Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els menjadors escolars ecològics

Posted by lejarza en 6 marzo, 2016


Els menjadors escolars ecològics

Un menjador amb valors no només ha de ser un servei, ha de formar part del projecte educatiu de l´escola”

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Les verdures acostumen a ser congelades, destemporalitzades, i la majoria no provenen de productors propers, tenen poc potencial culinari i acostumen a ser poc gustoses.

Podríem dir el mateix dels llegums de llauna, els peixos de piscifactories llunyanes, els productes precuinats (croquetes, bunyols de bacallà…).

Habitualment s´abusa dels fregits, així com de les coccions a temperatures altes.

Si analitzem els menús, trobem que n´hi ha amb proteïna al primer plat i al segon, poca verdura (en quantitat i varietat) i amanides fetes amb enciam iceberg acompanyat de pastanaga de llauna i tomàquet d´Almeria. Hi apareix poc cereal i llegum i, en canvi, un munt de precuinats.

En general, les propostes són força lluny de la dieta mediterrània i de les recomanacions de l´OMS.

La major part dels productes alimentaris comercialitzats actualment són aliments de quilometratge llarg, produïts fora de les comarques de Girona. En el marc del model actual som totalment dependents envers les dinàmiques dels mercats internacionals (especulació alimentària) i dels combustibles fòssils (petroli).

Població total de Catalunya l´any 2008: 7.364.038, percentatge de la població activa agrària sobre població activa total: 1,94%

L´any 2009 tan sols l´1,36% de la superfície destinada a usos agroramaders a Catalunya era de cultiu ecològic.

Som la segona comunitat després d´Aragó amb més cultiu de transgènics.

Factors d´aquesta realitat:

-El desprestigi social de la feina de pagès/esa

-La dificultat d´accés a la terra per l´increment del preu del sòl

-El desinterès per part de la majoria de la població per saber l´origen i la qualitat dels aliments que consumeixen.

Potenciar els menjadors ecològics

-Aliments: Les verdures acostumen a ser fresques, de temporada i vénen directament del productor. Tenen gustos i textures molt variades, cosa que els atorga un gran potencial culinari.

-Tècniques culinàries: Es fa servir una gran varietat de tècniques, com l´estofat, el saltat curt o el forn. Cal cuinar els aliments de qualitat amb tècniques respectuoses per garantir que no hi hagi pèrdua de nutrients i aconseguir un plat final que agradi al menjador.

-Menú: Hi trobarem un equilibri entre les proteïnes animals i les vegetals, així com tota la riquesa de l´entorn.

Podem recuperar la dieta mediterrània com a base de la nostra alimentació, potenciar els llegums, els cereals i les hortalisses en el menú escolar, i també reduir el consum de proteïnes animals. Aquesta dieta s´ajusta al nostre context territorial i sociocultural. Des del punt de vista de la salut, tant l´OMS com la FAO la consideren un model alimentari sostenible i de qualitat.

Potenciar els menjadors ecològics i de proximitat significa afavorir que es produeixin aliments ecològics, que se´n consumeixin i que se´n tingui coneixement. L´escola és un espai educatiu on podem treballar per aconseguir aquest canvi de model alimentari.

Les condicions del medi rural català permetrien conrear pràcticament tots els aliments que s´inclouen en la dieta mediterrània. L´autoabastiment de Catalunya amb produccions ecològiques locals seria un model respectuós amb el medi ambient que generaria llocs de treball i podria oferir-nos aliments de qualitat.

La feina de la pagesia és vital per aconseguir l´abastiment d´aliments de qualitat, tenir cura de l´entorn i reviscolar el paisatge.

CONSUM DIARI DE VERDURES ECOLÒGIQUES DE TEMPORADA I PROXIMITAT.

A la majoria de les escoles no hi ha verdures de temporada ni de proximitat, però sí que podem trobar cultiu d´hortalisses en la major part del territori. Les verdures fresques són el potencial del menú pels nutrients, varietat, gust…

PROTEÏNA VEGETAL ECOLÒGICA, UN COP PER SETMANA COM A MÍNIM

A Catalunya produïm cereal i llegums, que, combinats, són una proteïna vegetal de la mateixa qualitat –o de més– que l´animal. Constitueixen una alternativa saludable, sostenible i econòmica.

EL 50% DELS ALIMENTS SÓN DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

El preu del menú i les característiques del servei determinaran el 50% d´aliments ecològics; aquest tant per cent és plenament assumible per tots i cadascun dels serveis, independentment del preu final.

EL 50% DELS ALIMENTS ES COMPREN DIRECTAMENT A PRODUCTORS

Prioritzar les compres a productors propers significa reduir la despesa en transport, garantir la continuïtat del productor i enfortir l´economia local.

EL SERVEI DE MENJADOR ESTÀ INCLÒS EN EL PROJECTE EDUCATIU

Un menjador amb valors no només ha de ser un servei, sinó que ha de formar part del projecte educatiu de l´escola. D´aquesta manera, en garantim la continuïtat i tot el potencial com a projecte.

Escola Riudaura experiments

Escola de Riudaura a la Garrotxa  (Lejarza Argelaguer)

Anuncios

Una respuesta to “Els menjadors escolars ecològics”

  1. lejarza said

    Qualitat i proximitat, prioritats al menjador

    Les famílies que gestionen el servei capegen el retard de les beques

    06.03.2016

    Les associacions de mares i pares de les escoles públiques de Torroella de Montgrí, Corçà i Verges mostren diferents models de gestió del menjador. La primera ho fa íntegrament, la sego-na ha apostat per un càtering petit que contracta el Consell i la tercera també ha optat per una empresa, però contracta ella

    PILI TURON | GIRONA Un servei de menjador escolar amb productes de baixa qualitat i racions escasses va portar les famílies de l’escola Guillem de Montgrí, de Torroella, a assumir-ne la gestió. D’això ja en fa nou anys i, malgrat l’esforç que els suposa, en fan una valoració positiva. Però perquè ho puguin organitzar, la presidenta de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA), Anna Company, remarca que l’entitat ha contractat una administrativa. D’altra banda, la representant de l’AMPA recorda que fa dos cursos es van haver de plantar davant els retards de pagament del Consell comarcal, però assegura que la situació s’ha corregit: “el 2015 ha anat bé”.
    La decisió de gestionar directament el menjador es va acordar per assemblea i el servei es va posar en marxa el setembre de 2007, després d’anys d’ocupar-se’n l’escola. Aquesta va estar d’acord amb el canvi, que va coincidir amb el traspàs de competències del servei als Consells comarcals.
    Després del primer trimestre, l’AMPA va enquestar les famílies i en va obtenir una valoració positiva, que ara acaben de revalidar de manera majoritària amb un altre sondeig; només amb “algunes queixes puntuals”, aclareix la presidenta.
    Quan gairebé sumen una dècada d’experiència, Company considera que el principal avantatge és que ara “el menjar és com cal, i no aquelles cuixetes de pollastre mini d’abans…”.
    L’escola Guillem de Montgrí escolaritza 650 infants i una mitjana de 200 utilitzen el servei de menjador cada dia. El centre disposa de cuina pròpia i, quan va assumir el servei, l’AMPA va mantenir tot el personal de cuina -fa poc s’ha jubilat una cuinera que hi portava prop de 25 anys-, que en l’actualitat són dues cuineres, dos ajudants de cuina i set monitores. Tal com estableix el Departament d’Ensenyament, el preu màxim del menú és de 6,20 euros per àpat i l’AMPA aplica un descompte als fills de les famílies associades, que paguen 5,35 €.

    Acabar amb el negoci
    L’entitat dissenya els menús d’acord amb les cuineres, “procurant comprar a les botigues del municipi, reduir els fregits, intentant posar-nos objectius de qualitat i introduint nous hàbits alimentaris”, explica la presidenta. La gestió de les factures i el control del pagament als proveïdors el fa una administrativa, sense la qual Anna Company reconeix que la feina “seria inassumible per als pares”.
    A part d’augmentar la qualitat, posar fi al negoci de l’empresa de càtering que abans gestionava el menjador va ser una altra motivació de l’AMPA. “I tant que fan negoci”, afirma Company, qui remarca que “vam decidir posar-nos-hi perquè aquests diners es quedin a l’escola i no vagin a engrandir altres empreses”. Excepte un curs, la presidenta de l’entitat explica que sempre han aconseguit un petit guany, “que hem reinvertit en projectes i material concret per a l’escola”.
    Pel que fa al pagament de les beques menjador per part del Consell comarcal, Company assegura que tot va canviar quan, fa dos anys, van deixar clar que “o pagaven o tancàvem al cap de 15 dies. Vam posar ultimàtums perquè no hauríem pogut pagar les nòmines”. “Va ser una temporada molt concreta”, diu Company, que remarca que “la situació ha canviat i l’any passat va anar molt bé”.
    L’AMPA de l’escola El Rodonell, de Corçà, tampoc estava satisfeta amb el servei de la gran empresa que gestionava el seu menjador i, després de dues experiències que no van quallar, ha trobat el que buscava en una companyia petita, Tot Oci. Les seves reduïdes dimensions, amb 110 alumnes i 25 o 30 que s’hi queden a dinar, ha complicat la recerca d’una empresa a la que li surti a compte el servei i que ofereixi els nivells de qualitat exigits pels pares. En aquest cas, ha estat possible perquè Tot Oci ha incorporat Corçà a la ruta de Bordils, on també cobreix el menjador. A El Rodonell, l’AMPA no ha volgut assumir la gestió econòmica del servei i és el Consell comarcal el que contracta la companyia, en conveni amb l’associació de mares i pares.

    El proveïdor s’espera a cobrar
    L’institut-escola Francesc Cambó de Verges, amb prop de 400 alumnes i una mitjana de 200 al menjador, ofereix un altre model de gestió del servei. Aquí les famílies fa 7 anys que se’n fan càrrec i han contractat Càtering Vilanova sense la intervenció del Consell, guien l’empresa en el tipus de menús i ella aporta el personal, compra la matèria primera i cuina al centre.
    A l’escola de Verges es dóna la particularitat que el 70% del seu alumnat és de municipis veïns sense col·legi i que, com que s’han de desplaçar, tenen el menjador gratuït. Sobre aquest fet, la presidenta de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA), Diana Canals, informa que “la llei obliga la població que té l’escola a fer-ne el manteniment” i opina que això “crea un greuge comparatiu”. Afegeix que els altres ajuntaments fan aportacions econòmiques o en material, “però voluntàriament”. Canals també lamenta que en les quotes del 30% d’infants de Verges que les seves famílies sí paguen el menjador “no es distingeixen rendes per càpita”.
    Aquest febrer, l’AFA del Francesc Cambó ha rebut les beques corresponents a setembre i octubre. Un retard que segons l’expresidenta i actual coordinadora del menjador, Anna Boadas, no és res “en comparació d’abans, que anava 7 o 8 mesos tard” -fa 3 anys van patir el període més crític. En el seu cas, l’empresa proveïdora ha accedit a cobrar quan les famílies reben les beques. “El problema rau en quan has de pagar i a l’empresa no li importa el retard, però en el nostre cas s’espera”, explica.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: