Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Referències a campanes i campanars

Posted by lejarza en 19 febrero, 2016


Referències a campanes i campanars

Argelaguer – Vall del Llierca – Diari de Girona

Referències a campanes i campanars a les que els nostres músics han volgut dedicar unes notes en forma de sardana.

Les sardanes i llurs compositors són:

A campanes, de Jeroni Serrat; A les campanes de Tremp, Enric Sauret; A unes campanes, Simó Gratacós; Campanes, Renat Manyach; Campanes al vol, 3 compositors: Salvador Ritort, Francesc Fornells, Joan Pallarés; Campanes de ciutat, Vicenç Bou; Campanes de festa, M. Teresa Monclús; Campanes de Gràcia, Josep Font Polmarola; Campanes de la catedral, M. Teresa Llorenç; Campanes de l’Empordà, Josep M. Boix; Campanes de Nadal, Francesc Fornells; Campanes de pau, Francesc Camps; Campanes del Monestir, Juliana i Semproniana, Carles Rovira; Campanes de poble, Honorat Vilamanyà; Campanes del Vallespir, Max Havart; Campanes del Voló, Robert Serrade; Campanes d’or, Josep M. Carbonell; Campanes en la nit, Jaume Reventós; Campanes i coloms, Eduard Martí Teixidor; Festejant les campanes, Artur Rimbau; Idil·li entre campanes, Cassà Casademont; L’alba de les campanes, Narcís Paulís; Les campanes de Breda, Joan L. Moraleda; Les campanes de Crespià, Manel S. Puigferrer; Les campanes de Figueres, Enric Sans; Les campanes de Girona, de Narcís Paulís; Les campanes de Gràcia, Josep Vinarós; i Les campanes de la Concepció, Josep Capell.

I també: Les campanes de la vila, Fèlix Granell; Les campanes de l’amor, Josep Aguiló; Les campanes de l’ermita, Esteve Guasch; Les campanes de Sant Josep, Salvador Simon; Les campanes de sant Martí, Valentí Miserachs; Les campanes de sant Maurici, Lluís Jordà; Les campanes de sant Mori, Josep Solà; Les campanes de sant Roc, Artur Rimbau; Les campanes de Santa Coloma, Fèlix Martínez Comín; Les campanes de Santa Madrona, Miquel Rovira; Les campanes de Sarrià, Tomàs Saguer; Les campanes de Teià, Carmeta Pou; Les campanes del cloquer, Albert Sanahuja; Les campanes del meu poble, 4 compositors, Rafael de Blàzquez, Tomàs Sagué, Maria Massalleras i Lluís Carretero; Les campanes del Monestir, Ramon Serrat; Les campanes del poble, 2 compositors: Emili Saló i Marcel Escoté; Les campanes d’Olot, Pere Rigau; Les campanes ens fan companyia, Rafel Ferrer; Quan no sonen les campanes, Carles Rovira; Repic de campanes, 3 compositors: Joan Sardà, Pere Grau i Sebastià Figuerola; Repicant campanes, Vicenç Corominas; Repics de campanes, Carles Rovira; Soneu campanes, François Marianou; Tocant a campanes, Ramon Serrat; i Toquem campanes, Carles Sentís.

Les campanes, font d’inspiració per als nostres compositors…

I una curiositat, a Sanremo, a la Ligúria (Itàlia), quan toquen les hores ho fan com abans a Girona; és a dir, primer l’hora passada i després els quarts. Per exemple: a un quart de dues, una campanada i després amb un altre so, una altra. Si voleu a l’estil castellà. Això, ara, a Girona s’ha perdut.

Esglesia Parròquial de Sant Damas (Damaso) papa d´Argelaguer

Esglesia Parròquial de Sant Damas (Damaso) papa d´Argelaguer (Garrotxa) Foto: Lejarza

Anuncios

10 comentarios to “Referències a campanes i campanars”

  1. lejarza said

    Un concert per preservar un “tresor”

    El musicòleg Llorenç Barber diu que l’orografia gironina és ideal per al so de les campanes

    21.02.2016

    L’any 1993, el musicòleg Llorenç Barber va organitzar -amb èxit- un concert de campanes a Girona. Una actuació que repetirà aquesta primavera, a petició de l’Associació de Veïns del Barri Vell, després de la recent polèmica de les campanes de la Catedral. Per fer-ho, calcula que necessitarà uns 25 voluntaris. Barber assegura que Girona és un “entorn privilegiat” per escoltar el repic de campanes, per la seva orografia i perquè la humitat condueix el so.

    LAURA FANALS GIRONA

    Girona té una orografia privilegiada per poder escoltar les campanes. El millor lloc és des de la muralla, que exerceix com a “amfiteatre” natural, i a més la humitat afavoreix la propagació del so. Aquesta és l’opinió del musicòleg i campanòleg valencià Llorenç Barber, que l’any 1993 va organitzar un concert amb trenta campanes gironines. Ara, després de la polèmica generada arran de la decisió de l’Ajuntament -i posterior rectificació- de silenciar les campanes de la Catedral a la nit per les queixes d’un hotel, n’organitzarà un altre, a l’abril o maig, a petició de l’associació de veïns del Barri Vell, que en els darrers dies han defensat aferrissadament aquest so centenari.

    Barber declina, educadament, parlar sobre la polèmica -“no en conec els detalls”, argumenta-, però creu que tot plegat es podria solucionar amb una mica de pedagogia per part de l’Ajuntament. “Si posessin cartells en diferents idiomes explicant que es tracta d’un ritme sonor medieval que a Girona està viu i és un tresor, segur que els turistes les escoltarien d’una altra manera, molt diferent”, considera.
    Barber destaca que el so de les campanes sempre ha acompanyat la vida dels gironins. “També sonen al Gòtic de Barcelona, però allà no hi ha una relació tan forta entre veïns i campanes”, assenyala. “A Girona, cada campana té una personalitat pròpia, que li dóna una sonoritat particular quan sona”, afegeix.

    El musicòleg, doncs, vol que el nou concert de campanes previst per la primavera serveixi per posar en relleu aquest “tresor”. Per fer-ho, s’inspirarà en l’experiència que ja va organitzar l’any 1993. En aquella ocasió, es van fer sonar 30 campanes durant 45 minuts amb l’ajuda de més d’una cinquantena de joves d’entre quinze i vint anys. I és que la implicació de la ciutadania és un element bàsic per a Barber: “A mi no em costaria portar la meva pròpia gent, però una ciutat ha de ser capaç d’aconseguir que els seus habitants participin en un acte d’aquestes característiques”, considera.

    En aquesta ocasió, calcula que necessitarà un màxim de 25 persones per poder fer el concert. “No cal que sàpiguen molt de música, perquè entregaré una partitura molt senzilla de seguir, però sí que tinguin ganes d’esforçar-se i implicar-s’hi”, indica. De les 30 campanes que hi van participar el 1993 -incloses, entre altres, les de la Catedral, Sant Feliu, el Sagrat Cor, l’Ajuntament, el Carme, el seminari i el Mercadal, entre altres-, Barber diu que s’haurà de comprovar quines estan en bon estat per participar en el concert i quines necessiten algun tipus de restauració. Tot i això, assegura que les de la Catedral estan molt ben conservades i que és una “delícia” escoltar el seu so.

    Amb el concert, l’objectiu de Barber és que gironins i visitants puguin gaudir, pausadament, d’un so que en els nostres dies ha deixat de considerar-se imprescindible. “Vivim en un món que va molt ràpid i on perdem el contacte amb el context. Ningú es queixa pel soroll d’un camió de les escombraries o una moto, però en canvi hi ha gent que no tolera el so d’una campaneta”, assenyala. Per això, lamenta que les campanes, sovint, es troben “indefenses” davant les crítiques de la ciutadania. “Sovint, més enllà dels capellans, no hi ha ningú que les defensi”, indica. Aquest, però, no ha estat el cas de Girona, ja que han estat els propis veïns del Barri Vell els que han sortit a reclamar-les quan l’Ajuntament va fer que deixessin de sonar a les nits per les queixes d’un hotel proper.

  2. lejarza said

    legalitat i tradició en el so de les campanes

    21.02.2016

    Albert Ballesta no ha pogut gaudir dels tradicionals cent dies de gràcia que s’atorga a qualsevol càrrec polític nounat. La seva alcaldia ja va començar amb mal peu passant del número 19 de la llista al primer. Alguns conflictes posteriors són atribuibles a ell, com la relliscada en la sessió d’investidura o el del sou de 75.000 euros anuals que l’ha forçat a suspendre el ple de divendres, però també s’ha hagut d’empassar altres esglapots rebuts en herència. Un dels que ha omplert més pàgines de diari és el silenci de les campanes de la Catedral durant la nit per les queixes de la propietària d’un hotel del Barri Vell. Aquest és un debat molt passional, no exclusiu de Girona. En els darrers anys, la polèmica sovinteja als pobles i als Barris Vells de les ciutats. Quan s’hi barreja tradició i legalitat, resulta molt complex actuar a satisfacció de tothom. El primer error de l’Ajuntament de Girona va ser instar el Bisbat a suprimir el to de les campanes durant la nit de manera precipitada i sense comunicar-ho (o consultar-ho) als veïns. Aquesta setmana, l’alcalde ha anunciat que tornaran a sonar perquè havien adoptat la decisió en base a la llei de protecció acústica del 2002 sense tenir en compte una llei posterior, la de culte de 2009. O sigui, un doble desficaci. Com és possible que una institució com l’Ajuntament de Girona no consulti tot el marc legal abans de prendre una decisió?
    La llei de protecció acústica de 2002 no permetia el to de les campanes per excés de decibels. En canvi el reglament de la llei de centres de culte de 2009 explicita que “queden excloses de les condicions de protecció acústica les campanes ubicades en els centres de culte atesos els usos que els han estat atribuïts tradicionalment”. No obstant, el conflicte pot tenir un llarg recorregut si la propietària de l’hotel o qualsevol persona presenta una demanda judicial. Tenim el precedent de Sant Mori. El TSJC va ordenar el 2011, amb posterioritat a les excepcions reglamentades en la llei de culte, que les campanes deixessin de tocar durant la nit atenent la demanda presentada pel propietari d’un hotel situat a escassos metres de l’església. No és l’únic cas. Hi ha altres sentències similars d’un jutjat contenciós-administratiu de Navarra o del Tribunal, Superior de Castella i Lleó. El Sindic de Greuges també s’ha vist obligat a intervenir en diverses ocasions. En l’informe al Parlament de 2005 deia que “s’hauria de portar a la decisió final d’impedir el toc d’aquelles campanes que sobrepassin els valors límits de compliment obligat en intensitat de so”. I suggereix que es “podria establir des de la supressió del toc durant determinades franges horàries, fins a l’acceptació de nivells de so superior als estandards o la disminució o la regulació automàtica dels periode sde funcionament”. També hi ha un altre informe més dur del Síndic, corresponent a 2011, en què considera que donar les hores o fraccions d’hores mitjançant el toc de les campanes prové d'”èpoques passades” i que “no és un servei necessari”. El que per a uns és una tradició entranyable per altres és una molèstia. La polèmica seguirà, entre altres coses per la decisió unilateral que va prendre l’Ajuntament de Girona. Hauria calgut un procés de diàleg i una consulta amb els veïns, que, al final, són els que hi conviuen diàriament.

  3. lejarza said

    Primer els ciutadans

    Ramon Iglesias

    Amb l’afer de les campanes de la catedral, el nou alcalde de Girona ha donat un senyal que caldrà comprovar si significa un canvi d’objectiu, de maneres o simplement és circumstancial.

    Les campanes tornaran a sonar de matinada.

    La prohibició de repicar va ser una decisió, quasi furtiva, presa d’esquenes als veïns i posant per davant els interessos del sector turístic, com altres decisions preses durant els darrers anys encaminades a convertir el turisme en el motor econòmic de la ciutat.

    Era el projecte del govern local de Carles Puigdemont que ha reeixit i que, de fet, va ser ratificat pels ciutadans el mes de maig passat a les urnes.

    Però hi ha una veritat absoluta que el Govern no pot perdre de vista: els ciutadans sempre per davant del turisme.

  4. lejarza said

    LA CONVIVÈNCIA

    JOSEP QUINTANAS BOSCH

    El segon debat gironí de l’any ha nascut per l’aplicació de la normativa contra la contaminació acústica a Girona. Una ciutadana, en l’exercici del seu dret, reclamà la seva aplicació a l’Ajuntament. La història és coneguda i explicada pel dret i pel revés. No val la pena perdre-hi temps. Ni tampoc valorant-ho políticament, que ja ho fan els partits presents al Plenari Municipal. Mirarem d’aproximar-nos-hi amb una reflexió més general.

    Les Associacions de veïns, que no passen pel moment més esplèndid de la seva història -encara que han mostrat un reviscolament els darrers tres o quatre anys-, han demostrat ser útils. Corrent el risc de ser diluïdes per una maquinària municipal potent i present, amb tendència a absorbir i deglutir-ho tot, han demostrat ser capaces, tant la del Barri Vell com la de l’Eixample, de canalitzar i donar forma al malestar i les opinions veïnals des de la transversalitat, el pluralisme i la independència.

    Les normatives de convivència -que es basen en el principi que no s’emprenyi el veí-, són imprecises i poc elaborades. Estan pensades i pactades amb els sectors reconeguts com pertorbadors de la tranquil·litat -transport, activitats i poc més- i ignoren i provoquen un tracte jurídic mecànic i conflictiu dels fenòmens no previstos.

    Recordem la pianista ceretana jutjada fa poc, les campanes de tants llocs i d’altres que són persecució d’una forma d’entendre i valorar els signes que manifesten la vida de la comunitat. La percepció de la realitat depèn de com l’entén cada ciutadà, i això té a veure amb la cultura i la integració en el medi de cadascú.

    Per a molta gent la ciutat, o el poble, té uns sons propis -les campanes, el tren…- que no són sorolls, són senyals que la vida continua.

    Res a veure amb aires condicionats, motos petaneres o terrasses noctàmbules i festives.

  5. lejarza said

    La notificació per fer tornar el so de les campanes encara no ha arribat al Bisbat

    23.02.2016

    GIRONA | T.CARRERAS

    La notificació de l’Ajuntament de Girona per tal que les campanes de les Catedral tornin a tocar a les nit encara no ha arribat al Bisbat. L’alcalde, Albert Ballesta, va signar dijous el decret que anul·la el requeriment anterior que silenciava les campanes. De moment però, el document encara no ha arribat als responsables del Bisbat.
    Quan això succeeixi, les campanes de la Catedral tornaran a sonar aquella mateixa nit ja que el sistema per reprograma l’aparell que controla el toc de les campanes es pot posar sintonitzar en minuts. Les campanes estan mudes de nit arran de la queixa d’un hotel del Barri Vell que assegurava que els clients li amnul·laven nits ja reservades després de passar una nit a l’establiment perquè no podien dormir. Després de dos estudis sonors de l’Ajuntament, es va comprovar que el so era més alt del que permet la normativa municipal de sorolls. També es van tenir en compte informes del síndic de Greuges i algunes sentències. Però els veïns del Barri Vell es van queixar i l’Ajuntament va ordenar el retorn dels toc al·legant que la llei de centres de culte exclou els toc de campanes com a soroll per ser un element tradicional.

  6. lejarza said

    Que toquin les campanes de la meva catedral!

    M. CARME RIBAS I MORA

    Fa dies que s’omplen pàgines amb escrits referents al so de les campanes de la meva Catedral. Sóc agosarada, ho sé, per dir «meva» i no dir la Catedral de Girona, penso tinc una mica de dret de fer-me-la meva per diferents motius.

    Vaig néixer al Barri Vell de Girona. Tot i saber que hi ha gent que no li agrada aquesta definició, la respecto; penso que allà on vaig néixer era un barri, per això hi havia de tot: fleques, carnisseries, farmàcies, queviures, polleries, llibreries, merceria, sabateries, confeccions, bodega, menuderies, cansaladeria, tintoreries, bacallaneria, fotografia, cistelleria i més… Aquest és el motiu pel qual trobo que dir Barri Vell no està tan malament.

    L’any 1990 va sortir el meu primer llibre on explicava que un dels primers sons que vaig escoltar va ser el de les campanes de la Catedral. Anava creixent i no em calia despertador: els estius, per tenir el balcó obert, i a l’hivern, perquè no era com ara -que els anuncis dels pisos tots diuen que tenen vidres dobles perquè no se senti res-, abans amb cada cotxe o moto que passava retrunyien els vidres. Això vol dir que també sentíem les campanes. Tinc escrits diversos articles i sempre que he tocat el tema han sortit les campanes. L’any 2009 vaig fer un poema on tenen el seu lloc.

    Vaig deixar de viure al Barri Vell però hi vaig continuar treballant tota la vida. Tot el dia menys a la nit, només set hores, quina enyorança, quina melangia. Van passar anys i vaig tornar al Barri Vell però a un altre indret. El dia que anàrem a veure el pis de lloguer, en arribar a la terrassa del darrere, em vaig trobar amb la grata sorpresa de tenir per veí un campanar. No us podeu imaginar l’alegria que vaig tenir, i vaig dir-li al propietari: «la Catedral es veu». Va dir-me: «Agafa un pintor i que te la pinti a una paret». «Com si fos el mateix!», vaig dir jo. És una il·lusió que en tornar a viure al Barri Vell portava al cor. Fa quatre anys vam haver de marxar del pis per salut i es va acabar sentir les campanes de Vista Alegre. Allà on som, ni campanes ni districte i menys Barri Vell.

    Fa dies que va començar aquesta polèmica amb les campanes. M’agrada que la gent ho defensi, sembla que tindrem concert i tot. La Girona que jo estimo constata el que sento des del meu naixement per les campanes. I si voleu saber quin és el meu màxim somni abans de prendre el darrer camí, a part del que tots coneixeu: si algú disposa d’un pis de lloguer mínimament adaptat des d’on pugui veure la Catedral i poder sentir les campanes, que m’ho digui. Seré la persona més feliç del món i el llibre que tan espera en Raimon segur que s’acabarà. El meu estat d’ànim actual no m’ho permet i un dels motius és estar allunyada del que tant estimo i mai, per anys que passin, deixaré d’estimar.

    Us deixo un fragment d’un poema dedicat a Girona, Enyorances i records (fragment)

    De petita quan creixia, / els matins al despertar, / la mare em feia escoltar / el so intens de les campanes / de la nostra Catedral, / des del llit comptava les hores / i el so vaig començar a estimar…

    En el moment de tancar aquest article sembla que tindrem concert de campanes, doncs mai més ben dit… que toquin les campanes de la meva Catedral!?

  7. lejarza said

    Els veïns volen que es protegeixi legalment el toc de les campanes

    L’Associació del Barri Vell ha entrat una instància perquè es declarin Bé Cultural d’Interès Local

    GIRONA | T.C.C.

    L’Associació de Veïns del Barri Vell de Girona segueix amb la seva lluita per evitar un futur nou episodi de silenciament de les campanes de la Catedral. Aquest dimarts va entrar un escrit al registre municipal de l’Ajuntament on reclama que es declarin Bé Cultural d’Interès Local les campanes instal·lades en qualsevol Bé Cultural d’Interès Nacional -com la Catedral de Girona- que hagin mantingut el toc actiu de manera ininterrompuda els darrers cinquanta anys. En aquest sentit, insten a incorporar a la declaració «l’obligació de conservar els béns allà on es troben instal·lades actualment i de mantenir la seva funció».
    En l’escrit de l’associació, s’exposa que els veïns «molt majoritàriament estan satisfets per la resolució municipal que restablia el normal funcionament de les campanes de la Catedral». El document inclou un seguit d’arguments per intentar deixar clara la importància que han tingut els tocs amb frases com: «Des de la primera meitat del segle XI es té referència d’un campanar a la Catedral i des de 1563 d’una consueta que disposava la manera de sonar les campanes». O «les campanes tenen un to i una nota específics i definits i el seu repic és singular de manera que són una manifestació sonora que ha esdevingut tradicional».
    L’entitat veïnal indica, a més, que les mateixes campanes constitueixen «elements d’alt valor patrimonial». En aquest sentit, detallen que la Beneta o bombo, data de 1574 i que d’aleshores ençà «ha marcat les solemnitats litúrgiques i el pas de les hores». També s’esmenta que la ciutat protegeix un seguit d’elements materials i immaterials pel seu valor i recorda que «les campanes dels nostres monuments i el seu toc formen part de la història i de la identitat de la nostra ciutat».
    A banda d’aquestes dades, el text incorpora un seguit de fonaments de dret, com ara el fet que l’Unesco estableix que «patrimoni cultural immaterial» són els «usos, representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques (que les comunitats els grups i, en alguns casos,els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural». Aquest patrimoni es transmet «de generació en generació». També s’esmenta la llei espanyola per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial inclou diferents tipologies tradicionals que poden considerar-se Béns a protegir. entre aquestes hi ha «les formes de socialització col·lectiva i organitzacions i les manifestacions sonores, música i dansa tradicional». També «els usos socials, rituals i actes festius».
    Finalment, s’aporta un article de la llei del patrimoni cultural català que diu que aquest patrimoni està integrat «per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures».

  8. lejarza said

    Nou ensurt amb les campanes

    A causa d’una avaria, la «Beneta» va estar 24 hores tocant extremadament fluix, de manera que gairebé no se sentia · Alguns veïns van pensar que el Bisbat n’havia reduït el volum

    22.03.2016

    GIRONA | L. FANALS

    Nou ensurt amb les campanes de la Catedral. La «Beneta», que és la campana principal, va patir diumenge una avaria que la va tenir vint-i-quatre hores sonant extremadament fluix, de manera que gairebé no se sentia. Alguns veïns van pensar que, després de les darreres polèmiques, el Bisbat havia optat per reduir-ne el volum. Però res més lluny de la realitat. Es tracta només d’una molla trencada que ahir al migdia ja va poder ser reparada, de manera que ja torna a sonar amb normalitat.

    Segons va explicar Gustau Torres, reponsable del seu funcionament, l’avaria es va detectar diumenge al matí. De fet, per la missa de Rams la «Beneta» ja va sonar molt més fluix del normal, però va quedar dissimulat gràcies al repic de la resta de campanes. Al llarg de les següents hores, tanmateix, alguns veïns van detectar que la «Beneta» gairebé no se sentia, i van pensar que potser el Bisbat havia decidit reduir-ne el volum després de la intensa polèmica que es va viure fa unes setmanes, quan un hotel va reclamar que les campanes deixessin de sonar de nit perquè molestaven els seus clients. Però no. Es tractava només d’una molla trencada, un problema tècnic que és prou habitual i que el propi Torres va reparar ahir al matí. L’objectiu és que la campana pugui sonar amb normalitat durant la Setmana Santa, i més endavant, si s’escau, se la sotmetrà a un procés de revisió més exhaustiu.

    Les campanes de la Catedral han protagonitzat l’actualitat gironina d’aquest inici d’any, quan un hotel proper al temple va reclamar que deixessin de tocar en horari nocturn. Davant el temor que els hotelers poguessin anar als jutjats per incompliment de les normatives acústiques, l’Ajuntament de Girona va requerir al Bisbat que les campanes deixessin de tocar en horari nocturn, fet que es va complir a principis de gener. Els veïns del Barri Vell, tanmateix, es van indignar i van pressionar perquè el repic tornés, tal com és tradicional. Una de les propostes que l’Ajuntament va posar sobre la taula per resoldre el conflicte va ser que les campanes de la Catedral reduïssin el seu volum acústic, però el Bisbat ho va descartar. Al final, l’Ajuntament va permetre que les campanes tornessin a sonar amb normalitat tot emparant-se en una llei de 2009, que estableix que les campanes queden excloses de les condicions de protecció acústica. Des de llavors, les campanes han tornat a sonar sense problemes.

  9. lejarza said

    Reconeixement als veïns del Barri Vell per la lluita per les campanes

    21.04.2016

    OS DE BALAGUER | ACN / DDG

    Prop de 70 campaners de tot l’Estat es reuniran durant el dies 23 i 24 d’abril a Os de Balaguer, a la Noguera, per celebrar la 29a Trobada de Campaners, durant la qual reclamarà la necessitat d’ensenyar els tocs de campanes als col·legis i es defensarà el dret a poder fer-les sonar.

    Durant la trobada, l’Associació de Veïns del Barri Vell de Girona rebrà un reconeixement després d’haver plantat cara a l’Ajuntament de Girona quan va prohibir el toc de campanes arran de la denúncia d’un hotel. A més, es llegirà un manifest a favor de les campanes.

  10. lejarza said

    Les campanes de Gerb tornaran a tocar les hores

    Les campanes tornaran a marcar les hores a Gerb després de 8 anys emmudides. Així ho han decidit el 86% dels veïns que aquest diumenge 10 d’abril han participat a la consulta popular organitzada pel consistori. Han participat a la consulta un total de 122 veïns, xifra que correspon al 25% dels empadronats majors de 16 anys. El resultat: 17 vots en contra i 105 a favor. Ara el consistori encarregarà immediatament el mecanisme que reproduirà el so de les campanes a través d’altaveus per marcar les hores i els dos quarts des de les 8 del matí fins a les 10 de la nit.

    La presidenta de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Gerb, Paqui Marquina, s’ha mostrat molt satisfeta tant per la participació com, sobretot, PEl resultat. Segons Marquina, hi ha hagut veïns que fins i tot han demanat que les campanes sonin durant la nit, però de moment s’ha descartat. L’objectiu és que tot estigui a punt en 15 dies, coincidint amb la Trobada de Campaners d’Os de Balaguer, municipi al qual pertany Gerb. Aquest any la trobada precisament es dedicarà a les campanes emmudides.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: