Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Esglésies dedicades a Sant Andreu a la Garrotxa

Posted by lejarza en 24 marzo, 2016


Esglésies dedicades a Sant Andreu a la Garrotxa

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Sant Andreu, fou el primer apòstol de Crist, junt amb el seu germà Pere, i pujà prest a la seva barca, i va esdevenir patró de l’Església catòlica, té a les terres catalanes moltes esglésies dedicades,115 a Catalunya, pel que fa a les comarques de Girona, va tenir 63 esglésies dedicades.

Ja se li’n dedicaren moltes abans de l’any 1000, que pràcticament es doblaren entre el 1001 i el 1300, i es mantingueren en el nivell del període inicial en el que va de l’any 1301 al 2000.

La majoria es construiren en un coster de muntanya, ja moltes menys en un turó o en un pla, i algunes estaven vinculades amb algun monestir o eren a prop d’un estany.

Les comarques que en tenen més són l’alt Urgell 12, a la Garrotxa 10 i Osona 9, i el Rosselló, el Conflent, el Berguedà, el Bages i el Pallars Sobirà 8, i la majoria en tenen només entre 1 i 3.

A les del nord de Girona i d’Osona pràcticament se’n van fer les mateixes entre l´any 800 i el 1000 que entre el 1001 i el 1300, documentades per primera vegada a l´Acta de la Seu d’Urgell

De esglésies dedicades a Sant Andreu a la comarca de la Garrotxa tenin les seguents:

Sant Andreu de Bestracà a Oix municipi de Montagut (ara Beget), enlairament 870 metres, any 979, romànica del segle XII.

Sant Andreu de Gitarriu o Guitarriu municipi de Sales de Llierca, en un lloc enlairat, 1228 Guitarrivo, romànica del segle XI.

Sant Andreu de Llorona o Lliurona a Bassegoda antic municipi de la Garrotxa, (ara Albanyà), a 766 metres, any 1019, romànica del segle XII modificada.

Sant Andreu del Coll municipi d´Olot, pertany a la parròquia del municipi de Riudaura, a 600 metres, enlairada sobre el coll que li dóna nom, i que en el segle X es deia Adrovario, consagrada el 26 de novembre de l´any 995, romànica del segle XII, amb un poblat i tombes al costat.

Sant Andreu del Torn municipi de Sant Ferriol, 977, absis preromànic (ara sagristia), campanar del segle XI, nau del segle XVIII.

Sant Andreu de Porreres municipi de la Vall de Bianya, enlairada a 818 metres, any 977, romànica del segle XII, reformada al segle XV.

Sant Andreu de Ruïtlles municipi de Mieres, sobre un turonet 344 metres, any 1017, d’origen romànic, portalada 1798.

Sant Andreu de Sobre-roca o de la Barroca municipi de Sant Aniol de Finestres, a 390 metres, en un planell enlairat per on passa el camí de Banyoles a Amer, any 885, remodelada al segle XVII, a la llinda data 1565.

Sant Andreu de Socarrats municipi de la Vall de Bianya, a 360 metres, lleugerament enlairada, dedicada i consagrada el 12 de gener de l´any 1117 pel bisbe Berenguer Dalmau de Girona, on es diu que limita amb Sant Andreu del Coll.

Sant Andreu, antiga capella del mas Banyils municipi de Sales de Llierca, restes de l’església, avui convertida en habitatge.

Foto Sant Andreu de Llorona o Lliurona a Bassegoda antic municipi de la Garrotxa, (ara Albanyà), a 766 metres, any 1019, romànica del segle XII (Lejarza Argelaguer)

Sant Andreu de Llorona o Lliurona a Bassegoda antic municipi de la Garrotxa, ara Albanyà, a 766 metres, any 1019, romànica del segle XII ( Foto Lejarza Argelaguer)

Foto: Sant Andreu de Llorona o Lliurona a Bassegoda antic municipi de la Garrotxa, (ara Albanyà), a 766 metres, any 1019, romànica del segle XII (Lejarza Argelaguer)

Anuncios

2 comentarios to “Esglésies dedicades a Sant Andreu a la Garrotxa”

  1. lejarza said

    ESGLÉSIES DEDICADES A SANT ANDREU

    ALT EMPORDÀ

    Sant Andreu d’Oliveda (Maçanet de Cabrenys), 951 possessió del monestir de Camprodon però sense dir el sant, 1169, romànica del segle XII amb absis carrat.

    Sant Andreu de Borrassà (Borrassà), 817 assemblea, restes del segle X, actual dels segles XVII-XVIII.

    Sant Andreu de Vila-robau (Ventalló), en un tossal, al mig del poble, del segle X amb absis de ferradura, 1420, agregada a Sant Genís de Palol, segle XVII parròquia independent.

    Sant Andreu (Sant Llorenç de la Muga), capella consagrada el 4 de juliol de 1605 al costat del pont Vell seguint les formes romàniques.

    Sant Andreu de Roses (Roses), església parroquial al segle XIV, dels súbdits del monestir, que es trobava al sector després inclòs a la banda N de la Ciutadella, i va donar nom al baluard de Sant Andreu. L’església nova, edificada al centre de la vila i dedicada a Santa Maria, fou beneïda el 1796.

    Sant Andreu de Pedrinyà (la Pera), 1064, romànica del segle XI amb pintures.

    Sant Andreu d’Ullà (Ullà), al centre del poble, abans 1182, base de paret preromànica, nau del segle XI, part oriental més tardana.

    Castell i necròpolis de Sant Andreu d’Ullastret, consta com a Sant Andreu de l’Estany l’any 1571.
    L’església d’Ullastret està dedicada a sant Pere, sant Joan i sant Andreu segons el precepte de l’any 949 i és romànica del segle XI.

    GIRONÈS

    Sant Andreu Salou (ídem), a 132 metres, en una petita elevació a l’esquerra de la riera de Gotarra, lloc 887, 1222, refet als segles XVIII-XIX.

    Sant Andreu d’Estanyol (Bescanó), abans Sant Joan (882), consagrada a sant Andreu el 1704.

    SELVA

    Sant Andreu de Castanyet (Santa Coloma de Farners), 950.

    Sant Andreu (Blanes), capelleta davant sa Palomera, però dóna nom a l’indret.

    PLA DE L’ESTANY

    Sant Andreu de Mata (Porqueres), al costat del Terri, 1019, romànica del segle XIII molt avançat.

    Sant Andreu de Serinyà (Serinyà), 1182, romànica del segle XII.

    Sant Andreu del Terri (Cornellà de Terri, abans municipi), sobre el Terri, 840, aixecada pels monjos de Santa Maria d’Amer, romànica del segle XII.

    Sant Andreu del Vilar de Terradelles (Vilademuls), en un petit serrat, a l’esquerra del Cinyana, 1372, romànica del segle XII, però ha perdut l’absis.

    OSONA

    Sant Andreu de Bancells (Vilanova de Sau, però depèn de Sant Hilari Sacalm), a 927 metres, en un magnífic mirador de les Guilleries, a l’extrem d’una carena que domina tota la vall del Ter, surt a una llista de les parròquies del 1025-1050, romànica, modificada al segle XVII.

    Sant Andreu de Gurb (Gurb de la Plana), a 563 metres, vora l’indret on hi havia el castell, 942, segle XII, ampliada els segles XVII-XVIII, pedra del campanar amb unes creus gregues i a l’altra cara hi havia un lleó.

    Sant Andreu de la Vola (Sant Pere de Torelló), al peu d’un turó amb bona vista sobre la vall del riu Fornés, dotació 12 de gener de 1032, sagristia 1774, capella del Santíssim 1874.

    Sant Andreu del castell de Tona (Tona), al cim d’un planell dominant (680 metres), construïda pels barons Àlvar i Recared, preveres, Centuri, Vera, El·la i Gel·loni, amb l’ajuda de tota la gent del castell, i consagrada pel bisbe Gotmar de Vic el 13 de gener de 889, romànica del segle XI amb arcs llombards i restes del segle X.

    Sant Andreu de Llanars (Prats de Lluçanès), a uns 700 metres, 1034, romànica del segle XI.

    Sant Andreu de Pruït (Rupit i Pruït), a 950 metres, en una posició dominant, surt a la llista de parròquies del 1025-1050, part de ponent romànica, reforma del segle XVIII.

    Sant Andreu de Tresserres (Olost), capella vinculada a Santa Maria d’Olost, 1241, el 1687 en ruïnes, reparada al segle XVII.

    Sant Andreu d’Oristà (Oristà), al centre de la població, a 468 metres, 923, neoclàssica amb una cripta romànica.

    Sant Andreu Xic o de les Viles (Tona), 1027, no en queda res, però era al peu del castell de Tona, al N, vora l’antic mas Vila.

    Sant Andreu de la Castanya (el Brull), a 1.250 metres, és la masia més alta del terme, a l’est del coll Formic, sense constància de cap capella antiga.

    BERGUEDÀ

    Sant Andreu de Cal Pallot (Puig-Reig), vora la masia del mateix nom, en un paratge boscós drenat per la riera de Merlès, potser la de Sant Andreu de Gamisans (1312), ja que també es troba prop d’aquest mas, documentat com a vil·la el 991, romànica del segle XII, amb pintures i una necròpolis del segle X.

    Sant Andreu de Cercs (Cercs, al NO del poble, sobre el pont de Rabentí, l’edifici romànic, restaurant recentment, s’edificà al segle XII, i al segle XVII passà a dir-se Sant Jordi.

    Sant Andreu de Gargallà (Montmajor), presideix el poble de Gargallà, depenia del monestir de Ripoll des de l’època de repoblació de la comarca (982, 1003), entre l’església parroquial i la rectoria es conserva el que sembla que era l’absis del primitiu temple preromànic.

    Sant Andreu de Gréixer (Guardiola de Berguedà), sota el Moixeró, consagrada el 13 de desembre de 871 pel bisbe Guisad d’Urgell, romànica del segle XI, modificada al segle XII i restaurada el 1957.

    Sant Andreu de la Serreta o de Tona o de Farners (Capolat), en un dels planells de la Serreta, a un centenar de metres de la casa del mateix nom i un xic enlairada respecte al seu entorn. Per la banda de ponent s’obre una fondalada per la qual discorre la riera de Coforb. Sense dades, al segle XVIII era sufragània de Sant Martí de Capolat, romànica del segle XI i absis del segle XII.

    Sant Andreu de l’Espà (Saldes), església parroquial, ara capella al mig d’aquest llogarret, 1010, només conserva la porta, una petita finestra tapiada i un ull de bou del primitiu temple romànic, el campanar és del segle XIX.

    Sant Andreu de Madrona (Puig-Reig), antiga església, ara capella perduda, 1195, probablement prop de l’actual casa de Madrona de Fonollet i de l’església del Roseret.

    Sant Andreu de Sagàs (Sagàs), presideix el poble, consagrada el 16 de juliol de 903 pel bisbe Nantigis d’Urgell, de la qual es conserven unes tombes antropomorfes dins de l’absis, basílica coberta amb fusta del segle XI, coberta amb volta al segle XII i reformada als segles XVII-XVIII, i restaurada al segle XX.

    Sant Andreu de Valielles (Busa, municipi de Montmajor), capella enlairada.

    Sant Andreu (Viver i Serrateix), capella del mas Coromines, probablement dels segles XIVXV i transformada el 1767 i el 1942.

    BAGES

    Sant Andreu (Manresa), a extramurs, junt a l’hospital superior, del qual fou capella, 1300, no se’n conserva res.

    Sant Andreu (Santpedor), capella, restes.

    Sant Andreu d’Aguilar (Aguilar de Segarra), al costat del castell, Sant Joan 983 > Sant Andreu, abandonada al segle XV, reconstruïda cap al 1833. Traslladada prop de l’estació, després de la guerra civil del 1936-39.

    Sant Andreu de Bellveí (Calders), a la fondalada de la riera de Calders, més avall del castell, prop de l’antic mas i colònia tèxtil de Bellveí, 1105, és posterior, enrunat.

    Sant Andreu de Castellnou (Castellnou de Bages), 981 com Santa Maria de Buc, 1032 parròquia de Sant Andreu, romànica del segle XI, tres naus i absis romànics amb arcs llombards.

    Sant Andreu de Clarà (Moià), capella, 1298, al peu de les runes del castell de Clarà, al cim d’un serrat, romànica del final del segle XI – segle XII, realçada el 1870 i reforçada amb contraforts.

    Sant Andreu de Comallonga (Fonollosa), capella rural propera al mas Comallonga i al costat de la masia de Betlem, 1221, restes romàniques, gòtiques i del 1729 (llinda).

    Sant Andreu de Genescar (Gaià), capella rural, 1635, dalt d’un petit pujol al vessant sud de la serra de Vilagaià, molt a prop del mas Genescar. Romànica tardana, sense absis i reformada, de grans blocs.

    Sant Andreu de Maians (Castellfollit del Boix), en un turó, l’any 967 fou donada a Sant Benet de Bages, romànica del segle XI.

    Sant Andreu (o Sant Andreuet o Sant Daniel) de Palou (Sant Joan de Vilatorrada), esglesiola en ruïnes al puig de Sant Daniel, petit turó situat al nord del poble, tocant a l’aiguabarreig de la riera de Fals amb el Cardener, dins Can Canals Vell, coneguda des del 1114.

    Sant Andreu d’Horta (Salo, Sant Mateu de Bages), capella, en un turó de 417 metres entre dos rius, a l’oest del terme.

    ANOIA

    Sant Andreu (la Pobla de Claramunt), ruïnes prop de la Ninota, dalt d’un turó envoltat de conreus, a la part alta del barri de les Figueres, al peu del castell, capella rural, 1267.

    Sant Andreu de la Manresana (els Prats de Rei), església al fossar de la Manresana, molt a prop de l’impressionant castell. 1043, surt a la llista de parròquies del bisbat de Vic del 10251050, edifici modern del segle XVII, de parets romàniques.

    Sant Andreu de Pujalt (Pujalt), església parroquial, en una esplanada al començament del poble, que s’esglaona al costat del puig on s’assentava el castell, també surt en dita llista, romànica tota molt transformada.

    ALT URGELL

    Sant Andreu d’Aristot (el Pont de Bar), església parroquial, al costat sud del nucli urbà d’Aristot, que és en una posició eminent sobre el curs del Segre, visitada pel bisbe el 1314, romànica del segle XII.

    Sant Andreu de Castellbò (Montferrer i Castellbò) “El poblat de Sant Andreu, que ara només té quatre cases habitades, és situat al vessant oriental del turó de l’Orri, a 1.329 metres, passat el barranc de Sant Andreu i un parell de quilòmetres més amunt del poble de les Eres” i a 8,5 km de Castellbò, surt a l’Spill, molt refeta, campanar sobre l’absis.

    Sant Andreu de Cornellana (Lavansa i Fórnols), dalt d’un turó damunt el poble, restes del segle XII al cementiri, sobre la carretera de Tuixent a la Seu d’Urgell per Fórnols, podia ser la capella del castell, però sense dades.

    Sant Andreu de la Parròquia d’Hortó (Ribera d’Urgellet), 1116 de Laortó. “Sembla que la primitiva parròquia de Sant Andreu d’Hortó era situada en l’indret on encara se’n poden veure els vestigis.” *Posteriorment es traslladà a l’actual emplaçament, on fou bastit un nou edifici dedicat també a Sant Andreu.

    Sant Andreu de Malgrat de Noves (Noves de Segre), a la part alta del conjunt de ruïnes d’aquest antic poble, 1097, romànic rústic del segle XII.

    Sant Andreu de Sallent d’Organyà (actual santuari de Sant Maximí, Coll de Nargó), sota unes penyes, al ND d’aquell poble, s’hi accedeix per coll de Nargó, documentada el 1036, romànica del segle XII amb capçalera trilobulada.

    Sant Andreu de Tresponts (Ribera d’Urgellet), antic cenobi situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que seguia el Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del riu Lavansa amb el Segre. Des del 839 es coneixia com Sant Iscle de Centelles, reedificat el 973 com Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts, però ja enderrocat a l’Spill.

    Sant Andreu del castell d’Oliana (Oliana), al costat del castell, consagrada pel bisbe Eribau d’Urgell entre el 1037 i el 1040, romànica del segle XI, restaurada el 1978.

    Sant Andreu de la vila d’Oliana (Oliana), al centre històric, 1054?, edifici dels segles XVIIXVIII però amb una cantonada dels segles XII-XIII.

    Sant Andreu del Mas Fontaneda o Fontanella (Fígols i Alinyà), capella situada al costat de dit mas, i esmentada a l’Spill, segle XV, com a despoblat.

    Sant Andreu in Planezas, esmentat en el testament de l’any 992 del comte Borrell II, potser a la casa de Sant Andreu, al capdamunt del torrent de Sant Pere, a l’oest del Segre, ja al terme d’Anserall.

    Sant Andreu Vell d’Arcavell (Anserall), restes en un despoblat a un quilòmetre d’Arcavell, en direcció a migjorn, a uns 80 metres de la casa Babullà, 967, murs absis llis.

    SOLSONÈS

    Sant Andreu (Lladurs), restes prop de casa Sant Andreu

    Sant Andreu (Navès), capella de la Sala de Linya.

    Sant Andreu de Clarà (Castellar de la Ribera), en un turó, enmig d’una petita vall, 1043, restes de les finestres del segle XII, molt reformada el 1756.

    Sant Andreu de la Coma, del Pujol del Racó (o de Mosoll) (la Coma i la Pedra), enmig dels rius Mosoll i Ribereta, prop del mas del Pujol del Racó, entre la vegetació. S’esmenta com a Sant Andreu de Mosoll a mitjan segle XII i com a possessió del monestir de Sant Llorenç de Morunys, és del segle XII ruralitzat, amb absis quadrat i ruïnosa.

    *Sant Andreu de Linya (Navès), església parroquial, amb retaule barroc.

    Sant Andreu de la Móra (Navès), a 950 metres, en un terreny abrupte al cim d’un petit altiplà i al peu del rocam del Travil, ja surt com a parròquia al capbreu del 872-878, segle XII ampliada als segles XVII-XVIII amb una sagristia.

    Sant Andreu (o Sant Pere) del Cavall (Navès), al NE del terme, en un dels indrets més feréstecs i encisadors del Solsonès, 1100, possessió Sant Andreu “in ipso Cavallo”, del qual es conserva la portalada i part de l’arc toral, dins la casa del Cavall, que bastí i reformà l’església al segle XVII Guiu Cavall, i en aquesta època degué agafar la segona advocació de Sant Pere.

    Sant Andreu del Pujol Melós (Navès), dalt d’un turó cobert d’argelagues, entre les rases de Marinyac, Vallanca i Antigues, 1100, absis trapezoidal del segle X, nau del segle XII.

    Sant Andreu de Miralles (Pinós de Solsonès), prop del casal, romànica del segle XII, sense dades.

    SEGARRA

    Sant Andreu de Montconill (Biosca), a 200 metres a l’E del poblat abandonat de Montconill, a l’extrem de la carena, sense dades, volta esfondrada, restes del final del segle XI – segle XII.

    Sant Andreu de Vilagrasseta (Montoliu de Segarra), surt a la llista de parròquies del bisbat de Vic del 1025-1050, però és neoclàssica del segle XVIII.

    Sant Andreu i Sant Guillem de Sant Guim de la Rabassa, al centre del poble, construïda a mitjan segle XI, però barroca del segle XVIII.

    PALLARS SOBIRÀ

    Sant Andreu d’Alanís (Rialb), 1070, segle XVI deshabitat.

    Sant Andreu de Baén (Gerri de la Sal), a uns 1.000 metres, a l’entrada del poble de Baén, parroquial sense dades, del segle XII amb capelles del segle XVII.

    Sant Andreu de Cassibrós (Ribera de Cardós), parròquia 1314 – segle XV, actualment annexa a Llavorsí.

    Sant Andreu de la Borda d’Orteu (Sort), ruïnós, sense dades.

    Sant Andreu de Malmercat (o de Bielsa) (Soriguera), a uns 920 metres, a la part baixa del turó on s’esglaonen les cases del poble, 1122 capella del castell amb funcions de parròquia, restes del segle XI realçada i amb capelles laterals afegides.

    Sant Andreu de Pujol (abans Sant Pere) (Gerri de la Sal), 1081, molt modificada.

    Sant Andreu de Rodés (Surp), església esfondrada per un llamp el 1962.

    Sant Andreu de Sellui (abans de Sersui) (Gerri de la Sal), ruïnes del segle XI, al cim d’un petit turó.

    Sant Andreu de València d’Àneu (Alt Àneu), a uns 1.150 metres. “L’església parroquial de Sant Andreu és a la part alta del poble de València d’Àneu, fora del nucli antic de la vila closa, al capdamunt d’un turó que separa aquesta del serrat on hi ha les restes del l’antic castell dels comtes de Pallars.” Sense documents medievals, però és del segle XII, o del XIII, amb restes de pintures murals de l’absis amb l’epifania al Museu Diocesà d’Urgell, i un Crist majestat de talla de la segona meitat del XII al Museu Marès.

    Sant Andreu (Farrera de Pallars), a 1.275 metres, capella desapareguda dalt del turó homònim, al sudest de Montesclado, on ara hi ha el repetidor.

    Sant Andreu d’Arides (la Guingueta d’Àneu), església situada sota el pla d’Arides, al NE de terme, avui despoblat i sense restes.

    PALLARS JUSSÀ

    Sant Andreu d’Astell (la Torre de Cabdella), surt a l’acta de la Seu del final del segle X principi del segle XI, 1314, transformada, depèn de la Pobleta de Bellveí.

    Sant Andreu d’Escales (Tremp), església que va dependre del monestir d’Alaó, es trobava on es troba documentat el mas de Sant Andreu, actualment colgat per l’embassament d’Escales, al peu de la muntanya del poble, damunt el camí que anava de la Conca al Pont de Suert, surt en un suposat precepte de Carles el Calb del 844, 1180.

    Sant Andreu de Biscarri (Isona), a la part alta del poble vell, actualment abandonat, 1068, romànic del segle XI-XII, absis amb dobles arcs llombards.

    Sant Andreu de les Maleses (la Pobla de Segur), antic monestir benedictí situat a l’esquerra del barranc de les Maleses (o de Sant Pere), a la sortida de l’estret de Collegats, fundat abans del 868 per l’abat Atili, i refundat i reedificada l’església, però dedicada a Sant Pere, el 998. Resten dos absis, amb restes de pintura, sota una gran balma, tot molt abandonat.

    Sant Andreu de Llimiana (o de la Serra) (Llimiana), al caire d’un serrat que domina el poble de Llimiana, sense notícies fins al 1758, ruïnes del final del segle XI – segle XII amb dos absis.

    Sant Andreu de Llordà (Isona), 1071?, capella del segle XI en un serrat al nord del poble de Llordà, de la qual només es conserven filades.

    Sant Andreu de Serradell (el Pont de Claverol), a 965 metres, sobre l’esperó rocós on s’assenta el poble i les restes del castell.

    VAL D’ARAN

    Sant Andreu de Salardú (Salardú), a la part alta de la població, sobre una terrassa aixecada entre la Garona i l’Unhola, a l’indret on s’havien desplegat les dependències del castell, del qual es conserven restes, romànic molt treballat del segle XIII, esmentat el 1313.

    Sant Andreu de Casau (Vielha), a 1.103 metres, al costat del poble, que es troba enlairat, d’origen romànic però sense dades, i que ara és la seu d’un petit museu.

    ALTA RIBAGORÇA ORIENTAL

    Sant Andreu de Barravés (Vilaller), antiga abadia benedictina a la vall de Barravés (930), més tard subjecta a Sant Vicenç de Roda (1092), però de la qual no s’ha conservat cap resta ni l’arxiu. J. Quella ha arribat a la conclusió que seria en el lloc dit Montsant, prop de Vilaller i del castell de Viuet, per on passava la carretera N-230.

    ALTA RIBAGORÇA OCCIDENTAL

    Sant Andreu de Sos (Sessué), a 1.150 metres, als afores del poble de Sos, cap al S, a l’aresta d’un esperó rocallós que domina la vall, on era situat l’antic castell de Sos; sense referències medievals, romànic del segle XII amb capelles.

    Sant Andreu de Rins de Vilarrué (les Paüls), era la capella de l’antic casal fortificat de Vilarrué, sota la serra d’Urmella (esmentat el 1068), però que és en ruïnes i només se’n conserva una pica baptismal de tradició romànica.

    BAIXA RIBAGORÇA ORIENTAL

    Sant Andreu de Calbera (Beranui), a l’entrada del poble de Calbera, enlairat a 1.207 metres, en un contrafort assolellat de la serra de Pegà, penjat sobre l’Isàbena, documentada el 1124, romànic del segle XI.

    Sant Andreu de Castigaleu (Castigaleu), capella al cim d’un turó al sud del poble, romànic tardà però dins les formes tipològiques encara altmedievals.

    Sant Andreu d’Estanya (Benavarri) “Segons un inventari de mitjan segle XII fet per la canònica de Sant Pere d’Àger, vora l’Estany de Dalt i al peu del camí de Casserres, existí una església dedicada a l’apòstol sant Andreu, de la qual avui s’ha perdut tot rastre.”

    Sant Sadurní i Sant Andreu d’Aguilar (Graus), ermita al nord d’Aguilar, a 1.010 metres, a la serra dels Aventales, damunt la riba esquerra de l’Éssera i gairebé davant de Sant Quilis, sense notícies, vinculació castellera, començament del segle XI.

    BAIXA RIBAGORÇA OCCIDENTAL

    Sant Andreu de Foradada (Foradada), sense referències ni restes.

    LLITERA

    Sant Andreu de Gavasa (Gavasa), el 1079 es diu que era fora del poble, però no se n’hi ha conservat memòria.

    Sant Andreu del Gaió (Tamarit de Llitera), església d’aquest veïnat, moderna i de rajols.

    NOGUERA

    Sant Andreu del Puig de Rialb (abans de Rialb Sobirà), (la Baronia de Rialb), església parroquial sota el petit nucli del Puig, avui abandonat, surt a l’acta de la Seu de final del segle X i principi del XII, però sense dir el sant, final del segle XI – segle XII, transformat.

    Sant Andreu de Vilanova de l’Aguda (ídem), o església del Roser, a 400 metres, antiga església parroquial, només conserva el campanar i no se’n tenen dades

    URGELL

    Sant Andreu de Montblanquet, nucli situat al pla del Baró, sufragània, 1150 vinculada amb Vallbona de les Monges, finals del segle XII – segle XIII.

    PLA D’URGELL

    Sant Andreu d’Ivars (Ivars d’Urgell), a 265 metres, el 1098 depenent de la canònica de Guissona, edifici barroc.

    SEGRIÀ

    Sant Andreu (Lleida), a la part alta de la ciutat, 1152, tancada al culte el 1708, enderrocada després del 1735. També dóna nom a una antiga torre de la muralla, a un portal, a la placeta, a la creu i al carrer de Sant Andreu. El 1740 s’iniciaren les obres d’una nova església parroquial dedicada a Sant Andreu, al carrer dels Cavallers. consagrada pel bisbe Galindo el 1754.

    ALT PENEDÈS

    Sant Andreu (Vilafranca), capella.

    Sant Andreu de l’Avellà (Font-Rubí), dalt d’un turó a l’esquerra del quilòmetre 5 de la carretera de Guardiola a la Llacuna, no s’esmenta fins al 1758, i només en resta l’absis, que és del segle XI.

    Sant Andreu de les Conilleres (o de can Morgades del Grau) (Castellví de la Marca), capella a 1,5 quilòmetres del poble de les Conilleres, en direcció a Castellví de la Marca, al costat de la masia de Can Morgades del Grau. Sense dades fins al segle XVI, construïda el 1747, aprofità l’absis del segle XI-XII per a sagristia.

    Sant Andreu de Puigdàlber (Puigdàlber), 1280, però l’emplaçament de l’antiga capella és completament desconegut. *La parròquia actual també està dedicada a Sant Andreu.

    Sant Andreu de Secabecs (Torrelles de Foix), ruïnes, sense volta.

    BAIX PENEDÈS

    Santa Marina i Sant Andreu de Lleger (Sant Jaume dels Domenys), església, emblanquinada, només diuen Santa Marina, església al costat i contemporània de la torre, restes.

    ALT CAMP

    Sant Andreu de Farena (Mont-ral), al capdamunt de la població, en un promontori tocant al riu Brugent, enmig d’un eixamplament de la vall. No surt esmentat fins al 1772, que era sufragània de Sant Pere de Mont-ral, el 1867 parròquia. Romànica del segle XII amb transformacions.

    BAIX CAMP

    Sant Andreu d’Arbolí (Arbolí), surt a les dècimes papals del 1279-1280, però l’actual és de final del segle XVIII (llinda 1798).

    Sant Andreu de la Selva del Camp (la Selva del Camp), 1188, reformada al segle XVI, un dels millors exemplars del Renaixement català, però amb la façana i el campanar inacabats, començada el 1582 i amb una porta lateral del 1619.

    Sant Andreu de Vandellòs (Vandellòs), ja surt com a parròquia a les visites del 1179-80, però és del 1773, de tres naus amb cúpula

    TERRA ALTA

    Sant Andreu de la Fatarella (la Fatarella), també surt a les dècimes papals del 1278-1279, temple gòtic amb portalada barroca També hi ha el portal de Sant Andreu.

  2. lejarza said

    L’església de Sant Esteve d’en Bas acull la tradicional representació del Sant Sopar

    L’església de Sant Esteve d’en Bas a la Garrotxa va acollir dijous al vespre la tradicional representació del Sant Sopar que diversos actors amateurs, vinculats al poble, fan cada Dijous Sant. Enguany, prop d’una setantena de persones van acudir a veure un acte que pretén, poc a poc, quedar arrelat, a l’agenda cultural de setmana santa del poble.

    Era tradició a Sant Esteve d’en Bas i fins el 1926 una representació del Sant Sopar única a la Garrotxa, però en aquell precís any, es va deixar de fer. Gairebé vuitanta anys més tard, el 2002, uns veïns del poble la van recuperar, en part gràcies a la documentació que va deixar escrita el folklorista Joan Amades.

    La representació del Sant Sopar es representava a la plaça de l’església, però després d’uns problemes meteorològics es va decidir fer-la dins, a l’altar i aquest fet li dona una bellesa singular.

    Els catorze actors amateurs que representen el Sant Sopar ho fan per pura vocació: no tenen excessives vinculacions amb l’església, però volen que la tradició no es perdi.

    La representació, senzilla però emotiva, caracteritza el Dijous Sant de Sant Esteve d’en Bas i posa de manifest la voluntat dels veïns del poble de mantenir una tradició única i particular del mateix poble.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: