle XII fins al segle XXI, majoritàriament fetes a la Garrotxa”.
    Una de les curiositats que més crida l’atenció, és que, entre les campanes que es coneixen, a la Garrotxa hi ha la més antiga de Catalunya. Està situada al campanar de Sant Andreu del Torn al terme municipal de Sant Ferriol. “La més antiga és del 1303. També seria la més antiga de tot Catalunya. La més moderna és la famosa campana de la llibertat feta fa pocs anys”, assegura Pallàs.
    La campana de Sant Esteve d’Olot, la més gran de la comarca
    L’estudi també destapa curiositats com que l’església de Sant Esteve té la campana més gran de la comarca amb un metre i vint centímetres de diàmetre. Aquestes i altres curiositats es donaran a conèixer en la presentació del treball aquest divendres tres d’octubre a les 7 de la tarda a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

    http://www.radiolot.cat/noticies/garrotxa-campana-mes-antiga-catalunya/

  8. lejarza said

    La campana Martina

    En el marc incomparable del Canigó s’alça l’antic monestir benedictí dedicat a Sant Martí.

    Aquest cenobi, fundat als voltants de l’any 1000 per Guifré Cabreta, comte de la Cerdanya i Conflent, es convertí ben aviat en un centre espiritual i de peregrinació dels comtats catalans ja que s’hi veneraven les relíquies de Sant Galderic, patró dels pagesos.

    La comunitat, però, mai va superar els 25 monjos i l’any 1783 ja sols n’hi quedaven 5 d’avançada edat que, probablement a causa de l’aïllament i de la duresa de la vida a muntanya, van demanar la secularització.

    Després de gairebé 8 segles de vida monàstica l’abadia va quedar abandonada.

    L’edifici va entrar en un procés de degradació i ruïna i els seus béns es van dispersar: les relíquies de Sant Galderic primer van ser portades a Vilafranca de Conflent, i més tard a la catedral de Perpinyà; els ornaments i objectes litúrgics es van escampar per diverses parròquies; la sepultura del comte Guifré es portà a l’església de Sant Martí del Castell; i finalment, el dia 7 d’agost de 1786, també van ser retirades les campanes.

    Un pagès del poble de Vernet anomenat Martí Maury va deixar constància de la secularització del Monestir i, fent referència a les campanes, deia: «las unas anaren a Perpinyà, i la mes grossa de totas, fou enviada a Olot, que fou plassada a la Mare de Déu del Tura».

    Aquest campana, esdevinguda olotina, era coneguda com La Martina i fou fosa l’any 1483. Amb 75 cm de diàmetre de boca, 64 cm d’altura i 5’8 cm de gruix de substància, té un pes aproximat de 244 Kg.

    El seu so està format per una gran quantitat d’harmònics, entre els quals predominen els que es troben a les següents freqüències: 296Hz, 452Hz, 641Hz, 824Hz i 1104Hz, que corresponen aproximadament a les notes musicals: re3, la3, mi4, sol#4, do#5.

    La campana està decorada amb abundant epigrafia.

    A la part superior, amb caràcters gòtics, hi trobem la següent inscripció en llatí: «IHS XPS VINCIT XPS REGNAT XPS IMPERAT XPS AB O[MN]I MALO / NOS DEFE[N]DAT» (Jesús Crist venç, Crist regna, Crist impera, Crist ens defensi de tot mal) i la data de fosa de la campana: «A[N]NO MCCCCLXXXIII» (Any 1483).

    A la zona del terç hi trobem una altra inscripció llatina també en caràcters gòtics: «ECCE B[ENEDIC]T[U]S MARTINUS TE DEUM LAUDAMUS LAUDATE EUM IN SINBALIS BENE SONANTIBUS» (Heus ací el benaurat Martí. A tu, Déu, lloem. Lloeu-lo amb címbals ben sonants).

  9. lejarza said

    La campana narbonesa

    Es tracta d’una campana medieval que avui es troba instal·lada al campanar de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, amb data dins el tercer quart del segle XIV i que, segons tots els indicis, procedeix de la ciutat de Narbona.

    La campana mesura 65,7 cm de diàmetre a la boca, 59,5 cm d’altura i 5’7 cm de gruix a la substància. Aquestes dades ens permeten calcular que el seu pes és aproximadament de 164 kg.

    La seva sonoritat ve determinada per la predominança de les següents freqüències: 366Hz, 582Hz, 840Hz, 1125Hz i 1438Hz, les quals corresponen aproximadament a les següents notes: Fa#3, Re4, Sol#4, Do#5 i Fa#5.

    La campana té la corona de 7 nanses i està decorada a la zona de l’espatlla amb dos crucifixos de tres claus amb un sol i una lluna a banda i banda, i per diversos cordons al llarg de tot el seu perfil.

    Però la decoració més interessant és sens dubte la que es troba a la part superior, ja que ens aporta indicis per determinar qui fou el seu comitent: l’arquebisbe de Narbona i cardenal Pierre de la Jugie (1319-1376).

    El primer indici d’aquest origen l’ofereix la pròpia inscripció: «S[ANCT]A MACDALENA VOCOR SA[NC]TUS D[EU]S SA[NC]TUS FORTIS / ET IN MORTALIS P[ETRUS] IUDICI NARBONE [AR]CHIEPI[SCOPI] NLDN / E.» El nom de l’arquebisbe Petrus Iudici, forma llatina de Pierre de la Jugie, es llegeix amb claredat.

    El segon indici és l’heràldica: el blasó identificat a la campana olotina és un escut partit, el primer amb sis roses de gules sobre camper d’argent, disposades en orla, i una faixa diagonal d’atzur; el segon, amb una faixa d’or sobre camper d’atzur.

    Aquest es correspon amb l’armorial de la família de la Jugie, que durant la primera meitat del segle XIV experimentà una carrera política i eclesiàstica fulgurant, de bracet amb l’ascensió dels papes que protagonitzaren el cisma d’Avinyó, o sigui, quan el papat s’instal·là de forma permanent per primera vegada fora de la ciutat de Roma i es traslladà a la capital del comtat Venassí.

    El burgès Jacques de la Jugie, pare del futur arquebisbe Pierre, consta casat amb Guillameta Roger, germana de Pèire Roger, que amb el temps esdevindria papa amb el nom de Climent VI (1342-1352).

    Els de la Jugie foren ennoblits l’any 1338 i els seus membres esdevingueren candidats permanents a ocupar alts càrrecs de la cúria pontifícia. Guillem, germà de Pierre, fou elevat al cardenalat el 1342; un altre germà, Hug, fou consecutivament bisbe de Besiers i de Carcassona; i una germana assolí l’abadiat de La Regla (fr. La Règle), a la diòcesi de Llemotges.

    És probable que la campana narbonesa s’adquirís al mateix temps que la Martina, i que arribés a Olot en un període semblant.

    Originalment fou col·locada al cloquer de l’església del Tura, davant la coincidència de l’acabament d’aquest amb la necessitat d’adquirir címbals per fer-lo funcionar.

    Ambdues campanes occitanes compartiren destí al Tura fins poc abans de la Guerra Civil. L’any 1936, juntament amb altres, la narbonesa fou soterrada al claustre del convent del Carme de la capital garrotxina.

    Acabada la Guerra, tot esperant la reconstrucció del campanar del Tura, la narbonesa s’emplaçà al cloquer de Sant Esteve, que havia quedat orfe de campanes. La peça mai no retornà al Tura, perquè finalment els seus campanars no foren reconstruïts i encara avui pot admirar-se (i escoltar-se!) al cloquer de la gran parròquia olotina.

  10. lejarza said

    Els campanars

    quim curbet 16.11.2017

    Són fites que ens guien a través del paisatge, com una I majúscula plantada enmig d’una frase, una conjunció que expressa una relació de suma entre elements coordinats. Quan aquests són més de dos, a Catalunya sempre sorgeix entre ells un campanar. Els campanars són la unitat de mesura bàsica del nostre país, tants pobles, tants campanars, i tots ells amb el seu penell, el seu parallamps, el seu estel de Nadal que es deixa d’un any per l’altre i alguna campana reumàtica que sona quan vol o quan pot. Hi ha campanars de torre o d’espadanya, rodejats de cases o de boscos, n’hi ha de rabassuts i d’esvelts, d’inacabats i de guarnits fins a l’extenuació. Els campanars assenyalen cap amunt, és la seva obligació espiritual, i nosaltres ens els mirem bocabadats –amb un deix de neciesa– en comptes de girar la mirada cap al cel o cap al fons de les nostres mundanes consciències. Diuen que el campanar de l’església de sant Joan de Valls és el més alt de Catalunya, però probablement el més curiós és el de sant Romà de Sau, que apareix i desapareix en funció del nivell de les aigües. Hi ha també el campanar de Porqueres, que triplica la seva alçada quan s’emmiralla en les aigües de l’estany de Banyoles, o el de Palamós, que s’erigeix com un míssil nord-coreà sempre disposat a fer blanc contra els gratacels que amenacen la badia. Hi ha els campanars de Taüll i de Beget, sentinelles en terres de muntanya, el de la Seu Vella de Lleida i el de Tortosa, alçats en terra de moros, el de la catedral de Girona, dissenyat a imatge i semblança de l’ànima arrodonida de la ciutat, i el descregut cloquer de la Vila de Gràcia, que continua sonant amb l’esquerdat to d’una campana rebel.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: