Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Història de la Vall de Cornella de Terri sita super fluvium Sterriam

Posted by lejarza en 18 abril, 2016


Història de la Vall de Cornella de Terri sita super fluvium Sterriam

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

De les troballes arqueològiques més antigues, restes d’un mastodont del Paleolític, passant per l´existència de vil·les romanes es pot, en part, deduir la importància i la riquesa de La Vall del Terri; amb el referent del municipi de Cornella de Terri.

Dates importants són: la del 19 d´agost de 1337 en què el rei Pere el Cerimoniós otorga la Carta Pobla; que deslliura els habitants de La Vall de certes obligacions.

L´any 1367 en què es concedeix autorització per formar un Consell Municipal, per governar el municipi, i també cal ressaltar quan el Rei Pere autoritza enderrocar part del Castell de Cornellà del Terri, l´enderroc afectaria majorment les muralles i el fossat, destinat-ne una part a Hospital per a caminants i pobres, el Rei cedí els drets que tenia sobre la torre, els valls i les pedres per fer aquesta edificació, al sosteniment del qual, entre d’altres, va participar l´infant Dº. Joan II amb el manteniment perpetu d´un llit de l´Hospital, el cobrellit del qual havia de dur brodat l´escut Reial.

L´any 1385 s´hostatjaven a Cornellà del Terri (Pla d´Estany) la reina Sibil·la de Fortià, l´infant D. Joan i la seva esposa Violant de Bar (ducs de Girona). L´any 1391 pagesos de diferents pobles del municipi varen participar, de forma virulenta, a l´assalt del Call Jueu de Girona.

Més endavant a la Bastida de Borgonyà fou pres l´abat de Banyoles Francesc Xetmar per part de la cavalleria castellana, en la guerra civil catalana (1460-1472).

S´ha de recordar que, en plena guerra dels Pagesos de Remença, per la Vall passà en Pere Joan Sala (Serrallonga) en lluita constant contra senyors i nobles, fita que podria ser l´inici de la supressió dels “mals usos” per part dels feudals de la Generalitat de Catalunya i, qui sap, el començament de les commemoracions tradicionals que cada any celebrem a la Plaça del Maig el Dilluns de Pasqua: “La Plantada de l´Arbre del Maig” i el “Ball del Cornut”.

Sindicat Remença: Convocatòria dels homes de remença per a demanar en justícia l´abolició de la servitud i els mals usos de la Generalitat de Catalunya.

Any 1448 octubre 20, diumenge Cornellà de Terri:

En presència de Miquel Ombert, notari de Girona per autoritat reial, substitut de Jaume Coma, notari, i dels testimonis Narcís Boer, Guillem Rovira, de Corts, i Marturià Esmalric, de Banyoles, són convocats a Cornellà, amb repic de campanes, els homes de les parròquies de la Vall de Cornellà, Corts, Pujals dels Cavallers, Borgonyà, Pujals dels Pagesos, Sords i Cornellà de Terri, amb llicència del venerable batlle reial, també present.

Insuper die dominica numerata vicesima mensis octobris et anni iam dictorum a Nativitate Domini Millesimi Quadringentesimi Quadragesimi octavi, in presentia Michaelis Ombert, auctoritate Regia, notarii Gerunde substituti et iurati sub me Iacobo [Coma],1 notario pre et subnominato, et Narcissi Boer, Guillermi Rovira, de Curtibus, et Mar-turiani Smalrich, ville Balneolarum, et testium ad hec vocatorum specia-liter et assumptorum, convocati et congregati homines infrascripti parro-chiarum infrascriptarum vallis de Corniliano dicte Gerundensis diocesis, in loco de Corniliano per repicamentum simbalorum ecclesie dicti loci, de licentia venerabilis baiuli regii dicte vallis, ibidem presentis, videlicet, Vall de Cornella sita super fluvium Sterriam:

[Corts] Michael de Canellis, Iacobus Tixador, Narcissus Mir, Michael Pe-lagrin, Genisius Serra, Iulianus Ferrer alias Pla, Anthonius Iulia, Beren-garius Tixador, omnes parrochia de Corts.

[Puials Militum] Petrus Valloria, Antonius Colell, Iohannes Amich, Iacobus Borrell, Petrus Feliu, Anthonius Reig, Bartholomeus Poch, etatis viginti annorum, Iuliani Ianoher, Andreas Vidal, Guillermus Bernardus Ribot, omnes parrochie de Puials militum.

[Puials Rusticorum] Petrus Ianoher, Narcissus Adroher, Bartholomeus Paschal, Anthonius Carrera, Petrus Roser, Petrus Cros, Bernardus del Cros alias Robau, Andreas Palet, etatorum decem octo annorum, Narcissus Truyll, etatis decem octo annorum, omnes parrochie de Puials Rusticorum.

[Bargonya] Gaspar Noguera, Iohannes Serir, etatis decem octo annorum, Petrus Lado, Ffranciscus Losa, Guillelmus Serviani, omnes parrochie de Bargonya.

[Sorts] Petrus Carrer, Petrus Ferron de Caselles, Bernardus Gili, Guillermus Petri Dalmatii, Narcissus Plan, Narcissus Salamy, omnes parrochie de Sorts. [Corniliano] Petrus Illa, etatis viginti annorum, Berengarius Bernardi de Ermadas, Petrus Nicholai de Ermadas, omnes parrochie de Corniliano.

Ausiàs March, en el seu Cant IV d’amor, ja els crida esclaus, Boades en el Libre dels feyts d armes de Catalunya, crida els mals usos, càrregues iniqües, que han de patir “los pagesos quis appellan de remença, e que nills sen porien appellar sclaus”.

Les reunions dels remenças van posar en alarma a la Generalitat de Catalunya, cos compost de prelats i senyors feudals, i amb l’intent de detenir al Sindicat, en lloc de buscar un acord en bé de tots, va enviar un missatge contra els infeliços remenças:

Els que es diuen comissaris o intigadores de pagesos van i discuren per les comarques, abusant del seu càrrec amb grans vexacions que fan, aixequen els pobles amb sediciosos escàndols i prediquen Llibertat de Pagesos i abolició de juraments i homenatges, en to de tumult estan i van de continu de reunió en reunió, per alçar bandera, a més, que ells i els seus síndics sabran i entendran en les Corts del Principat de Catalunya, que no pagaran els tributs de la Generalitat (drets de generalitats), perquè tindran el govern en les seves mans. Ja que no és tolerable l’audàcia i temeritat dels pagesos revoltats, que han decidit no pagar als senyors, i que recorren les comarques en quadrilles proferint veus subversives, que les reunions del Sindicat i els moviments dels remenças van en augment, ja que amb trompetes i tambors, en grups de 100, 200 i fins a de 500 es passegen per tot arreu, donant crits contra els senyors”.

La Generalitat de Catalunya va condemnar per unanimitat á la pena de mort, a tots els pobres pagesos de Remença, van aixecar el patíbul, la forca i el botxí funcionant a Girona per als infeliços Remenças.

El 21 d’abril de 1486, se dicta la sentència arbitral a Guadalupe, que va significar la definitiva abolició de l’adscripció al predi i de tots els mals usos.

Del segle XVII tenim coneixement de diferents fets, costums, tradicions i cultius del poble perquè el domer Joan Roura hi va deixar escrit en la “Consueta”. En els segles XVII i XVIII Cornellà fou escenari de les guerres sostingudes amb França i convertida en campament militar, tan aviat per les tropes franceses com per les tropes espanyoles.

Durant la tercera de les guerres carlines la població de Cornellà del Terri va prendre part molt activa en una de les batalles sostingudes entre el general carlista Savalls i el republicà Cirlot.

Entre els personatges que han deixat petja podem fer esment de Bernat, nascut a Cornella de Terri i que fou bisbe de la ciutat de Carcassona. Patllari Calbet, monjo, tristament famós per intentar enverinar el “Papa Lluna”, Benedicte XIII.

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa) extracte del llibre Remençalia Històries d'Argelaguer

Argelaguer Sindicat Remença Besalú Tortellà Montagut Serinya Fontcoberta

Anuncios

Una respuesta to “Història de la Vall de Cornella de Terri sita super fluvium Sterriam”

  1. lejarza said

    Projecten un poblat medieval a Cornellà de Terri

    DdG

    Una empresa de nova creació amb una àmplia experiència en l’àmbit de la recreació històrica i en el món cinematogràfic, Sordibus, ha iniciat tràmits amb l’Ajuntament de Cornellà de Terri per a la creació d’un Espai de Divulgació Històrica al municipi en què es mostrin els costums i les formes de vida de la població a l’edat mitjana. Per a la seva construcció s’aplicaran les eines i els processos de l’època, una metodologia anomenada arqueologia experimental.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: