Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La medicina “tradicional”

Posted by lejarza en 10 marzo, 2016


La medicina “tradicional”

Clàudia Cubarsí Galià

En els últims anys s’ha anat posant de moda la medicina poc convencional, coneguda com a medicina homeopàtica.

Ja sigui pel fet que hi ha gent que en ser al·lèrgic a determinats medicaments han buscat alternatives a la medicina convencional o que per conviccions de diferent índole, hi ha hagut un augment d’adeptes cap a aquesta branca de la medicina.

Aquests últims dies l’homeopatia ha guanyat protagonisme, però no un protagonisme positiu, sinó que des del Govern s’està intentant eliminar aquesta branca dels estudis universitaris.

Potser és degut a la pressió de les farmacèutiques, que poden estar veient com el seu guany anual es va veient afectat de manera negativa a cada any que passa, o bé pel fet que potser hi ha hagut notícies que tristament informaven que s’han produït algunes morts pel fet que famílies han deixat el tractament de la medicina tradicional per optar per tractaments més alternatius davant de malalties que difícilment es poden curar amb aquestes medicacions naturistes.

La societat i els professionals haurien de ser conscients de fins allà on pot arribar una i allà on acaba l’altra per evitar casos dramàtics com el que ha passat fa pocs dies.

Realitat o ficció? Potser per molts no és considerada una ciència, però per a altres casos ha estat una eficaç alternativa.

Anuncios

Una respuesta to “La medicina “tradicional””

  1. lejarza said

    L´homeopatia, diluïda

    PERE ROURA

    La decisió de la Universitat de Barcelona de suprimir el màster d’homeopatia ha reobert el debat sobre les bases científiques d’aquesta tradició mèdica. Ningú amb un mínim de coneixement de química no resta indiferent quan li expliquen que els medicaments homeopàtics s’obtenen per «dilució infinita» del principi actiu en aigua. Dit d’una altra manera, no queda cap molècula activa en els comprimits dolços que prenen els pacients. La seva acció benèfica queda, doncs, com una mena de miracle que desconcerta la ciència.
    L’any 1988 podria haver marcat un abans i un després en la història de l’homeopatia. La prestigiosa revista Nature va publicar uns experiments que demostraven que l’aigua «recordava» haver estat en contacte amb el principi actiu quan aquest ja no hi era. Poc després, aquesta evidència es va diluir fins a quedar en no res quan es va constatar que els experiments eren erronis.

    A l’espera de la demostració que no arriba, els homeòpates se senten avalats per una tradició de més de 200 anys i pels resultats de la pràctica diària. «Si funciona, diuen, no ens ha de preocupar que no entenguem ara perquè funciona. Després de tot, l’àcid acetilsalicílic (l’aspirina) contingut a l’escorça d’alguns arbres, ja curava a l’Antiguitat abans que existís la ciència bioquímica». La credibilitat de l’homeopatia queda, doncs, supeditada a la seva eficàcia. Per tant, sorprèn la reticència dels homeòpates (posada de manifest novament aquests dies) a sotmetre els seus tractaments a les anàlisis clíniques que han de superar els medicaments convencionals.
    Malgrat tot, des dels anys 40 del segle passat s’han publicat els resultats de més de 100 anàlisis clíniques de qualitat. Algunes amb resultats positius. D’altres, negatius. El conjunt d’aquestes anàlisis ha estat valorat en més de deu treballs de revisió. I la immensa majoria ha arribat a la mateixa conclusió: els efectes de l’homeopatia són indistingibles de l’efecte placebo. O sigui, després d’una visita a l’homeòpata, la millora de l’estat del pacient serà igual tant si s’ha pres el medicament homeopàtic, com si s’ha pres una pastilla ensucrada empaquetada en el mateix envàs.
    És així. No hi ha res a clarificar sobre el fonament de l’homeopatia. El miracle queda diluït en l’efecte placebo, explotat de forma hàbil en moltes de les medicines anomenades «alternatives» i actiu en qualsevol tipus de teràpia, si el pacient creu en la seva eficàcia. No cal dir que, en el cas dels medicaments convencionals, s’hi afegeix el benefici del principi actiu que contenen.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: