Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

L´Ajuntament d´Argelaguer aprova l´abandó del glifosat i els herbicides de la jardineria municipal

Posted by lejarza en 25 abril, 2016


L´Ajuntament d´Argelaguer aprova l´abandó del glifosat i els herbicides de la jardineria municipal

Argelaguer – Vall del Llierca

MOCIÓ PER L’ABANDÓ DEL GLIFOSAT I TOTS ELS HERBICIDES DE LA JARDINERIA MUNICIPAL

Vista la moció per l’abandó del glifosat i tots els herbicides de la jardineria municipal per tal d’anar cap a una jardineria ecològica.

Vistos els danys derivats de l’ús d’herbicides amb glifosat,

L’alcalde, a proposta del regidor de Medi Ambient, proposa al Ple l’adopció dels seguents acords:

Primer.- Abandonar ímmediatament l’us dels herbicides que continguin glifosat i substituir l’ús de tot tipus d’herbicides per altres tècniques de manteniment de la vegetació espontània.

Segon.- Revisar el model de manteniment dels parcs, jardins, àrees públiques urbanes, marges de camins vials i arbrat públic, i posar en marxa l’ús de pràctiques alternatives de jardineria ecològica.

Tercer.- Dotar als treballadors municipals de la formació adequada per adoptar les noves tècniques de jardineria sense tòxics.

Quart.- Assumir totes les responsabilitats sobre el control en les aplicacions de biocides en espais i vies públiques urbanes i periurbanes que li atribueix la normativa vigent, entre les quals hi ha les següents:

Fer complir la normativa que estableix que les operacions de barreja i càrrega dels equips de tractament amb biocides s’han de realitzar a una distància mínima de 25 metres de masses superficials d’aigua i de 50 metres dels llocs de captació d’aigua de consum humà, i que s’ha de deixar una banda sense tractar d’almenys 5 metres al voltant de les masses d’aigua.

Informar als veins, amb un mínim de 8 dies d’antelació, dels espais que es vulguin tractar, del lloc i la data de realització dels tractaments, així com dels productes que s’hi utilitzin.

Fer complir que els responsables dels tractaments adoptin les mesures necessàries per tal d’evitar l’accés de tercers a les zones afectades durant la execució del tractament i al llarg del període de temps posterior que es consideri necessari.

Assegurar-se de que els tractaments es duen a terme en horaris en què la presència de tercers sigui improbable.

Abans de tractar espais utilitzats per grups vulnerables (col.legis, guarderies, places, zones de joc, centres d’assistència sanitària, residències de gent gran), informar al director del centre perquè pugui adoptar les mesures preventives necessàries.

En cas de tractaments en finques no tancades adjacents amb vies o àrees públiques urbanes, o bé quan l’extensió del tractament o la toxicitat del producte emprat ho facin necessari: garantir que el responsable de l’acció compleixi amb l’obligació de transmetre la informació precisa a tercers, mitjançant cartells o sistemes similars, del moment i les condicions en què s’ha realitzat o és realitzarà l’aplicació.

Cinquè.- Assumir totes les responsabilitats sobre el control en les aplicacions de biocides que puguin afectar l’activitat ramadera que li atribueix la normativa vigent, entre les quals hi ha les seguents:

Fer saber a tots els propietaris de les zones que es vulguin tractar amb biocides que han de comunicar-ho a l’Ajuntament amb 15 dies d’antelació, tot indicant el producte a utilitzar, la seva classificació toxicològica i el seu termini de seguretat, les zones afectades i els dies en què realitzaran els tractaments.

Exposar públicament i difondre l’anunci de la realització dels tractaments comunicats per tal d’assegurar que la informació arriba a la població i als professionals afectats.

Fer complir les obligacions que tenen els aplicadors de tractaments en els terrenys i passos habituals de bestiar. Concretament, sobre la col.locació de rètols clarament visibles en què s’adverteixi dels tractaments, com a mínim 48 hores abans, tot indicant la perillositat del fet, la data de tractament i la data fins a la qual és perillosa l’entrada i el trànsit d’animals.

Aquesta exigència és aplicable, en general, a finques no tancades adjacents amb vies o àrees públiques urbanes, o bé quan l’extensió del tractament o la toxicitat del producte emprat ho facin necessari.

En cas que, com a resultat del tractament, no quedin zones lliures per al pas o la pastura del bestiar, establir la manera de fer els tractaments per tal de facilitar els moviments dels animals.

Fer complir la prohibició de vessar les restes de productes excedents dels tractaments, així com la de rentar els equips de tractament a distàncies inferiors a 50 metres de masses d’aigües superficials i pous.

Sisè.- Complir amb totes les obligacions que té com a aplicador de productes biocides i que estan detallades en les normatives citades més amunt.

Setè.- Difondre aquest acord entre el conjunt de la població, per tal de promoure la salut pùblica, en un termini inferior a 2 mesos.

En el mateix termini, iniciar una campanya per advertir, a través dels mitjans de comunicació municipals, dels perills per a la salut i dels riscos per al medi ambient que esderiven de l’ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics.

Vuitè.- Adherir-se a la campanya de “Som lo que Sembrem” contra els herbicides amb glifosat anomenada “glifosat herbicida cancerigen” i informar a l’entitat sobre els acords presos pel Ple.

El Ple ho aprova per unanimitat.

Anuncios

6 comentarios to “L´Ajuntament d´Argelaguer aprova l´abandó del glifosat i els herbicides de la jardineria municipal”

  1. lejarza said

    Argelaguer aprova l’abandó del glifosat i els herbicides de la jardineria municipal

    Redacció | Data: 27 abril 2016

    http://www.eldigitaldegirona.com/argelaguer-aprova-labando-del-glifosat-i-els-herbicides-de-la-jardineria-municipal/

    MOCIÓ PER L’ABANDÓ DEL GLIFOSAT I TOTS ELS HERBICIDES DE LA JARDINERIA MUNICIPAL

    Vista la moció per l’abandó del glifosat i tots els herbicides de la jardineria municipal per tal d’anar cap a una jardineria ecològica.

    Vistos els danys derivats de l’ús d’herbicides amb glifosat,

    L’alcalde, a proposta del regidor de Medi Ambient, proposa al Ple l’adopció dels seguents acords:

    Primer.- Abandonar immediatament l’ús dels herbicides que continguin glifosat i substituir l’ús de tot tipus d’herbicides per altres tècniques de manteniment de la vegetació espontània.

    Segon.- Revisar el model de manteniment dels parcs, jardins, àrees públiques urbanes, marges de camins viaris i arbrat públic, i posar en marxa l’ús de pràctiques alternatives de jardineria ecològica.

    Tercer.- Dotar als treballadors municipals de la formació adequada per adoptar les noves tècniques de jardineria sense tòxics.

    Quart.- Assumir totes les responsabilitats sobre el control en les aplicacions de biocides en espais i vies públiques urbanes i periurbanes que li atribueix la normativa vigent, entre les quals hi ha les següents:

    Fer complir la normativa que estableix que les operacions de barreja i càrrega dels equips de tractament amb biocides s’han de realitzar a una distància mínima de 25 metres de masses superficials d’aigua i de 50 metres dels llocs de captació d’aigua de consum humà, i que s’ha de deixar una banda sense tractar d’almenys 5 metres al voltant de les masses d’aigua.

    Informar els veïns, amb un mínim de 8 dies d’antelació, dels espais que es vulguin tractar, del lloc i la data de realització dels tractaments, així com dels productes que s’hi utilitzin.

    Fer complir que els responsables dels tractaments adoptin les mesures necessàries per a evitar l’accés de tercers a les zones afectades durant l’execució del tractament i al llarg del període de temps posterior que es consideri necessari.

    Assegurar-se que els tractaments es duen a terme en horaris en què la presència de tercers sigui improbable.

    Abans de tractar espais utilitzats per grups vulnerables (col·legis, guarderies, places, zones de joc, centres d’assistència sanitària, residències de gent gran), informar el director del centre perquè pugui adoptar les mesures preventives necessàries.

    En cas de tractaments en finques no tancades adjacents amb vies o àrees públiques urbanes, o bé quan l’extensió del tractament o la toxicitat del producte emprat ho facin necessari: garantir que el responsable de l’acció compleixi amb l’obligació de transmetre la informació precisa a tercers, mitjançant cartells o sistemes similars, del moment i les condicions en què s’ha realitzat o es realitzarà l’aplicació.

    Cinquè.- Assumir totes les responsabilitats sobre el control en les aplicacions de biocides que puguin afectar l’activitat ramadera que li atribueix la normativa vigent, entre les quals hi ha les següents:

    Fer saber a tots els propietaris de les zones que es vulguin tractar amb biocides que han de comunicar-ho a l’Ajuntament amb 15 dies d’antelació, tot indicant el producte a utilitzar, la seva classificació toxicològica i el seu termini de seguretat, les zones afectades i els dies en què realitzaran els tractaments.

    Exposar públicament i difondre l’anunci de la realització dels tractaments comunicats per tal d’assegurar que la informació arriba a la població i als professionals afectats.

    Fer complir les obligacions que tenen els aplicadors de tractaments en els terrenys i passos habituals de bestiar. Concretament, sobre la col·locació de rètols clarament visibles en què s’adverteixi dels tractaments, com a mínim 48 hores abans, tot indicant la perillositat del fet, la data de tractament i la data fins a la qual és perillosa l’entrada i el trànsit d’animals.

    Aquesta exigència és aplicable, en general, a finques no tancades adjacents amb vies o àrees públiques urbanes, o bé quan l’extensió del tractament o la toxicitat del producte emprat ho facin necessari.

    En cas que, com a resultat del tractament, no quedin zones lliures per al pas o la pastura del bestiar, establir la manera de fer els tractaments per tal de facilitar els moviments dels animals.

    Fer complir la prohibició de vessar les restes de productes excedents dels tractaments, així com la de rentar els equips de tractament a distàncies inferiors a 50 metres de masses d’aigües superficials i pous.

    Sisè.- Complir amb totes les obligacions que té com a aplicador de productes biocides i que estan detallades en les normatives citades més amunt.

    Setè.- Difondre aquest acord entre el conjunt de la població, per tal de promoure la salut pública, en un termini inferior a 2 mesos.

    En el mateix termini, iniciar una campanya per advertir, a través dels mitjans de comunicació municipals, dels perills per a la salut i dels riscos per al medi ambient que es deriven de l’ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics.

    Vuitè.- Adherir-se a la campanya de “Som lo que Sembrem” contra els herbicides amb glifosat anomenada “glifosat herbicida cancerigen” i informar a l’entitat sobre els acords presos pel Ple.

    El Ple ho aprova per unanimitat.

  2. lejarza said

    CAMPANYA PER L’ERADICACIÓ DEL GLIFOSAT A LA VALL DEL LLIERCA

    24/06/2015

    CUP del Llierca

    Iniciem la campanya d’eradicació del glifosat a la vall del Llierca, informant a la població dels efectes nefastos de ruixar amb aquest herbicida, amb el comunicat de la CUP del LLierca i amb la petició que s’ha entregat als 5 ajuntaments de la vall (Argelaguer, Tortellà, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix i Sales de Llierca).

    Tot junt s’ha enviat a les entitats i associacions de cada poble, als mitjants de comunicació de la comarca,a entitats ecologistes de Catalunya i a més s’ha fet una encartellada a cada poble on s’informa de la campanya.

    Ven aviat també farem una xerrada sobre el glifosat amb un expert en el tema. Ja us informarem!

    Esperem que aquesta campanya serveixi per fer eradicar d’una vegada per totes aquest herbicida, i esperem que la gent que consulti aquesta web faci extensible al seu poble, igual que hem fet nosaltres, la campanya iniciada per Som lo que Sembrem.

  3. lejarza said

    Els herbicides amb glifosat

    by lejarza en 22 junio, 2012

    Vall del Llierca: Argelaguer – Tortellà – Girona:

    Els herbicides amb glifosat. Argumentari de Som lo que Sembrem sobre els herbicides amb glifosat:

    Glifosat (comercialitzat amb diferents formulacions, la mes coneguda de les quals es Roundup) és l’herbicida mes utilitzat a tot el mon. És un herbicida sistèmic no selectiu. Les fórmules comercials mes comunes contenen l’ingredient actiu (glifosat), que impedeix la fotosíntesi i afecta a d’altres processos metabòlics de les plantes sensibles a l’herbicida), i entre d’altres productes, surfactants que fan que el glifosat pugui penetrar a través de les cutícules de les fulles de les plantes.
    Aquest herbicida es va desenvolupar als anys 1970, i es va comercialitzar a l’any 1974. La empresa Monsanto va mantenir les patents fins a l’any 2000, i a l’any 2009 esperava la venda d’uns 800 milions de litres d’herbicides basats en el glifosat, un 55% dels quals van ser de Roundup. Actualment, diferents empreses produeixen herbicides la substància activa dels quals és el glifosat. La majoria de productes basats en el glifosat es classifiquen oficialment a l’Estat espanyol amb una toxicologia “baixa” per mamífers, “baixa” per aus, i “moderada” per peixos. Algunes formulacions es consideren “irritants” i/o “nocives” per a les persones.
    El permís per a l’ús del glifosat a la UE s’hauria d’haver revisat aquest any 2012. La Comissió Europea, però, va aprovar d’amagat una directiva l’any passat amb la qual s’aplaça aquesta revisió, i la d’altres biocides, fins l’any 2015. I com que aquesta mateixa Comissió, en canvi, no ha aprovat encara l’actualització dels tests que haurien de fer les indústries per tal de demanar el vist i plau als seus productes, el glifosat es revisarà a l’any 2015 amb criteris laxos i caducs, amb la qual cosa segurament obtindrà el permís fins al 2030i.
    Riscs per la salut humana
    El glifosat, i especialment la seva marca comercial Roundup (degut a d’altres components que s’afegeixen), han mostrat signes de toxicitat i/o riscs de toxicitat per a humans tant en assaigs de laboratori com en estudis epidemiològics.
    El estudis epidemiològics han relacionat la exposició de persones al glifosat/Roundup (pagesos, treballadors agrícoles, i població general) amb:
    – un risc mes gran de part prematur per exposició en combinació amb d’altres
    biocidesii,
    – un risc més gran d’avortamentsiii,
    un risc mes gran de desenvolupament de limfomes no-Hodgkin, ja sigui per exposició només al glifosativ, o a barreges de pesticides i herbicides incloent-hi el glifosatv,
    una possible més gran incidència de mieloma múltiplevi.
    Els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius:
    efectes genotòxicsvii i mutagènicsviii,
    modificacions a l’estructura i funcionament de les cèl·lulesix,
    interferències en la síntesi d’esteroides i actuació com a disruptors endocrinsx, produint també pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori reduint la producció de testosteronaxi,
    interferències en el funcionament del fetgexii,
    malformacions congènitesxiii,
    efectes tòxics en cèl·lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproducció humana i el desenvolupament del fetusxiv.
    També s’ha mostrat la influència del glifosat en la biologia i reproducció de cargols d’aigües dolces, i com a resultat, la seva possible influència en la expansió de malalties de mamífers com la fascioliasisxv.
    Encara que també s’utilitzen en jardineria i manteniment de línies de tren, l’ús de productes comercials basats en el glifosat ha augmentat molt significativament com a resultat de la comercialització de varietats transgèniques de cultius amb resistència a aquest herbicida. I molt significativament, la Unió Europea va augmentar el llindar màxim admissible de residus de glifosat als aliments en un 200% a l’any 1999, per tal d’evitar problemes amb les importacions d’aliments que contenen soja transgènica resistent a glifosat, i per tant poden estar carregats d’aquests residusxvi.
    Residus d’aquest herbicida han estat detectats a les cases de treballadors agrícolesxvii, a la seva orina i a la dels seus familiarsxviii, a la sang de dones no embarassadesxix, i en molts aliments encara que en concentracions baixesxx, el que demostra els risc d’exposició a aquest herbicida.
    Efectes sobre el medi
    El glifosat, i el seu metabòlit AMPA, han estat detectats freqüentment a l’aire i la plujaxxi, així com a les aigües superficialsxxii de regions agrícoles. Un estudi recent a Catalunyaxxiii mostra que el 41% de les mostres analitzades té un contingut detectable de glifosat, que el valor mitjà de totes les mostres és de 0’2 μg.l-1, que s’assoleixen valors de fins a 2’5 μg.l-1, i que en un 68% dels casos la concentració mitjana de glifosat al llarg de l’any és superior a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).
    Aquest herbicida, en les seves formulacions comercials, ha mostrat impactes molt intensos i diversos en els ecosistemes aquàticsxxiv, “podent produir nivells extremadament alts de mortalitat en amfibis que podrien resultar en la disminució de les seves poblacions” xxv. El surfactant POEA, que es troba a molt productes comercials basats en el glifosat, és letal per a peixos i amfibis, especialment en aigües amb pH bàsicxxvi. Recentment, la Sociedad de Ciencias Aranzadi de Donostia feia públics els resultats dels seus estudis sobre la incidència d’aquest herbicida en 10 espècies d’amfibis europeus, mostrant que les dosis recomanades pels fabricants són mortals per la majoria d’elles, i que dosis menors afecten la biologia i el comportament dels amfibisxxvii. D’altra banda, els musclos també han mostrat molta sensibilitat als herbicides basats en el glifosatxxviii. A mes, el glifosat ha mostrat efectes tòxics en algunes espècies de peixosxxix, i pot reduir la resistència d’altres a les malalties, incrementant la incidència d’infeccionsxxx. D’altra banda, el seu contingut en nutrients, com el fòsfor i el nitrogen, pot afectar les relacions tròfiques dels ecosistemes aquàticsxxxi.
    El glifosat absorbit per les plantes es eventualment excretat per les arrels a la rizosfera del sòl, on ha mostrat que és tòxic per diferents fongs i bacteris beneficiosos, desequilibrant la comunitat microbiana del sòlxxxii. Els cucs de terra també es veuen afectats negativament per aquest herbicida, ja sigui sòl o en combinació amb d’altres herbicidesxxxiii.
    Aquest herbicida no nomes afecta a les plantes sobre les que s’aplica o aquelles properes als camps de conreu i afectades per la deriva amb el vent, sinó que generacions posteriors d’aquestes plantes també mostren problemes de germinació i/o desenvolupament disminuït, “podent produir-se importants canvis ecològics” per aquest efectexxxiv.
    A l’any 2009, la Cort Suprema francesa va confirmar una sentència anterior en la que es condemnava a la empresa Monsanto (productora del Roundup, principal marca comercial del glifosato) per no haver dit la veritat en relació a la seguretat d’aquest herbicida, i per haver utilitzat publicitat enganyosa al definir-lo com a “biodegradable”. El glifosat es considerat com a “perillós per al medi” per la Unió Europeaxxxv.
    Alguns efectes sobre la producció agrària
    Com amb d’altres herbicides, el seu ús ha portat a l’aparició de plantes resistentsxxxvi. Al món s’estima que hi ha 18 espècies de plantes que han desenvolupat resistència al glifosatxxxvii. A l’estat espanyol s’han trobat poblacions de Conyza bonariensis resistents al glifosat en Andaluciaxxxviii.
    A l’any 2009 s’estimava que plantes de l’espècie Amaranthus palmeri resistents al glifosat apareixerien en 250.000 ha de conreu als Estats Units d’Amèricaxxxix. En 19 estats d’aquest país han aparegut espècies resistents a aquest herbicida que ja produeixen greus problemes econòmicsxl. A l’estat de Georgia 40.000 ha de conreu es troben greument infestades per plantes de Amaranthus palmeri resistents al glifosat, fins al punt que al comtat de Macon es van haver d’abandonar 4.000 ha a l’any 2007xli.
    Aquest herbicida produeix, a mes a mes, molts problemes en els mateixos cultius als que s’aplica i a cultius posteriorsxlii:
    – en cultius de soja, l’aplicació de glifosat disminueix el contingut en àcids grassos poli-insaturats i augmenta el de àcids grassos mono-insaturats. Tanmateix, disminueix la concentració de minerals, i la producció de biomassa del cultiuxliii
    – augmenta la sensibilitat als atacs de fongs i malalties dels cultius als que se’ls aplica l’herbicidaxliv, i també a cultius posteriors en la mateixa parcel·laxlv
    També s’han de mostrat efectes negatius molt intensos del glifosat sobre insectes terrestres importants en el control biològic de plagues de la sojaxlvi.
    i Antoniou, M. et al. 2011. Roundup and birth defects: is the public being kept in the dark?. Earth Open Source. http://es.scribd.com/doc/57277946/RoundupandBirthDefectsv5.
    ii Savitz, D.A., T. Arbuckle, D. Kaczor, K.M. Curtis. 1997. Male pesticide exposure and pregnancy outcome. American Journal of Epidemiology, 146(12): 1025-1036.
    iii Arbuckle, T.E., Z. Lin, L.S. Mery. 2001. An exploratory analysis of the effect of pesticide exposure on the risk of spontaneous abortion of an Ontario farm population. Environmental Health Perspectives, 109(8): 851-857.
    iv Hardell, L., M. Eriksson, M. Nordstrom. 2002. Exposure to pesticide as risk factor for non-Hodgkin’s lymphoma and hairy cell leukemia: pooled analysis of two Swedish case-control studies. Leukemia & Lymphoma, 43(5): 1043-1049.
    v DeRoos, Z.S.H. et al. 2003. Integrative assessment of multiple pesticides as risk factors for non-Hodgkin’s lymphoma among men. Occupational and Environmental Medicine, 60(9), E11.
    vi DeRoos, A.J. et al. 2005. Cancer incidence among glyphosate-exposed pesticide applicators in the agricultural health study. Environmental Health Perspectives, 113: 49-54.
    vii Lioi, M.B. et al. 1998. Cytogenetic damage and induction of pro-oxidant state in human lymphocytes exposed in vitro to glyphosate, vinclozolin, atrazine, and DPX-E9636. Environmental and Molecular Mutagenesis, 32: 39-46.
    Lioi, M.B. et al. 1998. Genotoxicity and oxidative stress induced by pesticide exposure in bovine lymphocyte cultures in vitro. Mutation Research – Fundamental and Molecular Mechanisms of Mutagenesis, 403: 13-20.
    Koller, V.J. et al. 2012. Cytotoxic and DNA-damaging properties of glyphosate and Roundup in human-derived buccal epithelial cells. Archives of Toxicology. DOI:10.1007/s00204-012-0804-8.
    viii Rank, J. et al. 1993. Genotoxicity testing of the herbicide Roundup and its active ingredient glyphosate isopropyalime using the mouse bone narrow micronucleus test, Salmonella mutagenicity test, and Allium anaphase-telophase test. Mutation Research/Genetic Toxicology, 300: 29-36.
    ix Marc, J. et al. 2002. Pesticide Roundup provokes cell division dysfunction at the level of CDK1/cyclin B activation. Chemical Research in Toxicology, 15: 326-331.
    Marc, J. et al. 2004. Glyphosate-based pesticides affect cell cycle regulation. Biology of the Cell, 96: 245-249.
    Marc, J. et al. 2005. A glyphosate-based pesticide impinges on transcription. Toxicology and Applied Pharmacology, 203: 1-8.
    Peixoto, F. 2005. Comparative effects of the Roundup and glyphosate on mitochondrial oxidative phosphorylation. Chemosphere, 61: 115-1122.
    Siviková, K., J. Dianovsky. 2006. Cytogenetic effect of technical glyphosate on cultivated bovine peripheral lymphocytes. International Journal of Hygiene and Environmental Health, 209: 15-20.
    Malatesta, M. et al. 2008. Hepatoma tissue culture (HTC) cells as a model for investigating the effects of low concentrations of herbicide on cell structure and function. Toxicology in Vitro, 22: 1853-1860.
    Clair, E, R. Mesnage, C. Travert, G-E. Séralini. 2012. A glyhposate-based herbicide induces necrosis and apoptosis in mature rat testicular cells in vitro, and testosterone decrease at lower levels. Toxicology in Vitro, 26: 269-279.
    Koller et al. 2012.
    x Walsh, L.P. et al. 2000. Roundup inhibits steroidogenesis by disrupting steroidogenic acute regulatory (StAR) protein expression. Environmental Health Perspectives, 108: 769-776.
    Richard, S. et al. 2005. Differential effects of glyphosate and Roundup on human placental cells and aromatase. Environmental Health Perspectives, 113(6): 716-720.
    Gasnier, C. et al. 2009. Glyphosate-based herbicides are toxic and endocrine disruptors in human cell lines. Toxicology, 263: 184-191.
    xi Romano, R.M. et al. 2010. Prepubertal exposure to commercial formulation of the herbicide glyphosate alters testosterone levels and testicular morphology. Archives of Toxicology, 84: 309-317.
    Clair et al. 2012.
    xii Hietanen, E., K. Linnainmaa, H. Vainio. 1983. Effects of phenoxyherbicides and glyphosate on the hepatic and intestinal biotransformation activities in the rat. Acta Pharmacologica et Toxicologica, 53: 103-112.
    Benedetti, A.L. et al. 2004. The effects of sub-chronic exposure of Wistar rats to the herbicide Glyphosate-Biocarb. Toxicology Letters, 153: 227-232.
    xiii Paganelli, A., V. Gnazzo, H. Acosta, S.L. López, A.E. Carrasco. Glyphosate-based herbicides produce teratogenic effects on vertebrates by impairing retinoic acid signaling. Chemical Research in Toxicology (acceptat per publicació) doi: 10.1021/tx1001749.
    xivBenachour, N. et al. 2007. Time- and dose-dependent effects of Roundup on human embryonic and placental cells. Archives of Environmental Contamination and Toxicology, 53: 126-133.
    Benachour, N., G.E. Séralini. 2009. Glyphosate formulations induce apoptosis and necrosis in human, umbilical, embryonic, and placental cells. Chemical Research in Toxicology, 22(1): 97-105.
    xv Tate, T.M., R.N. Jackson, F.A. Christian. 2000. Effects of glyphosate and dalapon on total free amino acid profiles of Pseudosuccinea columella snails. Bulletin of Enviromental Contamination and Toxicology, 64: 258-262.
    xvi “Pesticide safety limit raised by 200 times ‘to suit GM industry’ “. Daily Mail, 21 de setembre de 1999.
    xvii Curwin, B.D. et al. 2005. Pesticide contamination inside farm and nonfarm homes. Journal of Occupational and Environmental Hygiene, 2: 357-367.
    xviii Acquavella, J.F. et al. 2004. Glyphosate biomonitoring for farmers and their famílies: results from the Farm Family Exposure Study. Environmental Health Perspectives, 112(3): 321-326.
    xix Aris, A., S. Leblanc. 2011. Maternal and fetal exposure to pesticides associated to genetically modified foods in Eastern Townships of Quebec, Canada. Reproductive Toxicology, 31: 528-533.
    xx McQueen, H., A.C. Callan, A. L. Hinwood. 2012. Estimating maternal and prenatal exposure to glyphosate in the community setting. International Journal of Hygiene and Environmental Health. doi:10.1016/j.ijheh.2011.12.002
    xxi Chang, F-C., Simcik, M.F., P.D. Capel. 2011. Occurrence and fate of the herbicide glyphosate and its degradate aminomethylphosphonic acid in the atmosphere. Environmental Toxicology and Chemistry, 30(3): 548-555.
    xxii Skark, C. et al. 1998. The occurrence of glyphosate in surface water. International Journal of Environmental Analytical Chemistry, 70: 93-104.
    Peruzzo, P.J., A.A. Porta, A.E. Ronco. 2008. Levels of glyphosate in surface waters, sediments and soils associated with direct sowing soybean cultivation in north pampasic region of Argentina. Environmental Pollution, 156: 61-66.
    Coupe, R.H., S.J. Kalkhoff, P.D. Capel, C. Gregoire. 2011. Fate and transport of glyphosate and aminomethylphosphonic acid in surface waters of agricultural basins. Pest Management Science, DOI 10.1002/ps.2212.
    xxiii Sanchís, J. et al. 2012. Determination of glyphosate in groundwater samples using an uktrasensitive immunoassay and confirmation by on-line solid-phase extraction followed by liquid chromatography coupled to tandem mass spectrometry. Analytical and Bioanalytical Chemistry, 402(7): 2335-2345.
    xxiv Bengtsson, G., L-A. Hansson, K. Montenegro. 2004. Reduced grazong rates in Daphnia pulex caused by contaminants: implications for trophic cascades. Environmental Toxicology and Chemistry, 23(11): 2641-2648.
    Sobrero, M.C., F. Rimoldi, A.E. Ronco. 2007. Effects of the glyphosate active ingrediente and a formulation on Lemna gibba L. at different exposure levels and assessment end-points. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 79: 537-543.
    Pérez, G.L. et al. 2007. Effects of the herbicide Roundup on fresh water microbial communities : a mesocosm study. Ecological Applications, 17: 2310-2322.
    Achiorno, C.L., C. de Villalobos, L. Ferrari. 2008. Toxicity of the herbicide glyphosate to Chordodes nobilii (Gordiida, Nematomorpha). Chemosphere, 71: 1816-1822.
    Relyea, R.A. 2012. New effects of Roundup on amphibians: predators reduce herbicide mortality; herbicides induce antipredator morphology. Ecological Applications, 22: 634-647.
    xxv Relyea, R.A. 2005. The impact of insecticides and herbicides on the biodiversity and productivity of aquatic communities. Ecological Applications, 15(2): 618-627.
    Relyea, R.A. 2005. The lethal impact of Roundup on aquatic and terrestrial amphibians. Ecological Applications, 15(4): 1118-1124.
    Smith, G.R. 2001. Effects of acute exposure to a commercial formulation of glyphosate on the tadpoles of two species of Anurans. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 67: 483-488.
    Cauble, K., R.S. Wagner. 2005. Sublethal effects of the herbicide glyphosate on amphibian metamorphosis and development. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 75: 429-435.
    xxvi Giesy, J.P., S. Dobson, K.R. Solomon. 2000. Ecotoxicological risk assessment for Roundup herbicide. Review of Contamination and Toxicology, 167: 35-120.
    Lajmanovich, R.C., M.T. Sandoval, P.M. Peltzer. 2003. Induction of mortality and malformation in Scinax nasicus tadpoles exposed to glyphosate formulations. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 70: 612-618.
    Howe, C.M., M. Berrill, B.D. Pauli, C.C. Helbing, K. Werry, N. Veldhoen. 2004. Toxicity of glyphosate-based pesticides to four North American frog species. Environmental Toxicology and Chemistry, 23(8): 1928-1938.
    xxvii http://dfmf.uned.es/biologia/2012/02/glifosato-el-herbicida-que-tambien-mata-a-los-anfibios/
    xxviii Bringolf, R.B., W.G. Cope, S. Mosher, M.C. Barnhart, D. Shea. 2007. Acute and chronic toxicity of glyphosate compounds to glochidia and juveniles of Lampsilis siliquoidea (Unionidae). Environmental Toxicology and Chemistry, 26(10): 2094-2100.
    xxix Langiano, V.C., C.B.R. Martinez. 2008. Toxicity and effects of a glyphosate-based herbicide on the Neotropical fish Prochilodus lineatus. Comparative Biochemistry and Physiology, Part C, 147: 222-231.
    Cavalcante, D.G.S.M., C.B.R. Martinez, S.H. Sofia. 2008. Genotoxic effects of Roundup® on the fish Prochilodus lineatus. Mutation Research/Genetic Toxicology and Environmental Mutagenesis, 655: 41-46.
    xxx Kelly, D.W., R. Poulin, D.M. Tompkins, C.R. Townsend. 2010. Synergistic effects of glyphosate formulation and parasite infection on fish malformations and survival. Journal of Applied Ecology, 47(2): 498-504.
    xxxi Bengtsson, G., L-A. Hansson, K. Montenegro. 2004. Reduced grazing rates in Daphnia pulex caused by contaminants: implications for trophic cascades. Environmental Toxicology and Chemistry, 23(11): 2641-2648.
    xxxii Wardle, D.A., D.A. Parkinson. 1992. Influence of the herbicides 2,4-D and glyphosate on soil microbial biomass and activity: a field experiment. Soil Biology and Biochemistry, 24: 185-186.
    Levesque, C.A., J.E. Rahe. 1992. Herbicidal interactions with fungal root pathogens with special reference to glyphosate. Annual Review of Phytopathology, 30: 572-602.
    Busse, M.D., A.W. Ratcliffe, C.J. Shestak, R.F. Powers. 2001. Glyphosate toxicity and the effects of long-term vegetation control on soil microbial communities. Soil Biology and Biochemistry, 33: 1777-1789.
    Krzysko-Lupicka, T., T. Sudol. 2008. Interactions between glyphosate and autochthonous soil fungi surviving in aqueous solution of glyphosate. Chemosphere, 71: 1386-1391.
    Johal, G.S., D.M. Huber. 2009. Glypohosate effects on disease and disease resistance in plants. European Journal of Agronomy, 31: 144-152.
    xxxiii Yasmin, S., D. D’Souza. 2007. Effect of pesticides on the reproductive output of Eisenia fetida. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 79: 529-532.
    xxxiv Blackburn, L.G., C. Boutin. 2003. Subtle effects of herbicide use in the context of genetically modified crops: a case study with glyphosate (Roundup). Ecotoxicology, 12: 271-285.
    xxxv “Monsanto guilty in ‘false ad’ row”. http://news.bbc.co.uk/go/pr/fr/-/2/hi/europe/8308903.stm. (15 octubre 2009).
    xxxvi Robert, S., U. Baumann. 1998. Resistance to the herbicide glyphosate. Nature, 395: 25-26.
    Binimelis, R., W. Pengue, I. Monterroso. 2009. “Transgenic treadmill”: responses to the emergente and Spreads of glyphosate-resistant johnsongrass in Argentina. Geoforum,
    doi: 10.1016/j.geoforum.2009.03.009
    Gaines, T.A. et al. 2010. Gene amplification confers glyphosate resistance in Amaranthus palmeri. Proceedings of the National Academy of Sciences, http://www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.0906649107.
    xxxvii “Roundup-resistant ‘superweed’ confirmed in Ontario”. http://www.montrealgazette.com/Roundup+resistant+superweed+confirmed+Ontario/2991203/story.html
    5 maig 2010.
    xxxviii Urbano, J.M. 2007. Glyphoste-resistant hairy fleabane (Conyza bonariensis) in Spain. Weed Technology, 21: 396-401.
    xxxix Gaines et al. 2010.
    xl “Arkansas fields of glyphosate-resistant pigweed” http://www.deltafarmpress.com/cotton/resistant-pigweed-0925/index.html.
    “Resistant weeds threaten to cripple Iowa’s agriculture economy”. http://iowaindependent.com/29429/resistant-weeds-threaten-to-cripple-iowas-agriculture-economy.
    (10 març 2010).
    “Growing Roundup-resistant weed problema must be dealt with, expert says”. http://www.physorg.com/news203697204.html.
    xli “ ‘Superweed’ explosion threatens Monsanto heartlands”. http://www.france24.com. (19 abril 2009).
    xlii Yamada, T. et al. 2009. Glyphosate interactions with physiology, nutrition, and diseases of plants: threat to agricultural sustainability?. European Journal of Agronomy, 31: 111-113.
    xliii Zobiole, L.H.S. et al. 2010. Glyphosate affects seed composition in glyphosate-resistant soybean. Journal of Agricultural and Food Chemistry, 58: 4517-4522.
    xliv Lévesque, C.A., J.E. Rahe, D.M. Eaves. 1987. Effects of glyphosate on Fusarium spp.: its influences on root colonization of weeds, propagule density in the soil, and crop emergence. Canadian Journal of Microbiology, 33: 354-360.
    Johal, G.S., J.E. Rahe. 1988. Glyphosate, hypersensitivity and phytoalexins accumulation in the incompatible bean anthracnose host-parasite interaction. Physiological and Molecular Plant Pathology, 32: 267-281.
    Liu, L., Z.K. Punja, J.E. Rathe. 1997. Altered root exudation and suppression of induced lignification as mechanisms of predisposition by glyphosate of bean roots (Phaseolus vulgaris L.) to colonization by Phytium spp. Physiological and Molecular Plant Pathology, 51(2): 110-127.
    Sanogo, S, X.B. Yang, H. Scherm. 2000.Effects of herbicides on Fusarium solani f.sp. glycines and development of sudden death syndrome in glyphosate-tolerant soybean. Phytopathology, 90: 57-66.
    Johal, C.S., D.M. Huber. 2009. Glyphosate effects on diseases of plants. European Journal of Agronomy, 31: 144-152.
    xlv Fernandez, M.R. et al. 2009. Glyphosate associations with cereal diseases caused by Fusarium spp. in the Canadian prairies. European Journal of Agronomy, 31: 133-143.
    xlvi Schneider, M.I., N. Sánchez, S. Pineda, H. Chi, A. Ronco. 2009. Impact of glyphosate on the development, fertility and demography of Chysoperla externa (Neuroptera: Chrysopidae): Ecological approach. Chemosphere, 76: 1451-1455.

  4. lejarza said

    Europa torna a retardar la votació per renovar la llicència del glifosat

    Raúl Rejón

    La Comissió Europea no ha aconseguit assegurar-se la majoria d’estats necessàris per renovar la llicència de l’herbicida glifosat. Així que ha tornat a suspendre la votació al Comitè de Plantes, Animals i Aliments on estan representats els 28 membres. “Com que era obvi que no hi hauria aquesta majoria qualificada, no s’ha procedit a votar”, ha explicat un portaveu de la Comissió. El comitè ha estat deliberant dos dies: el 18 i 19 de maig.

    La polèmica que envolta a aquest herbicida gira entorn de la declaració de “probablement cancerigen” que ha sostingut l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Està contraposada a l’opinió de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que diu que no ha apreciat riscos per a la salut humana.

    Al debat d’aquesta setmana s’arriba després d’haver posposat ja la decisió el passat 8 de març. Llavors, l’oposició de França, Holanda i altres països impedia assolir els suports necessaris per la qual cosa l’Executiu comunitari va decidir retardar el procés fins aquest mes amb la idea d’aconseguir els vots. A més, just un dia abans d’arrencar les sessions, l’OMS i l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), van emetre un informe en què deien que era “improbable que el glifosat suposi un risc de càncer per als humans a través de la dieta”.

    Amb tot, els dubtes sobre l’herbicida no s’han dissipat prou com perquè els estats reticents acabessin per donar el vistiplau a la renovació del producte. La Comissió havia preparat un esborrany en el qual la llicència de l’herbicida es perllongaria uns altres nou anys amb poques restriccions. No va tenir en compte la moció del Parlament Europeu que, a mitjans d’abril, havia sol·licitat que el permís es paralitzes set anys i es prohibís l’ús particular així com l’aplicació en zones verdes pròximes a col·legis o parcs. El Grup dels Verds, que va defensar la prohibició del glifosat al parlament considera ara que aquest nou retard “confirma els nostres dubtes sobre el producte”. El seu portaveu Florent Marcellesi creu que és “un senyal de que els governs estan prenent de debò la ferma oposició existent cap aquesta substància”.

    Vinculacions amb les biotecnològiques

    L’informe conjunt de l’OMS i la FAO encara que va arribar en el moment decisiu de la presa de decisions, també ho va fer llastrat per les vinculacions d’alguns membres del comitè d’estudi amb la indústria dels fitosanitaris. El seu codirector, Alan Boobis, apareix en el panell d’experts de l’organització International Life Science Institute, entre els membres apareixen corporacions biotecnològiques com Monsanto o Dow Chemical. El mateix passa amb un altre dels científics que han dirigit aquest últim escrit sobre el glifosat: Angelo Moretto.

    L’actual llicència per la qual es comercialitza el glifosat a la Unió Europea està a punt d’expirar. Per continuar venent és obligatori que es renovi el permís abans del 30 de juny. La Comissió Europea confirma que si no es pren una decisió “els Estats Membre hauran de retirar les autoritzacions de tots els productes basats en aquest producte”.

  5. lejarza said

    Compromís d’Esquerres vol que Figueres abandoni l’ús del glifosat als espais públics

    3 juliol, 2016

    Compromís d’Esquerres per Figueres (CExF) ha presentat una moció per debatre i sotmetre a votació al proper ple de l’Ajuntament, el 6 de juliol, per erradicar definitivament l’ús del glifosat als espais públics -carrers, parcs i jardins- de Figueres, així com per assolir la transició cap a una gestió ecològica de la jardineria municipal, que afectaria també l’ús dels plaguicides.
    El glifosat és un potent herbicida no selectiu que s’ha usat de forma generalitzada, tant a les àrees urbanes com a l’agricultura, per a l’eliminació de la vegetació espontània. L’Organització Mundial de la Salut ha classificat el glifosat com un element “possible cancerígen” i s’associa a nombrosos efectes sobre la salut humana, la progressiva contaminació dels aqüífers i les masses d’aigua superficial, així com sobre els fongs i bacteris del sòl, la fauna i la flora silvestres, i sobre els conreus i el bestiar.

    Tot i que a Figueres s’ha reduït el seu ús des de fa uns anys, encara se segueix utilitzant com herbicida donada la dificultat d’actuar amb altres tècniques en determinats espais. El portaveu de CExF, Òscar Vergés assenyala que “hem d’adoptar altres mètodes no nocius per a la salut de les persones, o decidir no actuar i conviure amb la vegetació espontània, que no deixa de ser una qüestió estètica tot i els danys que ocasionen les herbes que creixen entre els panots, als racons i a les esquerdes de l’asfalt”.

    Des de CExF s’ha consultat el Servei de Parcs i Jardins de Figueres, i són conscients de que se n’ha reduït l’ús progressivament i s’han introduït sistemes alternatius per eliminar les herbes, com són els desbroçaments, i també d’altres mètodes per al control de plagues d’insectes i fongs “però hem de fer un esforç més per erradicar aquest producte de forma definitiva, així com d’altres plaguicides amb components tòxics per a la salut de les persones -insisteix Vergés- i avançar cap a una jardineria totalment ecològica que no contamini el nostre entorn”.
    Aquesta moció per a l’erradicació del glifosat contempla que s’abandoni el seu ús en un termini de sis mesos i s’adoptin altres mètodes de manteniment i eliminació de la vegetació espontània. També s’insta l’ajuntament a seguir revisant el model de manteniment dels parcs i jardins per assolir una jardineria ecològica, i estudiar alternatives viables, i dotar els treballadors i les empreses contractades de la formació necessària per aconseguir aquests objectius, així com per a la informació adequada en aquells llocs on es facin tractaments.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: