Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Comunicat per valorar la sentència de la contaminació de l’aigua potable a Torelló (Osona)

Posted by lejarza en 4 marzo, 2016


Comunicat per valorar la sentència de la contaminació de l’aigua potable a Torelló (Osona)

COMUNICAT DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER RESPECTE LA SENTÈNCIA DEL CAS COVIT-VEM

El desembre de l’any 2000, els anàlisis realitzats a l’aigua d’aixeta de la població de Torelló varen detectar la presència de tricloretilè i percloretilè en concentracions superiors a les màximes permissibles; dos compostos tòxics i cancerígens molt perillosos, bioacumulables i d’efectes crònics per a la salut de les persones i per al medi ambient. Poc després, foren trobats els mateixos dissolvents al pou de captació d’aigua potable de les piscines de Torelló, deixant-los inutilitzats encara fins al dia d’avui. Finalment també es trobaren en grans concentracions en els pous de dues empreses del polígon Puigbacó de Torelló dedicades a l’embotició de metalls: COVIT SA i VEM de Tapas Metálicas SA, que utilitzaven aquests dissolvents en els seus processos industrials.

Després d’un llarg i complex període d’instrucció del cas, s’ha celebrat el judici entre el desembre del 2015 i el gener del 2106. El Grup de Defensa del Ter ens hi hem personat com acusació popular. En data 29 de febrer de 2016 s’ha fet pública la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona. La nostra valoració general és que no n’estem satisfets, encara que cal reconèixer que la sentència té llums i ombres.

Per una banda, és una victòria perquè reconeix uns fets provats molt greus, de contaminació amb abocaments directes a llera, pous i immediacions, i un risc pel medi ambient i per a la salut de les persones. Alhora dicta uns culpables a nivell judicial per la seva responsabilitat i coneixement dels fets ocorreguts. Tenim uns fets delictius i tenim uns culpables. Així mateix, la sentència reconeix el destacat paper del Grup de Defensa del Ter com a acusació popular i afirma que el nostre treball ha contribuït de forma determinant ha l’esclariment dels fets. Una tasca que al Grup de Defensa del Ter li ha suposat un volum important de temps, energies i diners; i que ha estat possible gràcies a la seva perseverància en la lluita contra la impunitat i al recolzament econòmic dels seus socis i sòcies.

Però, d’altra banda, considerem que les penes i multes imposades són totalment insuficients en relació a la gravetat dels fets provats. Sobretot valorem el veredicte com a insuficient, 15 anys després dels fets jutjats la contaminació continua i en la sentència no es garanteix la restitució dels danys causats als aqüífers i subsòl de Torelló. Alhora tampoc reconeix que la provada permanència dels contaminants en el medi sigui suficient per considerar que s’ha causat danys catastròfics. També la sentència reconeix les dilacions de 35 mesos en la instrucció (en total) però redueix molt la pena per entendre que hi ha circumstàncies atenuants molt qualificades. Finalment la responsabilitat civil queda tancada, de manera que no permet incorporar els danys causats que s’acreditin en execució de sentència.

En tot el procés ha estat especialment preocupant el paper de la Generalitat. La seva desídia en el transcurs de la instrucció i celebració del judici és una actitud molt preocupant davant la gravetat dels fets provats. Destaquem en negatiu el seu poc interès a l’hora de valorar els costos de la descontaminació que ja han estat efectuats per part seva; així com per no preveure el cost futur de la recuperació efectiva dels aqüífers i el subsòl. També, aquest judici ha posat en evidència com la gestió industrial dels residus tòxics a Catalunya, si més no en la data del delicte, no es feien correctament. Els balanços de declaració de residus de les empreses COVIT i VEM no quadraven per enlloc o simplement no tenien els papers en regla; per exemple a COVIT de les quasi 60 tones de Percloretilè adquirides només en van gestionar 15 i de les 13 tones comprades a VEM no en va gestionar cap. Això va facilitar l’eliminació d’aquests residus de forma delictiva.

Tal com ja esmentàvem en la nota de premsa sobre la sentència del Cas Puigneró (1997) «si hem arribat fins aquí és perquè la via normal, és a dir, l’administrativa, no funciona. Nosaltres hem fet la feina bruta que l’administració no ha complert.» I afegíem i mantenim que «el respecte al medi ambient no és una opció, si no una condició per a la supervivència». Com a Grup de Defensa del Ter, seguirem aportant el nostre granet de sorra per acabar amb la contaminació, la desídia i el descontrol en aquest país. Us convidem també a ser-ne partícips.

Grup de Defensa del Ter Torelló, 01-03-2016

Anuncios

2 comentarios to “Comunicat per valorar la sentència de la contaminació de l’aigua potable a Torelló (Osona)”

  1. lejarza said

    Creen una plataforma a Torelló per defensar la municipalització del servei d’aigua

    Per una aigua neta, és a dir sense contaminants; clara, amb una gestió transparent; i nostra, sense intermediaris privats. És la declaració d’intencions de la plataforma, que té com a entitats fundacionals el Grup de Defensa del Ter, Perquè no ens fotin el tren, el Centre Excursionista Torelló, Procés Constituent d’Osona, Comissions Obreres i tres formacions polítiques amb representació a l’ajuntament: Esquerra, Iniciativa i la CUP. El primer objectiu és que el consistori no renovi la concessió del servei municipal d’aigua amb Sorea, que venç el 2018.

    El judici pel cas de contaminació dels aqüífers del riu Ges va ser el punt de confluència d’entitats i persones interessades en la gestió de l’aigua que ha portat a crear la plataforma. Una de les mesures que s’han adoptat des de l’administració per garantir el subministrament és la portada d’aigües a Osona Nord, amb la construcció d’una potabilitzadora que entrarà en funcionament les properes setmanes.

    Des de la plataforma s’ha convidat els grups de l’equip de govern de Torellò a formar-ne part, però inicialment han preferit mantenir-se en la neutralitat. El 18 de març han organitzat una xerrada sobre la qualitat de l’aigua de rius i fonts, i més endavant una taula rodona sobre la gestió pública. Tot i que la plataforma ha nascut a Torelló, també estaran amatents al que pugui passar amb la concessió de Sant Vicenç.

  2. lejarza said

    La gestió de l’aigua a Torelló ha de ser pública

    «El contracte amb Sorea s’acaba el 2018 i s’haurà de decidir quin model es vol»

    Francesc Manrique

    La setmana passada es va crear a Torelló la plataforma Volem l’aigua neta, clara i nostra. De moment, ja s’hi han adherit uns quants partits polítics i altres entitats del poble d’àmbits ben diferents com poden ser, per exemple, el Centre Excursionista de Torelló o el col·lectiu Perquè no ens fotin el tren. I d’ara endavant es continuarà treballant perquè durant els propers dies més col·lectius s’hi puguin adherir.

    Per què ara el naixement d’aquesta plataforma? Doncs perquè entre molts altres motius, a Torelló aquests pròxims mesos cal tenir un debat que afectarà el poble a llarg termini. Aquest debat consisteix en decidir quin model de gestió del servei d’abastament d’aigua ha de tenir Torelló a partir de l’any 2018 que és quan acaba el contracte actual amb Sorea.

    Des la CUP Torelló-Som Poble ens hem adherit a aquesta plataforma, ja que com la resta de col·lectius que en formen part, creiem que la millor opció és municipalitzar la gestió de l’aigua i que aquesta passi a ser gestionada directament per l’Ajuntament. Per això mateix vam presentar i es va aprovar una moció per tal de crear una comissió amb la resta de forces polítiques del consistori per d’estudiar les diferents formes de gestió. Una comissió on esperem poder explicar perquè creiem que aquesta és la millor opció i així aconseguir que s’acabi municipalitzant la gestió d’aquest servei.

    I per què creiem que la gestió de l’aigua s’hauria de fer directament des de l’Ajuntament? Doncs tenim molts motius per defensar-ho, però començaria explicant que l’accés a l’aigua potable és un dret reconegut per les Nacions Unides. Com tot dret indispensable per les persones creiem que la millor opció per garantir un accés universal, just i equitatiu a ella és que es gestioni directament des de les institucions. Gestionat per la gent i pensant amb la gent. Fora de l’òrbita empresarial és com garantirem que es mantingui aquest dret.

    Cal mirar la manca d’ètica de les grans empreses que dominen el mercat de gestió de l’aigua i aprofiten els recursos naturals per enriquir-se cada vegada més. Per poder tenir un món més sostenible és imprescindible que aquests recursos es puguin gestionar d’una manera més pròxima i ètica, assegurant no només l’accés a l’aigua per tota la població, sinó també el millor per a la natura i el medi que ens envolta.

    A més, aquesta serà una decisió que afectarà l’Ajuntament a llarg termini, ja que si es decideix realitzar un nou contracte estarem hipotecant les següents legislatures i els pròxims equips de govern pel que fa a totes les qüestions relatives a l’aigua, doncs aquests contractes normalment es fan a molts anys vista.

    Un exemple de com lliguen aquest tipus de contractes el podem trobar a l’últim ple municipal on es van haver d’apujar les taxes de consum de l’aigua ja que actualment, i en part per culpa de la contaminació dels pous, s’ha de comprar aigua a la potabilitzadora per tal de poder abastir tot al poble. I la capacitat d’incidir com i a on apujar aquestes taxes va ser molt poca per les limitacions de l’actual contracte. Per tant, per poder fer una tarificació més justa de les actuals taxes de consum d’aigua, on es premiï a qui més n’estalvia i es penalitzi a qui més en malgasta, seria de molta utilitat la municipalització del servei. Fins hi tot permetria treballar per aplicar una tarificació social també en aquest àmbit.

    Per sort, cada cop més municipis estant fent aquest pas. Només cal veure a nivell mundial com aquests últims anys ho han fet a vàries ciutats com París, Berlin o Buenos Aires. Tot i que no cal anar tant lluny ja que a casa nostra hi tenim uns quants exemples com poden ser el Figaró, Arenys de Munt, o més recentment l’ajuntament de Collbató. I altres com el de Ripollet ja han començat a fer estudis per aplicar-ho. O d’altres encara més pròxims com Sant Pere de Torelló, que sempre han gestionat directament el servei. De fet, segons Aigua és vida, actualment 506 municipis catalans ja en fan una gestió pública.

    Nosaltres lluitarem perquè Torelló (i esperem que també Sant Vicenç de Torelló!), aprofiti aquesta oportunitat que se li presenta i també es pugui sumar a aquest llistat de pobles que ja gestionen l’aigua d’una manera directa. Només així aconseguirem una gestió sostenible d’aquest recurs natural cada vegada més malmès!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: