Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 20 enero 2016

El president del Consorci de l´Alta Garrotxa va reunir-se amb Medi Natural per reclamar el Pla Especial

Posted by lejarza en 20 enero, 2016

El president del Consorci de l´Alta Garrotxa va reunir-se amb Medi Natural per reclamar el Pla Especial

Argelaguer – Vall del Llierca

El president del Consorci de l´Alta Garrotxa va reunir-se amb la directora de Medi Natural per reclamar el Pla Especial de l´Alta Garrotxa; Martà Subirà li va explicar que l´aprovació estava pendent d´una darrera revisió dels serveis jurídics i que s´aprovaria en breu.

Després d’una recollida de dades per tota la subcomarca, el any 2010 el Consorci de l´Alta Garrotxa va presentar el projecte a la Generalitat de Catalunya.

El primer impediment que van trobar va ser la desaparició de l´antic Departament de Medi Ambient del govern ERC, ICV, PSC. Després encara va haver-hi una altra convocatòria d´eleccions. Entre una cosa i una altra, el projecte ha arribat a l´any 2016 i encara està pendent de l´aprovació inicial.

El Consorci de l´Alta Garrotxa es regeixen pel Pla Especial d´Interès Natural aprovat a la dècada dels anys 90.

Foto Francesc Subiràs @CalaCoixa httprurals.com Castel de Sales de Llierca (Alta Garrotxa)

Foto: Francesc Subiràs @CalaCoixa http://rurals.com/ Castel de Sales de Llierca (Alta Garrotxa)

Foto: Francesc Subiràs @CalaCoixa http://rurals.com/ Castell de Sales de Llierca (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

El noi dels encàrrecs

Posted by lejarza en 20 enero, 2016

El noi dels encàrrecs

Enric Mestres Girbal

No voldria que aquesta expressió fos interpretada pels fans de l’exalcalde de Girona i els independentistes en general com a pejorativa, però si hem de ser sincers, és la que més escau al flamant ocupant de la Generalitat.

Catalunya es troba en una cruïlla en què en Puigdemont podria esdevenir un respectat gerent d’empresa o seguir sent un meritori (això sí, amb gorra) com fins ara.

Tota la vida laboral d’aquest senyor ha transcorregut entre subvencions oficials i endollaments polítics fins que el seu perfil independentista ha atret l’atenció de qui ja es veia “fent malves”, políticament parlant.

Sembla que sento els de CDC el divendres a la nit: “Nois, ho tenim fotut això”, “no sé pas com ens en sortirem”, “no sé si les catifes seran prou grans per tapar tanta porqueria” “Ei, escolteu, tinc una idea”, “Siiiii?”, “Sí, aquell jove de Girona que sembla una mica despistat”, “Ostres, sí, va Artur, truca-li”.

Després de la trucada, entre focs artificials de benvinguda i pastissets de casa, en Puigdemont deia “sí, pare”.

Aleshores, el seu padrí li digué que no es preocupés de res, que tot estava ben lligat, que ja tenia el govern organitzat, que la nau “procés” estava arribant a Ítaca, que les lleis eren paper mullat i que els seus amics de la CUP tenien butlla per fer allò que els “rotés”, que “el carrer és d’ells”.

Tu, Carles, tranquil.

Posted in Uncategorized | 3 Comments »

Reglament de Participacio Ciutadana d´Argelaguer, Acta de la Reunio de 18 de gener de 2016

Posted by lejarza en 20 enero, 2016

Reglament de Participacio Ciutadana d´Argelaguer, Acta de la Reunio de 18 de gener de 2016

Argelaguer – Vall del Llierca

Assistents: Representants de Argelaguer en Transició (AeT), Associació de Veïns d’Argelaguer (AVA), Violinada, AMPA i Nuria Roig, regidora de participació ciudadana.

S’acorda treballar a partir de l’exposició dels diferents punts de desacord, o de modificació del reglament proposat per la regidoria de participació, així com idees o punts a afegir.

Seguint aquesta metodología, es realitza per consens el redactat definitiu dels tres primers articles del reglament, tal i com apareixen a continuació :

REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA D’ARGELAGUER

Exposició de motius

L’Ajuntament d’Argelaguer té com a objectiu articular i implementar la participació dels seus vilatans en els afers públics i en la vida comunal del municipi. Les associacions i/o els col·lectius, així com els ciutadans d’Argelaguer, desenvolupen una tasca important i, per aquest motiu, entenem que és l’obligació de l’Ajuntament garantir la transmissió d’informació de manera bidireccional i recíproca, així com la col·laboració entre ambdues parts.

És per això que cal avançar cap a un nou model en el que sigui el conjunt del poble el que prengui les decisions clau en política municipal. Per desenvolupar aquest model de democràcia participativa és necessari crear una certa institucionalització dels processos, òrgans i mecanismes de participació ciutadana.

Aquest reglament revela el comprimís de l’Ajuntament davant els ciutadans per fomentar i garantir la participació democràtica i la transparència en els afers públics locals, d’acord amb l’ordenament constitucional i conforme als principis que inspiren la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. I, en compliment del mandat de l’article 70 bis apartat 1 de la llei 7/1985 reguladora de les bases del règim local, l’Ajuntament posa a disposició de la ciutadania tots els instruments normatius i materials.

Ciutadans i ciutadanes d’Argelaguer

1. Es consideren ciutadans i ciutadanes d’Arglaguer totes aquelles persones que, independentment de la seva nacionalitat, constitueixen el padró municipal d’habitants.

2. Els ciutadans i ciutadanes majors de 16 anys que formen part del Padró Municipal d’habitants formen part del Registre de Participació Ciutadana de forma automàtica.

ARTICLE 1. DRET A LA PARTICIPACIÓ

Totes les persones tenen dret a participar en la gestió dels assumptes públics locals, directament o mitjançant associacions ciutadanes, utilitzant els òrgans i els canals de participació establerts en les lleis i en aquest reglament.

ARTICLE 2. DRET A LA INFORMACIÓ

1. Totes les persones tenen dret a rebre informació sobre les activitats municipals, accedir als arxius públics municipals i utilitzar tots els mitjans d’informació general que estableixi l’Ajuntament, d’acord amb la normativa vigent.

2. L’Ajuntament facilitarà l’exercici d’aquest dret i establirà els canals d’informació general per atendre les peticions d’informació que pugui fer qualsevol persona, amb les úniques limitacions establertes per les lleis, especialment les que facin referència als drets de protecció de la infància i la joventut, la intimitat de les persones o la seguretat ciutadana.

3. Les associacions i/o col·lectius es comprometen a informar de les trobades i reunions que es facin amb l’Ajuntament. L’Ajuntament es compromet a publicitar al web l’ordre del dia d’aquestes i les actes que se’n derivin. 18/1/2016

Nuria Roig Bazan, regidora de participació ciudadana Ajuntament d´Argelaguer (Foto. Lejarza).JPG

Nuria Roig Bazan, regidora de participació ciudadana Ajuntament d´Argelaguer (Foto. Lejarza)

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

La economia de Catalunya al servei de l´1%

Posted by lejarza en 19 enero, 2016

La economia de Catalunya al servei de l´1%

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Oxfam denuncia que només 62 persones posseeixen la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Una economia al servei de l´1%”, publicat per l´organització Oxfam.

A Catalunya, les dades indiquen un creixement de la desigualtat. El patrimoni de les 20 majors fortunes catalanes va augmentar el 34% el 2015, l´1% de la població concentra més riquesa que el 80% dels ciutadans més pobres.

Oxfam a instat els líders mundials a posar fi als paradisos fiscals; un reclam que fa extensiu als responsables politics de Catalunya.

Oxfam denuncia un augment descontrolat de la desigualtat i subratlla que fa cinc anys eren 388 persones les que concentraven la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial; el 2015, n´eren 62. L’informe posa de manifest que, des del 2010, els ingressos de la meitat de la població s´han reduït en un bilió d´euros, una dada que suposa una caiguda del 41%.

Per contra, la fortuna de les 62 persones més riques del planeta ha augmentat en més de 500.000 milions d´euros. L’organització fa una crida perquè es prenguin mesures urgents contra la crisi de la desigualtat extrema, que, segons alerta, posa en perill el progrés dels últims 25 anys en la lluita contra la pobresa.

Catalunya tè una societat amb 1.500.000 persones en situació de pobresa, un 20,9% de la ciutadania en risc d’exclusió social, 800.000 persones afectades per la pobresa energètica, 200.000 llars sense cap ingrés, 726.000 persones a l´atur, un 50% d’atur juvenil i un 12% de pobresa assalariada i 14.000 persones sense llar.

Una realitat conseqüència directa de les polítiques dels governs de la Generalitat de Catalunya, que des de 2010 han aplicat una duríssima austeritat, en un país on la desigualtat social no ha parat de créixer fins a situar-nos en els nivells de desigualtat més grans d´Europa.

A Catalunya hem de suportar que mentre la nostra realitat social es deteriorà, el frau fiscal català assolís la magnitud de 16.000 milions d’euros, els beneficis de La Caixa i Banc Sabadell des de 2010 arriben als 5.521 milions d´euros, i les duríssimes polítiques econòmiques prioritzen pagar un deute que ha representat, només en interessos, 10.730 milions d´euros, mentre el patrimoni dels 10 catalans més rics supera els 23.600 milions d´euros.

Posted in Uncategorized | 5 Comments »

La Comissió Europea ha anunciat que el proper govern haurà de modificar el pressupost del 2016

Posted by lejarza en 19 enero, 2016

La Comissió Europea ha anunciat que el proper govern haurà de modificar el pressupost del 2016

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

La Comissió Europea ja ha anunciat que el proper govern espanyol haurà de modificar el pressupost del 2016 que va deixar aprovat l’actual executiu del PP en funcions perquè no creu que aquests comptes permetin complir amb l’objectiu de dèficit d’aquest any i perquè caldrà fer retallades.

El compromís del PP amb la UE és baixar el descobert el 2016 fins al 2,8% del PIB, cosa que suposa una retallada d’1,4%, un ajust de 14.945 milionsd´euros, als quals caldria sumar el lliscament que s’hagués pogut produir el 2015 i que, si es confirma la previsió de la Comissió Europea, exigirà una reducció addicional d’uns altres 3.204 milions, que elevaria l’esforç del fisc aquest any fins als 18.149 milions d´euros.

La posició d’Espanya no ha millorat en tota la legislatura del Partit Popular (PP), va acabar el 2011 com el tercer país de l’euro amb més dèficit, va acabar l´any 2014 en aquesta mateixa posició i és probable que el passat 2015 hagi ocorregut quelcom de similar.

El deute extern -sobretot privat- supera el bilió d’euros en termes bruts i un deute total que representa el 313% del PIB -el vuitè més gran del món-, constitueixen, amb la taxa d’atur, la segona més gran dels països de l’OCDE, les grans vulnerabilitats d’Espanya en el cas que es confirmes l`aturament econòmic.

La qualificació creditícia espanyola (BBB+) està dos graons per sota de la del tancament de la legislatura anterior el 2011 (AA-).

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Peixos secs i salats, l’arengada

Posted by lejarza en 16 enero, 2016

Peixos secs i salats, l’arengada

L’arengada, el bacallà, la moixama, els arengs, els capellans o els verats són algunes de les varietats de peixos salats o secs presents en diferents gastronomies – Les arengades eren un aliment fonamental de les classes obreres, la menestralia.

Jaume Fàbrega

El repertori de peix salat o sec no s’acaba: a les comarques del sud de Barcelona i Tarragona i, encara més a les valencianes i alacantines, ens ofereixen un ric assortiment, especialment de derivats de la tonyina. Tenim el bull, els ganyims, l’espineta, els “ossos”, la sorra (mot precedent de l’àrab, i no d’”arena”, com ha escrit el periodista Miguel Sen).

També àrab és el nom de l’exquisida moixama valenciana, andalusa, del sud de Portugal i fins de la Ligúria, on sol ser de dofí, un mamífer que es cuinava en la cuina medieval (mojama, moxama, musciamma).

De la tonyina seca “de sorra” ja en parla el Libre de Sent Soví, al segle XIV. I el mateix Mestre Robert (“de la tonyina salada ço és sorra”), així com de la “merluça” salada (possible antecedent del bacallà, atès que “merluça”, en occità, com ja hem dit, significa bacallà), en parla al segle XV i, també com hem dit, les explicacions que dóna del seu remullat i cocció són idèntiques que les del bacallà.

Segons M.I. Falcón Perez, a l’Edat Mitjana “el pueblo llano de Zaragoza comía arenques i sardinas frescas o en salazón, merluza, congrio y atún secos y salados y pescado fresco de río” (Banquetes en Aragón en la Baja Edad Media, a la Mediterrània, àrea de confluència de sistemes alimentaris). De tota la Mediterrània és, possiblement al País Valencià –com ja hem dit abans– on es fa un major consum de peix sec o salat: capellans, verats o cavalles, abadejo o bacallà, tonyina i els seus derivats (sorra, moixama, ous, sangatxo).

El bacallà, antigament, era barat i, per tant, era molt popular, tal com explico al llibre “La cuina modernista”.

Però encara eren més barates les arengades, un aliment fonamental de la classe obrera, la menestralia i els pagesos. Normalment se’n començava a menjar a partir de la tardor.

Acompanyaven els llegums (mongetes, cigrons), les verdures (patata i col) o es menjaven amb una torrada sucada amb tomata; i, segons l’estil dels vinyataires, amb un carro de raïm moscat, una combinació existent tant a Catalunya com al Llenguadoc, on s’anomena esmorzar de veremadors (vendimiaire).

També es menjaven en amanides –fetes a pessics i barrejades amb ceba, olives mortes, pebre negre i un bon oli d’oliva, en una deliciosa amanida, embolicades amb paper de diari o d’estrassa i pelades amb un bon cop a la porta–, dites, humorísticament, à la portière. També es feien amb sopes de brosses, amb suc, arrebossades.

Al País Valencià –on s’ anomenen simplement “sardines”– es fan a la paella, amb pebrot i ceba. A Mallorca es mengen a pessics, amb tomàtiga, amb pasteta –com a Menorca– o en forma de trempó, en cru i pelades i amanides amb col blanca tallada molt fina, grell (grill) de ceba, tomàtiga pelada i feta a trossos i força oli d’oliva, per a sucar-hi pa torrat. A Menorca s’anomenen pinxes –que ve de l’ anglès pilchard, sardina. Es mengen en pasteta o crus, fets a bocinets i amanides amb all i julivert picat, pebre vermell (bord) i abundant oli d’oliva.

També serveixen per fer farcits d’estiu, com les tomàtigues farcides d’arengada de Mallorca o per a les coques de recapte.

A Catalunya, hi ha alguna casa del Baix Llobregat que envasa arengades, amb l’etiquetatge en espanyol, i hi posa “arenques”. Això és un frau que caldria perseguir per llei –els arengs són més cars que les arengades–, però es fa per pura ignorància i desconeixement del català. No hem de confondre els arengs amb les arengades. Aquestes són sardines salades; o sigui, “arengades” o preparades a l’estil de l’areng.

Hem de dir que l’areng pròpiament dit (Clupea harengus) no es dóna a la Mediterrània, però sí a les aigües fredes de l’Atlàntic Nord i del Pacífic.

És el peix rei de l’Europa Nòrdica i central –de Polònia als països escandinaus, de Normandia a Alemanya–, incloent-hi les illes britàniques; i fou, ja des de l’Edat Mitjana –a l’ època d’or de les ciutats de la Lliga Hanseàtica–, un tresor i una moneda de canvi, i la justificació de tota una economia.

LA RECEPTA: ARENGADA AMB RAÏM

L’arengada (pròpiament, sardina salada) és un ingredient que compartim occitans i catalans des de l’Edat Mitjana, ja que hi ha cites medievals com a aliment molt popular, sobretot durant la Quaresma però també durant tot l’any, per esmorzar i sopar, i en ocasió de certes feines del camp, com la verema.

Aquest esmorzar de vinya (sardines dels vendemiaires, en occità, o esmorzar de sardines dels veremadors) és una curiosa i agradable combinació de salat i dolç, pròpia dels vinyataires del Llenguadoc, de la Catalunya Nord i d’altres regions, com són també les comarques vitícoles de Tarragona.

En occità, de l’arengada se’n diu sardina, com a la major part dels Països Catalans, però també arencada. Mistral li dedica uns versos, esmentant-la com a menja de quan s’elabora l’oli al trull; també a l’Alt Camp i a les comarques del Císter es menjava en ocasió d’aquesta feina.

Ingredients:

4 arengades

4 llesques de pa de pagès

Oli d’oliva

1 carroll de raïm per persona

Elaboració:

Coeu les arengades a la brasa.

Col·loqueu-les sobre llesques de pa acabat de torrar i amaniu-les amb oli.

Es mengen alternant-ho amb un carràs de raïm, generalment blanc i, fins i tot, moscat.

Notes:

Es pot untar l’arengada amb oli abans de posar-la a la brasa. Hi ha qui les torra directament sobre el caliu, sense emprar graella; sembla que surten millor de gust i, a més, no queden tan salades.

Si es fregeix, l’oli també s’aprofita per tirar-lo damunt del pa sucat.

El pa es pot sucar amb tomàquet, de la manera habitual. O bé es pot torrar i sucar amb tomàquet i, a més, fregar-hi un gra d’all.

L’oli, abundant, ha de ser, naturalment, d’oliva, extra-verge.

L’arengada es va menjant traient-ne la pela i agafant trossets de la carn amb els dits.

Els més gormands no rebutgen el cap: l’obren, n’extreuen les ganyes, en rebutgen la part interior molsuda i se la mengen: una autèntica delícia, que concentra tots els gustos de la mar salada!

En podeu fer, d’aquest esmorzar o berenar, un versió en plat, pelant prèviament l’arengada, traient-ne el cap, les tripes, les espines i les ganyes i afegint-hi els acompanyaments.

A l’Urgell ho fan així: fregeixen l’arengada en oli abundant, la retiren i en el mateix oli hi fregeixen el pa, però només entrar i sortir, a fi que quedi amarat. S’acompanya tot amb un «bagot» (carroll, gotim, etc.) de raïm blanc. I si és moscat, el contrast és fantàtic!

O es pot menjar, sense raïm, simplement posada damunt d’una bona llesca de pa torrat i sucat amb tomata, i que no falti abundant oli d’oliva.

Posted in Uncategorized | 10 Comments »

Agraïment de Sant Feliu de Pallerols al secretari

Posted by lejarza en 16 enero, 2016

Agraïment de Sant Feliu de Pallerols al secretari

Joan Casas, Alcalde de de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)

El Sr. Eduard Cuéllar i Vinaixa ha estat 31 anys secretari de l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols. A finals de l’any passat va deixar el càrrec.

Des de l’Ajuntament, li agraïm tots aquests anys que ha estat al servei de la població al capdavant de la secretaria municipal. Li agraïm la gestió efectuada de la feina amb total responsabilitat.

Li agraïm, la seva eficiència en el treball, el seu compromís amb la població, l’assessorament als veïns del poble que ha atès de forma amable i professional.

Li agraïm el caràcter cordial envers els companys i companyes de treball i envers els diversos regidors, regidores i alcaldes que al llarg d’aquests anys s’han anat succeint.

Li agraïm la custòdia i salvaguarda de tota la documentació, la cura dels arxius i expedients que ha administrat i que formen part del llegat i de la història de la nostra població.

Li agraïm la funció que ha desenvolupat en el control de la gestió econòmica i financera.

Li agraïm la seva personalitat discreta i seriosa però alhora propera.

Tres dècades de treball donen per a molt. Tant a nivell de feina feta com també de relacions.

N’estem segurs que aquest agraïment que esmentem és avalat per la gran majoria dels santfeliuencs i santfeliuenques.

Molta sort!

Posted in Uncategorized | 4 Comments »

Ajuntament d´Argelaguer aprovació definitiva del pressupost general i la plantilla del personal per a l’any 2016

Posted by lejarza en 15 enero, 2016

Ajuntament d´Argelaguer aprovació definitiva del pressupost general i la plantilla del personal per a l’any 2016

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 9 – 15 de gener de 2016 núm. 201

Edicte d’aprovació definitiva del pressupost general i la plantilla del personal per a l’any 2016

No havent-se presentat reclamacions contra l’acord de Ple de data 9 de desembre de 2015, d’aprovació inicial del pressupost general de la corporació i la plantilla del personal, per a l’exercici 2016, el qual es va exposar al públic mitjançant edicte publicat en el BOP núm. 239, de 14 de desembre de 2015, i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, l’acord d’aprovació inicial ha quedat elevat a definitiu, i es procedeix a publicar el resum a nivell de capítols, en compliment del que disposa l’article 169.3 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

ESTAT DE DESPESES:

A) OPERACIONS CORRENTS:

Cap. 1 Despeses personals 121.450€. Cap. 2 Despeses béns i serveis 229.820€. Cap. 3 Interessos 100€. Cap. 4 Transferències corrents 14.932€.

B) OPERACIONS DE CAPITAL:

Cap. 6 Inversions reals 144.157€. Cap 7 Transferències de capital 14.000€.

TOTAL DESPESES 524.459€

ESTAT D’INGRESSOS:

A) OPERACIONS CORRENTS:

Cap. 1 Impostos directes 217.900€. Cap. 2 Impostos indirectes 6.000€. Cap. 3 Taxes i altres ingressos 101.900€. Cap. 4 Transferències corrents 126.659€. Cap. 5 Ingressos patrimonials 5.300€.

A) OPERACIONS DE CAPITAL:

Cap. 7 Transferències de capital 66.700€.

TOTAL INGRESSOS 524.459€.

PLANTILLA ANUAL DE PERSONAL. Personal funcionari: Secretaria-intervenció 1 (*)

Personal laboral: administrativa 1 aux. administrativa (consultori) 1 (a temps parcial)

Plaça vacant aux. administrativa (sala lectura) 1 (a temps parcial)

Peó 1 (a temps parcial)

Contra l’acord d’aprovació definitiva del pressupost podrà interposar-se recurs contenciós- administratiu, en la forma i terminis que estableix l’esmentada jurisdicció, de conformitat amb el que disposa l’article 171 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

*) Plaça agrupada amb el municipi de Sales de Llierca a Argelaguer li pertoca el 80%

Argelaguer (La Garrotxa), 8 de gener de 2016 Artur Ginesta Rambla Alcalde

Xavier Quintana Ricart primer tinent d´alcalde al plè de constitució del Consistori de l´Ajuntament d´Argelaguer any 2015 (Foto. Lejarza - Garrotxa)

Xavier Quintana Ricart primer tinent d´alcalde al plè de constitució del Consistori de l´Ajuntament d´Argelaguer any 2015 (Foto. Lejarza – Garrotxa)

Xavier Quintana Ricart (IPA) primer tinent d´alcalde al plè de constitució del Consistori de l´Ajuntament d´Argelaguer any 2015 (Foto. Lejarza – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

La Catalunya que ve

Posted by lejarza en 13 enero, 2016

La Catalunya que ve

Albert Soler

L’avantatge de no participar en la farsa de la democràcia, o sigui de no votar, és que mai no et pots sentir traït per cap partit. L’inconvenient és que et traeixen tots.

Al final la CUP eren uns nens que quan al papà els renya es limiten a dir plorant “no ho faré més” en lloc de matar-lo, com recomana Freud. Però ja s’entendran amb ells els seus votants.

Millor dedicar el temps a explicar als catalans què poden esperar del seu nou president.

Els gironins hem sigut el tub d’assaig on Puigdemont ha ideat el seu model de societat, que és d’esperar ara traslladi en l’àmbit nacional.

La idea és convertir Catalunya en un gran parc temàtic dirigit sobretot al sector dels jubilats, que no molesten gaire i a les nou del vespre són al llit.

Si a Girona s’ha aconseguit amb escreix, només és cosa d’aplicar el mateix mètode: toc de queda a les 12 a totes les terrasses del país amb prohibició d’ajuntar taules, fer que l’espectacle més interessant de tot l’any sigui una immensa i casposa mostra de flors, i posar pals a les rodes a tota activitat dirigida als joves perquè hagin de marxar cada cap de setmana i els jubilats tinguin els carrers a la seva disposició.

Important: la sola queixa d’un català imsomne serà suficient per clausurar qualsevol bar situat al Principat.

Com Girona, Catalunya quedarà dividida entre l’autèntica i la perifèrica, la rica i la pobra, de la gent de bé i la de la xusma.

L’autèntica estarà habitada pels catalans de tota la vida, de pedigrí, i a ella s’hi destinaran els recursos.

A la perifèrica no calen tants recursos, de fet no hi calen recursos, perquè hi viuen immigrants i treballadors, gent que no aporta res a un parc temàtic.

Mentre al centre de la ciutat es revisa inclús aspecte i indumentària dels escombriarires perquè donin bona imatge si algú es vol fer una selfie amb ells, a l’extraradi -de Girona fins ara, de Catalunya aviat- un pot llançar una llauna de Coca Cola al carrer i amb el pas dels dies anar obervant com primer perd el color, més tard es comença a degradar i al cap d’unes poques dècades metall i asfalt s’han fos en un sol material.

Qui estarà d’enhorabona són els cuiners que es fan dir xefs. O sigui, els que posen el menú per sobre dels 20 euros oferint el mateix que quan en valia 10. Són els seus amics. Quan Puigdemont sent la paraula “gastronomia” es mulla.

Es prohibiran fires gastronòmiques multiculturals perquè els restauradors no es queixin.

Però sobretot, els rius de tot Catalunya, des de l’Ebre al Segre, passant pel Besòs, tindran Vols Gastronòmics. Esguerros amb menús a 60 euros, instal·lats en centres històrics obviant tota normativa, i amb aportació -sempre opaca- del Govern.

Inclús el president es vestirà de representant comercial per fer promoció en altres zones, com feia quan era alcalde tot i ser empreses privades.

Com a Girona, bona part de les minses taxes dels Vols escampats pel país es pagaran amb tiquets-consumició, per a gaudi del govern català i els seus ocasionals convidats.

Perquè si una cosa té el nou president és que és desprès. Els diners mai no són un problema. Els diners dels ciutadans, per descomptat.

Catalunya serà un gran plató de TV, ja que a les grans productores se les eximirà de les taxes obligatòries, com a Joc de trons a Girona.

Els euros que es deixen de recaptar no suposen mai cap maldecap per a l’exalcalde, ara president.

És més, a totes les productores i el seu equip se’ls convidarà -de nou com a Girona- a un sopar de 5.500 euros el darrer dia, no fos que rodar gratis els suposés poc regal.

Si els gironins ens hem plegat als capricis americans i ho hem pagat tot sense protestar, també ho podran fer els catalans.

El despreniment de Puigdemont es fa palès també a l’hora de comprar col·leccions d’art.

A Girona el fons Santos Torroella es va carregar al cànon de l’aigua, però segur que Catalunya es pot permetre compres més oneroses a càrrec de partides que d’altra forma desaprofitarien els ciutadans, que els molt ignorants solen tenir preferències menys elevades.

Multar els pidolaires serà també obligatori a la nova Catalunya, és gent que taca la imatge icònica del nou país, com abans la de Girona.

S’instal·laran a les places públiques, començant per la de Sant Jaume, monòlits carrinclons que recordin el martiri de Jesús. I es pagarà -cal recordar que amb diners de tots?- a publicacions perquè s’inventin un reportatge i un eslògan: de “Girona, ciutat de festivals” a “Catalunya, país de festivals”. I realment, de festivals no ens faltaran.

Posted in Uncategorized | 12 Comments »

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca modificació del règim de les sessions ordinàries del Ple

Posted by lejarza en 13 enero, 2016

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca modificació del règim de les sessions ordinàries del Ple

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 7 – 13 de gener de 2016 Núm. 17

Anunci sobre la modificació del règim de les sessions ordinàries del Ple de l’Ajuntament.

El Ple de l’ajuntament en la sessió celebrada el dia 1 d’octubre de 2015, va aprovar, entre d’altres, els següents acords:

Primer.- Modificar el règim de les sessions ordinàries del Ple, aprovat en la sessió de data 2 de juliol de 2015, i establir com a dies per a la celebració de les sessions ordinàries del Ple de l’ajuntament el quart dijous no festiu de cada mes imparell, a les vint hores.

Segon.- Facultar al senyor alcalde per tal de que motivadament pugui avançar o posposar la celebració de la sessió ordinària quan el dia fixat coincideixi amb festiu, vigília de festivitat, estigui inclòs en període de vacances o altres circumstàncies excepcionals que així ho aconsellin.

Tercer.- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província”

El que es fa públic als efectes de coneixement general

Sant Jaume de Llierca (La Garrotxa), 2 de novembre de 2015 Jordi Cargol i Cros Alcalde

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

La Miana (Sant Ferriol) diu NO a la Planta de Triatge a Sant Jaume de Llierca, al riu Fluvià del Consell Comarcal de la Garrotxa (Foto: Lejarza, Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »