Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els helicòpters de Trànsit

Posted by lejarza en 29 febrero, 2016


Els helicòpters de Trànsit

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque

M´arriba la notícia que el Servei Català de Trànsit es valdrà d´helicòpters per caçar aquells conductors que usen el mòbil mentre condueixen.

De debò cal fer-ho des de tanta altura per poder controlar aquesta imprudència?

Penso que, sense helicòpter, només com a conductora i vianant, veig cada dia, sense excepció, un munt de conductors cometent la infracció i em sobta, per tant, la necessitat d´un helicòpter per vigilar allò que és tan evident per a tothom a peu pla i de continu, tan sols que s´hi fixi.

Cada dia em trobo que el cotxe de davant va molt poc a poc i de sobte va molt ràpid; al cap d´un moment es torna a reproduir l´escena: va molt lentament i després accelera.

Ja he més que deduït que són cotxes que fan ús del mòbil.

Un calc de l´escena també pot veure´s als semàfors: està vermell i veus el conductor de davant teclejant el mòbil, es posa verd el semàfor i veus el conductor que posa el mòbil damunt el volant i continua teclejant mentre comença ja a circular.

Jo quan ho veig intento per prudència allunyar-me´n, però no sempre és factible. És difícil.

A la vegada, quants cotxes que em vénen de cara no trobo cada dia amb conductors amb el mòbil enganxat a l´orella!

Costa fins i tot d´imaginar que mai se´ls posi cap multa de tant normal i escampat com està el que ja és un costum.

Si mai es fa alguna enquesta sobre el tema, els infractors declaren que són conscients del perill que suposa el seu hàbit tant per a ells com per als altres; però jo crec que no ho són en absolut.

Si realment s´adonessin de com de malament condueixen, fent esses i variant la velocitat i del que això pot arribar a suposar, prou se n´estarien.

Els helicòpters de Trànsit

Els helicòpters de Trànsit per Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque (Foto. Lejarza Argelaguer – Garrotxa)

Anuncios

5 comentarios to “Els helicòpters de Trànsit”

  1. lejarza said

    El mòbil, animal de companyia

    ANXEL VENCE

    Al telefonet mòbil, que governa les nostres vides i ens permet eludir la xerrada sobre el temps a l’ascensor, només li faltava convertir-se en un animal de companyia. El pas l’ha fet per fi Tomotaka Takahashi, inventor d’un telèfon robòtic que és capaç de caminar, seure i reconèixer la cara del seu amo, entre altres habilitats que el fan semblar un gosset. I sense necessitat de treure’l a passejar perquè s’alleugi.

    El pare de la criatura l’ha batejat com a Robohon i, pel que expliquen les agències de notícies, està tenint un gran èxit de vendes entre els japonesos. És de suposar que després de la seva recent presentació al Congrés del Mòbil de Barcelona, el petit telèfon amb vocació de mascota triomfi també en els mercats de la resta del món. Paradoxalment, una vaga d’empleats del metro té immobilitzats els participants en aquesta fira mundial del mòbil; però ja se sap que la perfecció no existeix.

    El telèfon mòbil és ja una prolongació del cos, la pèrdua del qual equivaldria a una amputació. Ha substituït avantatjosament els ordinadors portàtils i està a punt de fer el mateix amb les pissarretes electròniques que anomenem tauletes.

    No podia ser d’una altra manera tenint en compte que es tracta d’un equivalent de les navalles suïsses de cent usos, amb la diferència que disposa de més d’un milió d’aplicacions diferents.

    Els seus feliços usuaris poden portar una agenda, calcular distàncies, veure vídeos, escoltar la ràdio, navegar per Internet, prendre el pols, enviar i rebre correus, fer reserves d’hotel o administrar els comptes del banc, per citar només les opcions més rudimentàries.

    Alguns ofereixen fins i tot una secretària de nom Siri capaç d’aprendre els hàbits del propietari del mòbil i de donar-li conversa, arribat el cas. I per descomptat, tots disposen d’un pigall ancorat al GPS que pot guiar-nos de casa a la feina i, si calen, buscar-nos una aventura a l’hotel.

    Sembla un miracle que el telèfon patentat per Graham Bell-encara que el seu inventor fos l’italià Antonio Meucci- hagi derivat en un aparell de prestacions tan portentoses com el mòbil, del qual gairebé hem oblidat la seva funció original. La veritat és que també serveix per parlar per telèfon, si bé aquesta és ja una més, i potser no la més important, entre el milió d’utilitats que ofereix.

    Tot això li semblava poc, però, al japonès Tomotaka Takahashi, que pretén millorar gràcies al seu Robohon el ja estret vincle que uneix als éssers humans amb els seus intèrfons mòbils. Enginyer expert en robòtica, Takahashi es declara convençut que els futurs cel·lulars seran en realitat petits androides de butxaca capaços d’alleujar la seva solitud a la gent.

    Argumenta l’enginyós inventor en una entrevista a la BBC que si podem parlar “amb tortugues, peixos o óssos de peluix, per què no parlar amb els nostres telèfons?”. El de xerrar amb peixos i tortugues potser sigui una raresa pròpia del Japó, però encara resulta més sorprenent que, en comptes de parlar per telèfon, Takahashi ens proposi parlar directament amb el telèfon.

    D’aquí a convertir el mòbil en el nostre confident i animal de companyia no hi ha més que un breu graó per Takahashi i un gran pas per a la Humanitat. Només és d’esperar que el bo de Robohon no bordi.

  2. lejarza said

    La màquina més letal de matar

    Josep M. Loste Romero

    Més enllà de revisar els protocols dels Mossos de Trànsit, el que ens hem de començar a plantejar és que, independentment de les responsabilitats civils i penals, en els accidents excepcionalment greus caldria aplicar una sanció administrativa que impliqués la retirada immediata del carnet de conduir per sempre.

    Per altra banda, s’haurien d’endurir les penes als conductors relacionats amb atropellaments de vianants i, a més, considerar, penalment, un delicte molt greu conduir sense llicència o sota els efectes de l’alcohol o altres drogues psicotròpiques.

    Cal començar a combatre de debò l’incivisme de la carretera, ja que cada dia es demostra que l’automòbil -molt idolatrat per la publicitat televisiva- ha esdevingut una mala peça al teler que esdevé, massa vegades, la màquina més letal de matar en temps de pau.

  3. lejarza said

    Infracció o imprudència?

    Xavier Amigo Colón

    Malgrat que en algunes ocasions coincideixen els dos termes, no sempre és així. Qui volem eliminar de les carreteres, els infractors o els imprudents? Exemples. On s’ubiquen els radars en tram urbà? Al centre dels nuclis on seria una imprudència realitzar una infracció? No. Era abans correcte passar a 70 km/h per la N-II a Orriols i ara és una imprudència amb el nou límit 50 km/h? No. Per què el radar que ubiquen al final de l’A-2 a Vidreres l’enfoquen cap al tram final de l’autovia, on amb doble carril hi ha un límit 80 km/h, i no enfoca cap a la zona estreta, on seria més greu passar el límit? Per què no hi ha radars a dins els caixons metàl·lics del revolt de la C-66 després de Serinyà o a l’entrada de Bescanó, quan superar el límit en ambdós punts seria una imprudència? Senzill, la imprudència no és rendible, la infracció sí. Llavors què es vol, carreteres segures o recaptació? Fins i tot podria entendre que es fessin les dues coses, però crec, que és evident que la rendibilitat va per davant de la Seguretat. Una autoritat diria, dins els infractors hi ha els imprudents! Sí, correcte. Llavors per què no es controlen les zones d’ imprudència flagrant? Si comparéssim la ubicació exacta (no trams ni carreteres) de radars mòbils amb llocs exactes d’accidents no hi ha coincidència. Evidentment, el control es fica on és més fàcil amagar-se, no on hi ha més perill d’accident en cas d’infracció. Rendibilitat! I aquesta filosofia perverteix el concepte de Seguretat. Fins al límit que els imprudents, quan s’enxampen, es confonen amb infractors, molt greus però infractors. Un cop rendibilitzat l’infractor imprudent, ja està, burocràcia finalitzada. I aquesta perversió del concepte de Seguretat Vial, en casos extrems, porten a les tragèdies que després ningú entén.

  4. lejarza said

    El dinero de las multas “desaparece”

    Duro informe de la Sindicatura de Cuentas sobre la gestión del Servei Català de Trànsit (SCT)

    El Servei Català de Trànsit (SCT) (Servicio Catalán de Tráfico) es el organismo de la Generalitat que vela por la seguridad aen las carreteras y vías públicas catalanas y que, en consecuencia, gestiona el cobro de las multas que se imponen a los automovilistas. El funcionamiento del SCT durante el ejercicio de 2012 ha sido sometido al análisis de los auditores de la Sindicatura de Cuentas, que acaba de hacer público el informe a su página web. El balance es demoledor.

    La Sindicatura de Cuentas recuerda que, en el periodo analizado, el SCT tenía pautadas sus funciones y sus objetivos por el Plan de Gobierno 2011-14 y por el Plan de Seguridad Viaria 2011-13. En concreto, el programa OE6.5 fijaba que el importe de las multas recaudadas a los automovilistas sancionados se tenía que dedicar íntegramente a trabajos y proyectos de seguridad viaria. Por su parte, el objetivo OE6.6, de obligado cumplimiento, establecía que el 5% del presupuesto del SCT se tenía que destinar a estudios de I+D+I relacionados con la seguridad viaria.

    De la documentación analizada por la Sindicatura de Cuentas se desprende que en 2012 el SCT ingresó un total de 92,7 millones de euros en multas pagadas por los ciudadanos. Pero, en vez de dedicarlos a la mejora de la seguridad viaria, como era su obligación, desvió un total de 67,4 millones a las arcas de la Generalitat para cubrir otras partidas presupuestarias. En cuanto al 5% que se tenía que dedicar a I+D+I, no hay ni rastro.

    En el año 2012 se contabilizaron en Cataluña 23.368 accidentes de tráfico con víctimas. En total, hubo 336 muertos. En el periodo analizado por la Sindicatura de Cuentas, el presidente del SCT era el consejero de Interior, Felip Puig, y su director, Joan Aregio.

    http://www.eltriangle.eu/es/notices/2016/05/el-dinero-de-las-multas-desaparece-5667.php

  5. lejarza said

    Qui paga les multes de trànsit dels cotxes de la Diputació?

    Una sanció per un excés de velocitat deriva en un debat sobre quin és el control del parc mòbil de la corporació

    pau esparch girona 23.12.2016

    Registre dels vehicles. La CUP va treure a la llum, al ple de la Diputació, una multa posada a un dels vehicles de la corporació i va retreure que no hi hagués un registre de qui utilitza els cotxes
    El dissabte 3 d´octubre de l´any passat, quan passaven pocs minuts de les nou del matí, un cotxe de la Diputació de Girona superava la velocitat permesa en un tram on es pot circular, com a molt, a 50 quilòmetres per hora. La infracció, detectada per un radar, es va produir al territori francès de la Guingueta d´Ix, també conegut com a Bourg-Madame. La multa per aquest excés de velocitat era de 180 euros tot i que, si es pagava abans de 30 dies, s´aplicava una reducció del 20%; per tant, la sanció va quedar en 144 euros.
    Aquesta multa va sortir a la llum el dimarts d´aquesta setmana al ple de la Diputació, quan el diputat provincial de la CUP, Lluc Salellas, va preguntar a l´equip de govern per aquesta infracció. En una resposta per escrit anterior, el govern havia explicat que el vehicle sancionat pertanyia a l´Oficina de Protocol, que l´utilitzava per als «desplaçaments oficials» dels càrrecs electes. De fet, havia argumentat que no podia concretar qui conduïa el cotxe –quan s´havia multat–, perquè «aquest tipus de desplaçaments no són objecte d´anotació o registre». Per això, al ple, Salellas va retreure al govern que no tingués un registre de qui fa servir els vehicles de la Diputació. El vicepresident primer de la corporació, Miquel Noguer, va respondre que «es fa un control» de la utilització del parc mòbil.

    Fruit d´aquest debat, s´ha generat una altra incògnita: qui va pagar la multa de la Guingueta d´Ix. Des de la Diputació expliquen que l´Oficina de Protocol va assumir la sanció de 144 euros. Un dels xòfers del parc mòbil de Presidència –que depèn de Protocol– conduïa el cotxe quan es va produir la infracció, en un trajecte per transportar el vicepresident quart de la corporació, Albert Piñeira, a un acte. Malgrat que llavors el conductor no va pagar la multa, ara l´Oficina de Protocol ha anunciat que els xòfers del parc mòbil de Presidència hauran d´assumir les sancions de trànsit que rebin, tal com –segons apunten– s´aplica a la resta de treballadors que utilitzen els vehicles de la Diputació.
    En paral·lel, la corporació tindrà «properament» un espai al carrer Figuerola de Girona per aparcar alguns dels cotxes del parc mòbil. Noguer va explicar –al ple d´aquesta setmana– que s´ha fet aquest nou lloguer perquè falta espai per a tots els vehicles.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: