Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El Bisbat de Girona lamenta que les campanes no toquin de nit, els Veïns demanan un Referendum de participació ciutadana

Posted by lejarza en 5 febrero, 2016


El Bisbat de Girona lamenta que les campanes no toquin de nit, els Veïns demanan un Referendum de participació ciutadana

La llanda de l´esglesiola romànica de Santa Cecília de Sadernes, a l´Alta Garrotxa

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El Bisbat de Girona reconeix que li sap greu que les campanes hagin deixat de tocar de nit.

Des del passat 6 de gener de 2016, les campanes del temple no sonent entre la mitjanit i les set del matí a petició d´un hotel de turistes extranjers proper que assegura que té queixes dels clients al.lienigenes perquè no poden descansar amb el so de les campanes.

L´Ajuntament de Girona argumenta que ha d´aplicar l´ordenança de sorolls però ja hi ha queixes de veïns.

S´ha convocat una Assemblea Extraordinària dels Veïns del Barri Vell que lamentan que les campanes no toquin de nit.

El Bisbe assegura que si els veïns impulsen un Referendum de participació ciutadana la Parroquia lo veura amb bons ulls.

Les campanes varen néixer per tocar i repicar, no pas per ser empaperades i portades als tribunals de justícia. Això ja ha succeït.

En els darrers temps han sortit enemics, polèmiques, plets, fòbies que volen fer callar les veus dels bronzes.

Havíem crescut entre campanades que ja les vàrem trobar empadronades a pobles i ciutats; érem educats auditivament amb el seu llenguatge de notes fixes com un gota a gota de música primària, a vegades de festa, sempre quotidiana, quarts i hores, anunciant i subratllant esdeveniments tant blancs com negres.

A la dècada dels vuitanta encara es podia veure una llanda d´aquelles al campanar de l´esglesiola romànica de Santa Cecília de Sadernes, a l´Alta Garrotxa, com un testimoni i un símbol d´una bona voluntat, tot i que la semblança entre un so i l´altre era molt difícil, com es pot suposar fàcilment.

Els gironins tenim a l´abast la màgia del so de les campanes, una riquesa de patrimoni concret, principalment al campanar de la Catedral.

Fa cosa d´una vintena d´anys es va celebrar al Barri Vell de Girona un “Concert de Campanes” únic, que va tenir una gran acceptació i èxit de públic, una mostra d´alta sensibilitat per part dels seus organitzadors.

Ja tocaria repetir aquell concert memorable. Seria tot un homenatge a les veus de les campanes, ara que en algun sector dels negocis turistis les voldrien veure ensorrades en la fluixesa del silenci.

Trobant-nos dins de les Fires de Girona, on el programa tradicional dóna paraula a les campanes més nostres, cal afermar-se en el desig que puguin repicar i tritllejar per molts anys, abans que colpegi el batall d´alguna plataforma postmoderna de llepafils, melindrosos i remagrits afectats de campanofòbia.

Esglesia Parròquial de Sant Damas (Damaso) papa d´Argelaguer

Esglesia Parròquial de Sant Damas (Damaso) papa d´Argelaguer (Garrotxa) Foto: Lejarza

Anuncios

5 comentarios to “El Bisbat de Girona lamenta que les campanes no toquin de nit, els Veïns demanan un Referendum de participació ciutadana”

  1. lejarza said

    L´Assemblea que ha organitzat L´Associació de Veïns del Barri Vell de Girona serà el dimecres vinent, on plantejaran quines mesures s´han de prendre per tal de restablir el so de les campanes de la Catedral a la nit, que la propietaria Alba Puig de l´Hotel Històric ens ha tret.

  2. lejarza said

    “No puc dormir sense sentir les campanes”

    LAURA FANALS GIRONA

    La decisió de l’Ajuntament de Girona de fer emmudir les campanes de la Catedral entre mitjanit i les set del matí per les queixes d’un hotel ha caigut com un gerro d’aigua freda entre els veïns del barri. Els més veterans, sobretot, que han passat tota la vida convivint amb les campanes, han aixecat la veu per mostrar la seva indignació. Aquests dies no es parla de res més al Barri Vell, i dimecres que ve l’associació de veïns concretarà les accions a prendre en una assemblea extraordinària que es preveu més concorreguda que mai.

    “He viscut aquí gairebé tota la vida i m’encanta que toquin. Per tant, em sembla molt malament que s’hagin tret i més encara per una qüestió turística. Els turistes han de saber on van i quines són les particularitats del lloc que visiten”, assenyala Antoni Franquet, veí de Sant Pere de Galligants. Franquet confessa que no s’esperava una decisió d’aquest tipus a la ciutat de Girona, però confia que si hi ha prou unió ciutadana, s’aconseguirà tirar enrere la decisió.

    El mateix opina Albina Varés, veïna del carrer dels Alemanys, que considera que les campanes i el seu so “són patrimoni de tots els ciutadans”. Per a ella, el repic de les campanes és “música, i considera “molt greu” que l’Ajuntament hagi pres la decisió sense consultar-ho abans amb la ciutadania. “Em sembla molt bé que l’hotel tingui els seus interessos, però per una sola persona no es pot prendre una decisió sense el consens de tot el veïnatge”, assenyala.

    Montserrat Masó, veïna de la pujada de Sant Feliu, a tocar de la Catedral, és ben directa: “És un desastre”. Masó assegura que troba molt a faltar les campanes i que fins i tot li costa dormir sense elles, perquè hi estava més que acostumada. “Al Barri Vell acceptem alguns inconvenients, com per exemple no poder aparcar o tenir pilones a tots els carrers, però sentir les campanes era una cosa bona que teníem i ara ens l’han tret”, lamenta. Tot i això, confia que el nou alcalde, Albert Ballesta (CiU), s’ho “repensarà” i es farà enrere per poder recuperar un dels sons més tradicionals del barri a la nit.

    Entre els més joves, la defensa de les campanes no és tan acèrrima, però molts opinen que no calia prendre una decisió tan dràstica, sinó que es podia haver optat per solucions intermèdies, com ara reduir la freqüència o el volum de les campanes. “A mi no em molestaven, però entenc que a algú altre sí. Per això, crec que s’hauria d’haver arribat a una solució intermèdia, perquè al cap i a la fi la Catedral i les seves campanes són una icona de la ciutat i formen part de la cultura d’aquí”, considera Guillem Adarve, que viu a Pedret. Ada Caldentey, veïna d’aquest mateix barri però que ha viscut en altres indrets del Barri Vell, creu que fer emmudir les campanes a la nit és una decisió “exagerada”. En la seva opinió, els turistes que visiten una ciutat com Girona s’han de poder impregnar de la seva essència, i sense les campanes nocturnes de la Catedral es perd part de la mateixa.

  3. lejarza said

    Tripadvisor

    JOSEP CAMPMAJÓ A Girona, el turisme és molt. Però el turisme no ho hauria de ser tot. I ara per ara sembla que el turisme és, en tot cas, massa. Especialment a zones d’alta densitat de visitants, com el Barri Vell. No em val l’excusa del fals conflicte entre l’atractiu de la Girona Vella i la Girona Nova. Es fàcil de comprendre que els barris de la ciutat frisarien per tenir el mateix interés, especialment pressupostari, que té el consistori gironí i els sectors econòmics de la ciutat pel Barri Vell. Però de cap de les maneres acceptarien de viure en l’estat de setge continu al que estan sotmesos els residents de la ciutat de pedra. Fires i firetes, falsos voluntaris a sou d’ONG a cada cantonada, cambrers a comissió que viuen de caçar al vol clients, músics de debó i músics de mentida a ritme de melodies que trepanen el descans; grups de joves de matinada, i no tan joves, cridant tan alt com el seu nivell etílic, ramats de turistes que prenen a l’assalt les voreres, les botigues i les paciències. I ara turistes de cultura reprimida i somnolència decadent que manen sobre segles de tradició campanar.

    Pot semblar broma, però no ho és. La manca d’estratègia a l’hora de preveure el punt de col·lapse de la convivència entre el resident i el no resident ens costarà cara. Si la solució ha de passar per convertir el Barri Vell en una Venècia de pedra, buida de residents, on la única fauna humana que la trepitgi siguin botiguers, cambrers, turistes i visitants, caldrà que algú ho digui. Si no és aquesta la Girona Vella que volem, també s’hi haurà de fer alguna cosa. I amb urgència. Es van cosint ferides sobre un cos vell i agònic que pot perdre l’ànima humana sense adonar-nos-en. I la solució tampoc passa per repartir el problema entre la resta de barris de la ciutat.

    Si en comptes dels turistes depengués dels residents de la ciutat puntuar a TripAdvisor les bonances de la ciutat, quina nota li posaríem? Serien les campanes catedralícies el més important?

  4. lejarza said

    L’assemblea extraordinària de l’Associació de Veïns del Barri Vell de Girona pot esdevenir clau per al futur del toc de les campanes de la Catedral. Individualment, molts residents han demanat que les campanes no deixin de sonar a les nits i que, per tant, no es faci cas a l’hotel que s’ha queixat i que ha obligat a silenciar el toc de les campanes de les dotze de la nit a les set del matí.

  5. lejarza said

    Els veïns del Barri Vell volen la restitució «immediata» de les campanades a la nit

    Demanen que es modifiquin ordenances i lleis per eximir la Catedral de les normatives de contaminació acústica

    11.02.2016

    GIRONA | LAURA FANALS L’associació de veïns del Barri Vell demana a l’Ajuntament de Girona que restitueixi el so de les campanes de la Catedral en horari nocturn «amb caràcter immediat i sense dilació». A més, volen que es modifiquin les lleis i ordenances de soroll per tal d’eximir-ne la Catedral, en considerar que les seves campanes produeixen so i no soroll. «No són contaminació acústica, sinó que ens acompanyen», va explicar Josep Quintanas, membre de la junta. Els veïns també han decidit organitzar un concert de campanes a principis d’abril per tal de reivindicar-les com a instruments que «acompanyen» i «informen» la ciutat i defensar la història i la cultura de Girona.

    En una assemblea oberta celebrada ahir al vespre al centre cívic del barri, els veïns van acordar demanar a l’Ajuntament que les campanes de la Catedral tornin a sonar de forma immediata a les nits. El regidor del barri, Eduard Berloso, els va explicar que hi hauria la possibilitat de rebaixar-ne els decibels, però no en van voler ni sentir parlar. Gairebé tots els veïns van expressar la seva indignació pel fet que s’hagin silenciat les campanes entre mitjanit i les set del matí, en considerar que eren un element de companyia nocturna i que no molestaven, sinó que formaven part de la quotidianitat. A més, es van mostrar decebuts amb l’Ajuntament perquè no els va comunicar la decisió, sinó que se’n van assabentar a través dels mitjans de comunicació.

    Només una assistent es va mostrar favorable al fet que les campanes haguessin deixat de sonar, tot argumentat que a les nits li era molt difícil dormir, però va rebre una allau de crítiques. Els assistents van decidir donar un mes de marge al consistori, fins al ple de març, perquè prengui una decisió.

    D’altra banda, els habitants del Barri Vell reclamen a l’Ajuntament que modifiqui l’ordenança municipal de soroll i vibracions i el mapa de capacitat acústica per excloure’n els monuments amb el màxim grau de protecció i reconeixement històric i cultural, inclosa la Catedral. Segons es van queixar, no pot ser que el soroll dels camions de les escombraries quedi eximit de la normativa i en canvi les campanes de la Catedral, que són patrimoni de la ciutat, no. També volen que el Parlament i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, afegeixin una disposició addicional a la llei 16 de 28 de juliol de 2002 de protecció contra la conaminació acústica per confirmar «categòricament» l’exclusió de la Catedral i de tots els monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

    Buscar el suport del Síndic

    A més de fer arribar aquestes propostes a Puigdemont i els parlamentaris gironins, l’associació posarà el tema en mans del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, tot confiant que sumarà la seva veu a favor de la «preservació i protecció del patrimoni i dels valors històrics i culturals» de la ciutat de Girona, tal com ha fet anteriorment amb altres municipis.

    Els veïns, però, també aposten per fer un acte reivindicatiu «en positiu», per «sumar» i no «enfrontar». Així doncs, han decidit fer un concert de campanes a principis d’abril tot emulant el que ja es va celebrar el 13 de març de 1993 de la mà de Llorenç Barber. En aquella ocasió hi van participar onze campanars de la ciutat i un total de 30 campanes. La iniciativa va ser promoguda pel Museu d’Art i va comptar amb la col·laboració d’institucions civils i eclesiàstiques, associacions i persones, així com amb la col·laboració del Conservatori. Ara, l’associació de veïns del Barri Vell vol impulsar un acte semblant per tal de reivindicar les campanes com a instruments que acompanyen i infomen la ciutadania, i per defensar tant la història i la cultura gironines com la vitalitat dels seus ciutadans.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: