Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El riu Fluvià eix vertebrador de la Garrotxa

Posted by lejarza en 8 febrero, 2016


El riu Fluvià eix vertebrador de la Garrotxa

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Bona part de les aigües de la comarca de la Garrotxa desguassen al riu Fluvià, l´eix vertebrador, econòmic i històric de la comarca.

Recull les seves primeres aigües al vessant nord dels altiplans cabreresos de Falgars, s´estimba cap a la plana d´en Bas en successius salts d´aigua, per prosseguir primer en direcció nord cap a la capital de la subcomarca de la Montanya Olot i més tard girar cap a l´est fins que, un cop passades les poblacións de la Garrotxa històrica d´Argelaguer i Besalú, surt de la comarca en direcció cap a l´Alt Empordà.

La seva conca, plenament subpirinenca en la seva primera part, li garanteix un cabal considerable durant tot l´any.

Durant el seu traçat segueix importants solcs de falles.

Nombrosos rius secundaris i rieres procedents de diversos punts conflueixen al riu Fluvià.

Pel marge esquerre cal citar el riu Gurn, que recull les importants precipitacions de la falda nord del Puigsacalm; la riera de Bianya; i sobretot el riu Llierca, que a Hostalnou de Llierca barri d´Argelaguer (barri del Pont), aporta al Fluvià totes les precipitacions abundants de l´Alta Garrotxa.

El riu Llierca és format per la confluència de la riera de Beget, la riera d´Oix i riera de Sant Aniol; per tant, la seva conca és molt gran i complexa, tot i que presenta nombrosos trams càrstics, on l´aigua de la seva superfície desapareix i circula pel subsòl.

Pel marge dret, cal citar el riu Turonell i la riera de Junyell, que recullen bona part de les aigües procedents de les serres de Sant Julià del Mont i del Torn.

Totes les aigües s´aboquen cap a la plana comarcal, amb tendència cap a l´Alt Empordà, mai cap al Ripollès, perquè les importants muntanyes que hi ha a l´oest de la Garrotxa no deixen passar cap gota cap al vessant d´aquesta comarca.

La part sud de la Garrotxa és ben diferent: el riu Ser, nascut a la Font Pobra, al vessant nord de la serra de Finestres, agafa de seguida una marcada direcció est cap el Pla de l´Estany; la presència del riu Brugent i la riera de Llémena confirmen que la part sud de la Garrotxa, un cop superats els cingles cabreresos i passada la serra de Finestres, el pendent de les muntanyes tendeix cap a la comarca de la Selva i el Gironès, on les aigües troben una facilitat extrema per avançar. Aquests rius també en tenen de secundaris que aporten més cabal a la seva conca.

El més destacable és la riera de Cogolls, que nodreix per la riba esquerra el riu Brugent.

També cal mencionar que repartides per la comarca hi ha força fonts, algunes de molt importants, cal fer constar que moltes deus són intermitents, no ragen tot l´any, i segons la zona estan una mica contaminades, ja sigui per la proximitat de poblacions o pagesies, pels nitrats ocasionats pels purins de les granges o bé per la filtració de les aigües residuals.

Cal destacar, entre d´altres, les següents fonts:

Font de la Devesa, situada a la vall de Begudà, de doll abundant i ben acondicionada en una bonica clotada.

Font Sescorts, situada també a la vall de Begudà, prop del riu Turonell. Presideix una reconeguda contrada encara avui dia no massa visitada.

Font de Pibernat, situada a prop de Falgars d´en Bas, camí de Sant Miquel.

Font del Tortonell, vora el riu Fluvià, situada a la plana en un paratge força remarcable i vistós.

Font de Sant Aniol, situada en una placeta agençada de bell nou a tocar del popular santuari de Sant Aniol d´Aguja.

Font del Padrí, situada a prop de l´església de Sant Martí del Clot, a la Vall de Bianya, de bon cabal.

Font de Sant Martí del Corb, arranjada a frec de l´ermita en un indret molt boscós al vessant nord de la serra.

Font Pobra, a prop de Santa Pau, és el naixement reconegut del riu Ser. Malauradament és força visitada, amb el consegüent grau de degradació que això comporta.

Font de Sant Ferriol, situada al santuari del seu nom. Força concorreguda i datada de l´any 1649.

Font de Planells, situada a prop del santuari de Sant Ferriol, a l´interior d´una petita coveta i ben condicionada amb taules i bancs.

Fonts Moixina, de les Tries i de Sant Roc. Totes pròximes a Olot i situades en paratges de merescuda fama. Malauradament la potabilitat de les seves aigües és minsa.

Font Ral. Situada en una ombrívola i esponerosa clotada prop de Sant Esteve de Llémena.

Destaquen també, a la Garrotxa, la profusió de salts d´aigua i cascades que s´estimben des d´importants cingleres cap al fons de la plana. Aquest fenomen s´estén sobretot a la part sud-oest de la comarca, al Collsacabra o Cabrerès, plans de Falgars, amb un total de sis salts, i al Puigsacalm, on les aigües que per allà romanen baixen sobtadament cap a la Vall d´en Bas.

Mencionar, entre d´altres, el salt de Sallent, al riu Gurn que es ressent molt d´èpoques de sequera; el salt de la Coromina de Falgars, al riu Fluvià; i el salt del Roure, a la riera de Joanetes.

Cal mencionar els populars i bonics salts de l´Alta Garrotxa, de la Capa i del Brull, situats tots dos a la capçalera de la riera de Sant Aniol, en paratges d´una bellesa indescriptible; el fosc salt de Can Batlle, a la riera de Sant Martí, prop de Santa Pau; i el salt del Molí de Murris, a la riera de Cogolls, prop de Sant Feliu de Pallerols, molt concorregut a l´estiu.

Riu Llierca  a Santa Cecilia de Sadernes a la Garrotxa (Foto Lejarza Argelaguer)

Riu Llierca a Santa Cecilia de Sadernes a la Garrotxa (Foto: Lejarza Argelaguer)

Foto: Riu Llierca a Santa Cecilia de Sadernes a la Garrotxa (Lejarza Argelaguer)

Anuncios

2 comentarios to “El riu Fluvià eix vertebrador de la Garrotxa”

  1. lejarza said

    Crida ciutadana per recopilar material gràfic inèdit sobre el riu Fluvià

    Els Museus d’Olot i de Banyoles fan una crida a la ciutadania per recopilar material relacionat amb el Fluvià que pugui formar part d’una exposició sobre el riu que estan produïnt aquestes dues institucions

    Es busquen sobretot fotografies antigues (anteriors al 1990) o d’altres més recents que mostrin aspectes curiosos, anecdòtics o que tinguin un interès especial: paisatges diferents a com els coneixem ara, com es pescava antigament al Fluvià, el riu glaçat, molins hidràulics, imatges de crescudes del riu, etc.

    També es demanen filmacions, postals, llibres i documents antics, i qualsevol altre material que pugui ser útil per explicar la història i curiositats del riu Fluvià. O bé refranys relacionats amb el riu, anècdotes o fets que hi van tenir relació.

    Totes aquelles persones que disposin de material i/o tinguin informació interessant es poden posar en contacte fins al mes de setembre amb el Museu dels Volcans, en el mateix edifici, trucant al 972 26 67 62 / 699 41 91 57 o a través del correu museuvolcans@olot.cat.

    El material recollit d’utilitzarà per explicar històries, anècdotes i llegendes sobre el Fluvià en una exposició que té l’objectiu de donar a conèixer espais i racons del riu d’una forma molt divulgativa. Vol ser un espai de descoberta, interpretació i experimentació del territori.

    La mostra s’inaugurarà el 2017 i es podrà veure fins al 2018 a la Garrotxa, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà i es complementarà amb altres activitats.

  2. lejarza said

    Olot i Banyoles recullen fotografies del riu Fluvià

    11.02.2016

    OLOT | DDG Els museus d’Olot i de Banyoles fan una crida a la ciutadania per tal de demanar fotografies i material relacionat amb el Fluvià. La finalitat és proveir l’exposició sobre el riu que preparen les dues institucions.
    Busquen sobretot fotografies antigues (anteriors al 1990) o d’altres més recents que mostrin aspectes curiosos, anecdòtics o que tinguin un interès especial: paisatges diferents de com els coneixem ara, com es pescava antigament al Fluvià, el riu glaçat, molins hidràulics, imatges de crescudes del riu i d’altres.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: