Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Les campanes i el turisme

Posted by lejarza en 6 febrero, 2016


Les campanes i el turismo

Paquita Lidón Romero, Girona

He llegit als diaris que les campanes de la Catedral de Girona deixaran de tocar des de tres quarts de dotze de la nit fins a tres quarts de set del matí.

El motiu? Que el soroll molesta els clients d´un hotel proper.

Només tres preguntes: Què va ser primer, les campanes o l´hotel? Quan els propietaris de l´hotel van comprar l´edifici, la Catedral ja era al lloc on està ara?

Durant tot el temps que van estar arreglant l´hotel (suposo que alguna adequació hi van fer), les campanes no van tocar cap vegada?

Doncs senyors meus, em sap molt greu, però al meu entendre les campanes no haurien de deixar de tocar, haurien de seguir com fins ara.

Potser ja n´hi ha prou de cedir als interessos turístics.

A més, entenc que en aquest tema els gironins hi tenim alguna cosa a opinar.

Anuncios

7 comentarios to “Les campanes i el turisme”

  1. lejarza said

    Tripadvisor

    JOSEP CAMPMAJÓ

    A Girona, el turisme és molt. Però el turisme no ho hauria de ser tot. I ara per ara sembla que el turisme és, en tot cas, massa. Especialment a zones d’alta densitat de visitants, com el Barri Vell. No em val l’excusa del fals conflicte entre l’atractiu de la Girona Vella i la Girona Nova. Es fàcil de comprendre que els barris de la ciutat frisarien per tenir el mateix interés, especialment pressupostari, que té el consistori gironí i els sectors econòmics de la ciutat pel Barri Vell.

    Però de cap de les maneres acceptarien de viure en l’estat de setge continu al que estan sotmesos els residents de la ciutat de pedra. Fires i firetes, falsos voluntaris a sou d’ONG a cada cantonada, cambrers a comissió que viuen de caçar al vol clients, músics de debó i músics de mentida a ritme de melodies que trepanen el descans; grups de joves de matinada, i no tan joves, cridant tan alt com el seu nivell etílic, ramats de turistes que prenen a l’assalt les voreres, les botigues i les paciències. I ara turistes de cultura reprimida i somnolència decadent que manen sobre segles de tradició campanar.

    Pot semblar broma, però no ho és. La manca d’estratègia a l’hora de preveure el punt de col·lapse de la convivència entre el resident i el no resident ens costarà cara. Si la solució ha de passar per convertir el Barri Vell en una Venècia de pedra, buida de residents, on la única fauna humana que la trepitgi siguin botiguers, cambrers, turistes i visitants, caldrà que algú ho digui. Si no és aquesta la Girona Vella que volem, també s’hi haurà de fer alguna cosa. I amb urgència. Es van cosint ferides sobre un cos vell i agònic que pot perdre l’ànima humana sense adonar-nos-en. I la solució tampoc passa per repartir el problema entre la resta de barris de la ciutat.

    Si en comptes dels turistes depengués dels residents de la ciutat puntuar a TripAdvisor les bonances de la ciutat, quina nota li posaríem? Serien les campanes catedralícies el més important?

  2. lejarza said

    Els veïns del Barri Vell volen la restitució «immediata» de les campanades a la nit

    Demanen que es modifiquin ordenances i lleis per eximir la Catedral de les normatives de contaminació acústica

    11.02.2016

    GIRONA | LAURA FANALS

    L’associació de veïns del Barri Vell demana a l’Ajuntament de Girona que restitueixi el so de les campanes de la Catedral en horari nocturn «amb caràcter immediat i sense dilació». A més, volen que es modifiquin les lleis i ordenances de soroll per tal d’eximir-ne la Catedral, en considerar que les seves campanes produeixen so i no soroll. «No són contaminació acústica, sinó que ens acompanyen», va explicar Josep Quintanas, membre de la junta. Els veïns també han decidit organitzar un concert de campanes a principis d’abril per tal de reivindicar-les com a instruments que «acompanyen» i «informen» la ciutat i defensar la història i la cultura de Girona.

    En una assemblea oberta celebrada ahir al vespre al centre cívic del barri, els veïns van acordar demanar a l’Ajuntament que les campanes de la Catedral tornin a sonar de forma immediata a les nits. El regidor del barri, Eduard Berloso, els va explicar que hi hauria la possibilitat de rebaixar-ne els decibels, però no en van voler ni sentir parlar. Gairebé tots els veïns van expressar la seva indignació pel fet que s’hagin silenciat les campanes entre mitjanit i les set del matí, en considerar que eren un element de companyia nocturna i que no molestaven, sinó que formaven part de la quotidianitat. A més, es van mostrar decebuts amb l’Ajuntament perquè no els va comunicar la decisió, sinó que se’n van assabentar a través dels mitjans de comunicació.

    Només una assistent es va mostrar favorable al fet que les campanes haguessin deixat de sonar, tot argumentat que a les nits li era molt difícil dormir, però va rebre una allau de crítiques. Els assistents van decidir donar un mes de marge al consistori, fins al ple de març, perquè prengui una decisió.

    D’altra banda, els habitants del Barri Vell reclamen a l’Ajuntament que modifiqui l’ordenança municipal de soroll i vibracions i el mapa de capacitat acústica per excloure’n els monuments amb el màxim grau de protecció i reconeixement històric i cultural, inclosa la Catedral. Segons es van queixar, no pot ser que el soroll dels camions de les escombraries quedi eximit de la normativa i en canvi les campanes de la Catedral, que són patrimoni de la ciutat, no. També volen que el Parlament i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, afegeixin una disposició addicional a la llei 16 de 28 de juliol de 2002 de protecció contra la conaminació acústica per confirmar «categòricament» l’exclusió de la Catedral i de tots els monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

    Els veïns, però, també aposten per fer un acte reivindicatiu «en positiu», per «sumar» i no «enfrontar». Així doncs, han decidit fer un concert de campanes a principis d’abril tot emulant el que ja es va celebrar el 13 de març de 1993 de la mà de Llorenç Barber. En aquella ocasió hi van participar onze campanars de la ciutat i un total de 30 campanes. La iniciativa va ser promoguda pel Museu d’Art i va comptar amb la col·laboració d’institucions civils i eclesiàstiques, associacions i persones, així com amb la col·laboració del Conservatori. Ara, l’associació de veïns del Barri Vell vol impulsar un acte semblant per tal de reivindicar les campanes com a instruments que acompanyen i infomen la ciutadania, i per defensar tant la història i la cultura gironines com la vitalitat dels seus ciutadans.

  3. lejarza said

    AL PEU DEL CAMPANAR

    JORDI DALMAU

    Al peu de la lletra la màquina de llegir intensitats acústiques ha sentenciat que les campanes de la Catedral de Girona, que toquen hores i quarts, es passen de la ratlla permesa. Uns turistes que sojornaven al Barri Vell no podien dormir, s’han queixat i l’Ajuntament de Girona els ha fet cas. Les campanes i els gironins que ens les estimem ara podem dir que hostes vingueren i de casa ens tragueren.

    Si en el «model de ciutat» -que tant es posen a la boca a la Casa de la Vila- també hi poden intervenir els passavolants anònims ja ens podem preparar.

    Això serà la ciutat de tants caps tants barrets, apartada d’aquella vertadera participació que s’ha d’aconseguir entre la ciutadania i l’Ajuntament, el nostre, que ha d’auscultar i gestionar. Girona és ciutat educadora des de dintre, com ha demostrat abastament al llarg dels anys. Girona és «ciutat creada», utilitzant un títol que li va donar Pere Bech.

    Aquí es va crear un retaule original que inclou campanes ben vives; no cal esmenar gaire i, sobretot, no a caprici d’uns passavolants. Si el Barri Vell no els plau que busquin una altra destinació, perquè aquí hi ha una personalitat pròpia. Una ciutat com aquesta no s’ha d’agenollar ni rendir-se als peus d’uns viatgers rampelluts. Al darrer de fer contents a quatre turistes, Girona ja comença a no ser autèntica.

    Cal escoltar més la veu dels gironins que viuen i treballen als carrers que formen aquell barri: quan el calendari municipal ho senyala allà es pateix, tot soportant els esdeveniments festius de tota mena i de tot soroll, un dels protagonistes és el foc, gens respectuós amb la tranquil·litat que ara imposen els anticampanes. Els repetits esdeveniments festius que ressonen i contaminen aquells carrers estrets han certificat que la zona ja és un parc temàtic ben resistent perquè és fet de pedra i no pas de cartró enguixat com es feia abans als estudis cinematogràfics. La cirereta d’aquest pastís va ser Joc de trons, quan carrers i places varen quedar plàsticament alterats, i l’Ajuntament va quedar-ne molt agraït.

    Tornant als decibels de les camapanes, el mateix Ajuntament de Girona que ara es mostra estricte amb la vara de mesurar-los, també haurà de ser-ho en tots els barris gironins on dia i nit tothom és torturat pels tubs d’escapament, infinitament més agressius que la campana Beneta i la campana dels quarts.

    Si tots hem d’ajustar files al peu de la campana de la normativa dels decibels, no quedarà més remei que prescindir de quarts i hores. A Girona també haurem de viure, és clar. Però la decisió marcarà un començament de legislatura municipal; ara ens podem preguntar qui sap si serà un gest, antipàtic, només, o bé si serà l’inici d’una línia d’autoritat per via ràpida, sense aturar-se a escoltar.

    La ciutadania, rendida a la disciplina d’una normativa rígida -i mentre ens hi anem acostumant- també pot pensar que no passi allò de «coleu mosquits i us passen els camells».

    Ben curiosament i positiva, a la mateixa part alta del Barri Vell de Girona hi ha testimonis que una classe de turistes selectes hi ha vingut a sojornar repetidament perquè el so de les campanes de la Catedral forma part d’un conjunt patrimonial inseparable, i gloriosament irrepetible.

    Ara aquests turistes molt estimats, que honoren Girona, ja no caldrà que pugin fins aquí dalt, es podran instal·lar a qualsevol hotelot de qualsevol carretera on escoltaran la simfonia immortal dels motors de tots els cotxes del món.

  4. lejarza said

    Dos informes acústics, un text del síndic i una sèntencia per silenciar les campanes

    Un tècnic municipal va mesurar el so a dins d’una habitació a dos metres de la finestra en dies i hores diferents

    20.02.2016

    GIRONA | TAPI CARRERAS La decisió inicial de l’Ajuntament de Girona per demanar al Capítol de la Catedral que aturés el toc de les campanes a la nit es va basar en dos informes acústics fets per l’àrea de Sostenibilitat i també per un informe del Síndic de Greuges i a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els dos informes acústics van donar quasi els mateixos resultats, tot i que es van fer amb molts mesos de diferència, com consta als documents als qual ha tingut accés Diari de Girona per fonts municipals.
    Un es va redactar el 4 de juliol del 2014 i va concloure que l’afectació del soroll de les campanes a l’habitació de l’hotel Històric, que és l’establiment denunciant, superava els límits normatius en 14 decibels. El segon informe es va firmar el 19 de maig del 2015 i el so superava el límit en dotze decibels. Les mesures es van fer durant diversos dies i hores, dins d’una habitació, amb l’aparell a dos metres de la finestra, tenint en compte que les campanes estan a uns cent metres de l’hotel. Es van fer controls i avaluacions tant en les hores en punt, com en els quarts.
    Pel mig, el Capítol del Bisbat va decidir suprimir les repeticions dels toc de campanes a les hores en punt, en horari nocturn, que es feien dos minuts després del primer. També es va fer un primer requeriment al Capítol. Els amos de l’hotel feia anys que es queixaven que els clients marxaven molestos perquè el soroll no els deixava dormir. Però la queixa que va generar tot el seguit d’informes va entrar al registre de l’Ajuntament l’11 de juny de 2014.
    Va haver-hi diferents opcions sobre l’horari concret per emmudir les campanes. Des de les deu del vespre a les vuit del matí, però també des de la una de la matinada fins a les sis del matí. Al final es va arribar al consens d’iniciar el silenci a les dotze de la mitjanit i reemprendre el so a les set del matí.

    El Síndic, element clau
    Aquella primera decisió del l’Ajuntament també va tenir en compte un informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, arran d’un conflicte a Olesa de Bonesvalls, a l’Alt Penedès. En el text, el Síndic assegurava que «no és cert que el Govern hagi declarat patrimoni cultural immaterial el toc de les campanes». També que el «reglament de la llei de centres de culte no pot excloure el soroll provocat per les campanes» en allò establert a la llei de protecció acústica. Un altre document utilitzat és una sentència del TSJC del 2011 que va donar la raó a l’amo d’un castell turístic al municipi de Sant Mori.
    Ara que l’Ajuntament ha demanat al Bisbat que es prengui el toc de les campanes, hi ha veus dins de l’Ajuntament que temen que l’hotel pugui emprendre accions legals amb tota aquesta documentació i que la resolució judicial, acabi essent més perjudicial que la decisió inicial.

  5. lejarza said

    Un hotel de Xerta va fer silenciar el campanar i va causar protestes veïnals

    L’alcalde admet que estan pendents de la resolució de Girona per si poden aplicar el mateix al seu municpi
    19.02.2016

    TAPI CARRERAS | XERTA / GIRONA El juliol de 2014, el campanar de Xerta va emmudir les nits després d’una petició de l’Hotel Ceremines. De les dotze de la mitjanit a les vuit del matí, l’ajuntament d’aquest petit municipi de les Terres de l’Ebre d’uns mil habitants va actuar sense obrir cap debat per temor a un procés judicial que podria haver perdut. La decisió va aixecar les protestes dels veïns, que van iniciar una recollida de firmes per demanar la restitució del toc de les campanes.

    La polèmica es va anar fent gran com una bola de neu. Per intentar aturar el conflicte, a principis de l’any passat es va portar el repic de les campanes a votació en un ple. Aleshores el govern estava format per tots els grups municipals amb representació i amb un alcalde de CiU. Es va imposar l’opció de mantenir el silenci nocturn.

    Actualment l’alcalde és Roger Aviñó, d’ERC, formació que aquell dia va donar llibertat de vot i hi va haver disparitat de criteris. Aviñó apunta que possiblement en aquell moment la decisió va ser «precipitada» però que és un tema «delicat» i que s’ha d’anar «molt en compte». Creu que es podria haver buscat una fórmula intermitja. Per exemple, mantenir el so a les hores en punt i evitar les repeticions i els quarts. Afirma que ell era partidari» que toquessin i que està atent i «expectant» a la solució jurídica que emprengui Girona per intentar aplicar-ho al seu municipi.

    Hi ha molts altres municipis on hi hagut tota mena de resolucions i reaccions. Un dels més propers és Sant Mori, a l’Alt Empordà, on l’amo d’un allotjament turístic va portar el cas als tribunals l’any 2007 perquè el so molestava els seus clients. Després d’una pugna judicial, el 2011 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va donar la raó i les campanes van deixar de tocar a la nit. Al llarg dels anys hi ha hagut polèmiques també a Mont-ras, Olot, Caldes de Malavella i Calella de Palafrugell, entre altres.

    Una denúncia al síndic de greuges, Rafael Ribó, va portar a suspendre les campanes de nit a l’església d’Olesa de Bonesvalls, a l’Alt Penedès. Ribó va indicar l’any 2011 que s’havien fet mesuraments acústics amb uns valors molt per sobre dels màxims fixats per la normativa en matèria de protecció contra la contaminació acústica. En el text va assegurar que «no és cert que el Govern hagi declarat patrimoni cultural immaterial el toc de les campanes». El síndic va indicar que el «reglament de la llei de centres de culte no pot excloure el soroll provocat per les campanes» en allò establert a la llei de protecció acústica.

    L’any 2005 encara no s’havia aprovat la llei de centres de culte (es faria quatre anys més tard) amb la qual s’ha basat l’Ajuntament de Girona per fer retornar les campanes. El síndic de greuges indicava en un informe al Parlament que «el soroll de les campanes s’hauria de regular».

  6. lejarza said

    L´hotel afectat ja ha presentat la denúncia als jutjats per les campanes de la Catedral
    22.04.2016

    GIRONA | TAPI CARRERAS L’hotel Històric del Barri Vell ja ha portat l’Ajuntament de?Girona als jutjats per no haver fet cas la seva petició d’amortir el so de les campanes de la Catedral a la nit. Els responsables de l’establiment tenien aquesta idea des de fa setmanes però esperaven a veure els darrers passos del consistori. No obstant, el termini legal per poder dur el cas als jutjats acabava i per aquest motiu, ja han entrat la denúncia.
    La darrera reunió per intentar solucionar el tema, la setmana passada, no va ser satisfactòria i el posicionament dels representants municipals no va agradar gens. Malgrat que els responsables de l’hotel darrerament no han volgut fer declaracions es consideren maltractats pel consistori.

    Mediació judicial
    Que el cas hagi arribat als jutjats no vol dir que necessàriament s’hagi de solucionar amb un judici. Ara s’obre un període de negociació judicial. Sobre la taula hi ha dues normatives diferents, a les quals s’aferren les dues parts. Inicialment, l’establiment turístic va demanar al consistori que reclamés als Bisbat que el toc de les Campanes a la nit complís l’ordenança municipal de soroll, tenint en compte que estudis tècnics del mateix Ajuntament certificaven que se superava els decibels permesos. A favor seu també tenien el cas de Sant Mori, on el Tribunal Superior de Justícia va acabar donat la raó a un establiment turístic que també denunciava que el soroll molestava els clients a la nit. I un text del Síndic de Greuges on diu que el «reglament de la llei de centres de culte no pot excloure el soroll provocat per les campanes» en allò establert a la llei de protecció acústica. Això va fer emmudir el campanar d’Olesa de Bonesvalls. La decisió de l’Ajuntament de Girona i el Bisbat va ser dràstica:?es van silenciar les campanes de les dotze de la nit a les set del matí.
    Llavors va entrar en acció l’Associació de Veïns del Barri Vell, que va reclamar el retorn del so. Després de diferents reunions, l’Ajuntament va fer retornar el toc de les campanes d’acord amb la llei de centres de culte, on s’exposa que queden excloses de les condicions de protecció acústica les campanes en els centres de culte, atesos els usos que els han estat atribuïts tradicionalment. Els veïns, a més, ara volen reforçar la seva posició i han demanat que el toc de les campanes es consideri un Bé Cultural d’Interès Local.

  7. lejarza said

    Girona vol protegir el toc de les campanes ja al maig tot i la denúncia de l´hotel afectat

    23.04.2016

    GIRONA | TAPI CARRERAS

    L’Ajuntament de Girona treballa per aconseguir que el toc de les campanes de la Catedral quedi protegit amb la figura de Bé Cultural d’Interés Local i que s’aprovi al ple ordinari corresponent al mes de maig. Fonts municipals van explicar ahir que els tècnics estan estudiant si és viable, perquè l’equip de govern està decidit a garantir que el campanar continuï sonant a les nits, tot i la denúncia que l’Hotel Històric ha presentat als jutjats per evitar-ho, tal com va avançar ahir Diari de Girona.

    Aquesta protecció era, precisament, una petició de l’Associació de Veïns del Barri Vell, que es van mobilitzar després que inicialment el Bisbat hagués aturat el so de les campanes a la nit. Tot i aquest posicionament, fonts del consistori han assegurat que segueixen treballant per arribar a un acord amb els responsables de l’establiment turístic per tal que al final no hagi de ser el jutge qui dictamini què ha de passar amb el so de les campanes a la nit. S’intentarà arribar a un pacte amb algun tipus d’alternativa intermitja que satisfaci les dues parts.

    El Bisbat va decidir aturar el so nocturn (de les dotze de la nit a les set del matí) perquè l’Ajuntament els va advertir que excedia els decibels permesos en l’ordenança municipal de sorolls. Ho feia perquè l’hotel s’havia queixat que els clients marxaven i va advertir que podia arribar a denunciar el cas si no es rebaixava el so a la normativa permesa. Hi ha diferents estudis tècnics del mateix Ajuntament que confirmen que se sobrepassa amb escreix els decibels permesos.

    L’emmudiment de les campanes va molestar els veïns del casc antic, que asseguraven enyorar els tocs a les nits. Van iniciar una campanya per aconseguir el retorn de les campanes. En base a una llei de centres de culte, l’Ajuntament va decidir permetre al Bisbat que les campanes tornessin a sonar. No obstant, hi ha sentències de situacions similars i recomanacions del Síndic de Greuges en altres poblacions que avalen la posició de l’hotel.

    Després de diferents reunions entre totes les parts afectades, l’hotel no s’ha sentit complagut i ha decidit portar el cas als jutjats.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: