Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 18 marzo 2016

Diputació de Girona Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya corresponent a la Garrotxa l’anualitat 2016

Posted by lejarza en 18 marzo, 2016

Diputació de Girona Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya corresponent a la Garrotxa l’anualitat 2016

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 54 – 18 de març de 2016 Núm. 2253

Anunci sobre l’aprovació definitiva del programa específic de cooperació municipal de la Diputació de Girona del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya corresponent a l’anualitat 2016.

El Ple de la Diputació de Girona, en sessió de data 15 de març de 2016, un cop resoltes les al·legacions presentades, ha aprovat definitivament la formulació definitiva del Programa de Cooperació Municipal de la Diputació de Girona de l’anualitat 2016, segons relació que es transcriu a continuació:

Castellfollit de la Roca, Realització de les obres necessàries per tal d’acabar l’edifici del nou Ajuntament. Pressupost 137.017€ Subvenció 70.000€.

Les Preses, Canvi de la coberta i pintat de l’estructura metàl·lica de la pista poliesportiva municipal Pressupost 90.089,46€ Subvenció 70.000€.

Sant Jaume de Llierca, Rehabilitació de l’antic ajuntament, 2a fase Pressupost 164.306,07€ Subvenció 70.000€.

Santa Pau, Ampliació de la captació d’aigua municipal situada a la zona esportiva de Santa Pau Pressupost 92.862,44€ Subvenció 70.000€.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement. Contra aquesta resolució que és definitiva i esgota la via administrativa, es poden interposar els recursos següents:

1) Potestativament i amb caràcter previ, recurs de reposició davant del Ple d’aquesta Diputació, en el termini d’un mes, a comptar del dia següent al d’aquesta notificació. Transcorregut el termini d’un mes, a comptar del dia següent al de la data d’interposició del recurs de reposició, sense que hagi estat dictada i notificada la resolució expressa, el recurs de reposició s’entendrà desestimat, en el qual cas, el recurs contenciós administratiu podrà interposar-se en el termini de sis mesos a comptar del dia següent al de la data en què presumptament resulti desestimat el recurs de reposició.

2) El contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, en el termini de dos mesos comptats a partir del dia següent al de la recepció d’aquesta notificació o publicació, o en el termini de dos mesos comptats a partir del dia següent al de la recepció de la resolució expressa del recurs potestatiu de reposició. (arts. 46.1 i 46.4 de la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, de 13 de Juliol de 1998).

3) Qualsevol altre que s’estimi procedent (art. 58.2 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú).

Girona, 16 de març de 2016 Pere Vila i Fulcarà President

Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona (Xaloc) l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació (Foto Lejarza Argelaguer Garrotxa)

Seu de la Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona (Xaloc) Àrea de Gestió Tributària i Recaptació (Foto Lejarza Argelaguer Garrotxa)

Foto: Seu de la Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona (Xaloc) Àrea de Gestió Tributària i Recaptació (Foto Lejarza Argelaguer Garrotxa)

Anuncios

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Els ajuntaments i el Consell Comarcal de la Garrotxa incompleixen la Llei de Transparència

Posted by lejarza en 16 marzo, 2016

Els ajuntaments i el Consell Comarcal de la Garrotxa incompleixen la Llei de Transparencia

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca , les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, la Vall de Bianya, la Vall d’en Bas, Mieres i Santa Pau, incompleixen la Llei de transparència de la Generalitat de Catalunya.

La norma va entrar en vigor l’1 de juliol de 2015, però la Generalitat va donar un període de sis mesos més a l’Administració local perquè s’incorporés als seus webs l’exhaustiva informació que ha de ser pública.

Passats dos mesos i mig, els Ajuntaments de la Garrotxa no compleixen fil per randa la normativa en aspectes com la declaració de béns dels seus regidors o precisar quant cobren ja sigui en sou (per dedicació exclusiva o parcial) o per assistència (una quantitat determinada per ple o comissió).

La Llei 19/2014 estableix que, a partir de l’1 de gener del 2016, els ens locals hauran de tenir publicades als seus webs un total de 128 informacions.

Article 2. Definicions Als efectes d’aquesta llei, s’entén per: a) Transparència: l’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i les seves obligacions, amb caràcter permanent i actualitzat, de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil a les dades i els facilitin la participació en els assumptes públics. b) Informació pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei. c) Dret d’accés a la informació pública: el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei. d) Bon govern: els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment de comptes. e) Govern obert: les mesures per a establir una relació i un diàleg permanents i bidireccionals entre l’Administració i les persones a l’hora de definir i aplicar les polítiques públiques, i per a introduir i desenvolupar instruments de participació i col·laboració ciutadana en els assumptes públics. f) Administració pública: les administracions públiques i els organismes, els ens públics i els ens instrumentals del sector públic i entitats vinculades amb l’Administració a què fa referència l’article 3.1.a, b, i c, i els altres organismes i institucions públiques compresos en l’article 3.1.b. g) Grups d’interès: les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que fan actuacions de participació activa en polítiques públiques o en processos de presa de decisions a Catalunya amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques en defensa d’un interès propi o de tercers, o d’un interès general. h) Subjectes obligats: totes les persones físiques o jurídiques respecte de les quals aquesta llei imposa deures i obligacions. i) Publicitat activa: el deure dels subjectes obligats de fer públics, d’ofici, els continguts d’informació pública que determina el capítol II del títol II.

Article 4. Responsables de l’aplicació d’aquesta llei 1. Els responsables del compliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei són els alts càrrecs al servei de la Generalitat i de l’Administració local de Catalunya i el personal al servei de l’Administració pública, en l’àmbit general, i també les persones que determina aquesta llei amb relació a àmbits específics. 2. Als efectes d’aquesta llei, tenen la condició d’alts càrrecs: a) Al servei de la Generalitat, els que estableix la llei reguladora del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat. b) Al servei de l’Administració local, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local. c) Al servei dels altres organismes públics a què fa referència l’article 3, els titulars o membres dels òrgans de govern i els càrrecs directius dels dits organismes. 3. Per a la resta de responsables, la normativa reguladora de l’organització administrativa ha de determinar amb claredat i precisió les autoritats i els òrgans responsables del compliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei.

Article 6. obligacions de transparència 1. Per a fer efectiu el principi de transparència, els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents: a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació. b) Garantir que la informació a què fa referència la lletra a es difon de manera constant i s’actualitza permanentment, amb la indicació expressa de la data en què s’ha actualitzat per darrera vegada i, si és possible, de la data en què s’ha de tornar a actualitzar. c) Organitzar la informació de manera que sigui fàcilment accessible i comprensible per a les persones i que en faciliti una consulta àgil i ràpida per mitjà d’instruments de cerca dotats de les característiques tècniques que ho garanteixin. d) Ordenar temàticament la informació perquè sigui fàcil i intuïtiva de localitzar. Aquesta ordenació s’ha de fer, com a mínim, amb criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu –si se’n disposa– i incorporant-hi índexs o guies de consulta. e) Facilitar la consulta de la informació amb l’ús de mitjans informàtics en formats fàcilment comprensibles i que permetin la interoperabilitat i la reutilització. 2. Les obligacions de transparència establertes per aquesta llei són mínimes i generals, i s’entenen sens perjudici de les que pugui establir d’una manera més detallada i específica la legislació aplicable. 3. Els subjectes obligats han d’establir procediments basats en indicadors objectius per a avaluar el compliment de les obligacions de transparència. En els procediments d’avaluació s’ha de garantir la participació d’experts independents i dels ciutadans.

Capítol II. Publicitat activa Article 8. Informació subjecta al règim de transparència 1. L’Administració pública, en aplicació del principi de transparència, ha de fer pública la informació relativa a: a) L’organització institucional i l’estructura administrativa. b) La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. c) Les decisions i les actuacions amb una rellevància jurídica especial. d) La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu. e) Els procediments administratius relacionats amb l’exercici de les seves competències. f) Els contractes i els convenis. g) Les convocatòries i l’atorgament de les subvencions i els ajuts públics. h) Els informes i els estudis. i) Els plans, els programes i les memòries generals. j) La informació estadística. k) La informació geogràfica. l) Les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s’estableixi per norma. m) Qualsevol matèria d’interès públic, i les informacions que siguin demanades amb més freqüència per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. 2. La informació pública relativa a les matèries a què fa referència l’apartat 1 ha de comprendre totes les dades i els documents amb l’abast i la precisió que determinen els articles 9 a 15. La informació ha d’ésser congruent amb la finalitat de coneixement prevista en cada cas i ha d’ésser adequada i completa pel que fa al contingut informatiu que determina la Llei.

Capítol III. Transparència en la gestió administrativa Article 13. Transparència en la contractació pública 1. La transparència en l’àmbit dels contractes subscrits pels subjectes obligats és aplicable a tots els contractes, inclosos els patrimonials i els menors. La informació pública relativa als contractes ha d’incloure: a) La informació sobre les entitats i els òrgans de contractació, amb la indicació de la denominació exacta, el telèfon i les adreces postals i electròniques. b) La informació sobre les licitacions en tràmit, que ha de comprendre com a mínim el tipus de contracte, el seu objecte, el contingut econòmic, els plecs de clàusules administratives i les condicions d’execució. c) La informació sobre els contractes programats. d) Els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys. e) Les modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes, les licitacions anul·lades i les resolucions anticipades. f) Les dades del registre públic de contractes i del registre oficial de licitadors i empreses classificades.g) Els acords i criteris interpretatius dels òrgans consultius de contractació. h) Una relació anonimitzada de les preguntes i respostes més freqüents en les consultes en matèria de contractació. i) Les resolucions dels recursos especials, de les qüestions de nul·litat i de les resolucions judicials definitives en matèria de contractació, i també els actes de desistiment, renúncia i resolució de contractes. 2. La informació en matèria de contractació pública ha de constar en un espai diferenciat del Portal de la Transparència, configurat com una plataforma electrònica de publicitat específica en aquest àmbit. 3. L’Administració pública ha de donar publicitat d’una manera constant i actualitzada a les dades estadístiques sobre els percentatges i el volum pressupostari dels contractes adjudicats d’acord amb cadascun dels procediments establerts per la legislació de contractes del sector públic. També ha de donar publicitat al volum pressupostari contractat pels diversos adjudicataris en els darrers cinc anys. 4. En els contractes de gestió de serveis públics i de concessió d’obres públiques, s’han de fer públiques les dades següents per a facilitar-ne el coneixement als usuaris: a) Les condicions i obligacions assumides pels gestors amb relació a la qualitat, l’accés al servei i els requisits de prestació del servei. b) Els drets i els deures dels usuaris. c) Les facultats d’inspecció, control i sanció que pot exercir l’Administració amb relació a la prestació del servei. d) El procediment per a formular queixes o reclamacions.

Article 15. Transparència en l’activitat subvencional 1. La informació relativa a les subvencions i els ajuts públics que els subjectes obligats han de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: a) Una relació actualitzada de les subvencions i altres ajuts que els subjectes obligats tinguin previst de convocar durant l’exercici pressupostari, amb la indicació de l’objecte o finalitat i la descripció de les condicions per a ésser-ne beneficiari. b) Els objectius, a efectes d’utilitat pública o social, que pretén assolir la subvenció o l’ajut i els efectes que la mesura de foment pot produir en el mercat, si escau. c) Les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l’import, l’objecte i els beneficiaris. Aquesta informació ha d’incloure les subvencions i els ajuts, ha d’estar actualitzada i ha de fer referència als darrers cinc anys. També ha d’incloure les subvencions i els ajuts atorgats sense publicitat i concurrència si aquests requisits s’han exceptuat, en els casos establerts legalment. En el cas de subvencions i ajuts públics atorgats per motius de vulnerabilitat social, s’ha de preservar la identitat dels beneficiaris. d) La informació relativa al control financer de les subvencions i els ajuts públics atorgats. e) La justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris de la subvenció o ajut atorgats. 2. Les bases reguladores de la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros han d’incloure l’obligació dels beneficiaris, si són persones jurídiques, de comunicar als subjectes obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per a atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent.

Castellfollit de la Roca Garrotxa cartell informatiu foto Lejarza Argelaguer Vall del Llierca

Castellfollit de la Roca Garrotxa cartell informatiu foto Lejarza Argelaguer Vall del Llierca

Posted in Uncategorized | 12 Comments »

Reclamen la neteja de les lleres del riu Fluvià al seu pas per la Garrotxa

Posted by lejarza en 16 marzo, 2016

Reclamen la neteja de les lleres del riu Fluvià al seu pas per la Garrotxa

Diari de Girona (DdG) OLOT | X.V.

L’estat de les lleres del riu Fluvià al seu pas per localitats de la Garrotxa van ser motiu de reclamacions de Narcís Feixas (ERC) i de Josep Guix (PSC) al darrer ple del Consell Comarcal de la Garrotxa.

Josep Guix (PSC) va començar: «Voldria que la presidència faci gestions a l’Agència Catalana de l’Aigua i a Medi Ambient perquè es netegin les lleres del riu». Va indicar: «Entenem que no plou, però les lleres han d’estar netes, perquè l’aigua pugui circular».

Després, Narcís Feixas (ERC) va exposar: «Tenim queixes dels ajuntaments sobre l’estat de les lleres». Feixas va demanar pel conveni establert entre l’ACA i el Consell Comarcal el 2013.

Suposo -va considerar- que és un tema com sempre de diners -va afegir-: Com està el conveni si està resolt si s’acabara o es perllonga?».

Les respostes van anar a càrrec de Joan Espona (president del Consell Comarcal de la Garrotxa per CiU). Primer va dir a Josep Guix: «Vostè sap que teníem un conveni i amb els recursos que ens donaven netejàvem les lleres».

Va prosseguir: «En aquest moment, no tenim els recursos i lluitem, perquè ens els tornin».

Després va respondre a Narcís Feixas: «Si algú està interessat a aclarir com està el conveni entre l’ACA i el Consell Comarcal -va afirmar- és el Consell Comarcal de la Garrotxa».

Va argumentar: «Nosaltres tenim el conveni signat i no ens arriben els recursos». Espona va indicar que el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA) treballa per fer arribar els recursos.

Va indicar que quan tinguessin aclarit els informarien de la situació de l’acord.

La situació de les lleres per causa de la sequera han arribat a les xarxes socials, on s’exposen imatges del curs del riu afectat per la sequera.

Abocamets de runes a la Riera del Vinyot d´Argelaguer per l'Empresa Salvador Serra

Foto Lejarza: Abocament de runes a la riera del Vinyot d´Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Cales de Llierca d´Argelaguer en el mercado del carbonato cálcico precipitado (PCC)

Posted by lejarza en 15 marzo, 2016

Cales de Llierca d´Argelaguer en el mercado del carbonato cálcico precipitado (PCC)

Argelaguer – Vall del Llierca

Cales de Llierca d´Argelaguer, empresa de producción de carbonato cálcico precipitado, asistirá del 24 al 26 de marzo a la feria Paintistanbul y Turkcoat 2016, dedicadas al sector internacional de la pintura y las materias primas, los revestimientos, los componentes químicos de la construcción, los adhesivos y la equipación de laboratorio.

Paintistanbul y Turkcoat 2016, es una feria que se celebra en Estambul, y es el evento de referencia en el sector ya que asisten las empresas de todo el mundo donde presentan sus nuevos productos y tecnologías.

Cales de Llierca es uno de los principales fabricantes de carbonato de calcio precipitado (PCC), que comercializa bajo la marca CALPREC, y que es utilizado tanto como materia prima en pinturas como en sellantes.

Cales de Llierca, ubicada en el municipio de Argelaguer a la Garrotxa, ha optado por una estrategia de internacionalización para abrirse al mercado mundial. Además de la feria Paintistanbul, Cales de Llierca también ha asistido a la European Coatings Show de Nuremberg y el K-Show de Dusseldorf.

El carbonato cálcico precipitado (PCC) es un producto derivado de piedra caliza sometida a un proceso de calcinación. Posteriormente a través de una carbonatación se consigue el PCC, el cual tiene múltiples ampliaciones químicas.

Sus propiedades reológicas en el formato de PCC recubierto (Calprec PR) son extensas en formulaciones de plásticos como el PVC, tintas como las coldset para papel de periódico, hasta los sellantes tanto para la automoción como la construcción, entre otros.

Y por parte del PCC no recubierto (Calprec PA) las propiedades más destacables serían su elevada blanca, poder cubriente, opacidad o absorción de aceite entre otros, siendo estas reconocidas en aplicaciones como pinturas o papel.

Sin embargo y dada su alta pureza cálcica se utiliza su versión no recubierta y certificada por E-170 como aporte de calcio en diversas aplicaciones como aditivo alimentario.

DSCF1621

Cales de Llierca Argelaguer (Garrotxa) carbonato cálcico precipitado (PCC) Foto Lejarza Argelaguer – Vall del Llierca

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Lletjor i especulació

Posted by lejarza en 15 marzo, 2016

Lletjor i especulació

uns dies a la Garrotxa”

Guillermo Martí Ceballos

Després de passar uns dies a la Garrotxa, una comarca de l´interior de Catalunya hores d´ara bastant desconeguda per a molts, em sorprèn i satisfà contemplar que encara queden alguns indrets bells i entranyables després de tantísima especulació extralimitada que s´ha dut a terme en els últims 50 anys.

Quan s´observa la vella arquitectura d´algunes poblacions, els seus carrers, elements arquitectònics i especialment les masies que envolten el seu entorn, un es meravella davant la bella i sòbria harmonia que aquella senzilla gent expressava de manera innata; habitatge i entorn en concorde unitat; la matèria primera i essencial creant rítmicament l´obra com si brollés naturalment de la pròpia terra; en definitiva, l´ésser humà en conjunció perfecta amb la naturalesa.

De retorn a la “civilització” és tanta la lletjor, la insensibilitat i l´incivisme que veig en el nostre entorn, producte sempre de la mà de l´home, que m´aclapara, m´exaspera, em sento impotent i m´obliga a evadir-me en el passat i també a imaginar que és el que sentiria un d´aquests homes o dones de l´ahir si poguessin veure tanta grolleria i monstruositat.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

L´escultura de Josep Clarà

Posted by lejarza en 14 marzo, 2016

L´escultura de Josep Clarà

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque

El MEAM (Museu Europeu d’Art Modern) acull des de principis de març l´exposició Al taller de Josep Clarà. Guixos d´un escultor irrepetible.

Moltes de les escultures provenen del Museu de la Garrotxa d´Olot. Serà un bon moment per veure-hi aplegades més de cinquanta obres seves. En aquest mateix museu vam poder veure, ara fa un any, una altra bona exposició ben documentada d´un altre gran escultor català: Josep Llimona.

De petita amb els pares i després d´estudiant d´art havia visitat assíduament el Museu Clarà.

Agafaves els ferrocarrils, baixaves a Tres Torres i allà tenies la casa museu de Josep Clarà.

Poder veure l´obra de l´escultor en l´espai on va viure et feia entendre-la d´un mode molt més intens: el taller, el jardí, l´àmbit domèstic… Els llocs on treballen els artistes diuen molt d´ells i de la seva obra. En aquest cas, era un privilegi comptar amb aquell tresor al nostre abast i els visitants ho teníem present.

Recordo després la polèmica que va haver-hi quan l´Ajuntament de Barcelona va tancar el museu com a tal.

Polèmica perquè la família de l´escultor havia llegat l´obra i casa taller amb la condició que es mantingués com a museu. No es va acomplir.

Molts vam reivindicar públicament la continuació del museu. Però el museu va tancar i l´obra es va distribuir entre el MNAC i el Museu de la Garrotxa d´Olot.

La casa, abandonada, i va acabar sent enderrocada. Al lloc del taller, més tard, s´obriria una biblioteca pública.

I mentrestant sempre que he visitat el Museu Britànic a Londres he admirat que tinguin les escultures de Clarà de forma ben visible i he recordat aquell museu que molts portem en el record i que d´una forma inexplicable va desaparèixer.

Va ser una gran pèrdua pel patrimoni cultural nostre.

SPAIN - CIRCA 1978: A stamp printed in spain shows Jose Clara and sculpture Goddess, Plaza Catalunya in Barcelona, circa 1978

Segell de correus d’Espanya dedicat a Josep Clara Ayats d’Olot Garrotxa amb la Deessa (Lejarza Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Comunicat de l´Ajuntament d´Argelaguer al seus veïns; per l´avaria de Telefònica a la Garrotxa

Posted by lejarza en 14 marzo, 2016

Comunicat de l´Ajuntament d´Argelaguer al seus veïns; per l´avaria de Telefònica a la Garrotxa

Argelaguer – Vall del Llierca

Els alcaldes de la Garrotxa es queixen sobre la deficiència en els serveis d’ADSL i la cobertura mòbil que pateixen sovint en els seus municipis.

En el món actual aquestes tecnologies són bàsiques per desenvolupar les activitats econòmiques i socials dels pobles, de la Garrotxa, però gran part de la Garrotxa encara rep un servei de fa una dècada.

Argelaguer i la Vall de Llierca és un dels municipis més afectat i ens fan arribar un comunicat on manifesta el seu malestar:

Comunicat de l´Ajuntament d´Argelaguer al seus veïns; Avaria Telefònica: Des de l´Ajuntament lamentem la situació que Telefònica ens fa viure.

Us demanem la vostra col.laboració trucant a Telefònica. Denunciant l´averia i demanant el número d´incidencia, imprescindible per poder fer la reclamacició.

Des de l´Ajuntament d´Argelaguer us oferim ajuda per presentar les reclamacions.

Quan tingueu aquest número de la incidència que us doni telefònica us poseu amb contacte amb nosaltres i ho gestionarem.

Tots junts farem més força davant Telefònica.

Moltes gaàcies.

Argelaguer, 14 de març de 2016”

L’Ajuntament d’Argelaguer vol manifestar el seu malestar amb els continus talls del servei d’internet (ADSL) que telefònica subministra al municipi.

Ja són nombroses ocasions les vegades que el municipi resulta afectat per alguna avaria, en el servei d’internet. Concretament els dies 29 de gener, 23 de febrer i 9 de març totes elles amb una durada d’incidència de 48 hores aproximadament.

L’última està afectant el municipi des d’ahir 13 de març i perjudica greument als habitants del municipi. L’afectació d’aquests talls va des de problemes al consultori de salut que no pot fer ni consultar analítiques a causa del fet que no pot accedir al programa informàtic, tampoc es pot demanar hora pel metge o consultes d’infermeria; totes les empreses del polígon que no poden treballar amb la seva activitat diària, els estudiants que han de presentar treballs, qüestionaris i s’han de traslladar a altres municipis per fer aquestes gestions, als particulars i petites empreses que treballa’n des de casa i que depenen directament d’aquest servei.

També, dificulta el treball de gestió de l’Ajuntament, ja que no pot tramitar, ni consultar, ni fer la tasca del dia a dia, fins i tot amb el tall de finals de gener l’Ajuntament no va poder fer tots els pagaments de final de mes amb la problemàtica que això comporta.

Són molts els habitants que es posen en contacte amb l’Ajuntament per saber que passa i l’única cosa que poden dir-los és que la companyia treballa en l’avaria.

Des del Consistori d´Argelaguer aconsellem als ciutadans que notifiquen l’avaria a Telefònica. Aquesta tasca la podem resumir com a “acte heroic”, ja que parles amb el contestador automàtic i Telefònica posa totes les traves possibles per tal de no facilitar-lo.

Per part de l’Ajuntament també ho hem notificat als diferents contactes que tenim de l’empresa de Telefònica, la resposta que reben tots és la de sempre “Hi ha una avaria general i ja hi estem treballant”.

Fa uns mesos Telefònica ens va donar un telèfon de contacte perquè els alcaldes poguessin fer les notificacions més àgils en cas d’avaria. Hi truquem cada vegada que es dóna el cas, la resposta és: Ara el passarem amb el responsable “casualment no hi és mai”, la següent resposta és: ja li trucarà de seguida. Encara esperem la trucada.

Ara ja s’està acabant la paciència i estem treballant conjuntament amb els quatre municipis de la Vall de Llierca (Argelaguer, Tortellà, Sant Jaume de Llierca i Montagut i Oix), ja que aquests altres municipis també han patit algun d’aquest tall. El pas que fem és fer una queixa conjunta mitjançant el Consell Comarcal de la Garrotxa i demanar una reunió amb els responsables de Telefònica on hi participin totes les parts per tal de trobar una solució al problema.

Però són gairabé tots els pobles de la Garrotxa que el servei deficitari per part de la companyia Telefonica mòbil i adsl afestca el dia dia de les empreses i particulars.

El Consell Comarcal de la Garrotxa, davant d’aquesta situació, ha tornat a reclamar als responsables de Telefònica una solució urgent.

La companyia ha informat al Consell Comarcal de la Garrotxa que està treballant en l’anàlisi i supervisió de les incidències per tal d’evitar que es tornin a repetir talls d’aquestes característiques.

Avui s’ha tornat a restablir el servei i tècnics de Telefònica es troben a la zona per tal de determinar el motius d’aquests talls de subministrament i solucionar-los amb majors garanties.

Els municipis de Sant Aniol de Finestres, Les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols també han comunicat al Consell Comarcal la manca de cobertura que pateixen alguns sectors del seu territori.

Els alcaldes d’aquestes localitats reclamen una millor cobertura mòbil i eliminar l’aïllament que pateixen determinades zones dels seus municipis. El Consell Comarcal no descarta, si el problema persisteix, portar el cas al Síndic de Greuges de la Generalitat de Catalunya o a l’Oficina de Consum de la Garrotxa, com en altres llocs ja s’ha fet.

Santa Pau.

El poble de Santa Pau en general està bé tant de cobertura de mòbil com internet, exceptuen la sala d’actes del Centre Cívic i algun punt en l’edifici de l’ajuntament. Però, hi ha algunes zones on no hi ha cobertura per a mòbils. Al barri de Can Blanc i zona de la Fageda, no hi ha internet o adsl. A la zona del volcà Santa Margarita, volcà Crostat, Can Xell, Ca la Guapa i part de la Fageda, és on hi ha més problemes tant en cobertura de mòbil com en adsl.

Els veïns i veïnes, s’han queixat de la situació en aquests serveis que viu el municipi, perquè la velocitat tant de pujada com de baixada és molt lenta, continuant tenint el mateix servei que gairebé fa una dècada, quan en aquests moments aquestes tecnologies han avançat molt. El que converteix en un problema real, en el moment de treballar tant en l’àmbit empresarial com pels estudiants.

L’alcalde de Santa Pau, s’ha reunit en Barcelona amb directius de la companyia de telefònica fa gairebé un any, i els va explicar el problema. El compromís adquirit va ser instal·lar una antena que puguis donar cobertura a la zona on hi ha més problemes, i instal·lar fibra òptica en la zona de Ca La Guapa i part de la Fageda. Fa dues setmanes segons ens va explicar Pep Companys, va veure treballant tècnics de telefònica per la instal·lació de la fibra òptica.

Tortellà

El servei al municipi per part de les companyies de telefonia és un problema real i total, la falta de cobertura, Tortellà té una mancança total de servei i de resposta per part de la companyia de telefonia. La qualitat del servei és molt deficient, els problemes de connexió són habituals sent un problema per l’industria i per la gent que treballa des de casa.

Des de l’ajuntament han buscat solucions de manera individual i en col·lectiu a través del CC de la Garrotxa, i han mirat de trobar-se amb la gent de la companyia però fins ara no hi ha hagut resposta.

I l’altre problema també està en la cobertura de la telefonia mòbil, hi ha zones i interiors d’habitatges que no hi ha.

S’està intentat i buscant solucions bones per la cobertura mòbil i per l’adsl i l’alcalde ens explica que continuaran treballant per trobar-les, perquè volen tenir la mateixa qualitat en els serveis que té qualsevol ciutat.

Sant Feliu de Pallerols

Tant en cobertura de mòbil com en internet el servei en el municipi és deficient. Ens explica l’alcalde, que la setmana passada van passar un dia sense cobertura de mòbil. Aquest problema afecta a tot el municipi. Empresaris li han arribat a demanar a l’alcalde, que des de l’ajuntament es parli amb Telefònica perquè puguin trobar una solució. L’alcalde demana a la companyia que hi hagi una mica més d’interès per part seva, ja que la falta de cobertura sol ser sovint.

La Vall de Bianya

Malgrat que en aquest municipi estan treballant en la instal·lació de la fibra òptica, estan mitjanament bé quant a cobertura d’adsl i telefonia mòbil. Els barris encara que van per antena estan coberts, són les zones de la Vall d’en Bac quines estan afectades per la mancança d’aquest tipus de servei.

Maià de Montcal

A aquest municipi la situació és desesperant perquè gairebé només entenen telefon analògic i constantment falla tallant la comunicació, el sistema actual també limita la instal·lació d’una nova centraleta de telefonia. El municipi no té ADSL, el servei d’internet ho subministra una empresa que treball amb un sistema molt lent. A més dintre del poble hi ha poca cobertura de telefonia mòbil per part de les companyies de telefonia mòbil.

L’alcalde de Maià s’ha dirigit a la companyia de Telefònica, però no hi ha hagut resposta.

Riudaura

La telefonia mòbil a aquest municipi té unes cobertures raonables. L’ADSL no arriba al municipi, els usuaris d’internet es connecten a través del servei que donen alguns proveïdors a través d’antena.

Però, els veïns del poble demanen que arribi un servei més ràpid i menys car.

Castellfollit de la Roca

Malgrat que l’adsl està força bé, la cobertura en telefonia mòbil hi ha punts on no arriba el senyal. Castellfollit de la Roca, des de 2010 ja compta amb els accessos per passar la fibra òptica pel poble.

L’alcalde manifesta que l’arribada de la fibra òptica al poble depen del treball que es faci en conjunt en altres municipis, ja que la instal·lació té un cost molt alt per un sol municipi. Des del CC de la Garrotxa s’ha parlat per fer un eix central de fibra òptica des de la Vall de Bianya fins a Besalú, perquè els pobles puguin anar agafen fibra.

Besalú

Aquest municipi també pateix una mancança de cobertura de telefonia mòbil, sobretot al vespre quan la gent es connecta més, la velocitat es redueix notablement. Lluís Guinó, ens explica que al sector turisme no afecte gaire, sinó que els principals afectats són els habitants dels pobles, un dels barris afectat és Can Ring. L’alcalde, opina que la problemàtica que hi ha de manca de cobertura és un problema comarcal i s’ha de plantejar d’estendre la fibra òptica a la comarca. També, Lluís Guinó proposa que Telefònica anomeni un interlocutor per la comarca perquè suman la seva a la queixa d’altres alcaldes, és difícil contactar amb Telefònica.

En una reunió que l’alcalde va tenir amb Telefònica la setmana passada, li van donar com a resposta que el servei deficitari que té el municipi és perquè fa falta altra antena.

La Vall d’en Bas

El municipi té diferents dificultats depenent de l’orografia, en alguns pobles hi ha més dificultats que en altres, per qüestions de repetidors i de la mateixa companyia, Telefònica. Empreses i particulars es veuen afectats per la mancança d’una bona cobertura. Lluís Amat, ha traslladat a la companyia queixes, però tot han estat excuses, i ja estan cansats i molestos per la falta d’interès per part de la companyia. I s’hi suma altres municipis a treballar en conjunt des del CC de la Garrotxa, perquè com a municipi individualment és molt difícil.

Sant Joan les Fonts

Aquest municipi ha tingut l’inciativa de demanar als ciutadans que els faci arribar les seves queixes dels problemes que hi tenen de cobertura o internet al municipi per fer un inventari i solucionar les mancances actuals.

La cabina de Telefonica d'Argelaguer desapareguda (Foto Lejarza - Argelaguer Garrotxa).JPG

La cabina de Telefonica d’Argelaguer desapareguda (Foto Lejarza – Argelaguer Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 6 Comments »

Exdiputats i exalcaldes demanan la paga d´atur i la pensió de jubilació

Posted by lejarza en 13 marzo, 2016

Exdiputats i exalcaldes demanan la paga d´atur i la pensió de jubilació

Argelaguer – Vall del Llierca

El Congreso de los Diputados ha fet públic la llista dels exdiputats que han demanat una paga d´atur de 2.800€/mes per cada any de diputat perquè després de la seva activitat parlamentària ara no troben feina, són fins a 64 que l´han demanat.

La indemnització és justifica per donar temps a la reinserció al mercat laboral als polítics que han hagut de deixar la seva feina per la tasca parlamentaria.

La majoria, 41, són del PP, entre ells l´exministra de Sanitat Ana Mato, que té dret a 19 mesos de paga a raó de 2.813 euros cadascuna.

Entre els exdiputats catalans que apareixen a la llista hi ha Montserrat Surroca, Antoni Picó, Teresa Cunillera, Esperança Esteve i Lourdes Muñoz.

D´altra banda la Generalitat de Catalunya no ha fet pública la llista dels exalcaldes que cobren l´atur.

Els expolitics municipals tenen dret a la prestació de l´atur (paro) quan plegan, segons l´Associació Catalana de Municipis (ACM), segons la Ley 37/2006 relativa a la inclusió en el Règim General de la Seguretat Social i a l´extensió de la protecció per desocupació, en finalitzar el seu mandat, els càrrecs de les corporacions locals, – Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions -, o quan es produeixi el cessament involuntari es a dir quan perden les eleccions municipals.

Segons l´ACM “els requisits per al naixement del dret a les prestacions d´Alcalde són els previstos de forma general per a qualsevol treballador”.

En aquest sentit, el que disposa la llei s´aplica a les situacions legals de desocupacio, les cotitzacions per desocupació que s´haguessin pogut efectuar amb anterioritat a l´entrada en vigor de la Llei tindran efecte i es computaran per al reconeixement, durada i quantia de les prestacions per desocupació que es reconeguin a les persones a què es refereix la Llei.

Segons l´Associació Catalana de Municipis, el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar les disposicions normatives als efectes de computar el temps que estan exercint el càrrec d´Alcalde a l´Ajuntament, amb l´objecte que se´ls reconegui el dret a la percepció de la pensió de jubilació d´Alcalde, pagada amb els diners públics.

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Josep Clarà Ayats l´artista d´Olot

Posted by lejarza en 12 marzo, 2016

Josep Clarà Ayats l´artista d´Olot

Argelaguer – Vall del Llierca

El Museu Europeu d´Art Contemporani (MEAM) de Barcelona acull l´exposició “Al taller de Josep Clarà”.

Els guixos d´un escultor irrepetible dedicada a l´artista d´Olot.

Aquesta exposició ha estat coproduïda pel MEAM i pel Museu Comarcal de la Garrotxa, d´on venen la major part de peces, procedents de l´antic Museu Clarà de Barcelona.

Entre les més de 80 peces que formen part de la mostra, destaquen els guixos d´obres escultòriques emblemàtiques com La Deessa i Joventut (1928), a la plaça Catalunya de Barcelona; Monument al treball (1915), escultura monumental, situada a la plaça del Doctor Robert de Sabadell, Maternitat (1948), ubicada a la plaça Clarà d´Olot, i Retrat femení (1913), peça de guix que conserva els punts fets per l´escultor que li van permetre passar el guix a marbre.

La mostra es podrà veure fins al 19 de juny a Barcelona i al Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot del setembre de 2017 al gener de 2018.

Josep Clarà es formà a l´Escola de Belles Arts d´Olot dirigida per Josep Berga.

El 1897, fugint de la crida a la seva lleva per anar a la Guerra de Cuba, marxa cap a Tolosa on continuà els estudis artístics. El 1900 es traslladà a París on fixarà la seva residència durant trenta anys. Empès per la crisi finançera de 1931 decideix instal·lar-se a Barcelona, on va residir fins a la seva mort.

Josep Clarà Ayats havia nascut l´any 1878 i, al 1897, la seva lleva era a punt de ser cridada a files.

Els Clarà, que tenien un negoci d´espardenyeria al carrer Sant Rafael d´Olot, no disposaven de les mil cinc-centes pessetes necessàries per pagar la “redempció en metàl·lic que pagavem els rics” i que podia deslliurar al seu fill de les obligacions militars.

Així que, com havien fet mesos abans amb el seu germà Joan, van decidir fer-lo fugir a França. Declarat pròfug, en Josep, i desertor, en Joan, els germans Clarà tardarien més d’una dècada en tornar a trepitjar el seu Olot natal.

Un cop instal·lat a Tolosa, Josep Clarà continuaria la seva formació artística a l´École des Beaux-Arts. Una formació que, sota el mestratge de Josep Berga i Boix, Clarà s´havia iniciat el 1890 a l´Escola de Belles Arts d´Olot i que li havia proporcionat un bon domini del dibuix.

Els tres anys que Clarà va passar a Tolosa foren claus en l´aprenentatge de la tècnica escultòrica i durant aquest temps l´olotí obtindria nombrosos guardons i reconeixements.

L´any 1900, amb els cent francs guanyats al Grand Prix de Tolosa, Josep Clarà decidí fer el salt a París. Tancava així la seva etapa de formació i encetava una carrera prometedora només ennuvolada per les dificultats legals derivades de la seva fugida d´Espanya.

SPAIN - CIRCA 1978: A stamp printed in spain shows Jose Clara and sculpture Goddess, Plaza Catalunya in Barcelona, circa 1978

Segell de correus d’Espanya dedicat a Josep Clara Ayats d’Olot Garrotxa amb la Deessa (Lejarza Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La medicina “tradicional”

Posted by lejarza en 10 marzo, 2016

La medicina “tradicional”

Clàudia Cubarsí Galià

En els últims anys s’ha anat posant de moda la medicina poc convencional, coneguda com a medicina homeopàtica.

Ja sigui pel fet que hi ha gent que en ser al·lèrgic a determinats medicaments han buscat alternatives a la medicina convencional o que per conviccions de diferent índole, hi ha hagut un augment d’adeptes cap a aquesta branca de la medicina.

Aquests últims dies l’homeopatia ha guanyat protagonisme, però no un protagonisme positiu, sinó que des del Govern s’està intentant eliminar aquesta branca dels estudis universitaris.

Potser és degut a la pressió de les farmacèutiques, que poden estar veient com el seu guany anual es va veient afectat de manera negativa a cada any que passa, o bé pel fet que potser hi ha hagut notícies que tristament informaven que s’han produït algunes morts pel fet que famílies han deixat el tractament de la medicina tradicional per optar per tractaments més alternatius davant de malalties que difícilment es poden curar amb aquestes medicacions naturistes.

La societat i els professionals haurien de ser conscients de fins allà on pot arribar una i allà on acaba l’altra per evitar casos dramàtics com el que ha passat fa pocs dies.

Realitat o ficció? Potser per molts no és considerada una ciència, però per a altres casos ha estat una eficaç alternativa.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »