Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La Generalitat de Catalunya prepara mesures per les necessitats dels micropobles

Posted by lejarza en 16 abril, 2016


La Generalitat de Catalunya prepara mesures per les necessitats dels micropobles

A Micropobles en formen part Argelaguer i Sales de Llierca”

Argelaguer – Vall del Llierca

El Departament de Territori i Sostenibilitat prepara una sèrie de mesures per incentivar les necessitats singulars dels micropobles de Catalunya.

Aquestes mesures formen part dels objectius de la nova llei de territori que està elaborant la Generalitat de Catalunya.

El director general d´Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va subratllar que aquesta nova Llei suposarà el “reconeixement” de les necessitats territorials i urbanístiques de 332 petits municipis, de menys de 500 habitants, que representen l´1,1% de la població i el 35% de la superfície del territori català.

Serra va detallar algunes de les accions previstes per als micropobles, com la millora de l´accessibilitat viària, els serveis i les telecomunicacions i la implantació del petit comerç i la petita indústria al voltant del camp.

Aquests temes es van debatre al municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla d´Estany), en la Jornada “Els Micropobles: paisatge, urbanisme i identitat territorial”, que organitza l´Observatori del Paisatge de Catalunya. S´hi van tractar les problemàtiques territorials, urbanístiques i de gestió del paisatge dels micropobles, el paper del paisatge en el desenvolupament local, la transició energètica o les estratègies de repoblament, entre altres.

L´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) ha demanat a l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) que s’estudiï la possibilitat de permetre l’ingrés en l’associació a la societat civil dels micropobles, entitats i associacions del territori.

Foto Lejarza Argelaguer Micropoble en formen part a la Garrotxa Argelaguer i Sales de Llierca

Foto Lejarza: Argelaguer Micropoble en formen part a la Garrotxa Argelaguer i Sales de Llierca

Foto Lejarza: Argelaguer Micropoble en formen part a la Garrotxa Argelaguer i Sales de Llierca

Anuncios

5 comentarios to “La Generalitat de Catalunya prepara mesures per les necessitats dels micropobles”

  1. lejarza said

    La Garrotxa present a la jornada de micropobles a Catalunya

    Redacció | Data: 18 abril,2016

    L’Observatori del Paisatge de Catalunya organitza una jornada de debat sobre el rol dels pobles de menys de 500 habitants en la vertebració territorial

    L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, organitza aquest divendres a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany) una jornada per debatre el paper dels micropobles en la vertebració territorial. Catalunya té 332 micropobles —és a dir, municipis de menys de 500 habitants—, que s’han trobat per debatre el paper que tenen l’urbanisme i el paisatge en el seu desenvolupament, així com el seu rol com a laboratoris de noves formes de govern del territori i de models energètics. Les estratègies de repoblament basades en activitats vinculades a l’art i la creació han estat un altre dels assumptes que s’han tractat.

    Els micropobles tenen una població de 82.257 habitants, el que representa només l’1,1% del total de Catalunya. En canvi, gestionen una extensió de 111.810 km2, equivalent al 35% de la superfície.

    El potencial de desenvolupament urbanístic dels micropobles és, segons el planejament actualment vigent, elevat. Així, hi ha sòl preparat per acollir 24.334 habitatges nous i 2,7 milions de m2 de sostre per a activitat econòmica (714 hectàrees). De mitjana, cada petit municipi tindria 2,15 hectàrees de sòl d’activitat econòmica per desenvolupar.

    Diversos i amb recursos limitats

    Els petits municipis presenten dues tipologies diferents: molts s’integren en àmbits geogràfics extensos, amb una base econòmica rural i relativament allunyats de les grans vies de comunicació i dels grans assentaments urbans. Es tracta de localitats que sovint tenen diversos nuclis de població dispersos. En canvi, altres micropobles estan immersos en àrees urbanes o aglomeracions significatives i, per tant, el seu present i futur urbanístic s’ha de veure en el context del sistema urbà en el qual s’emmarquen.

    Deixant aquestes diferències a banda, els micropobles sovint tenen recursos limitats i dificultats de gestió, però han d’atendre igualment les necessitats de la seva població, tant pel que fa a serveis com al desenvolupament de planejament urbanístic o el manteniment d’infraestructures vertebradores, com els camins.

    A més, tenen en el paisatge un valor identitari de primera magnitud, al mateix temps que esdevé un factor estretament lligat al seu desenvolupament econòmic.

    Tots els municipis catalans disposen d’alguna figura de planejament urbanístic, però el 38% dels pobles de menys de 500 habitants la van aprovar abans del 2002 i no recull les novetats legislatives. Aquell any es va aprovar una nova Llei d’urbanisme que va introduir el concepte de desenvolupament sostenible, tant important per als micropobles, i va definir la figura del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).

    A més, l’any 2010 es van aprovar les Normes de planejament urbanístic de tots els municipis de Catalunya (139 en total, 70 corresponents a micropobles) que fins aleshores no tenien una figura de planejament urbanístic general. Els plans territorials parcials també han introduït la necessitat que els nous desenvolupaments urbanístics es facin de forma compacta i en continuïtat als nuclis urbans, per evitar la dispersió.

    La Llei de territori: instruments més àgils

    La nova Llei de territori que prepara el Departament de Territori i Sostenibilitat per actualitzar l’actual normativa preveu la possibilitat d’instruments de planejament urbanístic més senzills i àgils que s’adaptin millor a les característiques dels petits municipis.

    La Llei parteix de la base que el planejament ha d’atendre la diversitat municipal i també donar les eines perquè els pobles petits puguin acollir activitat, oferir habitatge segons les seves necessitats internes i mantenir la seva identitat, amb una cura especial pels espais oberts.

    La planificació urbanística que es dugui a terme haurà de tenir en compte, en tot cas, els següents objectius en el cas dels micropobles:

    · Garantir que l’activitat vinculada al sòl no urbanitzable (agricultura, ramaderia i altres usos admesos) continuï sent un eix vertebrador dels micropobles. La planificació dels espais oberts ha de basar-se en objectius estratègics; projectar àrees d’usos periurbans i agroindustrials, i avançar cap a una regulació dels espais lliures compartida entre diversos municipis.

    · Impulsar una planificació i regulació dels espais oberts supramunicipal.

    · Afavorir el desenvolupament d’àrees d’activitat econòmica de caràcter supramunicipal.

    · Facilitar que puguin assumir activitat econòmica integrada en els nuclis urbans, com ara tallers, establiments turístics o de restauració.

    · Afavorir el manteniment, la millora i la plena consolidació de l’estructura urbana dels nuclis petits.

    · Gestionar el parc edificat en sòl no urbanitzable de manera eficient i sostenible.

    Tres experiències de paisatge

    La jornada de debat d’aquest divendres serveix per presentar diverses iniciatives que es basen en els valors patrimonials, estètics, productius i identitaris del paisatge que envolta els micropobles com a motor de desenvolupament. El cas de les iniciatives vinculades al paisatge del Priorat (rutes d’enoturisme o candidatura a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) que es presenten a les jornades n’és un bon exemple.

    En aquests petits municipis també es duen a terme activitats que vinculen l’art i el paisatge per revitalitzar el territori. És el cas de l’experiència del Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), una iniciativa pública al servei de la creativitat i la recerca, que es basa en la singularitat del paisatge pirinenc de Farrera (Pallars Sobirà).

    Es tracta d’una residència municipal de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món que programa beques i intercanvis, cursos i exposicions del seu fons d’art. Artistes, poetes o escriptors creen la seva obra inspirant-se en el paisatge i la identitat del lloc.

    L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha organitzat aquesta jornada amb la col·laboració de l’Associació de Micropobles de Catalunya i de l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor, que és un dels membres d’aquesta associació. Hi ha participat el subdirector de Planificació Territorial i Paisatge, Josep Armengol; el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué; la presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Carme Freixa, i l’alcalde de Sant Miquel de Campmajor, Josep Fort, entre d’altres autoritats. La sessió de debat també ha comptat amb la presència d’alcaldes i regidors de micropobles d’arreu de Catalunya.

    Font: gencat.cat

    http://www.eldigitaldegirona.com/la-garrotxa-present-a-la-jornada-de-micropobles-a-catalunya/

  2. lejarza said

    Els micropobles debaten com aprofitar millor els seus recursos

    ▸Molts d’aquests municipis catalans pertanyen a l’Alt Pirineu

    L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, va celebrar una jornada per debatre el paper dels micropobles en la vertebració territorial. La trobada es va fer a Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l’Estany.

    Catalunya té 332 micropobles –és a dir, municipis de menys de 500 habitants–, que es van trobar per debatre el paper que tenen l’urbanisme i el paisatge en el seu desenvolupament i el seu rol com a laboratoris de noves formes de govern del territori i de models energètics. Molts d’aquests municipis són a l’Alt Pirineu.

    Els micropobles sumen una població total de 82.257 habitants, cosa que representa només l’1,1% del total de Catalunya. En canvi, gestionen una extensió de 111.810 km2, equivalent al 35% de la superfície. El potencial de desenvolupament urbanístic dels micropobles és, segons el planejament actualment vigent, elevat. Així, hi ha sòl preparat per acollir 24.334 habitatges nous i 2,7 milions de m2 de sostre per a activitat econòmica (714 hectàrees). De mitjana, cada petit municipi tindria 2,15 hectàrees de sòl d’activitat econòmica per desenvolupar.

    Diversos i amb recursos limitats/ Tal i com informa RàdioSeu, els petits municipis presenten dues tipologies diferents: molts, com els del Pirineu, s’integren en àmbits geogràfics extensos, amb una base econòmica rural i relativament allunyats de les grans vies de comunicació i dels grans assentaments urbans. Es tracta de localitats que sovint tenen diversos nuclis de població dispersos. En canvi, d’altres micropobles estan immersos enmig d’àrees urbanes o aglomeracions significatives i, per tant, el seu present i futur urbanístic s’ha de veure en el context del sistema urbà en el qual s’emmarquen.

    Deixant aquestes diferències a banda, els micropobles sovint tenen recursos limitats i dificultats de gestió, però han d’atendre igualment les necessitats de la seva població, tant pel que fa a serveis com al desenvolupament de planejament urbanístic o el manteniment d’infraestructures vertebradores, com els camins. A més a més, tenen en el paisatge un valor identitari de primera magnitud, al mateix temps que esdevé un factor estretament lligat al seu desenvolupament econòmic.

    http://www.elperiodic.ad/noticia/51099/els-micropobles-debaten-com-aprofitar-millor-els-seus-recursos/twitter/11498?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter

  3. lejarza said

    Els micropobles de Catalunya debaten com aprofitar millor els seus recursos

    Els 332 municipis amb menys de 500 veïns sumen 82.257 habitants, i molts d’ells són a l’Alt Pirineu. En la jornada s’ha exposat el model del Centre d’Art i Natura de Farrera de Pallars

    15/04/2016 18:10

    L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, ha organitzat aquest divendres una jornada per debatre el paper dels micropobles en la vertebració territorial. La trobada s’ha fet a Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l’Estany.

    Catalunya té 332 micropobles -és a dir, municipis de menys de 500 habitants-, que s’han trobat per debatre el paper que tenen l’urbanisme i el paisatge en el seu desenvolupament i el seu rol com a laboratoris de noves formes de govern del territori i de models energètics. Molts d’aquests municipis són a l’Alt Pirineu.

    Els micropobles sumen una població total de 82.257 habitants, cosa que representa només l’1,1% del total de Catalunya. En canvi, gestionen una extensió de 111.810 km2, equivalent al 35% de la superfície. El potencial de desenvolupament urbanístic dels micropobles és, segons el planejament actualment vigent, elevat. Així, hi ha sòl preparat per acollir 24.334 habitatges nous i 2,7 milions de m2 de sostre per a activitat econòmica (714 hectàrees). De mitjana, cada petit municipi tindria 2,15 hectàrees de sòl d’activitat econòmica per desenvolupar.

    Diversos i amb recursos limitats

    Els petits municipis presenten dues tipologies diferents: molts, com els del Pirineu, s’integren en àmbits geogràfics extensos, amb una base econòmica rural i relativament allunyats de les grans vies de comunicació i dels grans assentaments urbans. Es tracta de localitats que sovint tenen diversos nuclis de població dispersos. En canvi, d’altres micropobles estan immersos ennmig d’àrees urbanes o aglomeracions significatives i, per tant, el seu present i futur urbanístic s’ha de veure en el context del sistema urbà en el qual s’emmarquen.

    Deixant aquestes diferències a banda, els micropobles sovint tenen recursos limitats i dificultats de gestió, però han d’atendre igualment les necessitats de la seva població, tant pel que fa a serveis com al desenvolupament de planejament urbanístic o el manteniment d’infraestructures vertebradores, com els camins. A més a més, tenen en el paisatge un valor identitari de primera magnitud, al mateix temps que esdevé un factor estretament lligat al seu desenvolupament econòmic.

    Tots els municipis catalans disposen d’alguna figura de planejament urbanístic, però el 38% dels pobles de menys de 500 habitants la van aprovar abans del 2002 i no recull les novetats legislatives. Aquell any es va aprovar una nova Llei d’urbanisme que va introduir el concepte de desenvolupament sostenible, tant important per als micropobles, i va definir la figura del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). A més a més, l’any 2010 es van aprovar les Normes de planejament urbanístic de tots els municipis de Catalunya (139 en total, 70 corresponents a micropobles) que fins aleshores no tenien una figura de planejament urbanístic general.

    L’exemple de Farrera de Pallars

    La jornada de debat d’aquest divendres ha servit per presentar diverses iniciatives de desenvolupament en base al paisatge. És el cas del Centre d’Art i Natura de Farrera de Pallars, una iniciativa pública al servei de la creativitat i la recerca, que es basa en la singularitat del paisatge pirinenc. El centre s’ha convertit en una residència municipal de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món que programa beques i intercanvis, cursos i exposicions del seu fons d’art. Artistes, poetes o escriptors creen la seva obra inspirant-se en el paisatge i la identitat del lloc.

    També s’ha exposat l’exemple de les rutes d’enoturisme del Priorat, que alhora aspira a ser Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i del poble amfitrió d’aquesta jornada, Sant Miquel de Campmajor.

    La Llei de territori

    La nova Llei de territori que prepara el Departament de Territori i Sostenibilitat per actualitzar l’actual normativa preveu la possibilitat d’instruments de planejament urbanístic més senzills i àgils que s’adaptin millor a les característiques dels petits municipis. Entre els objectiu, hi ha el de garantir que l’activitat vinculada al sòl no urbanitzable (agricultura, ramaderia i altres usos admesos) continuï sent un eix vertebrador dels micropobles. La planificació dels espais oberts ha de basar-se en objectius estratègics; projectar àrees d’usos periurbans i agroindustrials i avançar cap a una regulació dels espais lliures compartida entre diversos municipis.

    http://www.radioseu.cat/noticies/els-micropobles-de-catalunya-debaten-com-aprofitar-millor-els-seus-recursos

  4. lejarza said

    Riudaura, Mieres i la Vall d’en Bas van assistir a la jornada per debatre el paper dels micropobles en la vertebració territorial

    18 abr. 2016

    Divendres l’Observatori del Paisatge va celebrar a Sant Miquel de Campmajor una jornada per debatre el paper dels micropobles en la vertebració territorial. A la jornada hi van ser presents diversos representants dels ajuntaments de Mieres i Riudaura, dos dels micropobles de la Garrotxa, i també de la Vall d’en Bas, que tot i no ser considerat un micropoble, agrupa set nuclis urbans petits que a nivell urbanístic tenen els mateixos problemes que els micropobles. En la jornada es va debatre el paper que l’urbanisme i el paisatge tenen en el desenvolupament d’aquests pobles de menys de 500 habitants, així com també el seu rol com a laboratoris de noves formes de govern del territori i de models energètics. La nova Llei de territori també va ser tractada en la jornada. I és que el Departament de Sostenibilitat i Territori té en compte el paper dels micropobles per a desenvolupar-la. Algunes de les millores que es preveuen són en l’àmbit de l’accessibilitat viària, els serveis i les telecomunicacions. També la implementació del petit comerç i la petita indústria al voltant de l’activitat agrària i ramadera d’aquests pobles.

    http://www.olot.tv/noticies/riudaura-mieres-vall-den-bas-assistir-jornada-debatre-paper-dels-micropobles-vertebracio-territorial/

  5. lejarza said

    L´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) ha demanat a l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) que s’estudiï la possibilitat de permetre l’ingrés en l’associació a la societat civil dels micropobles, entitats i associacions del territori.

    Autor: Associació Veïns Argelaguer
    Data: 14/04/2016 16:14
    Poblacio: Argelaguer (Garrotxa)
    Assumpte: Socis

    Consulta:

    Salut,

    Volem saber si una Associaciò de Veïns pot ser soci de l’AMC

    Associació de Micropobles de Catalunya
    Date: 2016-04-14 17:15 GMT+02:00
    Subject: Re: Consulta web
    To: associacioveinsargelaguer@gmail.com
    Cc: M Carme Freixa

    Bona tarda,

    Poso en còpia la Presidenta de l’Associació, M.Carme Freixa, per a que estigui al corrent de la vostra consulta.

    Actualment estem treballant per a poder incorporar socis individuals (o en el vostre cas, un col·lectiu) a l’AMC, ja que, en un principi i segons dicten els estatuts, no es contempla aquesta opció si no és que s’és regidor d’un micropoble. De ben segur aviat trobarem una solució, ja que estem rebent altres peticions d’adhesió a títol individual.

    No dubteu que us mantindrem informats al respecte, i compteu que sí que valorarem com posar en pràctica el vostre oferiment de participar de l’AMC.

    De totes maneres, fer-vos saber -o remarcar- que Argelaguer ja forma part de l’Associació en tant que municipi.

    Rebeu una salutació cordial.

    Eva Gómez Colell
    Associació de Micropobles de Catalunya
    @micropobles
    http://www.facebook.com/micropobles

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: