Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El riu Fluvià eix vertebrador de la Garrotxa

Posted by lejarza en 8 febrero, 2016


El riu Fluvià eix vertebrador de la Garrotxa

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Bona part de les aigües de la comarca de la Garrotxa desguassen al riu Fluvià, l´eix vertebrador, econòmic i històric de la comarca.

Recull les seves primeres aigües al vessant nord dels altiplans cabreresos de Falgars, s´estimba cap a la plana d´en Bas en successius salts d´aigua, per prosseguir primer en direcció nord cap a la capital de la subcomarca de la Montanya Olot i més tard girar cap a l´est fins que, un cop passades les poblacións de la Garrotxa històrica d´Argelaguer i Besalú, surt de la comarca en direcció cap a l´Alt Empordà.

La seva conca, plenament subpirinenca en la seva primera part, li garanteix un cabal considerable durant tot l´any.

Durant el seu traçat segueix importants solcs de falles.

Nombrosos rius secundaris i rieres procedents de diversos punts conflueixen al riu Fluvià.

Pel marge esquerre cal citar el riu Gurn, que recull les importants precipitacions de la falda nord del Puigsacalm; la riera de Bianya; i sobretot el riu Llierca, que a Hostalnou de Llierca barri d´Argelaguer (barri del Pont), aporta al Fluvià totes les precipitacions abundants de l´Alta Garrotxa.

El riu Llierca és format per la confluència de la riera de Beget, la riera d´Oix i riera de Sant Aniol; per tant, la seva conca és molt gran i complexa, tot i que presenta nombrosos trams càrstics, on l´aigua de la seva superfície desapareix i circula pel subsòl.

Pel marge dret, cal citar el riu Turonell i la riera de Junyell, que recullen bona part de les aigües procedents de les serres de Sant Julià del Mont i del Torn.

Totes les aigües s´aboquen cap a la plana comarcal, amb tendència cap a l´Alt Empordà, mai cap al Ripollès, perquè les importants muntanyes que hi ha a l´oest de la Garrotxa no deixen passar cap gota cap al vessant d´aquesta comarca.

La part sud de la Garrotxa és ben diferent: el riu Ser, nascut a la Font Pobra, al vessant nord de la serra de Finestres, agafa de seguida una marcada direcció est cap el Pla de l´Estany; la presència del riu Brugent i la riera de Llémena confirmen que la part sud de la Garrotxa, un cop superats els cingles cabreresos i passada la serra de Finestres, el pendent de les muntanyes tendeix cap a la comarca de la Selva i el Gironès, on les aigües troben una facilitat extrema per avançar. Aquests rius també en tenen de secundaris que aporten més cabal a la seva conca.

El més destacable és la riera de Cogolls, que nodreix per la riba esquerra el riu Brugent.

També cal mencionar que repartides per la comarca hi ha força fonts, algunes de molt importants, cal fer constar que moltes deus són intermitents, no ragen tot l´any, i segons la zona estan una mica contaminades, ja sigui per la proximitat de poblacions o pagesies, pels nitrats ocasionats pels purins de les granges o bé per la filtració de les aigües residuals.

Cal destacar, entre d´altres, les següents fonts:

Font de la Devesa, situada a la vall de Begudà, de doll abundant i ben acondicionada en una bonica clotada.

Font Sescorts, situada també a la vall de Begudà, prop del riu Turonell. Presideix una reconeguda contrada encara avui dia no massa visitada.

Font de Pibernat, situada a prop de Falgars d´en Bas, camí de Sant Miquel.

Font del Tortonell, vora el riu Fluvià, situada a la plana en un paratge força remarcable i vistós.

Font de Sant Aniol, situada en una placeta agençada de bell nou a tocar del popular santuari de Sant Aniol d´Aguja.

Font del Padrí, situada a prop de l´església de Sant Martí del Clot, a la Vall de Bianya, de bon cabal.

Font de Sant Martí del Corb, arranjada a frec de l´ermita en un indret molt boscós al vessant nord de la serra.

Font Pobra, a prop de Santa Pau, és el naixement reconegut del riu Ser. Malauradament és força visitada, amb el consegüent grau de degradació que això comporta.

Font de Sant Ferriol, situada al santuari del seu nom. Força concorreguda i datada de l´any 1649.

Font de Planells, situada a prop del santuari de Sant Ferriol, a l´interior d´una petita coveta i ben condicionada amb taules i bancs.

Fonts Moixina, de les Tries i de Sant Roc. Totes pròximes a Olot i situades en paratges de merescuda fama. Malauradament la potabilitat de les seves aigües és minsa.

Font Ral. Situada en una ombrívola i esponerosa clotada prop de Sant Esteve de Llémena.

Destaquen també, a la Garrotxa, la profusió de salts d´aigua i cascades que s´estimben des d´importants cingleres cap al fons de la plana. Aquest fenomen s´estén sobretot a la part sud-oest de la comarca, al Collsacabra o Cabrerès, plans de Falgars, amb un total de sis salts, i al Puigsacalm, on les aigües que per allà romanen baixen sobtadament cap a la Vall d´en Bas.

Mencionar, entre d´altres, el salt de Sallent, al riu Gurn que es ressent molt d´èpoques de sequera; el salt de la Coromina de Falgars, al riu Fluvià; i el salt del Roure, a la riera de Joanetes.

Cal mencionar els populars i bonics salts de l´Alta Garrotxa, de la Capa i del Brull, situats tots dos a la capçalera de la riera de Sant Aniol, en paratges d´una bellesa indescriptible; el fosc salt de Can Batlle, a la riera de Sant Martí, prop de Santa Pau; i el salt del Molí de Murris, a la riera de Cogolls, prop de Sant Feliu de Pallerols, molt concorregut a l´estiu.

Riu Llierca  a Santa Cecilia de Sadernes a la Garrotxa (Foto Lejarza Argelaguer)

Riu Llierca a Santa Cecilia de Sadernes a la Garrotxa (Foto: Lejarza Argelaguer)

Foto: Riu Llierca a Santa Cecilia de Sadernes a la Garrotxa (Lejarza Argelaguer)

Anuncios

4 comentarios to “El riu Fluvià eix vertebrador de la Garrotxa”

  1. lejarza said

    Crida ciutadana per recopilar material gràfic inèdit sobre el riu Fluvià

    Els Museus d’Olot i de Banyoles fan una crida a la ciutadania per recopilar material relacionat amb el Fluvià que pugui formar part d’una exposició sobre el riu que estan produïnt aquestes dues institucions

    Es busquen sobretot fotografies antigues (anteriors al 1990) o d’altres més recents que mostrin aspectes curiosos, anecdòtics o que tinguin un interès especial: paisatges diferents a com els coneixem ara, com es pescava antigament al Fluvià, el riu glaçat, molins hidràulics, imatges de crescudes del riu, etc.

    També es demanen filmacions, postals, llibres i documents antics, i qualsevol altre material que pugui ser útil per explicar la història i curiositats del riu Fluvià. O bé refranys relacionats amb el riu, anècdotes o fets que hi van tenir relació.

    Totes aquelles persones que disposin de material i/o tinguin informació interessant es poden posar en contacte fins al mes de setembre amb el Museu dels Volcans, en el mateix edifici, trucant al 972 26 67 62 / 699 41 91 57 o a través del correu museuvolcans@olot.cat.

    El material recollit d’utilitzarà per explicar històries, anècdotes i llegendes sobre el Fluvià en una exposició que té l’objectiu de donar a conèixer espais i racons del riu d’una forma molt divulgativa. Vol ser un espai de descoberta, interpretació i experimentació del territori.

    La mostra s’inaugurarà el 2017 i es podrà veure fins al 2018 a la Garrotxa, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà i es complementarà amb altres activitats.

  2. lejarza said

    Olot i Banyoles recullen fotografies del riu Fluvià

    11.02.2016

    OLOT | DDG Els museus d’Olot i de Banyoles fan una crida a la ciutadania per tal de demanar fotografies i material relacionat amb el Fluvià. La finalitat és proveir l’exposició sobre el riu que preparen les dues institucions.
    Busquen sobretot fotografies antigues (anteriors al 1990) o d’altres més recents que mostrin aspectes curiosos, anecdòtics o que tinguin un interès especial: paisatges diferents de com els coneixem ara, com es pescava antigament al Fluvià, el riu glaçat, molins hidràulics, imatges de crescudes del riu i d’altres.

  3. lejarza said

    Passejant pels rius de Catalunya

    Un llibre proposa una cinquantena d’itineraris per diferents paisatges fluvials del país, entre els quals n’hi ha una dotzena de les comarques gironines, de la Muga al delta de la Tordera

    alfons petit 06.05.2017

    Sortir a conèixer els nostres rius tot caminant és quelcom més que una opció excursionista: és un fet social que hem de potenciar per poder gaudir dels nostres recursos naturals i per apropar-nos també a una part recent de la nostra història». Aquesta declaració de principis la formula Cèsar Pasadas en la introducció del seu llibre Catalunya. 50 excursions als seus rius (Cossetània Edicions), que proposa recorreguts per paisatges fluvials d´arreu del país, entre els quals una dotzena a les comarques gironines, de Sant Llorenç de la Muga al delta de la Tordera, passant per l´Onyar i el Ter a Girona, la gola del Ter o els gorgs del torrent de la Cabana, entre d´altres. Pasadas culmina la seva reflexió en la presentació del treball amb una aspiració per al futur: «Seguint la premissa que si coneixem els nostres rius aprendrem a estimar-los, potser aquesta serà la millor manera per cuidar-los i conservar-los per a nosaltres i per a les generacions venidores».
    Les fonts del Cardoner, el delta del Llobregat, el congost de Mont-rebei, els Estrets d´Arnes, els tolls i salts del Brugent, el pantà del Foix a Castellet o el delta de l´Ebre es troben entre els espais de la resta de Catalunya que proposa Cèsar Pasadas en aquest periple per una Catalunya que, segons ell, «és un país de rius. La seva ubicació a la riba nord de la Mediterrània occidental i un relleu majoritàriament muntanyós li confereixen una interessant xarxa hidrogràfica, condicionada en gran manera per les variacions climàtiques i la distribució irregular de les precipitacions». Una altra característica d´aquesta xarxa, apunta, és que «les aigües de la major part dels rius catalans discorren en sentit nord-sud, és a dir, de manera perpendicular als sistemes muntanyosos o en forma de ventall invertit (…), i formen sovint valls encaixonades i congostos de gran bellesa».
    Pasadas remarca igualment la proximitat entre els diversos cursos fluvials: «Catalunya és un país relativament petit però amb una xarxa hidrogràfica força densa. Tot i que els nostres rius són més aviat modestos, no és estrany que en pocs quilòmetres passem d´un curs a un altre, per petit o esquifit que sigui, i que les nostres infraestructures i camins hagin de travessar constantment les valls que hi excaven a través de ponts i guals. No obstant això, històricament molts dels grans eixos viaris s´han desenvolupat seguint els cursos fluvials i han unit viles i ciutats que han crescut a tocar de l´aigua, i els ponts i els guals han servir més aviat per canviar de riba que no pas per unir les valls».
    Aquesta densitat de la xarxa hidrogràfica catalana (a la qual s´han d´afegir les peculiaritats paisatgístiques del país, és clar) també es es tradueix, segons Pasadas, en una gran diversitat d´espais fluvials, que ell ha mirat que fossin representats en el seu llibre: «Hi trobem excursions amb saltants i gorgs espectaculars, en un entorn humit i fresquívol, però també deltes sorrencs, barrancs feréstecs, molins i rescloses, canals i séquies, embassaments, pobles riberencs, valls de secà i molts paisatges rurals i urbans que componen la nostra variada geografia».
    Cèsar Pasadas, geògraf, fotògraf i muntanyenc, és màster en Ordenació del Territori per la Universitat Autònoma de Barcelona i s´ha especialitzat en qüestions relacionades amb els recursos hídrics i el desenvolupament local a través del turisme rural i de muntanya. Compagina aquesta activitat amb l´organització i guiatge de grups en visites a espais naturals, la publicació d´articles i guies excursionistes en diferents mitjans, i la producció audiovisual documental.
    En el cas de Catalunya. 50 excursions als seus rius, el mateix Pasadas (autor dels textos i les fotografies) explica que no ha estat un projecte senzill, i que li ha portat força temps: «A causa de la variada i complexa geoformologia del país, ha calgut disposar d´unes energies i un temps no gens menyspreables: una dotzena de mesos, per poder copsar les quatre estacions, i més de quinze mil quilòmetres pel territori català (una desena part del total recorreguts a peu), per cercar aquells indrets que en un entorn fluvial proper ens demostrin que Catalunya no hauria estat mai el que és sense els seus rius, ja sigui per la bellesa, per ser font de vida o per la seva contribució a l´evolució agrícola primer i industrial després».
    Paisatges gironins
    Les propostes de Pasadas a les comarques gironines comencen a Sant Llorenç de la Muga, en un tram del riu la Muga proper a la seva capçalera, «on predominen les muntanyes boscoses esquitxades de bonics masos històrics». Segons l´autor del volum, Sant Llorenç és «un dels pobles més bonics banyats per les aigües de la Muga», un riu que en la seva capçalera marca avui el límit entre Catalunya i França.
    La següent aturada és el pas del riu Orlina per Espolla i Rabós: «El riu articula i rega els termes d´Espolla i de Rabós, i si no fa un estiu molt calorós i sec, hi trobem aigua tot l´any. Lleugerament engorjat entre esquistos i pissarres, és fàcil apropar-se al seu llit, on trobem racons de gran bellesa».
    A Sant Joan les Fonts es produeix la confluència de la riera de Bianya amb el riu Fluvià, dos cursos fluvials que «han conformat la fesomia del nucli i el seu rodal, determinats per una geografia molt particular». Segons Cèsar Pasadas, «l´aprofitament de rius per ubicar-hi molins és prou conegut i aquí, gràcies a un relleu que en facilita la instal·lació, hi ha exemples històrics ben notables -des dels antics fariners fins als paperers, més moderns-, ja sigui en estat de ruïna, adaptats a altres usos o en procés de lenta restauració, com el molí Fondo».
    Del riu Llierca entre Tortellà i Montagut i Oix, Cèsar Pasadas n´explica que és «de cabal irregular, amb fortes crescudes, i travessa una zona calcària on s´han format interessants gorgs i salts». Però el geògraf centra la seva atenció en el pont de Llierca, a Tortellà, del segle XIV i més de 28 metres d´alçada: «Aquesta monumental obra, el paisatge pintoresc i el fàcil accés a l´aigua, prou freqüentat a l´estiu, han propiciat que el lloc s´anomeni la platja de la Garrotxa».
    El recorregut continua per la desembocadura del Fluvià, un riu que «després de regar gairebé cent quilòmetres de comarques gironines, desguassa a la Mediterrània i crea un paradís ecològic només esquitxat per alguna o altra infraestructura turística». En el darrer tram del riu, apunta Pasadas, «la poblaciò de Sant Pere Pescador és, sens dubte, un referent turístic i un dels millors punts de partida per explorar tota la zona», on hi ha molta tradició de turisme nàutic, la qual cosa obliga a l´estiu a dragar la sorra que s´acumula al fons del riu.
    Un altre pont remarcable que apareix a Catalunya. 50 excursions als seus rius és el pont Nou de Camprodon, localitat on s´uneixen el Ter i el Ritort. Riu amunt, apunta Passadas, «Llanars ens obre les portes a un paisatges de prats i muntanyes, i edificacions de pedra ben aplegades».
    «Les gorgues i el santuari de Núria són, sense cap mena de dubte, un dels atractius més destacats del Ripollès», escriu Cèsar Pasadas. Al llac del santuari hi neix el Núria, un important riu tributari del Freser, que al seu torn és afluent del Ter. En el seu recorregut, aquest riu Núria «s´ha hagut d´obrir pas entre les dures roques d´aquest sector del Pirineu Oriental sovint formant bonics gorgs i salts de gran bellesa». Aquesta vall forma part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que té a Queralbs una de les seves portes d´entrada més destacades, a parer de l´autor del llibre.
    Cèsar Pasadas recull també els gorgs del torrent de la Cabana, a Campdevànol, una localitat a la confluència els rius Merdàs i Freser que «com cita la publicitat és considerada el jardí del Pirineu».
    A Vidrà, municipi d´Osona però que forma part de Girona, hi ha la vall del riu Ges, que «ha servit des de ben antic per aprofitar la força de l´aigua del riu i instal·lar-hi molins a la riba. I, no cal dir-ho, s´han hagut de bastir ponts per comunicar els alts prats d´una i altra banda del riu a través de camins, que van per densos boscos de fort pendent».
    Una altra imatge emblemàtica que recull el llibre és la del riu Onyar al seu pas pel centre de Girona: «Ens trobem davant d´un dels rius més fotografiats de tot Catalunya». Encara que Cèsar Pasadas no oblida que a la ciutat l´Onyar s´uneix al Ter i que el parc de la Devesa «li fa de coixí vegetal entre la llera i les infraestructures de transport de la ciutat. Aquest espai de transició entre els reductes del bosc de ribera i la urbanització és una zona de la ciutat molt freqüentada i de visita obligada a la tardor pels colors que prenen les fulles dels altius plàtans centenaris».
    «Ja sigui a peu o en bicicleta, qualsevol època és bona bona per gaudir d´aquest espai entre el Montgrí i el Ter amb la imponent silueta de les illes Medes a l´horitzó», escriu Cèsar Pasadas sobre la Gola del Ter, la desembocadura d´aquest riu a l´Estartit. I acaba el seu periple per les comarques gironines amb una altra desembocadura, el delta de la Tordera, entre Blanes i Malgrat de Mar: «La llacuna litoral que es forma a la desembocadura és estratègica en les migracions d´aus per la seva ubicació ente els aiuamolls de l´Empordà i el delta del Llobregat».

  4. lejarza said

    El Fluvià eix vertebrador de La Garrotxa

    31 de maig de 2017

    El divendres passat, Laura Puigbert, tècnica de l’Observatori del Paisatge de Catalunya va exposar en la conferència El Fluvià més que l’aigat? El riu com a eix vertebrador de la comarca, la influència històrica que la presència del Fluvià ha tingut en la configuració comarcal.

    Primer va esmentar el riu com a conformador del paisatge fruit de les crescudes tardorenques i la conformació del ric subsòl de la zona agrícola de la Vall d’en Bas. El riu va anar variant la seva configuració fruit de l’activitat antròpica sobre el seu curs amb la construcció de rescloses i molins en la seva llera, substituint en molts punts els tradicionals boscos de ribera.

    La influència econòmica i demogràfica del riu ha estat determinant per estructurar els nuclis més importants de població entre els pobles de Les Preses i Castellfollit, sobretot des de la industrialització inicial amb les adoberies i tallers relacionats amb el tractament de la pell i, posteriorment, amb les industries papereres i tèxtils durant el XIX. També en aquesta època, van aparèixer les primeres plantes, hidroelèctriques essent la primera de l’any 1890, la central de can Gridó, que abastia d’energia el Molí del Fondo de Sant Joan les Fonts.

    El riu Fluvià ha tingut, també, una important influència en el lleure i la cultura garrotxina, essent, a més d’un element característic en el paisatge, un eix d’activitat esportiva i recreativa. Concursos de pesca, zones de bany, aplecs i reunions han ocupat en diverses zones les lleres del riu.

    El Fluvià va passar unes dècades dures a mitjans del segle passat, quan la seva llera i el cabdal van ser víctimes de l’abocament de residus de tot tipus, situació que va canviar amb la nova sensibilització ambiental dels vuitanta i la recuperació de la democràcia municipal i algunes propostes particulars, especialment d’artistes, que han rehabilitat antigues fàbriques i tallers per a la seva activitat, sobretot a la zona compresa entre Olot i Sant Joan les Fonts.

    La propera conferència del cicle del PEHOC tindrà lloc el proper 9 de juny a l’Orfeó amb els folkloristes Àngel Girona i Jordi Tomàs que parlaran del patrimoni musical de la comarca.

    Info: PEHOC

    http://www.elgarrotxi.cat/el-fluvia-eix-vertebrador-de-la-garrotxa/

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: