Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Rocabruna tancat l´accés a la mina de les Ferreres

Posted by lejarza en 18 abril, 2016


Rocabruna tancat l´accés a la mina de les Ferreres

“Els veïns de Rocabruna fa temps que portat reclamat l’adequació de les entrades de les mines de les Ferreres, i obertura al públic”

Argelaguer – Vall del Llierca

La mina de les Ferreres, situada al veïnat de Rocabruna (Rocapruna), té dues portes tancades amb clau als dos únics punts d’accés que hi ha.

L’Ajuntament de Camprodon (Ripollès) vol evitar així l’extracció massiva de minerals i garantir-ne la seguretat.

Rocabruna és un d’aquells racons del nostre país on la presència humana es fa visible de manera prou harmoniosa amb la natura. Els camps de cultiu i els ramats conviuen amb boscos frondosos i plens de vida, amb un clima temperat, rierols i fonts d’aigua fresca.

L’assentament humà en el territori ja ve d’antic, es perd en els segles. Les runes del castell i l’església romànica de Sant Feliu així ens ho indiquen.

Però també hi tenim una activitat minera que ha restat soterrada a les entranyes de les muntanyes que envolten la vall. En destaca la mina de les Ferreres, coneguda i explotada des de fa segles.

S’hi han determinat més de 40 espècies minerals, algunes de les quals són la primera cita a Catalunya, com la theisita o la claraïta, i d’altres com la cobaltkoritnigita, que són primera cita a la península Ibèrica.

Es tracta d’un laberint format per quilòmetres de galeries soterrades, enmig de les quals hi ha un estany soterrani.

També hi ha algunes espècies, en procés d’estudi, que no han pogut ser determinades ja que no es corresponen amb cap patró de minerals coneguts.

Popularment es diu que aquesta mina, situada a la part alta de la vall del torrent de les Arçoles, va ser descoberta pels romans i explotades del segle III aC fins el 1962 per extreure’n la plata. Els romans feien galeries circulars sense elements de subjecció. Hi havien de passar esclaus. A més, construïen galeries de desguàs per drenar els punts que quedaven inundats. De l’època dels romans n’ha quedat la llegenda, segons la qual al costat de l’estany soterrani hi ha un tresor.

La primera documentació que hi ha es de l’època de Jaume I, el segle XIII. Fins als anys seixanta, se’n va extreure sobretot sulfurs de plom, de coure i de ferro i des de llavors que està abandonada.

Actualment encara hi ha les galeries que es van construir en aquella època repartides en els cinc nivells que hi ha.

Els veïns de Rocabruna fa temps que portat reclamat l’adequació i obertura al públic de les mines de les Ferreres, al peu de Montfalgars, a la serra del Vernadell. També demanen que un cop convertides en una atracció, l’Ajuntament de Camprodon es faci càrrec del manteniment, els veïns demanen que l’Ajuntament asseguri les mines i les faci visitables.

Els estudiosos consideren interessant convertir una part de les mines en atracció visitable i aconsellen que només se n’obri una part al públic i que es tanquin les zones que poden ser perilloses per gasos o despreniments.

Els veïns volen refer el que ells consideren el camí medieval que juntava el nucli actual de Rocabruna amb el castell. També volen que s’adequï el camí cap a les mines.

Per la seva banda, L’Ajuntament de Camprodon treballa en els tràmits legals per l’obertura al públic de les mines.

Fotos Lejarza Els d´Argelaguer Garrotxa a la mina de les Ferreres, situada al veïnat de Rocabruna (Rocapruna) al peu de Montfalgars

Els d´Argelaguer a la mina de les Ferreres, situada al veïnat de Rocabruna (Rocapruna) al peu de Montfalgars (Foto Lejarza Garrotxa)

Colors daurats a la mina de les Ferreres, situada al veïnat de Rocabruna (Rocapruna) al peu de Montfalgars (Foto Lejarza Garrotxa)

La mina de les Ferreres, situada al veïnat de Rocabruna (Rocapruna) al peu de Montfalgars (Foto Lejarza Argelaguer Garrotxa)

Fotos Lejarza Argelaguer Garrotxa: La mina de les Ferreres, situada al veïnat de Rocabruna (Rocapruna) al peu de Montfalgars

Anuncios

Una respuesta to “Rocabruna tancat l´accés a la mina de les Ferreres”

  1. lejarza said

    Les mines de Rocabruna

    Rocabruna a la comarca del Ripollès, és un d´aquells racons de Catalunya on la presència humana es fa visible de manera prou harmoniosa amb la natura. Els camps de cultiu i els ramats conviuen amb boscos frondosos, amb un clima temperat, rierols i fonts d´aigua.

    L´assentament humà en el territori ja ve d´antic, es perd en els segles. Les runes del castell i l´església romànica de Sant Feliu així ho indiquen.

    Però els vilatants d´aquestes contrades, teniem una activitat minera que ha restat soterrada a les entranyes de les muntanyes que envolten la vall. En destaca la mina de les Ferreres, coneguda i explotada des de fa segles.

    Fa més de dos mil anys, els romans, després de conquerir la Gàl.lia, van continuar la seva dinàmica triomfadora i es van establir a la Península Ibèrica per diferents camins. Un d´ells és la coneguda Via Vallespirana del segle III aC que passava pel Coll d´Ares, entre Molló i Prats de Molló i la Presta, fins a trobar el riu Ter a Sant Pau de Seguries. Encara que sigui difícil trobar documents que certifiquin que els romans van descobrir i explotar les mines de Rocabruna, sembla que, gràcies a la tradició popular, van ser els primers que van intentar treure profit d´aquestes mines.

    Buscaven plata i només en van trobar una mica, però en canvi van trobar força quantitat de ferro, el qual aprofitaren per a la seva indústria armamentística.

    En qualsevol tipus de terreny els romans feien galeries circulars per evitar estructures de sosteniment i construïen galeries de desguàs properes a les de les explotacions per drenar punts inundats i connectar galeries amb punts de l´exterior.

    De l´edat mitjana gairebé no tenim documents que testimoniïn l´explotació de les mines, la primera documentació que hi ha es de l´època de Jaume I, segle XIII.

    En canvi, sabem que durant els segles XIV, XV, XVI i XVII les mines funcionaven i continuaven aportant ferro, galena, quars i coure. Vestigis també d´aquella època són les escales i bancs edificats amb les runes.

    Mentre governaven la Vall els senyors del castell de Rocabruna: Pere Desbac (pare), Pere Desbac (fill), Pere Desbac (nét), Pere Desbac (besnét), Lluís Descatllar Desbac, etc., els treballadors pujaven a les mines amb les seves mules o bé caminant, el grup més nombrós de treballadors el formaven veïns del poble de Rocabruna però també en venien de les rodalies: Molló, Salarsa, Bolòs, Monars i Beget.

    De l´explotació generosa del ferro prové el nom de mines de les Ferreres, és a dir, lloc on hi ha ferro, aquest nom també podria provenir de la veïna frontera d´on era monsieur Ferrier (1740), propietari i director de les mines de Bernadeil et des Poujals a Rocabruna i Molló respectivament, que treballava amb el saragossà José Felipe Donclaros, amb qui n´era copropietari. Tant Ferrier com Donclaros buscaven or, plata, coure i galena, però també van trobar, com els romans, ferro i els seus derivats.

    Al segle XVIII, el saragossà havia demanat llicència per a la recerca de minerals, al 1738 obtingué el permís per buscar or, plata, coure i vernís (galena), les recerques degueren tenir èxit, ja que temps després trobem el senyor Donclaros manifestant al Real Consejo de la Audiència el descobriment d´almenys set mines, de les quals acompanyava mostres de plata i coure. Com que els d´Hisenda li van dir que n´escollís només una va decidir-se per la de Rocabruna en lloc de la Serra del Vernadell.

    En Ferrier, com a copropietari de les mines, feia més la funció de director; Donclaros es dedicava sobretot a la part administrativa i burocràtica en la qual posava especial interès.

    Al segle XX les mines de les Ferreres tornen a recuperar l´activitat, després d´un període d´abandonament, sabem que és després de 1932 quan l´activitat minera es reprèn. Els camions pugen des de Camprodon fins a les mines per una pista construïda expressament, per afavorir el transport dels minerals extrets: sulfurs de plom (galena), de coure i ferro (calcopirita), de coure (calcosina), de ferro (pirita), d´antimoni (estibina) i abundant sulfat de bari (baritina).

    S´han determinat més de 40 espècies minerals, algunes de les quals són la primera cita a Catalunya, com la theisita o la claraïta, i d´altres com la cobaltkoritnigita, que són primera cita a la península Ibèrica, també hi ha espècies, en procés d’estudi, que no han pogut ser determinades ja que no es corresponen amb cap patró de minerals coneguts.

    Als anys cinquanta, el nivell d´exigència en la producció no compensava la inversió econòmica, es produïa poc i les mines no resultaven rentables. Rosendo Muñoz, explotador de les mines que vivia a Barcelona, va ordenar que es tanquessin les mines.

    Finalment, les mines de Rocabruna, queden abandonades a 1.315 metres d´altitud, al peu de Montfalgars; per aquestes contrades es compta que a les entranyes de les mines, i a un llac soterrani amb un riu cabalós a sobre del qual hi ha un pont guardat per un terrible fantasma; es un laberint format per quilòmetres de galeries, descobertes pels romans el segle III aC tanquen l´any 1962.

    Bibliogràfia
    Joan Rosell, Josep L. Garrido, Gemma Masons, Fermí Bobí. Rocabruna i el seu entorn. La mina de les Ferreres. 1a ed., febrer 2014.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: