Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

I Isidre Vicens?

Posted by lejarza en 20 febrero, 2016


I Isidre Vicens?

Carles Sánchez

La Fundació Llibreria Les Voltes de Girona s’ha afanyat a demanar que el passeig General Mendoza de la ciutat sigui rebatejat amb el nom de Muriel Casals, la diputada de Junts pel Sí morta fa pocs dies.

Però no he llegit que aquesta entitat -ni cap altra, per cert-, hagi actuat amb la mateixa celeritat per reclamar un passeig -ni un simple carrer- per a l’artista gironí Isidre Vicens, mort també recentment.

És que té més mèrits Muriel Casals que Isidre Vicens perquè se li dediqui el passeig?

Ha fet més per Girona i els gironins?

O és que el que guia la proposta és el partidisme polític més descarat i oportunista?

Anuncios

2 comentarios to “I Isidre Vicens?”

  1. lejarza said

    I Isidre Vicens?

    Lluis Roura

    Estic totalment d’acord punt per punt amb el que escriu en Carles Sánchez , en les «Cartes» d’aquest passat dissabte dia 20, referent al pintor Isidre Vicens, traspassat fa poc més d’un mes i arran que ara i de manera urgent es demana un passeig o carrer per a Muriel Casals, que no dubto que no sigui mereixedora de tal honor.

    Però hi ha gent nostra, de casa, de Girona, com l’Isidre.

    Ell va ésser etern defensor de la causa catalana, va lluitar a favor de la república i en el front de Terol va perdre quasi tots els seus companys en una emboscada i va patir repressió i va estar empresonat quasi dos anys, com diu Daniel Bonaventura… I jo afegeixo que a més ell fou un gran artista pintor, que va plasmar el cor i la vida de la Girona més profunda, i fou un mestre tot ensenyant art a tants i tants alumnes quasi sempre de manera altruista.

    Jo a finals de desembre passat vaig escriure una carta en aquesta mateixa secció on el titular era: «El pintor Isidre Vicens… Per a quan el seu homenatge?». I vaig dir:?«L’Isidre té 97 anys, què espereu?»… Tristament, morí al cap de tres setmanes.

    Per tant, ara em sembla injust que es vulgui córrer tant i tant en aquest cas, i per a gent nostra amb els mateixos mèrits i amb molts més sacrificis, tot sigui silenci.

  2. lejarza said

    «Je suis» Mendoza

    ALBERT SOLER

    Sembla una broma macabra: un grup de gironins demana posar el nom de Muriel Casals a un dels pocs carrers de la ciutat amb carril bici, l’actual passeig General Mendoza. M’agrada l’humor negre, però posats a fer acudits sobre la mort de la diputada, es podria buscar una alternativa igualment ciclista que no suposés expulsar del mapa ciutadà el general Mendoza.

    Seria la seva segona humiliació a mans dels gironins. Mendoza era governador militar de Girona el 1808, però la burgesia i els gremis el trobaven massa «afrancesat», ja que rebutjava enfrontar-se a les tropes napoleòniques. No és que els gironins burgesos fossin patriotes, no els ha mogut cap pàtria ni abans ni ara. És que els francesos duien idees revolucionàries, i la Girona profunda considerava -com ara- l’antic règim millor per als seus interessos, no fos que pobres i desgraciats creguessin que tenien drets. Van forçar la substitució de Mendoza, que els volia evitar penúries, per Álvarez de Castro, defensor de l’Espanya anacrònica que convertiria Girona en una fossa comuna. La Girona profunda fa 200 anys que s’aferra a les tradicions, el 1808 amb «vivan las caenas» i avui amb «visca les campanes», el cas és ser retrògrads.

    Ignoro els actius de Muriel Casals per merèixer un carrer. Girona dedicarà un carrer a cada diputat que passi a millor vida? O només als de JxSí i la CUP perquè els altres no són catalans? En són mereixedors solament els que morin en accident de trànsit? Reduïm-ho més, que no anem sobrats de carrers: només els diputats que morin atropellats per ciclistes tindran carrer? Cal aclarir-ho abans no ens caiguin més morts a sobre i s’acumulin peticions.

    Mentrestant deixin-me un general afrancesat abans que una senyora que va publicar a Twitter que Presidentmàs representava «l’aspiració de las classes populars de convertir-se en classe mitjana culta, lliure, desperta i feliç». Les classes populars, al cap i a la fi usuàries dels carrers, preferim un militar decimonònic però progressista a una diputada 2.0 però classista i carca.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: