Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Regularització cadastral per satèl·lit a la Garrotxa

Posted by lejarza en 25 febrero, 2016


Regularització cadastral per satèl·lit a la Garrotxa

Argelaguer – Vall del Llierca

La Direcció General del Cadastre va iniciar un procediment perquè totes les construccions no declarades de cada municipi de la comarca de la Garrotxa, obres noves, rehabilitacions, i ampliacions, tributin per aquest impost d´acord amb la realitat dels seus immobles i la seva capacitat econòmica.

Des de 2013, són més d´un centenar els ajuntaments de les comarques de Girona que ja s´han acollit i que estan tramitant un nou IBI.

Al desembre de 2012, el Govern central va aprovar una mesura que permet als propietaris d´immobles amb característiques que no estan recollides en el cadastre regularitzar la seva situació a través del pagament d´una taxa de 60 euros i dels impostos com l´IBI i interessos de demora que s´hagin deixat d´abonar. En cas que no es faci en el temps de la regularització, les multes poden arribar a ser de fins a 6.000 euros.

El procediment de regularització cadastral té com a finalitat la incorporació al Cadastre Immobiliari dels béns immobles urbans i rústics amb construcció, així com de les alteracions de les seves característiques, en supòsits d´incompliment de l´obligació de declarar de forma completa i correcta les circumstàncies determinants d´una alta o modificació cadastral.

Aquesta actualització es porta a terme amb fotografies per satèl·lit, de manera que han vist si el propietari del terreny tenia construccions, de quants metres, si hi ha afegit una piscina, etc. Així detecten els canvis que han pogut desenvolupar els seus propietaris en els últims anys i han creuat les dades amb les que estaven disponibles al Cadastre.

Anuncios

21 comentarios to “Regularització cadastral per satèl·lit a la Garrotxa”

  1. lejarza said

    CATASTRO Y FOTOGRAFíA AÉREA

    Entre el año 1923, cuando se autorizaba por primera vez en España la realización de ensayos de fotografía aérea con aplicación al catastro, y 1952, cuando por ley de 20 de diciembre se imponía definitivamente el régimen catastral sobre fotografía aérea para sustituir los planos topográfico-parcelarios, pasaron tres décadas en las que se irían salvando dificultades de todo orden para alcanzar este fin; de un lado las representadas por la escasez de medios técnicos y de personal debidamente formado; de otro, las derivadas del limitado entusiasmo con que algunos afrontaban la posibilidad de que el trabajo con la fotografía aérea pudiera sustituir, con la misma precisión como mínimo, a los trabajos catastrales por el procedimiento topográfico clásico; y, finalmente, las propiciadas por el nulo interés que para algunos (singularmente los grandes propietarios) tenía un sistema catastral que pudiera aunar fiabilidad y rapidez.

    De manera progresiva se irían dando a comienzos del siglo xx las condiciones que propiciarían la incorporación de la fotografía aérea a las labores catastrales. La ley de 1906 había implicado una reforma que consistía básicamente en la sustitución del sistema de derrama por cupos por el de cuota directa y la incorporación a tal efecto de un procedimiento de referencia espacial de la propiedad que sustituyera a los linderos literales de los amillaramientos; se trataba, por tanto, de realizar representaciones cartográficas a escala, para lo que era preciso disponer de una red geodésica de referencia y de cartografía, desde la básica nacional a los levantamientos topográficos de cada municipio y de cada parcela (Ferrer y Cruz, 1988). En efecto, la ley establecía que el catastro debería hacerse en dos fases consecutivas, una de Avance catastral, con levantamiento de los planos de los términos municipales, medición topográfica de pueblos y grandes masas de cultivos, y levantamiento de croquis a mano alzada de las parcelas, y otra para obtener el catastro topográfico parcelario.

    Se hacía necesario encontrar un sistema que permitiera aumentar el ritmo de los trabajos sin incrementar, no obstante, los medios disponibles, razón por la cual se optó por observar cuál era el procedimiento seguido en otros países, dándose la circunstancia de que la fotografía aérea se estaba empleando en los trabajos catastrales de Alemania, Suiza y, sobre todo, Francia. A este fin, por iniciativa de M. Villanueva, ministro de Hacienda, en 1923 se trasladó a Francia una comisión de ingenieros agrónomos para estudiar el sistema fotográfico que se había estado aplicando; a la vista del informe favorable emitido por la comisión, en septiembre del mismo año el Ministerio, de común acuerdo con el Instituto Geográfico, autorizó la realización de ensayos de fotografía aérea con aplicación al Catastro9. Esta circunstancia la recordaría García-Badell en uno de sus últimos trabajos, si bien apuntaba también que a pesar de la favorable acogida del informe y de la disposición que autorizaba los ensayos, «se tardó mucho en tomar una decisión, pues hasta agosto del año 1932 no se firmó la ley, en la que —al fin— se aceptaba aquella propuesta» (1968, p. 159). El favorable contenido del informe elaborado por la comisión y la rápida plasmación legal de las recomendaciones del mismo hicieron concebir esperanzas de una inmediata aplicación de la fotografía aérea a los trabajos catastrales en España, esperanzas que se verían rápidamente truncadas por los efectos, en el proceso iniciado, del golpe de Estado y de la dictadura (1923-1930). En efecto, la organización de campañas contra el Avance catastral, que habían culminado en un debate en las Cortes y en una asamblea de las Cámaras Agrícolas en la Asociación de Agricultores de España «en donde se le atacó duramente», no sería otra cosa que el preludio de la paralización de los trabajos (García-Badell, s. a., p. 67). En concreto, en 1925 se determinaba la interrupción de los trabajos del Avance y su sustitución por otros más perfectos que incluyeran levantamientos topográficos a escala 1:2.000 y comprobación de la titularidad, lo que suponía inevitablemente un mayor coste y una drástica disminución del ritmo de los trabajos11. Efectivamente, el período que media entre las leyes de 1925 y de 1932 constituiría la etapa del Catastro parcelario, con utilización como elemento gráfico de los planos topográfico-parcelarios del Instituto Geográfico y Catastral (rivero de Andrea, 1957).

    La ley de 6 de agosto de 1932, en la que por fin se ponían de acuerdo el Instituto Geográfico y los Servicios Catastrales del Ministerio de Hacienda, encargaba al Instituto, siempre que el Ministerio de Hacienda lo considerara oportuno, la realización de los planos topográficos detallados de las zonas más ricas del país (Ferrer y Cruz, 1988). Pero lo más significativo es que la ley retomaba la idea de catastro por fotogrametría aérea, disponiendo que se sustituyeran los croquis del Avance por el empleo de fotografía aérea: «[…] la identificación de las parcelas y subparcelas agrícolas y forestales en el período de avance catastral […] se realizará, en su caso, sobre las copias de las fotografías aéreas del terreno obtenidas desde el aire» (artículo 5). Se iniciaba así, según rivero de Andrea (1957), una tercera etapa, la de «nuevos catastros sobre fotografía, que se prolongaría hasta 1955, en la que la imagen aérea se convertiría en el principal elemento gráfico para la formación del Catastro». Las razones que propiciaron la incorporación de la fotografía aérea a los trabajos catastrales no dejaban de ser «de fuerza mayor»: […] como se puede deducir de lo que venimos exponiendo, en el año 1932 se encontraba el Servicio del Catastro con que no disponía de presupuesto para levantamientos cartográficos de precisión en las cuantías que anualmente se necesitaban, y que por otro lado los levantamientos de croquis «a mano alzada» resultaban ya en aquella fecha mucho más caros que los antiguos. Fue por esta causa que la ley de dicho año dispuso el empleo de las ampliaciones fotográficas aéreas, en sustitución de aquellos croquis, durante el período del Avance catastral, con lo cual se aceptaba nuestra propuesta. (García-Badell, 1968, p. 161) Al mismo tiempo, el Ministerio de Hacienda autorizaba por ley a abrir concursos entre las empresas nacionales para que facilitaran las fotografías a los servicios del Estado en las condiciones que se estipularan, circunstancia que suponía para cetFa la posibilidad de incorporarse de manera definitiva a los trabajos catastrales:

    Por la presidencia y el Ministerio de Hacienda se adoptarán las medidas necesarias a fin de utilizar la fotografía aérea para los cometidos que interesan a la Dirección General de Contribución Territorial y a la del Instituto Geográfico y Catastral y de Estadística, quedando autorizado el Ministerio de Hacienda para abrir concurso entre Empresas nacionales que faciliten fotografías en las condiciones que se requiere. (Artículo 6) Sin embargo, tal posibilidad quedaba cercenada desde el momento en el que, por decreto de 15 de febrero de 1933, el Estado renunciaba a la posibilidad de abrir concursos entre las empresas nacionales, estableciéndose que las fotografías serían obtenidas por la Dirección General de Aeronáutica, en tanto que el Instituto Geográfico se ocuparía del levantamiento de los planos y la Dirección General de Propiedades de la valoración (Pro, 1992, p. 316).

    Se estableció que la Dirección General de Aeronáutica efectuara todas las operaciones referentes a los vuelos, obtención de fotografías y formación de mosaicos, para lo cual se organizó un Servicio de Fotografía Aérea formado por una jefatura y tres equipos de campo, en cada uno de los cuales se incluía un fotógrafo. Los tres equipos comenzaron sus trabajos el 13 de octubre de 1933 en la provincia de Guadalajara, y en 1934 uno se mantuvo en Guadalajara y los otros dos se trasladaron a Burgos para, a partir de julio, ser destinado uno de éstos a Soria y posteriormente a Salamanca, completando así el objetivo de cubrir los dos millones de has que fijaba el decreto (Anuario Español de Aeronáutica, 1934-1935). Los resultados obtenidos fueron tan favorables que llevaron a García-Badell (s. a., p. 82), por otro lado decidido partidario del sistema fotográfico, a afirmar que «la práctica demostró que esta cifra anual [2.000.000 ha] podía obtenerse fotográficamente […] y que, por lo tanto, podían ser terminados [los trabajos del Avance] en toda España en el plazo de 10 años». Los primeros trabajos (polígonos de Cifuentes y Anchuela del Campo, en Guadalajara) se volaron a escalas que oscilaban entre 1:10.000 y 1:12.000, por haber sido fijada inicialmente la escala de las ampliaciones en 1:5.000. Sin embargo, el examen de estos primeros trabajos mostró que en los casos de gran fragmentación parcelaria se hacían difíciles las labores de planimetría, por lo que se optó por fijar en 1:7.000 la escala directa de las fotografías para poder realizar ampliaciones a 1:2.500, sin que ello afectara a la nitidez de las imágenes. A las 2.070.000 ha voladas al acabar el año 1934, estaba previsto añadir en 1935 otras 2.300.000, repartidas entre Cáceres, Salamanca, Zamora, Soria, Zaragoza, Palencia, Huesca y Cuenca. Las previsiones optimistas en lo tocante al avance de los trabajos catastrales se verían truncadas tras la victoria de la derecha en las elecciones de 1934, con la disposición por decreto de 31 de agosto del mismo año de la interrupción del proceso, dando una nueva orientación a la ley de 1932, poniendo en marcha de nuevo el Catastro por masas de cultivos que, con ligeras modificaciones, recogía lo dispuesto en la ley de 1900. Tal y como recordaba García-Badell (s. f., p. 83), […] cuando puede decirse que empezaba la aplicación de la ley de 1932, que empezó a ponerse en práctica en agosto de 1933, un decreto de 31 de agosto de 1934 y las órdenes ministeriales de 5 y 19 de septiembre del mismo año, en desacuerdo con su espíritu, daban una nueva orientación al Catastro. Llamamos nueva orientación a lo que, en realidad, es volver al método desechado por antiguo e ineficaz del Catastro de masas de cultivo. Con todo, el decreto establecía la «utilización de fotografías aéreas como base de los trabajos», disponiendo la orden de 5 de septiembre de 1934, entre otras cosas, que las fotos se adjudicarían por concurso (según establecía la ley de 1932), que su utilizarían las fotos de la Confederación hidrográfica del Ebro (artículo 6) y que se redactaría una memoria de los trabajos realizados hasta la fecha con todo detalle (artículo 7).

  2. lejarza said

    La Direcció General del Cadastre fa una inspecció a Sant Joan les Fonts

    08.04.2016

    SANT JOAN LES FONTS | X. V.

    La Direcció General del Cadastre ha començat una acció de regularització cadastral a Sant Joan les Fonts. L’empresa Treballs Tècnics Territorials -contractada pel Cadastre- des de fa uns dies fotografia i pren dades tècniques dels immobles i les finques del poble. Ho fan des de l’exterior amb una màquina fotogràfica i un mapa,

    A més de la presa de dades exteriors, la inspecció també contempla fotografies aeries i el repàs de documents posats a Internet com el Catàleg de Masies.

    La inspecció és per regularitzar obres d’ampliació i canvis d’ús. Per exemple, canvis d’usos de baixos declarats com a garatges o elevacions d’immobles amb més pisos. En l’àmbit rural, contempla l’adequació d’edificis declarats per utilitats agrícoles i -en canvi- d’ús residencial. En aquests casos declaren les piscines i els edificis annexes.

    Un cop la regularització estigui feta, el Cadastre farà arribar una notificació de les novetats detectades als afectats. En base a la notificació, els afectats tenen un termini per presentar al·legacions.

    En alguns casos les al·legacions han d’anar acompanyades d’un informe avalat per un tècnic. El procés de regularització, amb al·legacions incloses, durarà tot el 2016.

    Els efectes de la regularitzció són retroactius en un termini de 4 anys. És a dir, si un canvi d’ús o una ampliació no consten a les dades cadastrals, el propietari haurà de pagar la diferència de 4 anys.

    A partir del 2017, la regularització s’ha de notar als rebuts de l’Impost de Béns Immobles.

    A l’estiu, van fer una regularització cadastral a les masies i cases de la perifèria d’Olot. Va haver-hi veïns de Batet de la Serra que es van queixar i van demanar orientació legal a l’Ajuntament.

  3. lejarza said

    Sant Joan les Fonts ofereix ajuda als veïns afectats per la revisió del Cadastre

    SANT JOAN LES FONTS | DDG L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha ofert ajut dels seus serveis tècnics als veïns que necessitin al·legar contra els resultats de la regularització que fa la Direcció General del Cadastre.

    Fonts de l’Ajuntament han indicat que, un cop acabada la regularització, els veïns que hagin tingut canvis al registre rebran un notificació.

    Per exemple, si en el moment d’una inspecció aèria algú tenia un toldo estès i li han comptat com un porxo, doncs li caldrà demostrar que en realitat és un toldo.

    En casos com aquests haurà d’aportar una fotografia i un document tècnic que l’Ajuntament s’ofereix a fer. Les mateixes fonts han indicat que el més segur és que els serveis tècnics hauran de fer atencions matí i tarda. No preveuen una ampliació de personal.

    L’Ajuntament ha repartit un comunicat per les cases, explicant que es posen al dia les edificacions que el propietari no hagi declarat al Cadastre.

    I precisa que «són les que han sofert algun tipus de reforma, ampliació o canvis d’ús». Indica que els propietaris amb reformes, ampliacions o canvis d’ús sense declarar hauran de pagar una taxa de 60 euros i la liquidació complementària amb caràcter retroactiu de fins a 4 anys.

    En la mateixa situació, es trobarà qui hagi fet una ampliació i no l’hagi declarada.

    El comunicat també exposa que els immobles rústics s’incorporaran per primera vegada al Cadastre.

    Es tracta de les granges i els cobert agrícoles o ramaders. Aquestes construccions no hauran de pagar la taxa de 60 € i la liquidació complementària, però a partir d’ara tributaran.

    Tots els propietaris afectats per la regularització rebran una notificació i tindran 15 dies per presentar al·legacions.

    Poden presentar una instància de desacord i un recurs documentat. Si no s’han documentat inconvenients, la proposta esdevindrà efectiva i la liquidació dels quatre anys i la taxa es faran efectives.

    Un cop els propietaris hagin rebut la notificació podran consultar la web http://www.sedecadastro.gob.es, ja que tindran un codi per verificar dades.

  4. lejarza said

    ERC porta al Senat el canvi cadastral que afecta el sòl rústic

    GIRONA | DDG

    Esquerra Republicana ha portat fins al Senat la problemàtica per la regularització cadastral impulsada per l’Estat espanyol, que equipara la valoració de les construccions i les edificacions en sòl rústic amb les dels valors urbans. La formació republicana ha presentat una moció en la qual denuncia aquesta situació «poc ajustada a la realitat». Els senadors d’ERC per Girona, Jordi Martí i Quim Ayats, amb la diputada del partit al Congrés, Teresa Jordà, van tenir una reunió amb els representants gironins del sindicat Unió de Pagesos per conèixer, de primera mà, aquesta situació. En la trobada, els representants del sindicat agrari van explicar els greuges que els està suposant aquest «tracte injust».
    Martí va destacar: «Tenim clar i així també ens ho han corroborat des d’Unió de Pagesos que la nova valoració que ha impulsat l’Estat no està ajustada a la realitat». De la mateixa manera, Ayats va insistir en el fet que «aquesta regularització cadastral està perjudicant i penalitzant greument les explotacions agràries perquè situa el patrimoni en un valor irreal pel que fa al pagament d’impostos». ERC, a part de reclamar una ponència sobre la qüestió del cadastre, també demana aplicar coeficients reductors per corregir la valoració cadastral excessiva.

  5. juan said

    Girona va ser pionera en cartografia des d’un avió, molt abans que Google Earth

    L’empresa Pòlux va iniciar a l’Estat la confecció d’ortofotomapes, fotografies aèries rectificades, inèdites a l’època

    13.05.2016

    GIRONA | DDG L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha completat l’escanejat de 336 ortofotomapes amb toponímia de les comarques gironines -265 a escala 1:5.000 i 71, a escala 1:10.000-, una part del llegat de l’empresa Pòlux, pionera en el l’ús d’aquesta tècnica als anys 70.
    Pòlux va ser una empresa privada que va començar a editar un producte cartogràfic inèdit en aquella època: dues sèries cartogràfiques de Girona en ortofotomapes. Tot i que actualment la cartografia d’imatge és molt utilitzada per la popularització de productes com Google Earth, fa uns anys només s’utilitzava en sectors professionals específics.

    Els ortofotomapes són fotografies aèries rectificades, per la qual cosa adquireixen les característiques d’un mapa, amb una tècnica que permet reduir el seu temps de confecció. Les imatges de l’empresa Pòlux estaven impreses en paper fotogràfic.
    Aquest producte es va complementar amb una acurada recerca toponímica de les comarques gironines, recollida a partir de fons bibliogràfics i mitjançant treball de camp, feina per a la qual Pòlux va comptar amb un bon nombre de col·laboradors i amb l’ajut del llavors Col·legi Universitari de Girona, l’embrió de la Universitat de Girona. Aquest treball es va publicar el 1982 en forma de llibre amb el títol Toponímia del Gironès.
    Cal recordar que un dels propietaris de Pòlux va ser el cartògraf, aparellador, polític i activista cultural Ricard Masó, impulsor també del Premi Prudenci Bertrana de literatura en català, encara en plena dictadura.
    Gràcies a contribucions com la de Pòlux, bona part de les comarques gironines comptava amb dues sèries d’ortofotomapes a la dècada dels 70, quan la resta del territori va haver d’esperar encara 10 anys.
    Cap al 1980, el llavors Institut Cartogràfic de Catalunya va dur a terme la sèrie de Catalunya a escala 1:5.000, que l’ICGC continua actualitzant avui en dia en format digital.
    L’any 1999, l’Institut Cartogràfic de Catalunya va adquirir un fons de Pòlux format per fotografies aèries, clixés d’ortofotomapes i ortofotografies amb toponímia.
    Són aquestes últimes les que han estat digitalitzades i penjades a la pàgina web de la Cartoteca Digital, de manera que poden ser descarregades en alta resolució i de manera gratuïta pels usuaris.

    Modest Prats, col·laborador
    Per a l’estudi de la toponímia va ser indispensable efectuar diverses campanyes de recollida de noms de lloc sobre el terreny. Les van portar a terme Jordi Carreras de Cabrera, Joaquima Massegur i Rabasseda, Miquel Murlà i Franch, Mercè Padrosa i Juanola, Neus Parramon i Lleixà i Montserrat Terradas i Batlle.
    Tant els topònims extrets de documentació bibliogràfica secundària, com els recollits a peu de camí, van passar pel sedàs filològic de Modest Prats i Domingo ajudat per Salomó Marquès i Sureda.
    Va ser una col·laboració primerenca entre empresa i universitat, representada aquesta pel jove Col·legi Universitari de Girona, el qual va esdevenir, anys a venir, la Universitat de Girona.

  6. lejarza said

    El Catastro descubre 1,7 millones de construcciones irregulares vía satélite

    Más de 4.300 Ayuntamientos ya han regularizado inmuebles. La recaudación por IBI ha subido en 1.254 millones por este motivo

    Jesús Sérvulo González

    Unos 6.331 Ayuntamientos han recurrido al Catastro, el organismo que registra las características de todos los inmuebles, para descubrir las construcciones irregulares que los ciudadanos no han declarado y por las que deberían pagar los correspondientes impuestos (IBI, plusvalías…). Hasta la fecha este organismo dependiente del Ministerio de Hacienda ha contribuido a regularizar a partir de las imágenes obtenidas con satélites y otras fotos aéreas 1,7 millones de edificaciones de más de 4.300 consistorios. El proceso extraordinario de regularización catastral se abrió en 2013, cuando el Gobierno permitió legalizar las construcciones a cambio de una tasa de 60 euros. Desde entonces, la recaudación del IBI ha subido en 1.254 millones.

    La mayor parte de las construcciones irregulares son ampliaciones de viviendas, cerramientos de terrazas, techados de áticos, construcciones suplementarias a la vivienda principal, metros ganados al jardín o al chalé y piscinas que no estaban declaradas en los correspondientes Ayuntamientos. La estadística del Catastro muestra curiosidades como que Barcelona y Granada son las dos provincias españolas donde más piscinas irregulares han aflorado con mucha diferencia tras la regularización y que en Almería, Granada, Huesca, Albacete y Ourense es donde más nuevas construcciones se han encontrado.

    El 31 de diciembre termina el plazo para acogerse al proceso extraordinario de regularización catastral que se inició en 2013 y el 78% de todos los Ayuntamientos de España ya ha iniciado el proceso de revisión. El Gobierno del PP introdujo una enmienda a los Presupuestos de ese año para permitir esta especie de amnistía inmobiliaria. Los contribuyentes legalizaban sus inmuebles mediante el pago de solo 60 euros. La medida fue tachada de injusta por la oposición porque cuesta lo mismo regularizar la ampliación de una granja que un chalé de lujo en Marbella.

    Desde entonces, 6.331 municipios han pedido ayuda al Catastro para trazar un preciso mapa de las construcciones de su municipio. Y hasta la semana pasada 4.340 Ayuntamientos ya habían cerrado el proceso y regularizado 1.691.000 construcciones ilegales.

    Tasa de 60 euros

    A través de fotografías aéreas o imágenes tomadas por satélites, el organismo dependiente de Hacienda comprueba las modificaciones que presentan los inmuebles. Traslada la información al Consistorio y envía una notificación al ciudadano para que regularice la situación de su vivienda mediante el pago de 60 euros. Estas construcciones son irregulares, porque no están registradas ante el Catastro, pero tienen que cumplir las normas urbanísticas de cada municipio.

    De esta forma, se evitan abusos y que se puedan legalizar viviendas que no cumplen con la normativa. Por eso, la Cañada Real Galiana en Madrid, en la que hay unas 40.000 infraviviendas, no está afectada por este proceso de regularización catastral.

    Este proceso aumenta los ingresos del municipio a través de la tasa de 60 euros para regularizar y mediante el mayor valor del inmueble, al computar más metros, a efectos de calcular el impuesto sobre bienes inmuebles (IBI). Además, los Consistorios podrán reclamar la parte correspondiente del impuesto, por esta superficie construida que ha descubierto, de los cuatro últimos años que no están prescritos.

    Ceuta, Málaga, Vigo, Huelva, Santa Cruz de Tenerife, Murcia y Lugo son las provincias con un mayor porcentaje de edificaciones urbanas y rústicas verificadas por el Catastro. Cádiz, Córdoba, Granada, Jaén, Palencia y Badajoz también presentan un índice de comprobación superior al 70%, según datos oficiales del Ministerio de Hacienda. El registro de inmuebles de cada municipio se ha incrementado un 3% de media tras finalizar el proceso, que ha permitido a los Ayuntamientos recaudar 1.254 millones de euros más en el IBI, según cálculos de Hacienda.

    Precisamente este impuesto es el más importante para las entidades locales. El último dato disponible, de 2014, muestra que la recaudación por este tributo, que se ha duplicado en la última década, supuso ya casi el 40% de los ingresos impositivos de las 8.200 entidades locales españolas. El IBI es el único tributo del sistema fiscal español cuya recaudación ha crecido durante todos los años, incluso durante los peores momentos de la crisis.

    En 2014, los Ayuntamientos cosecharon más de 13.225 millones de euros por este tributo que grava la propiedad de inmuebles urbanos, un 6,1% más que el año anterior. De hecho, las Administraciones locales son las únicas que registran superávit presupuestario desde 2012 gracias a la potencia y regularidad de este impuesto.

    Madrid y Barcelona también revisan

    L. COSTANTINI / C. BLANCHAR

    La capital fue incluida en el plan de regularización el pasado mes de septiembre, aunque el procedimiento comenzó oficialmente en abril y durará un año. El plan incluye una inspección de los edificios de la ciudad y prevé sanciones en el caso de hallar actuaciones ilegales. Los vecinos pueden, sin embargo, notificar actuaciones pasadas sin que les imponga sanción alguna por no haberlo hecho antes (aunque tendrán que abonar una tasa de 60 euros).

    La Concejalía de Hacienda rastrea también aquellos inmuebles que aún no están regularizados y por tanto no abonan el Impuesto sobre Bienes Inmuebles (IBI). También pasarán por el control del Ayuntamiento los inmuebles que se han construido en terrenos no urbanos, o las obras que contaban con licencia municipal pero fueron mucho más allá de lo permitido. Piscinas, trasteros, cerramientos de terrazas y hasta garajes irregulares, todo será examinado, regularizado y, si se detectan irregularidades, sancionado.

    En septiembre, el gobierno municipal señaló que su acuerdo con la Dirección General del Catastro había permitido desde 2004 (con la llegada a la alcaldía de Alberto Ruiz-Gallardón, del PP) regularizar más de 137.000 inmuebles que no figuraban correctamente o habían sido omitidos (es decir, que no pagaban el IBI correspondiente).

    En Barcelona, el Ayuntamiento solicitó al Catastro de Cataluña el inicio de un procedimiento de valoración colectiva de carácter general de los valores catastrales para Barcelona, porque la última revisión en la ciudad se hizo en 2001. El objetivo de esta revisión de los valores, vigentes desde 2002, es poder actualizar los valores de los inmuebles de la ciudad que el Ministerio de Hacienda fija en función del valor del suelo y la construcción.

    El resultado, indican fuentes municipales, “debe permitir al Ayuntamiento poder aplicar un impuesto de bienes inmuebles más justo y ajustado a la realidad y practicar una política fiscal más redistributiva, manteniendo los volúmenes de recaudación globales”.

    “La necesidad de hacerlo parte de la premisa y la constatación de que ni la revalorización de las viviendas en los años de la burbuja inmobiliaria ni el posterior impacto de la crisis han sido homogéneos para todos los barrios de la ciudad y sí ha sido el mismo el incremento del recibo”, afirman fuentes municipales, que insisten en que el objetivo “no es recaudar más con el IBI sino reequilibrar lo que pagan los ciudadanos, estableciendo una fiscalidad más justa y equitativa que con las familias de los barrios más castigados por la crisis”.

  7. lejarza said

    El Ministerio de Hacienda ya explicaba el procedimiento de regularización catastral hace casi 3 años en su página web, y advertía que “se desarrollará entre 2013 y 2016 en todo el territorio nacional” y a continuación explicaba que “es uno de los procedimientos de incorporación al Catastro Inmobiliario de los bienes inmuebles urbanos y rústicos con construcción, así como de las alteraciones de sus características, en supuestos de incumplimiento de la obligación de declarar de forma completa y correcta las circunstancias determinantes de un alta o modificación catastral. Su finalidad es garantizar la adecuada concordancia de la descripción catastral de los bienes inmuebles con la realidad”

    Pues bien, tras más de dos años y medio de rastreo por satélite de buena parte de la geografía de España, aquí está la sorpresa: Hacienda ha detectado más de 1,6 millones de inmuebles cuyo valor no aparecía convenientemente reflejado en el catastro.

    Alegría para las arcas del estado

    Hasta cierto punto, es una buena noticia para el Estado, aunque sea en términos puramente recaudatorios: Al actualizar el valor de este elevado número de propiedades, la recaudación del impuesto de bienes inmuebles (IBI) se ha visto incrementada en 1.206 millones de euros, según datos del propio Ministerio de Hacienda.

    La mayor parte de las construcciones irregulares son ampliaciones de viviendas, cerramientos de terrazas, techados de áticos, construcciones suplementarias a la vivienda principal, metros ganados al jardín o al chalé y piscinas que no estaban declaradas en los correspondientes Ayuntamientos. La estadística del Catastro muestra curiosidades como que Barcelona y Granada son las dos provincias españolas donde más piscinas irregulares han aflorado con mucha diferencia tras la regularización, según informa el diario ‘El País’.
    El registro de inmuebles de cada municipio se ha incrementado un 3% de media tras finalizar el proceso, que ha permitido a los Ayuntamientos recaudar 1.254 millones de euros más en el IBI, según cálculos de Hacienda. Precisamente este impuesto es el más importante para las entidades locales. El último dato disponible, de 2014, muestra que la recaudación por este tributo, que se ha duplicado en la última década, supuso ya casi el 40% de los ingresos impositivos de las 8.200 entidades locales españolas. El IBI es el único tributo del sistema fiscal español cuya recaudación ha crecido durante todos los años, incluso durante los peores momentos de la crisis.

    En cuanto a las sanciones por los supuestos fraudes, hay que señalar que la regularización de estas propiedades, con el consiguiente aumento de su valor catastral, no conlleva multas para las construcciones ilegales (en este plan Hacienda sólo analiza si el valor declarado es el correcto; la posibilidad de legalización de las obras realizadas o del inmueble es un proceso que corresponde a cada ayuntamiento). Sin embargo, todos los propietarios cazados han tenido que abonar una tasa de 60 euros –con la que se financia el programa, explica desde el ministerio–, así como pagar el IBI recalculado con el incremento del valor del inmueble, además de los atrasos por como máximo los cuatro años anteriores, tal como recoge el diario ‘La Vanguardia’.

    La misma fuente indica que “los datos facilitados por el Ministerio de Hacienda se corresponden a las viviendas de 4.154 municipios, donde ha finalizado el proceso de regularización catastral. Mientras otros 2.177 están en proceso de comprobación o a la espera de que se inicie la inspección. Esta bolsa de más de 6.300 municipios supone el 83% de las localidades de España y un porcentaje similar del total del parque de inmuebles. Fuentes del fisco recuerdan que este plan de regularización catastral, asistido por imágenes aéreas y de satélites, equivale “décadas” de trabajo ordinario de inspectores”.

    El 31 de diciembre termina el plazo para acogerse al proceso extraordinario de regularización catastral que se inició en 2013 y el 78% de todos los Ayuntamientos de España ya ha iniciado el proceso de revisión.

  8. lejarza said

    Hisenda revisarà els valors cadastrals de 73 municipis de la província de Girona
    Aquesta actualització, que pot ser tant a l’alça com a la baixa, es farà efectiva a partir del proper 1 de gener del 2017
    06.10.2016

    GIRONA | P.E. El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques ha aprovat la revisió dels valors cadastrals de 73 municipis de la província de Girona. Tal com ha publicat el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), aquesta actualització es farà efectiva a partir del proper 1 de gener de l’any 2017. La revisió forma part d’una iniciativa, en àmbit de tot l’Estat, que es fa seguint l’índex de referència de la Llei de Pressupostos del Govern espanyol. Es tracta d’una actualització que es porta a terme perquè totes les construccions no declarades de les poblacions tributin aquest impost i es revisin -tant a l’alça com a la baixa- els ingressos que procedeixen de cada finca, d’acord amb la realitat dels immobles i la seva capacitat econòmica.

    De fet, segons exposa el BOE, els mateixos ajuntaments inclosos en la revisió són els que han dirigit una petició a la Direcció General del Cadastre per demanar una actualització dels percentatges de referència. Hisenda ha acceptat cada revalorització una vegada ha confirmat que es complien tots els requisits sol·licitats. En concret, els consistoris han de complir tres condicions. La primera és que l’últim procediment de valorització ha de tenir més de cinc anys de vigència; per tant, com a mínim, ha de ser anterior al 2012.

    A la província de Girona es troben casos de força antiguitat, en els quals l’any de referència dels valors cadastrals -tal com apunta el BOE- és de fa dues o tres dècades. Dels 73 municipis gironins afectats, Celrà és el més antic (l’any de referència és el 1985). En els casos d’Anglès, Cadaqués, Cornellà del Terri, Das i Puigcerdà, el darrer procediment de valorització és del 1986. A Cervià de Ter, la Vall de Bianya, Montagut i Oix, Quart, Sant Jaume de Llierca, Sant Pau de Segúries i Santa Pau l’any de referència és el 1987, mentre que a Sant Hilari Sacalm el 1988. Així mateix, l’últim procediment de valorització de més de trenta de les poblacions gironines afectades en aquesta revisió és del 1989.
    Diferències substancials
    Pel que fa als altres requisits que ha fixat Hisenda, la segona condició que han de complir els ajuntaments és que en les xifres es posin de manifest “diferències substancials entre els valors de mercat i els que van servir de base” en l’anterior revisió dels valors cadastrals. La tercera condició és que els consistoris interessats havien de presentar a la Direcció General del Cadastre la petició de l’actualització abans del passat 31 de maig.
    Una de les opcions dels ajuntaments és apostar per revisar els valors cadastrals a l’alça, amb la intenció d’augmentar els ingressos procedents de l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI), que actualment és una de les fonts principals de finançament. Ara bé, els consistoris també poden fer una actualització a la baixa, per reduir la càrrega financera als veïns de les localitats on es farà la revisió. Els resultats ja s’aplicaran d’aquí a tres mesos, a partir de l’1 de gener de l’any vinent.

  9. lejarza said

    TÍTULO: Resolución de 20 de diciembre de 2016, de la Dirección General del
    Catastro, por la que se determinan municipios y período de aplicación del
    procedimiento de regularización catastral.
    REGISTRO NORM@DOC: 52813 BOMEH: 1/2017 PUBLICADO EN: BOE n.º
    315, de 30 de diciembre de 2016. Disponible en: VIGENCIA: DEPARTAMENTO
    EMISOR: Ministerio de Hacienda y Función Pública ANÁLISIS JURÍDICO:
    MATERIAS: Valor catastral
    TEXTO
    De conformidad con lo dispuesto en la disposición adicional tercera del texto
    refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario, aprobado por Real Decreto Legislativo
    1/2004, de 5 de marzo (BOE número 58, de 8 de marzo) y en el artículo 4.1 del Real
    Decreto 256/2012, de 27 de enero, por el que se desarrolla la estructura orgánica
    básica del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (BOE número 24, de
    28 de enero), esta Dirección General resuelve: El procedimiento de regularización
    catastral será de aplicación, desde el día siguiente a la publicación de esta resolución
    en el «Boletín Oficial del Estado», y hasta el 30 de noviembre de 2017, en los
    siguientes municipios del ámbito territorial de las Gerencias Regionales y
    Territoriales del Catastro.
    Gerencia Territorial de Girona
    Alp, Argelaguer, Beuda, Bolvir, Borrassà, Boadella i les Escaules, Cruïlles-Monells
    i Sant Sadurní de l’Heura, Flaçà, Lloret de Mar, Meranges, Maçanet de la Selva,
    Palafrugell, Parlavà, La Pera, Puigcerdà, Sales de Llierca, Sant Miquel de Fluvià,
    Torroella de Montgrí, Tossa de Mar, Ultramort, Ullastret, Vallfogona de Ripollès,
    Vidreres, Viladasens, Vilajuïga, Vilallonga de Ter, Vilamaniscle, Vilanant.

  10. lejarza said

    Hisenda identifica a Girona unes 25.000 edificacions no declarades

    El Cadastre ha destapat una mitjana de 323 immobles per municipi a les comarques gironines ?Entre Figueres i Sant Feliu de Guíxols, amb més de 2.700 regularitzacions cadascun, ja sumen un 22 per cent de les noves construccions detectades

    jesús badenes 16.04.2017

    El procés de regularització cadastral iniciat el 2013 per descobrir béns immobles ocults i incorporar-los a la tributació està tenint efectes molt desiguals a les comunitats autònomes, la qual cosa reflecteix també d’alguna manera el nivell de control i disciplina urbanística amb què operen els respectius ajuntaments. Els resultats de l’anomenat cop de cadastre són molt dispars. A les comarques gironines es van detectar 24.899 habitatges. Entre Figueres i Sant Feliu de Guíxols, amb més de 2.700 regularitzacions cadascun, ja sumen un 22% de les noves construccions detectades. Mentre en el conjunt d’Espanya els inspectors detecten com a mitjana 499 béns ocults per ajuntament, en el cas de Girona es troben una mica per sota, concretament 323 immobles per municipi. Per contra, en comunitats com La Rioja, Aragó o Castella i Lleó no se n’identifiquen més de 150 per ajuntament.

    Fa ja quatre anys, el Ministeri d’Hisenda va emprendre una campanya especial de rastreig per descobrir noves construccions, ampliacions, rehabilitacions, canvis d’ús, naus agràries i fins i tot piscines que estaven sense declarar i per les quals els propietaris no pagaven cap tributació, ja que escapaven al control municipal i no se’ls aplicava l’IBI. Però una vegada descoberts mitjançant inspeccions oculars i fotografies aèries, el Cadastre els incorpora al seu registre perquè d’ara endavant estiguin subjectes a l’abonament de l’IBI, deixant en mans dels municipis si volen aplicar o no una multa per edificar sense llicència. El procediment és el següent: després d’identificar-se la nova construcció o el canvi d’ús, el propietari rep una carta del Ministeri d’Hisenda informant-lo del seu descobriment, al mateix temps que se li trasllada que haurà de pagar una taxa de 60 euros per regularitzar-lo. A l’any següent s’actualitzarà el rebut que paga per l’IBI incorporant les propietats per les quals fins ara no tributava. I a més queden obligats a abonar els endarreriments –uns 286 euros de mitjana.

    Segons el balanç detallat difós aquesta setmana per la Direcció General del Cadastre amb els resultats obtinguts en 2.877 ajuntaments de tot Espanya, en total els inspectors han destapat gairebé 1,5 milions d’immobles sense declarar, dels quals 1,126 milions són béns urbans i la resta, una mica més de 310.000, de naturalesa rústica. Per cada municipi es van descobrir de mitjana 499 béns ocults, però mostrant grans diferències segons la comunitat de què es tracti. Les autonomies amb més irregularitats són Múrcia, amb 1.917 immobles detectats per municipi, i Canàries, amb 1.338, que superen Galícia, que se situa en 1.172 noves construccions. A l’extrem oposat hi ha La Rioja amb 87, Castella i Lleó amb 129 i l’Aragó amb 149.

    En termes absoluts, el nombre més alt de béns ocults sense declarar es va trobar a Andalusia, amb més de 270.000, seguida de Catalunya, amb 109.028. Darrere seu ja apareix Galícia i València, amb 105.271.

    A Catalunya s’han analitzat 364 municipis amb un resultat de 109.028 noves construccions, fet que dona una mitjana de 299 per cada municipi, molt per sota de la mitjana espanyola de 499. En el cas català destaca que un 10% de les regularitzacions són piscines, de manera que se situa com a tercera comunitat darrere de Múrcia i les Illes Balears i seguida molt a prop de València. Dels més de 109.000 immobles descoberts a Catalunya, un 30,93% corresponen a noves construccions, un 33,67% a ampliacions i rehabilitacions, mentre que un 25,19% són reformes o canvis d’ús.

    Pel que fa a Girona, s’han revisat 77 municipis, on s’han detectat 24.899 immobles nous, 23.111 dels quals són immobles urbans, i prop de 1.800 són en terreny rústic. D’aquests gairebé 25.000 habitatges, un 49% són ampliacions i rehabilitacions i un 27% són noves construccions. Les poblacions amb més immobles regulartitzats són Figueres i Sant Feliu de Guíxols amb 2.761 i 2.760 immobles detectats. Castelló d’Empúries, Calonge, Olot i Caldes de Malavella van a continuació en el rànquing amb més de 1.000 regularitzacions. Entre les primers poblacions es troben molts nuclis de la costa. Malgrat això, els pobles amb més percentatges de piscines regularitzades es troben a l’interior i habitualment en zones d’urbanitzacions, com Sant Julià de Ramis, amb un 38%, Riells i Viabrea amb un 26% i Vilafant amb un 24%.

    Llambilles, Palau-sator, Fontanilles, Mollet de Peralada i la Tallada d’Emporda són els municipis on més noves construccions s’han detectat en percentatge. En el cas de Llambilles arriben fins a un 75% més de noves edificacions ocultes al Cadastre.

  11. lejarza said

    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL DIA 12 DE MAIG DE 2015

    A Argelaguer, a les set del vespre del dia 12 de maig de 2015, i prèviament
    convocats els regidors, s’ha dut a terme una sessió ordinària en primera
    convocatòria del Ple de la corporació municipal. L’ha presidit l’alcalde, Josep
    Dorca i Serrat. Hi han assistit els regidors: Cèlia Roca i Roca, David Palomeras
    i Rodríguez, Xevi Quintana i Ricart, Olga Picart i Palomeras, Carles Batlle i
    Jordà i Marta Solanich i Pié.
    Actua de secretària Adriana Prat i Vilalta.

    2.- DESPATX OFICIAL I CONVALIDACIONS DE DECRETS

    La Gerència Territorial del Cadastre ens comunica que el municipi
    d’Argelaguer s’inclourà en el procediment de regularització cadastral
    recollit a la disposició addicional 3ª del Text Refós de la Llei de Cadastre
    Immobiliari que preveu la incorporació al cadastre dels immobles urbans
    i rústics, així com alteracions de les seves característiques (rehabilitació,
    ampliació o reforma) que no hagin estat declarats de forma completa i
    correcta.

  12. lejarza said

    Les Planes fa front a la segona revisió cadastral en quatre anys

    El 2013, l’Ajuntament va demanar una actualització perquè la darrera datava del 1989 i la relació de l’IBI no s’ajustava a la realitat i ara s’ha trobat amb una altre canvi d’ofici del Cadastre

    x.valeri 05.08.2017

    Dues revisions cadastrals en quatre anys són molt. Tanta vigilància sobre els béns immobles dels veïns ha estat el motiu, pel qual l’Ajuntament de les Planes hagi enviat dues cartes de protesta, una al ministre d’Economia i Hisenda, Cristobal Montoro, i una altra al subdelegat del govern a Catalunya, Enric Millo.
    L’alcalde de les Planes, Eduard Llorà (PDeCAT), ha explicat el procés que ha motivat les cartes de protesta. Fa quatre anys, l’Ajuntament de les Planes va demanar a la Gerència del Cadastre que fes una revisió dels immobles del poble. L’Ajuntament havia considerat que calia una actualització, perquè fins i tot hi havia cases que no constaven en la relació de béns immobles. Segons l’alcalde, la darrera revisió del cadastre havia estat feta el 1989.
    Segons l’acta, en el ple de 26 de juny de 2013, Eduard Llorà, va exposar: «La revisió iguala contribucions que fins al moment eren molt diferents». Després va apuntar que durant 9 anys, l’Ajuntament baixaria el tipus impositiu per compensar la pujada del valor cadastral. Ahir, Llorà, va explicar que en relació amb el 2012 la recaptació de l’IBI va pujar, però després s’ha mantingut sobre la base de baixar el tipus impositiu.
    El problema ha estat que 4 anys després de la revisió cadastral demanada per l’Ajuntament, el Ministeri d’Economia va encarregar a la Direcció General del Cadastre revisions a uns 1.900 municipis amb la voluntat d’apropar els valors reals amb els del mercat i aplicar-los a l’impost de béns immobles.
    Es tracta d’un impost, en el qual els cicles econòmics, com ara la crisi, no hi tenen afectació. És a dir, encara que el mercat dels immobles estigui deprimit, com que grava la propietat els seus ingressos són estables, per la qual cosa és la garantia de la seguretat econòmica dels municipis.
    Quan l’Ajuntament de les Planes va saber que el seu municipi estava a la llista de la inspecció del cadastre del 2017, es va queixar, perquè la va considerar excessiva. El criteri de l’alcalde és que tot i haver fet una revisió fa poc, sempre que hi hagi una inspecció alguna cosa es trobarà.
    El Cadastre sòl fer una inspecció tècnica amb imatges via satèlit, amb fotografies d’avions en ocasions excepcionals amb drons. Sobre la base de les imatges fetes des de l’aire, els tècnics del cadastre fan una inspecció sobre el terreny.
    Quan va detectar la inspecció, l’Ajuntament va enviar una carta d’avís als veïns amb instruccions, perquè puguin entrar al portal de la Direcció General del Cadastre i comprovar si les dades de les seves propietats han estat canviades. En cas que els veïns no estiguin d’acord amb els canvis cadastrals, poden adreçar-se a l’Ajuntament, on els indicaran com poden recórrer. Llorà ahir va indicar que a mesura de rebre les notificacions els veïns es van queixar.
    Pel que fa al text de les cartes de protesta és igual per al subdelegat del govern i per al ministre d’Hisenda. La nota defineix com un acte de mala fe deliberada enviar les notificacions de la revisió cadastral als veïns en els darrers dies de juliol pel fet de ser temps de vacances. Diu que donar 15 dies per al·legar dins un període considerat de vacances complica la possibilitat de recórrer als veïns pel fet que els advocats fan vacances.

  13. lejarza said

    Sant Jaume de Llierca protesta per la revisió cadastral en el mes d’agost

    ddg 22.08.2017

    L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca s’ha queixat del fet que l’Oficina del Cadastre hagi activat una revisió de les finques de la localitat en el mes d’agost.
    Segons exposen, fer la revisió del cadastre al mes d’agost és una mala pensada, perquè molts veïns estan de vacances i molts tècnics municipals, als quals podrien consultar també.
    En tot cas,l’Ajuntament ha avisat els veïns de la propera rebuda d’una carta del cadastre. També els ha indicat que posa els tècnics i el personal de l’Ajuntament a disposició dels veïns interessats en rebre informació.
    Segons expliquen, l’Ajuntament informarà de les passes a seguir en casos d’al·legacions. També imprimiran el document amb la comparativa per conèixer els detalls de la revisió.
    Fa poc, l’Ajuntament de les Planes d’Hostoles també es va queixar per l’activació d’una revisió cadastral en el mes d’agost i poc temps després d’haver-ne fet una.

  14. lejarza said

    Garrotxa – Una revisió cadastral troba 432 incidències en finques de Santa Pau

    La major part de les diferències són de masies reformades. Feia uns 30 anys que l’oficina del Cadastre no actualitzava els valors de Santa Pau

    x.v. 17.10.2017

    L’empresa que fa les revisions del cadastre ha detectat 432 incidències a les finques de Santa Pau. L’alcalde Josep Companys (Junts per Santa Pau-ERC) va donar compte de la revisió cadastral en el darrer ple.
    Ahir, va explicar a Diari de Girona que fa uns 30 anys de la darrera revisió cadastral a la localitat. En conseqüència, segons ell, els revisors han hagut d’actualitzar valors de finques. En la seva major part, es tracta de masies que en els darrers anys han estat reformades. Al ple, va explicar que l’Ajuntament dona suport als veïns que presenten al·legacions als resultats del Cadastre.

    Al·legacions
    Va assenyalar que l’Ajuntament recomana que els propietaris avalin les al·legacions amb l’opinió d’un tècnic privat. Per la seva part, l’Ajuntament s’encarrega de tramitar les demandes. Companys va apuntar que per tal de donar millor servei han augmentat l’horari laboral del tècnic municipal que se n’encarrega.
    La revisió cadastral de les finques del terme de Santa Pau havia de tenir lloc a l’agost. Això no obstant, l’Ajuntament es va queixar per la coincidència de la revisió amb un període de vacances.
    L’alcalde va explicar que l’empresa s’encarrega de la inspecció va començar a treballar en la primera setmana de setembre. Ara, els treballs estan quasi acabats i el ritme de recepció de notificacions ha baixat de manera notable.
    Santa Pau no ha estat l’únic poble que ha tingut una revisió cadastral en els darrers mesos. A l’agost, l’Ajuntament de les Planes va queixar-se de l’inici d’una revisió cadastral que havien previst que tindria lloc en el mes de juny.

    297 incidències a les Planes
    L’alcalde de les Planes, Eduard Llorà (PDeCAT), ha explicat que la revisió feta a les Planes ja està acabada i que l’empresa ha detectat 297 incidències. Ha definit que es tracta d’incidències de poca entitat. Ha explicat: «No han trobat cap casa que no estigués registrada». Segons ell, la major part de les incidències fan referència a garatges i coberts. Llorà ha indicat que la revisió tindrà un increment en el padró de valors cadastrals d’entre el 6 i el 7%.
    Ha atribuït el baix percentatge al fet que fa 4 anys, l’Oficina del Cadastre ja va fer una altra revisió que va servir per posar en ordre els valors cadastrals del municipi. De fet, l’Ajuntament de les Planes es va queixar per escrit a l’Agè ncia Tributària de la incoveniència de la revisió, per considerar-la una alteració pot útil.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/10/17/revisio-cadastral-troba-432-incidencies/873367.html

  15. lejarza said

    L’establiment del Reial Cadastre a Catalunya (1 71 5-1 845)

    L’onze de setembre de 1714 acabava el setge de Barcelona amb la rendició de la ciutat i l’entrada de les tropes franco-espanyoles a la que havia estat capital de I’Arxiduc.

    La capitulació del Principat, com abans la de la resta de l’antiga corona d’Aragó, permetra als ministres de Felip V d’assajar una nova política economica, militar i d’administració de justícia que suposara un control més gran per part de la corona de la situació política al Principat, de la possibilitat d’extreure un volum de recursos financers considerablement més elevat i l’efectiva i forçada l´integració de Catalunya en les carregues i els desavantatges del manteniment d’una corona i un estat compromesos a continuar una política de gran potencia imperial.

    Tot aixo requeria una política que, a semblança de Franca, centralitzés totes .les decisions en un únic poder que depengués estretament del rei i fos com una perllongació d’aquest al Principat. Aquestes eren les funcions que Jean Orry creia que havien de reunir els «intendents de província».

    Aquest nou sistema de centralització político-econbmico-administrativa anulava tots els antics privilegis i furs del Principat, i la seva implantació es porta a terme aprofitant les circumstancies polítiques del moment: «Las exigencias de la Guerra de Sucesión contribuyeron no poco a adelantar el ensayo de estas intendencias en España, aunque en principio, naturalmente, se ligaron casi en exclusiva a las necesidades militares.» (…) «Del mismo modo se explica que hubieran de ser las cuatro provincias de la corona de Aragón (después de haber perdido sus fueros privativos y haber quedado en ellas Felipe V completamente libre de trabas históricas, tras su absoluta victoria sobre sus núcleos rebeldes) en donde este ensayo pudiera realizarse con mayor holgura.»

    Així, el 21 de marc del 1713, José Patiño fou destinat per Felip V a la superintendencia de Catalunya, i el 16 de gener del 1716, amb el decret de Nova Planta, es va «instaurar al Principat un nou sistema d’administració i de govern en lloc de les institucions tradicional catalanes».

  16. lejarza said

    DIPUTACIÓ DE GIRONA Secretaria Anunci d’exposició pública de l’aprovació inicial de modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de les Taxes per a la prestació de serveis encomanats a XALOC en matèria de gestió, inspecció i recaptació de tributs i d’altres ingressos de dret públic, així com per la prestació de serveis en matèria cadastral

    Núm. 243 – 22 de desembre de 2017 Administració Local Diputació núm. 10789
    Anunci d’exposició pública de l’aprovació inicial de modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de les Taxes per a la prestació de serveis encomanats a XALOC en matèria de gestió, inspecció i recaptació de tributs i d’altres ingressos de dret públic, així com per la prestació de serveis en matèria cadastral
    en compliment del que disposa l’article 17 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat per reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, s’anuncia que la Diputació de Girona en sessió del Ple de data 21 de novembre de 2017 ha aprovat, entre d’altres, l’acord següent:
    “Primer.- APROVAR PROVISIONALMENT la modificació de l’article 3r. i l’article 4.1 apartat a) de l’Ordenança fiscal reguladora de les taxes per la prestació de serveis encomanats a XaLOC en matèria de gestió, inspecció i recaptació de tributs i d’altres ingressos de dret públic, així com per la prestació de serveis en matèria cadastral (…).
    segon.- Incorporar una disposició Transitòria (…).
    Tercer.- sOTmeTre a InFOrmaCIÓ PÚBLICa el present acord i les modificacions efectuades en l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació de XaLOC durant un termini de trenta (30) dies, mitjançant l’exposició al tauler d’anuncis de l’organisme autònom i la inserció al Butlletí Oficial de la Província de Girona. Les modificacions s’entendran aprovades definitivament si en aquest termini no es formulen reclamacions ni al·legacions.
    Quart.- PUBLICAR el text íntegre de les modificacions de l’Ordenança fiscal reguladora de les taxes per la prestació de serveis encomanats a XaLOC en matèria de gestió tributària i recaptació al Butlletí Oficial de la Província de Girona, una vegada s’hagi produït la seva aprovació definitiva, i inserir-ne una referència al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.”
    Durant el període d’exposició pública, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats en els termes previstos a l’article 18 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats. En cas contrari, un cop finalitzat el termini d’exposició pública, el Ple adoptarà l’acord definitiu que procedeixi, resolent les reclamacions que s’haguessin presentat i aprovant la redacció definitiva de l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació de XaLOC.
    Girona, 12 de desembre de 2017
    Pere Vila i Fulcarà President

  17. lejarza said

    La revisió del cadastre augmenta en 780.000 € els comptes de Santa Pau

    El rebut de l’IBI de centenars de propietaris de masies es multiplicarà per deu a partir del 2018

    x.v. 28.12.2017

    L’Ajuntament de Santa Pau ha aprovat un pressupost per al 2018 valorat en 2.080.000 €. Es tracta de quasi la meitat més respecte al pressupost del 2017 que va pujar fins a 1.300.000 €. La diferència de 780.000 €, segons ha explicat l’alcalde Josep Companys (UpSP-ERC), té l’origen en els ingressos derivats de la revisió cadastral del 2017.

    L’alcalde ha indicat que els propietaris que ho demanin es podran acollir als pagaments per terminis que marca la llei de recaptació.
    En el supòsit que no presentin una instància per al pagament en terminis, l’Ajuntament continuarà el procediment i hauran de pagar els endarrerits marcats per l’agència tributària d’un sol cop l’any vinent.

    Companys ha assenyalat que l’Ajuntament no va poder fer res per evitar la revisió i ha comparat que l’Agència Tributària en els darrers anys ha fet revisions a la major part de localitats de la comarca.

    En tot cas, ha definit els pressupostos d’històrics. Segons ell, són unes previsions destinades a complir les peticions dels veïns, la millora del medi ambient i a mantenir la comptabilitat en positiu.

    També ha explicat que les inversions estan condicionades als ingressos derivats del cobrament de les contribucions. Per això portaran una comptabilitat relacionada amb els ingressos de la revisió.

    Les aportacions de fons derivades de la revisió cadastral han augmentat les previsions d’inversions. Les més importants estan en el quadre de l’esquerra. A més, compten posar 51 focus leds al barri de can Jofre, 31 al carrer Mirador, 20 al de Puig de Mar i can Martí i 12 a les cases noves.

    També preveuen comprar un radar informatiu de velocitats per la travessera de la GI-524 pel poble, urbanitzar el carrer Bellhereu, inversions en el consultori, en l’espai d’atenció social, en l’alberg Sacot, una màquina de tallar la gespa, 2 carpes d’alumini que serviran per a tot el poble i preveuen comprar col·lectors de recollida selectiva. Pel que fa a l’edifici de l’Ajuntament, repararan les cadires de la sala de plens, repararan una escala, faran una pintada a la façana i liquidaran l’amortització del tractor que van comprar l’any passat.

    En el referent a informàtica, preveuen comprar un programa de control horari i fer inversions en parts materials dels ordinadors.

    Pel que fa al capítol 1 de personal de l’Ajuntament, augmentaran els salaris en un 2% que s’afegirà a l’1% de puja de l’any passat.
    Els comptes van ser aprovats amb el vot a favor de l’equip de govern d’UpSP-ERC, l’abstenció de Ramon Comas (PDeCAT) i el vot en contra d’Esther Badosa (PDeCAT). Badosa va demanar que procurin que els veïns afectats per l’augment de les contribucions puguin pagar els endarrerits en terminis còmodes.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/12/28/revisio-del-cadastre-augmenta-780000/887247.html

  18. lejarza said

    La nova actualització del cadastre podria augmentar l’IBI en 53 municipis gironins

    El canvi d´aquesta valoració pot afectar impostos com el de béns immobles i el determina Hisenda a petició dels consistoris

    david jiménez 22.01.2018

    Fins a 53 ajuntaments gironins podrien augmentar l´Impost de Béns Immobles (IBI) el 2018, segons l´actualització dels valors cadastrals publicada a finals de 2017 pel Ministeri d´Hisenda i que repercuteix directament en aquest tribut que paguen anualment els propietaris d´habitatges, locals i terrenys. En canvi, en tres municipis gironins l´IBI podria baixar si només es té en compte aquesta revisió dels valors cadastrals.
    En concret, el setembre de l´any passat, el Butlletí Oficial de l´Estat (BOE) va publicar la relació de municipis als quals se´ls aplicaran nous coeficients d´actualització dels valors cadastrals i que els consistoris havien sol·licitat. En total, a Espanya l´han demanat 1.830 municipis, dels quals 1.296 veuran incrementats els valors i 534 disminuïts. En el cas de les comarques gironines, la relació publicada al setembre era de 56 ajuntaments, 53 on podria pujar i 3 on podria baixar. De fet, el 29 de desembre de 2017, el Consell de Ministres va aprovar l´actualització del cadastre i es va publicar l´endemà al BOE juntament amb les taules dels coeficients d´actualització sobre els quals s´ha d´ajustar la valoració dels ja citats béns.

    Per entendre la qüestió, una actualització no significa, a priori, que l´IBI hagi de pujar o baixar. Per un costat, hi ha el que s´anomena «tipus de gravamen», que és de caràcter municipal i que cada any fixa l´Ajuntament en les ordenances fiscals. Així, si el consistori puja o baixa el gravamen repercuteix directament en el rebut de l´IBI, o també es pot congelar, com van fer molts durant la crisi.
    Ara bé, encara que l´actualització cadastral no afecti el «tipus de gravamen», sí que té una incidència directa en la valoració d´un immoble, ja que aquesta és la base imposable sobra la qual s´aplica. És a dir, encara que l´ajuntament congeli el «tipus de gravamen», si amb l´actualització cadastral augmenta la valoració de l´immoble, el propietari haurà de pagar més. I això és el que pot passar amb 53 ajuntaments de la demarcació.
    De fet, l´actualització suposa a vegades la revisió de valoracions que feia dècades que no s´efectuaven en un municipi, fins i tot des dels anys 80. Això vol dir que durant molt temps els immobles de molts municipis han estat valorats molt inferiorment i no actualitzat, pagant durant anys menys IBI.
    Per saber els municipis que han de valorar a l´alça o a la baixa (i quina quantitat) depèn del temps que ha passat des de l´última revisió cadastral total (que s´anomena «ponència de valor general»). D´aquesta manera, els municipis que veuran incrementat la valoració dels immobles són els que van revisar a fons el cadastre abans del 2004 (i aquí hi ha 53 municipis gironins), amb un coeficient que per als anteriors al 1991 és d´1,08 i per als que van fer la revisió entre 2001 i 2003 de l´1,03.
    Entre els municipis que han de revisar a a l´alça hi ha Celrà (no actualitza a fons des del 1985); Caldes de Malavella (des del 1986); Cadaqués (1986); Tortellà (1987); Quart (1987); Portbou Peralada, Portbou, Palafrugell, Llanars o Camprodon (del 1989 respectivament); Riudarenes o Llambilles ( del 1990); o bé Begur (1995), el Port de la Selva (1996), Campdevànol (1997) o Forallac (2000), per citar alguns dels 53 municipis.
    Per posar un exemple de l´impacte que pot tenir en aquests casos, un immoble que estava valorat el 1985 en 100.000 euros ara passarà a 108.000 euros, segons el cadastre actualitzat. Per tant, aquest nou import serà sobre el qual s´aplicarà el tipus de gravamen de l´IBI que fixi l´Ajuntament. Per tant, si el consistori congela el gravamen, l´IBI pujarà igualment; estarà doblement gravat si l´augmenta o, si el baixa, s´hauria de veure cada cas per conèixer si l´impost podria baixar.
    Pel contrari, hi ha tres municipis gironins que van actualitzar el cadastre entre el 2005 i el 2012. En aquests casos el valor dels immobles s´ha de veure reduït amb un coeficient del 0,96 per als revisats entre 2005 i 2010 i del 0,91 per als de 2012. Aquí hi ha Cassà de la Selva (actualitzat el 2011), Vilajuïga (2009) i Hostalric (2006). Per posar aquí un exemple, si el 2012 l´immoble valia 100.000 euros, ara estarà valorat en 91.000 euros. De nou, dependrà de què farà l´Ajuntament amb el seu «tipus de gravamen» per conèixer realment si la factura de l´IBI puja o baixa.
    L´aprovació dels coeficients d´actualització a finals de l´any passat suposava una mesura amb repercussió immediata, ja que l´impost es merita l´1 de gener de cada any natural. El Govern va justificar en el decret la urgència precisament perquè meritava al cap de poc i davant l´absència dels Pressupostos Generals de l´Estat del 2018, que precisament són els que solen actualitzar aquests valors.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/01/22/nova-actualitzacio-del-cadastre-podria/891391.html

  19. lejarza said

    Hisenda «pesca» 1.500 piscines il·legals en 77 pobles de Girona

    La regularització del cadastre impulsada per Montoro fa aflorar 24.899 construccions que no tributaven o que no ho feien correctament.

    Percentualment, Sant Julià de Ramis s’erigeix com el poble amb més piscines irregulars; en termes absoluts, guanya Castelló d’Empúries

    pep taberner girona 01.02.2018

    | 07:34

    Hisenda «pesca» 1.500 piscines il·legals en 77 pobles de Girona

    Hisenda tot ho sap, tot ho veu, i tot s’ho cobra. Amnisties fiscals (ben discutibles) per a grans fortunes a banda, el fisc no en perdona ni una. Zero. Amb la posada al dia del cadastre iniciada el 2016 el ministeri que dirigeix l’implacable Cristóbal Montoro ha «pescat» 1.519 piscines il·legals –no declarades– en els 77 municipis de Girona on el rastreig s’ha donat per conclòs. Mil cinc-cents propietaris que pagaran més en concepte de l’Impost de Béns Immobles, el tan temut IBI. Amb l’ajuda de drons, fins i tot, Hisenda ha revisat la situació cadastral de 370.074 finques a la província; 289.387 d’urbanes i 80.687 de rústiques. De totes aquestes, 24.899 no estaven al dia; la gran majoria es troben en sòl urbà (23.111), mentre que la resta, en sòl rústic (1.788).
    La meitat, rehabilitacions
    Més: per tipus d’edificacions o de terrenys, el 27,47% de les regularitzacions culminades pel ministeri a la província –el procediment ha finalitzat en el 35% dels 221 municipis que en formen part– corresponen a edificis de nova construcció; el 49,48%, a immobles que han estat bé ampliats, bé rehabilitats; el 16, 94%, a finques rehabilitades o que han canviat d’ús i el 6,11% a piscines.
    En termes relatius, el poble que ha legalitzat més piscines és Sant Julià de Ramis. Allà, de les 259 finques regularitzades el 38,95% són piscines, cent de clavades, segons les dades facilitades pel Ministeri. En termes absoluts, però, s’emporta la palma Castelló d’Empúries: allà, fins ara, hi havia 283 piscines no declarades (la dada equival al 16,84% de les regulartizacions dutes a terme per Hisenda).
    Riells i Viabrea i Vilafant
    Destacable resulta també l’«aparició» de piscines que no existien a ulls de l’administració tributària a Riells i Viabrea, on s’ha actualitzat el valor cadastral de 361 finques: els drons d’Hisenda n’han fet aflorar 95, xifra que equival al 26,37% del total de regularitzacions. A Vilafant, dels 312 immobles posats al dia el 24,28% també són piscines, 75 en total. Ho són també el 20% de les finques actualitzades a Forallac i a Sant Martí Vell: en el primer municipi, la revisió cadastral ha detectat 43 piscines que no estaven declarades; en el segon, setze.
    Hisenda va impulsar el «procediment de regularització» per incorporar al cadastre «els immobles urbans i els immobles rústics amb construcció, així com les alteracions de les seves característiques», en els supòsits d’«incompliment de l’obligació de delcarar de forma completa i correcta les circumstàncies determinants d’una alta –en el cas de les noves construccions– o d’una modificació –rehabilitacions i reformes». La finalitat: «garantir l’adequada concordança de la descripció cadastral dels béns immobles amb la realitat immobiliària», és a dir, per tal que els propietaris paguin el que toca per llei.
    Figueres i Sant Feliu de Guíxols
    Pel que fa a nombre de finques actualitzades, dels 77 municipis on aquest procés s’ha donat per finalitzat, Figueres, amb 2.671 regularitzacions, i Sant Feliu de Guíxols, amb 2.760, lideren el rànquing a tenor de l’estadística del Ministeri. A continuació s’hi situen Castelló d’Empúries (1.670 immobles); Calonge (1.259); Olot (1.160); Caldes de Malavella (1.014); Blanes (573); Arbúcies (560); Camprodon (530) i Cadaqués (478). Sant Gregori, amb 439 immobles regularitzats, Begur, amb 426, Peralada, amb 371 i Viladrau, a la comarca d’Osona, amb 351, també ocupen posicions avançades. Es tracta de municipis amb un proporció considerable de segones residències.

    http://www.diaridegirona.cat/economia/2018/02/01/hisenda-pesca-1500-piscines-illegals/893484.html

  20. lejarza said

    Els ajuntaments gironins van recaptar 300 milions en IBI el 2016, un 76% més que fa deu anys

    Girona és la desena província de l´Estat que més va ingressar en concepte d´IBI l´any 2016

    david jimenez 08.04.2018

    Molts ciutadans propietaris d´habitatges, com els de la ciutat de Girona, han començat a rebre aquesta setmana el corresponent rebut de l´Impost de Béns Immobles (IBI). És un dels impostos que més ingressos genera als ajuntaments, si no el que més. La crisi econòmica i l´esclat de la bombolla immobiliària van frenar aquesta important entrada de diners als consistoris, però ja s´han recuperat. De fet, a banda de mesures de contenció de despesa i cerca de nous ingressos (el 90% dels consistoris generen cada any superàvit), les actualitzacions dels valors cadastrals efectuades des de l´Estat han ajudat molts municipis a mitigar la davallada d´ingressos per aquest concepte, encara que molts d´altres ajuntaments han optat per congelar o bonificar l´impost.

    Ara, el ministeri d´Hisenda ha incorporat en el projecte de pressupostos generals per al 2018 una reforma de la llei del cadastre que, bàsicament, pretén que el cadastre reculli el valor de mercat dels immobles (tot i les revisions a l´alça que es fan en diferents municipis cada any), coincidint precisament amb l´actual increment a l´alça dels preus de l´habitatge. El ministeri nega que hagi de repercutir en l´IBI, però són nombrosos els experts que ho posen en dubte.

    Precisament, la reactivació del mercat immobiliari, amb preus «precrisi», coincideix amb uns últims anys on la recaptació municipal en concepte de l´IBI ha augmentat considerablement, amb un creixement del 76% des del 2006 al 2016. Així, mentre fa deu anys la xifra total de la quota líquida (resultat dels ingressos havent descomptat les bonificacions) era de 170,9 milions d´euros entre tots els 221 municipis gironins, el 2016 es va arribar als 300,7 milions.

    El creixement ha estat sostingut: el 2007 amb 192,5 milions, el 2008 amb 206,6; el 2009 233,7; el 2010 amb 244,2; el 2011 va baixar als 211,8; el 2012 remuntava fins als 283; el 2013 assolia els 290,5, similar a la del 2014, el 2015 es va pujar als 295,5 i el 2016 als 300.

    Amb els 300 milions recaptats el 2016, Girona es va convertir en la desena província estatal que més va recaptar en IBI; només superada per Madrid (2.200 milions), Barcelona (1.861), València (720,7), Màlaga (619,5), Alacant (584,9), Sevilla (408), Múrcia (370), Balears (366) i Cadis (308).

    De fet, la província de Girona supera en recaptació a comunitats autònomes senceres, com Astúries (246,6 milions), Extremadura (211) o Cantàbria (183,6) i similar a la d´Aragó (304) i una mica més enllà Múrcia (370 milions).
    Una recaptació gironina que encapçala l´Ajuntament de Girona amb 31 milions el 2016. El 2006 era de 19,9 milions i, malgrat una davallada conjunta a tot el territori el 2011 (a Girona va baixar als 13,5 milions), el 2012 arribava als 30. El segon municipi que més va recaptar el 2016 va ser Lloret, (16,9 milions), seguit de Figueres (15,4), Platja d´Aro (14,1), Roses (14), Blanes (12,5), Sant Feliu de Guíxols (10,8) i Calonge (10 milions).

    La reforma de la llei del cadastre

    «La Direcció general del cadastre estimarà de manera objectiva, per a cada bé immoble i a partir de les dades que té el cadastre, el seu valor de mercat». Això és el que indica el redactat del projecte de pressupostos, afegint que el càlcul del preu del mercat serà «el resultant de l´anàlisi dels preus comunicats pels fedataris públics [notaris] en les transaccions efectuades, contrastats amb les restants fonts d´informació de què disposi». La base imposable de l´IBI està constituïda pel valor cadastral dels immobles. A partir d´aquí, es fixa un percentatge per gravar (que posa l´ajuntament, a més de decidir si hi ha bonificacions).

    Hisenda ha sortit ràpidament aquesta setmana afirmant que «el valor cadastral no s´altera i és l´únic que serveix per calcular l´IBI» i «en cap cas suposarà una pujada de cap impost, aquesta potestat només la tenen els ajuntaments».

  21. lejarza said

    L’actualització del cadastre farà pujar l’IBI a diversos municipis gironins

    L’impost que paguen anualment els propietaris d’habitatges, locals i terrenys serà més elevat en aquells municipis que van revisar la valoració d’immobles per última vegada abans del 2004 Municipis de Barcelona, Tarragona, Madrid o València també apujaran l’IBI l’any que ve

    europa press 29.12.2018

    La quantitat que paguen anualment els propietaris d’habitatges, locals i terrenys en concepte de l’impost de béns immobles (IBI) pujarà el 2019 en prop de 728 municipis, entre ells de Barcelona, Tarragona o Girona, mentre que baixarà en unes 449 localitats.

    Aquesta variació deriva de l’actualització del cadastre per a 1.179 municipis, aprovada ahir pel Consell de Ministres i que va publicar ahir el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) juntament amb les taules dels coeficients d’actualització sobre els que s’ajustarà la valoració dels béns.

    Aquesta actualització no implica que variï el tipus de l’impost -que és de caràcter municipal i que fixa cada ajuntament-, però sí que ho fa la valoració de l’immoble, que és la base imposable sobre la que s’aplica.

    L’actualització havia estat sol·licitada pels ajuntaments i en algunes ocasions suposa la revisió de valoracions que no s’havien modificat des dels anys vuitanta.

    Precisament el temps transcorregut des de l’última actualització és el que indica quins municipis han de revalorar a l’alça i quins a la baixa els immobles i en quina quantia.

    Dels 728 municipis, aquells que van revisar per última vegada el cadastre abans de 2004 veuran incrementada la valoració dels habitatges, amb un coeficient que varia entre l’1,05 per als que se situen entre 1984 i 1989 i de l’1,03 per als que lo van fer entre 1990 i 2000.

    El coeficient serà d’1,02 per a aquells municipis que van revisar per última vegada el cadastre entre 2001 i 2003. És a dir, que un immoble valorat el 1985 en 100.000 euros passarà ara a constar en el cadastre 105.000 i aquest serà l’import sobre el qual s’apliqui el tipus de l’IBI.

    Entre els municipis que revisen a l’alça els seus immobles figuren localitats de Conca, Barcelona, Salamanca, Saragossa, Valladolid, Girona, Guadalajara, Lugo, La Rioja, Àvila, Zamora, València, Toledo, Tarragona, Sòria, Segòvia, Palència, Ourense, Osca, Jaén o Madrid. Cadis es veu afectada en el seu capital de província.

    Per contra, els prop de 449 municipis que van actualitzar per última vegada el cadastre entre 2005 i 2013, en plena bombolla immobiliària, veuran ara reduït el valor dels immobles.

    Coeficients diferents

    En aquest cas, el coeficient oscil·la entre el 0,97 -per als municipis revisats entre 2005 i 2011- i el 0,93 per als del 2012 i 2013.
    Per exemple, un immoble registrat en 100.000 euros el 2013 ara passarà a estar valorat en 93.000 euros.

    Les revisions a la baixa afecten municipis de Guadalajara, Palència, Sòria, Cantàbria, Almeria, Zamora, La Palmas o Burgos i a grans localitats de Madrid, i també a ciutats com Avilès, Saragossa i Almeria.

    https://www.diaridegirona.cat/economia/2018/12/30/lactualitzacio-del-cadastre-fara-pujar/954239.html

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: