Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els ajuntaments i el Consell Comarcal de la Garrotxa incompleixen la Llei de Transparència

Posted by lejarza en 16 marzo, 2016


Els ajuntaments i el Consell Comarcal de la Garrotxa incompleixen la Llei de Transparencia

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca , les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, la Vall de Bianya, la Vall d’en Bas, Mieres i Santa Pau, incompleixen la Llei de transparència de la Generalitat de Catalunya.

La norma va entrar en vigor l’1 de juliol de 2015, però la Generalitat va donar un període de sis mesos més a l’Administració local perquè s’incorporés als seus webs l’exhaustiva informació que ha de ser pública.

Passats dos mesos i mig, els Ajuntaments de la Garrotxa no compleixen fil per randa la normativa en aspectes com la declaració de béns dels seus regidors o precisar quant cobren ja sigui en sou (per dedicació exclusiva o parcial) o per assistència (una quantitat determinada per ple o comissió).

La Llei 19/2014 estableix que, a partir de l’1 de gener del 2016, els ens locals hauran de tenir publicades als seus webs un total de 128 informacions.

Article 2. Definicions Als efectes d’aquesta llei, s’entén per: a) Transparència: l’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i les seves obligacions, amb caràcter permanent i actualitzat, de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil a les dades i els facilitin la participació en els assumptes públics. b) Informació pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei. c) Dret d’accés a la informació pública: el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei. d) Bon govern: els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment de comptes. e) Govern obert: les mesures per a establir una relació i un diàleg permanents i bidireccionals entre l’Administració i les persones a l’hora de definir i aplicar les polítiques públiques, i per a introduir i desenvolupar instruments de participació i col·laboració ciutadana en els assumptes públics. f) Administració pública: les administracions públiques i els organismes, els ens públics i els ens instrumentals del sector públic i entitats vinculades amb l’Administració a què fa referència l’article 3.1.a, b, i c, i els altres organismes i institucions públiques compresos en l’article 3.1.b. g) Grups d’interès: les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que fan actuacions de participació activa en polítiques públiques o en processos de presa de decisions a Catalunya amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques en defensa d’un interès propi o de tercers, o d’un interès general. h) Subjectes obligats: totes les persones físiques o jurídiques respecte de les quals aquesta llei imposa deures i obligacions. i) Publicitat activa: el deure dels subjectes obligats de fer públics, d’ofici, els continguts d’informació pública que determina el capítol II del títol II.

Article 4. Responsables de l’aplicació d’aquesta llei 1. Els responsables del compliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei són els alts càrrecs al servei de la Generalitat i de l’Administració local de Catalunya i el personal al servei de l’Administració pública, en l’àmbit general, i també les persones que determina aquesta llei amb relació a àmbits específics. 2. Als efectes d’aquesta llei, tenen la condició d’alts càrrecs: a) Al servei de la Generalitat, els que estableix la llei reguladora del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat. b) Al servei de l’Administració local, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local. c) Al servei dels altres organismes públics a què fa referència l’article 3, els titulars o membres dels òrgans de govern i els càrrecs directius dels dits organismes. 3. Per a la resta de responsables, la normativa reguladora de l’organització administrativa ha de determinar amb claredat i precisió les autoritats i els òrgans responsables del compliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei.

Article 6. obligacions de transparència 1. Per a fer efectiu el principi de transparència, els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents: a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació. b) Garantir que la informació a què fa referència la lletra a es difon de manera constant i s’actualitza permanentment, amb la indicació expressa de la data en què s’ha actualitzat per darrera vegada i, si és possible, de la data en què s’ha de tornar a actualitzar. c) Organitzar la informació de manera que sigui fàcilment accessible i comprensible per a les persones i que en faciliti una consulta àgil i ràpida per mitjà d’instruments de cerca dotats de les característiques tècniques que ho garanteixin. d) Ordenar temàticament la informació perquè sigui fàcil i intuïtiva de localitzar. Aquesta ordenació s’ha de fer, com a mínim, amb criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu –si se’n disposa– i incorporant-hi índexs o guies de consulta. e) Facilitar la consulta de la informació amb l’ús de mitjans informàtics en formats fàcilment comprensibles i que permetin la interoperabilitat i la reutilització. 2. Les obligacions de transparència establertes per aquesta llei són mínimes i generals, i s’entenen sens perjudici de les que pugui establir d’una manera més detallada i específica la legislació aplicable. 3. Els subjectes obligats han d’establir procediments basats en indicadors objectius per a avaluar el compliment de les obligacions de transparència. En els procediments d’avaluació s’ha de garantir la participació d’experts independents i dels ciutadans.

Capítol II. Publicitat activa Article 8. Informació subjecta al règim de transparència 1. L’Administració pública, en aplicació del principi de transparència, ha de fer pública la informació relativa a: a) L’organització institucional i l’estructura administrativa. b) La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. c) Les decisions i les actuacions amb una rellevància jurídica especial. d) La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu. e) Els procediments administratius relacionats amb l’exercici de les seves competències. f) Els contractes i els convenis. g) Les convocatòries i l’atorgament de les subvencions i els ajuts públics. h) Els informes i els estudis. i) Els plans, els programes i les memòries generals. j) La informació estadística. k) La informació geogràfica. l) Les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s’estableixi per norma. m) Qualsevol matèria d’interès públic, i les informacions que siguin demanades amb més freqüència per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. 2. La informació pública relativa a les matèries a què fa referència l’apartat 1 ha de comprendre totes les dades i els documents amb l’abast i la precisió que determinen els articles 9 a 15. La informació ha d’ésser congruent amb la finalitat de coneixement prevista en cada cas i ha d’ésser adequada i completa pel que fa al contingut informatiu que determina la Llei.

Capítol III. Transparència en la gestió administrativa Article 13. Transparència en la contractació pública 1. La transparència en l’àmbit dels contractes subscrits pels subjectes obligats és aplicable a tots els contractes, inclosos els patrimonials i els menors. La informació pública relativa als contractes ha d’incloure: a) La informació sobre les entitats i els òrgans de contractació, amb la indicació de la denominació exacta, el telèfon i les adreces postals i electròniques. b) La informació sobre les licitacions en tràmit, que ha de comprendre com a mínim el tipus de contracte, el seu objecte, el contingut econòmic, els plecs de clàusules administratives i les condicions d’execució. c) La informació sobre els contractes programats. d) Els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys. e) Les modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes, les licitacions anul·lades i les resolucions anticipades. f) Les dades del registre públic de contractes i del registre oficial de licitadors i empreses classificades.g) Els acords i criteris interpretatius dels òrgans consultius de contractació. h) Una relació anonimitzada de les preguntes i respostes més freqüents en les consultes en matèria de contractació. i) Les resolucions dels recursos especials, de les qüestions de nul·litat i de les resolucions judicials definitives en matèria de contractació, i també els actes de desistiment, renúncia i resolució de contractes. 2. La informació en matèria de contractació pública ha de constar en un espai diferenciat del Portal de la Transparència, configurat com una plataforma electrònica de publicitat específica en aquest àmbit. 3. L’Administració pública ha de donar publicitat d’una manera constant i actualitzada a les dades estadístiques sobre els percentatges i el volum pressupostari dels contractes adjudicats d’acord amb cadascun dels procediments establerts per la legislació de contractes del sector públic. També ha de donar publicitat al volum pressupostari contractat pels diversos adjudicataris en els darrers cinc anys. 4. En els contractes de gestió de serveis públics i de concessió d’obres públiques, s’han de fer públiques les dades següents per a facilitar-ne el coneixement als usuaris: a) Les condicions i obligacions assumides pels gestors amb relació a la qualitat, l’accés al servei i els requisits de prestació del servei. b) Els drets i els deures dels usuaris. c) Les facultats d’inspecció, control i sanció que pot exercir l’Administració amb relació a la prestació del servei. d) El procediment per a formular queixes o reclamacions.

Article 15. Transparència en l’activitat subvencional 1. La informació relativa a les subvencions i els ajuts públics que els subjectes obligats han de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: a) Una relació actualitzada de les subvencions i altres ajuts que els subjectes obligats tinguin previst de convocar durant l’exercici pressupostari, amb la indicació de l’objecte o finalitat i la descripció de les condicions per a ésser-ne beneficiari. b) Els objectius, a efectes d’utilitat pública o social, que pretén assolir la subvenció o l’ajut i els efectes que la mesura de foment pot produir en el mercat, si escau. c) Les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l’import, l’objecte i els beneficiaris. Aquesta informació ha d’incloure les subvencions i els ajuts, ha d’estar actualitzada i ha de fer referència als darrers cinc anys. També ha d’incloure les subvencions i els ajuts atorgats sense publicitat i concurrència si aquests requisits s’han exceptuat, en els casos establerts legalment. En el cas de subvencions i ajuts públics atorgats per motius de vulnerabilitat social, s’ha de preservar la identitat dels beneficiaris. d) La informació relativa al control financer de les subvencions i els ajuts públics atorgats. e) La justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris de la subvenció o ajut atorgats. 2. Les bases reguladores de la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros han d’incloure l’obligació dels beneficiaris, si són persones jurídiques, de comunicar als subjectes obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per a atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent.

Castellfollit de la Roca Garrotxa cartell informatiu foto Lejarza Argelaguer Vall del Llierca

Castellfollit de la Roca Garrotxa cartell informatiu foto Lejarza Argelaguer Vall del Llierca

Anuncios

11 comentarios to “Els ajuntaments i el Consell Comarcal de la Garrotxa incompleixen la Llei de Transparència”

  1. lejarza said

    Demanen a l’Ajuntament de Girona tots els contractes de servei del 2011 al 2015

    L’enviament s’havia de fer en deu dies però el consistori va demanar una pròrroga perquè es tracta d’un volum molt gran de documentació

    L’Oficina Antifrau ha requerit a l’Ajuntament de Girona que els enviï tots els expedients de contractes de servei fets pel consistori del 2011 al 2015. El requeriment va arribar a principis de febrer i Antifrau donava deu dies hàbils per fer l’enviament. La tinenta d’alcalde d’Hisenda, Maria Àngels Planas, ha explicat que Antifrau sol·licita absolutament tots els contractes, independentment de l’import, i que es tracta d’un volum molt gran de documentació. Per això, van demanar una pròrroga d’un mes més per poder enviar totes les certificacions. “Si no l’ajuntament quedava col·lapsat, ja ho hem enviat tot però hem anat per anys perquè hi ha molta documentació”, ha explicat. El consistori desconeix quin és l’objectiu d’Antifrau. Segons Planas, no és “habitual” que se sol·liciti tanta documentació i de manera tan genèrica.

    L’Ajuntament de Girona va rebre el requeriment de l’Oficina Antifrau a principis de febrer, on se’ls demanava que entreguessin tots els expedients de contractes de servei fets entre el període 2011-2015 (durant el govern de Carles Puigdemont). Es tracta de contractes de qualsevol servei extern que requereixi l’ajuntament però en cap cas de contractes d’obres.

    La tinenta d’alcalde d’Hisenda, Maria Àngels Planas, ha explicat que Antifrau volia la documentació en deu dies però que van demanar una pròrroga perquè els era materialment impossible enviar tots els expedients. De fet, el consistori no ha enviat els contractes fotocopiats sinó les certificacions dels mateixos. “Els vam dir que necessitàvem més temps perquè sinó col·lapsaríem l’ajuntament perquè es tracta d’un volum molt alt de documentació”, ha manifestat Planas.

  2. lejarza said

    Olot fa l´aprovació inicial de la seu electrònica per al tauler d´edictes i el registre

    El portal de la transparència d’Olot estarà a la weg de transparència de la Generalitat

    23.03.2016

    OLOT | X.V.

    El ple de l’Ajuntament d’Olot amb els vots a favor de CiU, PSC ERC i la CUP i l’abstenció d’Olot en Comú va fer l’aprovació inicial del la normativa de la seu electrònica, el tauler d’edictes i el registre electrònic. L’apartat va ser explicat per la regidora Núria Fité (Govern Obert per CiU). Fité va explicar: «L’objectiu és avançar en el procés d’implantació de l’administració electrònica i en el compliment dels requísits sobre la transparència i la informació i el bon govern».
    Va prosseguir: «Tots tres mecànimes (la seu el tauler i el registre electrònics) a banda de donar compliment a les lleis de l’administració electrònica i de la transparència també ens premetran avançar en la realització de tots els tràmits que tenim tant aquest Ajuntament com els organismes autònoms de forma electrònica i també seviran per facilitar l’accés a la informació per part dels ciutadans».
    Josep Quintana (ERC) va preguntar:?«La web de l’Ajuntament tindrà algun apartat nou per donar compliment a la normativa de transparència».
    Fité va respondre:?«El portal de la tranparència que tindrem com a Ajuntament serà el de la Generalitat de Catalunya, on hi ha un portal per cada ajuntament».
    Va afegir: «Des de la nostra pàgina web es podra connectar a la web de la Generalitat». També va avançar que l’Ajuntament preveu reformular la pàgina web de l’Ajuntament i si cal hi posaran un lloc específic per poder connectar a la web de la Generalitat.

  3. lejarza said

    La transparència no ha de fer por

    JOSEP LÓPEZ DE LERMA

    L’aposta del legislador espanyol i d’alguns legisladors autonòmics, com ara el català, en favor de la transparència en el sector públic era una qüestió de temps. Aquest principi ha esdevingut pilar de la Unió Europea i encara més quan alguns estats membres l’han incorporat en la part dogmàtica de les seves constitucions en qualitat de dret fonamental. Per tant, d’innovació, cap; més aviat incorporació al dret estatal i al dret propi de les comunitats autònomes d’allò de que de fora en ve.

    Tanmateix, observo amb cert astorament que s’està aixecant, silentment, algun mur en contra de l’horitzó que han assenyalat diputats i senadors, elegits pel cos electoral, representants d’aquest, que el volen net com una patena o blau com el cel quan la tramuntana bufa. Un horitzó que és un canvi de paradigma tant per als buròcrates com per als polítics de torn.

    En paraules del director de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya, el jurista Daniel de Alfonso Laso, magistrat en excedència, elegit pel Parlament de Catalunya, la regulació legal del principi de transparència no es fa amb ànim de castigar ningú, sinó amb voluntat d’esdevenir vacuna per prevenir mals majors en el si del sector públic. I és que la transparència ben entesa i millor practicada evita pràctiques que prohibides i castigades es troben en el Codi Penal.

    Aquest canvi de paradigma suposa la incorporació de l’esmentat principi legal en el si de les administracions públiques i per extensió de totes aquelles entitats de dret públic que hi estan vinculades i està comportant no pocs maldecaps. En primer terme, per part dels buròcrates o, millor dit, de certes generacions de buròcrates o alts funcionaris, que s’han regit pel principi de desconfiança respecte de la ciutadania. Per l’ocultisme i l’opacitat, siguem precisos, mentre molts d’ells disposaven i encara disposen de compatibilitats mal concedides i pitjor practicades a les tardes i a la mateixa hora de la feina pagada per diners públics, en alguns casos.

    En segon terme, respecte dels polítics de torn, especialment els cridats a la governació d’un estat, d’una comunitat autònoma, d’una comarca o d’un municipi, que sense disposar de la formació adient es veuen abocats a aplicar la llei i a sotmetre’s al judici permanent dels electors. Essent distints uns respecte dels altres, els uneix la por que el tercer sàpiga i conegui maneres de fer, tripijocs inclosos, que mai s’havien d’haver produït, ni han de tenir lloc.

    La por és el motor dels diferents murs que es van alçant respecte dels drets dels ciutadans a saber com són administrats els seus diners i en què es fonamenten algunes decisions polítiques que, per la seva naturalesa, disposen d’una certa laxitud en matèria d’elaboració i de justificació que en arbitrarietats poden acabar.

    Aquesta por és la causa primera d’algunes informacions donades últimadament pel Diari de Girona respecte de l’exercici, sense resultat, dels drets de la ciutadania que es troben catalogats en les disposicions legals. Diguem-ho d’una altra manera amb l’intent de que sigui més compresa: Quan hi ha por i resistència, és que quelcom mal fet es pretén amagar.

    Dit això i reiterat allò que Catalunya no és Dinamarca, com sovint diu el nostre director, sinó territori mediterrani en el qual han regnat des de sempre tant els suborns com les comissions, fenicis de dalt a baix amb tendència natural a posar la mà a la butxaca aliena, també cal dir que els grups a l’oposició haurien de recordar que els seus drets són els que es troben a les respectives lleis reguladores de cada administració i que no poden invocar el que no es troba escrit a la llei.

    En nom de la transparència, per exemple, no es pot demanar la Lluna, sinó que s’han de sotmetre’s a la llei especial sense usar la general. Ho tradueixo pel que fa a les entitats locals: si el primer dret de l’oposició és controlar i fiscalitzar al govern, la primera de les seves obligacions és fer-ho de conformitat amb les previsions de la norma legal que recull aquell control.

    A l’obligació de governar amb transparència, li segueix l’obligació de seguir la llei pròpia i no l’aliena per part de tots aquells que són oposició. Som fenicis, deia, però hauríem de ser fenicis cultes i fenicis pulcres, em sembla. Mantindríem així igualment la nostra condició de mediterranis, però del segle XXI després de Crist, que ja és un pas en la bona direcció.

  4. lejarza said

    L´Ajuntament de Girona incompleix la Llei

    «L’Ajuntament de Girona es permet el luxe, donant així un magnífic exemple a la contribuent ciutadania, de passar-se la Llei de transparència i bon govern (o potser hauríem de dir de bon desgovern) pel “forro”»

    JOSEP MARIA AMARGANT I CODINA

    En aquests dies de primavera en què el sol lluu en tot el seu esplendor, que les flors i els “capullos” floreixen, de cop se’ns fa més agre quan ens arriben els rebuts impositius de l’Ajuntament de Girona. Aquest, per altra banda, es permet el luxe, donant així un magnífic exemple a la contribuent ciutadania, de passar-se la Llei de transparència i bon govern (o potser hauríem de dir de bon desgovern) pel forro, per no esmentar altres parts corporals de possibles reverberacions escatològiques. Sempre se’ns ha inculcat que les lleis estan per complir-les, però es veu que aquest no és el cas de l’Ajuntament de Girona.

    El dia 25 de febrer de 2016, a les 13.35 h, qui signa aquest article va entrar a l’Ajuntament una instància en què demanava una informació amb tots els requisits que marca l’esmentada llei de transparència i l’adreça corresponent on volia rebre la informació. Vaig comunicar-ho al bon amic i cap de Gabinet d’Alcaldia, Sr. Carles Mulero, i a qui era aleshores alcalde, l’avui apunyalat Albert Ballesta. El Sr. Mulero em va comunicar que l’alcalde havia donat instruccions que se’m contestés al més aviat possible.

    Aquesta llei deixa molt clar que el termini per contestar és d’un mes, a l’adreça que vaig donar. Però el súmum de la inutilitat es fa palès quan l’Ajuntament m’envia la resposta el dia 8 d’abril al meu lloc de treball, quan la notificació signada pel secretari general diu textualment “notificar aquesta resolució al sol·licitant al domicili de notificacions designat pel mateix”. Per què doncs ho envien al meu lloc de treball? Que no saben llegir? Que no saben que aquesta notificació en la forma en què s’ha fet és nul·la de ple dret? És així com respecten el meu dret constitucional? I si hagués estat una qüestió, sigui penal, i/o personal, aquesta hauria pogut estar sotmesa a la Llei de protecció de dades?

    Però recopilant informació que se m’ha fet arribar des del mateix Ajuntament, això no és d’estranyar, ja que el nou secretari general que han posat, de nom José Ignacio Araujo (no confondre amb orujo), s’ha guanyat a pols l’hostilitat de l’entorn, entre altres coses, per esbroncar funcionàries pels passadissos, no deixar entrar al seu despatx, fent traduir documents i expedients al castellà que no han de sortir fora del territori de parla catalana. Personatge que en veure que l’apunyalat Ballesta jurava malament el seu càrrec, va callar amb total covardia deixant que la corporació tornés a fer el ridícul una vegada més i en acabar el ple amb converses amb els regidors, Sr. Carles Ribes, Sra. Ma Àngels Planas i dues persones més va dir-los que aquell ple era nul per la fórmula utilitzada per l’alcalde, o quan des de l’Ajuntament s’envien nomenaments a personal eventual cessat dies enrere, o no portar el llistat dels membres del consistori en el ple de presa de possessió de l’alcaldessa i haver-se d’aturar aquest per anar-los a buscar, etc., etc., etc.

    Aquest és el magnífic fitxatge que ha fet el consistori gironí, però es veu que a aquest senyor els gairebé 100.000€ que percep amb els nostres impostos no li deuen ser suficients per estar més al cas de temes com ara contestar a un ciutadà (jo mateix) en el temps que marca la llei, i que quan passa la instància a la Sra. Rosa Mª Mañas, aquesta li fa l’advertiment que ja està fora de termini legal per contestar. Aquest és aquell senyor que fa conferències arreu sobre la transparència i el bon govern i que no aplica aquí. El mateix que fins ara era secretari de l’Ajuntament de Cunit, i aquest consistori figura en els primers llocs dels ajuntaments menys transparents de Catalunya, o el mateix que té parats tot un seguit d’expedients posant en perill subvencions d’una quantitat molt elevada. Per cert i a tall d’exemple, el conveni amb la cervesera Damm per un import que s’acosta al milió d’euros, com està Sr. secretari?

    Si a tot això hi afegim la fascinant tragicomèdia viscuda darrerament d’ençà la marxa de l’alcalde Carles Puigdemont, aquest Ajuntament no tindria cap problema a l’hora de conquerir l’Oscar a la bogeria elevada a l’infinit amb tot un planter de primeres figures en el paper d’apunyalats polítics, ordenants de llunyania, regidors de numeració de puja i baixa dependent de l’hora, dimitits i cessats en la foscor de la nit, escaladors de poder fotuts escales avall, aspirants a papa i aturats a cardenal, i tot un seguit de bestieses i despropòsits amenitzats amb un repic general de campanes de la catedral en hores nocturnes i que han fet que el bon nom que tenia Girona hagi estat el fart de riure (per no plorar) de Catalunya i part de l’Estat.

    Seguirem parlant més endavant d’altres qüestions relacionades amb la Casa de la Vila, com per exemple d’un altre alt càrrec avui investigat pel cas Efial amb Sra. de nom de mare de Déu apareguda als Pirineus francesos, i del seu intent de conquerir el matrimoni el palau provincial, però unes faldilles amb nom de deessa grega ho van impedir. Mentrestant desitjo com a gironí a l’alcaldessa tot tipus d’encerts (que ja els necessitarà) a l’hora d’arreglar aquest desgavell en què s’ha convertit l’Ajuntament de Girona amb aquestes i altres actuacions que s’estan duent a terme, ja que els gironins tenim tot el dret que es rescabali el bon nom de la ciutat i no tenim cap culpa de comptar amb determinats polítics que no mereixen estar al capdavant de la ciutat per la seva més que demostrada mediocritat.

  5. lejarza said

    La CUP porta la Diputació de Girona al Parlament per la falta de transparència

    «Ens sembla greu el boicot que estem patint, que és deliberat», afirma el diputat provincial de la formació, Lluc Salellas

    19.04.2016

    GIRONA | PAU ESPARCH

    La CUP ha portat la Diputació de Girona a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que és un òrgan independent que elegeix el Parlament. El diputat provincial de la formació, Lluc Salellas, va explicar ahir que el grup va entrar la setmana passada 24 requeriments a la GAIP de la falta de transparència de la corporació. Es tracta de nou casos en els quals la Diputació no ha respost les peticions de la CUP, una sol·licitud de la qual no ha fet arribar la contesta, 11 casos en els quals no ha deixat fer fotocòpies, a part de no permetre consultar dades concretes i fer justificar per quin motiu es pretén accedir a la informació. En paral·lel, el partit també enviarà una carta a Transparency International, que és l’òrgan que analitza l’índex de transparència de la corporació.

    Salellas va detallar que la GAIP disposa d’un termini de dos mesos per respondre els requeriments i va subratllar que la resolució que faci aquesta comissió que escull el Parlament de Catalunya és «vinculant». «En cas que ens doni la raó, la Diputació estarà obligada a donar-nos accés a la informació», va afirmar ahir Salellas, que va afegir: «Ens sembla greu el boicot que estem patint, que és deliberat». El diputat provincial va manifestar que, des del ple de gener, l’actuació de la corporació ha canviat a l’hora de facilitar la documentació que la formació ha demanat. Fa un mes, Salellas ja va alertar que les últimes setmanes s’havia produït «un retrocés clar» per accedir a la informació i ahir va concretar que la situació «ha empitjorat».

    Salellas va enumerar quatre elements que suposen «pals a les rodes» per a la CUP per fer la tasca de fiscalització a la Diputació. «No hi ha manera d’aconseguir còpies dels expedients, en nou casos no hem obtingut cap resposta i des del gener hem de justificar perquè volem accedir a la informació», va explicar Salellas, que va afegir que des de fa setmanes la corporació posa problemes a la formació per consultar la documentació prèvia a l’1 de juliol de l’any passat, abans que el partit entrés al plenari de la Diputació de Girona.

    «Posar fi al setge»
    «Esperem tenir resultats de la GAIP i Transparency International», va assegurar el diputat provincial de la CUP, que va detallar que la formació ha apostat per fer ambdues accions per «posar fi al setge de no accedir a la informació». «Tenim la sensació que el govern de la Diputació [de CiU] voldria que la legislatura s’acabés demà per no donar explicacions», va sentenciar. Finalment, Salellas va destacar que des que el grup va entrar a la institució el passat juliol, ha formalitzat un centenar de peticions d’accés a la informació.

  6. lejarza said

    L’opacitat de la transparència: les cinc traves per accedir a dades públiques

    1. Quan la informació ni tan sols està penjada

    Imaginem que un treballador volgués saber el dèficit acumulat a l’Hospital de Terrassa perquè la direcció ha anunciat un pla de reequilibri que afectarà el seu horari. Imaginem que volgués comparar aquesta xifra amb la d’altres hospitals. La dada del dèficit dels hospitals existeix, però el Departament de Salut no l’ha elaborada ni publicat encara. Els periodistes la van sol·licitar al conseller Toni Comín, que es va comprometre a penjar-la en el període d’un mes. “El text legislatiu només obliga a publicar un 20% de les dades que generen les administracions. Ara la ciutadania haurà de reclamar l’altre 80%, a què hi té dret segons la llei”, explica Soler Jiménez. La Comissió de Garantia del Dret a la Informació Pública ajuda a presentar sol·licituds d’informació i, en cas de no rebre resposta, aconsella sobre com fer el tràmit de queixa i fa un compendi de les reclamacions.

    2. Quan sol·licites dades i el tràmit s’allarga dies i dies

    Demanar dades a les institucions no és fàcil. D’entrada, cal tenir una firma electrònica. “Haver de demanar un DNI electrònic per fer una sol·licitud tira enrere molta gent. Això se suma al fet que la ciutadania desconeix que pot demanar dades. Dóna la sensació que a l’administració ja li ha anat bé que no hi hagi un allau de preguntes”, argumenta l’assessor Marc Garriga. A més, cada institució, que té un mes per donar resposta, gestiona el tràmit de forma diferent i no hi ha un únic formulari per fer-ho. “Els passos a seguir són absurds i es poden allargar fins a 45 dies”, resumeix Soler, que alhora explica com finalment, en algunes ocasions, es deriva l’usuari a un arxiu “on hagués obtingut la resposta en hores o minuts”.

    3. Quan l’arxiu que conté les dades no és reutilitzable

    Si s’ha obtingut amb èxit la informació, el següent problema es troba en el format de l’arxiu. Com recorda Garriga, “que compleixis més o menys amb la Llei de transparència, no vol dir que siguis transparent”. El text legislatiu especifica que l’arxiu s’ha d’entregar en un format “reutilitzable”, és a dir, en un full de càlcul o un document de text convencional que es pugui manipular. Aquest requisit, és clar, no sempre es compleix. Per exemple, les licitacions de contractes de l’Institut de Cultura de Barcelona, que depenen del consistori barceloní, una de les institucions que més recursos ha destinat a implementar eines de transparència, només es poden consultar en format .pdf. A més, la consulta és més que feixuga: cada licitació no té un enllaç propi, motiu pel qual l’usuari ha de fer la cerca en un llistat interminable cada vegada que vol trobar-la.

    4. Quan les dades no es poden contrastar

    Imaginem que, a la fi, l’usuari té la informació en un arxiu perfectament “reutilitzable”. Aleshores, pot trobar-se que obre el full de càlcul i no entén què significa cada categoria. Analitza l’arxiu, però no conté cap llegenda amb la qual pugui interpretar les dades. “Si el ciutadà no pot contrastar o entendre la informació, aleshores tampoc és transparent”, assegura Garriga. Els indicadors que apareixen a la Central de Resultats de l’Observatori de la Salut en són una bona mostra. Però, imaginem que, malgrat els impediments, aconsegueix desxifrar què significa cada categoria i decideix comparar-les amb les d’anys anteriors o amb les d’una altra administració. “Ara ens trobem que no hi ha hagut organització i que cada base de dades és d’un pare i d’una mare. Això impedeix que l’usuari pugui analitzar la informació críticament”, explica Soler.

    5. Quan l’arxiu no s’actualitza per manca de gestió i recursos

    Per solucionar-ho, doncs, cal una bona gestió dels arxius. Per això, les administracions hauran d’acostumar-se, com recorda el president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, a organitzar “equips multidisiciplinars”. “Ens trobem davant d’un canvi de mentalitat”, explica Joan Soler. De fet, mentre que a Catalunya tot just fa un any que la llei és vigent, a Suècia fa 250 anys que apliquen criteris de transparència. Altres casos, com el portal de Transparència de Chicago, en són exemples on emmirallar-se. En el camí, és essencial l’impuls que ha motivat l’Observatori Ciutadà Municipal, que ha teixit una xarxa de municipis des d’on vehiculen les demandes d’informació de la ciutadania amb les administracions. “Les institucions han d’adonar-se que oferir informació els legitima i els ajuda a organitzar-se. Encara ens queda molt camí per recórrer, però hi anem de cara”, conclou Soler.

  7. juan said

    Admeses a tràmit les peticions de la CUP per falta de transparència a la Diputació de Girona

    La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ara estudia els casos que ha exposat la formació
    17.05.2016

    GIRONA | P.E. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) ha admès a tràmit 23 reclamacions que ha presentat la CUP per falta de transparència a la Diputació de Girona. El ple del 27 d’abril de la GAIP, que és un òrgan independent que elegeix el Parlament, va aprovar estudiar els casos que ha exposat la formació. El passat abril, el diputat provincial de la CUP, Lluc Salellas, va anunciar que el partit havia portat a la GAIP uns requeriments que fan referència a casos en els quals la Diputació no ha respost les peticions de la formació o no ha deixat fer fotocòpies, a part de no permetre consultar dades concretes i obligar a justificar per quin motiu es pretén accedir a la informació. Així mateix, com que la GAIP ha admès a tràmit «23 reclamacions presentades per la CUP contra la Diputació de Girona», els últims dies la corporació ha pogut presentar al·legacions a les peticions que ha fet aquest partit.

    En paral·lel, Salellas ha criticat en una publicació al seu blog Escrits per Girona «l’opacitat» del Consorci de la Costa Brava (CCB). Ha posat com a exemple que el CCB «ha efectuat una pròrroga aquest abril de l’Empresa Mixta d’Aigües de la Costa Brava SA sense ni tan sols explicar-ho ni publicitar-ho». Salellas ha afegit que aquesta empresa i la societat Abastament en Alta Costa Brava Empresa Mixta SA estan «formades totes dues per capital públic del CCB i per capital privat a través d’una UTE d’Agbar i Aqualia». Ara bé, el diputat ha lamentat que el CCB hagi «denegat l’accés a les actes de les empreses mixtes a la CUP en un exercici clarament fora de la llei i d’opacitat més absoluta».

  8. lejarza said

    Un òrgan de transparència insta la Diputació a lliurar documentació requerida per la CUP en cinc dies

    Lluc Salellas assenyala que si l’ens supramunicipal no acata la decisió serà un fet «molt greu» i no descarten portar-ho als jutjats

    10.06.2016

    ACN | GIRONA La CUP va denunciar el passat abril la Diputació de Girona davant diversos òrgans que vetllen per la transparència de les institucions públiques com la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) perquè no els deixaven accedir a determinats informes sobre contractes, subvencions o ajudes que havia realitzat l’ens supramunicipal gironí. Ara, la GAIP ha donat la raó a la formació anticapitalista i insta la Diputació de Girona a entregar en un màxim de cinc dies la informació requerida de 15 de les 23 reclamacions que el grup polític va presentar. “La GAIP demana a la Diputació que alteri les seves formes de funcionament poc transparents i, al mateix temps, és una oportunitat perquè facin un gir de 180 graus”, ha explicat el diputat Lluc Salellas. En cas contrari, si la institució no acata la decisió del GAIP, des de la CUP ja avancen que es tractarà d’una acció “molt greu” i no descarten portar-ho davant dels jutjats.

    La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) és un òrgan independent creat per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, nomenat pel Parlament de Catalunya, que treballa per la transparència, accés a la informació pública i el bon govern. Qualsevol persona pot dirigir-s’hi per reclamar o demanar consell quan consideri que no s’ha atès satisfactòriament el seu dret d’accés a la informació pública per part de qualsevol administració local de Catalunya, com també des de la Generalitat o de qualsevol sector públic que hi està vinculat. Les seves resolucions són vinculats per a les administracions públiques.

    Aquest és l’organisme al qual la CUP va denunciar la “manca de transparència” per part de la Diputació de Girona. En concret, el passat mes d’abril, van enviar 23 reclamacions al GAIP després de veure com l’ens supramunicipal gironí els tombava diverses demandes d’informació o dades sobre contractes, convenis, subvencions o ajudes com per exemple expedients sobre Dipsalut, el Patronat Costa Brava, la mitjana dels sous dels treballadors de l’ens o l’acord de col·laboració entre la Diputació de Girona i l’empresa encarrega del Festival Cap Roig o de la Casa de Cultura, entre d’altres.

    “Quan fèiem aquestes peticions només ens trobàvem cops de porta i bloqueig”, ha detallat el diputat de la CUP Lluc Salellas aquest divendres des del centre cívic del Barri Vell de la capital gironina. En concret, la formació anticapitalista ha explicat que van rebre la resposta del GAIP aquest dijous 9 de juny al matí, a través de la Diputació de Girona. De moment, en 15 de les 23 reclamacions, l’organisme dóna la raó a la CUP i reclama a la institució gironina que lliuri la informació requerida en un termini de cinc dies. “Si em permeteu la llicència, es fa una esmena a la totalitat i es critica com la Diputació ha vingut actuant durant aquest temps bloquejant i menystenint les peticions de la CUP”, ha argumentat Salellas. Segons el diputat, la resta de reclamacions (que encara no estan resoltes) estan relacionades amb dades personals i, per això, s’han allargat més.

    En les quinze primeres, el GAIP – després d’analitzar l’informe extern impulsat per la Diputació de Girona, les explicacions de l’ens i les demandes de la CUP- assenyala que, en primer lloc, lla Diputació de Girona s’ha negat a entregar les còpies de la informació requerida basant-se en resolucions o normatives d’altres comunitats autònomes com Cantàbria, València o Madrid. “És un fet greu, en comptes d’agafar-se la legislació pròpia catalana, es basaven en normatives d’altres territoris per impedir-nos l’accés”, ha destacat Salellas.

    En segon lloc, el GAIP afirma que la justificació que donava la Diputació de Girona dient que la CUP no podia accedir a informació anterior a l’1 de juliol del 2015 perquè abans d’aquesta data no formaven part de l’ens és incorrecte. “L’organisme argumenta que és el mateix càrrec electe qui ha de valorar si la informació és rellevant o no a l’hora de demanar-la i que, a més, els càrrecs electes no han de justificar clarament els motius que els porten a demanar un document. Hi poden accedir pel sol fet de ser electes”, ha reivindicat el diputat.

    Pel que fa al silenci administratiu, des del GAIP assenyalen que si no hi ha una resolució negatòria quatre dies després de la petició d’informació, s’entén que l’administració ha de facilitar la informació reclamada. En últim lloc, Salellas ha detallat que segons l’informe de la Diputació de Girona, l’ens també justificava el seu comportament explicant que no reconeixien el GAIP com un organisme vinculant que pogués dictaminar res sobre aquesta mena d’aspectes. Per això, en la resolució d’aquest organisme independent català, la institució recorda a la Diputació de Girona que són un òrgan creat pel Parlament de Catalunya i que tenen la potestat de decidir sobre aquestes aspectes.

    “És un toc d’atenció”
    Des de la CUP subratllen que el GAIP els “ha donat la raó” i, per això, reclamen a la Diputació de Girona que els facin arribar tota la informació requerida el més aviat possible. “Això és un toc d’atenció evident al funcionament poc transparent per no dir opac que hem vingut denunciant que fa temps que hi ha dins de al Diputació de Girona”, ha explicat Salellas. Al mateix temps, el regidor de l’Ajuntament de Girona i diputat subratlla que es tracta d’una bona “oportunitat” perquè la institució gironina faci “un gir de 180 graus” en la política que ha anat desenvolupant darrerament envers la CUP.

    En cas que la Diputació de Girona fes cas omís de les indicacions del GAIP, la formació política té clar que ho analitzaran en profunditat i no descarten portar-ho als jutjats. “No ens agrada aquesta opció però ho valorarem”, ha concretat aquest divendres. En aquest sentit, assenyalen el següent: “Es tractaria d’una acció molt greu que la Diputació comandada per un partit que també està dins de la presidència de la Generalitat es dediqués a passar per alt les valoracions d’un organisme creat expressament per fer aquesta feina”, ha remarcat Salellas. A part de les 23 reclamacions que van presentar el passat mes d’abril, durant aquest mes i mig el partit ja n’ha enviat unes 30 més. La formació espera que la decisió del GAIP suposi el punt i final a aquesta problemàtica.

  9. lejarza said

    La Diputació de Girona assegura que entregarà la documentació

    El president, Pere Vila, ho confirmat després del requeriment de la GAIP tot i que valoraran si hi presenten recurs
    10.06.2016

    ACN El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha assegurat en declaracions a l´ACN que lliuraran la informació requerida per la CUP tal i com ho ha fixat la Comissió de Garantia del Dret d´Accés a la Informació Pública (GAIP).

    El canvi de posicionament arriba després que el GAIP hagi donat la raó a la CUP assenyalant que l´ens supramunicipal havia de donar les dades requerides de 15 de les 23 reclamacions que la formació política va presentar fins el passat mes d´abril. Unes peticions d´informació vinculades a convenis, acords i subvencions realitzades per la Diputació.

    En aquest sentit, Vila assegura que en cap moment ” van negar-se a entregar la informació” sinó que només volien que la CUP expliqués per què necessitaven dades d´anteriors mandats. “Sense ànim de buscar més polèmica; farem arribar la informació a la CUP perquè així ho diu l´organisme i, posteriorment, valorarem si cal anar més enllà i presentem recurs”, ha explicat Vila.

  10. lejarza said

    Formen 300 persones en transparència

    19.07.2016

    GIRONA | DDG L’Oficina de Transparència de la Diputació de Girona, que s’encarrega d’ajudar els 187 municipis gironins amb menys de 5.000 habitants, ha format enguany més de 300 persones en transparència. Aquest servei dóna suport als ens locals perquè el seu personal es formi i pugui complir les obligacions marcades per la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’Oficina de Transparència de la Diputació assessora i dóna suport integral als ajuntaments de la demarcació, oferint-los la possibilitat de tenir un portal de transparència al seu propi web. Es tracta del portal marc elaborat pel Consorci d’Administració Oberta de Catalunya arran del conveni signat entre les administracions catalanes per ajudar el món local en el desplegament de la Llei de transparència. Les sessions formatives sobre l’edició del portal de transparència, organitzades a les seus dels consells comarcals i dirigides als treballadors de l’administració local, es varen desenvolupar en dues parts: a la primera, de caràcter teòric, es va exposar el projecte comú de la Llei de Transparència de Catalunya, els recursos del Consorci AOC i la informació de transparència que els ajuntaments han de publicar. Durant la segona part, es van impartir els coneixements tècnics tant per a la gestió com per a l’edició dels continguts.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: